^*l»' ''Tb"'>*t3 *-v, _-3Btl• JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA AJUNTAMENT DE BARCELONA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS ci.^^--x^ ANUARI 1916 à^ .^ MUSEU MARTORELL PASSEIG DE LA INDÚSTRIA BARCELONA r/J S U M A R T Pacs. Secció oficial: Junta fer al bie>ií içi6-i(jij n Senyors que han constiliiit les Juntes dés de la seva organit- zació en autònoma el 27 de Març de i()o6 u Personal Tècnic i Auxiliar i_^ Bases de Constitució de la Junta de Ciències Naturals. . . i6 Reforma de Bases: Nou Estatut 20 Serveis de la Junta 2^ Acords presos fer la Junta: Janer-Jiiny igi6 25 Memòria sobre l'origen i desenrotllo del Museu Alarlorell, per Artur Bofill i Poch ^^ Mollusca Marina in littora Calafell et Vilanova a Antoni de Samà lecta, et nunc in Museo scienciarum naturalium servata . . 47 Los Animales silvestres en los Jardines Públicos, por José M.' de Lasarte 63 La Col•lecció Ornitològica al Museu de Ciències Naturals de Bar- celona, per Ignasi de Sagarra 67 La secció Botànica "Hel Museu de Ciències Naturals, per Pius Font i Quer -jg Sobre un gènere poc conegut de la fauna herpetològica de Cata- lunya, per Joaquim Maluquer 107 Algunes espècies de crustacis podoftalmis de Catalunya, per Felip Ferrer i Vert 117 Los Mamíferos del Museo Martorell de Barcelona, por Juan B. de Aguilar Amat 129 La Col•lecció «Muller», per Asce«si Codina 201 Breus indicacions sobre la existència de restes animals en el sub- sòl del Museu Martorell, per Artur Bofill i Poch 211 La poda de los àrboles de los paseos, por Arturo Caballero. . . 217 Treballs Oceanogràfics en la costa del Empurdà, per Josep Ma- hiquer 221 Proposició de Llei sobre la creació de Parcs Nacionals a Espanya. 263 Revista. — Moviment Científic Natural durant l'any 1915 . . . 271 Catàleg de la Biblioteca de la Junta de Ciències Naturals . . . 287 Publicacions rebudes des de i.^^ de Janer a 30 de Juny de 1916 . 3:3 Entitats i publicacions amb les que estableix correspondència i canvi la Junta de Ciències Naturals de Barcelona . . ' . • 317 SECCIÓ OFICIAL AJUNTAMENT DE BARCELONA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS, PER AL BIENI 1916-1917 President Honorari Excm. Sr. Arcalde Constitucional de Barcelona. President D. Santiago Andreu i Barber. Vis-President Dr. D. Caí-les Calleja i Borja-Tarrius. Tresorer Dr. D, Artur Caballero i Segares. Vocals D. Agustí Arroyos Novella. R. P. Joaquim M.^ de Barnola, S. J. Dr. D. Jaume Bofill i Matas. » » Manuel Cazurro i Ruiz. 2 lo Junta de Ciències Naturals de Barcelona Dr. D. Eduard Fontseré i Riba. » Agustí Garcia Inglada. Dr. » Antoni Gonzàlez Prats. » Lluis Jové i Nonell. » Josep M.^ de Lasarte i Pessino. » Llorenç Tomàs ( -|- en 30 Gener, 1916). Secretari D, Josep Maluquer i Nicolau. CONCELLERS AdJUNTS D. Artur Bofill i Poch. » Francesc de A. Darder i Llimona. Secció Oftcial \ \ SENYORS QUE HAN CONSTITUÏT LES JUNTES DÉS DE LA SEVA ORGANITZACIÓ EN JUNTA MUNICI- PAL AUTÒNOMA, EL 27 DE MARÇ DE 1906. BlENI 1906-1907 Excm. Sr. Arcalde de Barcelona, President. Dr. D. Guillem López Ventura. » Francesc Puig i Alfonso. » Lluis Duran i Ventosa. Dr. D. Antoni Gonzàlez Prats. » » Odón de Buen i del Cos. » » Manuel Mir i Navarro. Excm. Sr. » Carles de Camps i d'Olzinellas, Marquès de Camps. Dr. D. Norbert Font i Sagué, Pvre. » » Joan Cadevall i Diars. » » Telesfor de Aranzadi. » » Jaume Almera i Comas, Pvre. » » Josep M. Bofill i Pichot. » Albert Bastardas i Sampere. » Joan Pijoan i Serres. B I E N I I 9 o 8 - I 9 o 9 Excm. Sr. Arcalde de Barcelona, President. D. Albert Bastardas i Sampere. Dr. » Guillem López Ventura. » » Antoni Gonzàlez Prats. 12 Junta de Ciències Naliirals de Barcelona D. Joan Pijoan Serres. » Lluis Duran i Ventosa. » Francesc Puig i Alfonso. Excm. Sr. -•> Carles de Camps i d'Olzinellas, Marquès de Camps. Dr. D. Josep M. Bofill i Pichot. » v> Odón de Buen i del Cos. » » Norbert Font i Sagué, Pvre. » •>> Manuel Mir i Navarro. » » Jaume Almera i Comas, Pvre. » » Telesfor de Aranzadi. ■ » » Joan Cadevall i Diars. » Ramon Sol i Roigé (i). » Alfredo Ramoneda. » Ricardo Janssens. » Miquel Madorell. BiENi 1910-1911 Excm. Sr. Arcalde de Barcelona, President. D. Ricardo Janssens, Vis-presidení. » Salvio Casals. » Marti Herrero. » Alfredo Ramoneda. » Francesc Carreras i Candi. » Josep Carreté, Dr. D. Odón de Buen i del Cos. » » Manuel Mir i Navarro. » Miquel Madorell. (1) En Juliol 1909, hi hagué renovació d'Ajuntament, i a conseqüència d'ella sortiren de la Junta els Srs. Basiardas, López, Pijoan i Aranzadi, entrant-hi els quatre senyors següents: Sol, Ramoneda, Janssens i Madorell. Secció Oficial 13 Dr. D. Eduard Fontseré. » Lluis Mariano Vidal. Dr. » Norbert Font i Sagué, Pvre. » » Josep M. Bofill i Pichot. » » Manuel Degollada, BiENi 1912-1913 (i) Excm. Sr. Arcalde de Barcelona, President. D. Josep Tarrés i Boada, Vis-P resident. » Francesc Carreras i Candi. » Josep Carcereny, » Jesús Condomines. ' » Jaume Coll i Bofill. » Joan Arola. » Miquel Madorell. Dr. » Eduard Fontseré. » Lluis Mariano Vidal. Dr. » Josep M. Bofill i Pichot. » » Manuel Degollada. » » Manuel Mir i Navarro. BiENi 1914-1915 Excm. Sr. Arcalde de Barcelona, President. D. Josep Tarrés i Boada, Vis-President. » Francesc Puig i Alfonso. » Josep Cararach i Mauri. (1) Durant aquest bieni, restaren sens cobrir els buits produïts per la mort de Mossèn Font i Sagues i pél nomenament del Dr. de Buen per a una càtedra a Madrid. 14 Junta de Ciències Naturals de Barcelona D. Manuel Serrat i Puigbó. » Lluis de Llanza i de Bobadilla. » Joan Arola. Dr. » Joan Cadevall i Diars. » Ignasi de Sagarra i Castellarnau. Dr. » Artur Caballero. » » Carles Calleja. R. P. Joaquim AI.^ de Barnola, S. J. D. Llorenç Tomàs. Dr. •» Eduard Fontseré. » » Manuel Cazurro i Ruiz. PERSONAL TÈCNIC I AUXILIAR Director del Museu Martorell D. Artur Bofill i Poch. Director del Parc Zoològic D. Francesc de A. Darder i Llimona. Naturalistes agregats D. Joan Bta. dAguilar Amat. » Felip Ferrer i Vert. Dr. » Pius Font i Quer. » Ignasi de Sagarra i de Castellarnau. Auxiliar tècnic del Parc Zoològic D. Geroni Darder i Rodés. Oficial de Secretaria D. Joan Maturana i Cano. Secció Oficial 15 CONSERJES DELS MuSEUS DE ClENCIES NaTURALS D. Antoni Porret Desumvila. » Josep Vaqué Mariné. » Francesc Argelaguet Baldú. Jardiner D, Josep Queralt i Rosich . Personal auxiliar^ De Museus: D. Antoni Franci Ribalta. » Francesc Escrigas i Torrella. » Pere Clarens Vidal. » Rossendo Cardona i Vives. » Domingo Berenguer i Merigó. De Jardineria: D. Marià Diaz i D. Rafel Farré. Del Parc Zoològic: D. Àngel Borràs i Balada, Capatàs. » Eugeni Borràs i Balada. » Joan Segú i Solanas. » Pau Ejea i Girón. » Josep Marsals i Arnau. » Joaquim Gavidia López. » Gabriel Anglès i Monzó, » Josep Joan Antoni. » Fidel Aulesa i Ballar. » Francesc Pérez Mausergas. » Josep Quinquilla Laborda. » Joan Pons. i6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona BASES DE CONSTITUCIÓ DE LA JUNTA MUNICIPAL DE CIÈNCIES NATURALS AJUNTAMENT DE BARCELONA Sessió oi'dinària del dia 22 de Març de igo6 (Extret) PROPOSICIÓ aCOMISIÓN DE GOBERNACIÓN WEXCELENTÍSIMO SeXOR: »E1 interès cada dia creciente de dar caràcter científico a todos aquellos elementos que se ponen al alcance del publico, para perfeccionar su gusto, encaminar sus sentimientos, mejorar su cultura y aun alentarle en sus lícitas distracciones, liace de todo punto indispensable mejorar en dicho sentido los medios encaminados a conseguir tan útiles y provechosos etectos. Nuestra ciudad puede llegar a este resultado poniendo al servicio de la men- tada idea elementos de que ya dispone. En efecto, existe en el Parque de Barcelona una colección zoològica, un Museo Martorell destinado a las ciencias naturales, y un Museo Zootécnico de utilidad industrial. Carece, sin embargo, por ahora, de un jardín botànico, que con inteligencia y asiduidad pudiera perfectamente crearse. »Sujeto todo ello a un plan científico que se encargaran de estudiar y plantear personas de reconocida competència en cada una de las materias que aquél abarcase, podria llegarse con no gran esfuerzo, a hacer del Parque de Barcelona, no tan solo un exclusivo sitio de recreo, sí que también un lugar de instrucción en las distintas ramas de las Ciencias naturales. Secció Oficial 17 ))Sólo Ull conjunto de personas amantes de las Ciencias Nalurales podrían guiar la acción del Municipio para que se obtuviera de la misma los resultados expuestos, por exigir su naturaleza conocimientos especiales de cada matèria y una asiduidad que ha de excluir de la entidad a que se confiarà su realización toda otra clase de asuntos y cuidados, lo que no cabé esperar mas que de una Junta especial que de ello se ocuparà como finalidad única y exclusiva. De este modo, Excelentísimo senor, podria abrigarse la legítima esperanza de que llegarà a ser una realidad la apetecida creación del Jardin Botanico, el deseado mejoramiento de los Museos Zootécnico y de Ciencias Naturales y el oportuno acrecentamiento de la CoTección Zoològica para que todo estuviese en las mejores condiciones para servir y favorecer la instrucción general en la forma y con la extensión que impone la nume- rosa población de nuestra ciudad. Así, pues, la Comisión que suscribe ))Opina: Que puede V. E. servirse adoptar los siguientes acuerdos: »i.° El Ayuntamiento confiarà la administración, dirección y cuidado de los servicios de la Colección Zoològica, Jardin Botanico, Museo Martorell y Zootécnico y demas Ciencias Naturales que puedan establecerse, a una entidad autònoma que se denominarà Junta Municipal de Ciencias Naturales presidida por el Sr. Alcalde y compuesta de cuatro Concejales y ocho per- sonas peritas. Dos de éstas seran los Catedràticos de Historia Natural de la Facultad de Ciencias de esta Universidad y del Instituto Provincial. Cuatro seran elegidos por dos compromisarios de cada una de las Asociaciones siguientes: ))Academia de Ciencias Naturales y Artés, Facultad de Farmàcia, Insti- tuto Agrícola Catalan de San Isidro, «Institució Catalana d'Hislòria Natural», Sociedad Protectora de animales y plantas, «Estudis Universitaris Catalans», «Centre Excursionista de Catalunya» i Granja Experimental. »Y los dos restantes seran elegidos libremente por el Ayuntamiento entre los que hayan demostrado sus conocimientos y amor a los estudiós de las Ciencias Naturales. Podran incluirse en el número de Asociaciones que se han relacionado, las que se creasen en lo sucesivo con fines anàlogos a aquéllas cuando tuviesen dos anos de existència, eliminàndose de entre las hoy relacionadas aquéllas que no cuenten los dos anos de existència, a cuyo efecto se partirà en todos los casos para determinar este requisito de la fecha de su inscripción en los registros del Gobierno civil. »2.° Los compromisarios nombrados por las referidas Asociaciones podran designar libremente las cuatro personas peritas que deben nombrar. El cargo de éstas durarà cuatro anos. No obstante, la primera renovación Junta de Ciències Naturals de Barcelona desde su constitución se harú en el mes de Diciembrc de 1909, para tomar posesión en Enero de 1910, junto con los vocales Concejales y los elegides libremente por el Ayuntamiento. Las elecciones de estos, así de una como de otra clase, se efectuaran al constituirse la Corporación Municipal, des- pués de sus periódicas renovaciones, en las fechas determinadas por la ley. ))3.° La Junta referida, que tendra plena personalidad jurídica, tendra a su cargo, con completa autonomia, la organización, conservación, des- arrollo y administración de los jMuseos. Tendia con caràcter ejecutivo todas las facultades necesarias para la realización de estos fines incluso el cuidado y conservación de los edificios en que las Colecciones y Museos estén insta- lados. Podran organizar cursos de ensenanza, asi como conferencias sobre distintos ramos de las Ciencias Naturales. Y propondrà al Ayuntamiento todo lo demàs que dentro de su esfera pueda contribuir al progreso de aquéllos y al fomento de la cultura de los ciudadanos de Barcelona. »4.° Para que la expresada Junta pueda atender a los fines de su Insti- tuto, le seran entregadas, en concepto de subvención, las consignaciones acordadas por el Ayuntamiento en sus presupuestos al objeto determinado en las bases 1/ y 3/ Queda la Junta facultada para admitir donativos en espècie y en metàlico.al objeto de mejorar las colecciones. Queda asimismo facultada para la permuta de espècies reproducidas, pieles y productos de la Colección Zoològica con nuevos ejemplares, dando cuenta de ello al Ayun- tamiento al justificar la inversión de la subvención otorgada. Los ingresos de la Colección Zoològica seran recaudados por los funcionaries del Ayun- tamiento a quien corresponda por su nombramiento y en la forma que éste determine e ingresaràn en la Caja municipal. No podrà imponerse el pago de entrada a los Museos y Colecciones sin autorizaciòn del Ayuntamiento. ))<,.° La Junta tendra la facultad de proponer en lo sucesivo sus em- pleades mediante la presentación de ternas al Ayuntamiento, quedando subsistentes los que hoy figuran en la actual plantilla del personal; y tendra el derecho de suspensión de los mismos en caso de incumplimiento y el de proponer su destitución. ))6.° Se declara que todos los bienes y todos los objetos de los Museos y Colecciones, continuaran siendo propiedad del Ayuntamiento, y en caso de que por cualquier motivo cesara esta Junta en su administración, entregarà un inventario detallado y debidamante formalizado de todos los objetos que integran dichos Museos, entre los cuales iran comprendidos no tan solo los que la Junta haya adquirido, sinó también los que hubiese recibido en Secció Oficial ig concepto de donativo, legados y toda clase de donaciones, los cuales pasa- ran a ser propiedad del Ayuntamiento. «Que se proceda desde luego a la elección de los cuatro senores Conce- jales que han de formar parte de la Junla Municipal de Ciencias Naturales. «Barcelona, 17 de Marzo de 1906. «Santiago Mundi. — Francisco Puig. — Ferran de Sagarra.» Aprobada per TExcm. Ajuntament en l'esmentajda sessió i refrendat l'acord el 27 de Març de igo6 per l'Arcalde acci- dental D. Hermenegildo Giner. ADICIO Sessió ordinària del dia 8 de Gener de rgoy (Extret) «Este Ayuntamiento, aceptando la propuesta de esa litre. Junta, de modi- ficar el acuerdo de su creación, en el sentido de ampliar la representación municipal en el seno de la misma, con el nombramiento de otros dos vocales Concejales, procedió desde luego a la elección en votación secreta., de los que habían de desempenar el referido cometido, resultando designndos los llustres Sres. D. Albexto Bastardas y D. Juan Pijoan». 20 Junta, de Ciències Naturals de Barcelona REFORMA DE BASES NOU ESTATUT La Junta de Ciències Naturals de Barcelona, en la sessió ordinària del dia lo de Març de 1916, nomenà una ponència per a la redacció d'un projecte de nou Estatut de la Junta, tenint en compte les necessitats de la mateixa per a millor atendre els serveis que li són encomanats. Estudiat i redactat el projecte, fou aprobat en la Sessió ordinària del dia 24 del mateix mes de Març, acordant-se presentar-lo a la Comissió de Cultura, sol•licitant l'aprobació per part de l'Excm. Ajuntament. 1 amb verdadera dilligència, examinat i aprobat per la Comisió de Cultura el projecte de la Junta, fou presentat a deliberació de l'Ajuntament, el qual, en sessió del 9 de Maig següent, dictamina d'acord amb la proposició de la Comissió esmentada, quedant per a lo successiu redactat en la següent forma: ESTATUT DE LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA Article I .^^ La Junta de Ciències Naturals de Barcelona, creada per l'Ajuntament en 22 de Març de 1906. se regirà per el present Estatut i per ell tindrà a son càrrec la direcció i administració dels serveis pertanyents a Ciències Naturals d'aquesta ciutat, com Museus d'Història Natural, Parcs Zoo- lògics, Jardins Botànics, Aquaris i demés establiments Secció Oficial 21 d'aquest ordre que existeixen o es puguin crear pèl Municipi per iniciativa de la mateixa. Al't. 2/'" La susdita Junta, amb complerta autonomia i personalitat jurídica, administrarà els interessos que se li en- comanin, tenint amb caràcter executiu la facultat de pendre els acords i celebrar els contractes que cregui convenients per a la execució dels seus fins. En aquest concepte tindrà a son càrrec els edificis dels Museus d'Història Natural, PaVc Zoològic i demés similars que li siguin encomanats i figu- rin en la relació adjunta, o que en lo successiu se li enco- manin, les col•leccions que'ls mateixos continguin, si ho creu convenient organitzarà o subvencionarà cursos per a la difusió dels coneixements de Ciències Naturals, expedicions de caràcter científic, Laboratoris i Jardins d'aclimatació i experimentació científica i, finalment, exposicions i concur- sos referents a Ciències Naturals. Podrà acceptar en dipòsit col•leccions i objectes mitjansant els oportuns contractes. Ari. j.^'' La Junta atendrà aquests fins amb les quanti- tats que's consignen en els presupostos Municipals i amb les subvencions, donatius o llegats que pugui rebre, ja en metà- lic o en objectes d'altres Corporacions i particulars, com aixís mateix els productes dels seus Parcs i Laboratoris o Jardins d'aclimatació i demés ingressos que per qualsevol altre concepte puga obtindré. Encara que l'entrada als Museus i jardins deurà ser franca, queda facultada la Junta per a poguer imposar un preu mòdic com a dret d'entrada quan pel caràcter experimental de l'exhibició sia oportú o quan circunstàncies especials fassin convenient aquella limitació d'entrada a l'objecte de garantir la vida i desenrotllo dels exemplars exposats. Al't. 4.''^ Formaran dita Junta, sots la presidència hono- raria de l'Excm. Sr. Arcalde, sis regidors i vuit perits. 22 Junta de Ciències Naturals de Barcelona dos designats directament per l'Ajuntament, altres dos com vocals nats que seran un Catedràtic de la Facultat de Ciències, secció de naturals, designat per la mateixa secció i el d'Història Natural de l'Institut, i quatre elegits per dos compromisaris de cada una de les entitats següents: «Real Acadèmia de Ciencias y Artés de Barcelona»: «Sección de Barcelona de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural»: Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans: Facultat de Farmàcia; Institut Agrícola Català de Sant Isidre: Institució Catalana d'Història Natural: Societat Protectora d'Animals i Plantes; Estudis Universitaris Catalans: Centre Excursionista de Catalunya; Granja Experimental: Club Montanyenc, i So- cietat de Biologia de Barcelona. El nombre d'entitats podrà aumentar-se a proposta de la Junta, acceptada per TAjun- tament. Art. 5J La Junta se renovarà cada quatre anys, per meitat en quant als vocals electius designats per els compro- misaris de les entitats científiques, i cada dos anvs respecte als designats pèl Municipi, menys en càs de vacant que somplirà per convocatòria de la Junta. A?'t. 6.^ L'Excm. Sr. Arcalde, vocal nat de la Junta, serà son President honorari. Art. y.^ La Junta tindrà la facultat de proposar en lo successiu sos empleats a lExcm. Ajuntament, quedant subs- sistents els que figuren en les actuals plantilles del personal, poguent proposar la suspensió dels mateixos i la seva desti- tució dintre del Reglament d'empleats, actuant a aquests efectes com Comissió Consistorial. Les propostes d'empleats tècnics de plantilla, se faran en virtut de concurs, quines bases redactarà en cada cas la Junta, donant-les-hi la necessària publicitat valent-se dels periòdics locals. Al't. 8.^ La Junta elegirà a un individuu de la mateixa, Secció Oficial 23 President que serà ordenador de pagos, aixís com també els vis-President, Secretari, Tresorer, Contador i Bibliotecari, regint-se per el Reglament interior que confeccionarà ella mateixa, el qual deurà ésser aprovat o modificat per majoria absoluta de vots dels vocals assistents a la Junta, essent efectiu immediatament. La Junta trameterà a l'Excm. Ajuntament de Barcelona dit Reglament i les modificacions que en el mateix introdueixi. Anyalment la Junta redactarà una Memòria que també presentarà a l'Excm. Ajuntament, explicant la seva gestió i en especial linversió donada als cabals-subvenció de l'Ajuntament i dels ingressos de Parcs i Jardins que hagi recaudat i invertit. Art. g/' Si per qualsevol motiu cessés la Junta en les seves funcions, entregarà un inventari detallat dels objectes i exem- plars que integrin les col•leccions i serveis que li haguessin sigut encomanats, i reintegrarà a l'Ajuntament tot allò que fos de la seva proprietat, aixís com tot allò que perteneixés a la Junta per qualsevol títul. a no ser allò que, per prescripció especial, imposada per el cedent, hagués de tenir en aquell cas un altre destí. Art. 10.^ Aquests Estatuts anulen les Bases anteriors i acords posteriors a elles quels modifiquin afectin. Barcelona, i5 de Maig de 1916. El Secretari, Josep Maluquer. El President, S. Andreu i Barba. 24 Junta de Cicncies Nalurals de Barcelona SERVEIS DE LA JUNTA (Adjunt a l'Estatut) Els serveis, locals i installacions, a càrrec de la Junta, fixats per l'Excm. Ajuntament de Barcelona, en Consistori del 9 de Maig darrer, són els següents: 1. Museu Martorell (Ciències Naturals en general, i Biblioteca.) 2. Palau de l'antic Museu Arqueològic, menys la part de la planta baixa que ocupa encara l'Escola Municipal de Música (Museu de Catalunya i zoologia especial; labora- toris.) 3. Ombracul (plantes ombrívoles, falgueres, aquaris). 4. Invernàcul (plantes d'estufa, terraris, vivaris i aquaris). 5. Laboratori de taxidérmia. 6. Aquari fluvial del Parc. 7. CoL'LEcció zoològica amb instal•lacions accessòries i utilització dels llacs i canals del Parc i camps de conreu de Sant Martí i Sant Andreu mentres no'n disposi per altre objecte l'Ajuntament. Els nombres 2 a 4, cedits en aquesta data per l'Ajuntament, estan en organització, efectuant-s'hi actualment les obres necessàries per a procedir a les installacions aque, per acords succcessius de la Junta, estan destinats. Barcelona, Juny de 1916. Secció Oficial ACORDS PRESOS PER LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA JANER-JUx\Y 1916 (Extret del llibre d'actes) Primera Sessió: i i Febrer Presideix: Sr. Andreu. — Constitució de Junta. — Vocals regidors designats pel Consistori: D. Santiago Andreu, don Josep M.'^de Lasarte, D. Jaume Bofill i Matas, D. Agustí Garcia Inglada, D. Lluis Jové i Nonell i D. Agustí Arroyos. Vocals tècnics. — D. Antoni Gonzàlez Prats i D. Josep Maluquer i Nicolau. Elecció de mesa. — President: D. Santiago Andreu. — Vis-President: D. Carles Calleja. — Tresorer: D. Artur Caba- llero. — Secretari: D. Josep Maluquer. Vocals adjunts. — Queden nomenats con a tals, D. Artur Bofill, Director del Museu, i D. Francesc d'A. Darder, Director del Parc Zoològic. Condol. — Consta en acta el sentiment de la Junta per la mort del Vocal tècnic D. Llorenç Tomàs, ocorreguda el dia 30 darrer. Senyalament de sessions. — S'acorda reunir-se els segon i quart divendres de cada mes, en la Sala-Biblioteca del Museu Martorell, a les sis de la tarda. 3 20 Junta de Cicncies Naturals de Barcelona Segona Sessió: 25 Febrer Presideix: Sr. Andreu. — Nous serveis. — Sacorda diri- gir-se al Excm. Ajuntament, demanant se cedeixin a la Junta rinvernàcul i Ombràcul del Parc, i també el Palau de lantic Museu arqueològic, per a poguer ampliar les colleccions actuals i organitzar nous serveis científics, com foren algu- nes instal•lacions d'aquaris, terraris i vivaris, en els que's poguessin observar els animals en el medi en que viuen, llurs costums, alimentació i manera désser. Publicacions. — Tan per a estimular als naturalistes que treballin en els Museus com per a obtindré major nombre de publicacions en la Biblioteca, la Junta acorda l'impressió d'un volum anyal, ressenyant els treballs de la mateixa, orga- nització, etc. , ademés de les Memòries de caràcter científic o cultural que cregui convenient. Accés del Museu. — Tenint en compte l'hora en que"s tanca el parc, i l'inconvenient de passar per ell per a entrar al Museu, s'acorda obrir una porta al Passeig de l'Indústria, construint l'oportuna escala per a salvar el desnivell. Naturalistes agregats. — A fi de facilitar la gestió del Director del Museu i tenint en compte els treballs que per al mateix han portat a terme, se nombren naturalistes-agre- gats al Museu a els Srs. D. Ignasi de Sagarra, D. Joan Bta. d'Aguilar-Amat, D. Felip Ferrer i D. Pius Font i Quer. Tercera Sessió: io Març Presideix: Dr. Fontseré. — Presupost per a 1916. — En principi s'aprova destinar de la subvenció municipal d'aquest any: Secció Oficial Als Museus pessetes 6,85o Al Parc Zoològic » 21,600 Als serveis metereològics . . » 1,000 A material, publicacions, etc. . » 5,55o Total pessetes 36,000 Estatut. — Queda nomenada una Comissió per a estudiar i presentar un projecte de nou Estatut, en sentit més ampli per a regir-se en endavant la Junta. Organització dels nous serveis. — Com a complement a la cessió demanada a l'Ajuntament en la sessió darrera, s'acorda presentar un plan d'aprofitament dels edificis i locals en qüestió, o sigui del grupu situat entre'l Passeig de Isabel II i Palau de Belles Arts designant-se als Srs. Cazurro, Caba- llero i xMaluquer per a executar-lo, presentant-lo en la vinenta Junta. Quarta Sessió: 24 Març Presideix: Dr. Calleja. — Laboratoris. — Amb motiu de l'adquisició de material científic, la Junta s'aferma en el cri- teri de que al costat dels Museus, al séu cuidado, deuen ins- talar-s'hi els corresponents laboratoris de treball i investigació, classificació i determinació. Nou Estatut de la Junta. — S'aprova el projecte que pre- senta la Ponència nomenada en la darrera sessió, acordant-se presentar-lo a la Comissió de Cultura i demanar l'aprovació definitiva de TAjuntament. Pían de nous serveis. — S'acorda acompanyar el projecte d'Estatut, amb el plan d'aprofitament dels locals que té soUi- citats la Junta, a base de destinar l'Invernàcul i Ombràcul a plantes de condicions especials, terraris, vivaris i aquaris, » » 28 Junta de Ciències Naturals de Barcelona com se veuen en la majoria dels jardins zoològics i el Palau de l'antic Museu arqueològic, a col•leccions científic-naturals de Catalunya i regions veines, per a il•lustració del públic i estudi dels especialistes. Presupost extraordinari. — S'acorda transferir la quantitat de ptes. Ó5,049'g6 per a les despeses que origini el portar a terme el plan anterior, destinant: a) Instal•lacions de l'Ombràcul . . 8,5oo ptes. b) Museu Martorell 7,5oo » c) Disposició interior de l•Invernàcul i2,5oo » d) Museu de Catalunya i col•leccions d'estudi 24,500 e) Laboratoris adjunts 7,000 f) Instal•lacions accesòries .... 5, 049^96 » Total 65,049'96 ptes. Execució. — S'encarrega al Secretari l'execució de tot lo acordat per a portar-ho a terme amb la major rapidesa pos- sible. Els animals silvestres en els jardins públics. — S acorda aprofitar la primera ocasió per ensaijar el deixar en llibertat, en determinades zones del Parc, animals més o menys silves- tres com els esquirols, coloms, etc. , cosa que constituirà un atractiu completament nou i simpàtic, com ho és en els jardins de Nova-York i altres ciutats americanes en que s'hi veuen en abundor. Quinta Sessíó: 14 Abril Presideix: Dr. Calleja, — Col•lecció zoològica. — Se nome- na una ponència encarregada de dictaminar sobre les refor- Secció Oficial og mes a fer amb major urgència en la col•lecció zoològica, d'acord amb les grans obres que sestàn efectuant al Parc. Laboratoris. — Se dóna compte d'haver comensat els tre- balls d'organització dels laboratoris de Micrografia i Biologia general, entomologia i mineralogia en els locals del nou Museu. Reglament interior. — Sacorda quedi sobre la taula fins que retorni l'Estatut aprovat per l'Ajuntament, el projecte de Reglament interior de la Junta que presenta la Comissió que confeccionà l'Estatut. Sexta Sessió: 28 Abril Presideix: Dr. Calleja. — Col•leccions marines. — S'acorda fomentar en lo possible les col•leccions d'animals marins, a quin fi la Junta es dirigirà als laboratoris i estacions de biolo- gia marina amb ella relacionades, demanant-los-hi el séu concurs. Biblioteca. — Sautorisa al Director del Museu per a que fassi les adquisicions d'obres de consulta i demés per a la biblioteca adjunta al Museu que puguin fer falta per els tre- balls en les diferentes seccions. S É p T I M A Sessió: 12 Maig Presideix: Sr. Andreu. — Aprobació de l'Estatut. — Se dóna compte de l'aprobació del nou Estatut de la Junta per l'Exce- lentíssim Ajuntament, en Consistori del dia 9 del corrent mes, cedint també els edificis i serveis que havia sol•licitat aquella. Personal. — L'Ajuntament posa a disposició de la Junta per a les atencions de llnvernàcul i Ombràcul, un jardiner 30 Jiifíta lic ("iciicics y,alnrals de Barcelona i dos auxiliars de les brigades de Jardineria, els quals que- daran ja d'aquí endavant a les ordres de la mateixa. Vots de gràcies. — S'acorden a favor del vocals-regidors Srs. Andreu, Lasarte i Bofill, per l'activitat i interès amb que han apoiat a la Junta en les gestions per a l'aprobació de l'Estatut, aixís cum als Srs. D. Lluis Duran i Ventosa, Pre- sident de la Comissió de Cultura, i D. Santiago de Riba, President de la de Foment, a n'els que tantes facilitats dèu la Junta per al bon cumpliment del séu comès. Octava Sessió: 26 Maig Presideix: Sv. Andreu. — Col•lecció zoològica. — La po- nència nomenada en la sessió del dia 14 d'Abril, dóna compte de les reformes que amb major urgència convé fer en la col•lecció zoològica, acordant-se que per part del Sr. Director de la mateixa se procedeixi a efectuar-les. Al mateix temps s'acorda que'ls ingresos de la col•lecció se destinin a la seva millora, procurant paulatinament separar les seccions d'exposició zoològica que s'organitzarà científicament, de les d'avicultura i zootècnia, seguint les propostes del Sr. Darder. S'acorda estudiar un projecte de tanca per a allunyar un xic més al públic dels animals de la col•lecció, doncs, essent en l'actualitat lliure l'entrada, no falta qui, en moments deter- minats, s'entreté en molestar els exemplars. Auxiliar tècnic del Parc zoològic. — S'acorda crear aquesta plassa de plantilla, proposant per a la mateixa a D. Geroni Darder, veterinari. Cursos en el nou Museu. — Se dóna compte d'haver orga- nitzat l'Institut d'Estudis Catalans dos cursos de quinze Secció Oficial 3 1 lliçons cada un, a càrrec dels senyors Vocals de la Junta Drs. Caballero i Cazurro, sobre «Pràctiques de Morfologia botànica i zoològica», respectivament. Tots dos se donen en el Laboratori de biologia que ha instaUat la Junta en el nou Museu. Novena Sessió: 9 Juny Presideix: R. P. Barnola, S. J. — Obres en els nous locals. — La Junta s'entera amb satisfacció de quel dia 20 d'aquest mes tenen lloc les subastes per a les obres de repa- ració i millora de l'Invernàcul i Ombràcul, acordant-se pro- cedir aixís mateix durant aquest istiu a les del nou Museu, per a veure si és possible celebrar l'inauguració dels nous serveis e instal•lacions per la tardor vinenta. Presupost extraordinari. — En atenció a les obres esmen- tades del Museu nou, per a les quals l'arquitecte de la Comis- sió de Foment, D. Antoni de Falguera, ha confeccionat el corresponent presupost, la Junta acorda sol•licitar, amb caràc- ter d'extraordinària, la concessió de ptes. 17,500 per a les mateixes. En honor a Costa. — A proposta del Dr. Caballero s'acorda honorar en la primera ocasió la bona memòria del botànic il•lustre, autor de la primera Flora de Catalunya, D. Antoni Costa, col•locant el séu bust en una de les dependències de la Junta, potser amb motiu de l'inauguració dels nous serveis. Suspensió de sessions. — S'acorda sospendre les sessions durant l'istiu, essent aquesta la darrera de l'actual semestre El Secretari, Josep Maluquer. MEMÒRIA SOBRE L'ORIGEN I DESENROTLLO DEL MUSEU MARTORELL per Artur Bofill i Poch El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, nomenat generalment, previ acord consistorial, Museu Martorell, té son origen en el desprendiment del ciutadà En Francesc Martorell i Penya, que havia lograt reunir particularment importants coUeccions, sobretot en conquiliologia i arqueo- logia. Amb generositat prou lloable, deixà en testament a la ciutat les coUeccions esmentades, no solament els exemplars que constituïen les mateixes, sinó els mobles i llibres de la seva proprietat particular. A més daixò, llegà a Barcelona la quantitat de cent cinquanta mil pessetes per a contri- buir a les despeses de la organització de un Museu i Biblio- teca públics, i fundar amb la part corresponent de la renda sobrant, un premi de vint mil pessetes, a repartir cada cinc anys el dia de Sant Jordi, patró de Catalunya, a la millor obra original d'Arqueologia espanyola que's presentés al concurs, al efecte organitzat, impresa o manuscrita, i d'autor espanyol o extranger. Se donà compte de aquest llegat, en la sessió que celebrà rExcel•lentíssim Ajuntament de Barcelona el dia 22 de No- vembre de 1878, acordant, en lloança justa de qui tan alt posava el bon nom de nostra ciutat, perpetuar la memòria 34 Junta de Ciències Naturals de Barcelona del fet, i donar el nom de Martorell al Museu, quina cons- trucció s'aprobà el dia 17 de Desembre de 1878. Fou construït aquest ediíici en el Parc de Barcelona, segons els plans i sots la direcció del arquitecte En Josep Fontseré i Mestre, essent la seva extensió ocupada, de 1040 metres. La fatxada, consta de dos cossos laterals, amb pi- lans i finestres altes, i un cos central amb quatre columnes dòriques, soportant la cornissa i àtic amb l'escut comptal de Barcelona. Dugués estàtues de marbre, una a cada costat, la del botànic Jaume Salvador a la dreta, i la del zoòlec Feliu d'Azara a l'esquerra, adornen el conjunt, i al darrera d'elles dos làpides commemoratives, recorden la fundació del Mu- seu i l'establiment del premi. Acabades que foren les obres de construcció i instal•lació del Museu, el dia 21 de Setembre de 1882 tingué lloc sots la presidència del Excm. Sr. D. Francesc de P. Rius i Tau- let, Arcalde de Barcelona, la solemnial inauguració de les mateixes. Al il•lustre germà del fundador, i entomòlec distingit. En Manuel Martorell, se deu en primer lloc l'impuls que reberen les instal•lacions, que igual que la biblioteca, anaren aumen- tant paulatinament, fins que amb la seva mort, la viuda, donya Teresa Poch, cedí al nou museu tot lo que hi havia depositat, a més de la important col•lecció entomològica i accessoris que havien pertenescut al mateix. Entretant, fos per" donatiu, dipòsit o compra, les col•lec- cions, anaren progressant, essent mereixedores de menció especial, la d'arqueologia, que havia pertenescut a D. San- tiago Àngel Saura, i les d'Història Natural del conegut col•legi Antiga, d'aquesta ciutat, adquirides totes elles, pel Museu Martorell. Com a donatius, són dignes d'esment les col•lec- cions valiosíssimes d'exemplars minerals procedents de les Junla de Ciències Naturals Lam. c cS E w I 'o. o b Aríur Ijoftll i Poch -^5 clàssiques salines de Cardona, que cediren en l'any 1883 la Excma. Sra. Duquesa de ^Medinaceli, i en 1889 D. Miquel Elias Marchal. Amb aquests donatius, quedaren dignament representats en nostre Museu aquells jasciments, una de les mara velles de Catalunya i exemple notable de mines d ai- tal naturalesa a cel-overt. En tots els museus són aquests exemplars apreciadíssims, tan els acanalats com els transpa- rents amb variadíssimes inclusions, i els estalactitics, que, com passa en el Museu de l'Acadèmia de Ciències de Mu- nich, ocupen lloc preferent. Tancada la Exposició Universal de Barcelona, en 1888, ingressaren al Museu Martorell molts dels exemplars expo- sats en aquell certamen per la Comisaria Regia, sobretot els instal•lats pel cos d'enginyers de mines que constituïen la col•lecció minera. Figuren en ella minerals, roques i produc- tes elaborats, de casi be totes les provincies d'Espanya, venint a ésser, en conjunt, un compendi de la riquesa minera espanyola. Pel mateix concepte ingressaren al Museu molts exemplars exposats pel cos d'enginyers de Monts, entre ells una col•lecció verament notable de troncs i productes fores- tals, aixís com alguns animals característics de la fauna ibèrica. Més endavant, al desfer la Exposició surant de Productes Argentins, instal•lada a bordo del «Conde de Vilana», passa- ren al Museu els nombrosos exemplars que formaven la coUecció de fustes d'aquelles llunyanes terres. Al arrivar aquesta època, 1890-1891, pot dir-se que'l local destinat a Museu de Ciències Naturals quedà ja omplert, vejent-se la necessitat de descongestionar-lo. Fou allavors en 1891, quan l'Arcalde de Barcelona, Excm. Sr. D. Joan Coll i Pujol, fundà el Museu Arqueològic, disposant amb aquest motiu en 16 de Maig del any esmentat, el trasllat a la planta 3Ó JiLutci de Ciències Natiu als de Barcelona baixa del Palau de Belles Arts. de les col•leccions arqueolò- giques xMartorell, que serviren de base al nou Museu Ar- queològic. Coincidí amb aquest acord, l'oferiment en venta de la esplèndida col•lecció paleontològica de M. Baron. a Paris, en la que hi estan representats abundosament i amb exemplars formosíssims, la majoria dels jasciments clàssics mundials, sobre tot francesos, reunint en conjunt unes 12.000 espècies. Aquesta collecció, adquirida per el Museu de Barcelona, ha estat la base fonamental per alts estudis paleontològics a casa nostra, permetent fer-se càrrec fins al gros públic, de les característiques essencials que presenta la ciència dels fòssils. Poc a poc ses anat estenent el séu coneixement, essent avui dia rara a Catalunya una persona de mitjana cultura, que no estigui familiarisada amb els termes i conceptes princi- pals relacionats amb el coneixement de les formes zoològi- ques i botàniques que integren la fauna i flora dels diferents temps que s'han succeit en la història del nostre planeta. Atenent a n'aquest fi cultural, s'han instalat els exem- plars per ordre rigurós estratigràfic. i dintre cada una de aquestes divisions respecte al temps, s'han agrupat les espè- cies segons llur distribució en l'espai o sigui geogràficament per localitats determinades. Per a donar una lleugera idea de aquesta col•lecció, poden esmentar-se els diferents agrupaments del silúric, de Bohè- mia, França, Dudley, Gothland i Estats Unids, amb for- mosos Trilobils; Devónic del Eiffel: carbonifev de Vizé: complertes representacions del pérmic i del Keuper; del liàssic de Lyme-Regis. amb una placa notable i crani sencer d'ictiosauri. ammoniís, i encrinus: liàssic superior de la Vespillière en l'isère: bajocienc de Courzon i Bayeux, amb nombrosos ammoniís i pleïu'Otomaries: diferents mostres de Artur líofill i Poch 37 callovienc oxfordienc dels Ardennes, Calvads, Schaffhou- sen i Rússia: kimeridgenc de Solenhofen i Rússia, amb abundància de peixos i crustacis; neocomienc; aptenc; gaull de Foikestone; cenomanienc i senonenc de Meudon; cretaci d'altres jasciments de Suissa i de Maestricht; numulitic de Nizza; esplèndida col•lecció del eocé de París amb abundoses i ben conservats exemplars, entre ells vèrtebres de Simedo- sauri; peixos i ossaments de Quercy i guixos de Montmartre; plantes del miocé de Schaffhousen i Oeningen; miocé de Leo- gnan, Sancats i Dax; miocé de la conca de Viena; pliocé de la Vall d'Andona, Anglaterra, Amberes, i Alps marítims; i finalment, una col•lecció d'exemplars del quaternari, entre altres un cap notabilíssim del os de les cavernes. La secció paleontològica general, quedà amb aquesta adquisició ben arrodonida, dedicant dés d'aquella data la direcció del Museu el seus treballs, a organitzar i completar les demés. Les de mamífers i aus foren les primeres qu'ex- perimentaren notable aument, facilitant-lo els valiosos dona- tius d'entusiastes caçadors, bons amics del Museu. L'estat de les dues col•leccions figura apart en el present volum, i per ell hom podrà fer-se lleuger càrrec de la importància de les mateixes. Les col•leccions de invertebrats, basades en les dels ger- mans Martorell i col•legi Antiga, foren enriquides darrera- ment amb les dues adquisicions: la coleopterològica d'En Daniel Muller, i la conquiològica regional del Excm. Senyor Marquès de Samà. Consisteix la primera en la nombrosa col•lecció de coleòpters que dés de la edat de tretze anys fins a 70, logrà reunir peV una part, amb ses excursions, un home de activitat tan intensa com En Muller, i per altra per medi de canvis amb els més distingits entomòlecs forans. La casi totalitat, la formen coleòpters de la fauna paleàrtica, curo- 38 Junta de Ciències Naturals de Barcelona sament preparats i classificats, distribuïts en 136 caixes, completant la col•lecció i5 caixes amb espècies exòtiques de formes i colors esplèndits. La col•lecció procedent de D. Antoni de Samà, quin detall va a continuació, està formada per unes 400 espècies i varie- tats típiques de moluscs marins, recuUits personalment en la costa catalana, dés de les costes de Garraf fins a Calafell, i, sobretot en aigües de Vilanova i Geltrú. Els exemplars són sel•leccionats, en molt bon estat i nombrosos, venint a ésser una col•lecció de consulta per a tots aquells que desitjin estu- diar la fauna marina catalana. * * * La vida i desenrotllo del Museu ha estat durant aquestos darrers anys íntimament lligada amb la gestió consistorial, tenint, com és natural, ses altes i baixes, segons l'atenció que paraba el Municipi a tot lo referent a Ciències Naturals. Al fundar-se el Museu, existia la Comissió municipal ano- menada de la Chitadela, qu'era la cridada a entendre en tot lo referent a la transformació de la vella fortalesa i sos gla- cis, en els jardins que constitueixen lactual Parc. I essent emplaçat el Museu en aquestos jardins, fou de competència de la comissió esmentada la cura i desenrotllo del mateix i instal•lacions adjuntes, fins que en 1884 passà a la de Foment, que seguí la gestió de l'anterior. Passada la Exposició Universal del 1888, organitzà l'Ajun- tament una Comissió Municipal nomenada de Biblioteques, Museus i Exposicions Artístiques, la que s'encarregà en 1893, del Museu Martorell. Fou allavors, quan per primera volta es vegé la necessitat de cridar personal tècnic extra- consistorial. per a donar un caràcter científic a les correspo- Arlur Bofill i Poch 39 nents seccions del Ajuntament, creant-se una Junta tècnica del Museu de Ciències Naturals i Jardins ^oològic i botànic, que celebrà sa primera sessió el dia 21 de Desembre del ma- teix anv. Formaban la Junta aquesta, baix la Presidència del Excm. Sr. Tinent-Arcalde de Barcelona D. Modest Casade- munt, els senyors: D. Tomàs d'A. Coll. » Esteve Fàbregas i Sauri. » Frederic Heredia. » Lluis Martí Codolar. » Frederic Trèmols. » Joaquim M. Salvanyà, i » Francesc d'A. Darder. a més dels senyors: President de la Real Acadèmia de Ciències, de Barcelona. » del Col•legi de Farmacèutics. » Real Acadèmia de Medicina i Cirugia. Catedràtic de Mineralogia, Botànica i Zoologia de la Uni- versitat. Catedràtic d'Història Natural del Institut. » de Geologia i Paleontologia del Seminari Conciliar. Enginyer Major de Mines del Districte, i » » de Monts. Aquesta Junta, quines iniciatives no seran mai prou lloa- des, va preocupar-se dés de el primer moment en millorar els serveis que li foren encomanats, a quin objecte desenrot- llà un plan complert de reorganisació, que presentà al Excm. Ajuntament. En ell se proposava l'establiment de Museus i Parcs encaminats als següents fins: i.^'", populari- sar el coneixement de les formes orgàniques i minerals que existeixen en els diferents païssos del globo: 2.*^", posar de ma- nifest les múltiples aplicacions econòmiques dels sers natu- 40 Junta de Ciències Naturals de Barcelona rals que poden reportar alguna utilitat; i 3.<='' donar a conèixer la gea, flora i fauna de la regió catalana-balear. Per a lograr-ho, proposava la Junta aquella distribuir les col•leccions del Museu en tres grans grups: col•leccions generals, regionals i econòmiques, comprenent cada una d'elles, les tres seccions; Geologia, Botànica i Zoologia, en que es subdividien. Per als sers vius, establia la distribució llur en les tres seccions: jardi botànic, parc zoològic i aquàrium, raonant les seves propostes, amb tota mena de detalls i con- sideracions. Però amb tot i la bona voluntat dels senyors esmentats, la Junta, organisada en 1893, vegé com anava desapareixent per comsumpció. L'informe esmentat el publicà l'Ajunta- ment en 1899, mes les iniciatives quedaren en espera de millors temps, arrivant una època en que, degut a les con- tingències de política general que ocuparen a la Corporació Municipal en la seva complicada administració, els presu- postos no consignavan cap quantitat per a les necessitats, ni les més perentòries del Museu de Ciències Naturals. Aixís les coses, i aprofitant els canvis que a primers de la present centúria experimentà la política local, les noves energies i elements d'empenta i ferma voluntad qu'entraren a la Corporació esmentada, qualques persones de reconegut saber i poderosa iniciativa, entre les que hi figuraven Don Lluís Duran i 'Ventosa, el Dr. Odon de Buen i l'inoblidable Mossèn Norbert Font i Sagué, lograren desvetllar l'atenció del Ajuntament envers aquests serveis. Aquestes persones sentiren la necessitat de subjectarà un plan científic els ele- ments qu'^xistien directament relacionats amb l'Història Natural, a la vegada que comprengueren el per què havien fra- cassat les anteriors comissions. Les iniciatives de res servei- xen, si qui té d'executar-les no disposa de la necessària COL•LECCIÓ PETR(~)GRÀFICA. amb )' Invernkcul i Museu de Caia- lunva en darrer terme ^ COLLECCU) PETROGRÀFICA.- Dolmen de Capmany Artur Bofill i Poch 41 llibertat de moviments, si ell mateix no's pot administrar; i aixís també sens estimular les iniciatives dels elements tèc- nics, sens atendre-les, les despeses per grosses que siguin no condueixen a res. Per això dirigiren sos primers treballs els elements esmentats, i conseguiren del Excm. Ajuntament la creació de una Junta Municipal Autònoma que per dele- gació s'encarregués de la direcció, administració i foment de les col•leccions i serveis científic-Naturals de Barcelona. I el 21 de Setembre de 1906, celebrà sa primera sessió la Junta Municipal de Ciències Naturals, regint-se perles Bases aprovades per l'Ajuntament, en Consistori de 22 de Març del mateix any, publicades en altre lloc d'aquest volum. * * * Subdividida la Junta en ponències corresponents als dife- rents serveis que tenia que cuidar, començà a executar vigo- rosament les iniciatives aportades per els vocals de la ma- teixa. Fou la primera, l'acord de reproduir al natural els grans mamífers antidiluvians i desapareguts de la fauna mondial, distribuint-los per els jardins del Parc, tal com existeixen en els del Palau de Cristall de Sydenham a Lon- dres, i Hagenbeck de Stellingen prop d'Hamburg. El doctor Almera, que junt amb l'infrascrit ja amb anterioritat havien proposat lo mateix al Ajuntament, foren com a ponents els encarregats per la Junta de posar dit acord en pràctica, ins- talant-se com a primer pas el Mamuth (Elephas primige- nius), entre un grupu d'abets prop del gran llac central del Parc. A n'ell devien anar seguint oportunament, els demés animals fòssils gegantescs, que com el Dinotherium, Mas- todon, Hipparion, etc, havien descobert fins allavors els esmentats senyors a Catalunya. 4 42 Junta, de Ciències Naturals de Barcelona, Aquesta, com altres iniciatives de aquella Junta, no po- gueren portar-se més endavant, per la mort del bras dret de la mateixa, l'entussiasta i distingit geòlec Mossèn Font i Sa- gué, qui estava encarregat de continuar-les. Coincidi també amb la organització de la nova Junta, el donatiu que a instàncies de la Direcció del Museu feren els senyors Miró i Trepat, consistent en diferents blocs prismà- tics de basalt d'Amer, exemplars típics de una de les roques volcàniques de Catalunya més interessants, entre les que havien figurat en la Exposició de Mineria i Treballs hidràu- lics de igo5. Els exemplars, que mideixen fins 3°* i5 d'alçada, trovaren lloc apropiat als dos costats del atri del Museu, nasquent d'aquí la idea de formar una coUecció petrogràfica de Catalunya, portada també a cap en 1908-igio baix la direcció del esmentat vocal de la Junta, Mossèn Font. Forman avui aquesta col•lecció una sèrie de blocs de ro- ques eruptives i sedimentàries pulimentades per un costat, i montades sobre pedestals cúbics d'obra amb la inscripció de procedència i donador, esmaltades en mosaic. Està instalada en l'àrea compresa entre l'Ombràcul i Invernàcul, el pas- seig dels Tils i el Museu Martorell, constituint un valiós element de consulta, únic pot-ser en son gènere, on troben els constructors i artistes les dades necessàries per a llurs treballs. La coUecció paleontològica catalana, que apenes estaba representada en el Museu, adquirí amb les iniciatives de la nova Junta, un desenrotllo extraordinari, mercès al concurs de diferents particulars, recol•lectors i membres de la Junta. Entre els exemplars que la formen actualment, s'hi troven representats nombrosos restos de vertebrats del oligocè de Targa. aixís com dels notables jasciments de kidmeridgià de Santa Maria de Meyà en el Montsech. Els paleoçoics de Cà- c « IS I in C C8 ;5 c c es -o G o Artur Bofill i Poch 43 noves, Moncada, Papiol, Cervelló, Girona, Camprodon i Seu d'Urgell; falgueres del carbonifer d'Ogasa; Ceratites del Müschelkalk de la estació d'Olesa; cretaci del Montsech, Car- bonills (Pirineu Gironí), Sant Julià de Cerdanyola, Fígols, i Marmellà; numulític dels diferents jasciments que caracte- risan la extensíssima faixa que atravessa la part central de Catalunva, entre altres una sèrie verament notable de Cas- telloli prop de Igualada; miocé de Montjuïc i Sant Pau d'Or- dal; pliocé de Castellbisbal, Papiol, sub-sol de Barcelona, Empurdà, etc. , etc. La mort ben prematura del esmentat vocal Mossèn Nor- bert Font i Sagué, qui formà part de la Junta Municipal dés de la seva fundació en 1906 a 26 d'Abril de 1910 en que passà a una vida millor, fou per a la Junta i per als serveis Històric-Naturals a la seva cura encomanats, una pèrdua en molt temps irreparable. Mes no per això decaigueren les iniciatives de la Junta, sinó que tenint en compte les moltes seccions a que devia atendre, optà per aplicar alternativament el seu esforç en cada una d'elles. 1 aixís s'adquirí una collecció complerta de preparacions microscòpiques de roques de Catalunya, ele- ment de consulta dels més essencials del Museu; se reorga- nitzà, classificà i catalogà la secció dels minerals, publicant el contingent en una memòria apart que ocupa 88 planes; se inicià la formació de grups biològics d'ocells en el medi en que viuen, detallant els beneficis o danys que reporten a l'agricultura, segons les espècies; se instalaren preparacions especials, representant a diferents organismes en llurs diver- ses fases d'evolució i desenrotllo, com són la rata, pollet, cranc de riu, cuc de seda, formiga, granota, cargol, sangonera, etc, etc; i per fi començà a formar-se l'Herbari de Catalunya, base del futur Museu Botànic, en el que treballà amb la seva 44 Junta de Ciències Naturals de Barcelona activitat i reconeguda competència el Dr. D. Manuel Llenas, seguint les inspiracions del ponent i botànic il•lustre Doctor Cadevall, vocal de la Junta en aquella època. Una novetat s'introduí amb el donatiu degut a la esplen- didesa de D. Lluis Maria Vidal, consistent en un Dolmen i un Menhir procedents de Campmany (Girona), que sinsta- laren exactament de la mateixa manera com ho estaven in situ. distància entre l'un i l'altre, orientació i demés. La presentació al públic dels monuments megalítics catalans, fóra interessantíssim, i tant-debò que's pogués portar aquí a cap en forma semblant a la col•lecció d'ells existent en el Museu de Saint Germain en Laye. I com a final, per lo que al Museu es refereix, direm sols que s'han començat a revisar acuradament les col•leccions de Vertebrats i Articulats del Museu Martorell, tant en la con- servació, com en la classificació i catalogació dels exemplars. En això devem fer constar l'ajuda activa i intel•ligent que han aportat a aquesta Direcció, els naturalistes agregats al Museu senyors D. Joan B. d'Aguilar-Amat, i D. Ignasi de Sagarra, amb quin concurs i esforç comptem per a l'execució de les iniciatives i millores acordades per la Junta actual. * * I dues paraules sobre la Biblioteca. La seva base, foren els llibres donats per En Martorell, però després, les diferents Juntes han anat fent adquisi- cions i procurant donatius, resultant avui, sens dubte, la Biblioteca especial de Història Natural més complerta de les existents a Catalunya. Per el Catàlec que's publica en el present volum, es tindrà una idea de lo què és. tenint en compte la omissió de molts follets i publicacions curtes, Artur Bofill i Poch 45 aixís com d'obres no relacionades directament amb la His- tòria Natural. També's veurà per la llista final, les publica- cions amb les que tenim establert canvi. Entre les obres científiques mereixen especial esment les de Lamarck, Cuvier, Moquin-Tandon, Dumeril, Milne- Edwards. Naumann, Hidalgo, Locard, Pictet, Zittel, Rouy, Coste,, Costa, Groth, Lacroix, Lapparent, Hintze, Desmarest, Deshayes, Morelet, Bourguignat, Bofill, Fagot, Willkomm, Colmeiro, Laguna, Schreiber, i entre les revistes i publicacions, els Archives de Zoologie Expérimentale et Génerale, de París, el Journal de Conchyliologie, les memòries i butlletins de la Comisión del mapa geològica de Espana. les de la Junta de Ampliación de Estudiós, els Arxius i memòries del Institut d'Estudis Catalans, Butlletí i Memòries de la Institució Cata- lana d'Història Natural. Pot dir-se que la utilisen en consulta la Biblioteca del Museu, per a llurs treballs i determinacions, tots els especia- listes residents a Barcelona, entre els que s'hi compten actual- ment no pocs extrangers. Barcelona, Maig de iqi6. MOLLUSCA MARINA IN LITTORA CALAFELL ET VILANOVA A ANTONI DE SAMA LECTA, ET NUNC IN MUS^O BARCINONENSE SCIENCIARUM NATURA- LIUM SERVATA (l) I. Class. AMPHINEURA v. Jhering. Chiton Dòrics Capellini, — Vilanova. » albus Linné, (?) — Vilanova. » ruber Linné, — Vilanova. Ischnochiton Rissoi Payraudeau, — Vilanova. » cinereits Linné, — Vilanova. » marginatus Pennant. — Vilanova. Acanthochiton discrepans Brown, — Vilanova. » fasciciilaris Linné, — Vilanova. (1) La col•lecció del Excm Sr. Marquès de Samà, fou adquirida per la Junta de Ciències Naturals en 1914, constant tota ella de moluscs marins recullits per ell mateix personalment, en el tros de Costa de Ponent comprès entre Vilanova i Calafell. Respecte a la llista adjunta, tenim d'observar, que, no havent-se fet encara la re- visió complerta de la classificació i nomenclatura dels exemplars que figuren en la mateixa, s'ha cregut preferible publicar el catàleg; present, tal com l'havia redactat el Sr. Samà, fent únicament la corresponent separació en classes i l'adaptació a la mo- derna nomenclatura —Joan B. d'-Aguilar-Amat. 48 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 2. Class. PELECYPODA Goldf. (Acephala Cuv., LamellibranchiataBW.) 9. Thracia papyracea Poli, — Calafeil. 10. » pubescens Pulteney, — Calafell, Vilanova. 11. Pandora inaequivalvis Linné, — Calafell, Vilanova; in littora. 12. » » var. margaritacea, — Calafell, Vi- lanova; cum typo. 13. Solenomya togata Poli, — Vilanova. 14. Syndesmya prismàtica Laskey var. fragilis Risso, — Calafell. 1 5. » opaía Philippi, — Vilanova. 16. » alba Wood, — Calafell. 17. » » var. Renieri Philippi, — Vilanova. 18. Scrobicularia Cottardi Payraudeau, — Calafell; in amni, Vendrell. 19. » plana Da Costa, — Calafell. 20. Gastrana fragilis Linné, Calafell. 21. Tellina {Vi3LZomd) cumana Costa, — Calafell. tenuis Da Costa, — Calafell. » var. exigua Poli, — Vilanova. » var. commutata Monterosato, — Vilanova. 25. » (Tellinella) pulchella Lamarck, — Calafell, Vi- lanova. » serrata Renieri, — Vilanova. (Tellinula) fabula Gronovius var. fabuloides Alts.— Calafell. Vilanova. » incarnata Linné, — Calafell, Vilanova. (Peronaea) planata Linné, — Calafell, Vilanova. 22. » » 23- » » 24. » » 26. » 27. » 28. » 29. » Moilusca 7narina in lit. Calafell, etc. 49 30. Teilina (Peronaea) nilida Poli, — Calafell. 31. J agonia reticulata Poli, — Calafell. 32. » » var. mu'abilis Locard, — Calafell. 33. Divaricella divaricata Linné, — Vilanova. 34. Loripes lacteus Linné, — Calafell, Vilanova. 35. » Desmaresti Payraudeau, — Vilanova. 36. •» borealis Linné, — Vilanova. 37. Barnea candida Linné, — Vilanova. 38. Pholas dactylus Linné, — Vilanova. 39. Saxicava rugosa (Linné), — Vilanova: in littora. 40. » àrtica Linné, — Vilanova; in littora. 41. Corbulomva mediterranea Costa, — Vilanova; in littora. 42. Corbida gibba Oli vi, — Vilanova. 43. » » var. curta Locard, — Vilanova. 44. Lutraria oblonga Chemnitz, — Calafell. 45. » lutraria Linné, — Calafell. 46. Mactra (Spisula) subtruncata Da Costa, Calafell. 47. » » » var. triangula Renieri, — Calafell. 48. » coral•lina Linné, — Calafell, Vilanova. 49. » » var. stultoruni Linné, — Calafell, Vi- lanova. 50. » » var. m/7a/aBronn, — Calafell, Vilanova. 5i. » glauca Born var, helvacea Chemnitz, — Calafell. 52. Solenocurtus (Azor) antiquatus Pulteney, — Calafell; in littora. 53. » sírigilatus Linné, — Calafell; in littora. 54. Pharus legunien Linné, — Calafell, Vilanova; in littora. 55. Ensis siliqua Linné, — Calafell, Vilanova; in littora. 56. » ensis Linné, — Calafell; in littora. 57. Solen marginatus Pennant, — Vilanova; in littora. 58. Donax semistriatus Poli, — Calafell. =5o Junta de Ciències Naturals de Barcelona Sg. Donax trunculus (Linné). — Calafell, Vilanova. 60. Petricola lithophaga Retzius. — Calafell, Vilanova. 61. Venemipis irus Linné, — Vilanova. 62. Tapes (PuUastra) aureiis Gml. var. catenifera Lam. mut. bicolor Lam. — Calafell; in amni. 63. » » aureus GmX. \3.\\ cateniferaL•diVa. mul. Bourguignati Locard, — Calafell. 64. » » aureus Gm\. \ diV. catenifera'L3.n\. mut. petalina Lam. — Calafell, 65. » » aureusGm\.\3iV. cateniferaL•aim. mul. anthemodiis Locard . — Calafell. 66. » » aur eus Gm.\. \3iT. texturataL•dim.d.Tk. — Vilanova. 67. » » aureus GmX.vsiV. texturata L•a.m.. m.ul. aenea Turton. — Vilanova. 68. » » pullastra Montagu var. geographica Chemnitz. — Calafell: in amni. 69. » » pullastra Mtg. var, perforans Mtg. — Vilanova. 70. Lucinopsis (Lajonkairia) Lajonkairei Payraudeau, — Vi- lanova. 71. » undata Pennant, — Calafell. 72. Venus (Clausinella) fasciata Da Costa var. Brogniarti. — Vilanova. 73. » (Timoclea) ovata Pennant, — Vilanova. 74. » (Ventricola) 3'é?rriícosa Linné, — Calafell; in littora. 75. » (Chamelea) gallina Linné, — Vilanova, 76. Dosinia lupinus Linné, — Calafell. 77. Meretrix (Pitar) rudis Poli, — Calafell. 78. » (Callista) chione Linné, — Vilanova. 79. » » nitidula Lamarck, — Vilanova. 80. Isocardia cor Linné, — Vilanova. Mollusca marina in lil. Calafell, elc. ç i 8i. Cliauia ^rvplwides Linné, — Calafell, Vilanova. 82. ^> circinata Monterosato, — Sitjes: in amni. 83. Caríf/znH (Laevicardium) oblongiim (Chemnitz), — Vi- lanova. » norvegiciíin Spen^ler, — Vi- lanova. (Cerastoderma) edule Linné. — Calafell, Vi- lanova. » edule var. obtrita Locard, — Vilanova. » edule var. Lamarcki Reeve, — Calafell, Vilanova. (Parvicardium) exiguum Gmelin, — Vilanova. » exiguum var. scripta B. D. D. — Vilanova. » papillosum Poli, Calafell. paucicostatum Sowerby, — Calafell. echinatum Linné var. mucronata Poli, — Cala- fell, Vilanova. tuberculatum Linné, — Calafell, Vilanova. » var. alba Monterosato, — Calafell. aculeatum Linné, — Calafell, Vilanova. nodosum Turton, — Vilanova. 97. Astaríe fusca Poli, — Calafell, Vilanova. 98. Cardita aculeaía Poli, — Calafell. 99. Leda (Lembulus) /W/ít Linné, — Vilanova. 100. » fragilis Chemnitz. — Sitjes, Vilanova, loi. Nucida nucleus Linné, — Vilanova. 102. » sulcaía Bronn, — Calafell, Vilanova. 103. Pectunculus violacescens Lamarck, — Calafell, Vilanova. 104. » pilosus Linné, — Calafell. io5. A7'ca (Anadara) Diluvií Lamarck, — Vilanova. 84. » 85. » 86. » 87. y* 88. » 89. » 90. » 91- » 92. » 93- » 94- » 95. » 96. » 52 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 06 07 08 09 10. » 1 1. » 12. » 13- » 14. » i5 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 Arca (Acar) pulchella Reeve, — Vilanova, » (Fossularca) lactea Linné, — Calafell, Sitjes, Vi- lanova. » ^> /ac/eaLin. var. Ga/;naríiíPayraudeau, — Vilanova. » » lactea var. Quoyi Payraudeau, — Vi- lanova. » scabra Poli, — Vilanova. » obliqua Philippi, — Vilanova. (Barbatia) bai'bata Linné, — Calafell, Vilanova. tetragona Poli, — Calafell, Vilanova. Noe Linné. — Calafell, Vilanova. Modiolaria sulcata Risso, — Vilanova; in littora et in rupis. » costulata Risso, — Vilanova. » marmorata Forbes, — Vilanova. Modiola adriatica Lamarck. — Calafell. » barbata Linné, — Vilanova. Mytilus solidus H. Martin, — Vilanova. » minimus Poli, — Vilanova. » gallopt'ovincialis La.ma.rck, — Garraf, Vilano- va; in rupis. » » var. petasunculina Locard, — Vilanova. » » var. herculea Monterosato, — Vilanova. » » var. glocina Locard, — Vila- nova. » » Lamarck var. pelecina Lo- card, — Garraf. » » var. ír/g-ona Locard, — Vilanova. » edulis Linné, — Vilanova. Mo/lusca matina, iti lit. Calafell, etc. 53 29. Pinna nobilis Linné, — Calafell, Vilanova. 30. » pernula Chemnitz, — Vilanova, 31. » pecíinata {L'mníi) . — \'ilanova. 32. Avicula hirundo Linné, — Vilanova. 33. Pecien (Chlamys) mullistriaíus Poli, — Vilanova. 2^^, » » varius Linné, — Calafell: in littora. 35. » » commiïtatus Monterosa.to, — Calafell. 36. » (Aequipecten) hyaliniis Poli, — Vilanova. 37. » » flexuosiis Poli, — Calafell. 38. » » oper cular is L•innk, — Calafell, Vi- lanova. 39. » » glaber Linné, — Calatell. [40. » » distans Lamarck, — Calafell. [41. » (Peplum) clavaíus Poli \ ar. injlexa Poli, -CslIslÍqU. [42. » similis Laskey, — Vilanova. [43. » jacobaeus Linné, — Calafell, Vilanova. 44. » maximus Linné, — Vilanova. [45. » Bruei Payraudeau, — Calafell. :46. » pes-felis Linné, — Calafell. :47. Radiila Unia Linné, — Calafell. [48. » (Mantellum)/n/?íi/a Chemnitz. -Calafell, Vilanova. :49. » » hians Gmelin, — Vilanova. :5o. Spondylus gaederopus Linné, — Vilanova. 5i. Anomia (Monia.) patelliformis Linné, — Vilanova. 52. » ephippiíim Linné, — Vilanova. 53. » » var. elèctrica Linné, — Vilanova. 54. » boletiformis Locard, — Vilanova, 55. Ostrea steniina Payraudeau, — Vilanova. :56. » edulis Linné, — Calafell. 57. » » var. lamellosa Brocchi. — Vilanova. 58. » » var, ci'istata Born, — Vilanova. 59. » cochlear Poli, — Vilanova. 54 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 3. Class. SCAPHOPODA Bronn. (Cirrhobranchiaía BIv. , Solenoconchia Lac.-Duth.) 160. Siphonodentalium lofoíensis G. O. Sars (?), — Vilanova. 161. Dentalium alternans B. D. D. — Vilanova. 162. » dentalis Linné, — Vilanova. 163. » rubescens Desh. — Vilanova; in littora. 164. » strangulatum Desh. — Vilanova. 4. Class. GASTROPODA Guv. i65. Philine aperta Linné, — Vilanova; in littora. 166. » Monterosatoi iQÏívQys, — Vilanova. 167. Scaphander lignarius Linné, — Vilanova; in littora. 168. Volpiila acuminata Bruguière, — Vilanova; in littora. i6g. Retusa truncatida Bruguière, — Vilanova. 170. Cylichna truncatella Locard, — Calafell, Vilanova; in littora. 171. » cji•/míírcicea Pennant, — Vilanova, 172. » blainvilleana Recluz, — Vilanova. 173. Weinkaufjia diaphana Aradas et Mag., — Vilanova. 174. Bulla striata Bruguière, — Vilanova; in littora. 175. Haminea hydatis Linné, — Vilanova. 176. Acteon tornatilis Linné, — Vilanova; in littora. 177. Gadinia Garnoii Payraudeau, — Vilanova; in littora. 178. Acmaea virginea Muller, — Vilanova. 179. Patella coerulea Linné^ — Vilanova. 180. » » var. tareníina von Salis, — Vilanova. 181. » » var. subplana Pot. et. Mich., — Vi- lanova. Motliisca ma^-ina in lií. Calafell, etc. 55 182. Paíella coerulea var. aspera Lamarck, — Vilanova. 183. » lusitanica Gmelin, — Vilanova: in rupis. 184. Capulus hungaricus Linné, — Vilanova; in littora. 1 85. Crepidula Moulinsi Michaud, — Vilanova. 186. » unguiformis Lamarck, — Vilanova. 187. Calyptrea chinensis Linné, — Vilanova; in littora. 188. Emarginula cancellala Philippi, — Calafell. 189. » elongata Costa, — Vilanova; in littora. 190. Fissurella itàlica Defrance, — Vilanova; in rupis. 191. » gibberula Lamarck., — Vilanova. 192. » graeca Linné, — Vilanova. 193. » nubecula Linné, — Vilanova. 194. Janthina pallida (Harwey), — Calafell; in littora. 195. » ;ií7ens Menke var. sjt^/ení/ens Mts. — Vilanova; in littora. 196. Scissurella (Schismope) striatula Philippi, — Vilanova. 197. Haliotis lamellosa Lamarck, — Calafell. 198. » » var. varia Risso, — Calafell. 199. Circulus striatus Philippi, — Vilanova. 200. Clanculus Jussieui Payraudeau, — Vilanova. 201. » cruciatus Linné, — Vilanova. 202. » corallinus Gmelin, — Vilanova. 203. Trochocochiea articulata Lamarck, — Vilanova. 204. » turbinata Born, — Calafell, Vilanova. 205. T?'oc/u(s (Phorcus) Richardi Payraudeau, — Calafell, Vilanova. 206. » (Gibbula)> 5Ò Junta, de Ciències Naturals de Barcelona 2 12. Troc/zi/s (Zizyphinus) exasperatiis Pennant, — Calafell, Vilanova. 213. » » granulatus Born, — Vilanova; in littora. 214. » » Gualtier i PhiVippi, — Vilanova. 2 1 5. » » Laiigiei'i Payr3iudea.u, — Vilanova. 216. » » dubius Philippi, — Calafell, Vilano- va, Sitjes. 217. » » conu/íís Linné,— Vilanova; in litora. 218. » » ^i^iy pihnus Umnè, — Vilanova. 219. » » Lmnei Monterosato, — Vilanova. 220. » » Chemnit^i Philippi, — Vilanova. 221. » » Montagui V^oho-h, — Vilanova. 222. Phasianella tennis Michaud, — Vilanova. 223. » s/?ecíosa Megerle von Mühlfeld, — Vilanova. 224. » pullus Linné, — Calafell, Sitjes: in amni. 225. Turbo rugosus Linné, — Calafell, Vilanova; in littora. 226. Smaragdia vifidis Linné, — Vilanova: in littora. 227. Homalogyra atomiis Philippi, — Vilanova. 228. Truncatella subcylindrica Linné. — Vilanova. 229. » » var. laevigata Risso, — Vi- lanova. Rissoia semistriata Montagu, — Vilanova. costata Adams, — Vilanova. , lactea Michaud, — Vilanova. pagodiila B. D, D. — Vilanova. cancellata Da Costa, — Vilanova. siibcrenulata Schwartz, — Vilanova. reticidaia Montagu, — Vilanova. Lanciae Calcarà, — Vilanova. Montagid Payraudeau, — Calafell. cimex Linné, — Vilanova. 230. Kisi 231. » 232. » 233- » 234- » 235. » 236. » 237- » 238. » 239- » Molltisca marina in lit. Calafell, etc. ^7 240. Rissoia violacea Desmarest, — Vilanova. 241. » monodonia Bivona, — Vilanova. 242. » auris-calpiurn L•iund^ — Vilanova. 243. v> » var. acicula (Desmarest), — Vila- nova. 244. » dolium Nyst, — Vilanova. 245. » ventricosa Desmarest, — Vilanova. 246. » variabilis Megerie von Mühlfeld, — Vilanova. 247- '*> punciura Montagu, — Vilanova. 248. » oblonga Desmarest, — Vilanova. 249. » Benjaminea Pvlonterosato, — Vilanova. 250. » pròxima Alder, — Vilanova. 25i. •» /lísca Philippi, — Vilanova. 262. » turriculaia Monterosato, — Vilanova. 263. » mammillala Monterosato, — Vilanova. 254. ^> striaia Montagu, — Vilanova. 255. Rissoina Bruguierei Pavraudeu, — Vilanova. 256. Solàrium fallaciosum Tiberi, — Vilanova. 257. Fbssarus ambiguus Linné, — Vilanova. 258. Litiorina neritoides Linné, — Vilanova; in rupis. 259. ^^ punctata Gmelin, — Vilanova; in rupis. 260. Scalaria commutata Monterosato, — Vilanova; in littora. 261. •^> tenuicosía W\ch.3.uà, — Calafell, Vilanova. 262. » communis Lamarck, — Calafell, Sitjes, Vila- nova. 263. v> claihratula Montagu, — Calafell. 264. » siibdecitssata Cantraine, — Vilanova. 265. » pulchella Bivona, — Vilanova. 266. Vermetiis Iriqueier Bivona, — Vilanova; in littora. 267. » arenariíis Linné, — Vilanova; in littora. 268. » semisurrecius Bivona, — Vilanova. 269. Caeciim laevissimum Cantraine, — Vilanova. 5 58 Junta, de Ciències Naturals de Barcelona 270. Caecum subanniílatum Folin, — Vilanova. 271. » írac/zea Montagu, — Vilanova. 272. Spirolidium mediterraneum O. G. Costa, — Vilanova. 273. Tiunntella triplicata Brocchi var. tiirbona Mts. — Vi- lanova. 274. » commimis Risso, — Calafell, Vilanova. 276. Mathilda reiusa Brugnone, — Vilanova. 276. Aporrhais serresianus Michaud, — Vilanova. 277. » pes-pelecani Linné, — Vilanova. 278. Bithium reticidatum Da Costa var. scabra, Olivi, — Vi- lanova. 279. » » var. Latreillei Payraudeau, — Vi- lanova. 280. » » \a.r. paliídosaB. D. D.. — \'ilanova. 281. » » \ar. jadertinaBrusma, — Vilanova. 282. Triforis perversus Linné, — Vilanova. 283. Cerithiopsis minima Brusina, — Vilanova. 284. Cerithium vidgatiim Bruguiere, — Calafell, Vilanova. 285. » » var Servaini Locard, — Vilanova. 286. » » \3l\\ provinciale'LocdiVà., — Calafell. 287. » » var. gracilis Philippi, — Calafell. 288. » aliicastriim Brocchi, — Calafell. 289. Aclis Pointeli Folin. — Calafell, Vilanova. 290. » única Montagu, — Vilanova. 291. Eidima subulata Donovan. — Vilanova. 292. » polita Linné. — Calafell. 293. » intermèdia Cantraine. — Calafell. 294. » microstoma Brusina, — Vilanova. 295. » Monterosatoi de Boury. — Vilanova. 296. Eiílimella aciciila Philippi, — Vilanova. 297. Tiirbonilla siriatida Linné. — Vilanova. 298. » riifa Philippi. — \'ilanova. Molhisc.i ituri iii.i in lit. Calafell, elc. 59 299. Turbonilla obliquata Philippi. — Calafell. 300. » pusilla Philippi, — \'ilanova. 301. » /ac/ea Linné, — Calafell, \'ilanova. 302. » formosa Jeffreys, — Vilanova. 303. » gracilis Philippi, — Vilanova. 304. » indistincta Montagu, — Vilanova. 305. Lamcllaria perspiciia Linné, — Sitjes; in amni. 306. Natica inlricata Donovan, — Vilanova. 307. » Guillemini Payraudeau, — Mlanova. 308. » catena Da Costa, — Vilanova. 309. » Alderi Forbes var. elata B. D. D. — Vilanova. 310. » » var. globosa B. D. D., — Vilanova. 311. » millepunctataLa.ma.rck, — Calafell, Vilanova. 312. » hebraea Martyn, — Vilanova. 313. » Dillwyni Payraudeau, — Vilanova. 314. » fusca Blainville, — Vilanova. 3 1 5. » sagraiana d'Orbigny, — Vilanova. 316. Ovula adriatica Sowerby, — Calafell. 317. Cypraea pulex (Solander), — Vilanova; in littora. 318. v europaea Montagu, — Calafell: in amni. 319- » lurida Linné, — Calafell: in litora amnique. 320. Marginella Philippii Monterosato, — Mlanova. 321. » miliaria (Linné), — Vilanova. 322. Mitra ebenus Lamarck, — Vilanova; in littora. 323. Donovania minima Montagu, — Vilanova. 324- » » var. mammillata Risso, — Vilanova. 325. » procerula Monterosato ?, — Vilanova. 326. » candidissima Philippi. — \'ilanova. 327. Haedropleura setangularis Montagu. — \'ilanova. 328. Mangilia Pacinii Calcarà, — Vilanova. 329- >> Vauquelini Payraudeau. — Mlanova. 330- » derelicta Reeve, — Vilanova. 6o Junta de Ciències Naturals de Barcelona 331. Raphitoma aitenuata Montagu, — Vilanova. 332. » nebula Montagu var. laevigaia Phil., — Vi- lanova. 333. » brachrstoma Philippi, — Vilanova. 334. Clathurella concinna Scacchi, — Vilanova. 335. » linearis (Montagu), — Vilanova; in rupis Sancti Gervasii. 336. » Cor dier i Y^Siyv. var. pungens Monts., — Vi- lanova. 337. v> Cordieri Payraudeau, — Vilanova. 338. Coniis mediterraneus Brugière, — Calafell; in amni. 339. Columbella minor Scachi, — Vilanova. 340. » scripta (Linné), — Vilanova. 341. » rus/ica (Linné), — Calafell, Sitjes, Vilanova. 342. Ca»sidaria echinophora (Linné), — Vilanova. 343. » ^> var. mutica Tiberi — Vilanova. 344. » rugosa (Linné), — Vilanova. 345. Cassis calamistrata Locard, — Calafell; spècie-exotica?^ 346. » undulata (Gml.) var. granulata Mts. — Calafell. 347. » var. elongata Mts. — Calafell. 348. » undulata Gmelin, — Calafell. 349. Púrpura haemastoma (Linné), — Calafell. 360. Amycla corniculum (Olivi), — Vilanova. 35 1. ^> » var. raricosta Risso, — Vilanova, 352. Nassa costulata (Ren.) var. iinifasciata Kiener, — Vi- lanova. 353. ^> » var. madeirensis Reeve, — Vilanova. 354. ^> » var. castanea Brusina, — Vilanova. 355. » » var. Ferussaci Payraudeau, — Calafell, Vilanova. 356. » » var. Cuvieri Payraudeau, — Vilanova. 367. » reticulata Linné, — Calafell, Vilanova. Mollusca jnarina, in lit. Calafell, etc. ói 358. Nai 359- » 360. » 361. » 362. » 363- » N'assa reticulata var. nitlida Jeffreys. — Vilanova. pygmaea (Lamarck). — Vilanova. incrassata Muller, — Sitjes, Vilanova, granum (Lamarck), — Calafell, Vilanova. mutabilis (Linné), — Calafell, Vilanova. » var. inflata Lamarck, — Calafell. Vi- lanova. 364. » » var. minor Monterosato, — Calafell. — Vilanova. 365. Trophonopsis muricatus (Montagu), — Vilanova. 366. Euthria cornea (Linné). — Vilanova. 367. » » var. major Scacchi, — Vilanova. 368. Fiisiis parvulus Monterosato, — Calafell. 369. » rostratus (Olivi), — Calafell. Vilanova. 370. » » var. latiroides Mts. — Vilanova, 371. Hadriania craticidata (Brocchi), — Vilanova. 372. Neptunea contraia (Linné), — Vilanova. 373. Cancellai'ia cancellata Lamarck, — Vilanova. 374. » » var. similis Sow.,, — Vilanova. 376. Triton cutaceus Linné, — Vilanova. 376. » corrugalus Lamarck, — Vilanova. 377. Ranella gigantea Lamarck, — Vilanova. 378. Pisania maculosa (Lamarck), — Vilanova. 379. Miirex aciculatus Lamarck, — Vilanova. 380. » » var. curta Monterosato, — Calafell. 381. » £' U ^'"^dM "3 ' 'm c J5 ■5 V- rt 3Ç. LA COL•LECCIÓ ORNITOLÒGICA AL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA per Ignasi de Sagarra Aquesta secció s'ha desenrotllat conjuntament amb altres dels vertebrats, fins a assolir al moment actual un nombre considerable d'exemplars amb una diversitat gran de proce- dències, fent-se ja necessària una nova orientació basada en el criteri d'especialització ornitològica. El cas queda resolt sols en aquells museus integrats per col•leccions que han format època, imposant una disciplina en aquella branca o secció. A Catalunya és de doldre que l'Ornitologia no hagi estat tan sortosa com altres Ciències Naturals on s'han enlairat al nivell d'Europa. En canvi, no ha faltat qui treballés en un camp d'acció més reduit, posant sos esforços a contri- bució del coneixement de nostra fauna ornitològica. Les clarí- cies que, referents als ocells de la província de Girona, recollí En Estanislau V^ayreda, són amb certesa el conjunt més esti- mable de nostra Ornitologia i sa «Fauna ornitològica de la província de Gerona» és la fita per a tot treball de moderna investigació. EI nombre d'espècies citades és de 384, si bé, algunes d'elles han de considerar-se crítiques per a Catalunya: també s'ha de tenir en compte que aquell autor sols se referí óS Junta de Ciències Naturals de Barcelona als tipus lineans, sens fixar-se en les varietats d'aquells. Sepa- rant un reduit nombre d'espècies que's citen de referència i principalment aduides de l'obra de Mr. Companyo «Histoire Naturelle du departement des Pyrenees Orientales», totes les demés foren per éll observades o caçades a l'explorar els diver- sos llocs de la província, formant part de sa interessant col•lecció d'Olot. Altre explorador de valúa fou En Marian Masferrer, que arrivà a recollir més de 230 espècies de molts indrets de Catalunya. D'interès per a nosaltres serien també altres col•lec- cions menys nombroses, com la d'En Roca i la d'En Pere Antiga. Totes aquestes activitats resten perdudes per a un estudi fonamental i hem de doldre que, en lloc de formar part del nostre Museu, apenes en quedi rastre. El contingent català en la secció ornitològica és mòlt migrat i del tot mancat de documentació precisa en gran nombre d'exemplars. N'hi ha d'altres, principalment entre les palmípedes i xancudes que són apreciables per presen- tar-se amb poca freqüència a Catalunya, com el Plegadis fal- cinellus (L.): Plioenicopterus roseiis (Pall.) i Recuvirostra avoceUa (L.). Mereixen també esmentar-se quatre exemplars del gènere Cygnus, amb les espècies benncki Yarr., i oloj' (Gm.), procedents del Prat del Llobregat i cygnus (L.). de l'estany d'Ibars, donat pel Excm. Sr. D. Ignasi Girona i Vila- nova. La presència d'aquestes espècies tan rares a Catalunya, coincidí amb l'ivern rigurosíssim de 1890, en que's presenta- ren amb altres del cercle àrtic i que motivaren una comuni- cació de l'actual Director del Museu, En Artur Bofill i Poch, en la «Crònica Científica». En la secció Arboricolae hi ha alguna agrupació, com els ocells de bec dur o granívors, que ofereix una visió equívoca de l'importància que tenen a Catalunya. Deurien estar-hi repre- Ignasi de Sagarra 69 sentats tots aquells qu'en extraordinària quantitat se presenten en determinades èpoques de lany, com també d'altres, que en més reduit nombre hi viuen sedentariament, amb sa diversitat de plomatge, segons l'estació o llur etat, perquè en la majoria dels cassos aquesta diversitat és ben notable, fent-se del tot necessària l'exhibició del conjunt de variacions per a formar judici de cada espècie. Tenint en compte l'estat d'aquesta sec- ció, la Junta de Ciències Naturals, en son anterior exercici pro- curà la sustitució de mòlts tipus mancats d'indicacions preci- ses, per altres degudament documentats i de recent preparació feta en les dependències del Museu, i d'aquest modo s'inicià la renovació d'una de les seccions més interessants sots l'as- pecte científic i utilitari. En les aus de presa calia empendre una obra paralela, començant per les espècies més conegudes com l'Oliva, pro- curant-se tipus ben definits de ses variants de col•loració dés de la forma abigarrada fins al morfe mediterrani tot blanc en ses parts inferiors (sub. sp. kirchhofji B.j. També s'adquiriren dos exemplars de la forma grisa del Gamarús Syniium aiiico (L.), que sembla és la més freqüent a Catalunya; la de tona- litat rojenca no's presenta tan sovint i és de creure que correspon sobre tot a les fenielles. Aquesta espècie, mòlt extesa per l'Europa, escasseja a Catalunya, residint una de les colònies més nombroses als grans boscos de 'Viladrau. En les aus de presa diürnes ja's comensen a reunir algunes variants dels principals tipus, alguns tan variables com el falcó vesper Pernis apivorus (L.), d'aparició abundosa, anyalment per la tardor. Mirant el conjunt d'ocells que conté la secció del Mu- seu com una manifestació o inventari de la classe més nom- brosa dels vertebrats, l'efecte produit seria certament dolo- rós; però, tenint en compte que'I nombre és prou suficient, Junta de Ciències Naturals de Barcelona podrien mòlt bé ordenar-se de tal modo que's vegessin les principals modificacions del tipu au, al adaptar-se als dife- rents medis de vida, dins sa unitat de estructura. Per a tal ordenació seria convenient adoptar una de les actuals obres de síntesi com la Hand-List of the Generes and Species oj Bii'ds. de R. B. Sharpe — London, 1 899-1909: Synopsis Avium, de A, Dubois. — Bruxelles. 1899-1904, i mòlt especialment Die Vògel de A. Reichenow — Berlín-i9r3: ja que, a més de la ordenació mòlt Uògica, és una obra d"actualitat. Com a mostra de lo contingut al Museu, donem la següent llista d'alguns dels primers ordres. i.^ Sèrie RATÍTAE I Ordre. — Struthiones i.^ família Struthionidae Striithio camellus L. — (Ous). II Ordre. — Rheae 2.^ família RHEmAE Rhea americana L. — Amèrica meridional, III Ordre. — Megistanes 3.'^ família Dromaidae Dromahis novaehollandiae (Lath.). — Austràlia. Ignasi de Sap;arra 71 4.^ família Casuariidae Casuarius aiirantiacus Rotsch. — Nova Guinea alemanya. IV Ordre. — Apteryges 5.' família Apterygidae Apteryx oiveni J. Gd. — Costa oriental de la illa del Sud. 2 /'Sèrie NATATORES V Ordre. — Impennes 6.^ família Spheniscidae Spheniscus magellanicus Forst. — i exemplar: procedència «Costes meridionals de l'Amèrica del Sud.» VI Ordre. — Urinatores ^.^ família Alcidae Alça torda (L.). Nom vulg.: Gavot, ànec de mar, pescador = Pingüino. I exempl. jove; sens procedència, donatiu de D. Ricardo Gely. I çf jove; procedència «JMares de Europa», donat. P. Antiga. I cT adult (plomatge de tardor); procedència «Mares del Norte». Uria troille (L.). — i a ; procedència «Mares de Europa». Junta de Ciències Naturals de Barcelona Alle alle (L.). — i o"" plomatge d'ivern; procedència «Mares del Norte». Fratercula àrtica (L.). Nom. vulg.: Frare, Sit = Papagayo de mar, Frailecillo. I esquelet (preparat al Museu). I o^ adult; procedència «Mares del Norte». I o" jove; procedència «Desembocadura del Besòs», donatiu de D. Francisco Tubias Reyes. I o"" jove; procedència «Mares del Norte». 8.^ família Colymbidae Colyjiibiis nigricollis (Brehm). Nom vulg.: Calabria, cabusó de cap negre = Colimbo turco. I exemplar; procedència «Mares del Norte». I » procedència «Europa Central». Colymbus fluviatilis (Brehm). Nom vulg.: Calabria. I exemplar çf (plomatge de tardor); procedència «Eu- ropa», donat. Excm. Sr. M. Martorell i Pena. I exemplar jove; procedència «Europa». Colymbus grisegena Bodd. Nom vulg.: Zambullidor, I (f (plomatge d'istiu): procedència «Europa del Norte». Afegim també l'indicació ordenada d'algunes famílies representades al Museu pertanyents al extens ordre dels Scansores o ocells que s'enfilen pel brancatge. Aquestes seran suficients per a formar judici de la proporció amb que s'in- tegra la part d'ocells exòtics. Ignasi de Sagarra 73 Ordre XIX. — Scansores Fam. 65. — Cuculidae Sub-fan'l. — A. Crotophaginae 1. Crotophaga major Gm. — Nom vulg.: Aní de las sàbanas, Anum guassú, Anum peixé; procedència «Brasil». 2. Crotophaga ani L. — Nom. vulg.: Aní pequeno, Anum; procedència «Brasil». 1. Guira guií^a {Gm.) — Nom vulg.: Ani blanco, Anum blanco, Pirigua, Quirirú; procedència «Brasil». Sub-fam. — B. Diplopterinae Dromococcy'x phasianellus (Spix.). — Nom vulg.: Peixe frito; procedència «Brasil». Sub-fam. — c. Neomorphinae (Secció B. Ceníropodes) 2. Ceníi'opus viridis (Scop.) — Nom vulg.: Sagoucú, Sabucot; procedència «Laguna, Filipinas» i «Cagayan, Fili- pinas». (Secció C. Zanclostomi) I. Piaia ca\-ana (L.) — Nom vulg.: Alma de gato, Rabo de palha, alma de caboclo; procedència «Brasil». I. Piaia minuia (Vieill.) — Procedència «Brasil». 6 7-t Junta, de Ciències Naturals de Barcelona I. Rhamphococcyx erythrognathus (Hartl.) — Procedència «Sumatra». Sub-fam. — D. Coccystinae I. Coccystes glandarius (L.) — Nom vulg.: Cucut abigarrat =Cuclillo manchado: procedència «Espana meridional». 1. Coccystes glandarius (L.) — Procedència «Alemania», I. Coccy^us ??2aj)-ní7ríYz Ridgw,; procedència «Antillas». Sub-fam. — Cuculinae 3. Ciiculus canorusL. — Exemplars adults. Nom vulg.: Cucut =cuclillo; procedència «Catalunya». I. Ciiciilus canoj-us L. — Exemplar jove avans de la primera muda. Fam. 68. — Rhamphastidae 1. Rhamphastos carinatus S\v. — Procedència «México». 2. Rhamphastos tocarà Vieill. — Procedència «Perú». I. Rhamphastos erythrorhynchus Gm. — Procedència «Gua- yana». I. Rhamphastos ariel Vig. — Nom vulg.: Tocano do bico preto, Tucan do Parà; procedència «Brasil». I. Pteroglossus aracari {L.) — Nom vulg.: Araçari, Araçari do Minhoca, Tucanui; procedència «Brasil». I. Pteroglossus torquatus (Gm.) — Nom vulg.: Tucan; proce- dència «Mexico». I. Pteroglossus viridis L. ?; procedència «Brasil». I. Aulacorhynchus haematopygus {] . Gould.) — procedència «Colòmbia». Ignasi de Saoarra 75 2. Selenidera maciilirosíris o^ (Lcht.) — Nom vulg.: Araçari- Pocà, Sarí-Pocà: procedència «Brasil». I. Selenidera macidirosiris ? (Lcht.) — Procedència «Bra- sil». Amb lo que va ja indicat n'hi ha prou per a mostrar l'estat actual de tota la secció ornitològica de nostre Museu. Amb un inventari complert de lo que conté, seguint els fragments que publiquem, podria donar-se la tasca per acabada, si bé creiem que un treball d'aquesta mena tindria un horitzó mòlt limitat i sa part utilitària ben poc manifesta si no sovirés en l'hora actual un altre pervindre per a la secció catalana, realitzant l'estudi de nostra avifauna amb nous procediments. L'estudi de les sub-espècies està generalment acceptat per a resoldre qüestions d'alt interès en Zoologia. El terme sub- espècie, d'introducció recent dins la nomenclatura científica, equival a les denominacions Varietat local o geogràfica, de significació més abstracta. Per a sa representació s'ha utilitzat la denominació trinominal, regligant d'aquesta ma- nera al tipus, totes aquelles variants amb qui tenen paleses afinitats naturals. Els mitjans per a l'investigació i fixació de les sub-espècies han d'utilitzar-se amb molta discreció, ja que en alguns casos la divisòria entre l'espècie-tipus i ses sub-espècies és ben sòbtil. D'altra banda se podria incórrer en l'abús de noves denominacions, i a n'aquest objecte hi han establertes certes regles. Referent a la quantitat de material que s'ha de recollir diu Trouessart (i). i.^"" Un dos exemplars són insuficients per a instituir una sub-espècie nova. 2.'^'^ Tot naturalista al suposar que una forma local és (1) E. L. — Trouessart— Caía/ogíervivum tectorum L. — Caralps. S. )) — Arrú (V. A.) Sedum Rhodiola, DC— Toro (V. A.) S. Cepx'o, L.— Gualba. Cariaria myrtifolia L. — Moncada. Ruta niontaiia L. — Moncada. R. angustifolia Pers. — La Cènia. Haphop/iyllum hispanicum Spach. — Manresa. Dicta7nus albus L. — Empalme. Cneorutn tricoccum L.— Cadaqués. Genista saggitalis L. — Viella. G. linifolia L. — Blanes. G. furgans L. — Guerri (V. A.) G. pilosa L.— Agudes del Montseny. G. tinctoria L. — Bosost (V. A.) Retama monosperma Boiss. — Vallvidrera. Sarothamnus scoparius Koch — Les Bordes (V. A.) Erinacea fungens Boiss. — Muntanyes de Tortosa. Ulex parviflorus Pourr.— Vallvidrera. Cytisus triflorus L'Herit. — Brugués, Gavà, C. sessilifolius L. — Manresa. Ononis rotundijolia L. — Ubach, Tarrasa. O. tridentata L. — Sant Marti Surroca. O. ramosissima Desf. — Prat de Llobregat. O. » -Calafell. Anthyllis Vulneraria L. — Núria. A. » — Viella. Hedysarum spinosissimum L. — Salou. Coronilla Emertis L. — Manresa. C. miíiima L. — La Cènia. Hippocrepis multisiliquosa L. — Castelldefels. H. ciliata Willd. — Manresa. //. » — Gavà. H, unisiliquoba L•. — .Moncada. H. » - Gavà. H. » — Tibidabo. Ornithopus perpusilltis L•. — Lés (V. A.) O. » —Bosost (V. A.j O. compressus L•. — Vidreres. O. ebracteatus Brot.— Cadaqués. Trifolium alpinum L•. — Mongarri (V. A.) Q2 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Trifoliuni alpinum L. — Núria. T. Thalii Vill. — Núria. T. » —Canal de Pomero (V. A.) T. » — Marimanya (V. A.) T. nigrescens Viv. — Vidreres. T. atcreum Poll. — Viella. T. badium Schreb. — Ribera d'Aiguamoix (V. A.) T. campestre Schreb. — Càn Tunis. T. tometttosum L. — Càn Tunis. T. fragiferum L. — Càn Tunis. T. angtisti/olium L. -La Cènia. T. stellatum L. — Gavà. T. » —Tibidabo. T. pratense L. — Sant Pere Pescador. T. 7nedium L. — Baricauba (V. A.) T. ochroleucum Hud. — Santa Fé, Montseny. T. íappaceuni L. — Vidreres. T. Cherlerí L. — Vidreres. T. subterraneum L. --Vidreres. T. scabrum L. — Càn Tunis. T. vlomeratum L. — Gavà. T. soffocatum L. — Càn Tunis. T. niontanum L.— Mongarri (V. A.) Medicago Lupulina L. — Viella. M. falcata L. — Sant Martí Surroca. M. suffruticosa Ramd.— Port de Caldes (V. A.) M. » Port de Pallars (V. A.) M. leiocarpa Benth. — Sant Marti Surroca. M. marina L. — Càn Tunis. M. orbicularis All. — Gavà. M. )) —La Cènia. M. scutellata All. — Castelldefels. M. littoralis Rhode. — Càn Tunis. M. mínima Grufb. — Gavà. Trigonella F(ieniim-gra;cum L. — Cornudella. T. monspeliaca L. — Càn Tunis. T. sladiata Stev. — Cornudella. T. )) — Gavà. Lotus edulis L. — Castelldefels. L. )) — Gavà. L. corniculatus L. — Sant Marti Surroca. Tetragonolobus siliquosus Roth. — Castelldefels. Bonjeania hirsuta Fíeichb. — Vidreres. B. recta Reichb. — Armentera. Pius Font i Quer 93 Bonjeania recta Reichb. — Vallvidrera. Psoralea bituminosa L. — Vallvidrera. Vicia, pyrenaica Pourr. — Núria. V. sepium L. — Santa Fé, Montseny. V. gracilis Lois. — La Escala. Lathyrus Aphaca L. — Castelldefels. L. ciliatus Guss.— Tibidabo. L. pratensis L. — Arties (V. A.) L. Cicera L. — Vallvidrera. L. silvestris L. — Viella. L. niger Bernh. — Les Bordes (V. A.) L. macrorrhizus Wimm. — Bosc de Barricauba (V. A.) Pisum arvense L. — Aubert (V. A.) Astragaliis efiglotis L. — Gavà. A. » —Tibidabo. A. sesamens L. — Gavà. A. depiessiis L. — Pomero (V. A.) A. glycyphyllos L. — Vidreres. A. 7nonsPessulanus L. — Moncada. Oxytropis Pyrenaica Gr. Godr. — Artiga de Viella. O. Halleri Bunge — Núria. O. campestris DC. — Núria. Phaca astragalina L. — Nou Creus, Núria. Biserrula Pelecinus L. — Vidreres. B. » — Tibidabo. Glycyrrhiza glabra L. — Sant Alartí Surroca. Physanthyllis tetraphylla Boiss. — Castelldefels. Poligala exilis DC. — Artiga de Lin. P. vulgaris L. — Vidreres. Acer platanoides L. — Artiga de Viella. A. campestre L•.—\ie\\?í. A. » —Les Bordes (V. A.) Oxalis Acetosella L. — Gualba. O. cor7iiculata L. — Armentera. Linufn catharticum L. — Lés (V. A.) L. strictum L. — Blanes. Geranium Robertianum L. — Lés (V. A.) G. lucidiim L. — Santa Fé, Montseny. G. sanguineiim L. — Vidreres. G. silvaticum L. — Santa Fé, Montseny. G. phceum L. —Artiga de Lin (V. A.) G. cinereiim Cav. — Montcorbizón (V. .\.) Erodium Ciconium Willd. — Castelldefels. Polycarpon tetraphyllum L. fil. — Blanes. 94 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Moehringia trinervia Clair. — Santa Fé, Montseny. Arenaria capitaía Lamk. — CastellfulHt del Boix. Si>ergularia salsuginea Fenlz. — Càn Tunis, Stellaria íieinoruin L. — Artiga de Lin (V. A.) S. )) — Mongarri. S. » —Artiga de Lin (V. A.) S. uliginosa Murr. — Lés (V. A.) S. graminea L. — Santa Fé, Montseny. Alsine nnicronata L. — Núria. A. tenuijolia Crantz. — Moncada. A. striata Gr. — Agudes del Montseny. Sagina apetala. L. — Càn Tunis. S. » — Salou. Spergula arvensis L. — Vidreres. S. pentandra L. — Vidreres. Cerastium alpiniim L. — Nou Creus, Núria. Dianthus Segieri Chaix — Santa Fé, Montseny. D. attenuatus Sm. — Blanes. D. 772ulticeps Costa — Sant Martí Surroca. D. Carthiisianorum L. — Caralps. D. barbatus L. — Ribera de Viella. D. » —Artiga de Lin (V. A.) D. Armeria L. — Vidreres. Gypsophila repens L. — Artiga de Viella. Silene inflata Sm. — Tibidabo. S. )) — Moncada. S. cònica L. — Castelló d'Empúries. S. rubella L. — Càn Tunis. S. rupestris L. — Lés (V. A.) S. « — Port de Benasc. S. » — Núria. S. Saxi/raga, L. — Vilamòs. S. nocturna L. — Vallvidrera. S. gallica L. — Blanes. S. coarctata Lag. — Càn Tunis. S. nutans L. — Santa Fé, Montseny. S. muscipula L. — La Cònia. Lych^iis Coronaria L. — Canejan (V. A.) L. alpina L. — Marimanya, Mongarri (V. A.) Portiilaca oleracea L. — Càn Tunis. Lauriis nobilis L. — Gavà. AnemoJte nemorosa L. — Gualba. A. » —Artiga de Viella. A. ratiunculoides L. — Artiga de Viella. Pius Font i Quer 95 Anemone narcissi flora L. — Artiga de Viella. A. » — Artiga de Viella. A. vernalis L. — Montluda íV. A.) A. alpina L. — Artiga de Viella. A. )) — -Mall de TArtiga. A. » — Artiga de Viella. Hepàtica triloba Chaix. — Gualba. H. » — .Montseny. H. )) forma arbiflora. — Gualba. Thalictrum mediterraneum Jord. — Armentera. T. alpinum L. — .Mongarri (V. A.) T. aquilegifoliuin L. — Lés (V. A.) T. tuberosum L. — La Cènia. Raminculus aqiiatilis L. — Castelló d'Empúries. R. alpestris L. — Canal de Pomero (V. A.) R. aconitifolius L. — Ribera de Ruda (V. A.) R. » — Portilló (V. A.) R. -parnassifolius L. — Núria. R. pyrenceus L. — Montluda (V. A.) R. » — Pomero (V. A.) R. chcerophyllos L. — Vidreres. R. Thora L. — Artiga de Viella. R. gramineiis L. — Montsant. R. » — Muntanyes de Tortosa. R. miiricaiiïs L. — Armentera. R. Sardous Crantz — Armentera. R. nemorosus DC. — Núria. Ficaria ratmnculoides Rot. — Gualba. Adonis autuiuítalis L. — Castelldefels. Helleborus viridis L. — Santa Fé, Montseny. Fceonia peregrina Mill. Vallcanera, La Cènia. Aquilegia viilgaris L. — Gualba. Nigella gallica Jord. — Sant Martí Surroca. N. dainascena L. Gavà. N. » -Calafell. N. » —La Cènia. TrolliíiS europxus L. — Núria. Caltha paliistris L. — Núria. Aconitiim Napellus L. — Pomero (V. A.) A. )) — Núria. A. Anthora L. — Artiga de Viella. A. lycoctonum L. — Artiga de Viella. Delphinium feregriniim L. — Arrú (V. A.) D. Loscosii Costa — Sant Marti Surroca. 9Ó Junta de Ciències Naturals de Barcelona Actcea spicata L. — Artiga de Lin (V. A.) Reseda Jacqiiini Reichb. — Cadaqués. R. Phythenma L. — Tibidabo. R. glauca L. — Mongarri (V. A.) Astrocarpus sesamoides Duby — Mongarri (V. A). Cistus mo7ispeliensis L. — Vidreres. C. Clusii Dun. — Tarragona. Helianthemum salicifolium Pers. — Càn Tunis. H. guttatum Mill. — Blanes. H. Tuberaria Mill. — Vidreras. Alchimilla arvensis Scop. — Viella. A. » — Beltren. A. vulgaris L. — Núria. A. alpina L. — Turó de l'Home, Montseny. Agrimonia Eupatoria L. — Barcelona. Rosa arvetisis Huds.— Les Bordes (V. A.) R. » —Artiga de Lin (V. A.) R. rubrifolia Vill.— Mongarri (V. A.) R. alpina L. — Núria. R. )) —Artiga de Viella. Rubus hirtus Waldst. et Kit. — Viella. R. serpens Weihe. — Lés (V. A.) R. Idceus L.— Viella. R. » — Montseny. R. )) var. inermis. — Viella. Geum vrbanuin L. — Bosc de Beltreu (V. A.) G. rivale L. — Núria. G. Paui Cadevall — Santa Fé, Montseny. G. Pyrenaicum Willd. — Artiga de Viella. G. montanuyn L. — Port de Viella. Potentilla argentea L. — Viella. P. Tormentilla Neck. — Ribera de Viella. P. verna L. — Gualba. P. reptans L. — Càn Tunis. P. » —Vidreres. P. rupestris L. — Artiga de Viella. P. nivalis Lap. — Coll de Finestrelles. Núria. Dryas octopetala L. — Artiga de Viella. Spirxa Ulmaria L. — Les Bordes (V. A.) S. Aruncus L. Artiga de Lin (V. A.) S. » — Sant Joan de Toràn (V. A.) Sorbus Ària Crantz — Vallcanera, La Ccnia. S. chamcemespilus Crantz — Artiga de Viella. S. Aucuparia L. — Artiga de Viella. Pius Font i Quer 97 Sorbus Aucu-paria L. — Ribera d'Arlíes. Amelanchier vtilgaris Alocnch.— Cardona. A. )) — La Cènia. Priinus sfinosa L. — Moncada. Nymphcca alba L. — Castelló d'Empúries. Sanicula europcea L. — Ribera de Viella. Echinophora spinosa L. — Càn Tunis. Eryngium maiitimum L. — Càn Tunis. E. Bourgatii Gouan — Ribas. Astrantia major L. — De Caralps a Núria. A. minor L. — Núria. CEnanthe Lachenali Gmel. — Càn Tunis. /Etusa cinapium L. — Artiga de Lin (V. A.) Seseli elatuin L. — Sant Martí Surroca. S. tortiiosiim L. — Empúries. S. montanum L. — Viella. S- )> — Caralps, Núria. Meiim athainanticiim Jacq. — Forcanada (V. A.) M. » —Ribera de Viella. Lygusticum pyrenceuiu Gouan — Tredòs (V. A.) Seliniim pyrenxitm Gouan — Núria. S. » —La Picada (V. A.) Anethum graveolens L. — Viella. Smyrniívn Oliisatniïn L. — Sant Andreu de Palomar Scandix Pecten-Veneris L. — Vidreres. Pijnpinella magna L. — Artiga de Lin (V. A.) Bupleiiriim raminculoides L. — Forcanada (V. A.) B.falcatum L. — Ribera de Viella. B. » —Les Bordes (V. A.) B. rigidum L. — Moncada. B.Jtuticescens L. — Sant Marti Surroca. B. friiticosiiin L. — Sant Marti Surroca. B. angulosum L.— Montserrat. B. )) —Artiga de Viella. Daucus gummifer Lamk. — Blanes. Caucalis daucoides L. — Les Bordes (V. A.) Orlaya grandiflora Hoffm. — Les Bordes (V. A.) O. marítima Koch. — Castelldefels. Torilis nodosa Gceertn. — Empúries. T. » — La Cènia. Laserpitium latijoliítm L. — Vallcebre. Ribes rubriim L. — Artiga de Viella. R. alpinum L. — Baguergue (V. A.) R. » —Arròs (V. A.) 98 Jmitct de Ciències Naturals de Barcelona Saxifraga aspera L. — Núria. S. umbrosa L. — Ribera de Viella. S. hirsuta L. -Lés (V. A.) S. )) — Sant Joan de Toràn (V. A.) S. stellaris L. — Portilló (V. A.) S. » — Núria. S. Clusii Gouan — Sant Joan de Toràn (V. A.) S. Aizoon Jacq. — Artiga de Lin (V. A.) S. » —Viella. S. ccesia L. — Pomero (V. A.) S. aizoides L. — Núria. S. geranioides L. var. — Santa Fé, Montseny. S. adscendens L. — Núria. S. oppositifolia L. — Pomero (V. A.) Chysosplenium oppositifolium L. — Gualba. Parnassia palustris L. — Artiga de Lin (V. A.) P. » —Núria. Myriophyllum verticillatum L. — Castelló d'Empúries. M. spicatum L. — Sant Pere Pescador. M. » —La Escala. CEjiothera rosea Ait. — Prat de Llobregat. Isnardia palustris L. — Blanes. Circcea lutetiana L. — Vidreres. Myrtiis communis L. — Blanes, Phillyrea angustifolia L. — Moncada. Ph. )) — Vallvidrera. Vinca major L. — Sant Andreu de Palomar. V. media Link et Hoffm. — Tibidabo. Vincetoxicum nigrum Moench — Sant Martí Sarroca. V. )) — La Cènia. Cynanchum aciitum L. — Prat de Llobregat. Gomphocarpus /ruticosiis R. Br. — Barcelona, Llobregat. Convolvulus arvensis L. — Moncada. C. Sepium L. — Moncada. C. Soldanella L. — Càn Tunis. C. )) —Castelldefels. Cuscuta epithymum Murr. — Sant Martí Sarroca. Cynoglossum cheirifolium L. — Vallvidrera. C )) Manresa. Asperugo procumbens L. — Mongarri (V. A.) A. » — Vallcanera. La Cènia. Borrago oj/icinalis L.— Moncada. Symphytum ofjicinale L. — Vilamòs (V. A.) S. tzcberosum L. — Santa Coloma de Gramanet. Pius Font i Qiier 99 S. tuberosum L. — Gualba. Myosotis intermèdia Link. — Castelldefels. M, )) - Forcanada (V. A.) M. stricta Link.— Vallvidrera. M. alpestris Schmidt. - Port de Benasc. M. pyrenaica Pourr. — Núria. Echíum calycinum Viv. — Costes de Tarragona. Pulmonaria afjinis Jord. — Les (V. A.) P. » — Artiga de Viella. Lithospermum arvense L. — Càn Tunis. L. ofjicincile L. — Tarrasa. Solaniun nigriim L. — Càn Tun'.s. S. miniatum Mert. et Koch. — Aloncada. Physalis Alkeketigi L. — Sant Alarti Surroca. Atropa Belladona L.— Artiga de Lin (V. A.) Nicotiana glauca L. — Castell de Cardona. Hyosciamus albus L. — Brugués, Gavà. H. )) — Càn Tunis. Verbascum nigriim L. — Vilac (V. A). V. Chaixi Vt//.— Montseny. Verònica hederifolia L. — Aloncada. V. didyma Ten. — Gavà. V. » —Les Bordes (V. A.) V. arvensis L. — Barcelona. V. saxatilis Jacq. — Guerri (V. A.) V. Anagallis L. — Besòs, Barcelona. Gratiola ofjicinalis L. — Vidreres. Antirrhinum sempervirens Lap. — Muntanyes de Tortosa. A majus L. — Artiga de Lin (V. A.) A. Asarina L. — Montseny. Linaria Elatine .^lill. — Vidreres. L. striata DC. — Viella. L. » — Caralps, Núria. L. vulgaris Mill. — Arròs (V. A.) L. simplex DC. — Moncada. L. micrantha Spr. — Moncada. L. alpina DC. — Núria. L. petrcea Jord. — Mongarri (V. A.) L. )) — Port de Viella. L. origanifolia DS. — Artiga de Viella. Digitalis purpurea L. — Artiga de Lin (V. A.) D. obscura L. — La Cènia. Tozzia alpina L. — Artiga de Viella. Rhinanthus major Eh rh.— Agudes del Montseny. loo Junta de Ciències Naturals de Barcelona Rhinanthus minor Ehrh. — Santa Fé, Montseny. Pedicularis rostrata L. — Núria. P. /oliosa L.— Pomero (V. A.) P. mixta Gren. — Mongarri (V. A.) P. silvatica L. — Portilló (V. A.) P. comosa L. — Agudes del Montseny. MelamPyriwi -pratense L. — Baricauba (V. A.) M. ' » — Lés (V. A.) Odontites lutea Reichb. — Prat del Llobregat. O. serotÍ7ia Reich. — Santa Fé, Montseny. Bartsia lati/olia Sibth. — Besòs. B. )) — Blanes. B. viscosa L. — Castelldefels. B. Trixago L. — Castelldefels. B. alpina L.— Mongarri (V. A.) Euphrasia ojjicinalis L. — Núria. Mentha rotundifolia L. — Moncada. hycopus europxus L. — Càn Tunis. Rosmarinus officinalis L•., forma albiflorus. — Papiol. Lavandula Staechas L•. — Gavà. L. latifolia Vill. — Sant Marti Sarroca. Ihymus SerPyllttm L. — Montseny. Origanum vulgare L•. — Moncada. Betonica officinalis L•. — Ribes. B. Alopecurus L•. — Canal de Pomero (V. A.) B. » — Marimanya (V. A.) Satureja montana L•. — Sant Marti Surroca. Calamintha nepetoides Jord. — Moncada. C Acinos Clairv. — Santa Fé, Montseny. Stachys arvensis L•. — Blanes. S. maritima L•. — Càn Tunis. Lamium amplexicaule L•. — Sant Andreu de Palomar. L. hybridiim Vill. — iMoncada. L. maculatum L•. — Pomero (V. A.) L. Galeobdolon Crantz — Portilló (V. A.) Phlomis Lychnitis L. — Sant Martí Surroca. GaleoPsis angustifolia Ehrh. — Vidreres. G. pyrenaica Bartl. — Núria. G. Tetrahit L•. — Santa Fé, Alontseny. Marrubium siipinum L•. — Vallcanera, La Cènia. Sideritis hyssopifolia L. — Mongarri. Scutellaria alpina L•. — Marimanya (V. A.) S. » Núria. Brunella grandiflora Jacq. — Núria. Pius Font i Quer loi Teiicrium capitatum L. — Espluga de Francolí. T. Scorodonia L. — Ribes. T. fyrenaicum L. — Artiga de Lin. Ajuga reptans L. — Vidreres. A. pyramidalis L. — A\ontluda (V. A.) A. » —Port de Viella. Lippict ítodiflora Rich. — Càn Tunis. Vitex Agniis Çastus L. — Vidreres. Plantago media L. — Ribes. P. Lagopus L. — Càn Tunis. P. Bellardii All. — Gavà. P. carinata Schrad. — Mongarri (V. A.) P. crassijolia Forsk. — Empúries. Statice virgahi Willd. — Càn Tunis. S. Limonium L. — Castelló d'Empúries. Arynerici alpina Willd. — Nou Creus, Núria. A. )) — Finestrelles, Núria. Gentiana Burseri Lap. — Vall d'Aràn. G. campestris L. — Les Bordes (V. A.) G. nivalis L. — Montcorbizón (V. A.) G. alpina Vill. — Núria. G. Kochiana Perr. et S.— Portilló (V. A.) G. pumila Jacq. — Artiga de Viella. Swertia perennis L. — Núria. Erythrcea pulchella Horn. — Càn Tunis. E. spicata Pers. — Càn Tunis. Primula elatior Jacq. — Artiga de Viella. P. officittalis L. — .Montserrat. P. )) — La Cènia. P. integrifolia L. — Artiga de Viella. P. latifolia Lap. — Núria. P . farinosa L. — Pomero (V. A.) Gregorià Vitaliana Duby.— Marimanya (V. A.) Soldanella alpina L. — Artiga de Viella. Androsace carnea L. — Montluda (V. A.) Lysimachia netnorum L. — Ribera de Viella. L. vulgaris L. — Castelló d'Empúries. Samalus Valerandi L. — Càn Tunis. Asterolinum stellatiun Link. — Brugués, Gavà. Anagallis arvensis L. ccvrulea. — L•a Cènia. A. collina Schousb. var. hispànica Willk. — Salou. Orobanche fcetida Poir. — Tarragona. O. » - Castelldefels. Lathrcea claftdestina L. — Portilló (V. A.) I02 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Globularia vulsaris L. — Cornudella. Pitiguicula grandijlora Lamk. — Artiga de Viella. Utricularia vulgaris L. — Sant Pere Pescador. Eriça arborea L. — Vallvidrera. Calluna vulgaris Salisb. — Vidreres. Arbuíus Unedo L. — Gavà. Arctostaphyllos of/icinalis Wimm. — Montluda (V. A.) Azalea prociimbens L. — Núria. A. » -La Picada (V. A.) A. » —Montluda (V. A.) Rhododendron ferrugineum L. — Núria. R. » — Muntanya d'Aubert(V. A.) Pirola minor L. — Ribera de Viella. P. )) — Artiga de Lin (V. A.) P. » — Bosc de Beltrén (V. A.) Pirola secunda L. — Artiga de Lin (V. A.) P. » —Bosc de Beltrén (V. A.) Campanula latifolia L. — Ribera de Ruda (V. A.) C. pusilla Hoenk. — Núria. Jasione humilis Pers. — Agudes del Montseny. Phyteuma orbiculare L. — Canal de Pomero (V. A.) Ph. hemisphaericum L. — Mongarri (V. A.) Specularia hybrida A. DC. — Armentera, Yaccijiium Myrtillus L. — Mongarri (V. A.) V. uliginosum L. — Mongarri (V. A.) Xanthium spÍ7iosum L. — Can Tunis. X. strumarium L. — Càn Tunis. Ecballium Elatherium Rich. — Càn Tunis. Rubia peregrina L. — Moncada. R. )) — La Cènia. Galiuni rotundifoliu7n L. — Ribera de Viella. G. saccharatum All.- Castelldefels. G. — Tibidabo. G. verum L. — Moncada. G. rigidum Vill. — La Escala. Sherardia arvensis L. — Gavà. Asperula arvensis L. — Salou. A. odorata L.— Portilló (V. A.) A. hirta Ram. —Mongarri (V. A.) A. cynanchica L. — Blanes. Crucianella marítima L. — Prat de Llobregat. C. angustifolia L. — Viladrau. Vaillantia muralis L. — Cap de Creus. V. hispida L. — Tibidabo. Pius Font i Quer 103 Lonicera f>vrenaica L. — Arliga de Viella. Saiiibuciïs racemosa L. — Mongarri (V. A.) S. Ebulus L. — Moncada. Viburnum Tintis L. — Tibidabo. V. Lantana L. — Cardona. V. » —Les Bordes (V. A.) V. Opidus L.— Vilac (V. A.) Valeriana fyrenaica L. — Artiga de Lin (V. A.) V. » —Canal de Pomero (V. A.) V. globular üfolia Ram. — Port de Caldes (V. A.) V. montatta L. — Mongarri (V. A.) Valeraniella carinata Lois. — Castelló d'Empúries. V. fumihx DC. — Castelló d'Empúries. V. coronata DC. — Armentera. Dipsacus pilosus L. — Viella. Cephalaria leucantha Schrad. — Moncada. Scabiosa columbaria L. — Núria. S. » —Vilamòs (V. A.) S. Gramuntia L. — Sant Martí Surroca. S. Succisa L. — Vidreres. Carlina vulgaris L. — Sant Martí Surroca. Atractylis cancellata L. —La Cènia. Staehelina dubia L. — Vidreres. Carduns carlinoides Gouan — Mongarri. C. » —Núria. C. tetiuijlorus Curt. — Tarrasa. Cirsium crinitum Boiss. — Ribes. C. monspessulanum All. — Càn Tunis. C arvense Scop. — Càn Tunis. C. acaule All. — Núria. Picnomon acarna Cass. — Vallirana. Serratula tinctoria L. — Canal de Pomero (V. A.) S. » —Ribes. Carduncellus monspeliensiíim All. — Sant Martí Surroca. Cnicus benedictus L. — Armentera. Centaurea melitensis L. - Sant Martí Surroca. C. pectinata L. — Santa Fé, Montseny. C. linijolia Vahl. — Sant Martí Surroca. C.Jacea L. — Ribes. Xeranthemuni inapertum Willd. — La Cènia. X. » — Sant Martí Surroca. Gnaphaliíim siipinum L. — Núria. Antennaria dioica Ga^rtn.— Núria. Helichsyson Staechas DC. — Blanes. I04 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Helichryson angustijolium Lamk. — Sant Martí Surroca. Phaguctlon saxatile Cass. — Castelldefels. Ph. » — Tibidabo. Filacro germànica L. — Vidreres. Evax ■pyjymaea Pers. — La Escala. Artemisia Absinthium L. — Ribes. A. gallica Willd. — Can Tunis. Adenostyles albijrons Reichb. — Ribera de Viella. A. » —Artiga de Viella. Petasites fragrans Presl. — Sant .Medi, Barcelona. Homogyne alpina Cass. — Muntanya d'Aubert (V. A.) H. » — Marimanya (V. A.) Tussilago Far farà L.— Blanes. Aster Tripolium L. — Càn Tunis. A. alpiniis L.— Tredòs (V. A.) Erigeron aeris L. — Les Bordes (V. A.) Solidago Virga-aurea L. — De Núria a Caralps. Bellis annua L. — Càn Tunis. B. perennis L. — Moncada. B. » — Càn Tunis. Senecio viscossus L. — Les Bordes (V. A.) S. leucoplyllus DC— Núria. S. Jacobaea L. — Moncada. S. Doroniciim L. — Pomero (V. A.) S. )) — Montluda (V. A.) S. Doria L. — Armentera. S. adotiidifoliíis Lois. — Sant Martí Surroca (i) Arnica. montana L. — Núria. Doronicum scorpioides Willd. — Marimanya (V. A.) Tanacetiim vulgare. — L. Leucanthemiim alpinum Lamk. — Canal de Pomero (V. A.) Chrysanthemum segetum L. — Blanes. Matricaria Chamomilla L. — Manresa. Inula crithmoides L. — Càn Tunis. /. graveolens Desf. — Gualba. /. viscosa Ait. — Càn Tunis. Pulicaria sicula Moris. — Càn Tunis. P. odora Reichb. — Lloret de Mar. P. dysenterica Gcertn. — Blanes. lasonia tuberosa DC. — Sant Martí Surroca. (1) Aquesta localitat del Scnccio adoKidifoliíis Lois es sens dubte falsa. Pius Font i (^uer 105 Calcndulct arvensis L. — Càn Tunis. liidens trifartita L. Càn Tunis. Achillea Ageratum L. — Vidreres. A. fyrenaica DC. — Núria. A. Millefolium L. — .Montseny. A. odorata L. — Vilamòs (V. A.) Catananche caerulea L. — Sant Martí Surroca. Rhagadiolus stellatus DC. — Vallvidrera. Taraxaciim officinale Wiggers — Pomero (V. A.) Lacluca muralis E. Mey. — Montseny. L. perennis L. — Vilamòs. Prenanthes furpurea L. — Arliga de Lin (V. A.) Sonchus Plumieri L. — Artiga de Lin (V. A.) S. Dianae Lacaita. —La Escala. Pterotheca, sancta Schultz - Figueres. P. )) — Empúries. Crepis albida Vill. — La Cènia. C. taraxacifolict Thuill. — Aíoncada. C. biilbosa Cass. — Càn Tunis. C pygínaea L. Pomero (V. A.) C. blattarioides Vill.— Les Bordes (V. A.) Hieracitim pilosella L. — Castelló d'Empúries. H. » — Núria. //. muroniin L. — Les Bordes (V. A). H. glandiilíferum Hoppe — Coma de la Gireta (V. A.) Leontodon pyrenaicus Gouan — Agudes del Montseny. L. » - Pomero (V. A.) Thrincict, tuberosa DC. — Vidreres. Hypochaeris glabra L. — Blanes. H. maciilata L. — Tredòs (V. A.) Tragopogon porrifolius L.- Figueres. Tolpis barbata Willd. — Blanes. SOBRE UN GÈNERE POC CONEGUT DE LA FAUNA HERPETOLÓGICA DE CATALUNYA per Joaquim Maluquer Al comensar-se lestudi de l'herpetología, criden dés de un principi poderosament l'atenció, les espècies pertanyents als gèneres Chalcides (Reptilia) i Molge (Amphibia, Urodela). Tant les espècies del un com les del altre, són rares a Cata- lunya, coneixent tant sols la presència de dos de cada un dels citats gèneres. En aquesta nota procurem contribuir al estudi de la fauna catalana donant algunes dades i detalls de la vida dels Chalcides lineatus i Chalcides Bedriag<^, únics representants del gènere a Catalunya. Per arrivar al estudi de les nomenades espècies, la mo- derna classificació sistemàtica dels vertebrats obliga a passar per les divisions següents: Classe REPTILIA Vertebrats Uargaruts la majoria, amb extremitats en for- ma de potes, a excepció dels Ofidis. Estan caracteritzats per sa pell escamosa o acoraçada, en la que falten casi comple- tament glàndules, per sa calor, que és la de la temperatura ambient, per sa respiració pulmonar ja dés de petits; no so- freixen metamorfosis. La reproducció és ovípara o ovovivípara. La alimentació de la majoria és zoofaga. io8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Ordre Squamata Aquest ordre comprèn Uargandaixos i serps (Sauris i Oíi- dis). Està caracteritzat per l'anus transversal, quadrat movi- ble i doble òrgan reproductor en els mascles. Pell coberta d'escates llises, aquillades o acanalades, o d'escuts plans. Això darrer sobretot sobre el cap i sota el cos i qua en moltes formes. Sub-ordre Lacertilia Pterigoides i quadrat units. Presència d'òs clavicular quan existeixen els membres anteriors. Parpelles mòvils la majoria. Tenen bufeta. Familia Scincidae Llengua escotada, escamosa, dentadura pleurodont amb dents còniques de dos puntes o forma de corones arrodoni- des o apretades lateralment. Moltes espècies tenen el pteri- goides dentat. Escates cicloidals o romboïdals imbricades en fileres lon- gitudinals, diagonals o transversals. Cap amb escuts simètrics, pupila rodona, parpelles ordi- nàriament desarroUades, la inferior sovint transparent, en algunes classes les dos estan soldades, cubrint l'inferior l'ull. Carència de glàndules femorals. Qua de fàcil rompre. La reproduïda presenta casi sem- pre superiorment una linea longitudinal de escuts que s'aixamplen cap als costats, en lloc d'escates. La alimentació dels joves consisteix en insectes i pe- Joaquim Maluquer log tits animals. Els adults mengen també fruits o fulles ten- dres. La majoria d'escincits son ovovivípars. Gènere CHALCIDES Forats nassals entre dos escuts, el rostral i un nassal petit. Potes petites, estant els dos parells molt separats un de l'al- tre. Les potes anteriors son properes al naixement del coll i les posteriors prop del anus, al naixement de la qua. Aques- ta disposició no permet quasi al animal sostenir-se sens tocar completament a terra. En aquest gènere figuren una sèrie d'espècies, completa, dés de els exemplars més semblants a la forma Lacerta fins als de gran semblança amb els Ofidis. Sp. CHALCIDES LINEATUS Leuckart. Nom vulgar: Vibova, vribola. dull. Sinonímies i Bibliografia: Lacerta chalcides Linné. Syst. nat. i, pàg. 209, 42, (lySS); Ameiva meridionalis Mayer. Synops. rèptil, pàg. 28, 4, (lygS); Chalcida vulgaris Mayer, 1. c. pàg, 31, i. {i^c^b): Lacerta Seps Latr. Salam. de France XVIIl, 4. (1800); Chalcides tri- dactylus Daud. Hist. nat. gen. d. rèptil. IV, pàg. 367. tab. LVIII, fig. 3. (1803); Seps chalcidica Merr. Syst. amphib. pàg. 75, I. (1820); Zygnis chalcidica Fítzing. Classificat, d. Rèptil, pàg. 53. (1826); Seps chalcides Bonap. Amph. europ. pàg. 41, 39. (1839); Chalcides tridactyla Columnae Laur. Synops. rèptil, pàg. 64, 114. (ijúS); Seps chalcides lineata I 10 Junta de Ciències Naturals de Barcelotta Bonap. Amphib. europ. pàg. 41. (1839): Seps chalcides striata Bonap. Amphib. europ. pàg. 41. (1839); Caecilia major Im- perati. Hist. nat. lib. 28. pàg. 899 cum fig. pàg. 917. (1599); Seps, lacerta chalcidica, seu Chalcides Columna in Ecphras. I. pàg. 35 tab. 36. (1616); Lacerta chalcidica Aldrov. Cicigna Cetti Anf. Sard. tom. 3. p. 28, cum fig.; Seps Lacép. Hist. quad. ovip. tom i. p. 433. pi. 31; Seps quadrilineata Metaxa fils. Memor. zool. mèdic. pàg. 31. (1833); Seps tridactylus Sicherer. Dissert. Inaugur. med. Praesid. C. Lud. Rapp. Tubing. (1825); Seps chalcidica Risso, Hist. nat. Europ. me- rid. tom, 3. pag. 88; Seps tridactylus H. Cloq. Dict. Scienc. natur. tom. 48. pàg. 486.; Le Seps proprement dit Bory de Saint-Vinc. Resum, d'erpet, pàg. 138. PI. 2. fig. i.; Seps vittatus Leuckart. Breves animal, quorundam Descript. pàg. 9. (1828); Seps lineatus Id. loc. cit. pàg. 10. (1828); 5'e^5 Cuv. Regn. ànim. 2.^ édit. tom. 2 pàg. 64. (1829); Le Seps Bonnat. Erpét. Encyclop. méthod. pàg. 66. PI. 12. fig. 3.; Seps Fiscj. Synops. méth. quad. ovip. pàg. 26.; Lacerta Seps Vandelli. Flor. et Faun. Lusit. Mem. da Academ. de Lisboa tom. i.; Seps seu Lacerta chalcidica Ray. Synops. quad. pàg, 272. (1713); Die Seps Donnd. Zoologisch. Baytr. tom. 3. pàg. 166. n.° 17.; Lacerta seps Shaw. Gener, zoolog. tom. 3. pàg. 262.; Chamoesaura Chalcis Schneid. Histor. Amphib. fase. II. pàg. 287. (1801); Der Seps Bechst. de Lacepede's naturgesch. amphib. tom. 2. pàg. 175.; Chalcides seps Latr. Hist. nat. Rept. tom. 2. pàg. 82. fig. (1802). Seps Cuv. Regn. ànim. i.^ édit. tom, 2. pàg. 55.; Seps striata Guer. Iconogr. Regne ànim. Cuv. Rept. pi. i5. fig. 3 (1829): Seji^s Griffith's ànim. Kingd. tom. 6. pàg. 72.; Common seps Gray. Synops. Rept. in Griffith's ànim. Kingd. tom. 9. pàg. 72.; Striated sepsl d. loc. cit.; Seps tridactylus Eichw. Zool. spec Ross. et Polon tom. 3. pàg. 180.; Seps tridactylus Gerv. Enum. Rept. Barb. Joaquim Maliujticr 1 1 [ Ann. scienc. nat. tom. III. (1836); Seps tridactylus Gray. Catai. of. siender-tong. Saur. Ann. of nat. hist. by Jardine. tom. I. p. 333.; Seps chalcides Ge- né, Synops. Rept. Sardin, indigen. Memor. real. academ. Torin. sèrie II tom. I. pàg. 268.; Le seps Kzum, Hist. Sard. tom. 2. pàg. 69.; Seps chalcis Lataste, Herpet. Giron. pa- gina 93.; Seps chalcides Dum. et Bibr. V. p. 769; Seps chalcides Sçhreiber, Herpet. europ. ed 1875. pàg. 346.; Seps chalcides Came- rano, Monog. Saur. ital. p. 91. Nota: Sent la majoria de les sinonímies anotades, anteriors a la separació del Chalcides tridactylus Laur. del Chalcides lineatiis Leuck. moltes de elles fan referència aamb- dúes formes, aixis com a les dife- rentes varietats descrites de cada una d'elles. Descripció i costums: Morro obtús, apenes proemi- nent; ull moderat, parpella infe- rior transparent; obertura auricu- lar més ampla que'l forats nassals . Aquests forats nassals, petits i molt separats un d'altre. Un postnassal, en contacte amb el primer labial solament; existeixen supranassals; frontal més llarc que ample; quart labial voreija l'òrbita del ull. 112 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Cos llargarut, provist de potes molt petites tridàctiles. Longitud de cada pota posterior igual per lo menys a la dis- tància entre loit i les potes anteriors, i estan contingudes de 12 a 14 vegades en la distància del morro al anus. Vintidós fileres d'escates llises completament, al voltant del cos. Qua completament desarroUada, més llarga quel cap i cos junts. Color oliva (l'exemplar de referència femella està molt des- colorit). Hem examinat un exemplar de Alagón. , (Museu de la ex-Universitat de Cervera) mascle, de color bronzejat. Al dors presentan nou ratlles brú fosques longitudinals, tan amples com els interespais entre elles. Dits fortament on- guiculats. Dimensions: Llargària total 310 m/m Cap 16 » Amplada del cap 9 » Cos ii5 » Membres anteriors 7 » Membres posteriors 1 1 » Qua 184 » Procedència: CoUsacabra (Barcelona). Conservat. En alcohol. Museu de Catalunya. Donatiu de D. Marian Masferrer i Rierola. A primer cop de vista sembla una serp, puix ses potes són apenes perceptibles i semblen aplacades al cos. Sos ulls són petits. Es mou lleuger pels llocs d'herba i tan ràpit que apenes es pot veure si fa servir ses potes. La qua es llar- ga, acaba en punta i és flexible. La coloració corrent és la indicada, mes en els llocs on abunda aquest escincit se pre- senta en diferentes coloracions. A Catalunya pot considerar- Joaquim Maliiquer 113 se rar. En Companyó el dóna per abundant en els prats hu- mits de sote les Alberes, voltants de Ceret i prats d'Arlés (Hist. nat, du Dept. des Pyren. Orient, tom. 3, pàg. 311-312, 1863). Lataste diu d'aquest rèptil: «Jo he pogut convencem de que aquest animal se serveix de ses potetes per la marcha tranquila, però progressa per ondulacions laterals quan una emoció li fa acelerar la cursa. Se serveix també de ses mem- bres anteriors quan està parat i alça el cap per haver-li quelcom cridat la atenció, per a mantenir-se en equilibri.» Companyó, en camvi, afirma que «aquest animal, quan té que moure's ho fa molt ràpidament, quasi com una fletxa, tant si es tracta d'agafar una presa o fugir de sos persegui- dors. I amb tota l'atenció del observador, no es pot veure si camina o repta». El C. lineatus, viu d'insectes, aracnits, cucs i petits mo- luscs. Busca els llocs temperats i amb herba. Entre les faules que s'esmentan d'aquest inofensiu animal, s'hi conta la de que deixa sobre Iherba un verí que causa la mort dels animals que en menjen. També es conta que es fica dins la boca dels que dormen al camp, causant molta destrossa. Companyó explica que quan se'l trova pel camp, si se li priva de tota fugida, s'enrotlla sobre si mateix i no intenta atacar ni tansols al bastó amb que se l'inquieti, fugint tant prompte com pot per amagar-se entre la brossa i pedres més properes. 114 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Sp. CHALCIDES BEDRIAGAE Boscà. Nom vulgar: Bicho lagartija Sinonímies i bibliografia: Gongyius ocellatus {non YoTsk.) Machado, Aíem. Ac. Se. Madrid. IV. pàg. 568. (iSSg); Gongyius ocellatus Boettger, Ber. Offenb. Ver, Naturk. X. pàg. 52. (1869); Gongyius ocellatus Pérez Arcas, Ann. Soc. Esp. Hist. Nat. I. pag. 90. (1872); Gongyius Bedriagai Boscà, Ann. Soc. Esp. Hist. Nat. IX. pàg. 495. (1880). Descripció i costums: Es per sa forma pròximament intermediari entre els Chalcides ocellatus i Chalcides lineatus. Forats nassals entrant completament per devant de la sutura entre el rostral i el primer labial; el quart labial voreja l'òrbita del ull. Cames penta- dactiles, dits onguiculats. Longitut dels membres posteriors inferior a la distància entre l'extrem del morro i els membres anteriors, i de longitut igual a la quarta o quinta part de la distància que hi ha entre la punta del morro i l'anus. Vinti- sís fileres d'escates completament llises al voltant del centre del cos. Color brú oliva per sobre, amb distingibles ratlles més o menys clares dorso- laterals. Petites taques ocellars, brú i grogues. Part inferior, oliva pàlit. Dimensions: Llargària total Cap Amplada del cap 122 m/m. 10 » 6 » Joaquim Maluquer 1 1 5 Cos 52 m/m Membres anteriors 9 » Membres posteriors 12 » Qua 60 » Procedència: La Cènia (Tarragona). Conservat: En alcohol. Museu de 1' Institució Catalana d'Historia Natural. Donatiu del Dr. D. iVlanel Lienas i Fer- nàndez. Coneixem pocs detalls de la vida i costums d'aquest cu- riós escincit típic de la fauna espanyola. Boscà n'observà varis exemplars en un terrarium, descubrint aleshores que's tractava d'animals ovovivípars, i publicà ses observacions en una nota molt notable (La ovoviviparidad observada en el Gongylus Bedriagai Boscà, Actas de la Soc. Esp. de Hist. Nat. Sessió de 5 de Nov. 1884. Tomo XIII de Ann. p. 92). Els exemplars recollits fora de Catalunya han sigut tro- bats sota les pedres que abunden al límits dels terrenys de conreu; al girar-les fugen amb la velositat d'una sargantana. També ho han estat sota la brossa dels boscos de pins. Se trova no rarament, dispers per tota la península ibè- rica; a Catalunya se'n ha recollit un exemplar a La Cènia, poble del partit judicial de Tortosa. Acompanyen aquesta nota dos dibuixos esquemàtics de tamany 4/5 del natural. Barcelona, Agost de 19 16. ALGUNES ESPÈCIES DE CRUSTACIS PODOFTALMIS DE CATALUNYA per Felip Ferrer i Vert Als exemplars recullits per En Josep Maluquer, a Roses, durant ses excursions oceanogràfiques del istiu darrer, i que amablement ha tingut a bé comunicar-me, he aplegat espècies obtingudes per En Amador Romaní, a Vilanova i Geltrú, alguns exemplars que el Dr. Agustí M.^ Gibert, de Tarra- gona, va enviar-me fa varis anys, i les que personalment hem pescat en el port d'aquesta ciutat i localitats properes. Totes les espècies han sigut estudiades personalment, aixís és que el present treball no té altres característiques que la comprobació de les cites i les localitats, essent les poques dades que hi figuren, rigurosament exactes. I. Stenorhynchus longirostris (Fabr.) Milne-Edwards Inachus longirostris Fabr. Macropus longirostris Latr. Macropodia longirostris Risso. Macropodia tenuirostris Leach. Stenorhynchus longirostris Milne-Edwards; Lucas; Heller. Stenorhynchus tenuirostris Bell. 2 ? Golf de Roses (Maluquer). Vilanova i Geltrú (Romaní). Barcelona; els pescadors la capturen freqüentment. 1 18 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 2. Stenorhynchus phalangium (Penn.) Milne-Edwards Càncer phalangium Penn. Inachiïs phalangium Fabr. Macropus phalangium Fabr. Macropodia phalangium Leach: Desm: Guerin; Savigny. Steno7'hynchus phalangium Milne-Edwards; Heller. Stenorhynchus inermis Heller. Barcelona, més escàs que l'anterior. 3. Inachus scorpío Fabr. Càncer scorpio Fabr. Càncer Dorsettensis Penn. Macropus scorpio Latr. Inachus scorpio Fabr.; Desm; Guerin; Milne-Edwards; He- ller. Inachus Dorsettensis Leach; Bell. Inachus mauritanicus Lucas. I cf del Golf de Roses (Maluquer). I cf de Vilanova i Geltrú (Romaní). 4. Pisa Gibsii Leach. Pisa Gibsii Leach; Roux; Costa; Milne-Edwards; Bell; Heller. Golf de Roses (Maluquer); Tarragona (Gibert). 5. Pisa armata Latr. Maia armata Latr; Risso. Maia 7iodipes Leach. Felip Ferrer t Vert 1 19 Maia rostrata Bosc. Pisa nodipes Costa. Pisa armata Latr: Risso; Roux; Milne-Edwards; Heller. Vilanova i Geltrú (Romaní). 6. Pisa tetraodon (Penn.) Leach. Càncer tetraodon Penn. Càncer praedo Herbst. Maia tetraodon Bosc. Blastus tetraodon Leach, Pisa tetraodon Leach; Milne Edwards: Bell; Heller. Golf de Roses (Maluquer). 7. Lissa chiragra (Herbst) Leach. Càncer chiragra Herbst. Inachus chiragra Fabr. Pisa chiragra Latr. Lissa chiragra Leach; Desm: Risso; Costa; Milne-Edwards; Heller. Estuari de Barcelona. 8. Maia verrucosa Milne-Edwards. CaJícer maia Belon. Càncer squinado Herbst. Maia squinado Bosc: Adouin, Maia verrucosa Milne-Edwards. I aM I $ Tarragona (Gibert). Barcelona bastant freqüent. 120 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 9. Lambrus angulifrons (Latr) Milne-Edwards. Parthenope angulifrons Latr. Parthenope longimana Costa. Lambrus mont-grandis Roux. Lambrus angulifrons M. Edwards; Lucas; Heller. Port de Barcelona en l'escoUera del est. Alguns exem- plars pescats durant l'Abril. 10. Càncer pagurus Lin. Càncer pagurus Lin; Herbst; Penn; Leach: Desm; Costa; Bell; Heller. Càncer fimbriatus Oli vi. Platycarcinus pagurus M. Edwards. I cf pescat a Tossa que media 17 cm. de amplada. 1 1 . Xantho rivulosus Risso Xantho florida var. ,3 Leach. Xantho rivulosus Risso; Savigny; Roux; Milne-Edwards; Rathke; Bell; Heller. I (f golf de Roses (Maluquer). Pescat en gran nombre a l'escoUera del port de Barce- lona, durant els mesos de Març i Abril. 12. Eriphia spinifrons (Herbst.) Savigny. Càncer spinifrons Herbst. Eriphia spinifrons Savigny; Milne-Edwards; Costa; Desm; Heller; Ortmann. Felip Ferrer i Vert 12 1 a"' ? Golf de Roses (Maluquer). Barcelona, en el port l'haviem pescat per entre les pedres que hi havia aon hi ha actualment la dàrse- na del Morrot. 13. Carcinus maenas Baster. Carcinus maenas Baster; Penn.; Lin. Portunus maenas Leach. Carcinus maenas Leach; Costa; Milne-Edwards; Bell; Alph; Heller. I cf Golf de Roses (Maluquer). I ? de 19 m/m amb ous, pescada a l'escollera de Test per l'Abril de igiS. 14. Platyonychus latipes (Pennant) xMilne-Edwards. Càncer latipes Penn. Portunus variegatus Leach, Bell. Platyonychus depurator Latr. Platyonychus variegatus Costa. Platyonychus latipes Milne-Edwards. Golf de Roses (Maluquer); Vilanova i Gehrú (Romaní) Costes de Garraf. 1 5. Portunus marmoreus Leach. Portunus marmoreus Leach; Costa; Milne-Edwards; Bell; Alph; Heller. Portunus Valentieni Cocco. Portunus barbarus Lucas. Pescat amb niolta freqüència a l'estuari de Barcelona. 9 122 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 1 6. Portunus depurator (Lin) Leach. Càncer depurator Lin. Càncer depurator var. Pennant. Portunus depurator Leach: Fabr: Latr; Bell; Alph; Heller. Portunus plicatus Risso; Milne-Edwards; Roux. Tarragona (Gibert). 17. Lupa hastata (Lin) Milne Edwards. Càncer hastatus Lin. Càncer panticus Herbst; Fabr. Portunus hastatus Latr. Lupa Dufourii Latr; Guerin; Desm: Roux; Costa. Lupa hastata Milne-Edwards; Lucas. Neptunus hastatus Alph, Tarragona (Gibert). 18. Gonoplax angulata (Fabr) Leach. Càncer angulatus Fabr; Penn: Herbst. Ocypoda angulata Bosc: Latr. Gonoplax angulata Leach: Milne-Edwards. Gonoplax bispinosa Leach. Barcelona, poc freqüent. 19. Gonoplax rhomboides (Fabr) Desm. Càncer rhomboides Fabr; Herbst. Ocypoda rhomboides Bosc. Ocypoda longimana Latr. Felip Ferrer i Verí 123 Gonoplax longimaiia Lamk. Gonoplax bispinosa Latr. Gonoplax rhomboides Desm; Risso; Roux: Costa; JVlilne-Ed- wards. Vilanova i Geltrú (Romaní). Barcelona: se pesca bastant sovint, havent-lo observat moltes més vegades que l'anterior. 20. Pachygrapsus marmoratus (Fabr) Stimp. Càncer^ marmoratus Fabr: Herbst: Olivi. Grapsiis varius Latr: Milne-Edwards: Costa. Grapsus marmoratus Desm; Dehaan. Goniograpsus varius Dana. Leptograpsus marmoratus Milne-Edwards. Pachygrapsus marmoratus Stimpson. I d" Golf de Roses (Maluquer) Tarragona (Gibert). Barcelona, l'he pescat moltes vegades en diferents in- drets del port. 21. Pinnotheres pisum (Lin) Latr. Càncer Pisum Lin: Penn: Herbst; Fabr. Càncer mytilorum Baster: Herbst. Pinnotheres pisum Latr. Leach; Desm; Risso; Costa: Milne- Edwards. Pin?íOtheres modiolae Costa. Pinnotheres varians Leach. Pinnotheres Latreillii Leach; Risso. Pinnotheres Cranchii Leach. Pinnotheres mytilorum Milne-Edwards. I ? de Vilanova i Geltrú (Romaní). 124 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Barcelona, Them trobat dins els mytilus dels vivers establerts fins fa poc, en el port. 22. Ilia rugulosa Roux. Ilia rugulosa Risso. I cf 2 ? Tarragona (Gibert). Barcelona, pescat a Tescollera de l'Est. 23. Calappa granulata Fabr. Càncer granulatus Lin: Herbst. Calappa granulala Fabr; Bosc; Latr; Risso; Roux; Milne- Edwards. Golf de Roses (Maluquer). Tarragona (Gibert). Barcelona, en els mercats s'hi venen tot sovint exem- plars de gran tamany, pescats a les vehines costes. 24. Corystes dentatus (Fabr) Latr. Albunea dentata Fabr. Corystes dentatus Latr; Roux; Costa; Milne-Edwards, Heller. Corystes personatus Guerin. 2 cf I ? Vilanova i Geltrú (Romaní). Barcelona. 25. Dorippe lanata Bosc. Dorippe lanata Bosc; Lam: Latr; Desm; Roux; Costa; Milne- Edv/ards; Heller. Felip Ferrer i Vert is". Barcelona; sembla viure en fons fangosos, apareixent a voltes cobert de cossos estranys. 26. Dromia vulgaris Milne-Edwards. Dromia vulgaris Milne-Edwards; Bell: Lucas; Heller. Vilanova i Geltrú (Romaní): Tarragona (Gibert). Barcelona, en el port, aon l'he observat moltes vega- des caminant lentament per les vores sumergides dels molls. Els ejemplars joves procedents de Vilanova i Geltrú presenten sobre el cefalatòrax un espongiari que'ls cobreix completament. 27. Homola spinifrons (Lamarck) Leach. Dorippe spinifrons Lamarck. Homola spinijrons Leach; Latr.: Desmarest; Risso; Costa. Milne-Edwards; Lucas; Heller. Tarragona (Gibert). 28. Eupagurus Prideauxü (Leach) Heller. Pagiirus Prideauxü Leach; Milne-Edwards: Lucas: Bell. Pagurus solitarius Risso. Pagurus Bernhardus Costa: Risso. Eupagurus Prideauxü Heller. Port de Barcelona; 2 ? pescades prop l'escoUera de l'Est, habitant petites volves de Murex trunculus. 120 Juvta de Ciències Naturals de Barcelona 29. Diogenes varians (Costa) Heller. Pagurus varians Costa. Pagurus pugilator Roux. Pagurus arenarius Lucas. Pagurus ponticus Heller. Diogenes varians Heller. Vilanova i Geltrú (Romaní). 30. Pagurus striatus Latr. Pagurus striatus Latreille; Risso; Costa; Roux; Milne-Ed- wards; Lucas; Heller. Golf de Roses (Maluquer) Vilanova i Geltrú (Romaní) Barcelona. 31. Porcellana platycheles (Penn) Lamarck. Càncer platycheles Pennant; Herbst. Porcellana platycheles Lamarck.; Leach; Risso; Milne-Ed- wards; Lucas; Bell; Heller. Costes de Garraf, un exemplar agafat entre les pedres sumergides. 32. Galathea strigosa (Lin) Fabr. Càncer strigosus Lin; Herbst. Astacus strigosus Penn. Galathea strigosa Fabr; Latr; Leach; Risso; Roux; Milne- Edwards; Lucas; Bell; Heller. Tarragona (Gibert). Barcelona; molt freqüent. Felip Ferrer i Vert 127 33. Scyllarus arctus Fabr, Scyllavus arctus Fabr: Latr: Risso: Roux: Costa; Milne-Ed- wards; Lucas: Heller. • Freqüent durant tot l'any en totes nostres costes. He vist femelles amb ous, pescades a comensos d'Abril, prop del port de Barcelona. 34. Scyllarus latus Latr. Scydlarus latus Latr: Risso; Savigny: Guerin: Heller. Com 5". arctus encara que molt menys abundant. 35. Gebia littoralis (Risso) Desm. Thalasina littoralis Risso. Gebios littoralis Risso. Gebia littoralis Desm; Milne-Edwards; Lucas; Heller. Gebia lacustris Costa. Gebia Venetiarum Nardo. Barcelona. 36. Crangon vulgaris Fabr. Crangon vulgaris Fabr; Latr; Leach; Desm; Milne-Edwards; Bell; Heller. Crangon riibropunctaíus Risso. Vilanova i Geltrú (Romaní). 128 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 37. Crangon cataphractus (Olivi) Milne-Edwards Càncer cataphractus Olivi. Egeon loricatus Risso; Roux. Ci^angon cataplwactus M. Edwards: Lucas; Heller. Golf de Roses (Maluquer). 2 exemplars pescats a 21 metres de profonditat. Barcelona, Juny, 1916. LOS MAMIFEROS DEL MUSEO MARTORELL DE BARCELONA por Juan B. de Aguilar-Amat No es la colección actual del Museo Martorell, la que debería existir en el Museo Municipal de una ciudad como Barcelona, a la que no le faltan medios ni energias para ocu- par el lugar preeminente que le corresponde, en todos los ramos del humano saber y de la indústria pàtria; però en vista del incremento que toman ahora las iniciativas y actua- ciones de la Junta de Ciencias Naturales, creo conveniente publicar, tan sólo a modo de inventario o lista, un extracto resumidísimo del Catalogo que poco a poco y durante los nueve anos de seguido trabajo en el Museo, he ido formando de los ejemplares en él existentes y de los que contínua aunque pausadamente en el mismo ingresan. Como mas interesantes y para dar màs adelante un completo estudio de los mamífe- ros de la fauna catalana, no induiré en este catalogo las espècies de la misma que en el Museo se conservan. Salvo algunos, pocos, ejemplares adquiridos por compra a diversos preparadores nacionales y del extranjero y otros que formaban parte de la colección de un acreditado colegio de primera ensenanza de esta ciudad, el colegio Antiga, adquiridos en 1888 por el Excmo. Ayuntamiento, los res- tantes han ingresado en el Museo por donativos de per- sonas que, amantes de las Ciencias Naturales, y deseosas i^o Junta de Ciències Naturals de Barcelona, de dar a Barcelona el Museo que le corresponde, pusieron cuanto en su mano estaba para conservar o instalar debida- mente los ejemplares, a su juicio, notables que poseían, y con razón creyeron que en ninguna parte està mejor que en el Museo, por todos visitado y a todos asequible, un ejem- plar cualquiera, siempre que su preparación adecuada haga de él un objeto digno de estudio y de ser tornado en consi- deración. También los ejemplares de la Colección del Parque zoológico han ido engrosando la colección mastológica de este Museo a medida que Uegaba su íin, siendo preparados de un modo bastante satisfactorio en el laboratorio de taxi- dermia anejo al Museo, y en el que presta sus servicios el preparador-conservador D. Luis Soler y Pujol, Estando este catalogo destinado mas a dar a conocer al gran publico, lo que encierra este Museo y no a ense- nar nada a los naturalistas especializados en el estudio de los mamiferos, prescindiré, en gràcia a la brevedad y cla- ridad, de las clasificaciones exageradamente modernistas, y de los equilibrios sinonimicos de los nòmina servanda buenos para las obras de alta clasificación, però nocivos en los trabajos dedicados al publico. CLASE MAMIFEROS Los maniíferos constituven una clase muv bien delimi- tada y muy fàcil de caracterizar: todos ellos son animales de temperatura constante, protegidos del enfriamiento por pelos mas o menos abundantes y espesos, y cuyo desarroUo a par- tir del ovulo fecundado se verifica casi siempre; però no siempre completamente en el interior del organismo mater- no y siempre sin excepción los pequefíuelos se alimentan de la secreción de glàndulas cutàneas especiales Uamadas ma- mas. Juan B. de Aguilar-Amat 131 i.^ Sub-clase: PROTOTERIOS (i). Comprende esta subclase mamíferos de caracteres repti- lianos, que recuerdan por algunas de sus particularidades a los reptiles teromorfos y que se caracterizan por tener el in- testino recto terminado en un ensanchamiento o cloaca en donde desembocan los conductos genitales y urinarios, por tener una cintura escapular formada por una escàpula, un omóplato y un coracoide y por el notable caràcter de poner, sus hembras, huevos meroblàsticos como los de las aves. Orden único: MONOTREMAS (2). Los principales caracteres que, a simple vista, sirven para distinguir estos mamiferos de los demàs, son: cabeza terminada en pico, pies provistos de fuertes garras y patas posteriores armadas de un fuerte espolón córneo dirigido hacia atràs y en comunicación con una glàndula. En estos mamiferos, las mamàs se abren en la superfície de la piel en un marsupium o bolsa temporal, formado por invaginación de la piel y los conductos excretoresde los mis- mos no se reunen formando pezón. Los pequenuelos salen del huevo débiles y muy poco desarrollados y colocados en la bolsa marsupial, por lo menos en la mayoría de las espècies, se alimentan de la leche que fluye de las mamàs de la madre. Familia: Equídnidos Los equídnidos son monotremas adaptados a la vida ter- restre, con las patas perfectamente dispuestas para cavar, la cabeza terminada en pico largo, delgado y cilindrico, solda- íl) Del gr. protos, prlmero y therton, animal. (2) Del gr. monos, único y trema, orificio. 132 Junta de Ciències Naturals de Barcelona do en toda su longitud y obturado en su extremo por una pieza córnea, movible a voluntad y fija en el maxilar infe- rior y el pelo mezclado con fuertes púas muy abundantes. Viven los representantes de esta familia en Austràlia, Tasmània y Nueva Guinea, y se alimentan casi exclusiva- mente de hormigas. Genero ECHIDNA G. Cuvier 1789. (Tachyglossiis lUiger 181 1). Los caracteres distintivos de este genero son: cinco dedos en todas las extremidades, y pico casi recto y apenas mas largo que la cabeza. E. aculeata (Shaw). Un ejemplar, procedente de Nueva Gales del Sud, mon- tado en esqueleto y adquirido en 1888 por compra al Colegio Antiga. Familia Ornitorrínquidos Esta íamilia comprende tan solo el genero Ornithorhyn- chus Blumenbach y sus caracteres son: cuerpo largo, cilín- drico y bastante grueso; patas cortas, las anteriores con los dedos reunidos por una membrana ancha y mas larga que ellos y los posteriores sin membrana, con uiïas robustas y grandes y un aguijón córneo y dirigido hacia atràs, y cabeza terminada en un pico plano, semejante al de los patos y cubierto por una piel blanda y flexible. Genero ORNITHORYNCHUS Blumenbach, 1796. Los representantes de este genero, cuyos caracteres son los de la familia por él constituïda, viven en Austràlia, en los ríos de curso lento y en las aguas estancadas y se alimen- tan de moluscos y de gusanos. Juan B. de Aguilar-Amat 133 O. anatimis (Shaw). Un ejemplar, procedente de Austràlia, adquirido en 1888 por compra al colegio Antiga. 2.^ Subclase: METATERIOS (i). Esta subclase la forman mamiferos de organización algo mas elevada que los prototerios y que se caracterizan por la presencia de una cloaca menos distinta que la de los prece- dentes, por la carència de coracoide que se suelda muy pronto con el omóplato para formar la apoíisis coracoides, por ser viviparos, dando a luz a sus hijuelos en un estado de desarrollo muy incompleto, desarroUo que se termina en una bolsa cutanea abdominal, en la que se hallan los pezo- nes de las mamàs, a las que los pequenuelos estan fijos de un modo permanente mientras dura la lactància. Orden único: MARSUPIALES (2). El caràcter que a primera vista distingue estos mamife- ros de los demàs, es la bolsa que tienen en el vientre y que consiste en un repliegue de la piel que cubre las mamàs. Por una disposición especial bastante complicada, la leche es im- pulsada hacia el esófago del pequenuelo que así se nutre y completa su desarrollo. La forma de los marsupiales varia mucho de unos gene- rós a otros, de modo que no puede darse una forma típica de marsupial, todos los metaterios lo son y ninguno se pare- ce a los restantes. Los marsupiales habitan la Amèrica meridional y la Oceania, sobre todo la gran isla de Austràlia, cuya fauna mastológica està compuesta casi exclusivamente de mar- supiales. (1) Del gr. meta, mas allà v tlietion, animal. (2) Del latín marsttpium, bolsa. 134 Junta^e Ciències Naturals de Barcelona Este orden se divide en dos subórdenes, que se distinguen por su sistema dentario. Suborden I. — Carnívores o Poliprotodontes Caracterizado principalmente por: dientes incisivos en número de tres en cada mandíbula; caninos robustos y régi- men animal insectívoro o carnívoro. Familia Didélfidos Cabeza larga y terminada en un hocico puntiagudo y con mostachos; orejas grandes y casi desnudas y cola parcial- mente escamosa y prensil. Su àrea de dispersión comprende toda Amèrica hasta Patagònia. Genero DIDELPHIS Linné, 1760. Tamano regular o pequeno, hocico puntiagudo, forma esbelta y cola mas larga que el cuerpo. D. murina Linné. Un ejemplar, procedente de Califòrnia y adquirido en 1888 por compra al colegio Antiga. Familia Dasiúridos Patas casi iguales y cola larga, peluda y nunca prensil. Genero SMINTHOPSIS Thomas, 1887. Patas granulosas en su parte inferior, pulgar bien des- arroUado y tamaüo muy pequeno. Jncin B. de Aguilar-Amat i-?5 5. niurina. Un ejemplar, procedente de Austràlia y adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Suborden II. — Herbívoros o Diprotodontes Con solo dos incisivos ínferiores, caninos muy pequenos o nulos, alimentàndose de sustancias vegetales. Família Fascolómidos. Esta familia està constituïda por el genero Phascolomys y sus caracteres son los de este. Genero PHASCOLOMYS L. Geoffroy, 1803. Formas rechonchas y pesadas, dos incisivos cortantes en cada mandíbula, miembros cortos y robustos, patas con cin- co dedos armados de uiías fuertes, cola reducida a un sen- cillo muíïón y pelaje blando y algo lanoso. Genero propio de Austràlia y Tasmània siendo sus espècies nocturnas; se alimentan de hojas, hierbas y raíces, y habitan en los bosques y matorrales espesos, donde fabrican madri- gueras subterràneas como los conejos. Ph. latifrons Owen. Wombat de trentè ancha. Un ejemplar adulto, procedente de Nueva Gales del Sud, adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Bar- celona. Familia Falangéridos Tamano grande o regular, pelaje espeso y suave, dedos en número de cínco y provistos de unas, y cola larga y ro- busta o nula. 136 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Genero PSEUDOCHIRUS Ogilby, 1836. Este genero se caracteriza porsu tamano regular o peque- no, su pelage lanoso, sus orejas peludas y su cola prensil; habita en Austràlia, Tasmània y Nueva Guinea. P. Cooki (Desmarest). — Falangista de cola anillada. Un ejemplar hembra, procedente de Nueva Gales del Sud y adquirido en 1888 por compra al colegio Antiga. Familia M a c r p ó d i d o s Los caracteres de esta familia son: cabeza pequefía, oblon- ga y con el hocico puntiagudo; patas anteriores cortas; patas posteriores largas y robustas y cola larga y fuerte. Los macropódidos habitan Austràlia, Nueva Guinea y algunas de las islas próximas. Genero DENDROLAGUS Schlegel y Muller, 1839. Este genero se distingue de los restantes de la familia por sus patas anteriores, casi tan largas como las posteriores y por su hocico largo y puntiagudo. D. inustus Schlegel y Muller. Un ejemplar, procedente de Nueva Guinea y adquirido en 1887 por donativo de D. Evaristo Arnús. Genero MACROPUS Shaw, 1790. Miembros anteriores muy cortos, miembros posteriores muy largos y robustos, cola muy larga, gruesa y robusta y caninos nulos. Sus espècies conocidas con el nombre de cangiiro, son muy curiosas, tanto por su aspecto como por sus costum- Juan B. de Aguilar-Amat 137 bres, y sobre todo por sus movimientos, los mas raros, sin ningún genero de duda, de entre todos los de los mamífe- ros. Cuando andan despacio se apoyan en todas sus patas y la cola, lo que les obliga a llevar el cuerpo encorvado; però cuando corren lo hacen a grandes saltos que alcanzan una longitud mínima de dos metros y medio, pudiendo llegar hasta seis, cuando se les asusta o persigue. M. èrac/z}^uru5 (Quoy y Gaimard). — Canguro de cola corta. Un ejemplar, montado en esqueleto, procedente de Aus- tràlia y adquirido en 1888 por compra al colegio Antiga. M. thetis (Lesson). Un ejemplar hembra, procedente de Austràlia y adqui- rido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. M. ruficollis Thomas var. Bennetti, Waterhouse. Un ejemplar procedente de Nueva Gales del Sud, adqui- rido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. M. ualabatus Lesson. Un ejemplar hembra, procedente de Nueva Gales del Sud y adquirido en 1888 por compra al colegio Antiga. M. giganteus (Zimmerman). — Canguro gigante. boomer. Un ejemplar hembra, procedente de Nueva Gales del Sud y adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Un ejemplar macho, procedente de Nueva Gales del Sud y adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Bar- celona. 10 138 Junta, de Ciències Naturals de Barcelona 3.^ Subclase: EUTERIOS (i) Los euterios son mamíferos, cuya complicación anatòmi- ca es màs completa que la de los prototerios y metaterios, y que se caracterizan por no tener màs que omóplato y cla- vícula, careciendo siempre de coracoides, por carecer de cloaca. teniendo por consiguiente separados el ano y el orifi- cio génito-urinario y por desarrollarse el embrión en el útero gracias a la placenta. Orden: DESDENTADOS Son los representantes de este orden, mamíferos degrada- des, por así decírlo, sobre todo en lo referente al sistema dentarío, pues carecen siempre de dientes en la parte anterior de las mandíbulas y únicamente poseen molares todos ellos iguales entre sí. Es este orden el màs curioso de todos, no solo por sus formas únicas entre los mamíferos, sinó también por la disparidad que presentan los animales que lo consti- tuyen, tanto morfològica como anatòmicamente por lo que, juntamente con lo poco conocido de su origen y la multi- tud de formas fòsiles encontradas en las formacionesterciarias y cuaternarias de la Amèrica meridional, han sugerido la divisiòn de este orden en otros tres, no del todo determinados ni bien estudiados todavía. Família Mani dos Se caracteriza esta família por la absoluta carència de dientes, su boca pequena, su lengua cilíndrica y su cuerpo cubierto de escamas imbricadas. (1) Del gr. en bien y ílierion, animal. Juan /)'. de Aguilar- Amat i ^g Genero MANIS Linné, 1766. Cola mas larga que el cuerpo, extremidades anteriores con cerdas y escamas grandes. Son animales de tamano pequeno, que habitan las regio- nes tropicales de Àfrica y Àsia y que se alimentan sobre todo de hormigas. M. macrura Erxleben. — Pangolin. Un ejemplar procedente de Àfrica, sin mas indicación de localidad y adquirido en 1888 por compra al colegio Antiga. Familia Dasipódidos Los caracteres de esta familia son: dorso cubierto por una coraza con una zona central de piezas móviles, con fre- cuencia escudos en la cabeza y en la cola, unas poco curvas y pelos insertos entre las piezas de la coraza. Todos sus representantes son americanos, empezando su àrea de dispersión en Tejas y terminando en las Pampas. Genero DASYPUS Linné, 1766. Cabeza con escudos anchos, extremidades con cinco dedos casi isuales v seis u ocho zonas de piezas móviles. D. sexcinctus Linné. — Tatu poyú. Un ejemplar en esqueleto. procedente de la Amèrica me- ridional, sin ütra indicación de localidad y adquirido en 1888 por compra al colegio Antiga. 140 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Genero TAT USI A F. Cuvier, 1822. Caracterizado por tener ocho dientes a cada lado en cada mandíbula, coraza con cinco a ocho zonas de piezas mpóvi- les, cuatro uiïas en las extremidades anteriores y cinco en las posteriores. T. novemcincta (Linné) — Armadillo, Cachicamo. Un ejemplar procedente de Amèrica meridional, adqui- rido en 1888 por compra al colegio Antiga. T. hybrida (Desmarest). — Tatu borrica. Un ejemplar del Paraguay, procedente del Parque Zooló- gico y preparado en este Museo en i8gi. Familia M i r m e c o f a g i d o s . Cuerpo CLibierto de pelo, cola larga, boca sin dientes, lengua cilíndrica y muy protractil y extremidades anteriores que se apoyan en el suelo, durante la marcha, por la super- fície externa de la mano. Genero TAMANDUA Gray, 1825. Este genero se caracteriza por su cola prensil, desnuda en su parte inferior y con el extremo escamoso. T. bivitiata (Desmarest) — Caguaré. Un ejemplar del Paraguay, adquirido en 1884 por com- pra a la casa Darder, de Barcelona. Juan li. de Aguilar-Amat i^\ Família Bradipódidos. Cuerpu cubierto de pelo grueso, extrem idades largas y delgadas, orejas rudimentarias y cola muy corta o nula. Los individuos de esta família habitan los bosques de Amèrica del Sud: viven en los àrboles, se alimentan de sus- tancías vegetales y son de movimientos muy lentos, por lo que se les conoce con el nombre de pere^osos. Genero BRADYPUS Linné, 1766. El principal caràcter externo de este genero es el tener tres fuertes uiïas encorvadas en cada pata. B. tridactylus Linné. — Ai. Un ejemplar del Brasil, adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Orden: CETÀCEOS Son los cetàceos mamíferos de cuerpo pisciforme, adap- tados a la vida marina, y que se caracterizan por su pieí desnuda, su cabeza relativamente muy grande e implantada directamente en el íronco, sus extremidades anteriores trans- formadas en aletas, sus extremidades posteriores nulas x reducidas a simples huesecillos sin función alguna, su cola rodeada de un repliegue cutàneo en forma de aleta horizon- tal V sus dientes todos iguales, o nulos y sustituidos, en algu- nos. por làminas córneas Uamadas ballenas. Habitan todos los cetàceos el mar. o la desembocadura de los grandes ríos de los trópicos y se alimentan de peces moluscos y pequeiïos crustàceos. i_l-2 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Suborden: Odontocetos El caràcter principal de este suborden es la presencia de dientes persistentes o caducos. Família: Delfínidos. Maxilares y mandíbula armados en toda su longitud de dientes cónicos casi iguales entre si y espiràculo en forma de media luna. Genero DELPHIS Linné, lySS. Genero caracterizado por sus dientes algo gruesos, y su aleta dorsal colocada casi en el centro del dorso. D. delphis Linné. Un ejemplar del Mediterràneo, adquirido en 1884 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Un ejemplar del Mediterràneo, en esqueleto, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Orden: SIRENIOS Los sirenios son mamíferos pisciformes, con las extremi- dades anteriores transformadas en aletas, y las posteriores nulas, la cabeza separada del tronco por un cuello bien determinado, las mamàs, de las hembras, pectorales y un rudimento de pelvis. Habitan los estuarios de los ríos tropicales y el mar de las Indias y se alimentan de sustancias vegetales. Juan B. de Agiíilar-Amat 143 Família: Halicóridos. Aleta caudal ancha, carència de unas y molares cilín- dricos de crecimiento continuo. Genero HALICORE Illiger, 1811. Este genero tiene los mismos caracteres de la familia constituïda únicamente por él. H. labernaculi Rüppell. Un ejempiar del mar Rojo, adquirido en 1909 por com- pra en Barcelona. Orden: PROBOSCIDEOS Los proboscideos son los mayores mamíferos terrestres y sus caracteres mas notables son: trompa larga y móvil formada por el labio superior v la nariz, soldados entre sí y transformados en un cilindro musculoso muy robusto y los dos incisivos de la mandíbula superior alargados en forma de grandes defensas, llamados vulgarmente colmillos, y que proporcionan el marfil. Familia: Elefantidos Dos incisivos, y molares con numerosas làminas de es- malte. Habitan sus representantes los bosques tropícales de Àfri- ca V Àsia V se alimentan de veeetales. ml ^ O 144 Junta, de Ciències Naturals de Barcelona Genero ELEPHAS Linné. 1766. Genero caracterizado por su írente còncava, sus ore- jas pequenas y sms molares con las làminas de esmalte en forma de cintas. E. indiciis Linné. — Elefante. Un ejemplar macho, de la índia, procedente de la Colec- ción Zoològica del Parque en 19 14 y preparado en este Mu- seo. el esqueleto y la piel montada. Genero LOXODONTA F. Cuvier, 1825. Frente convexa, orejas muy grandes y molares con las làminas de esmalte en forma de rombos. L. africana Blumenbach. Una calavera sin colmillos, de Elobey, Golfo de Guinea, adquirida en 1906 por donativo del Excmo. Sr. Marqués de Comillas. Orden HIRACOIDEOS Familia única Procavidos Tamano pequeno, cuerpo rechoncho y cubierto de pelo, cola reducida a un simple tubérculo, patas anteriores con cuatro y posteriores con tres dedos terminados en pezuiïas. Genero PROCAVIA Storr, 1780. Este genero tiene los caracteres típicos de la familia y sus espècies habitan el iVfrica y las regiones desérticas de Arà- bia, Palestina v Sirià. Juan B. de Aguilar-Amat 145 P. capensis Pallas. — Marmota del Cabo. \Jn ejemplar en esqueleto, del Cabo de Buena Esperanza, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. P. Brucei Gray. — Daman. Un ejemplar de Abisinia, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Orden: PERISODÀCTILOS (i). El principal caràcter morfológico externo de este orden es que cada pié tiene un dedo principal y se apoya sobre el sueio durante la marcha, mediante un número impar de dedos. Los perisodàctilos son herbívoros v habitan todo el giobo; però son màs abundantes en las regiones tropicales v neotro- picales. Familia: Équidos. Tamafío grande o regular, forma esbelta, patas posterio- res con el peroné rudimentario v unido a la tibia, anillos orbitarios completos. Genero HIPPOTIGRIS Hamilton Smith, 1841. Genero caracterizado por su tamaiïo regular, su cola terminada por un mechón de pelos. sus orejas de tamano mediano y anchas en la punta y por su pelaje claro, con (1) Del griego períssos impar y daktylos, dedo. 146 Junta de Ciències Naturals de Barcelona una raya oscura dorsal y otras rayas mas o menos distintas transversales. Todas sus espècies habitan las regiones tropicales y austra- les de Àfrica. H. Bóhmi Matschie. Un ejemplar del Àfrica oriental, adquirido en 1884 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Familia: Tapíridos Tamano grande, formas rechonchas y pesadas, extre- midades anteriores con cuatro dedos y las posteriores con tres, hocico largo y móvil, casi proboscidiforme, cola muy corta y piel cubierta de pelos cortos y aplanchados. Los generós de esta familia habitan las regiones tropica- les de Amèrica y de Àsia. Genero TAPIRUS Cuvier, 1798. Los caracteres de este genero son los mismos de la fa- milia. T. terrestris Linné. — Tapir, Anta, Gran bèstia. Un ejemplar (calavera) del S. de Amèrica, adquirida en 1888, procedente del colegio Antiga. Orden: ARTIODÀCTILOS (i). El principal caràcter de este orden es el tener las patas con dos dedos solamente. (1) Del gr. artts, par y daktylos, (dedo^ Juati B. de Aguilar-Amat 147 Suborden: Queromorfos Este suborden comprende los mamíferos artiodàctilos que tienen el estómago sencillo, o compuesto; però que no ru- mian, y que se distinguen por sus patas no muy largas, su cuerpo rechoncho, casi obeso en algunos generós y por su régimen alimenticio omnívoro, por regla general. Família S u id o s. Tamano regular, piel gruesa y con cerdas, caninos de la mandíbula superior de los machos dirigidos hacía arriba y hacía fuera, hocico terminado en forma de dísco y con las narices abiertas en dicho dísco. Genero PHACOCHOERUS F. Cuvíer, 1817. Genero caracterizado por su cuerpo pesado, su cabe- za deforme con el hocico ancho y plano y con verrugas en- címa de los ojos y junto a los colmíUos, sus orejas pequeiïas y su cola larga. Sus espècies habitan las regiones tropicales de Àfrica. Ph. africanus Gmelin. — Jabalí de Zanzibar. Un ejemplar macho de Zanzibar, adquirido en 1884 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Família: Dicotílidos Caninos no encorvados hacía arriba, orejas muy peque- fías, hocico corto, cola atrofiada y parte posterior del dorso con una glàndula olorosa. 14S Junta de Ciències Naturals de Barcelona Habitan las espècies de esta família las regiones tropica- les de Amèrica. Genero DICOTYLES Cuvier, 1817. Los caracteres de este genero son los mismos que los de la familia D. tajacu (Linné). — Pecari de collar. Un ejemplar del S. de Amèrica, adquirido en 1888, pro- cedente del colegio Antiga. ün ejemplar, sin localidad, procedente de la Colección Zoològica del Parque v preparado en este Museo en 191 2. Suborden: Rumiantes Este suborden lo forman los mamíferos artiodàctilos de estómago compuesto, de alimentación herbívora y que ru- mian los alimentos. Se caracterizan principalmente por su fornia, por regla general, esbelta, sus patas largas, delgadas, musculosas v dispuestas para la carrera: su cabeza, en la inmensa mayoria con cuernos caducos o persistentes y por tener dos dedos, que se apoyan en el suelo al andar, en cada pata. Familia: Ca mé li dos Tamaiïo grande o regular, cuerpo rechoncho, patas lar- gas y delgadas, cuello largo y robusto, labio superior hen- dido V dedos que se apoyan no solo por la pezuiïa, sinó por las tres falanges. Los camèlidos habitan las regiones desèrticas del antiguo continente y las pampas v pàramos de la región de los An- des, en Amèrica. Juan B. de Aguilar- Amat 149 Genero LAMA G. Cuvier, 1800. Genero caracterizado por su cuello recto y erguido, su cola corta, sus pezunas con glàndulas y por su pelo largo y lanoso. L. glama Linné. — Llama. Un ejemplar adulto hembra sin localidad, procedente de la Colección Zoològica del Parque y preparado en este Mu- seo en 191 1. Un ejemplar joven, nacido en la Colección Zoològica del Parque y preparado en este Museo en igii. Familia: Tragúlidos Tamano pequeiïo, forma esbelta, patas muy delgadas, incisivos superiores de los machos muy desarroUados, pelo corto y aplanchado. Genero TRAGULUS Pallas, 1799. Cuerpo pequefío, patas largas y delgadas, hocico ancho y cola corta y con pelos largos. T. sp. Un ejemplar, en esqueleto, de las islas de la Sonda, adqui- rido en 1888, procedente del colegio Antiga. T. javanicus Pallas. — Napu. Un ejemplar de Java, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. líO Junta de Ciències Naturals de Barcelona Familia: Cervúlidos Los caracteres de esta familia son los mismos de su único genero, que es el siguiente: Genero CERVULUS Blainville, 1816. Tamano pequeno, caninos grandes en los machos, hocico ancho y cuernos implantados sobre prominencias óseas. Las espècies de este genero habitan en China, índia, Indochina e Insulindia. Cervuliis sp. Un ejemplar del Thibet adquirido en 1890, por compra a la casa Darder, de Barcelona, y clasificado por el doctor Matschie, de Berlín, Familia Cérvidos Tamano. grande o regular, cuernos caducos, cubiertos al principio por una piel caediza y pelosa y tarsos cubiertos de pelos. Genero CAP/í£'OL Í75 Hamilton Smith, 1827.. Genero caracterizado por su tamano mediano, sus cuer- nos casi verticales, pequenos, cilíndricos y con la punta bifurcada, por su carència de cola y por sus pezunas es- trechas. C. capreolus canus Miller. Juan B. de Aguilar-Amat 151 Un ejemplar macho, de la Sierra del Guadarrama, adqui- rido en 1889 por donativo del Cuerpo de Ingenieros de Montes. Genero AXIS Hamilton Smith, 1827. Sus orejas grandes, anchas, largas y agudas y pelaje sem- brado de pequenas y redondas manchas blancas. A. axis Erxleben. Un ejemplar de la Índia, adquirido en 1870 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero CERVUS Linné, 1766. Genero caracterizado por su tamano grande. sus cuernos ramosos y de sección redondeada, sus tarsos con un mechón de pelos y sus pezuíías estrechas y triangulares. C. elaphiïs Linné. Un ejemplar macho en esqueleto, sin localidad, adquiri- do en 1883. procedente del Parque. Un ejemplar macho, sin localidad, adquirido en 1884 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Familia Ó v i d o s Tamano regular, cuello relativamente largo y algo grue- so, frente convexa y cuernos encorvados hacia fuera o arro- llados en espiral. 1152 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Genero OVIS Linné, 1766. Sus cuernos en espiral mas o menos pronunciada, cola larga v gruesa y cuerpo cubierto de lana. 0. àries Linné melanocephala. Un ejemplar en esqueleto, de Abisinia, procedente de la Colección Zoològica del Parque y montado en este Museo en 191 1. Genero C APROVIS Hodgson, 1847. Genero caracterizado por sus cuernos grandes, encor- vados en semicírculo hacia el dorso, rugosos y compri- midos, por su cola muy corta y por su lana oculta por el pelo que es espeso. C. musimon Schreber. Un ejemplar macho adulto, de Córcega, preparado en este Museo en 1909, procedente del Parque Zoológico. Un ejemplar joven, de Córcega, preparado en 191 k de la misma procedència. Familia C a prid os Forma esbelta, cuernos comprimidos, frente poco còn- cava, cola corta y hocico peludo. Juan B. de Aguilar-Amat 153 Genero AEGOCEROS Pallas, 1811. Este genero se caracteriza por sus cuernos muy grandes, con tendència a la espiral, anchos y rugosos en sus dos ter- cios inferiores, sus orejas peludas y su cola muy corta. A. Pyrenaica Schinz. Una asta de un macho, de Torla, valle de Arasas, adqui- rido por donativo de D. José Pueyo y Pardo. Família Antilópidos Cuerpo cenceno, patas largas y delgadas, cuello relativa- mente largo, y cuernos de forma y tamanos muy distintos según los generós. Genero GAZELLA Blainville, 1816. Tamano pequeno, forma esbelta, cuernos negros, robus- tos y en forma de lira y pelo corto y apretado. G. dorcas Linné. Un ejemplar macho, sin localidad, procedente de la Co- lección Zoològica del Parque y adquirido en 1883. Un ejemplar joven, sin localidad, procedente de la Colec- ción Zoològica del Parque. Familia Bóvidos Cuerpo grueso, patas robustas, cuello corto y ancho y cuernos variables de forma; però siempre sencillos y mas o Oienos cónicos. 11 154 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Genero BUBALUS Hamilton Smith, 1827. Tamano grande, y cuernos grandes, semilunares, depri- midos o subtriangulares en la base y con la punta encorvada hacia arriba. B. bubalus kerabau. Astas, de Filipinas, adquiridas en 1887 por donativo de Enrique Zappino. Astas, de Joló, adquiridas en 1889 por donativo de D. Luis Codina. Genero BOS Linné, 1766. Genero caracterizado principalmente por sus cuernos cilindrocónicos y de sección casi circular en su base. B. taurus Linné. Un ejemplar en esqueleto, sin localidad, adquirido en 1888 por compra al Colegio Antiga. B. indicus Linné. Un ejemplar de la índia, procedente de la Colección Zoo- lògica del Parque y montado en este Museo. Orden ROEDORES Los roedores son mamiferos euterios de tamano regular pequeno, de sistema dentario constituido generalmente por dos incisivos largos, cortantes y de crecimiento continuo en cada mandíbula y por molares de corona plana o tuber- culosa y de forma general muy variable, según el medio |n que viven. Juan B. de AgHÍlar-A7nat 155 El régimen de estos animales es esencialmente frugí- voro. Família Lepóridos Tamano regular, cuerpo alargado, patas no muy largas, cola muy corta y encorvada y orejas grandes y largas. Genero ORYC TOL AG US UlllebroQ, 1874. Caracteres de la família; però con las orejas mas cortas que la cabeza y las patas posteríores màs largas que las an- teríores y casi tan largas como la cola. O. cuniculus Línné. — Conejo común. Dos ejemplares en esqueleto, sín localídad, adquiridos en 1888, procedentes del Colegio Antiga. Família Ocotónidos Caracteres del genero Ochotona Link, único que la forma. Genero OCHOTONA Link, 1795. Genero caracterizado por su tamaíïo pequeiïo, su forma algo rechoncha, sus patas casí iguales, sus orejas cortas y redondeadas y su cola nula. O. rufescens Gray. — Pica. Un ejemplar del Tibet, adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. 1156 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Família Cavidos Tamano grande, regular o pequeiïo, cabeza grande, ore- jas pequenas, cola rudimentària o nula, incisives lisos o asurcados y molares sin raices. Todos los representantes de esta familia habitan en Amè- rica meridional. Genero HYDROCHOERUS Brisson, lySG. Genero caracterizado por su tamaiio grande, el mayor de todos los roedores actuales, su cabeza grande y oblon- ga con el hocico obtuso, sus orejas redondeadas y con el borde exterior escotado y sus patas robustas y con los dedos reunidos por una membrana. Este genero es propio de los ríos y lagos de toda la Amè- rica meridional. H. capybara Erxleben. — Carpincho. Un ejemplar de Buenos Aires, adquirido en 1889, proce- dente de la Coleccíón Zoològica del Parque. Genero DOLICHOTIS Desmarest, 1822. Tamafio relativamente grande, patas largas, cuerpo robus- to, orejas largas proporcionalmente y pelaje corto, blando y brillante, D. patagonica Shaw. — Liebre de Patagònia. Un ejemplar en esqueleto, de la Patagònia, montado en este Museo en 191 1, procedente de la Coleccíón Zoològica del Parque. Juan B. de Aguilar-Amat 157 Genero CAVIA Pallas, ,1766. Este genero se caracteriza por su tamaíïo pequeno, sus for- mas redondas, su cabeza corta, su cola nula y sus patas con la planta de los pies desnudas. C. cobaya Marcgilliwray. — Conejillo de Indias. Un ejemplar, sin localidad, adquirido en 1888, proceden- te del Colegio Antiga. Família Dasipróctidos Tamano regular, cuerpo alargado, forma esbelta, patas bastante largas y cola rudimentària. Genero DASYPROCTA lUiger, iBii. Patas largas y delgadas con cinco dedos en las anteriores y tres en las posteriores, cola en forma de tubérculo y pelos largos, gruesos y algo àsperos. D. agiiti Linné. — Agutí. Un ejemplar en esqueleto, de Amèrica meridional, adqui- rido en 1888, procedente del Colegio Antiga. Un ejemplar, de Centro Amèrica, adquirido en 1884, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Un ejemplar, sin localidad, preparado en este Museo en 191 1, procedente de la Colección Zoològica del Parque. Familia Chinchíllidos Tamano regular, cuerpo no muy esbelto, cola larga. molares sin raíces y pelo lanoso y suave. 158 Junta, de Ciències Naturals de Barcelona Genero LAGOSTOMUS Brooks, 1878. Genero caracterizado por su cuerpo rechoncho, su cabe- za ancha y la cola larga y poblada. L. viscaccia Molina. — Vizcacha. Un ejemplar, de Chile; adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Família Histrícidos Tamano grande, formas poco esbeltas, hocico corto, y cuerpo cubierto de púas mezcladas con el pelo. Habitan los histricidos las regiones càlidas de todo el globo. Genero ATHERURA G. Cuvier, 1889. Genero caracterizado por su cola relativamente larga, cilíndrica y escamosa y con un mechón de tubos corneos aplastados en la punta. A. africana Gray. Un ejemplar sin localidad exacta, adquirido en 1890 del Colegio Antiga. Genero COENDUS Lacépède, 1800. Genero caracterizado por su cola larga y prensil y por su cuerpo cubierto de espinas y pelos. C. prehensilis Linné. Un ejemplar del Brasil, adquirido en 1888, procedente del Colegio Antiga. Juan B. de Aguilar-Amat 159 Família Octodóntidos Tamaiïo regular o pequeno, forma variable, orejas cor- tas y anchas, cola larga o regular, generalmente, y molares sin raices. Genero MYOC ASTOR Kerr, 1792. Cuerpo largo, cabeza grande y con el hocico obtuso, patas cortas y vigorosas, pies posteriores palmeados y costumbres acuàticas. M. coypiis Molina. — Coipú. Un ejemplar de Amèrica meridional, adquirido en 1888 por donativo de D. Luis Martí Codolar. Genero CTENODACTYLUS Gray, 1828. Genero caracterizado por su tamano pequeiïo, su carèn- cia de premolares, sus dos dedos externos de las patas poste- riores con una cresta pectinada en la parte superior de la una y por su cola muy corta y con cerdas. C. Giindi Pailas. Un ejemplar de Argelia, adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Família D i podi dos Tamaiïo pequeiïo o regular, patas anteriores muy cortas, patas posteriores muy largas y robustas y con la planta del pie con callosidades elàsticas. y cola larga y pelosa. lóo Junta de Ciències Naturals de Barcelona Los representantes de esta família habitan las estepas y las comarcas desérticas de las regiones càlidas. Genero ALACTAGA F. Cuvier, 1836. Tamano regular, patas posteriores con cinco dedos, orejas tan largas como la cabeza, por lo menos, y cola regular y con los pelos dispuestos en dos filas. Las espècies de este genero se encuentran en las estepas del S. E. de Europa y del 0. de Àsia y en el desierto Libico. A acontion Pallas. Un ejemplar de las estepas de Rusia, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Genero DIPUS Gmelin, 1788. Genero caracterizado por sus patas posteriores con tres dedos, y por su cola redondeada con un niechón de pelos en dos filas en su punta. Su àrea de dispersión es casi la misma del genero an- terior. D. sp. Un ejemplar en esqueleto, sin localidad, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. D. aegpytius Hasselquist. — Gerbo. Un ejemplar de Argelia, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Familia EspalAcidos Tamano regular, cuerpo como de ratón; però mas roUi- Juan B. de Aguilar- Arnal i6i zo; orejas nulas o muy cortas, cola corta o rudimentària y patas con las plantas pelosas. Genero BATHYERGUS Illiger, 1811. Cuerpo rechoncho, patas cortas, cola corta también, ojos pequenos y pelaje algo lanoso. B. maritimus Gmelin. — Topo del Cabo. Un ejemplar del Cabo de Buena Esperanza, adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero SPALAX Güldenstedt, 1770. Genero caracterizado por su cabeza ancha, plana y trun- cada, sus ojos cubiertos por la piel, sus patas anchas, su cola nula y su pelo suave. 5. typhliis Pallas. Un ejemplar de Rusia meridional, adquirido en 1888, por compra al Colegio Antiga. Familia M ú r i d s Tamano regular o pequeno, cuerpo esbelto y alargado, cola mas o menos larga y peluda o escamosa. El àrea de dispersión de esta familia se extiende por todo el globo. Genero LEMMUS Link, 1795. Tamano pequeno, forma algo rechoncha con la cabeza 102 Junta de Ciències Naturals de Barcelona bastante alargada y puntiaguda, orejas cortas, cola mas corta que las patas posteriores y pelaje suave y abundante. Las espècies de este genero habitan las comarcas àrticas. L. lemnus Linné. Un ejemplar de Noruega, adquirido en 1888 por compra al colegio Antiga. Genero MICROTUS Schrank, 1798. Genero caracterizado principalmente por sus orejas cor- tas y ocultas por el pelo y sus patas posteriores con cinco tuberculós plantares. M. terrestris Linné. Un ejemplar de Francia, adquirido en 1888, por compra al colegio Antiga. M. nivalis Martens. Un ejemplar de Francia, adquirido en 1888, por compra al colegio Antiga. Genero CRICETUS Lacépède, 1803. Este genero se caracteriza por su cuerpo grueso, sus aba- zones muy grandes, y su cola corta. C. frumentarius Pallas. Un ejemplar, de Alemania, adquirido en 1888, proceden- te del Colegio Antiga. Genero APODEMUS Kaup, 1829. Genero caracterizado por su aspecto de ratón, sus Juan B. de Aguilar- Amat 163 patas relativamente grandes y sus molares con tres tuber- culós internos. A. agrarius Pallas. Un ejemplar de Alemania, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Genero HESPEROMYS Waterhouse, 1848. Incisivos dirigidos hacia atràs, pulgares con las unas planas y plantas con tuberculós callosos. H. orobrius. Un ejemplar de la Amèrica meridional, adquirido en 1888 procedente del colegio Antiga. Genero EPIMYS Trouessart, 1881. Genero caracterizado por su tamafío relativamente gran- de. sus ojos y sus orejas grandes, y su cola muy largay casi desnuda. E. rattus (Linné). Un ejemplar de Francia, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. E. norvegiciis (Erxleben). Un ejemplar de Francia, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Familia iM i óx i dos Tamafío regular, o pequeno, cuerpo rechoncho y ele- gante, orejas grandes y desnudas, y cola larga y poblada. 164 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Genero MUSCARDINUS Kaup, 1829. Genero caracterizado por su tamano pequeno, su cola cilíndrica, cubierta de pelos cortos e iguales, y sus molares de corona plana. M. avellanariíis Linné. Un ejemplar de Alemania, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Genero ELYOMIS Wagner, 1843. Tamano algo mayor que el del genero precedente, cola con los pelos de la última mitad de la cola largos y dísticos y molares con la corona còncava. E. quercinus (Linné.) Un ejemplar de Alemania, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Familia Castóridos Los caractéres de esta familia son: tamano relati vamente grande, cuerpo robusto y vigoroso, patas cortas y fuertes y cola plana y escamosa. El àrea de esta familia comprende Europa y el Norte de Amèrica. Genero CASTOR Linné, 1766. Este genero tiene los caractéres de la familia constituïda únicamente por él. Juan D. de Aguilar-Amat 165 C. canadensis Kuhl. Un ejemplar del estrecho de Hudson, adquirido en 1884 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Família Esciúridos Cuerpo esbelto, frente plana, ojos grandes y algo salto- nes, orejas grandes y frecuentemente con un mechón de pe- los en la punta, y cola larga y poblada. Los esciúridos habitan todo el globo, menos Austràlia y Madagascar. Genero SCIUROPTERUS F. Cuvier, 1823. Genero caracterizado por la piel de los flancos dispuesta como una membrana aliforme que se extiende desde los miembros anteriores a los posteriores. 5. volans Linné. Un ejemplar de Sibèria, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Genero ARCTOMYS Schreber, 1791. Cuerpo pesado, patas cortas, cabeza grande y redondeada, con orejas redondas y cola corta, gruesa y poblada. A marmoíía Linné. — Marmota. Un ejemplar de los Alpes de Itàlia, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. 1 66 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Genero SPERMOPHILUS F. Cuvier, 1822. Este genero se distingue del anterior por su tamano màs pequeno, su cuerpo màs esbelto, su cabeza alargada, su boca con abazones y su cola corta y con los pelos de la punta en dos series. S. citilliis (Linné.) Un ejemplar, de las estepas de Rusia, adquirido en 1888, procedente del Colegio Antiga. Genero SCÍURUS Linné, 1666. Genero caracterizado por su cuerpo esbelto, su cola tan larga como el cuerpo, y con los pelos dispuestos, a veces, en dos series, por sus orejas bastante largas y por su pulgar rudimentario. S. doi'salis Gray. Un ejemplar, sin localidad, adquirido en 1890, por com- pra a la casa Darder, de Barcelona. S. aestiians Linné. Un ejemplar del Brasil, adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. 5, maximus Gmelin. Un ejemplar del Malabar, adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. 5. Prevosti Desmarest. Tres ejemplares de Cochinchina, procedentes de la Colec- ción Zoològica del Parque y montados en este Museo en 1907 y 1908. Juan B. de Aguilar-Amat 167 5. callhu'us Peters. Un ejemplar del Camerón, adquirido en 1890, por com- pra a la casa Darder, de Barcelona. 5. biliíieatiis Geoffroy. Un ejemplar de Java, adquirido en 1890 por compra a la casa Darder. de Barcelona. S. Doiiglasi Bach. Un ejemplar de Califòrnia, adquirido en 1890 por com- pra a la casa Darder, de Barcelona. S. hiidsonius Erxleben. Un ejemplar de la bahía de Hudson, adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. 5. vulgaris Linné. Un ejemplar en esqueleto, sin localidad, adquirido en 1890, procedente del Colegio Antiga. S. vulgaris alpiniis F. Cuvier. Un ejemplar sin màs localidad que «Pirineos», adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Familia A n o m a l ú r i d o s Genero único ANOMALURUS Waterhouse, 1842. Genero caracterizado por la expansión aliforme de la piel de sus fíancos y por la cola, cuya parte inferior presenta hàcia la raiz grandes escamas imbricadas. Este genero es propio de las regiones tropicales de Àfrica. A. Beecrofti Fraser. 1 68 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Un ejemplar de Libèria, adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. A. Fraseri Waterhouse. Un ejemplar de Fernando Póo, adquirido en 1912, por compra en Barcelona. Orden PINNÍPEDOS Los pinnípedos son mamíferos euterios de cuerpo pisci- forme, terminado por una cola muy corta y con las extremi- dades cortas también ydispuestas para la natación; su cabeza es pequeiïa y el cuello corto; però distinto. Son carnivoros o mejor piscívoros; però la falta del diente carnicero, el gran desarrollo que, en algunas espècies, alcanzan los cani- nos y la adaptación de todo su organismo a la vida acuàtica los diferencian en absoluto de las íieras. Habitan las costas del Océano, las desembocaduras de algunos ríos, los grandes lagos interiores como el mar Cas- pio, y los lagos Aral, y Baikal, y son mucho mas abundantes en las regiones polares. Familia F ó c i d o s Cuello apenas distinto, piel cubierta de pelos rigidos, ore- jas nulas y dedos con unas. Genero PHOCA Linné, lySS. Cabeza bastante grande y casi redonda, cuerpo rechon- cho, miembros cortos y sistema dentario sin diastema alguno. Ph. vitulina Linné. Un ejemplar joven, de la costa occidental de Europa, ingresado en este Museo en i885, después de haber vivido mucho tiempo en la Colección Zoològica del Parque. Juan D. de Aguilar-Amat lóç» Ph. hispida Schreber. Un ejemplar del Norte de Europa, adquirido en 1884, PO'' compra a la casa Darden, de Barcelona. Phoca sp. Un ejemplar sin localidad, adquirido en 1910, procedente de la Colección Zoològica del Parque y montado, en esque- leto, en este Museo. Orden CARNÍVOROS Los carnívoros son mamiferos euterios caracterizados por su sistema dentario constituído por seis incisivos en cada mandíbula, dos caninos grandes y mas o menos cónicos a cada lado y con el molar mas grande o carnicero colocado en el centro de la misma y por sus extremidades armados de garras o de unas. Habitan todo el globo hasta las regiones àrticas. Familia U rs i d os Tamafio grande, forma robusta, patas fuertes y con cinco dedos, cola muy corta y pelaje abundante. Genero THALASSARCTOS Gray, 1869. Genero caracterizado por su cuello largo, su cabeza oblonga con el hocico puntiagudo, sus pies con las plantas peludas y sus costumbres marinas. Th. mariíimus (Desmarest). Un ejemplar de los mares àrticos, adquirido en 1882 por donativo de D. Francisco Martorell y Pefía (solo la calavera). 12 1 70 Junta de Ciències Naturals de Barcelona, Un ejemplar macho adulto, del Norte de Europa, adqui- rido en 1912, procedente de la Colección Zoològica del Parque. Genero URSUS Linné, 1766. Cuello corto, cabeza ancha con el hocico puntiagudo, orejas redondeadas y peludas, y pies con las plantas desnu- das y callosas. U. arctos Linné. Un ejemplar macho, sin localidad, adquirido en 1913, procedente de la Colección Zoològica del Parque, después de haber vivido mucho tiempo en la misma. Familia Prociònidos Los caracteres de esta familia son: tamatïo pequefio, for- ma esbelta, patas no muy largas, cola larga y poblada y hocico muy puntiagudo. Genero PROCYON Storr, 1786. Este genero se caracteriza por su hocico relativamente corto y puntiagudo, sus orejas grandes y redondeadas y su cola mediana. Habita las regiones càlidas y templadas de Amèrica. Procyon sp. Un ejemplar, sin localidad, adquirido en 1891, proceden- te de la Colección Zoològica del Parque. P. lotor Linné. Un ejemplar macho, de la Amèrica del Norte, adquirido en 1883, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Juan D. de Aguilar-Amat 171 Familia N a s ú i dos Los caracteres de esta familia son: cuerpo cenceno, cabe- za con el hocico delgado, y las orejas cortas y redondeadas, miembros cortos con los pies anchos y cola larga. Son propiosdel centro y S. de Amèrica. Genero único NASUA Storr, 1780. Este genero tiene los mismos caracteres que la familia. A^. narica Linné. Un ejemplar del Brasil, adquirido en 1890, por compra a la casa Darder. de Barcelona. N. aurea Lesson. Un ejemplar del Brasil, adquirido en 1890, por compra a la casa Darder, de Barcelona. A''. socialis Desmarest. Un ejemplar del Brasil, adquirido en 1890, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Familia Cercoléptidos Genero único CERCOLEPTES lUiger, 181 1. Tamano regular, hocico corto, plantasde lospiés desnudas y cola bien desarrollada y prensil. C. caudivolvulus Pallas. Un ejemplar de Amèrica del S., adquirido en 1884 por compra a la casa Darder, de Barcelona. J72 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Família Hiénidos Los caracteres de esta família son: tamano regular, cuarto trasero mucho mas bajo que el delantero, dorso con melena, hocico corto y cola corta tambíén. Genero HYAENA Zimmermann, 1777. Este genero se caracteriza por los caracteres generales de la família y por tener la piel con rayas oscuras. H. striata Linné. Un ejemplar del N. de Àfrica, adquirido en 1908, proce- dente de la Colección Zoològica del Parque. Familia C A n i d o s Tamaiïo regular o grande, cuerpo delgado, patas robustas y relativamente delgadas, cola larga y poblada y unas romàs y no retràctiles. Se encuentran indivíduos de esta familia en todas las regiones desde las polares a las tropicales. Genero FENNECUS Gray, 1868. Tamafío pequeno, patas cortas y orejas muv grandes y triangulares. F. ^erda Zimmerman. Un ejemplar de Argelia, adquirido en 1890, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Juan B. de Aguilay-Amat 173 Genero LUPULUS Blainville, 1830. Genero caracterizado por su tamaiïo mediano, su cola corta. poblada y en forma de penacho o escobillón, su cabeza pequena y puntiaguda y su molar carnicero pequeiïo. L. aiireus Linné. — Chacal. Un ejemplar del Norte de Àfrica, adquirido en 1910, pro- cedente de la Colección Zoològica del Parque. Genero CANIS Linné, ijSS. Tamano grande, cràneo oblongo, cola mas corta que la mitad de la longitud total del tronco y la cabeza, y el primer dedo de las patas anteriores tan corto, que no llega al suelo. C. familiaris Linné. Un ejemplar de la raza del San Bernardo, adquirido por donativo de D. Jaime Garriga. Un ejemplar de la misma raza, adquirido por donativo de D.^ Piedad Renom y Font. C. lupiis Linné. Un ejemplar macho de los Pirineos, adquirido en 18S3 por donativo del Excmo. Sr. D. Federico Ricart y Giber. Un ejemplar macho del Maestrazgo, adquirido en 1887 por donativo de D. Mariano Rifà y Romeu. Familia Herpéstidos Cuerpo oblongo, miembros generalmente cortos, cola cònica o cilíndrica y peluda, dedos delgados y libres. El àrea de dispersión se extiende desde el S. de Espaiia por toda el Àfrica y por el S. y centro de Àsia. 1-74 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Genero GALIDICTIS I. Geoffroy, 1837. Genero caracterizado por su hocico plano, sus orejas de tamano mediano, y por su cola subcilíndrica, encorvada y muv peluda. G. striata Geoffroy. - Un ejemplar de Madagascar, adquirido en 1883, por com- pra a la casa Darder, de Barcelona. Genero HERPESTES lUiger, 181 1. Cabeza puntiaguda, orejas cortas y redondas, cuerpo iargo y delgado, patas cortas y con cinco dedos y pelaje algo grosero y rígido. H. ichneumon (Linné). Un ejemplar adulto, de Egipto, adquirido en 1888, proce- dente del colegio Antiga. H. ichneumon Widdringtoni GvslY ■ — Meloncillo Un ejemplar de Càdiz, adquirido en 1889 por donativo del Cuerpo de Ingenieros de Montes. Familia M É l i dos Tamaiio regular o pequeno, cabeza larga con el hocico algo puntiagudo y unas fuertes; però nunca retràctiles. Genero HELICTIS Gray, 1831. Genero caracterizado por su tamafio pequeno, su cuerpo Juan D. de Aguilar-Amat 1-5 largo y delgado, sus extremidades cortas, su hocico en forma de geta y su cola larga y poblada. H. personala \. Geoffroy. Un ejemplar de Pegú, adquirido en i8go por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero ZORRILLA I. Geoffroy, 1824. Genero caracterizado por su cuerpo largo, sus patas cor- tas con la planta velluda, su cola poblada y su pelaje largo y blando. Es propio de Àfrica. Z. striata (Shaw), Un ejemplar, de Àfrica, adquirido en 1890, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero MEPHITIS G. Cuvier, 1800. Cuerpo largo, patas cortas y robustas, hocico largo y pun- tiagudo, cola larga, poblada y terminada por un penacho. M. americana Desmarest. — Mofeta, Skun. Un ejemplar, de Amèrica del N., adquirido en 1884 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero ME LLI VORA Storr, 1780. Cuerpo rechoncho, extremidades cortas con la planta des- nuda, cola corta y orejas muy pequenas. M. ratel Sparrmann. lyó Junta de Ciències Naturals de Barcelona Un ejemplar, del Cabo de Buena Esperanza, adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero TAXI DEA Waterhouse. 1841. Aspecto de tejón con la nariz mas prominente, orejas re- dondas y tres premolares. T. americana Boddaert. — Carcajú. Un ejemplar, del Labrador, adquirido en 1882 por dona- tivo del Excmo. Sr. D. Camilo Fabra y Fontanills. Familia Mustélidos Cuerpo delgado, largo y casi vermiforme o bien redondo y pesado: patas cortas con uiïas mas o menos retràctiles y pelaje espeso y suave. Esta familia tiene representantes en todas las' regiones, a excepción de Austràlia y de Madagascar. Genero MUSTELA Linné, 1758. Tamano pequeno, cuerpo vermiforme y patas cortas. M. nivalis Linné. — Comadreja. Un ejemplar joven, de Francia, adquirido en 1888, pro- cedente del colegio Antiga. M. erminea Linné. — Armifio. Dos ejemplares, de Alemania, en pelaje de verano, ad- quiridos en 1888, procedentes del colegio Antiga. Un ejemplar, de Alemania, en pelaje de invierno, adqui- rido en 1884 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Juan B. de Aguilar-Amat 177 Genero PUTORIUS Cuvier, 181 7. Genero caracterizado por su cuerpo alargado, sus patas cortas así como su cola y por tener tres premolares en cada mandíbula. P. putorhís (Linné). — Hurón. Un ejemplar, de Francia, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Genero MARTES Pinel, 1792. Cuerpo largo y esbelto, patas cortas, pies con cinco dedos armados de fuertes uüas, cola larga y muy poblada, orejas anchas, redondeadas y peludas. M. foina (Schreber). Un ejemplar adulto de la Sierra del Guadarrama, adqui- rido en 1889 por donativo del Cuerpo de Ingenieros de Montes. Un ejemplar adulto, de Francia, adquirido en 1882 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Familia V i v É r r i d o s Tamano regular o pequeno, cuerpo largo, delgado y poco robusto, patas cortas con las ufías retràctiles o no según los generós, cuello delgado, hocico puntiagudo y cola larga, poblada, colgante y terminada en punta. Los vivérridos habitan las comarcas càlidas del antiguo mundo y la región circum-mediterrànea. 178 Junta de Ciències Natiirals de Barcelona Genero PARADOXURUS Cuvier, 1821. Genero caracterizado por su cuerpo relativamente robus- to, su pelaje blando y lanoso y por la estructura especial de su cola que puede arroUarse hacia adelante y abajo. El àrea de dispersión de este genero se extiende por China y la Insulindia. P. fasciaiiïs (Desmarest). — Marta de las palmeras. Dos ejemplares de Java, adquiridos en 1890, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero GALÍ DIA I. Geoffroy, 1837. Tamaíïo pequeno, cuerpo largo, patas cortas, cola larga y poblada y orejas relativamente largas. Este genero es propio de Madagascar. G. concolor Geoffroy. Un ejemplar, de Madagascar, adquirido en 1884 por com- pra a la casa Darder, de Barcelona. Genero VIVERRICULA Hodgson, 1842? Tamano pequeno, cuerpo largo y delgado, patas cortas, cola tan larga como el cuerpo y garras fuertes. Es propio de la índia. V. malaccensis (Gmelin). Un ejemplar adulto de las Indias Orientales, adquirido en 1890, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Juan B. de Aguilar-Amat 179 Genero VIVERRA Linné, 1766. Genero caracterizado por su cuerpo largo y delgado, sus patas largas con los pies armados de unas semiretràctiles, su cola corta y una glàndula secretora de almizcle, situada sobre el ano. V. civetta Schreber. Un ejemplar, de Àfrica, adquirido en 1908, procedente de la Colección Zoològica del Parque. Familia Félidos Tamano grande, regular pequefio, cabeza casi esfériea y corta, cuello robusto, hocico corto y como truncado, cola muy movible y dedos con uiïas retràctiles (a excepción de un genero). Se encuentran espècies de esta familia en todo el globo, menos en las Antillas, Austràlia e Islàndia. Genero CARACAL Gray, 1863. Tamafío regular, forma esbelta, patas largas, cola bastante larga, y orejas grandes. Habita en el S. de Àsia y en toda Àfrica. C. caracal (Schreber). Un ejemplar del Senegal, adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. i8o Junta de Ciències Naturals de Barcelona Genero LYNX Kerr, 1792. Tamano regular, cabeza corta y subgiobosa, miembros largos y robustos, cola muy corta, orejas largas, puntiagudas y terminadas en un mechón de pelos y el pelo de la cabeza formando a los lados dos largas patillas. L. pardellus Miller. Un ejemplar sin localidad, adquirido en 1884 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero FELIS Linné. Genero caracterizado por su cola cilíndrica, sus orejas oblongas, redondeadas y sin mechón de pelos y por su cara corta y cònica. F. jaguaro7idi Fischer. Un ejemplar, de Amèrica del S., adquirido en 1913, pro- cedente de la colección Zoològica del Parque. F. mitis Cuvier. Dos ejemplares de la República Argentina, adquiridos en 1907 y 1909, procedentes de la Colección Zoològica del Parque. F. pseudopardalis Smith? Un ejemplar de Campeche, Méjico, adquirido en 1884, por compra a la casa Darder, de Barcelona. F. pai'dalis Linné. Un ejemplar del Paraguay. adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Juan B. de Aguilar-Amat 18 1 Genero LEOPARDUS Gray. Tamano regular, carència absoluta de melena y de pati- llas, cola larga y cilíndrica y pupilas redondas. L. antiquorum (Fischer). Un ejemplar joven de Àfrica, adquirido en 1888, proce- dente del colegio Antiga. L. onca (Linné). Dos ejemplares de Amèrica meridional, adquiridos en 1907 y 1914 respectivamente, procedentes de la Colección Zoològica del Parque. L. concolor (Linné). Un ejemplar macho, del Brasil, adquirido en 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero TIGRIS Gray, 1867. Genero caracterizado por su tamano grande, su cràneo redondeado y robusto, sus patillas largas y anchas, sus miem- bros cortos y robustísimos, su cola larga, cilíndrica y sin mechón terminal y su pelaje con rayas transversales. T. regalis Gray. Un ejemplar de la índia, adquirido en 1884, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Dos ejemplares jóvenes, nacidos en la Coleción Zoològica del Parque y adquiridos en 1912. Genero LEO Gray. Tamano grande, cabeza, cuello y hombros (en los ma- 1 82 Junta de Ciències Naturals de Barcelona chos), cubiertos de mechones largos formando una melena y cola larga y terminada con un mechón de pelos. L. yiobilis Gray. Un ejemplar hembra del Senegal, adquirido en i885 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Dos ejemplares jóvenes, nacidos en la Colección Zoològi- ca del Parque y adquiridos en 19 lo. Genero UNCIA Gray. Genero caracterizado por su cabeza ancha, su occipucio convexo, su tamano regular, sus miembros algo cortos y robustos, su cola larga y su pelaje suave y algo lanoso. U. iincia (Schreber). — Onza. Un ejemplar del Àsia central, adquirido en 1884 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Orden INSECTÍVOROS Los insectívoros son mamíferos euterios, con cinco dedos en cada extremedidad. con los dientes herizados de puntas muy agudas, de forma general parecida a la de los ratones, con mas de dos incisivos en cada mandíbula y el hocico puntiagudo y aún a veces prolongado como en forma de trompa. Familia S o r í c i d s Tamano pequeno. cabeza larga, hocico cilíndrico y prolongado, y cola mas corta que el cuerpo y cubierta de pelos. Juan B. de Agiíilar-Amal 183 Genero CROC/DURA Wagler, 1832. Genero caracterizado por sus dientes blancos, sus orejas ovales y bien desarrolladas, su cola mas corta que el cuerpo y con dos clases de pelos, unos cortos y aplastados y otros mas largos y esparcidos. C. leucodon (Hermann). Un ejemplar, de Alemania, adquirido en 1907 por dona- tivo de D. Luis Soler y Pujol. Genero SOREX Linné, 1736. Cuerpo esbelto, cabeza larga con el hocico cilíndrico y las orejas dirigidas hacia atràs, peludas por sus dos caras y casi ocultas entre el pelo, dientes con la punta anaranjada, dedos casi desnudos y cola cubierta de pelos cortos. 5. tetragoniirus Schreber. Un ejemplar, de Europa central (?) adquirido en 1907, por donativo de D. Luis Soler y Pujol. Familia T À l p i d o s Cabeza pequena, ojos pequeiïos o nulos, hocico mas o menos prolongado en forma de trompa, cuerpo cilindrico y extremidades cortas y dispuestas, las anteriores, para cavar. Genero TALPA Linné, 1766. Cuerpo largo y casi cilíndrico, cabeza cònica, pequena y sin cuello, cola corta y pelada, patas delanteras muy anchas, orejas nulas y ojos muy pequenos o nulos. 184 Junta de Ciències Naturals de Barcelona T. europea Linné. Un ejemplar adulto, albino, del centro de Europa, ad- quiridoen 1890 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Un ejemplar en esqueleto, de Francia, adquirido en 1888 procedente del colegio Antiga. Genero GALEMYS Kaup, 1829. Genero caracterizado por su cabeza cònica terminada en un hocico cilíndrico y prolongado, en forma de trompa tàc- til, su cola larga, comprimida lateralmente y escamosa, sus pies posteriores anchos y palmeados y sus orejas pequenas y ocultas entre el pelo. G. pyrenaiciis (Geoffroy). Un ejemplar sin mas localidad que «Pirineos», adquirida en 1888, procedente del colegio Antiga. G. moschata (Pallas). Un ejemplar de Rusia, adquirido en 1890, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Familia Centétidos Cabeza y cuerpo oblongos, cola muy corta o nula, y dor- so cubierto de puas mezcladas con cerdas largas. Genero GENTETES Iliiger, 181 1. Genero caracterizado por su hocico muy largo y puntia- gudo, sus orejas cortas y anchas y su cola nula. Juan B. de Aguilar-Amat i8ç C. ecaudatus Schreber, Un ejemplar de Madagascar, adquirido en 1890 por com- pra a la casa Darder, de Barcelona. Família Erinacéidos Cuerpo rechoncho y cubierto de puas cortas, mezcladas con pelos bastante rígidos, cabeza oblonga con el hocico bas- tante puntiagudo y cola muy corta. Genero ERINACEUS Linné, lyfDG. Hocico puntiagudo, cola corta, cuerpo capaz de arroUarse sobre sí mismo formando una bola, y dorso y flancos cubiertos de puas cortas. E. eiiropaeus Línné. — Erizo. Un ejemplar en esqueleto, de Francia, adquirido en 1888 procedente del colegio Antiga. Un ejemplar adulto, de la Europa central, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Orden DERMÀPTEROS (i) Los dermàpteros son mamiferos euterios que se caracte- rizan sobre todo por tener a cada lado del cuerpo desde las patas anteriores hasta la cola una membrana peluda que pueden extender y que les sirve a modo de paracaídas, por sus ufias ganchudas y retràctiles, su cabeza oblonga y plana y su pelaje sedoso. (1) Del gr. derma, piel y pteron, ala 13 i8ó Junta de Ciències Naturals de Barcelona Família única: Galeopitécidos Genero único: GALEOPITHECUS Pallas, 1780 Los caracteres de este genero son los del orden a que pertenece y que està formado por él solo. G. philippinensis Waterhouse. Un ejemplar macho de la isla de Sàmar, Filipinas, ad- quirido en 1912, por compra en Barcelona. Un ejemplar hembra de la isla de Sàmar, adquirido en 1 91 2, por compra en Barcelona. Orden QUIRÓPTEROS Los quirópteros o murciélagos son mamíferos euterios, cuyo caràcter mas peculiar consiste en tener sus extremida- des reunidas por una membrana que recuerda por su forma, posición y objeto. las alas de las aves. Esta membrana està inserta en las falanges de las extremidades, falanges que, exceptuando la del pulgar, son considerablemente largas, en los lados del cuerpo y en las extremidades posteriores, cuyos dedos son cortos. El cuerpo de los murciélagos es rechoncho y poco esbelto, por regla general; su cola larga, corta o nula, su hocico prolongado u obtuso, y su nariz con las ventanas rodeadas, en algunos generós, de complicados apéndices cutaneos. Todos los murciélagos son crepusculares o nocturnos y habitan en todo el globo menos en las comarcas polares. Familia Vespertiliónidos Nariz sin apéndices cutaneos con apéndices rudimenta- Juan B. de Aguilar-Amat 187 rios: orejas muy grandes y unidas o medianas y separadas y cola incluida en el uropatagio. Genero PTERYGISTES Kaup. 1829. Genero caracterizado por la parte superior de la cabeza plana y las membranas alares insertas en el tobillo. P. Jioctula (Schreber). Un ejemplar macho de Francia, adquirido en 1888, pro- cedente del colegio Antiga. Familia Rinolófidos Cola total o casi totalmente incluida en el uropatagio, y nariz colocada en la parte superior del hocico y rodeada de apéndices cutàneos complicados. Genero RHINOLOPHUS Lacépède, 1799. Genero caracterizado por su hocico grande y obtuso, su nariz rodeada de repliegues cutàneos cuya forma recuerda la de una herradura, sus orejas grandes y sin trago y por su uropatagio grande. R. eiiryale Blasius. Un ejemplar en esqueleto, sin mas localidad que «Euro- pa», adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Familia Pterópidos Cabeza mas o menos cònica, orejas sencillas y colocadas lateralmente, cola corta o nula y uropatagio estrecho. i88 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Genero ELEUTHERURA Gray, 1864. Hocico largo y cilíndrico, orejas oblongas y cola muy corta V envuelta por el uropatagio. E. aegyptiaca (Geoffroy). Un ejemplar adulto, de Egipto, adquirido en 1888, proce- dente del colegio Antiga. Genero PTEROPUS Brisson. Cabeza oblonga, cara ancha, orejas grandes y puntiagu- das, cola nula y pelaje suave. P. meditis Temminck. Un ejemplar de las Indias orientales, adquirido en 1889 por donativo del Excmo. Sr. Marqués de xMarianao. P. edulis Geoffroy. Un ejemplar hembra, de Sumatra, adquirido en 1884, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Un ejemplar hembra, de Filipinas, adquirido en 191 2 por compra. Genero SPECTRUM Lacépède. Cabeza casi redonda, hocico cilíndrico y orejas pequeiïas. S. vulgare (Geoffroy). Un ejemplar macho de Madagascar (?) adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Juan B. de Aguilar-Amat 189 Orden CUADRUMANOS Los cuadrumanos son mamíferos euterios que presentan en su forma externa algunas semejanzas con el hombre y que se caracterizan por su cuerpo esbelto, su cabeza separa- da del tronco por un cuello mas o menos corto; però siempre distinto, sus miembros delgados, màs o menos largos y ter- minados en patas semejantes a las manos por tener todos sus dedos oponibles; però cuya estructura anatómica*es màs pare- cida a la de los pies y su cola larga, rudimentària o nula. Los mamíferos de este orden habitan las regiones tropi- cales y subtropicales, del antiguo y del nuevo Mundo, encontràndose en Europa, únicamente en el Penón de Gi- braltar, Sub-orden: Lemures Este sub-orden comprende los cuadrumanos de formas esbeltas, miembros largos, dedos con garras, por regla gene- ral, a excepción del segundo de las patas posteriores, cara peluda y con el hocico puntiagudo y ojos muy grandes. Se encuentran en las regiones tropicales del antiguo Mun- do, sobre todo en Madagascar. Familia Lemúridos Tamafio regular o pequefío, hocico puntiagudo, cola lar- ga o nula y dedos bien desarroUados, el primero màs corto. Genero VARECIA Gray, 1863. Genero caracterizado por su cràneo alargado, su hocico igo Junta de Ciències Naturals de Barcelona puntiagudo, sus orejas terminadas por un mechón de pelos, y por tener protuberancias ciliares. V. varia Gray. Un ejemplar adulto, de Madagascar, adquirido en 1884, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero LEMUR Linné, 1766. Cara sin collar de pelos, orejas peludas exteriormente, frente convexa y cola encorvada. L. catta Linné. Un ejemplar hembra, de Madagascar, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Genero PROSIMIA Brisson, lySG. Cràneo alargado, cara saliente y comprimida lateralmente, cabeza sin melena ni collar y orejas con un mechón de pelos mas o menos grande en la punta. P. anjuanensis (Geoffroy). Un ejemplar macho de Madagascar, adquirido en 1888, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero MJCRORHYNCHUS Jordan, 1834. Cola larga, cilíndrica y peluda y unas largas, curvas y puntiagudas a excepción de la del dedo gordo de los pies, que es larga y cilíndrica. M. laniger (Linné). Juan B. de Aguilar-Amat \<)i Un ejemplar adulto, de Madagascar, adquirido en 1883, por compra a la casa Darder. de Barcelona. Genero PROPITHECUS Bennett, 1837. Orejas cortas, ventanas de la nariz separadas por un tabi- que ancho, cola larga y dedo gordo de los pies ancho y cubierto de pelo. P. diadema Bennett. Un ejemplar adulto, de Madagascar, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Genero INDRIS Geoffroy. Genero caracterizado por sus orejas derechas y peludas, sus ventanas de la nariz separadas por un tabique muy es- trecho, su cuerpo delgado, sus pies cortos con el dedo gordo muy largo, delgado y cubierto de pelo y su cola rudimen- tària. 5. brevicaudatus Geoffroy. Un ejemplar adulto, de Madagascar, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Genero NYCTICEBUS Cuvier, 1795. Cabeza casi redonda, hocico bastante chato, cola nula y miembros cortos y robustos. A^. tardigradus (Linnè). ig2 Jujita de Ciències Naturals de Barcelona Un ejemplar adulto, de las islas de la Sonda, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Sub-orden: Si mi os Este sub-orden lo forman los cuadrumanos caracteriza- dos por su tamano regular o pequeíïo, sus dedos con unas, sus órbitas enteras, su cola iarga, a veces prensil, rudimen- tària o muy corta y por su estación eminentemente cua- drúpeda. Familia C É b i d o s Tamano regular o pequeíïo, ventanas de la nariz abiertas en los lados y separada por un ancho espacio, pulgar distin- to; però raramente oponible, nalgas siempre peludas y cola Iarga y peluda frecuentemente prensil y en poquísimas espè- cies corta. Genero LEONTOPITHECUS Lesson. Genero caracterizado por su tamano pequeno, su cabeza con los pelos largos y dirigidos hacia atràs en forma de me- lena y porsu cola no anillada. r L. rosalia (Schreber). Un ejemplar adulto, del Brasil, adquirido en 1888, pro- cedente del colegio Antiga. Genero CEBUS Erxleben, 1777. Tamafío regular, caninos grandes, miembros proporció- Juan B. de Aguilar-Amat 193 nados y cola larga, peluda en toda su extensión y encorvada en su extremo. C. hrpoleiiciis (Humboldt). Un ejemplar macho de la Guayana, adquirido en 1884 por compra a la casa Darder, de Barcelona. C. capuciniis (Linné), Un ejemplar macho del Brasil, adquirido en 1909 por donativo de D. iMiguel Vidal y Parés, y preparado en este Museo. C. apella (Linné). Un ejemplar macho, sm localidad, adquirido en 191 1, procedente de la Colección Zoològica del Parque y disecado en este Museo. Genero LAGOTRHRIX E. Geoffroy, 1812. Genero caracterizado por su tamaiïo grande, su cabeza algo piramidal, sus miembros proporcionados, sus pulgares bien desarroUados y su pelaje blando y lanoso. L. Humboldti Geoffroy. Un ejemplar macho, del Perú, adquirido en 1890, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero ATELES E. Geoffroy, 1806. Tamano grande, cuerpo delgado, miembros muy largos y delgados, pulgar rudimentario o nulo, v cola larga, pren- sil y con la parte inferior de la punta sin pelo. A. ater Cuvier. 1 94 Junta de Ciències Nahcrals de Barcelona, Un ejemplar macho de Cayena, adquirido en 1891 por donativo del Excmo. Sr. Marqués de Marianao. Genero MYCETES lUiger, 181 1. Tamano grande, cuerpo delgado, miembros proporciona- dos, cabeza piramidal, dedos muy largos y cola robusta, prensil y desnuda en la parte inferior de la punta, M. seniculus (Linné). Un ejemplar del Brasil, adquirido en 1890, por compra a la casa Darder, de Barcelona, Familia Cercopitécidos Tamaiïo regular o pequeno, extremidades posteriores mas largas que las anteriores, cola larga, regular o nula, abazo- nes bien desarroUados, aunque en algunos generós peque- nos y callosidades isquiàticas por regla general muy des- arroUadas. Genero PAPIO Erxleben, 1777. Genero caracterizado por su tamaiio regular, su hocico muy prolongado, sus brazos pequenos, su cola regular y ter- minada en una borla de pelos o nula y pies cortos con el dedo pulgar grande, P. babuin Desmarest, Un ejemplar hembra adulto, sin localidad, adquirido en 1907, procedente de la Colección Zoològica del Parque. P. hamadrvas Linné. Juan B. de Agiíilar-Amat 195 Un ejempiar macho adulto, sin localidad, adquirido en 1910, procedente de la Colección Zoològica del Parque. Genero INUUS Geoffroy. Tamaiïo regular, cabeza oblonga, cara alargada y peluda y cola reducida a un tubérculo. /. ecaudatus Geoffroy. Un ejempiar joven, del N. de Àfrica, adquirido en 1883, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Un ejempiar macho adulto, del N. de Àfrica, adquirido en 1884, por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero MACACUS Lacépède, 1803. Genero caracterizado por su tamaiïo regular, su cabeza redonda, su cara alargada con el borde de las órbitas promi- nente y que se acentúa con la edad y la cola cilíndrica, larga, corta o nula. M. crnomolgus (Linné). Un ejempiar macho, joven, de Sumatra, adquirido en 1884, por compra a la casa Darder, de Barcelona. M. carbonarius F. Cuvier. Un ejempiar macho adulto, de Sumatra, adquirido en 1890, procedente de la Colección Zoològica del Parque. Dos ejemplares jòvenes, sin localidad, adquiridos en 1883 por donativo de D. Luis Sagnier, M. libidinosus Geoffroy. Un ejempiar macho, sin localidad, adquirido en 1887 por donativo de D. Pedró Manté v Gual. JuntA de Cièficies Naturals de Barcelona Genero CERCOCEBUS Geoffroy, 1812. Tamaiïo regular, cara con el pelo dispuesto formando unas patillas pequenas. ojos con el borde orbitario prominente y pàrpados blancos. C. fuUginosus Geoffroy. Un ejemplar adulto, de Etiòpia, adquirido en 1890, proce- dente de la Colección Zoològica del Parque. C. collaris Gray. Un ejemplar macho adulto, de Gabon, adquirido en 1883 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Genero ERYTHROCEBUS Gray. Este genero es parecido al anterior, del que se distingue principalmente por los matices rojos y rojizos de su pelaje. E. riiber Gmelin. Un ejemplar macho adulto, de Àfrica occidental, adqui- rido en 1913, procedente de la Colección Zoològica del Parque. Genero CHLOROCEBUS Gray. Cabeza oval, cara bastante prolongada, patillas rigidas y dirigidas hacia atràs y pelaje mas o menos grisàceo con los pelos anillados de verdoso. Ch. sabaeiïs (Linné). Un ejemplar joven del Àfrica occidental, adquirido en 1888, procedente del colegio Antiga. Juan B. de Aguilar-Amat ig-j Ch. engythilea Hermann. Dos ejemplares adultos, del Àfrica tropical, adquiridos en 1907 y 1910, procedentes de la Colección Zoològica del Parque. t Genero CERCOPITHECÜS Erxleben. Genero caracterizado por su cabeza redonda, su cara cor- ta, sus patillas redondeadas y suaves, su dedo pulgar bien desarrollado y su cola muy larga. C. albogularis Sykes? Un ejemplar hembra joven, sin localidad, adquirido en 1898 por donativo de D. Alejandro Planella Roura. C. nictitans (Linné). Un ejemplar macho adulto, del Congo, adquirido en 1883 por compra a la casa Darder, de Barcelona. Un ejemplar joven, de Fernando Póo, adquirido en 1907 por donativo de D. Vicente López Echevarria. C. ceplius (Linné). Un ejemplar adulto, de Guinea, adquirido en 1890, por compra de la casa Darder, de Barcelona. Genero GUEREZA Gray. Pulgar rudimentario, dorso con largos pelos colgantes en forma de mantó y cola terminada en una borla. G. Ruppelli Gray. Un ejemplar macho adulto, de Abisinia, adquirido en 1909, por compra en Barcelona. ig8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Sub-orden: A n tr o po morf os (i) Los antropomorfos son cuadrumanos de tamano grande, que se caracterizan por su semejanza lejana y como carica- turizada con la forma humana, por su carència de cola, por no tener abarones y por su tendència a la estación bipeda, no apoyando en su marcha, que siempre es cuadrúpeda, mas que las falanges de los dedos de las extremidades infe- riores. Familia única: Sí mi dos Los caracteres de esta familia son los mismos del sub- orden por ella formado. Genero SIMIA Linné, lySS? Genero caracterizado por sus brazos muy largos (hasta los tobillos), sus pies largos y estrechos, sus unas acanaladas, sus orejas pequeiïas y sus nalgas siempre peludas. 5. satyi'us Linné. Un ejemplar joven, de Borneo, adquirido en 1884, por compra a la casa Darder. de Barcelona. Genero MIMETES Leach, i8ig. Brazos largos (hasta la rodilla), pies anchos, unas planas y orejas muy grandes. (1) Del gr. antropos, hombre y morplie, forma. Juan B. de Agiíilar-Amat 199 M. ii'oglodyies (Linné). Un ejemplar joven, de Guinea, adquirido en 1888, pro- cedente del colegio Antiga. Un ejemplar joven, de Guinea, adquirido en 1888 por donativo del Excmo. Sr. Marqués de Marianao. Barcelona, Junio, 1916. \ LA COL•LECCIÓ '^MULLER" per AscENSi Codina Amb aquest nom es coneguda una col•lecció de Coleòp- ters, principalment Paleàrtics, qu'es guarda provisionalment en la sala d'entrada al despaig i oficines, en el pis primer del Museu Municipal d'Història Natural, més conegut amb el nom de Museu Martorell de Barcelona. Dita col•lecció, qual consulta ens ha sigut sempre amablement facilitada pel digne senyor Director D. Artur Bofill i Poch, ordenada per famílies en capses apropiades, rotulades i nombrades i degudament conservada en dos armaris, conté en conjunt uns 32,800 exemplars que representen, en més o menys nombroses sèries, espècies de la majoria dels gèneres de Coleòpters d'Europa i païssos confinants. Aquesta, verament notable col•lecció, fou pacientment formada per En Daniel Muller, súbdit suiç, establert de molt temps a Barcelona, on se dedicava al dibuix d'estampats per a qualques importants fàbriques i al qui les aficions entomològiques i especialment coleopterològiques, constant- ment mantingudes dels 13 als 70 anys, l'hi permeteren el reunir un nombre tant important de coleòpters. Són aquests generalment ben presentats i també molt aproxima- dament o exactament classificats i ordenats baix el sistemàtic oficial del seu temps, el «Catalogiis Coleopteroriim Europae, Caiicasi et Avmeniae rossicae» de Heyden, Reitter i Weise, edició 1 89 1, que com a complement i a manera d'inventari 14 202 Junta de Cicncies Naturals de Barcelona l'acompanya, guardant-se en la Biblioteca del Museu, i on se veuen anotades al marge de cada espècie, i de la llur sinoní- mia, el nombre d'exemplars corresponents de la col•lecció. Després de la mort de les seves virtuoses esposa i filla, el senyor Muller va acollir-se a la llar d'un'altra família a qui legà més tart la coUecció com a record i agraïment. En 1903, l'Ajuntament de Barcelona, degut principalment a les ges- tions del qu'era regidor d'aquell Consistori, senyor Roig i Torres, a qui els entomòlegs aplaudiran sempre pel séu bon acert, adquirí la coUecció, comprant-la als hereus per al nostre Museu, salvant aixís una bona coUecció de Coleòpters (en la que no hi manca la seva porció regional) d'una segura des- trucció com ha succeit desgraciadament amb altres, privant- nos a nosaltres, els que per entreteniment o ja més científica- ment seguim aquelles aficions, de material de comparació i estudi que tan ha costat de recollir, ordenar i conservar, fent inútil així el treball científic dels nostres antecessors. Are bé, ocupant-nos de la coUecció, direm que, seguint un sistema de rotulació de les espècies ja avui en dia mòlt en desús en els insectes, darrera de cada exemplar o sèrie d'exemplars iguals, s'hi llegeix, escrit en una cartulina, el nom específic en primer terme, després vé la distribució geogràfica amb les inicials dels noms dels païssos correspo- nents, i al costat, entre parèntesis, el nom del coUector o entomòleg que li envià l'insecte, a cambi moltes vegades, i quan són espècies poc conegudes, també'l nom del entomòleg que'l classificà i empleiant el francès en el escrit. Quan l'espècie es també espanyola i per a cridar millor latenció sobre d'ella, s'hi acostuma veure clavada en l'agulla un carto- net amb els colors de la bandera del Estat. Aqueixa manera de rotular, encara qu'es la més pràctica per a Ileigir fàcil- ment l'escrit, té'l gran inconvenient de que com que no va Ascensi Codina 203 la cartolina amb el nom, clavat en l'agulla, fàcilment i en cassos d'estudi en que shagi de desclavar i separar l'insecte per a millor examen, etc, després hi ha confusió per a tor- nar-ho devant de la etiqueta corresponenta, i aquest cas parti- cular s'agrava quan se tracta d'exemplars únics, quan no ,hi ha altres exemplars que per comparació poden orientar cap el Hoc on hi ha que tornar-lo. Lo millor es que cada exem- plar en cassos de ser únics, portin el nom clavat en la mateixa agulla i en cas d'haver-hi sèrie, en els dos o tres primers, així no hi ha confusió possible, encara en el cas de treure els exemplars de la capsa. Tots aquest documents m'han permès reconstituir el temps d'en Muller i lo qu'es més interessant encara, lo qu'era la Coleopterologia Catalana quaranta anys enrera. No hi ha dupte que Muller i a causa principalment del séu origen tudesc, va ser el primer qui envià coleòpters catalans, espe- cialment dels voltants de Barcelona, a Alemanya i se posà en relació amb especialistes d'alli. Avans déll. sols sé de von Kiesenwetter, qui recorregué part de Catalunya, especialment Cerdanya i Montserrat, que s'en portés al séu pais coleòpters catalans. Tot lo demés enviat d'aquí, devia ser ben poca cosa. No he vist cap petit detall document qu'em presentés an en Muller com fervent excursionista, caçador infadigable que busqués l'espècie interessant per llocs de difícil accés, més aviat les seves aficions eren tranquiles, sedentàries, estudis de dibuix, de ordenació sobre tot; les petites i les sumament petites espècies que tan abundoses són en la collecció, ho proven, com entre'ls Staphylinidae els gèneres Steniis i Atheta (^Homalota), els Pselaphidae encara que de Cata- lunya no hi ha més que Brachy-gliita Lefebvrei Aub. dels voltants de Barcelona, els Ptinidae, d'entre'ls Curcidioiii- dae els Apion. d'entre'ls Crvptophagidae el gènere Aíomari'a, 204 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Lathrididae, Tritomidae, d'entre'ls Chrysomelidae els gène- res Longitarsus \ Aphthona, Corylophidae, etc, tan nombro- sament representats. No era tampoc un hàbil preparador com l'Antiga, però li agradava reunir i ordenar espècies de formes ben petites, per a mostrar que la seva paciència era inagotable. Tenia en el Pirineu els seus encarregats de recollir-li les espècies més rares, entre ells En Miquel Nou del Vernet que tan bones trovalles li envià, com el bell Carabus rutilans, el petit cara- bidit cego Scotodipnus (^Microtyphlus) Schaumi Saulcy, Paussus Favieri Fairm., el silfidit cavernícola Bathyscia Delarou^ei Fairm. {=Brucki Fairm.), ei rare cerambicidit Phytoecia rubroptinctata Goe^e {^Jourdani Muls.), Bembi- dion, etc, i a qui tant sovint s'anomena en les etiquetes. D'Ordino (Andorra) li enviava en Cembrano l'esplèndit rutitans pej^ignitus Re'itter i el catenulatus andorranus La- pouge qu'ell ne diu injlatus var. minor Muller in litt. En Morel de Luchon el Cychrus rostratus pyrenaeus; l'Oller a Puigcerdà li enviava el Carabus cancellatus celticus Lapon- ge qu'ell ne deia viridi-aeneus Muller in litt. Certament, que com a col•leccionista qu'ell era, no tenia pas necessitat d'anar a la montanya, quan el plà, els voltants de Barcelona, les vores del Besòs i les del Llobregat li daven material prou variat, abundant i poc conegut per a anar enviant, cambiant i estenent les seves relacions coleopterolò- giques amb la majoria dels seus col•legues d'Europa princi- palment, que li valien abundoses sèries de coleòpters d'altres païssos qu'ell anava apuntant en el Catàleg i clavant ordena- dament en les capses. Aixis, veiem qu'en Manuel Piqué de Marsà (Tarragona) recollia per éll i que cambiava aqui amb en Miquel Cuní, en Pere Antiga, en Manuel Martorell i en Jacobo Himmigoffen: amb l'Ehler, de Cartagena, en Lafuente, Ascettsi Codina de Pozuelo de Calatrava (Ciudad-Real), en Pérez-Arcas, de Madrid, en Seebold, de Bilbao. En les Balears cambiava amb en Cardona, i d'Oran i Alger li enviava en Mathieu. Per a la classificació dels coleòpters que aplegava, se valia principal- ment d'especialistes alemanys i d'altres nacionalitats, els que, com succeeix sovint, no li tornaven els insectes qu'enviava, i en cambi l'omplien d'altres de semblants del seu pais, per això se nota en la col•lecció, una maniíiesta manca de local- iitats i d'exemplars catalans, entre'ls molts d'Alemanya, Àus- tria i Rússia. En Beuthin, d'Hamburg, rebia d'éll les nostres cicindeles, i en «Entomologische Nachrichten» i amb el títol «Ueber Varietàten Palaearctischen Cicindelen» publicava les novetats trovades dedicant, de quan en quan, an en Muller, qualque nova varietat de dibuix com Maura Mülleri Beuth. \ flexuo- sa Mülleriana Beuth. L'Haury, de Praga, li dedicà la forma catalana del Carabus violaceus L., coneguda dés d'aleshores amb el nom de violaceus Mülleri Haury. Els cambis i rela- cions eren nombroses. Les etiquetes de la col•lecció conserven els noms dels seus col•legues. De Rússia, eran: Kambersteg, Steigerwald, Luber, Kelecsényi, Erné, Natterer, etc; d'Aus- tria-Hungria: Reitter, Sequens, Skalitzki, Stein, Lokay, Korb, Birnbach, etc; d'Alemanya: Staudinger, Junk, Niemeyer, Weise, Bugnion, Baron de Moffart, Hermann Krauss, Strasser, etc; de Carinthia: Schaschl; de Silesia: Fleischer; de Fransa: Royer, Wimmel, Melichar, Lajoie, Pagnon, Jaquet, Barbier (Beziers), etc; de Transylvania: Schenk; de Rumania: Stussiner; i d'altres com Brancick. Jordan, Bloesch, De "Vries. Deluguín, Decaux, qual nacionalitat no conec; Waltl, Dieck. que havien recuUit molt per Espanya i Breit també per Catalunya. Apuntaré are lo més notable de !a col•lecció. Primerament, 2o6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona i entre'ls gegants dels Carabidae i apart d'un bell Cathoplius cychrocephalus Fairm. de Marroc, criden la atenció i ocupen una capsa uns 20 Procerus en 10 espècies i varietats, desta- cant-se d'entre qualques varietats del scabi'osiis, Y Aiidouini Brullé de Trebiçonda i el Duponcheli Dej. de la Carniola i Turquia. Un Lipaster Stjernvalli del Caucassus es també remarcable. Es interessanta la sèrie de formes catalanes del Carabus latiis, especialment les de Marsà (Tarragona) reto- lades aragonicus pel mateix Gauglbauer, qui va descriure aquesta varietat sobre exemplars del Moncayo (Saragossa), i d'altres dels voltants de Barcelona, Sant Medi, Tibidabo, rotulats helluo Dej. Aquesta sèrie, bastant nombrosa, es ina- preciable per a l'estudi de relació d'aquestes formes i les del catenulatus catalans amb quaternàries o formes veines del Cuni, i més, dada la relativa raretat del insecte. Els Carabus riigosiis de Marsà classificats v. baeticus Deyr. i que avui són v. levantinus Lauffer són també d'interès per a nosaltres. També'l morbillosus està ben representat amb exemplars d'Alger, Mittrei i de Sicilià, Servillei, i de les Balears, avui baleariciis Lapouge. El Coptolabrus smaragdinus Fisch. de la Sibèria or. que va obtindré de l'Antiga i els Carabus Famini i Maillei Sol. sempre rares d'Alger i Oran no han de callar-se ni els Adonis Hampe i v. Merlini Schaum, de Grècia. El rutilans del Vernet. pir. or. està rotulat rutilans ara- gonensis Latr. i. litt. i rutilans tipus Dej. els de Ribas, Mont- serrat, etc, però deu entendre's al revés segons el sistemàtic modern. Li provenen també de l'Antiga el bell i rar C. Ol^-nipiae Sella i C. septemcarinatus Motsch. de Rússia mer. U Auronitens a. Put^eysi Mors., de Bèlgica, es també una raresa. Broscus crenicollis Schauff. {=insularis Pioch.) de Balears es bona espècie; D. cephalotes L. dels voltants de Bar- Ascensi Codina 207 celona, es pura imaginació, dels 4 exemplars que hi ha, l'un es de Thury-Oise, l'altre de Sachse, l'altre d'Hamburg i el quart porta una bandereta espanyola sens altra indicació, jo sols he vist un B. cephalotes català autèntic procedent de Lés, Vall d'Aràn (Hilaire!). Els Dyschirius rufipes Dej, i politus Dej. dels voltants de Barcelona són espècies remarcables, com també VScaí'ites occidentalis Bedel {=Polyphemus Bon.) d'Espanya mer. i Chlaenius festivus F. dels voltants de Barcelona. Oodes gra- cilis. Villa, dels voltants de la ciutat, es espècie poc coneguda. L• Ophoniis hirsutulus Dej. es també bona espècie. L•l•lai'pa- lus ^abroides. Dej. dupto que siga barceloní. Amara (Para- celia) simplex Dej., dels voltants de Barcelona, es una molt buscada espècie. Plaíytarus bufo F. de Beziers i Trymoster- niis cordatus Ramb. de Sierra-Nevada són dos bones adqui- sicions. També ho es Dromius meridionalisDe]., de Menorca. El Brachynus humeralis Ahr. de Roses procedència Cuní es una de les bones captures d'aquest. Entre'ls Staphylinidae citaré: Achenium jejunum, Er. de Serdenya i que diu dels voltants de Barcelona i Bledius Graellsi Fauvel també de Barcelona. El gènere Atheta (Ho- malota) tant difícil de classificar dada la petitesa i nombre de les espècies, es aquí un dels més complerts i carinyosament ordenats de la col•lecció, essent dignes d'esmentar ^4. «ríe^ra Heer {=Rebecca Saulcy) ; A. Pertyi Heer {=^aeneicollis Sharp). El gènere Stenus es també molt complert. Entre'ls Sil- phidae hi han bones espècies cavernícoles del Pirineu, com Ba- thyscia (Adelops) pyrenaea Lesp., Bonvouloiri Duv. , clavata Saulcy, stvgia Dieck, speluncarum Delar. , inferna Dieck, Schioedtei Kiesw, ovata Kiesw. Tambéls Histeridae són bas- tant complerts, figurant entre ells el Saprinus Jiguratus^ïsivs. d'Espanya meridional, trobat a Catalunva, cambi de l'An- 2o8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona tiga; YAcritus punctiim Aub. conegut de França, Itàlia i Grè- cia, també s'hi troba procedent de Menorca, cambi Cardona. Entre'ls Cautharidae ens interessa VEbaeus mendax Kiesw. en els voltants de Barcelona. Els gèneres Scymnus i Piilliis, els d'espècies més petites d'entre'ls Coccinellidae, són també molt complerts. S'hi veu també un marcat interès en reunir moltes espècies de les famílies més perjudicials, especialment a la fusta, com els Anobiidae. Scoltyidae i Platypidae, que tenen un conjunt excel•lent. Entre'ls Meloidae faig remarcar el Meloe cavensis Petagna {=Latreillei Reiche, piirpiirascens Germ.) que's troba en els camps de blat dels voltants de Barcelona, encara que no es espècie rara. El gènere Zonabris (Mrlabris) ocupa éll sol una capsa, no cal dir que hi es abundosament repre- sentat, encara que les espècies d'aqui no hi son nombroses, quan tan rics som de Zonabris. D' entre'ls Lagriidae, ia. Lagria (Apteronympha) riibida Graélls {=parvula Perris) dels vol- tants de Barcelona es també espècie d'interès per a nosaltres. Els Tenebrionidae omplen, ells sols, vàries capses. Els gène- res millors representats, són: Blaps, Asida amb A. Diecki All., oblonga Ramb. {=Bonvouloiri All.), Pimelia amb P. castellana Pérez i Helops. Anotaré entre'ls Cerambycidae: els bonics Parandra cas- pica Mén. del Caucasus i Enoploderes sanguineus Fald. de la mateixa localitat: Leptura Fontenayi Muls., del Pirineu, cambi Seebold i Brachypteroma (Dolocerus^ Reickei Muls. de Fransa; el gènere Purpuricenus molt complert amb varie- tats molt remarcables: el Capnocerambyx mauritanicus Buq. {^=ne?'ii Erichs.) d'Andalusia; entre'ls molts Clrtanthus. el C. Lepeletieri Lap. d'Espanya i França meridional i C. \Ca- loclytus) speciosus Schneid.: els gegants dels Do/'cadion, D. Gebleri Kr. {^Pallasi Gebl.) de Rússia meridional orien- Ascensi Codina 209 tal i D. Lederi Kr. del Caucassus central, cambi de l'Antiga; el rare Phytoecia humeralis Waltl de Turquia; Haplocnemia (Mesosa) mvops Dalm. de 1" Europa bor. La nombrosa família dels Curculionidae, es aquí també molt complerta. Citaré: Oliorrhynchus Valldemoseae SchdiXiíi. , de Palma: Troglorhynchus anophthalmiis Scht. {=subterra- neus Krain) espècie molt interessant de Carniola: el gènere Apion representat amb prop de 600 exemplars dels que's destaquen les aberracions del esplèndit A. arlemisiae Morav. de Rússia amb A. Revelierei Perr. de Còrcega, Spencei Kirb., squamigerum Duv. de França i Espanya i Capiomonti Wenck {^^cyanescens Gyll.) d'Espanya (voltants de Barcelona); YStomodes Schauffussi Mill., Peritelus nigrans Fairm. del Pirineu, són remarcables; Omias Hanakii Friv. d'Hungria es una bona adquisició: Thylacites planicollis Pérez d'Espanya meridional (Córdoba) es també molt bona espècie, adquirida per cambi, de l'Antiga, el Thy. substriatiis Dbr., d'Espanya, es bo també; Brachyceriis Pradieri Faimi. de França i Es- panya, Hipera hispànica Cap. i Phytonomidius auriflua Waltl, de Mallorca i dels voltants de Barcelona, son espècies estimades: com a curiositat anotaré encara el Phrtonomus Isabelliniis Boh. d'Egipte (Piràmides), obtinguts a cambi d'en Valentiner; Cleonus Fabricii Germ., de França, un Rhabdorrhynchiïs espanyol (Korb) no determinat específica- ment: el Lixus acutiis Boh. Cap., d'Europa meridional, (Mar- sà), Catalunya, mereix la cita; el gènere Cionus es molt complert i es especialment remarcable'l C. longicollis Bris. dels Pirineus, Espanya; Auletes pubescens Kiesw. dels vol- tants de Barcelona, el Larinus Reichei Cap. de França meri- dional, Espanya, i Rhinocyllus oblongus Cap., no's deuen oblidar en aquesta relació ni tampoc el fer ressaltar el con- junt molt notable del gènere Meleiis. 2 10 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Finalment, entre'Is Chrysomelidae se fa notar el gènere Donada de bon conjunt, el G. Plateumaris amb P. sericia V. Lacordairei L. Weise, el G. Pachybrachis molt complert, Colaspidea Laportae Fs. i el G. Cryptocephalus molt nom- brós amb el rar C. Mariae Muls. Els petits i difícils gèneres Longitarsus i Aphthona proporcionen també un bon mate- rial d'estudi. Hispà occeator Br. i Cassida pyrenaea Weise de Camprodon, varietat de la pusilla Waltl., son també molt bones espècies. Acompanyen la coUecció paleàrtica Muller, qualques capses que contenen coleòpters exòtics de brillants colors o de formes estranyes d'entre'ls quals citaré: Mantichora lati- pennis i maxillosa, Calosoma bonaeriensis, 4 Mormolyce phyllodes, Polyhi?vna alveolata de Delagoa-Bay, Graphip- ieriis, A'nthia Burchelii, Tefflus Delagorguei, Mesomphalia de Brasil, esplèndides Cetonies gegantines de Filipines, Xina, Senegal, Delagoa-Bay, Brasil, Mèxic, qualques Goliathus, Elateridits com Lycoreus Goudoti de Nossi-bé-Madagascar, Chrysochroa ocellata de les índies, Passahis com Vogelii del Perú?, Proculus Mnis^ecki de Nicaragua, Buprestes com Sternodera chrrsis de la índia, Cerambvcidae com Calychroma vittata del Brasil i el tant formós i elegant Cosmosoma barbicornis de Buenos Aires. En altres petites capses resta encara una partida de coleòpters de Catalunya per a determinar, procedents, la majoria, de Mallorca, amb moltes espècies de Lariidae (Bruchus), de Marsà, d'Andorra, especialment amb varie- tats del Carabiis violaceus L. (probablement el fulguens) i el rulilans periguitiis Reitt. Barcelona-Gràcia, Juny, 1916. BREUS INDICACIONS SOBRE LA EXISTÈNCIA DE RESTES ANIMALS EN EL SUBSÒL DEL MUSEU MARTORELL DE LA CIUTAT DE BARCELONA per Artur Bofill i Poch Fà algun temps, al practicar-se excavacions a poca fondà- ria, cosa de un metre, o sia, aproximadament, el gruix de la capa de terra vegetal, enfront del Museu Martorell, per a la replantació d'arbres (Tillea argenten i Aesculiis hippocas- tanum), canalisacions, etc, apareixeren nombrosos restes de moluscs, mamífers, annelids, entre la arena que constitueix el subsòl del Parc de Barcelona. No era d'extranyar aital troballa, que indica la existència de la platja en aquell lloc, en època relativament moderna. Molts anvs enrera, quan existian en aquestos indrets els gla- cis de la Ciutadela, ja havia jo recuUit, a flor de terra, en els arenals marítims qu'els constituian, a més de les Hèlices xerofilianes que infestaban la menuda herbeta (Hèlix granno- nensis, entre altres), munió de conquilles marines, sobre tot, l'abundantíssim Cardiíim edule, que amb tanta profusió es troba encara avui dia en nostre Port i llocs veins. Al considerar el conjunt dels restes recullits i comparar- los amb els que avui encara es troban fins bastant al interior de Càn Tunis, fins a la «Farola» del Llobregat, i la distància en que encara està el Museu Martorell del rompent de les Junta de Ciències Xatiirals de Barcelona onades, res té d'extraordinari la presència dels esmentats res- tes en el lloc que avui dia ocupa l'edifici. / MÍR KEDirERBíKI Escala Apr. Solzament pot permetre's alguna indicació que sugereix la llur presència. Artur Bofill i Poch 213 En Sanpere i Miquel, en son trevall sobre la Rodalia de Corbera (Topografia anligua de Barcelona), publica un plano interessant en el que s'hi ha adaptat ladjunt. on hi ha representades les línies del mar en els anys 1439, 1614, 1 7 14 i 1890, que demostran gràficament el retrocés del mar dés de aquelles dates. En la primera d'aquestes línies (1439) se veu qu'el rom- pent de les ones estava quasi en el lloc on avui radica el Museu Martorell, lo que permet conjecturar que molts dels animals, quals restes s'han recollit, aleshores vivien allí. S'ha de tenir en compte qu'existia en aquell indret el Port d'en Anfós V, i es natural qu'en la ribera, com succeeix actualment en la platja, i en els voltants del Port, s'hi llen- cessin les deixes dels aliments dels habitants de les inme- diacions. Aixís s'esplica la presència d'ossos d'animals i fins d'algun molusc que, com succeeix encara avui dia, s'importa per a la alimentació. El conjunt de les espècies, com no pot menys d'ésser aixís, dóna Timpresió de que no ha variat la fauna dés d'ales- hores, i molt menys llur facies. Per a evitar redundàncies, no esmentaré per a cada forma malacològica enumerada, la bibliografia, doncs totes coinci- deixen amb les descrites i fotografiades en l'obra dels senyors Bucquoy, Dautzenberg i DoUfus «Les Mollusques marins du Roussillon». Enumeració de les espècies ANELIDS Serpula sp. — Varies agrupacions soltes i altres adheri- des a les Ostrea. 2 14 Junta de Ciències Naturals de Barcelona MOLUSCS OsTREA EDULis L., var. la mellosa Brocc. — Sha recullit en molta abundància. Pot ben ésser qu'existissin per les inmediacions alguns bancs d'aquest monomiari, però també es admisible la hipòtesi de que sien restes llansats a la platja. Aquesta forma es la predominant entre les trobades. Algun exemplar, de petites dimensions, ofereix una forma general que recordo la de la 0. stentina Payr. var. Peprat- xi B. D. D. O. EDULis L., var cristata Born. — Un exemplar, que pot referir-se a n'aquesta forma, iconografiada en els Moll. Roussillon. Anomia ephippium L. Spondylus gaederopus L. Mytilus edulis L. — Els exemplars recullits pertanyen tots a n'aquesta forma atlàntica. No n'hi ha cap que recordi el M. galloprovincialis Lam., qu'es el que viu habitualment en nostres costes mediterrànies. La presència d'aquest My'tilus té sa explicació natural, si es considera que's devia importar aleshores, com ara, en grans quantitats del Atlàntic, per a el consum, ja que ïedu- lis es ben apreciat com aliment de gust exquisit. Ja s'ha distingit vulgarment aquesta forma atlàntica, doncs se l'anomena musclo de dàtil, probablement per la semblança que sa forma bastant cilíndrica l'hi dóna amb el dàtil de mar (Lithodomus lithophaga) que s'importa de Mahó, on abunda. Pectunculus pilosus L. Cardium tuberculatum L., var. mutica B. D. D. C. EDULE L,, var. Lamarcki Reeve. — S'ha recollit en Artur Bofill i Poch 215 gran profusió. Al igual qu'en l'actualitat, aquesta forma es la que s'observa quasi exclusivament. dosinia lupinus l. Venus gallina L. Tapes decussatus L. — Del interessant estudi sobre aques- ta espècie publicat pels autors dels «Moll. du Roussillon» es desprèn qu'el Tapes que tan abunda en nostre litoral, i d'una manera especial en el Port, es la forma descrita per en Linné. Es ben diferent del Tapes atlàntic que figura també amb el nom de T. decussatus. En Locard, fixant-se ja amb les diferències entre la forma mediterrània i l'atlàntica, i prenent com a típica aquesta última, distingí a la del nostre litoral amb el nom de T. ex- tetisus. No deu, doncs, subsistir aquest nom: emperò, ja que la forma atlàntica es diferent del tipu linneà, a n'aquesta, en tot cas, l'hi escauria un calificatiu que la distingís degu- dament. Tapes aureus Gmelin, var. caiem/era Lam. — Es el sol exemplar recollit d'aquesta espècie. Sens dubte, deuen haver- n'hi molts, ja qu'es una de les espècies que existeixen ena bun- dància en nostre litoral, formant, com el T. decussatus, nombroses colònies, i figurant, entre elles, molts individuus d'alguna de ses interessants varietats. DoNAx TRUNCULUs L. — Abunda la forma típica. D. semistristus Polí. — També abunda la forma típica. DoNACiLLA coRNEA Polí var. tvansversa B. D. D. — Espè- cie que, moltes vegades, he recullida viva en abundància, en el rompent de les ones, dés de Càn Tunis a la boca del Llobregat. Mactra corallina L. M. CORAL•LINA L., var. stullorum L. — Entre els exem- plars, un de bones dimensions (5o per 60 mm.) 2IÜ Junta de Ciències Naturals de Barcelona LORIPES LACTEUS L. Tellina PLANATA L. Syndesmya alba Wood. Patella coerulea L. — El tipus i les transicions a varie- tats (aspera, subplana, etc.) — Com actualment, devien arren- car-les de les roques per a l'alimentació, si be pot considerar-se baix tal concepte, d'una categoria molt secundària. Fissurella nubecula L. — Devia abundar en aquest in- dret, com avui dia en el varador del Port. Trochus (Trochocochlea) turbinatus (Born). Aporrhais pespelecam L. Natica hebraea (Martyn). Neritula neritea L. Nassa mutabilis L. VERTEBRATS Gallus domesticus Bris. — Un fèmur. Sus scrofa L. — Un metacarpià. S. scrofa L. — Una falange. Ovis àries L. — Dents de la barra inferior esquerra. 0. àries L. — Una costella. O. ARiES L. — Dos metacarpians. Bos TAURUS L. — Un metacarpià de la dreta. LA PODA DE LOS ARBOLES DE LOS PASEOS por Arturo Caballero Tenemos entendido que el actual Ayuntamiento de Bar- celona empieza a preocuparse seriamente de todo lo que a la jardineria y al arbolado se refiere, y por este motivo nos per- mitimos resucitar en su esencia lo que, en igi2, publicamos bajo el titulo «La poda de los àrboles de los paseos», articulo protesta contra la poda fatal que aquel ano sufrieron los plà- tanos de nuestros principales paseos y que, por lo visto, cayó en el vacio, pues todos los afios, en la misma època, van siendo mutilados, como por turno, todos los àrboles de esa espècie que han tenido la desgracia de adquirir determinado desarroUo. Però, ademàs, este aiio da la rara coincidència de que, entre los de otras calles y paseos, ha correspondido la suerte (?) de ser operados a los del Paseo de la Indústria, en toda la extensión que ocupa el frente de los servicios de la Junta de Ciencias Naturales y como por alguien podria creerse que en esa poda habia tenido intervención la citada Junta, nos creemos obligades a salvaria de esa suposición con estàs nuevas observaciones. Deciamos entonces (i), que el àrbol, cuando joven, ha de someterse a una poda que armonice su pròpia naturaleza con elyzn para que se cultiva, de modo que, paulatinamente, vaya adquiriendo la forma mas apropiada para realizar dicho (1) Agricítltura y Jardineria, Enero 1912. La Vanguardia, 17 Enero 1912. 15 2i8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona fin: y, luego, de adulto, ha de procurarse que conserve dicha forma mediante la llamada poda de conservación. ,:Qué Jines ha de cumplir el àrbol en la ciudad? Dos principales: el uno higiénico. el otro ornamental. El àrbol es un factor higiénico: r.°, porque la raiz con su función absorbente sanea el suelo: 2.°, porque las hojas de la copa, realizando la función cloroíiliana, purifican el aire que res- piramos, sustrayéndole anhidrido carbónico y prestàndole oxigeno; y 3.°, porque dicha copa refresca el ambiente en los días de calor y nos presta sombra. El papel ornamental del àrbol en la ciudad, es evidente. Analicemos, ahora. la poda realizada en los plàtanos y deduzcamos las consecuencias. Al suprimir la copa del àrbol se han suprimido todas las yemas axilares que las ramas de dicha copa contenían y que estaban destinadas para produ- cir la brotación en la pròxima primavera, y, por consiguien- te, en esta època, habrà de empezar el àrbol por producir las vemas suprimidas. Consecuencia: la brotación serà tardía y escasa y, por lo tanto, la copa serà pequena. Como la raiz era capaz de satisfacer las necesidades trans- piratorias de una copa enormemente mavor. quedarà casi toda ella inútil por innecesaria, y al no funcionar morirà ocasionando en muchos casos la muerte del àrbol; mas aun- que esto ultimo no ocurra, siempre perderà su virtud higiè- nica de saneamiento. Por la misma causa, el papel purificador de la copa serà poco menos que despreciable, así como la frescura y sombra que en los dias de rigor estival pueda prestarnos. En una palabra: el àrbol, mediante esa poda. ha quedado inservible, por unos cuantos ahos, para realizar su fin higiénico. Seria de desear que, teniendo en cuenta lo expuesto, diera nuestro Ayuntamiento por medio de sus técnicos y previo Afluro Caballero 219 el informe de las comisiones especiales mas adecuadas, las ordenes necesarias para que, al llegar la època de la poda, se efectúe esta por parte de los encargados de la misma, si- guiendo las disposiciones y normas establecidas en la pràc- tica forestal; la rutina de nada sirve. No hay que olvidar que los parques y jardines, los àrbo- les y las flores, dicen mejor que cualquier otro dato el estado de gusto y la cultura de la población respectiva. Y Barcelona merece figurar en el mas alto nivel cultural, al lado de las primeras ciudades extranjeras. Barcelona, Mayo, 1916. TREBALLS OCEANOGRÀFICS EN LA COSTA DEL EMPURDÀ per Josep Maluquer GENERALITATS La Excma. Diputació Provincial de Barcelona, acordà subvencionar els Treballs d'Oceanografia que per a l'istiu darrer tenia organitzats la Institució Catalana d" Història Natural, i que devian constituir un primer assaig de cam- panya oceanogràfica en nostra costa. Els medis de que's disposava eren ben pocs, però es tractava per sobre de tot de un tanteig, al mateix temps que de la recollecció d'espècies zoològiques de les difícils d'aconseguir, sinó és en excursions especials, com són les d'equinoderms, moluscs opistobran- quis i celenteris, que fins ara faltaven casi en absolut en nostre Museu. Els resultats que a continuació exposem són prou modests, al comparar-los amb les grans exploracions estrangeres, per a que'ns fem cap il•lusió respecte d'ells: lo que convé tenir present és lo que representen, com a punt de partida per a treballs ulteriors i mostra de la riquesa de nostra fauna marina. Zona d'estudi. — Tenint en compte les diferentes caracte- rístiques de la costa catalana, acordàrem que aquesta expio- 222 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Plana d'Empuries !.— Croquis batimètric de la Badia de Rosas i Cap de Creus. Josep Malitquer 223 ració de tanteig i assaig de material, fos al Empurdà, en la explèndida estació marina natural que forma la badia de Roses i Cap de Creus. En atenció a les variacions de la fauna marina, segons el temps del any, se dividí la exploració en diferentes excursions de primavera a tardor, escullint espe- cialment com a camps d'exploració, les prades litorals de L'Escala a Roses fins la Cala Alonjoy (Camprubí), les costes i grutes de L'Escala al Estartit i Illes Medes, les cales del voltant de Cadaqués i regió de Llansà, aixis com en lo possi- ble, la plana de Bolívar (fig. i), de 30 a 5o metres de fondà- ria, dels Cap Falcó i Norfeu a la Punta Trenca-Brassos. No pogué ser en absolut lo que'ns proposàvem, degut a la falta de temps i material apropiat, deixant alguna secció, com la part de les Illes Medes i el Cap de Creus per aun altre any. En canvi, gràcies a l'amabilitat d'algún patró de L'Es- cala, poguérem obtenir espècies de major profonditat, de 80 a i5o metres, amb els filats i gànguils per els pescadors de la re- gió generalment utilitzats. xMaterial. — El que portàvem era ben rudimentari. Un parell d'escandalls tipu senzill (fig, 2); una ampolla de construcció pròpia (fig. 3) per a mostres d'aigüa i recol•lecció dels minúsculs organis- mes de entre-dues-aigües i de arràn- de-fons; una draga triangular, den- tada (fig. 4), de 40 c/m. de costat, i ^'^-^ V D T/' T / 'ai baixar s'aguanta un altra cuadrangular de 40 X 70 c/m. (figu- per «afluixant-se ^ T ' N / ( V o al arribar al fons, o raS). a més de una de petita, lleugera, trian- a la fondària desit- / r ' jada, i estirant c guiar, de 20 c/m. (fig. 6) per a poca fondària ^a'^^eïde^-s'uíro" i maniobra a rèm un home sol; un filat de f°d'epíom?^"^'^^^^^ ><& I I Fig, 224 Junta de Ciències Naturals de Barcelona plankton (fig. 7); alguns rasclets i celebrets (fig, 8), a més del indispensable acompanyament de pots, bosses de filat, etz., etz. Com que cada excursió durà alguns dies i no podiem esperar a preparar-ho tot al retornar a Barcelo- na, no hi hagiié més remei que disposar lo més indispensable per a la preparació in situ. Aixís constava el nostre modest laboratori de viatje, de: Sublimat corrossiu al i % ^ ^^ ^ ^/o- Formol al 40 7o i solució al 5 ^/o- Àcid cròmic (solució al i Vo)- Àcid acètic. Nitrat de cloral. Alcool de 4o^ 60°, yo'' i 90°. a més de les corresponents probetes, càpsules de porcela- na, làmpara d'alcool, cristallisadors, pipetes, pinses, etz. Els procediments usats foren els recomanats als recol•lec- tors del Museu de Berlin, seguint les normes generals es- tablertes per Lo Blan- co de la Estació zoo- lògica de Nàpols (i), i que no tenim de detallar aquí. En el mateix hostal de L'Escala on ens allotjaren, arreglàrem un modest laboratori, topant amb els inconvenients que's pu- gui imaginar; mes amb tot i això, sort en tinguérem, i la bona voluntad dels hostalers és ben d'agraïr. ;No fou pas poc l'enrenou que'ls hi férem! Fig. 4 "ïïs^^ Fig. 5 (1) M. Cazurro, Métodos itsados por el Prof Lo Bianco en la Estación Zoològica de Ndpoles, para la preparación de aniïnales ;;/«;7';20S. — Anales Real Soc. Esp. Hist. Nat., 1891. Josep Maluquer 22 = II TOPOGRAFIA MARINA DE LA REGIÓ Fie:. 6 La costa de l'Empurdà, no ha sigut estudiada únicament per la comissió hidrogràfica espanyola sots l'aspecte batimè- tric de interès per a la navegació, sinó científicament per els naturalistes del laboratori de Ba- nyuls-sur-mer, que l'han reconeguda en tots sentits. Aixis és que, lo únic que'ls pocs medis de que disposà- vem ens permetien fer, lo proper a la costa, ho trovem portat a cap ja en general per els nos- tres distingits amics G. Pruvot i E. J. Racowitza, remetent-nos a llurs treballs (i) per a lo que a l'estudi detallat de la topografia, caràcters físics i composició dels diferents fons sub-marins se refe- reix. Mes hi havia un altre punt, que si bé també ha sigut tractat en part per els autors interessats, no arriva, en lo referent a la costa catalana d'Es- panya, al detall indispensable per al plè coneixe- Fig. (l) Matériauxpourlafauiíedes annèlides de Banytds. — Archi- ves de Zoologie Experimentale et Generale, Paris. 18^5. Cottp d'oeil sur la distribtítion gcnérale des invcrtebrés dans la Région de Ba- íiyuls. — Pírch.. Z. E. G., 1S95. Súr un gisemeitt de coqtiilles anciennes du Cap de Creus.— Avch. Z. E. G., 1897. Fonds et Faune de la Manche occideittale comparés a cenx du golfe du Lion.— Arch. Z. E. G., 1397. Essai súr la topographie et la constitution des fonds sotis-marins de la région de Banyuls.— Avch. Z. E. G., 1891, etc.,etc. 220 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 33 III EL PLANKTON Essent aquesta la primera excursió en que'ns proposà- vem recullir algunes mostres de plankton, se tractava avans que rés de determinar els llocs en que major abundància presentava, el superficial, la calitat del mateix i procediment de recol•lecció més adequat. Per a això darrer, lo que més bon resultat ens donà, fou el filat representat en la fig. 7, modificat pel meu germà Salvador, un dels companys d'escur- sió, en contra del generalment recomanat (fig. 10) per presentar aquest major resistència a la tracció i atropellar més Yauftrieb (i). Les estacions en que recollírem plankton, fo- ^ | ren sis: enfront de Trenca-Brassos, L'Escala, Em- púries, Fluvià, Roses i Cala Monjoy, en general a cosa de un kilometre de la costa, menys al llarg pjg ^q d' Empúries en que ho férem primer a uns cent metres i a poc més de un kilometre; la fondària no passà mai de 10 metres, tractant-se, per lo tant, de mostres superficials. La major abundància fou observada en aquesta estació, sobretot en plankton animal, essent també aquella en que's presentava amb major puresa. Les característiques del plankton recollit, són: a), extremada abundor de ^ooplankton sobre Jiloplanlüoit. b), predomini gran de Copèpods i algunes larves de De- (1) Paraula alemanya que vol dir «lo recullit, el material pujat, etc», acceptada per totes les llengües, francesa, anglesa, espanyola i deme's. 16 234 Junta de Ciències Naturals de Barcelona càpods, amb rara presència de larves d'altres organismes animals, ouets, etc. c), algues microscòpiques representades essencialment per diferentes espècies de Ceratium. sobretot el C. massiliense Gourr. i C. trichoceros Ehr.. i qualque Peridinium. d), arrossegant el filat de plankton amb una obertura de 5 c/m. de diàmetre i velositat de uns 3, 5 km. per hora, als 100 metres àe camí hi havia en el fons i parets d'aquell, uns tres centímetres cúbics nets, d'organismes planktònics. Per lo que's referei.K a deduccions, no cal dir que no se'n pot fer cap en base de tan reduides exploracions, ni és això lo que'ns proposàvem. Per a estudiar el plankton, ses varia- cions qualitatives i quantitatives, composició, relació amb els fenòmens hidrografies, corrents, tràngui. etc, és precís por- tar a cap una sèrie d'observacions i experiències continuades durant un període mínim de un parell d'anys, repetint les cuUites a diferents fondàries, hores del dia, i estacions del any. Al mateix temps deuen combinar-se les medicions de tempe- ratura i salinitat del aigua. En quan a la preparació, crec convenient detallar aquí la regla general d'operació seguida per nosaltres, a base de tractar Vauftrieb pel sublimat bullent. A aquest fi, se calenta en la càpsula de porcelana el sublimat, aproximadament en quantitat igual a la de l'aigua del plankton. (per a lo qual pri- merament deu procurar-se reduir el volum d'aquesta, filtrant amb filtre de seda l'auftrieb). Un cop bull, se tira de cop en el pot de plankton, morint instantàniament i quedant fixats, tots els animalets que'l forman, molts d'ells purament mi- croscòpics, depositant-se en el fons amb la mateixa actitut com los ha sorprès la mort. Un cop morts, se sustitueix tot el líquid del pot, per aigua dolça neta, per a rentar-los be, a quin fi se càmbia aquesta cinc o sis vegades. Té de posar-se Josep Maluquer 235 cuidado especial en no tirar l'aigua sobre la massa, sinó poc a poc per les parets del recipient, doncs se farien malbé els animals. Amb aquest lavatge, quedan nets de les cristaUisa- cions de sublimat. Un cop llest, se sustitueix paulatinament l'aigua dolça per l'alcool de 20°, luego 30° i aixís successiva- ment fins que quedan en alcool de 70". En això se hi passen unes sis hores com a mínim, generalment de mig'hora en mig'hora. La coloració, en general, pot efectuar-se amb la hemato- xilina, si bé per a alguns organismes, sobretot algues, peri- dinies i diatomàcies, convé disoldre-la un xic amb alcool metílic, gliserina i alum d'amoniac. IV DRAGATGES AL LLARG D'EMPÚRIES Fóra donar massa extensió a aquestes notes, el detallar la sèrie d'exploracions, dragatges i observacions que portàrem a cap en la regió aquella. No cal dir que pagàrem l'aprenen- tatge, perdent dragues, filats, esbossinant xarxes dels pesca- dors de L'Escala, sofrint un bon tràngulal Cap Norfeu, &., &. Una de les pesques més interessants, fou la de Salpes i Meduses a derreries de Maig, de les que'n vèiem una infini- tat al barqueijar entre la Punta del Castell i Empúries. Amb el celebret plà de gaça fina, n'agafàrem tantes com volgué- rem, pertanyents totes a les espècies Policanna Rissoana Delle Chiaje Aurèlia aurita chiln. Edw., i Salpa màxima. En l'arena de La Clota a poca fondària, i platja litoral del antic moll d'Empúries, hi recollírem bastantes larves de me- 236 Junta de Ciències Naturals de Barcelona dusa {Auj-elia) en forma de pera, fixes a la sorra pel extrem més prim, aixis com també algunes salpes despreses. Alguns cops de draga a vint metres de fondària entre Empúries i Sant Pere Pescador, ens proporcionaren una bona coUecció de interessants crustacis Inachiïs, Pisa, Eriphia, Gammarus, Idothea, etc. , i moluscs enterrats en l'arena i fang, com els Solen. Psammobia. Donax, Pinna i Lima; la Nassa graniim Lamarck, hi és extraordinàriament abun- dant. També recullírem aixis en aquell lloc, el cefalòpod Rossia macrosoma Delle Chiaje, apenes citat en el Mediterrà- I ni, i gran varietat de ofiúrids, astèrids i antedònids, entre els que pujà la draga: VAntedon rosacea Linck, Echinaster seposi- liis Retzius, Asterina gibbosa Pennant, Ophioglypha lacer- tosa Linck, OphioUnx fragilis O. F. Muller, Amphiura Jïli- formis O. F. Muller, Arbacia lixula Linné, etc, etc. En les roques de La Clota, i moll antic d'Empúries, hi recollírem una bona col•lecció de Chiton, amb alguna varie- tat-aberració de set plaques en lloc de vuit, el Chiton oliva- ceiïs Spengler, aberr. septemvalvis rubro-maculata el viridis- maculata (i), noves per a nostra fauna. Devant de Roses, férem bona cullita de Holothuria, Mu- rex, Scalar'ia, Paracentrotus, Stichopus. Phalhisia, i alguns espongiaris, a més de nombrosos cucs, sense lograr un cop de draga com el que cita Pruvot devant de Port-Vendres, que li donà iboo Antedon rosacea. ijo Antedoit phalangium, 65o Echinus acutus i 65o Pteroides griseuni, entre molts altres organismes. No hi ha res que pugui comparar-se amb l'atenció i dalit amb que s'espera la pujada de la draga després de un quart (1) J. Maluquer, Amfinenres ífe Crtía/MMjyrt, in Treballs de la Institució Catalana d'Historia Natural. 1915. Josep Maluquer 237 o deu minuts de arrosseg, i la satisfacció amb que's buida al fons de la barca en els diferents pots i dipòsits expressos, el material assortit; mai hi falta alguna cosa interessant. Allà s'hi mouen animals de les formes més rares, larves i estats gastrula que son un interrogant, algues de colors variadíssims amb cucs i moluscs nusos entortolligats en elles, etz. Amb tot i lo rudimentari del material de que disposàvem, per la llista de lo recuUit pot vèures l'esplèndida vida sub- marina de aquella costa. I encar hi ha bastantes coses que no hem pogut determinar. Als companys Aguilar-Amat, Bofill i Ferrer i Vert, que bonament s'ocuparen de la classificació i estudi dels moluscs i crustacis aportats, faig present dés d'aquí el més sincer agraïment, aixis com als meus germans Salvador i Joaquim que s'encarregaren de la recol•lecció i dragatges en diferentes seccions. A tots ells se deu el resultat de aquesta primera campanya en nostra costa. Confiem que a la propera se hi afegiran altres noms. El material recuUit i a continuació esmentat, està diposi- tat en casi sa totalitat, en el Museu de Catalunya de la Junta de Ciències Naturals; alguns exemplars sens esbossi- naren al preparar-los amb el fixador i enduridor, i de un parell que enviàrem a fora, no n'he sapigut res més, essent lo més probable que geguin en algun reco com a terrible con- trabando de guerra! 238 Junta de Ciències Naturals de Barcelona V LLISTA DE LES ESPÈCIES RECULLIDES Les espècies recullides, determinades fins ara, són les que, seguint l'ordre sistemàtic del D r . H. E. Ziegler(i), figuren en la següent relació. Tipus I, PROTOZOA RHIZOPODA '. . Planorbulina mediterranensis d'Orb. — Empúries, en l'arena i minífers. l'arena i fang del fons, amb altres fora- Tipus II, SPONGI^ 1. Cliona ccelata Grant. — En les roques, L'Escala, Llansà. 2. Suberites domuncula Lamour. — Empúries, Llansà, reco- brint conquilles de Cerithium i Turrite- lla, i habitades per Pagurus. 3. Spongelia elegans Nardo. — Portades pels pescadors de Llansà, fixa sobre alguns briozoaris. 4. Euspongia ofjicinalis Schulze. — L'Escala, a 40 -f 60 me- tres de fondària. (1) Zoologisches Woyterbiích, Gvisia.v Fi^ch^r, Jena. 1912, pàg. XVIII. Josep Maluquer 239 Tipus III. CNIDIARIA HYDROZOA 1. Tiibularia indivisa Linné. — Llansà, Roses; i5o a 200 metres. 2. Eiidend?•ium ramosum L. — Llansà, L'Escala. 3. Lafoea dumosa Fiem. — Llansà; 30 ^ 60 metres. 4. Plumularia pinnata Lam. — L'Escala, Llansà. Sobre les fulles de Fucucs. 5. Nemertesia ramosa Lam. — Llansà. 6. Tiara pileata L. Ag. — L'Escala, Empúries. En l'arena., a 10 metres de fondària. ACALEPHA 1. Pelagia noctiluca Per. et Les. — Llansà. 2. Aurèlia aurita Alilne-Edwards. — L'Escala. 3. Policanna rissoana Delle Ghiaje. — L'Escala. ANTHOZOA 1. Alcyonium palmatum Pall. — Llansà. 2. Paralcyonium elegans Miln-Edw. — L'Escala, Llansà. 3. Gorgonia verrucosa Pall, — Llansà, 40 -f- 5o metres. 4. » Cavolinii Koch. — Llansà. 5. Coralium rubriim Lam. — LEscala, Cadaqués. De i5 a 30 metres. 6. Virgularia multijlora Kner. — L'Escala, 5o v 100 metres. 7. Veretillum cynomorium Cuv. — Llansà, a 30 metres. 240 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 8. Atiemonia sulcata M. Edw. — L'Escala, Roses, Llansà, En les pedres a flor d'aigua. 9. Aciinia equina Lin. — L'Escala, Roses, Llansà: fixa sobre les roques. Anomenada tomàiecs de mar. 10. Bunodes gemmaceus Gosse. — L'Escala, Llansà. 11. Sagartia viduata O. F. Muller. — Llansà. 12. Adamsia Rondeletti Andr. (A. effaeta Risso). — L'Escala, Llansà. 13. » palliata Forbes. — Llansà, Roses. 14. Caryophyllia claviis Scacchi. — Roses, Llansà. 1 5. Flabellum anthophyilum Milne-Edw. et H. — Llansà. 16. Balanophyllia itàlica Milne-Edw. et H. 17. Dendrophyllia ramea Lin. — L'Escala, Llansà. 18. » cornigera Blainville. — Llansà. 19. Cladocera ccespitosa Lin, — L'Escala, Roses Llansà; de 20 a 30 metres, Tipus IV, VERMES 1. Aphrodiía echinus Qtrf. — L'Escala, 5o metres. 2. Nematonereis unicornis Gr . — Llansà, Roses. 3. Lumbriconereis Griíbiana Clap. — Llansà. 4. » Latreillii Aud. et Edw. — L'Escala. 5. Nereis cultrifera Gr. — L'Escala, Roses, Llansà. 6. Nephthys scolopendroides Delle Chiaje. — Empúries, a 8 metres. 7. Arenicola marina Mlmgr. — L'Escala, Empúries. 8. Terebella lapiadiia won Marenz. — L'Escala, Roses, 8 V 20 metres. 9. Sabella longibí^anchiata Qtrf. — L'Escala. 10. Spirographis Spallan^anii Viv. — L'Escala, Roses. Josep Maltiqiier 241 1 1. Serpula gervaisii Qtrf. — Llansà. 12. Spirovbis Pagenslecheri Qtrf. — Llansà. Tipus V, ARTROPODA CRUSTACEA 1 . SLenorhynchus longirostris (Fabr.) IVlilne-Edwards. — L'Es- cala, Empúries, dragat a lo metres. 2. Inachus scorpio Fabr. — L'Escala, Llansà. 3. Pisa gibsii Leach. — L'Escala. 4. » tetraodon (Penn.) Leach. — L'Escala, Llansà. 5. Xantho rivulosus Risso. — L'Escala. 6. Eriphia spinifrons (Herbst.) Savigny. — Roses, Llansà. 7. Carcinus maenas Baster. — L'Escala, Roses. 8. Platicarcinus latipes {Penn.) Milne-Edwards. — L'Escala, Empúries, Roses. 9. Pachygrapsus marmoratus (Fabr.) Stimp. — L'Escala, Ro- ses, Llansà. 10. Calappa granulaia Fabr. — Badia de Roses, a 5o metres de fondària. 11. Pagurus sti'iatus La.tr . — L'Escala, Roses, Llansà. 12. Crangon cataphractiis (Oli vi) Milne-Edwards. — L'Esca- la, a 20 metres de fondària. 13. Galaihea strigosa (Linné) Fabr. — L'Escala. 14. Scyllarus ardus (Linné) Fabr. — Llansà. 1 5. Palinurus vidgaris (Lsitr.) Fabr. — Roses, Llansà. 16. Callianassa subterranea (Mont.) Leach. — Roses, Llansà. 17. Gebia littoralis {DQsni.) Lo-diCh.. — L'Escala, Roses. 18. Homariis vidgaris Milne-Edw. — Badia de Roses, per tot'ella. 242 Juntct de Ciències Naturals de Barcelona 19. Palaemon squilla (Linné) Fabr. — Com Tanterior. 20. Palaemon Jreillianus (Desm.) Fabr, — L'Escala. 21. Penaeus caramote (Rond.) Latr. — L'Escala, Roses, por- tats pels pescadors. 22. Lrsianassa Costae Milne-Edw. — L'Escala. 23. Gammarus marinus Leac. — L'Escala, Roses, Llansà. 24. Talitrus locusta Lin. — Empúries. 25. Caprella linearis (Lin) Milne-Edw. — Roses. 26. Protó ventricosa (Meinert). — Roses. 27. Idotea hectica (Latr.) Fabr, — L'Escala, Empúries. 28. » appendiculata Milne-Edwards. — Roses. 29. Tanais Cavolinii Milne-Edw. — L'Escala. 30. Ligia itàlica Fabr. — L'Escala. Roses, Llansà. 31. Lepas anatifera Linné. — L'Escala, sobre fustes sumer- gides. 32. Polliceps cornucopia Leach. — Roses, Llansà. 33. Balaiius tintinnabulum {L•inné) Chenu. — Badia de Ro- ses, fixat sobre fustes i roques, 34. » perjoratus Brug, — L'Escala, Roses, En les roques i petxines (i), 35. Chthamalus stellatus Ranz. — En les roques de tota la regió, a flor d'aigua, sobre-nivell. U) Els CRUSTACIS recuUits durant aquestes excursions foren molt més nombrosos, no haventse encara pogut revisar esmeradament tots ells, en especial els Edrioftal- mis, ademés dels Tillòpods, Ostràcods i Copèpods del Plankton. Josep Maluquer 243 Tipus VI, MOLLUSCA (i) I. AMPHINEURA P L A C P H R A 1. Lepidopleurus cajetanus Foli, — L'Escala, cala Monjoi, Llansà. f 2. Ischnochiton marginatus Pennant, var. variegatus Philip- pi. — Llansà, en les roques. 3. » Rissoi Payraudeau. — L'Escala, en les pedres a flor d'aigua. 4. Nuttallina caprearum Scacchi. — L'Escala, a poca fondà- ria, entre les roques i algues, f 5. Chiton olivaceus Spengler. — L'Escala, Roses, Llansà. So- bre les pedres a poca fondària. 6. » » aberr. Septemvalvis rubromaculata et vi- ridis-maculata Maluquer. — L'Escala, so- bre les pedres, en la cala de la Clota. * f 7. » covallinus K\sso. — L'Escala, Empúries, sobre les roques. * 7 8. Acanthochiton fascicularis Linné. — L'Escala, Llansà. 9. Acantochiton discrepans Brown. — L'Escala, Rovs. A 10 i 30 metres de fondària. (1) Els senyalats amb un * no els citen en el Rosselló Bucquoy, Dautzenberg i Dollfus (Les Molltisqiies marins du Roussillon, 1883-95); els amb * 7 no son citats ni pels esmentats autors, ni per M. Chía i A. Bofill (Fauna inalacològica de Catalitnya, Institut de Ciències 1915), Per a bibliografia malacològica, pot consultar-se la relació que publicàrem en nos- tra nota monogràfica sobre Arnfinenres de Catalitnya (Treballs de la «Institució Cata- lana d'Historia Natural, 1915, pàg. 187). 244 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Solen OGASTRES (i) Les següents espècies poden considerar-se duptoses: 10. Nematomenia flavens Pruvot. — Portat entre les algues i alcionaris (Lafoea) de 5o metres de fon- dària, devant de Cap Norfeu. * f 11. Lepidomenia histria Marion et Kowalewsbev. — Entre co- rals {Dendrophyllia), a Llansà. * f 12. Stylomenia Salvatori Pruvot. — Com l'anterior, a Llan- sà. * i- II. LAMELIBRANQUIATA 1. Syndesmya alba Wood. — L'Escala; litoral, en l'arena i en les algues. 2. Syndesmya ovata Phil. var. subrostrata Fischer. — LEs- cala: litoral, 2-5 metres. 3. Tellina tennis Da Costa var. brevior B. D. D. — L'Esca- la; litoral. 4. » pulchella Lamarck. — L'Escala; a 40-60 metres. 5. Tei^edo sp. — L'Escala; en fusta sumergida devant d'Em- púries. 6. J agonia reticulata Poli. — Llansà. 7. Corbida gibba Olivi. — LEscala; 40-60 metres. 8. Mactra glauca Born. — Roses, a 60 metres. (\) De la trovalla d'aquestes espècies ne donàrem compte en la sessió del 6 de Juny de 1915, a la Institució Catalana d'Historia Natural, si bé sense una certesa absoluta en la determinació, per haver-los enviat a M. Kowalewsky. en el laboratori de Marsella, i no tenir encara contestació. Altres dos, sofriren la mateixa sort de tants altres animals marins, sobretot celentèris i tunicats, de fer-se malbé al preparar-los. Josep Malttqiier 24S 9. Mactracorallina Lin. var. siullorum Lin. — L'Escala, entre l'arena i algues. 10. » siiblruncata Da Costa var. Conemenosi B. D. D. — LEscala, en interior estrelles de mar. 7 11. Donacilla cornea Poli var. transversa B. D. D. — Llansà, L' Escala. -J- 13. » » var. nigrosignata Brusina. — Llansà. Ro- ses, L'Escala. -|- 14. » » var. biradisia B. D. D. — Empúries; a 1-5 metres, f 1 5. » » Poli. — Roses, Llansà. 16. Ensis siliqua Linné var. minor Req. — Empúries; dragat en l'arena a 8 metres, f 17. Solen niarginatus Pennant. — L'Escala, a 30-40 metres. 18. Donax iriínculus Linné. — Roses, L'Escala, Empúries, enterrat en l'arena, ig. » semistriatus '9o\\ Y3iT. rostratus¥\sch.QT, — Roses, f 20. Petricola lithophaga Retz. var striata Fleuriau. — L'Es- cala, en les roques, f 21. Venerupis irus Linné. — L'Escala; entre les algues i pe- dres del litoral. 22. Tapes aureus Gml. var. catenifera Lam. mut. Bourgui- gnati Loc. — L'Escala, Roses. » Gmelin mut. ovata Jeffrevs. — Roses. » Gmelin var. bicolor Lamarck. — Llansà. piillastra Montagu var. catenala B. D. D. — L'Es- cala. 26. » pullastra Montagu var. marmoT^aius Philippi. — Roses. 27. » decussaíus Lamarck. — Roses, Llansà. LEscala. 28. » » Lamarck, var. intermèdia B. D. D. — Roses. 23- » 24. » 25. » 246 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 29. Veriiis verrucosa Gmelin. — Roses. 30. » gallina Linné. — Roses. 31. » » Linné, xar. íriangiilai'is Jeííreys. — Llansà. f 32. Meretrix chione Linné. — L'Escala. 33. Chama gryphoides Linné. — L'Escala. Llansà: i interior estrelles de mar. 34. Cardiíim papillosum Poli. — Roses. 35. » exiguum Poli. — L'Escala. Roses: i interior es- trelles de mar. 36. » tuberculatum Linné var. miitica B. D. D. — L'Es- cala, Empúries. 37. » eclule Linné. — L'Escala. 38. » » Linné var. quadrata B. D. D. — Roses, Llansà. 39. » aculeatum Linné. — L'Escala, Roses. Llansà. 40. » paucicostatum Sowerby. — L'Escala. 41. Cardita calyculata Linné. — Llansà. 42. Venericardia antiquata Linné. — L'Escala, Llansà. f 43. Pectunculus violascescens Lamarck. — Roses. Llansà. 44. Nucula nucleus Linné. — L'Escala: entre les algues i ro- ques. 45. ATca NocE Linné. — Llansà. 46. » lactea Poli. — L'Escala: amb l'anterior, i en les estre- lles de mar, Llansà, sobre Ostres. 47. » harbata Linné. — L'Escala. Llansà. 48. Modiolaria marmorata Forbes. — L'Escala, en les estre- lles de mar. 49. Lithodomus lithophaga Linné. — En L'Escala, en els fo- rats de les pedres. 50. Modiola barbata Linné. — Roses, L'Escala, Llansà. 5i. » adriatica Lamarck. — Badia de Roses, sobre Os- tres dragades a 5o m. Josep Maliiquer 247 5i. Mytiliis minimus Poli. — L'Escala. 52. » galloprovinciulis Lamarck. — L'Escala. 53. » » Lamarck var. dilatata Philippi. — LEscala, Roses, Llansà. 54. » galloprovinciolis Lamarck. var. pelecina Locard. — LEscala, amb l'anterior. 55. » edulis Linné. — Llansà. 7 56. Pecten opercidaris Linné. — L'Escala. 57. » opercidaris Linné var. Audouini Payraudeau. — L'Escala. 58. Anomia ephippium Linné. — L'Escala, Empúries, Llansà. 59. Pinna pectinata Linné. — Llansà. 60. Pecten varius Linné. — Roses, sobre Ostres dragades a 5o metres. 61. » midiistriatus Poli var, rubra Monts. — Roses. 62. » » var. violacea Mts. — Llansà. 63. » » var. aurantiaca Locard. — Llansà. 64. Radula Urna Linné. — Roses. 65. Ostrea edulis Linné. — Roses, Llansà, ÏV. SCAPHOPODA 1. Dentalium dentalis Linné. — Llansà, a 30 metres entre alcionàris. 2. Dentalium vulgare Da Costa. — Empúries, dragat a 10 metres entre les algues. 3. Philine aperta Linné. — L'Escala, Empúries. V. GASTEROPODA Opisto branchiata 4. Actaeon tornatilis Linné, — Roses. 248 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 5. Haminea navicula Da Costa, var. globosa Jeffreys. — Llansà. 6. Scaphander lignarius Linné. — LEscala, dragat a 5ü m. 7. Phyllaplysia limacina Blainville. — L'Escala, a 10 metres de fondària entre les algues. * f 8. Aplysia fasciata Poiret. — L'Escala, a 10 metres de fondà- ria. Anomenat bou mari. 7 9. Elysia viridis Montagu. — L'Escala, a flor d'aigua sobre les algues. * 7 10. Pleurobranchus auraníiaciis Risso. — L'Escala, sobre les algues a poca fondària. * 7 11. » membranaceus Montagu. — Anomenat també bou de mar, badia de Roses, a 60 metres. 7 12. Tethys Jimbria Bohascht. — Badia de Roses, L'Escala, a 30 i 5o metres de fondària. Els pescadors de L'Escala l'anomenen moras. * f Pleurobranchiata 13. Patella lusitanica Gmelin. — L'Escala. 14. » coerulea Linné var. subplana Pot. et. Mich. — L'Escala. 1 5. » » Linné var. aspera Philippi. — Roses, Llansà. 16. Capulus hungaricus Linné. — L'Escala. 17. Fissurella graeca Lamarck. — L'Escala, Llansà. 18. Janthina nitens Menkee. — Llansà. 19. Haliotis lamellosa Lamarck.. — L'Escala, Roses, a poca fondària. 20. Clanculus Jussieui Payraudeau. — L'Escala, a flor d'aigua en les roques. Josep Maluquer 249 21. Clanculus cruciatus Linné var. rosea Montcrosato. — LEscala. 22. Tvochocochlea articulala Lamarck. — L'Escala. 23. » turbinata Born. — L'Escala. 24. Gibbula (Phorcus) Richardi Payraudeau. — L'Escala, a poca fondària; en La Clota, entre les pe- dres i algues; en les cales de la costa, amb les espècies anteriors i les següents. 25. Gibbula varia Linné. — L'Escala. 26. » ardens v. Salis. — L'Escala, Llansà. 27. » » var. bàrbara Monterosato. — LEscala, Llansà. 28. » » var. succincía Monterosato. — L'Escala. 29. » divaricata Linné, — L'Escala. 30. » Adansoni Payr. — L" Escala. 31. » rarilineaia Mich. — L'Escala. 32. » magiis Linné. — Llansà. 33. » umbilicaris Linné. — L'Escala. 34. » tumida Montagu. — L'Escala. 35. Jujubinus Maioni Payr. — L'Escala. 36. » depictus Deshayes. — L'Escala. * f 37. » striatus Linné. — L'Escala 38. Trochus dubius Philippi. — L'Escala. 39. Phasianella tennis Michaud. — Roses, Empúries, a 10 m. 40. » pullus Linné. — L'Escala, Roses. 41. Turbo rugosus Linné. — L'Escala. 42. Theodoxia Jluviatilis Linné. — Empúries. * ^3. » » var. — Empúries. * f 44. Truncatella subcylindrica Linné var. laevigata Risso. — L'Escala. 45. Rissoia violacea Desmarest. — L'Escala. 46. » lineolaia Michaud. — L" Escala. 17 5i. » 52. » 53. » 54. » 250 Juvta de Cicncies Naturals de Barcelona 47. Rissoia auriscalphim Linné. — Roses. 48. » cimex Linné. — LEscala, Roses. 49. » monodonta 'Q'wonSi. — L'Escala, Empúries: a 8 me- tres de fondària. 50. » similis Scacchi var. decurtata Mts. — L'Escala, Llansà. ventricosa Desmarest. — Roses. variabilis Muhlfeldt var. elongaía Monterosato. — L'Escala, Empúries. » Muhlfeldt. — L'Escala, Roses. Moniagui Pavraudeau. — L'Escala. 55. Rissoina Bruguierei Payraudeau. — L'Escala. 56. Littorina neritoides Linné. — L'Escala, Roses. 57. » punctata Gmelin. — Roses. * 58. Scalaria communis hm-na-vd^. — L'Escala, Roses, Llansà. 5g. Verinetus iriqueter Bivona. — L'Escala. 60. » arenarius Linné var. dentijera Lamarck. — L'Escala. 61. Turritella communis Risso. — En fustes portades pels pes- cadors de Cap Norfeu, a 100 metres de fondària, 62. » communis var. solida B. D. D. — L'Escala. 63. » triplicata Brocchi. — Llansà. 64. Aporrhais pes-pelecani hinné. — L'Escala, Llansà. 65. Bittium 7'eticulatum Da Costa var. Latreillei P^yr. — L'Es- cala, Roses, Llansà. 66. » » Da Costa var. paludosa B. D. D. — L'Es- cala, a flor d'aigua entre les algues. 67. Triforis perversus Linné var. adversa Montagu. — L'Es- cala, dragat a 4 metres. 68. Cerithiiim vidgatum Bruguiere. — L'Escala, a flor daigua ne són materialment cobertes les pedres. Josep Maluquer 151 69. Cerilhium vulgalum Brug. var, spinosa Blainville. — LEs- cala. 70. » vulgatum var. intermèdia Weinkauff. — L'Es- cala. 71. » rupestre Risso var. plicata B. D. D. — L'Escala. 72. Natica hebraea Martyn. — L'Escala. 73. » Guillemini Payraudeau. — L'Escala, Roses. 74. » inlricata Donovan. — L'Escala, Roses. 75. Cypraea pulex Solander. — L'Escala, Llansà. 76. Marginella miliaria Linné. — L'Escala, Roses, Llansa. 77. » Philippi Monterosato. — Llansà. 78. Mitra corniciila Linné. — Roses.. 79. » tricolor Gmelin. — L'Escala. 80. » ebeniis Lamarck. — Roses, L'Escala. 81. Donovania minima Montagu. — L'Escala. 82. Mangilia Pacinii Calcarà. — Roses. 83. » lineolata Deshayes. — Roses. 84. Raphitoma atteniiata Montagu. — Roses. 85. Coniis meditearaneus Brugiere. — L'Escala, Llansà. 86. » » var. carinata B. D. D. — L'Escala, Roses. 87. » mediterraneiis var. minor Monterosato. — Roses. 88. Columbella rústica Linné. — L'Escala, Roses, Llansà. 89. » scripta Linné var. elongata B. D. D. — L'Es- cala. 90. Cassidaria echinophora Linné. — Portat de 30 metres; alguns exemplars amb ermitans i reco- bert d'actinies, Llansà. 91. » echinophova var. obsoleta B. D. D. — Roses, Llansà. 92. Cassis undulata Gmelin. — L'Escala. 93. Neritula Donovani Risso. — Roses, Llansà, 25^ Junta de Ciències Naturals de Barcelona 94. Amycla corniciilum Olivi. — L'Escala, Roses, Llansà. 95. » » var. raricosta Risso. — Llansà. 96. » » var. elongata Monterosato. — L'Esca- la, Llansà. 97. Nassa costulata Renieri. — L'Escala, Llansà. 98. » » var. Cuvieri Payraudeau. — L'Escala. 99. » » var. costata Monterosato. — L'Escala. 100. » » var. yZaí^/íía Monterosato. — L'Escala, loi. » » va.r pulcherrima B. D. D, — L'Escala. 102. » reticulata Linné var. nitida Jeffreys. — L'Escala, Roses. 103. » pygmaea Lamarck. — L'Escala, Roses. 104. » incrassata Muller. — L'Escala, Empúries. Roses, Llansà. io5. » » var. varicosa B. D, D. — L'Escala. 106. » » var. minor B. D. D. — L'Escala. 107. » ^ranu»z Lamarck. — Empúries, colgada en l'arena, a 4 i 10 metres de fondària. 108. » mutabilis L•mnk. — L'Escala, Llansà; algunes ve- gades fixa sobre les Ostrea i Anomia. 109. » » m/?í7ía Lamarck. -L'Escala, Roses, Llansà. 1 10. Buccinum undatiiin Linné. — Cap de Creus, portat de 100 metres de fondària, mort. * f 111. Euthria cornea Linné var. major Scacchi. — L'Escala, Llansà. 112. Cancel•laria cancellata Linné. — Llansà. 113. Triton cutaceus Linné. — Llansà, entre les algues. 114. » corrugatus L•inné . — L'Escala. ii5. Pisania maculosa Lamarck. — L'Escala, Roses, Llansà. 116. » íí ' Or ^/^nr/ Payraudeau. — L'Escala, Llansà. 117. Miirex Blainvil•l•ei Payraudeau. — L'Escala, Llansà. 118. » aciculatus Lamarck. — L'Escala, Roses, Llansà. Josep Maluquer 2 «53 119. Murex erinaceus Lamarck var. iaf^entina Lamarck. — Roses. 120. » Edwarsii Payraudeau. — L'Escala, Llansà. 121. » brandaris L•inné. — Llansà. 122. » trunculus Linné var. conglobata Michaud. — LEscala, a 4 metres. 123. » scalaroides Blainville. — L'Escala, Roses. * VI. CEPHALOPODA I. Argonauta argo Linné. — Cap Norfeu. Cadaqués. * Els autors de la «Fauna Malacològica de Catalunya» (loc. cit. pàg. 18) donen aquesta espècie com a pròpia d'alta mar. com no formant part de la fauna marina Catalana. Nosaltres creiem que trovant-se en nostres aigües, i especialment abun- dant en la Primavera en les cales de la badia de Roses, devant del Cap de Creus, Pta. Naus, Ossaleta i Cap Norfeu, d'on la tenim nosaltres agafada amb el filat petit o artet en Maig de igi5, pot considerar-se en absolut com espècie cata- lana, lo mateix que altres espècies pelàgiques que viuen a poques milles de la costa (i). 2. Eledona Aldrovandi Rafinesque. — Llansà. * 3. » moschata Lamarck. — Roses, L'Escala. ' 4. Octopus vidgaris Lamarck. — L'Escala. * 5. Sèpia elegans d'Obigny. — Llansà. * (1) En rescent viatge a Gènova de pas cap a Alemanj'a, al llarg de la costa de! Baix Empurdà (Blanes— Tossa— San Feliu de Guíxols), no més lluny de dugués milles, passà el Savoia durant més de mitj'hora per entre una bandada de formosíssims Cte- nòfors, Sifonòfors i Acalèfids, que donaven bò de veure. Doncs aquests animals, poden i deuen comptar-se de un modo absolut i concret com a pertanvents a nostra fauna, encara que no visquin en la mateixa costa. 2 54 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 6. Sepiola Rondeleti Leac. — Llansà, Roses. * 7. Rossia macrosoma Delle Chiaje. — Empúries, a 12 metres, enterrada en l'arena. * 8. Spirula Peronii Lamarck. — Empúries, Llansà. * 7 Tipus VII, ECHINODERMATA I. CRINOIDEA 1. Aniedon rosacea (Linck) Norman. — L'Escala, Empúries; 4 a i5 metres. 2. » phalangium (Muller) Marion. — Cap Norfeu, Cala Naus (Cadaqués); 60 a 100 metres. II. ASTEROIDEA 3. Asterias glacialis O. F. Muller. — L'Escala, Roses, Llansà: litoral, entre les pedres. 4. » tenuispinaLa.ma.rck. — L'Escala, Llansà: litoral. 5. Echinaster sepositus (Retzius) Muller & Troschel. — L'Es- cala, Roses, Llansà; litoral 8 a 20 metres. 6. Asterina gibbosa (Pennant) Forbes. — Empúries, de 5 a 10 metres. Roses, sobre les parets del moll. 7. Astropecten aurantiaciis {L•iune) Gray. — L'Escala, i tota la badia; Llansà; de 10 a 100 metres. 8. Luidia ciliaris (Philippi) Gray. — Roses, Empúries; de 10 a 30 metres. Josep Maluquer 255 III. OPHIUROIDEA 9. Ophioderma longicauda (Linck.) Muller & Troschel. — L'Escala, Empúries, Llansà; 4 a 10 me- tres, i fins a i5o, portat pels pescadors, 10. Ophioglypha laceríosa (Linck.) Lyman. — L'Escala, Ro- ses, amb l'anterior, a poca fondària. 11. Ophiotrix fragilis (O. F. Muller) Düben & Koren. — L'Escala, Llansà; litoral, entre les roques i algues. 12. Amphiura Jïlijonnis (O. F. Muller) Forbes. — Empúries, a 12 metres, entre les algues. 13. Ophiomyxa pentagona (Lamarck) Muller & Troschel. — L'Escala, Roses, Llansà; litoral, entre les pedres i algues; dragat també a 10-20 metres. IV. ECHINOIDEA 14. Cidaris cidaris (Linne) Th. Mortensen. — Badia de Ro- ses, cap al Estartit i Cadaqués; 60-100 metres portat pels pescadors. 1 5. Stylocidaris afjinis (Philippi) Th. Mortensen. — Empú- ries, 25-30 metres. 16. Arbacia lixula (Linne) S. Lovén. — L'Escala, Llansà; en les roques del litoral. 17. Psammechinus microluberculatiis (Blainville) L. Agassig & Desor. — Llansà, litoral fins a 5o-6o metres. 18. Echinus acutus Lamarck.. — L'Escala, Llansà; a 10 me- tres. 2SÓ Junta de Ciències Natuvixls de BarceloJia 19. Echiniís meló Lamarck. — L'Escala, Cap Norfeu: 30 a 5o metres. 20. Paracentrotiis lividiis (Lamarck) Th. Mortensen. — En les algues i pedres del litoral, L'Escala, Roses, Llansà. 21. Sphaei'echinus gi-anulaiis {LamsLrck) A. Agassiz. — Roses, i cales de la costa, zona litoral, en les prades de posidonies i fons coraUifers. 22. Spatangus purpureus 0. F. j\lüller. — Empúries, 10-20 metres. 23. Echinocardium flavescens (0. F. Muller) A. Agassiz. — L'Escala, Empúries: 5- 10 metres. 24. » mediterraneiim (Forbes) Gray. — Empú- ries, 2-10 metres. 25. Schy^aster canaliferus (Lamarck) L. Agassiz et Desor. — Badia de Roses; portat pels pescadors, a 5o-ioo metres. 26. Echinocyamiis piisilliis (O. F. Muller) Gray. — Roses, Llansà; litoral. V. HOLOTHURIOIDEA 27. Cucumaria Planci (Brandt) von Marenzeller. — L'Escala; roques i algues del litoral. 28. Holothwia íubiilosa Gmeïm. — Roses; zona litoral, 8-10 metres. 29. » Polii Delle Chiaje. — L'Escala, Roses, Llansà; litoral fins a 40-5o metres. 30. » impatiens Forskal. — Roses, Llansà; en les prades litorals de zostéres. 31. Stichopiis regalis (Cuvier) Selenka. — Roses; 10-20 metres. Josep Maluquer 257 Tipus VIII, TUNICAT A 1. Cynthia papillosa (Linné) Delle Chiaje. — L'Escala, en les prades de Posidonies a 20 metres. 2. Ciona intestinalis (Linné) Kupff. — Roses, Llansà, en les roques i molls, entre les algues Ulva i demés a poca fondària. 3. Phallusia mamillata (Cuv.) Delle Chiaje. — Llansà, a 30 metres. 4. Ascidia mentida O. F. Muller. — L'Escala, Roses, a 30 metres de fondària. 5. Salpa africana-maxima Forst. — L'Escala, a darreries de primavera, bastant abundant en indivi- dus ailiats, en llur majoria decapitats per les aus marines. VI RESUM DELS TREBALLS El resultat d'aquesta campanya oceanogràfica dés de el punt d'obir zoològic pròpiament dit, espècies recullides, no podia ésser més falaguer, doncs ha permès presentar en els nostres museus alguns agrupaments d'animals, que no hi estaven representats. En segons lloc, i sots l'aspecte biològic, ens ha permès establir bé Vliabitat de un bon nombre d'espècies, en les dife- rentes estacions de la badia de Roses i Llansà, relacionant-les amb les demés del Mediterrani. 2,8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Hem senyalat la presència de conquilles desaparescudes del Mediterrani, en el jasciment del Cap de Creus (i), com és el Buccinum undatum Linné. Per lo que a la recoUecció es refereix, hem pogut seUec- cionar els procediments, comprovant pràcticament els mi- llors, solucionant inconvenients, reformant el material, &., com també ens ha permès estudiar la preparació de lo recu- llit, logrant ja una millora en lo que aquí estàvem acostu- mats. Però per sobre de tot ha lograt desvetllar gran interès entre elements i corporacions que fins ara havien estat apar- tades d'aquesta nova branca de les Ciències Naturals, fins al punt de que no's parla en elles de generalitats culturals, sense comptar amb els estudis marins (2). Per a sortir de aquest radi d'acció i entrar en el camp verament científic, tal com els diferents congressos interna- cionals, sobretot el de Mònaco de i.'^•' d'Abril de 1910, i el de Roma de Febrer de 1914 han prescrit, es precís comptar amb bases i organitzacions apropiades, quina necessitat poguérem comprobar en l'assaig del any passat. L'esforç individual no basta. Com a condició essencial, convé fundar a Barcelona una institució d'Oceanografia, sigui en forma de Laboratori bio- lògic, sigui com Institut Oceanogràfic, o Estació Zoològica- (1) Respecte aquest extrem, hem publicat una nota apart en el Butlletí de la Ins- •itiició Catalana d'Hisloria A^aííO'a/, 1916, pàg. 97, titolada: Notes OceanogrAfiques. (2) Aixís al progectar el Concell de Pedagogia, la publicació de petits tractats sobre diferents extrems de l'activitat humana, allò que podríem anomenar coneixe- ments indispensables, feu figurar en primer terme V Oceanografia , quin resum consti- tueix el Volum primer de la col lecció. Per lo mateix s'inclogué aquesta ciència, entre les conferencies de l'Institut de Ciències, en els Cursos Monogràfics d'alls estudis i intercanvi de 1916. I darrerament, en el programa de l'Escola d'Istiu de la Mancomunitat de Catalunya, hi figurà per primera volta, el curset d'Estudis de ta iVatitra, part del que ha sigut dedicat a la exposició biològica del món marí. Josep Maluqtier 259 Marina, al voltant de la que's puguin agrupar els entusiastes de aquesta ciència, i sots quins auspicis puguin treballar els estudiosos que no tenen avui lloc aquí, on desenrotllar el llur esprit de investigació. Una Estació de biologia marina, amb els seus aquaris, laboratoris individuals, Aula, Biblio- teca, Museu oceanogràfic, brigada de pescadors amb vaixell apropiat, no és cap cosa fora de lloc en una ciutat marina com Barcelona, cap i casal de una terra tan genuïnament marítima com la nostra. Institut on hi hauria un departa- ment encarregat de la cartografia batimètrica i litològica de la regió que'ns correspon entre les de Banyuls-sur-mer i Pal- ma de Mallorca; un altre departament encarregat dels estu- dis hidrològics, temperatures, anàlisis de l'aigua i corrents marines; el de biologia i geografia zoològica; el per a l'estudi del plankton; el de algologia o botànica marina, i el general de publicacions, conferències i cursos. Fà verdaderament pena el veure com a pocs passos de la frontera, en lloc petit i escèntric, viu i es desenrotlla cientí- ficament un Laboratori marí com el de Banyuls, al costat dels de Cette, Marsella, Villefranche, Toulon, Mònaco, Gè- nova, &., i aquí en canvi, sols hi haigi el de Palma, de quina migrada vida d'equilibri inestable no'n té més culpa que la equivocació en el lloc d'emplassament! Amb quanta millor raó no estaria una Estació seria, general, a Barcelona, amb sub-estacions de recol•lecció i observació a Cadaqués o L'Es- cala, Palma o Mahó, i boques del Ebre! Aquesta sí quen tin- dria de vida exuberant, pròpia, constituint un centre de cultura universal paralel•lament al de Nàpols, on vindrien a estudiar i practicar els naturalistes de fóra de casa. Es una llàstima que en una organització internacional com és la Comissió del Mediterrani, en la que hi figuren Marsella, Gènova, Nàpols, Messina, Triest, Fiume i Sebas- 200 Junta de Ciències Naturals de Barcelona topol entre altres, no se hi trovi representada Barcelona, quina importància és superior a tots aquests. I d'elements, no és quens en faltin, encara que són un xic dispersos, entre les diferents agrupacions existents; uns formant la jove i ja important Facultat de Ciències Natu- rals DE Barcelona, altres dintre la Institució Catalana d'Historia Natural, i en fi, el grupu oficial de la marina de guerra amb la Comissió Oceanogràfica destacada en nos- tre port. Molts menvs n'hi ha en els altres llocs de que hem parlat. Lo que falta aquí es el reunir-los dintre una organització en la que puguin treballar a plaer, donant nom i glòria a Barcelona. L'Excm. Ajuntament, la Excma. Diputació Provincial, i per sobre de tot la Mancomunitat de Catalunya, deurien pendre aquesta iniciativa sots la seva alta protecció, amb la seguretat de que la obra cultural que's lograria, fora de les més intenses i productives. Tenim aquí la indústria de la pesca en franca minva, sens que's procurin investigar les causes de la mateixa i ma- nera de posar-hi remei. Els pocs criaders de corals que'ns queden, venen essent explotats per forasters, grecs i napoli- tans, que no's preocupen de llur proper agotament. Els mo- lans foragitats de les costes franceses pels canoners de la veïna nació, campen lliurement per nostres aigües. La regu- lació de la pesca de llagostes i l'estudi i foment dels bancs naturals d'ostres, estan científicament per fer. Estadístiques i mapes litologies i batimètrics exactes de la part del Medi- terrà que podríem anomenar catalana, no existeixen. A Bar- celona deuria correspondre l'honor de cuidar-se del qüestio- nari acordat per les Comissions internacionals, en lo que al Mediterrani occidental se refereix. Josep Maliiquer 261 Com deia un benvolgut mestre, ocupem llocs crítics en la conca mediterrània, i el món científic té dret a exigir-nos l'estudi detingut i profon de nostre litoral, de la regió marina que'ns correspon; si no, podria afirmar-se amb verdader mo- tiu, que no contribuïm en res al progrés científic, limitant- nos a ser clients de la cultura mondial. Barcelona, Abril, 1916, PROPOSICIÓ DE LLEI SOBRE LA CREACIÓ DE PARCS NACIONALS A ESPANYA En la sessió del dia 14 de Juny del corrent any, presentà l'Excm. Sr. Marquès de Villaviciosa d'Asturies, a la conside- ració del Senat, la següent interessant proposició de Llei: «Articulo I.*' Se crean en Espana los Parques nacio- nales. Art. 2.° Son Parques nacionales, para los efectos de esta Ley, aquellos sitios o parajes excepcionalmente pintores- cos, forestales o agrestes del territorio nacional que el Estado consagra declaràndolos tales y haciéndose cargo de ellos con el exclusivo objeto de favorecer su acceso por vías de comu- nicación adecuadas y de respetar y hacer que se respete la belleza natural de sus paisajes, la riqueza de su fauna y de su flora y las particularidades geológicas o hidrológicas que encierren, evitando de este modo con la mayor eficàcia todo acto de destrucción, deterioro o desfiguración por la mano del hombre. Art. 3.° El Ministro de Fomento reglamentarà los Par- ques nacionales que vaya creando, y consignarà en sus Pre- supuestos las cantidades necesarias para vías de comunicación y sostenimiento de los mismos». Del interessant discurs qu'en defensa de la mateixa pro- nuncià el seu autor, creiem oportú lextractar-ne els següents conceptes: «Los Parques nacionales, Sres. Senadores, tuvieron su origen en los Estados de Amèrica del Norte que acababan de unirse. en los Estados Unidos. Y fueron la gran concepción 204 Junta de Ciències Naturals de Barcelona genial del pueblo americano. Los Estados Unidos salían de la guerra de secesión o de separalismo, de constituir la unidad nacional jt?or /a/iíerj^a, y solo aspiraban, como era natural, a consolidaria por el derecho. Y el General Grant, vencedor de los Estados separatistas del Sur, creador de la unidad na.- cionsil por la fuer^a, fué el mismo que la consolido por el derecho, esto es, por la libertad o la voluntad de los ciudada- nos. ^Cómo?, preguntaréis. Muy sencillo: firmando el bill del Senado creador del primer Parque Nacional de Amèrica y del Mundo, del Yellowstone o «país de los prodigiós». La concepción genial del pueblo americano consistió en haber comprendido que nada cautiva ianto la voluntad como la hermosura. y que hermosear, embellecer la Pàtria, es hacerla amable, adorable, y, como tal, una, fuerte, exuberante, fecunda, progresiva. Y el Norte y el Sur, cansados de la guerra, vieron su atención cautivada por las bellezas y los prodigiós de Occidente, abierto por el General Grant el pri- mer camino de hierro del Pacifico. »Pero esta concepción del pueblo americano fué doble- mente genial. Los Estados Unidos, ofrecen un Paraíso terre- nal, real y efectivo, a los que acuden al Trabajo Santo, a cuantos se esfuerzan trabajando, discurriendo, inventando, en las grandes urbes, por entre casas de veinte, treinta, cua- renta y hasta cincuenta pisos. Para esos, vela el Estado por la conservación de la Naturaleza inmaculada: que hay que respirar el oxigeno de las montaíïas, nutrirse con efluvios de la Naturaleza en la totalidad de su composición armónica, para reponer el fósforo que diariamente se pierde en la aten- ción sostenida, en la observación paciente, madre de la inven- ción genial, que a la Pàtria honra y a la Humanidad entera beneficia. Y asi vemos que la mayoría de los visitantes de los Parques nacionales de Amèrica, que se cuentan por cientos de miles, son gentes de Nueva York y de Chicago. »E1 Yellowstone, es el primer Parque Nacional de Amè- rica y del Mundo, no solo en el orden del tiempo, pues fuè el Parcs Nacionals 265 primero que se creo, el ano 1872, sinó en el orden de la extensión, pues tiene 100 kilómetros de largo por 80 de an- cho. Y se llama el «país de los prodigiós» por las prodigiosas fuentes termales intermitentes, llamadas Geysers, que, en medio de las praderías y los bosques, elevan al cielo sus co- lumnas de agua hirviendo, Uegando à alcanzar alguna en algunas ocasiones la altura de 90 metros; por los cràteres de barro en ebuUición; por las rocas obsidianas; por las casca- das y los lagos; por la riqueza de la fauna y de la flora. Allí se abrigan los últimos rebanos de búfalos de Amèrica, los bisontes: los ciervos monumentales, Uamados Wapitis; el Alce, el Mosa, los carneros salvajes, el antílope de las Monta- fias Rocosas, el puma, los osos negros, los pardos y los grises. »Un Hotel rústico de proporciones gigantescas, hecho con troncos de àrboles y piedras toscas, verdadero Palacio del Bosque, està al pié de los Geysers, y resulta tan original, fan- tàstico y encantador, que constituye el orgullo legitimo de los americanos, que dicen: «Los espanoles tienen una cosa »única en su genero: La Alhambra de Granada. Nosotros »tenemos también una cosa única en su genero: El Old »Faithful, el Viejo Fiel, del Yellowstone». »Pues bien, cuando el sol empieza a perderse en el Hori- zonte, los turistas abandonan los Geysers y se van derechos a las traseras del Hotel, allí donde se arrojan los desperdicios del mismo, para contemplar un espectàculo nunca visto y mucho màs curioso y emocionante: la llegada de los osos, que van saliendo poco a poco, asomando misteriosamente por diversas partes del bosque hasta llegar al lugar de los desperdicios, donde buscan, rebuscan y se solazan a la vista de todos. La fotografia les sorprende, y pueden darse cuenta los Sres. Senadores, por las adjuntas postales, de la realidad del emocionante espectàculo de que se goza. »Los americanos tienen un gran entusiasmo por los osos. ^Y sabéis por qué es, Sres. Senadores? Porque los osos son el signo de los bosques, y los americanos estan bien penetra- 18 266 Junta de Ciències Naturals de Barcelona dos de aquella gran verdad que expresaba elocuentemente nuestro distinguido ingeniero de montes espanol, Sr. Armen- teras, cuando decía, en notable Conferencia celebrada no ha mucho en el Ateneo de Madrid, que «la mejor garantia de la feracidad del valle està en los bosques que cubren la mon- tana. »Y es porque, como dicen los alemanes, «los bosques que cubren la montana son los principales depósitos de agua del Continente». »Por eso, de las selvas, de los bosques del Yellowstone, con sus osos, brota el río mas caudaloso de Amèrica del Nor- te, el Missouri, mayor que el Misisipí cuando con él se encuentra y cuyo nombre debiera haber prevalecido para significar la gran artèria central del pueblo americano. »Y asi como el Yellowstone es el parque màs grande de ios Estados Unidos en las Montanas Rocosas, el Yosemita es el parque màs hermoso de los Estados Unidos en la Sierra Nevada de Califòrnia. El Yellojpstone fué el valle que se elevo, pues està a 2,400 metros de altura sobre el nivel del mar; el Yosemita, en cambio, fué el valle que se hundió, pues està rodeado de paredes verticales de 900 a 1,000 metros de altura. Sus cascadas, son las màs altas del mundo; sus àrboles, los màs grandes: ia cèlebre «sequoia gigantea», que arranca derecha en competència con ios montes para escalar el cielo, y sus lagos, los que con mayor perfección reflejan la composición entera del paisaje. »Yosemita, en el lenguaje de los indios, de los pieles rojas, quiere decir «el gran oso gris» y grande fuè el que nos en- contramos mi hijo y yo cuando bajàbamos del «punto de la inspiración» y habíamos atravesado el «punto del artista». «Punto de la inspiración», Uaman los americanos, aquel en que el paisaje nos sorprende, nos suspende, nos inspira. «Punto del artista», aquel, ya rebuscado, desde el cual el paisaje resulta màs hermoso. Al salir del punto del artista, nos encontramos con el oso magnifico, corpulento, plantado Parcs Nacionals 267 en medio del camino, que se perdió tranquilamente en la espesura. »Y ya que hablamos de osos, Sres. Senadores, y en res- puesta a americanos que dudan que tengamos osos en Espa- na, diré que, al llegar de Amèrica, tuvimos la suerte, o el sentimiento, no sé cómo Uamarlo, de matar en Asturias el oso mas estupendo que vi en los días de mi vida: negro como el azabache y de 230 kilos dè peso. En el Museo de Historia Natural podréis contemplarlo. Espana vive todavía. »Otros Parques Nacionales cèlebres tienen los Estados Unidos, como el del General Grant o selva gigante, donde hay un àrbol llamado General Grani que mide 30 metros de circunferencia: el Cràter Lake. volcàn apagado, cuyo cràter està ocupado por un lago; el Monte Rainiero, de cuatro mil y pico de metros de altura, el cono volcànico màs grandioso de Amèrica del Norte; la Caverna de los Vientos. etc, etc, bas- ta 42 Parques Nacionales: 14 Parques Nacionales propiamente dichos; 28 Parques Nacionales de menor cuantía llamados Monumentos Nacionales. Existen, ademàs, i5o Bosques Na- cionales: tres grandes reservas para animales salvajes y 62 para los pàjaros. »Y si de los Estados Unidos pasamos al Canadà, nos en- contramos a la orden del dia los Parques nacionales, desde el del Niàgara, llamado Reina Victoria, en Oriente, hasta los de la Colòmbia Britànica en Occidente, siendo el del Lago Liiisa, con sus cèlebres «Lagos en las Nubes», la perla pictò- rica de alta montana de toda la Amèrica del Norte. El Buffalo Park, abriga el mayor rebaiïo de bisontes conocido: 900 Cabezas. Y el Parque de Hielo. en los montes Selkirk, encierra la famosa caverna de Nakimu. En total, hasta ahora, ocho o nueve Parques Nacionales. »NuEVA Zelanda, siguió el ejemplo del Canadà, però creo, ademàs, un Ministerio del Turismo, v en 19 10 existían ya alli siete Parques Nacionales protegiendo los glaciares, losdes- filaderos, las rocas y las cascadas. »AusTRALiA, posee el inmenso Parque de los Eucaliptus, 208 Junta de Ciències Naturals de Barcelona de 37,000 hectàreas, y el de las bellas cavernas de Jenolan y de Wembeyan puestas al abrigo de toda depredación publica, »La República Argentina, el imponderable de las tre- mendas cataratas del Igua^ú, las mayores del mundo, en el territorio de Misiones, y el del hermosísimo lago de Nahuel- huapi construido por el Dr. Moreno. »Las cataratas del Iguazú, de 70 metros de altura, 20 me- tros mas altas que las del Niàgara, se desarroUan en una extensión de 4 kilómetros, mientras las del Niàgara lo hacen en una de kilómetro y medio. »SuizA fué la primera nación europea en dar ejemplo al viejo Continente, En Suiza ya empezaba a declinar la fauna, a desaparecer las espècies animales, sin las cuales el paisaje no resulta completo, interesante, y la Naturaleza aparece mutilada. Los osos, las gamuzas, las cabràs salvajes de ma- dera, que construyen por el invierno los campesinos, empe- zaban a reemplazar a las de carne y hueso. La ola de la destrucción de la fauna y de la flora continuaba. Era preciso no andarse con restricciones, con vedas temporales, sinó absolutas, cortar por lo sano: «Aquí no se corta un àrbol, y aquí no se pega un tiro», es el lema del Parque Nacional. Recuerdo que en Murren, uno de los sitios màs pintorescos de Suiza, me decía el hostelero, viéndome con el telescopio escudrinar las sinuosidades del terreno: «Por allí pasaron, hace siete días, siete gamuzas»... ;Y qué dolor no poder ver- las entonces, para completar, en tan hermoso paisaje, los tres reinos de la Naturaleza!... En el Canadà, en cambio, contem- plàbamos los turistas, entusiasmados, en medio de las peiïas, la cabra blanca inmaculada de las Montanas Rocosas. »Suiza comprendió su error, creo la Liga pa?'a la protec- ción de la Naturalesa, que contaba, hace poco, con 26,000 miembros, y con su Presidente a la cabeza, el Dr. Paul Sara- sin, y el Gobierno federal, constituyó, en 1909, el primer Parque Nacional Suizo, en los valies Cluoza y Tantermozza. de la Baja Engadina. Parcs Nacionals 269 »E1 Val Scarl, los Diablerets, se reservan también, y un Comitè se funda en el Oberland Bernoise para introducir cabràs salvajes, muflones y otros animales de montana enci- ma de Interlaken. En el Val Minger se había matado el ulti- mo oso en 1908: però ya se encuentran rastros en el Val Cluoza. »En Alemania se constituyó en Stuttííart, en igio, una Sociedad para la creación de los Parques Nacionales de Ale- mania y Auslria, creò.ndose el Parque natural protegido de los Alpes de Styria, y proyectàndose la creación de tres gran- des Parques Nacionales de 5o y i5o kilómetros cuadrados, como los de Suiza y Amèrica. El primero, en los Alpes; el segundo, en la Alemania central, y el tercero, al Norte, en las landas del Lünebourg, Però se encontraron con la dificul- tad de estar toda Alemania plagada de ferrocarriles en todas direcciones. y entonces el pueblo alemàn se oriento hacia Parques Nacionales mas modestos, però, en cambio, mas numerosos. Y así, existen el Parque nacional de la selva vir- gen de Hasbruch. en el Oldemburgo, en que las encinas tienen mas de mil aiïos. La cèlebre Isla de Wilm. en que el Príncipe Putbus abandona a sí misma la vegetación, con gran encanto de baiïistas, turistas y pintores. La selva de Ku- bany, en Bohèmia, en que el príncipe Schwarzenberg con- serva intactos los pinós y las hayas de 60 metros de altura por 3 de diàmetro. El bosqiie del conde de Dohna-Finckens- tein, de la Prusia Occidental, donde hay una cantidad de hectàreas que deben permanecer al estado salvaje; habiendo sido reservada en la provincià de Brandemburgo una super- fície de 167 hectàreas con un lago, donde la pesca y la caza estan prohibidas, no se corta un àrbol y no se recoge la leha. »E1 profesor Conwentz fué el principal promotor de la protección a la Naturalesa, y el Gobierno prusiano instituyó en Berlín un Gabinete Central con esta misión, cuya direc- ción fué confiada a dicho profesor. Así, en el Lago de la Selva Negra, jamàs se podrà cortar un àrbol, ni en la Puerta Westfàlica de la Weser explotar una cantera. La protección 270 Junta de Ciències Naturals de Barcelona a la Naturaleza es allí el signo mayor de la cultura; y así la protección de los castores del Elba lleva a prohibir la pesca cerca de ellos v a la erección de montículos a que puedan retirarse en la època de las inundaciones. El conde de Asse- burg protege el gato salvaje en sus propiedades de Harz, v el conde de Craislsheim mantiene una colònia de 400 garzas en las proximidades de su castillo. En fin, por una circular ministerial, se prohibió la destrucción de una serpiente no venenosa: la Coronella austríaca. Hasta las plantas, el Erygnium mariiimum, està protegido oficialmente en toda la costa alemana. »Y siguiendo estàs ideas, perdurando en estàs iniciativas de protección a la Naturaleza, vinieron las de la Sociedad cívica «La Ciudad Jardín», de Barcelona, que se dirigió, primero, a la Diputación provincial de Barcelona, y luego al 111 Congreso Excursionista Catalàn, celebrado en Tarra- gona en Abril de 1914, para que, «haciendo la Diputación »provincial un plan de «reservas forestales», preparase, como »dice, la tarea mas extensa y provechosa de la Mancomuni- v>dad Catalana, a la cual correspondería la creación del futuro »o de los futuros Parques Nacionales de Cataluna». »Y yo, Sres. Senadores, que tengo la pretensión, la inmo- destia, de creerme el primer catalanista de Espana, en el buen sentido de la palabra, naturalmente, por no reconocer limites la admiración que profeso a la laboriosidad de los catalanes, envio desde aquí, y creo que interpretando segu- ramente el deseo de todos vosotros, la felicitación mas entu- siasta y sincera, por haber puesto sobre el tapete la cuestión de los Parques Nacionales, a los dignos, a los dignísimos miembros de la Sociedad cívica «La Ciudad Jardín», de Bar- celona. » Barcelona, Juny, 1916. J. M. REVISTA MOVIMENT CIENTÍFIC NATURAL DURANT L'ANY igiS La pertorbació que produí la gran guerra en tots els rams de l'activitat humana, deixà sentir-se especialment en les Ciències Naturals, ja que quedaren paralitzades moltes energies, sospeses la majoria de les publicacions, i les res- tants reduides a proporcions més modestes. L'esforç indivi- dual en la majoria dels paissos beiligerants i alguns neutrals, està poc més que anullat, quedant pràcticament disoltes les agrupacions científiques en virtut de les grans movilitzacions militars. Amb tot i això cap a últims d'any tornaren a reaparèixer algunes revistes i butlletins, que mostren l'entusiasme cientí- fic amb que's veuen animats llurs col•laboradors, quan amb tantes penes i treballs i per sobre de tot, logren publicar els resultats de llurs estudis i investigacions. Per lo que a Laboratoris se refereix, en sa majoria tenen movilitzat el personal, servint de Uatzaret per als ferits de la campanya. Tot treball tècnic està rigurosament exclòs. Aixís es, que, les notícies que referent al moviment científic mon- dial, i especialment en lo que a nosaltres més pugui interes- sar-nos podem donar, son poques, si be algunes d'elles ofe- reixen motiu d'experiència i reflexió. Real Sociedad Espanola de Historia Natural. — Entre'ls treballs publicats en el Butlletí i Memòries d'aquesta Corpo- ració, hi ha referents a Catalunya: Fan (J. del) y Wernert (P.) — Interpretación de un ador- ^72 Junta de Ciè}tcies NatiiJ-als de Barcelona. no de las íiguras humanas masculinas de Alpera y Cogul. (Bol. igiS, pàg. i8o). Mas de Xaxars (J. M.^) — Dos coleópteros nuevos: Cicin- dela paludosa Duf. var. fiimata ab nov. , v Abax pyn-enoeus Deg). montserraiejisis form. nov. (Bol. 191 5, pàg. 217). Calafat y León. — (J.) — Algunos datos sobre los mine- rales potàsicos de Cataluíïa. (Bol. 191 5, pàg. 252). Faura y Sans (M.) — Una tortuga fósil en el eocénico de Gerona. (Bol. igiS, pàg. 291). GoNzÀLEz Fragoso (R.) — Micromicetos de la flora espa- nola (Bol. 1916, pàg. 296). Cita quatre espècies de Barcelona, una d'elles nova per a la Ciència, Phomopsis Sidce Trav., descoberta pel Doctor Caballero. (Bol. 1915, pàg. 337), enumera 29 espècies més, d'elles set de Catalunya, les: Puccinia Fragosoi Bubak. Macrophoma Caballej'oi Bubak et Fragoso (i), M. hispalensis Bubak et Fragoso, Phomopsis Fragosoi Bubak, Ph. biformis Bubak et Fragoso, Doíhichi^a Ulicis Bubak et Fragoso, i D. Rutce Bubak et Fragoso, noves per a la flora mondial. Vidal (Luis M.) — Un megalito curioso, Uamado la piedra del sacri^cio, del castillo de Sabassona (Vich), (Bol. igi5, pàg. 328). Jerónimo Barroso (M.) — Contribución al conocimiento de los Briozoos marinos de Espaíïa. (Bol. igiS, pàg. 412). Cita vint espècies de la Badia de Palma de Mallorca. Institució Catalana d Història Natural. — El volum XV de l'interessant Butlletí de la Institució, conté, com es natu- ral, tractant-se d'una entitat que conreua com a fi principal la història natural catalana, una sèrie de treballs referents a tots els ordres, entre els que esmentarem els de malacolo- (1) Aquesta fou recuUida sobre branques seques de Gomphocarpus friicticosiis, en la Rabassada (Barcelona), pel Doctor Caballero, a qui els professors Bubak i Fragoso dedicaren la espècie. Revista 273 gia {Tereciinidae i Veneridae de Catalunya) de M. Chia; Le- pidòpters, de I. de Sagarra; Herpetologia, de Joaquim iMalu- quer; Botànica (Plantes de Vallferrera), de Pius Font, i dife- rents notes del R. P. Barnola S. J., etc. Una data de perpètua recordança serà aquest any per la Institució, ja que en ell apareix el primer volum de Treballs, esplèndidament editat per I'Institut de Ciències. Les Memò- ries que conté son totes elles interessants per referir-se a Cata- lunya, com p(jt veure's per la següent relació. Una excursió botànica a la Catalunya Transibèrica. per Pius Font i Quer, enumerant igS plantes, d'elles descrites i figurades 5, noves per a la ciència. Formes malacològiques noves de les conques dels rius Ah- guera Pallaresa i Ribagorçana, per Artur Bofill, describint amb formoses iconografies les espècies de moluscs per l'au- tor descoberts en dites comarques. Notes ornitològiques per I. de Sagarra, amb descripció de tres aus noves per a nostra fauna, i d'elles dos senyalades únicament a Catalunva. Revisió de les falgueres catalanes, pel R. P. Joaquim M. de Barnola, S. J., que ve a ser una crítica dels herbaris catalans, i enumeració de les espècies trobades per ell a Catalunya. Lepidòpters nous per a la fauna catalana, per Alfred Weiss, enumerant Tautor unes 460 espècies interessants, re- collides per ell durant el primer any en que la guerra l'ha detingut i el deté expatriat a casa nostra. Aínfineures de Catalunya, per Josep Maluquer, constituint una monografia dels placòfors de nostre litoral. Els treballs van acompanyats de illustracíons intercala- des en el text, i 16 làmines a part, d'elles dos en formosos tricolors. La Excma. Diputació Provincial de Barcelona, es sens dubte la corporació oficial espanyola que amb major inte- rès ve seguint i cuidant els estudis cientjfics-naturals, als qui 2 74 Junta de Ciències Naturals de Barcelona dispensa especial protecció. Durant l'any 191 5, ademés de les publicacions de V Institut d'Estudis (obra de la Diputació de que parlarem més endavant), va organitzar qualques classes de botànica especial en l'Escola d'istiu per a mestres, a càrrec del vocal de la Junta, R. P. Barnola, que vist l'èxit que tin- gueren, continuaren durant el curs següent. Per al d'aquest anv s'amplià ab una sèrie de lliçons pràc- tiques d'Estudis de la Natura, a càrrec del professor en Sal- vador Maluquer. Entretant, preparà el Concell de Pedagogia de la Diputa- ció de Barcelona una sèrie complerta en petits volums de vul- garització científica, entre els que hi figuren resums d'Astro- nomia, Oceanografia, fisiologia vegetal, etc. , etc. En els Quaderns d'Estudi, publicació mensual de l'es- mentat Concell, també hi surten de tant en tant articles dedi- cats a la Història Natural, sigui referents a ensenyances, com a cultura general. Museus forans i dem_és. Obra excelsa de la Excma. Diputació es la confecció del Mapa geològic de Catalunya (de moment província de Bar- celona), del Dr. Almera, quines fulles 4.'^ i 5.^, publicades da- rrerament, comprenen la extensió del antic baix vescomptat (Tordera) entre aquest riu, la costa, i el Montseny barceloní dés de Granollers a les Agudes, i de Gualba a Balenyà. Les col•leccions geològiques i paleontològiques recullides en les exploracions de la Comissió d'aquest mapa, sestàn instal•lant en l'Escola industrial (carrer d'Urgell), essent de doldre no s'adjuntin encara a les demés que formen ja el futur Museu de Catalunya, amb lo que aquest quedaria ben complert. D. Ignasi Bolívar i Urrutia, Acadèmic. — El dia 20 de Juny tingué lloc la recepció solemne com Acadèmic, en la Real A. de Ciencias Exactas Físicas y Naturales de Madrid, del primer dels entomòlecs espanyols, distingit Catedràtic i Director del Museu Nacional, En Ignasi Bolívar, lievista 275 La memòria d'entrada fou notabilíssima, disertant exten- sament sobre'Is Mtiseos de Historia Natural, que ningú, entre nosaltres, coneix amb tan fonament de causa com l'autor. Es tan interessant el tema, que creiem de verdadera utilitat el reproduir els apartats principals en aquestes planes: «Los Miiseos de Historia Natural no se componen hoy, como hace un siglo, de colecciones de objetos raros o extra- nos, producto de la Naturaleza o del Arte. sin mas conexión que la de hallarse reunidos por su rareza v expuestos al pu- blico para excitar la curiosidad o la admiración, sinó que, juntàndose en dichos Museos producciones o seres naturales, todo se expone sistemàticamente para dar a conocer relacio- nes de origen o procedència con que se demuestran los fenó- menos naturales, procurando al mismo tiempo hacer resal- tar la utilidad o las aplicaciones a que pueda dar lugar lo presentado, con lo cual es evidente que se trata de conseguir que todo país busque su prosperidad en el conocimiento y acertado empleo de sus productos naturales... Para que estos Centros puedan realmente ser considerados como elementos y factores de la cultura pública es condición casi indispensa- ble que los objetos de que consten estén presentados sistemà- ticamente, según va dijo un distinguido naturalista espa- fíol(i), y por ello el plan y la clasificación ha de constituir la condición fundamental a que ha de subordinarse toda la dis- posición de los Museos, debiendo imperar constantemente en ellos un principio doctrinal, compenetràndose ademàs la Ciència y el Arte en la exposición de las colecciones. Por eso los Museos de Historia Natural procuran hoy presentar al pu- blico las producciones naturales y los seres todos representa- dos por mayor o menor número de ejemplares, siempre en- lazados por sus propias y naturales conexiones, de modo que ofrezcan en conjunto una representación de la clasificación (1) Calderón ^S): Organización y arreglo de los Museos de Historia Natitrctl. Madrid, 1884. 276 Junta de Ciències Naturals de Barcelotia natural, o en otros términos de la misma Naturaleza. Y esta disposición y arreglo de las colecciones se ha de completar con arte que atraiga e incite al publico a fijarse en ellas para que al mismo tiempo que se deleite la vista se reciban ense- fianzas y lecciones de gran provecho. »Por esto, como ha dicho con razón el autor antes citado, el elemento artistico es de suma importància en la distribu- ción y arreglo de las colecciones naturales, hasta el punto de que por solo él hay establecimientos que son atractivos, al paso que en otros se detiene poco el visitante, por el pobre aspecto de la instalación y hasta por la mayor o menor como- didad de que se disponga: però es preciso una medida pru- dencial para apreciar en cada caso la importància que deba atribuirse a la parte artística y no sacrificaria nunca conside- raciones de mayor importància y menos aún la yerdad y na- turalidad de las cosas. »La disposición que ahora se da a las colecciones públicas en lo que corresponde a los animales ha de alabarse por la tendència a presentarlos recordando las condiciones en que yiyen en la Naturaleza, para que con una simple ojeada pue- dan conocerse las costumbres, las diversas y variadas libreas en relación con el sexo, la edad o las estaciones del aho, el genero de yida, y deducir de todo ello los beneficiós o los per- juicios que puedan ocasionarnos los seres en cuestión, y en consecuencia los medios de destruir unos o de procurar el desarrollo de otros. »Las cualidades y aptitudes de que ha de estar dotado el personal científico del Museo dedicado al fomento y estudio de las colecciones y a los trabajos que se realizan en sus labo- ratorios, son tan difíciles de encontrar reunidas en una mis- ma persona que en la elección de estos funcionarios ponen todos los gobiernos especial cuidado, procurando reunir un personal propio, independiente del de las Uniyersidades, cu- yas funciones son bien distintas, Uegando a yeces los regla- Revista 277 mentos a prohibir, como sucede en Berlín, que los profesores de la Universidad puedan formar parte del Museo, con la sola excepción del Director, y éste porque no tiene cargo en los Laboratorios. El Museo de Londres, los de París, Bruse- las, Viena, San Petersburgo, en suma, los Museos nacionales y aun muchos de los municipales y regionales, tienen perso- nal especial, única manera de que progresen y de que pue- dan ser considerades como iactores en la elaboración de la Ciència universal. Solo en algunas poblaciones de segundo orden y en establecimientos sostenidos por los Municipios, como en ciertos Museos franceses, actúan como conservado- res de los mismos profesores de la Universidad, mediante una gratificación; però esto se explica por el sacriíicio que supondria para estos Municipios el sostenimiento de un per- . sonal especializado y numeroso. Y esto se comprende, porque aparte de la imposibilidad de que una misma persona preste a la vez servicio activo y eficaz, como lo exige la índole de los trabajos del Museo y debiera exigirlo también el docente, en dos establecimientos distintes, se necesita, como se ha dicho, en el personal del Museo una aptitud especializadaque requiere predisposiciones determinadas, cuya adquisición no depende por completo de la voluntad. »La verdadera aptitud para el trabajo útil en Ciencias na- turales no va siempre acompanada de titulos académicos, porque no nace con el estudio ni se adquiere por su medio, por lo que pudiera considerarse como innata o determinada por circunstancias que no pueden regularse de antemano: así vemos como se despierta en muchos la vocación y el deseo de ocuparse en el estudio de un grupo determinado de seres a la vista de una colección, naciendo aficiones que conducen a la formación de especialistas, con tal absoluta separación de ap- titudes que aquel que por ejemplo tiene verdadera alición a la Botànica difícilmente se acomodarà a formar colecciones de minerales o de insectos; llegando hoy esta especialización, por virtud de la extensión y desarrollo que van tomando los diversos ramos de estàs Ciencias, a extremos que no hubie- 27S Junta, de Cii-ncies Naturals de Barcelona ran podido sospecharse hace algunos anos, pues entre los naturalistas actuales los hav que solo se ocupan en el estudio, no ya de un orden zoológico, sinó tan solo de una familia o de un grupo reducido, o a la elucidación de un punto con- creto y aislado de la Ciència, al que consagran toda una vida de trabajo. Y estàs aíiciones, indispensables en el personal de un Museo, absolutamente necesarias para que el trabajo se haga con gusto, sin escatimar tiempo ni fatigas, puesta la atención toda en el resultado y en el deseo de descubrir una verdad o una relación interesante, es cosa muy distinta de la mera predilección por los estudiós en general de las Ciencias naturales, con la que puede llegarse a ser aceptable profesor que explique una càtedra, però no naturalista en el sentido que en general se da hoy a esta palabra. Y de que esta aíición no nace ni se forma con solo el estudio, pueden dar testimo- nio los profesores que tienen a su cargo la ensenanza de las especialidades de la Historia Natural: vo puedo decirquepor grande que haya sido mi deseo de formar especialistas que cultivasen la Entomologia, y en ello he puesto siempre gran empeno, jamàs lo he conseguido: han pasado por mi clase alumnos aplicadisimos que han terminado sus estudiós con gran brillantez y que han llegado después a ocupar digna- mente càtedras en el profesorado oficial, y que, sin embargo, no podrian estar encargados de los trabajos de un Museo, ni servirían para hacer estudiós en el campo, ni para recórrer a pie regiones extensas a fin de reunir los materiales precisos para un estudio determinado, o hacer observaciones sobre ei habitat de una planta o sobre las costumbres de un animal, en lo que como se comprende la aptitud física es también factor indispensable. Quizà entre nosotros està màs acen- tuada que en otros países la enemiga contra la observación directa de las cosas. Hay quien, pudiendo estudiar directa- mente los objetos, prefieren atenerse a las descripciones que de ellos han hecho otros, los que tal vez las copiaron de otros anteriores, sin que a ninguno de ellos se les ocurriera com- pararlas con los objetos mismos; hay quien se pasa la vida Revista 279 compulsando libros para barajar y ordenar, con arreglo a planes por ellos ideados, que en esto estriba toda su origina- lidad, los datos suministrados por otros, produciendo libros sin cuento, sin tratar de verificar la exactitud de lo consig- nado, y aún cuando se saben de memòria cuantas definicio- nes se han dado de los fenómenos o de las cosas, desconocen unas u otras cuando estan en su presencia: però estos pseudo- naturalistas, que por desgracia son los que mas abundan entre nosotros, no son de los que se necesitan en los Museos. »Por modo contrario pueden existir predisposiciones para el estudio de estàs materiasen personas dedicadasa otras pro- fesiones, però que no han tenido ocasión de seguir o de ter- minar estudiós universitarios, o que siguieron otras carreras. »Aun insistiremos en la necesidad de atender con mayor largueza el sostenimiento del Museo espaiïol, pues sin tratar de compararle con los principales de Europa o Amèrica, que cuentan con consignaciones junto a las cuales la del nuestro resulta vergonzosa, me limitaré a indicar que nuestra dota- ción es anàloga a la del de Ginebra, Museo municipal soste- nido por esta ciudad, como igualmente hacen otros pueblos de Suiza, mientras que el de Madrid es Museo del Estado y el único existente en toda la nación, pues nuestros munici- pios, salvo la honrosa excepción del de Barcelona, no han pensado hasta ahora que pueda ser función que les corres- ponda de proteger y fomentar esta clase de estudiós, y por lo que toca al de la capital de Espana, ni siquiera ha atendido como se merecía a la Real Sociedad Espanola de Historia Natural cuando le ha ofrecido su concurso para establecer en Madrid un Jardin Zoológico digno de la capital de la Monar- quia. » 2So Junta de Ciències Naturals de Barcelona Reaí Acadèmia de Ciencias y Artés de Barcelona. — Memòries d'Història Natural Catalana, shan publicat les següents: Almera (J.) Hoja 4.'^ del Mapa geológico de la provincià de Barcelona, i Las rocas eruptivas del N. E. de Barcelona. Bofill (A.), Notas acerca la fauna nialacològica espaíiola, esmentant la Pleurotoma turricula Brocchi (nova per a Cata- lunya), a la platja de Llafranc. Bofill (J. M/), Noticias anatómico-biológicas del «Oligome- riis brunneus Oliv.», y de su paràsito el «Pediculoides ventri- cosus Neipp.» Cadevall (J.), Las Carlinas de Cataliina; un híbrido liti- gioso, en la que s'ocupa de la C. Vayredce Gaut. de la vall de Ribes, constatant que'l primer híbrid autèntic del gènere Carlina, ha sigut trovat a Catalunya. Vidal (L. M/), Nota paleontològica sobre el silúrico supe- rior del Pirineo Catalàn, en la que descriu l'aflorament got- landienc de Castells entre Gerri i Noves (Lleida), extremada- ment fossilífer. Entre les espècies que cita, hi han els gaste- ròpods Platyceras Zeillerei i Hyolites Niklesi. noves per a la ciència, lo mateix que'ls lamel•libranquis Pànenka Bergeroni, Paracardium Bertrandi. i Cardiola Bressoni. Les espècies van totes elles representades en làmines apart. « * * Instiíuto Geológico de Espaiia.. — En el Butlletí corres- ponent a 191 5, hi figura un treball de D. Lluís M. Vidal, en el que sots el títol de Nota geològica y paleontològica sobre el juràsico superior de la provincià de Lérida. estudia amb tot detall les calices litogràfiques del xMontsech. Les espècies que cita, en sa gran majoria noves per a la fauna fòssil mondial, van representades en formoses fototípies, essent notables entre elles, els peixos Hybodus Woodwardi Vidal, i Megalurus Sauvagei Vidal, els rèptils Meyasaurus Laurce Vidal (nou gen., nova esp.), Alligatorium Depereti Vidal, un Revista 281 coprolit d'Ictiosauri; impresions d'unes petjades de cuadrú- ped, i un coleòpter de difícil determinació. * Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — En els darrers volums daquesta Societat ha seguit publicant el R. P. Navàs, S. J., ses interessants Noias entomológicas, entre les que hi ha la 9, Alguns Neuròpters de Manresa, i 10, Neu- ròpteí^s de Mallorca, importants per a la fauna catalana. D. Ascensi Codina hi publica sa primera sèrie de Lepi- dòpters heteròcers de Catalunya, i una bona col•lecció de dades sobre Hemipters de Catalunya, en llur majoria noves per a nostra fauna. * * * Asociación Espanola para el Progreso de ías Ciencias. — El dia 17 de Setembre, s'inaugurà a Valladolid el VII Con- grés d'aquesta Associació. En la Secció de Ciències Naturals, presentaren memòries d'interès general els senyors Hernàn- dez Pacheco, R. P. Navàs, Àngel M. Taladriz, Rafel de Buen. Lluis M. Vidal, R. P. Barnola (El Xerofilismo en los hele- chos), Làzaro, Barras de Aragón, R. P. Barreiro (Estudio de algunos Alcionarios de los mares Cantàbrico y Mediterrà- neo), Bernardí Rojo, etc. El Congrés coincidí amb la exposició de treballs dels mem- bres de l'Associació, que fou notable per tots conceptes. El següent Congrés, tindrà lloc a Sevilla. * Institut d'Estudis Catalans.— Ha seguit publicant aquesta Corporació la obra magna de la Flora de Catalunya del Doc- tor Cadevall, quedant acabat el primer volum. LdiFauna ma- lacològica catalana per M. de Chia i A. Bofill, ha començat a 19 282 Junta de Ciències Naturals de Barcelona sortir, amb els tres primers quaderns que comprenen la introducció, i les famílies Veneridce i Petricolidoe, estant en prempsa la fauna entomològica en famílies per diferents autors, i els Minei-ah de Catalunya pel que fou vocal de la Junta En Llorenç Tomàs. Ademés ha seguit editant l'Instituí de Ciències diferentes publicacions científiques, entre les quals mereixen esmentar- se a part, els Treballs de la Societat de Biologia de Barcelona, i els Estudis d'aei'ologia dirigits pel Doctor Fontseré, que son els primers que s'efectuen en Espanya, havent organitzat una de les comptades estacions mondials per a laerostació cientí- fica. * * Kaiserl. und Konigl. Naturhistorisches Hofmuseum, Wien.- Els anals d'aquesta docta Corporació, contenen sovint estu- dis referents a la fauna ibèrica, interessants també per a la catalana dintre d'ella enclavada. En els volums de 1914-1915, hi figuren entre altres: Die Crabronen der Palaarktischen Region, per Fr. F. Kohl, esmentant moltes espècies d'hime- nòpters de la península, i Ueber die palàarktische Pyraliden des K. K. Nat. Hist. Hofmuseums, per H. Zerny, citant les espècies espanyoles d'aquests lepidòpters existents en el Museu de Viena. * * Archives de Zoològic Experimentale et Génerale. — Entre altres treballs, figura el següent en els volums 1914- I9i5: Lagarde (J.) — Biospeològica, Champignons (bolets caver- nícols) (t. 53, pàg, 277). Cita de Catalunya els: Myxotrichum Racovit^a nov. esp. (Forat negre, Serradell (Tremp) i cova dels Morissecs, Llimiana). Helotium àlbum Schum., (cova de Montsant, Cornudella). Revista 283 Isaria Guignardii Mahen., (Forat La Bou, Serradell, Tremp). Sobre petits coleòpters. Isa7ia sp. A. (Cova del Tabaco, Camarasa). Sobre una Noclua. Mycana lactea Pers. (Cova dOrmini, Montanisell, Seu de Urgell). M. integrella Pers. (Cova de Vinyoles, Cavà, Seu d'Urgell). Marasmius epiphyllus Fr. , (amb la M. lactea Pers. i Cova de Montsant. Cornudella). M. saccharinus (Batsch) Fr. , (Montsant, Cornudella). Coprinus radiatus (Bolton) Pers., (Espluga de la Serra, Tremp). * * Société entomologique de France. — En el n.° 17 del But- lletí de la Entomològica francesa, publica la descripció del Ortòpter Dolichopoda BolivaiH nov. sp., procedent del Forat Negre, Serradell (Tremp). Bol'letino delia Società botànica Italiana.— El Professor G. B. Traverso, donà compte en la sessió del 14 de Març de 19 1 5, de algunes espècies de bolets paràsits d'altres plan- tes (micromicets), publicant un treball amb el títol de Pugillo di micromiceti delia Spagna. Esmenta 12 espècies, de les que la Phomopsis Salvice (Brun) Trav. (sobre la Sàlvia Grahami), la Ph. Sidoe Trav., nova sp. (branques seques de Sida molleis), i la Septoria semi- circularis Sacc. et Scalia (branques mortes de Evonymus japonicus), son pròpies dels voltants de Barcelona, remeses pels doctors Caballero i G. Fragoso, « * 284 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Bol•letino dei Musei di Zoologia ed Anatomia comparata delia R. Università di Torino. — En el n.° 688, vol. xxix, publica el Dr. Bruno Parisi una llista amb 30 crustacis decà- pods amb llurs sinonímies, procedents de Palma de Mallorca. El treball es titula: Su una piccola collet^ione di Crostacei delle Balear i. Entomologische Mitteilungen. — En el tomo IV i núme- ros 7-9 corresponents al 20 d'Agost de 191 5, publica aquesta notable revista, portaveu del Deiitschen Entomologischen Museums, Berlin-Dahlem, un treball del R. P. Navàs. S. J., sobre Neuròpters nous de les famílies Cluysopidoe, Mantis- pidce, Raphididce i Sialidce, entre els quals hi ha les espècies: Chrvsopa ireiicea nov. sp., de Montserrat. Raphidilla puella nov. sp., idem, id. » Soror nov. sp., idem, id. * L'Argonauta argo Linné al Mediterrani. — Per lo que a nosaltres ens interessa tractant-se d'una espècie de nostra fauna marina, creiem convenient esmentar els dos treballs, un del Marquès A. de Gregorio sobre Cenni delí Ai'^onauta argo L. dei marí di Palermo, (in // Naturalista Siciliano, vol. XXII, pàg. 193), i l'altre de G. S. Coen tractant delle Forme adriatiche di Argonauta, (in Anuali del Mus. Civico di Storia Naturale di Gènova vol. XLVI, pàg. 271). En el primer se citen, com a formes mediterrànies, amb referència a Monterosato (Journal de Conchyliologie, 19 14), les ^eZ^íE 'Val., cygnus Monter, mediterraneayíonlQT., i Ferus- saci 'Val., i en el segon se descriu el A. Monterosatoi Coen, figurant-lo al costat de les altres espècies de nostre mar. Revista 285 * * Obítuari. — Durant l'any han deixat aquesta vida els emi- nents naturalistes: J. H. Fabre, de Vezins (França), a 92 anys, autor dels Souvenirs Entomologiques, traduits en part a quasi totes les llengües. Lluís Adaro, de Madrid, director de la Comissió del Mapa geològic d'Espanya i General de Mines, S. A. I. Arxiduc Lluís Salvador d' Àustria, l'entusiasta de la Naturalesa, soci protector de la «Real Sociedad Espanola de Historia Natural», autor de luxoses publicacions sobre les Balears. Carles Bruner von Wattenwyl, ortopteròlec il•lustre, membre honorari de la «Real Sociedad Espafíola de Història Natural». Ernest André, director de la monumental obra sobre els Himenòpters d'Europa i Algèria. Robert Douvillé, geòlec eminent, autor d'un resum sin- tètic de la geologia de la península ibèrica, caigut en el camp de batalla al N. de França. Reiné Zeiller, inspector general de Mines de França, un dels íito-paleontòlecs més il•lustres, amable conceller dels geò- lecs catalans, que li havien dedicat diferentes espècies noves. Lucas von Heyden, entomòlec coleopterologista, consultor dels naturalistes espanyols, amb la majoria dels que sostenia seguida correspondència. L. CoLLOT, que deixa escrits diferents treballs sobre geo- logia i paleontologia catalanes, caigut en el mes d'Agost del any darrer. Th. Seebold, gran lepidopteròlec. 286 Junta de Ciències Naturals de Barcelona A. Lazzaret, especialista en els moluscs fòssils del gènere Ammonites, sobrels que estava redactant un treball monogrà- fic quan la guerra li portà sa darrera hora el 2 de Setembre de iQiS. Pere Alsius, de Banyoles (Girona), mort a ySanys, autor de interessants estudis sobre geologia, hidrologia i volcanisme de la comarca de Banyoles. Barcelona, Juliol, 1916. J. M. CATÀLEG DE LA BIBLIOTECA DE LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS (Instalada en el primer pis del Museu iMartorell) La Biblioteca està catalogada per fitxes o targetes, ordena- des per autors, matèries i localitats, i no solament ho estan els llibres, publicacions relligades i íollets, sinó els articles i treballs continguts en les revistes científiques que reb el Museu. Com a inventari de la mateixa, publiquem a continuació el Catàleg per ordre d'autors, de lo que contenia en 31 de Desembre de igiS, deixant a part, per lo que a revistes es refereix, els treballs continguts en les mateixes. En aquest cas, sols donem el nom de la publicació o de la Societat de la qual és porta-veu. Si es tracta d'autor desconegut, figura el títol de l'obra en el lloc que alfabèticament li correspon entre els noms propis d'autors. Abrégé de Géologie. — G. Stapleaux. A c 1 o q u e , A . — Faune de France, contenant la description des espèces in- digènes disposées en tableaux analytiques et illustrées de figures repre- sentant les types caracterystiques des genres. — Corbeil., B. Crété, 1900. A c 1 o q u e, A . — Les insectes nuisibles. — Ravages, moyens de destruction. — Coulommiers., P. Brodard., S. d. Aguilar-Amat. Juan B. de . — Algunas localidades del «Hèlix Cam- produnica» Kob. — S. 1. n. d. — (Barcelona, 191 1) Aguilar-Amat, J. B. de. — Algunos Quirópteros de Cataluna. — S. 1. n. d. Aguilar-Amat. J. B. de. — La aHelix Companyoi» Aleron. de Santa Maria del Mar de Barcelona. — Barcelona, Francisco J. Altés, 1914. Albers, Joh. Christ . — Die Heliceen nach naturlicher Verwandschaft 288 Junta de Ciències Naturals de Barcelona systematisch geordnet; Zweite Ausgabe.— Leipzig. Bi-eitkopf und Hàr- tel, 1860. Aldrovandi, Ulyssis (Opera). — Bonpnioe-NicolaoTebaldini = Sebas- tiani Bonamii = lo, Baptista Bellagamba = Glementis Feironii. Almera, Canónigo, J a i m e . — Mapa geológico y topogràfico de la provincià de Barcelona: región primera o de contornos de la capital, detallada. Almera, Canónigo, Jaime, y Bofill y Poch, Arturo. — Cata- logo de los moluscos fósiles pliocenos de Cataluna. — Barcelona, 1892. Almera. Canónigo, Jaime; y Bofill y Poch, Arturo. — Des- cubrimiento del juràsico (malm?) en las Costas de Garraf. — Public, en la «Crònica Científica» de 1889. — S. 1. Almera, Canónigo, Jaime; y Bofill y Poch, Arturo. — Fau- na salobre tortonense de Villanueva y Geltrú. ^Barcelona, Enrich y Companía, 1895. Almera, Jaime, yBo fi 11, Arturo . — Moluscos fósiles de los terrenos terciarios superiores de Cataluna (Con texto latino y castellano) Cance- llariadae (1884) = Strombidae (1886) = Muricidae (1893).— Madrid, Manuel Tello, 1884. Almera, Jaime, y Bofilly Poch, Arturo . — .Moluscos fósiles reco- gidos en los terrenos pliocenos de Cataluna. — Descripciones y figuras de las formas nuevas y enumeración de todos los encontrados en dichos yacimientos.— Madrid, Vda. e Hijos de M. Tello, 1898. Almera, Jacobo; et Bofill et Poch, Arthuro. — Mollusca fossi- lia stratuum tertiariorum supernorum Catalauniae. Extr. Mem. R. ac. S. c. Barcin. (con texto latino y castellano). — Barcelona, J. Jepús, 1881. Almera, Canónigo, Jaime; y Bofill yPoch, Arturo . —Mono- grafia de las espècies del genero «Pecten» del burdigaliense superior y de una «Lucina» del helveciense de las provincias de Barcelona y Tarra- gona. — Segunda edición, Barcelona, Jaime Jepús, 1897. Almera Canónigo, Jaime; y Bofill y Poch, A r t u r o . — Ojea- da sobre el pasado y el presente de las Costas de Garraf. Barcelona, Publ. «Crònica Científica» Mayo, 1891. — Barcelona. 1891. Appelius, F. L. — Le conchilie del mar Tirreno. — Part. i e 2. — Pisa, Nistri, 1869. Arango y Molina, Rafael. — Catalogo de los moluscos terrestres y fluviales de la Isla de Cuba. — Habana, Imp. Gobierno y Capitania gene- ral, 1865. Archiac. Vicomte d', et Haine. Jules. — Description des ani- maux fossiles du groupe nummulitique de l'Inde. Précédée d'un résume geologique et d'une monographie des Nummulites. — Paris, J. Claye et C.e , 1853. Arechavaleta. J .—Flora Uruguaya. -Montevideo, Tip. Oriental. 1S81- t8o6. Biblioteca 289 A r ec ha vale ta , J . — Las gramíneas uruguayas. — Montevideo, Tip. Oriental, 1894. Arnold, Friedrich, — Die Vogel Europas. Ihre Naturgeschichte und Lebensweise in Freiheit und Gcrangenschaft.— Stuttgart, Vereins Buch- ■ druckerei, 1897. Barb os a dü Bocage, J. V . — Instrucçoes practicas sobre o modo de colligir, preparar o remetter productes geologicos para o Museum de Lis- boa. — Lisboa, Imp. Nacional, 1802. Baret Gh. — Catalogue de la coUection de mineralogie de la Loire. Infe- rieure. — Museum de Nantes, Extr. Bull. Soc. Se. Nat. Ouest, 2. sei. t. V. fase. III.— Nantes, A. Dugas, 1905. Baret, Ch . — Catalogue de la collection générale de Mineralogie du Mu- seum d'IIistoire Naturelle de Nantes, suivi du catalogue de la Minera- logie des produïts industriels et des substances frappées par la foudre ou par rincendie. — Nantes, A. Dugas, 1904. Bar on, M. — Méthodes de reproduction en Zootechnie. — Paris, Firmin Didot et C.e , 1888. Bavhino.Joh.,et Cherlero, loh Hen. — Historia plantarum universalis nova absolutissima cum consensu et dissensu circa eas. — Ebroduni, 1657. Béche, Ilenry T. de la. — Recherches sur la partie theorique de la Géologie. Traduites de l'anglais par H. de Collegno. — Strasbourg, F. G. Levrault, 1838. Bellair, G; et Saint-Léger, L. — Les plantes de Serre. Culture Emplol des espèces ornementales ou intéréssantes cultivées dans les serres de l'Europe., Chartres, Durand, 1900. Bar ce .— Lépidoptères. Histoire Naturelle de la France, 12 partie. Evreux, Hérissey. Berthelot, S. — Des moyens d'encouragement pour les progrés de la pèche còtière. — Paris, E. Martinet, 1865. Berthelot, Sabin . — Etudes sur les pèches marítimes dans la Medite- née et l'Ocean.— Bar-sur-Aube, Jardeau-Ray, 1808. Berthelot, S a b i n o . — Exploración de la costa meridional de Espana. — Capitulo extraído de una obra inèdita sobre las pescas marítimas. — Traducido al castellano por D. R. H. P.— Cadiz., Imp. de la Revista mèdica, 1867. Berthelot, Sabin. — Nouveau Système de pèche. — Rcservoir-depòt. Bateaux-vivlers et conservatlon du poisson. — París, E. ."Martinet, 1865. Berthelot, Sabin . — Oiseaux voyageurs et poissons de passage. Etude comparée d'organisme, de moeurs et d'instinct. — Abbeville-Briez, Pai- Uart & Retaux, 1875-76. Berthier, Henri. — A quel auteur attribuer la paternité du genre ((Caecllianella)). — S. 1. n. d. 290 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Blanchon, H. L. Alph. — L'art de détruire les animaux nuisíbles. — S. 1., 1889. Bleach y Burunat, Miguel. — Colección universal de animales insectí- voros. — Barcelona, Jaime Jepús, 1892. Bofill, Arthur . — Sur le Trias à Cératites et sur l'éocène inférieur a la gare d'Olesa (Barcelona) Extr. Bull. Soc. Geol. France, 3 ser. t. XXVI- 1898., S. 1., 2899. Bofill, Arturo . — Catalogo de los moluscos testaceos terrestres del Uano de Barcelona. — Barcelona, L. Tassó, 1879. Bofill, Arturo. — Contributions à la faune malacologique de la Cata- logne. — II. Note sur les Pupa de la sèrie du P. affinis. — III. Note sur quel- ques hèlices Xerophiliennes du littoral de Barcelone, et sur Tacclima- tation de la Ferussacia Terveri. — Description de trois espèces nouvelles du Monsech. — S. 1. n. d. Bofill, Arturo. — Contributions a la faune malacologique de la Cata- logne. I. — S. 1, n. d. Bofill y Poch, Arturo . — Algunos moluscos de agua dulce recogidos por D. Luis Mariano Vidal, en las provincias de Múrcia y Albacete. (Mem. R. Ac. Cienc. y Art. Barcelona Vol. X. n.° 23.) — Barcelona, López Robert, 1913. Bofill y Poch, Arturo. — Contribución a la fauna malacológica de Cataluiia. Excursión malacológica efectuada por los Sres. D. Francisco J. Coronado y Ruiperez y D. Francisco de A. Goronado y Balius, de Mont- serrat al valle de Aran en el mes de Agosto de 18Ó0. — Barcelona, «Crò- nica Científica», 1891. Bofill y Poch, Arturo. — El Noguera Ribagorzana «vallis clausa» ma- lacologicamente considerado. — Zaragoza, Pedró Carra, 1909. Bofill y Poch, Arturo. — Indicaciones sobre algunos fósiles de la cali- za basta blanca de Muro, isla de Mallorca (Extr. Bol. y Mem. R. Ac. Cienc. y Art.) — Barcelona, López Robert, 1899. Bofill y Poch, Arturo. — L•a. «Hèlix Montserratensis».Su oúg&nY sxi distribución en el tiempo y en el espacio. — Barcelona., A. López Robert, 1898. Bofill y Poch, Arturo. — Moluscos marines de Llansà, provincià de Gerona. — S. 1. n. d. Bofill y Poch, Arturo. — Nota sobre el mapa topogràfico-geológico del medio y alto Vallés. — Descubrimientos paleontológicos en el trias de dicha región. (Extr. Bol. R. Ac. Cienc. y Art. 1893.)— Barcelona, Jepús, 1893. Bofill y Poch, Arturo. — Nota sobre la presencia del «Ancodus Ay- mardi» en los Hgnitos de Calaf, provincià de Barcelona; su significación bajo los puntos de vista paleontológicos y estratigràfico. — Barcelona... 1897 Bofill y Poch, Arturo . — Nota sobre la presencia en Cataluha duran- Biblioteca 291 te este invierno (1890-1891) de los tres cisnes del Norte de Europa. — S. 1., i8qi. Bofill y Poch, Arturo. — Nota sobre una nueva forma malacológica de la provincià de Gerona (Nenia subarqxiata) Extr. Bol. R. Ac. Cien. y Art. — Barcelona. 1897. — Barcelona, López Robert, 1897. Bofill y Poch, Arturo . — Notas acerca de la fauna malacológica espa- fiola. — Barcelona, Sobs. López Robert y C", 1915. Bofill y Poch, Arturo.— Núria, Ribas y Alt Llobregat. (1883-1884) (Ex. Butll. Assoc. excurs. catal. Janer-Juny. 1888.) — Barcelona, Suc. N. Ramírez, 1888. Bofill y Poch, Arturo. — iMoluscos del valle de Ribas, Gataluna. — Contribución al estudio de la fauna malacológica pirenaica. — Primera Parte. Barcelona, Imp. Barcelonesa, 1884. Bofill y Poch, Arturo. — Serra de Cardo, Tortosa, Moluscos recullits en aquesta localitat en Agost de 1882. — Barcelona, Henrich y C.% 1890. Bofill y Poch, Arturo . — Sobre la presencia de la «Mitra striatula» en una gruta prehistòrica de Cataluna. — Barcelona., A. López Robert, 1912. Bofill y Poch, Arturo . — Sobre los restos de dos grandes mamíferos fósiles de Cataluna, existentes en el Museo Martorell de la Ciudad de Bar- celona. (Publ. Boletín R. Ac. Cienc. y Art. Barcelona.) Barcelona..., 1899. A . B o i s t e 1 . — Nouvelle flore des lichens pour la determination facile des espèces sans microscope et sans réactifs, comprenant toutes les espèces de France et les espèces communes d'Europe. — París, Paul Dupont, s. d. Bonaparte, Carolo Luciano . — Conspectus generum avium. — Lug- duni Batavorum, E. J. Brill, 1850-57. Bonaparte, Prince C-L. — Tableaux des perroquets. — París, Si- món Raçon & C.°, 1854. Bonnier, Gas ton. — L'enchaínement des organismes. — París, F. Levé, S. d. Bonnier, Gaston, et Layens, Georges de. — Nouvelle flore pour la determination facile des plantes sans mots techniques. — Corbeil, Ed. Crété, s, d. Borja y Goyeneche, Joaquin de. — Consideraciones sobre el Mer- lucius vulgaris, Cuv. — Madrid, Imp. Ministerio de Marina, 1912. Boscà, Eduardo . — Catalogue des Reptiles et Amphibiens de la pénin- sule ibérique et des iles Baléares. — Meulan, A. Manon, 1881. Boscà, Eduardo . — Gongyltis Bedriagai, nueva subespecie de la penín- sula ibèrica. — S. 1., 1880 Boscà y Casanovas, Dr. E. — Catàlogo-guia de la colección paleon- tológica de D. J. Rodrigo Botet. — Valencià, Suc. Emilio Pascual, 1909. Bouillé, comte R. de . — Paléontologie de Biarritz et de quelques au- tres localitès des Basses-Pyrènées. (Extr. Compte-rendu d. trav. Congrés Sientif. de France, XXXIX sessión à Pau.) — Pau, Vve. Vignancour, 1873- Boulenger, G eo r ge A I ber t . — Catalogue of the Chelonians, Rhyn" JuntiX de Ciències Naturals de Barcelona chocephalians, and Crocodiles in the Bristish Museum. — London, Taylor & Francis, 1889. Boulenger, George Albert. — Catalogue of the Lizards in the Bristish Museum Natural History. Second édition. — London, Francis & Taylor, 1885-87 Bourguignat, J. R. — Historia de las hèlices campileas del grupo de las Dinàricas (olim ((Hèlix Pouzolzi»). — S. 1. n. d. (Barcelona 1890?) Bourguignat, J. R. — Malacologie de l'Algerie ou Histoire Naturelle des animaux mollusques terrestres et tluviatiles recueillis jusqu'à ce jour dans nos possesions du Nord de l'Afrique, — París, Vve. Bouchard Hu- zard, 1864. Bourguignat, J. R. — Mollusques nouveaux, litigieux ou peu connus. Fase. V; fase. XI et XII. — París, Vve. Bauchard Hozard, 1865; 1870. Breant, Victor. et Boitar. — Manuel illustré du Jardinier-fleuriste ou traité de la culture des fleurs et arbustes d'agrément. — s. 1., n. d. Brenosa, Rafael . — Historia de la aplicación del microscopio al estudio de los minerales y de las rocas. (Publicaciones de la «Crònica Científica» de Barcelona.)— Barcelona, 1896. Brot, A . — Materiaux pour servir à l'étude de la famille des mélaniens. — Catalogue systématique des espèces qui composent la famille des méla- niens. — Genève, Jules Guillaume Fik,- 1862. Bucquoy, E; Dautzemberg, Ph.: Dollfus G. — Les mollusques marins du Roussillon. — París, Oberthur. 1882-1898. Bufton. — Obras completas aumentadas con articules suplementàries so- bre diversos animales no conocidos de Buffon, por Cuvier. Traducida al castellano por P. A. B. C. L. — Barcelona, A. Bergnés y C."", 1832. — 35. Bulletin d'insectologie agricole . — Journal mensuel de la Société centraled'Agricultureet d'Insectologie. — Entomologie appliquée. — Paris, Donnand — 187S-79; Ulysse Joubet — 1879; Sceaux. Charaire, 1880; París, Rinur — 1881; París, Soc. Typ. 1882. Burmeister, German. — Los caballos fósiles de la Pampa argentina, suplemento. — Buenos Aires, Imp. «La Universidad», 1889. Cadevall y Diars. Juan. — Notas Fitogeogràficas críticas. = 5.' (1909) ^6.* (1910). (Extr. Mem. R. Ac. Cienc. y Art, Barcelona.) — Barcelona, A. López Robert, 1909-10. Calderón, Salvador; Cazurro, .M. y Navarro. F. L. — Memò- ria sobre las formaciones volcànicas de la provincià de Gerona, presen- tada por la Comisión nombrada para su estudio a la Real Sociedad espanola de Historia Natural. — S. 1., 190Ó. Capus, G. — Guide du Naturaliste préparateur et du Naturaliste collec- tionneur, pour la recherche, la chasse, la récolte, le transport. Tempailla- ge, le montage et la conservation des ànim., veg. min. etfoss. — Corbeil, Crété, 1879. Cardona y Or fila, F . — Catalogo metódico de los Coleópteros de Me- Biblioteca 293 norca acompanado de numerosos datos y varias listas alfabéticas sea Guia del coleccionista entomólogo en dicha Balear. — Mahon, Fàbregues Hnos., 1872. Cardona y Or fi la, Pbro. Dr. D. F . — Coleópteros de Menorca. — Publicaciones de la uCrónica Científica», — Barcelona, Tassó, 1880. Cardona y Or fi la, Pbro. Dr. D. Francisco. — Otros cien Coleópteros. — Mahon, Imp. M. Parpal, 1878. Cardona y Oriila. Pbro. Dr. D. Francisco. — Doscientos Coleópteros mds de Menorca. — Mahon, A\. Parpal. 1875. C a r u s , J u 1 i u s Víctor . — Prodromus fauna mediterranea sive descrip- tio animalium maris Mediterranei incolarum comparata silva verum quatenus innotuit adiectis locis et nominibus vulgaribus coruinque auc- toribus in commodum Zoologorum. — Stuttgart, Carl Grüninger, 1885-9^ Casiano de Prado. — Descripción física y geològica de la provincià de Madrid. Junta General de estadística. — Madrid, Imprenta Nacional, 1866. Casino, Samuel. E. — The internacional scientist's directory, contai- ning the names, adresses, special departman of study, etc. of. amateur and professional naturalists, chemists, physicists, astronomers, etc. etc. — Boston, Casino, 1888. Castelló de Paiva, Barone de. — Monografia molluscorum terres- trium tluvialium, lacustrium insularum Maderensium. — Olisipone, typ. Acad.. 1867. Catalogo deia Colección mineralògica del Museo municipal de Ciencias Naturales (Museo Martorell). (Publicado por acuerdo de la litre, junta de Ciencias Nat.) Firmado por Arturo, Bofill y Poch. — Barcelona, A. López Robert, 1912. Catalogo de la Sección oficial del Gobierno (de la Exposición Universal de Barcelona) publicada por la Comisaría Regia. — Barcelona, López Robert, 1888, Catalogo del Parque Zoológico municipal de Barcelona. — Barcelona, Henrich y C." 1897. Catalogue of the Birds in the British .Museum. Catalogue of the Madreporian Corals in the British Museum (Natural History), by George Brook, and Henry M. Bernard. — London, William Clowes & Sohns, 1893. Caziot, le Commandant. — Etude sur les mollusques terrestres et fluvia- tiles de la principauté de Mònaco et du département des Alpes maritimes. (Collection de mémoires et documents publiés par ordre de S. A. S. le prince de Mònaco Albert 1.) — Mònaco, Imp. de Mònaco, 191 o. Codina Lànglin, Ramon. — Elogio histórico del Dr. D. Juan Montse- rrat y Archs, considerado como medico, hombre de ciència, literato, académico; leido en la sesión pública extraordinària celebrada por la Real Ac. de Cienc. y Art. en 22 en. 1897. — Barcelona, A. López Robert.. 1900. 294 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Colbeau, J. A. J .— Materiaux pour la faune malacologique de Belgique. — I. Liste des moilusques terrestres et fluviatiles de Belgique. — Bruxe- lles, H. Seghers, 1859. Colbeau, Jules . — Excursions et découvertes malacologiques faites en quelques localités de la Belgique. — Bruxelles, J. Nys, 1865. Colbeau, Jules A. J. — Liste générale des moilusques vivants de la Belgique, dressée d'après les documunts publiés par les auteurs. — Bru- xelles, Nys, 1868. C 1 m e i r o , Miguel . — Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales o notables del antiguo y nuevo mundo, con la correspondència científica y la indicación abreviada de los usos. — Madrid, Gabriel Alhambra, 1871. C o 1 m e i r o , Miguel . — Enumeración y revisión de las plantas de la pe- nínsula hispano-lusitana e islas Baleares. — Madrid, V. e. H. de Fuente- nebro, 1885. Collection de Minéralogie du Museum d'Histoire Naturelle — Guide de visiteurs. Deuxième édition. — Firmado por A. Lacroix. — Màcon, Protat frères, 1900. Col lot. — Le Musée d'Histoire Naturelle de Dijon. (Conférence faite sous le patronage de la Société des Amis de l'Université a Dijon). — Dijon, J. Berthoud., 190Ó. Company o, Louis. — Histoire naturelle du département des Pyrénées Orientales. — Perpignan, J. B. Alzine, 18Ó1-Ó4. Companyo, L . — Notice sur les Cétacés échoués sur les cotes de la Médi- terranée, entre Saint-Laurent-de-la-Salanque et Léucate en février 18Ó4. — Perpignan, Charles Latrobe, 18Ò7. Companyo, L . — Simple mot sur les éaux minérales du département des Pyrénées Orientales, et sur l'urgente necessité d'une nouvelle analyse. — Perpignan, Ch. Latrobe, 1857. Compendio de instrucciones para la cria de gusanos de seda, publicado por el Fomento de la sericicultura espanola. — Barcelona, Francisco J. Altés, 1902. Congrés (XI) de la Federació Agrícola Catalana-Balear, celebrat a Vich en Juny de 1908. — Vich, G. y R. Portavella, 1909. Corbelli, Paol o. — Dizionario di Floricultura descrittivo illustrato delia maggior parte delle piante di giardinaggio, non che degli arbusti ed alberi ornamentali per parchi e publiche passeggiate. — S. 1. 1882. Cor nevin, C h. — Traité de Zootechnie spéciale. — Les porcs. — Lyon, Pitrat ainé, 1898. Cortazar, Daniel de. — Descripción física, geològica y agrológica de la provincià de Cuenca. (Memorias del mapa geológico de Espana). — Madrid, Manuel Tello, 1875. Cossmann, M. — Catalogue illustré des coquilles fossiles de l'eocène des environs de Paris, faissant suite aux travaux paleontologiques de G. P. Biblioteca 295 Deshayes. — Extr. Ann. Soc. Koy Malac. Bcigique. — Bruxelles, Weissen- bruch, 1902-07. Cossmann, M . — Essais de Paléoconchologie comparec. — Tours, Deslis frères, 1895-99; Chateauroux, P. Langlois et C.\ 1901. Cossmann, M., et Pissarro, G .— Iconographie complète des coqui- Iles fossiles de l'eocène des environs de Paris. — Paris, H. Bouillant 1904- 06-01 1-012. Costa y Cuxart, Antonio Cipriano . — Introducción a la flora de Cataluna y Catalogo razonado de las plantas observadas en esta región. — Barcelona, Imp. Diario de Barcelona, 18Ó4. Costa, Antonio Cipriano. — Programa y resumen de las lecciones de Botànica general dadas en la càtedra. — Barcelona, Tomàs Gorchs, 1859. Costantin, J. et Dutour, L . — Nouvelle flore des champignons pour la determination facile de toutes les espèces de France et de la pluparte des espèces européennes. — Corbeuil, Crété, s. d. (troisième edition). C s t e , N . — Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées limitrophes, avec une introduction sur la flore et la végétation de la France, par Ch. Flahault. — Paris, J. Mersch, 1901-06. Coues, Elliott . — Birds of the Northwest: A handbook of the Ornitho logy of the region drained by the Missouri river and its tributaires. — Washington, Government printing Office, 1874. Cox, James, C. — A monograph of australian land shells. — Sydney, F. Conninghame & C.% 1868. Cox, James, C . — Catalogue of australian land shells. — Sydney, Jhon Alex. Cugel, 18Ó4. Cox, Dr. James, C. — Exchange list of land marine shells from Aus- íralia and the adjacent islands. — Sydney, F. Cunninghane & C.\ 1868. Crònica de la Fiesta del Arbol en Espana. — Aho 1905. — Barcelona, Fidel Giró, 1905. Cuní y Martorell, Miguel. — Catalogo metódico y razonado de los Coleópteros observados en Cataluna. Cuní y Martorell, Miguel. — Catalogo metódico y razonado de los Lepidópteros que se encuentran en los alrededores de Barcelona, de los pueblos cercanos y otros lugares de Cataluna, con indicación de las épocas en que aparecen las mariposas, modo de cogerlas, relación de las plantas que sirven de alimento a las orugas, etc, etc. — Barcelona, Tomàs Gorchs, 1874. Cuní y Martorell, Miguel . — Dates para una flora de los insectos de Cataluna. (Anal. Soc. Esp. Hist. Nat., t. X., 1881). Cuní y Martorell. Miguel . — De Gabà a Begas: Excursió entomolò- gica. (Extr. Butll. Centre Excurs. Catí. n.° i.). — Barcelona, Henric y C.^ 1891. Cuní y Martorell, Miguel. — Excursión entemológica y botànica a 296 Jitntcí de Ciències Naturals de Barcelona la Cerdana Espanola (Cataluna). — (Anal. Soc. Esp., Hist. Nat. t. X., 1881. Cuní y .Martorell, Miguel . — Excursión entomológica y botànica a la montana de Montserrat en Junio de 1878. — Barcelona, Obradors y G.-', 1879. Cuní y Martorell, Miguel. — Excursión entomológica y botànica a San Miguel del Fay, Arbucias y Cumbres del Montseny. (Anal. Soc. Esp. Hist. Nat. t. IX, 1880). Cuní y .Martorell, Miguel. — Excursión entomológica a varias loca- lidades de la provincià de Gerona, (Cataluna). (Anal. Soc. Esp. Hist. Nat., t. XIV, 1885). Cuní y Martorell, Miguel . — Insectes observados en los alrededores de Barcelona. (Anal. Soc. Esp. Hist. Nat., t. XVII, 1888). Cuní y Martorell, Miguel . — Miscelàneas entomológicas. — Aràcnidos de Amer y Montserrat. — Madrid, Fontanet, 1889. Cuní y Martorell, Miguel. — Recorts d'una exploració entomológica en Arbucias. (Treball publicat en aL'art del Pagès»). Barcelona, Imp. Barcelonesa, 1899. Cuní y Martorell, Miguel . — Relaciones de las plantas con los insec- tes. — Leído en la junta general celebrada el dia 13 de Diciembre de 1900 en la Real Acadèmia de Ciencias y Artés. — Barcelona, Imp. Barcelonesa, 1 90 1. Cuní y Martorell, Miguel . — Resultado de una exploración entomo- lógica y botànica por el termino de la Garriga (Cataluna). — s. 1. n. d. Cuní y Martorell, Miguel. — Una excursión entomológica nocturna. — Barcelona, Henrich y C", 1892. Cuní y Martorell, Miguel. — Una excursió sense sortir de casa. — Barcelona, Henrich y C.% 1890. Cuní y Martorell, Miguel. — Vuit dies en Camprodon: Excursió entomológica y botànica. — (Extr. Bull. Assoc. Excurs. Catal. núms. 124- 123). — Barcelona, Suc. Ramírez y C.', 1889. Cuvier, Georges. — Le regne animal distribué d'après son organisa- tion pour servir de base a l'HIstoire Naturelle des animaux et d'intro- duction a l'Anatomie comparée. — París, Paul Renouard, s. d. Cuvier, Georges. — Recherches sur les ossements fossiles, oü Ton rétablit les caractères de plusieurs animaux dont les révolutions du globe on détruit les espèces. Quatrième édition. — París, Casimir. 1834-36. Cuvier, et Va 1 e n c i e n n e s . — Histoire Naturelle des Poissons. — Strasbourg, F. G. Levrault, 1828-49. Chenu, Dr. J. C . — Manuel de Conchyliologie et de Paleontològic con- chyliologie. — París, Henri Plon, 18^9-62. Chevalier, Marcel . — Le quartenaire dans les Pyrénées catalanes. Conference faite aux «Estudis universitaris catalans» le 22 mai, 1908. — Barcelona. J. Horta, 1908. Biblioteca 297 Darder y Llimona. Francisco de A. — El conejo. la liebre y cl lepòrido. — Manual practico de la cria y multiplicación de dichos roedores; dcscripción de todas las razas, enformedades y su tratamiento. — Barce- lona. Hijos de J. Jepús, 1910. Darder Perlcas, Bartolomé . — Nota preliminar sobre el triasico de .Mallorca. S. 1. n. d. De^land, C. D. y Ger be, Z . — Ornithologieeuropcenne, ou catalogue analytique et ralsonné des Oiseaux observés en Europe. Deuxième édi- tion. — Corbeil, Crété, 1867. Depéret, Charles . — Los vertebrados del oligoceno inferior de Tàrrega provincià de Lérida. (Con versión francesa). Mem. R. Ac. de Cienc. y Artés de Barcelona, 5 ed. Vol. V, n.' 21. — Barcelona, A. López Robert, 1906. Deshayes, G. P . — Traité élémentaire de Conchyologie avec les applica- tions de cette science à la Géologie. — Paris, Paul Renouard, 1839. Desmarest, A. G. — Mammalogie oü description des espèces de mami- fères. — París, Vve. Agane, 1820-1822. Diffloth, Paul. — Zootechnle. — Races bovines. — France et ctranger. — Corbeil, Ed. Crété. 1908. Diffloth, Paul. — Zootechnie générale; production et alimentation du bétail. — Corbeil, Ed. Crété, 1904. Diffloth, Pa ui .—Zootechnie: Mouton, chèvre, porc. — Introduction par le Dr. Regnard, Illustration de Ch. Bodmer. Encyclopedie agricole. — Corbeil, Ed. Crété, 190S. Dioscorides . — De medicinali matèria libri sex. — Lugduni, 1850. Dongé, Ernest . — Atlas de poche des insectes de France, utiles ou nui- sibles, suivi d'une étude d'ensemble sur les insectes. — Dessins de Louis Planet. Paris, Mersch, 2896. D u i n .— Nouvelle flore des Mousses et des Hepàtiques pour la détermina- tion facile de? espèces comprenant les espèces communes d'Europe. — Corbeil, Imp. Crété. s. d. D u m é r i 1 , A . .M . C . ; e t B i b r o n , G . — Erpétologie générale ou his- toire naturelle complète des Reptiles. — Paris; Amadée Sainti, 1834-3; Paris, Fain, 183Ó-44; Amiens, Duval et Herment, 1854. Du mont, Arsène. — Les populations les plus fécondes de France (Les Flamands de Dunkerke). (Assoc. franc, avanç, Se. Congrés de Besançon, 1893. — Paris, Imp. Choix, 1893. Dutailly, Gusta ve. — Descriptions de quelques espèces nouvelles du groupe de TaHelix Raspaili». — París. Vve. Bouchard Huzard, 1807. Eclipse de Sol del 18 de Julio de 1860. — Observado en Oropesa por una reunión de catalanes (Lorenzo Presas, Mariano A\aymó, Francisco Dunaud.) — Barcelona, Joaquín Bosch, 1861. Ernouf, Baron . — L'art des jardins. — Parcs, jardins, Promenades, Etude historique, Principes de la composition des jardins, Plantations. Deco- 20 298 Junta de Ciències Naturals de Barcelona ration pittoresque et artistique des parcs et jardins públics. Traité pratique et didactique. — París, Charles Unsuiger. 3 Edit. avec le concours de A. Alphaud. S. d. Es ta dos Unidos de Venezuela. — aGaceta de los Museos Nacionales», Caracas. Exposición paleontológica. — D. José Rodrigo Botet y su preciosa colec- ción paleontológica regalada por él a Valencià. Trabajos en ella realizados. Su apertura al publico durante los festejos centenarios. La preparación y el montaje de las distintas piezas de que se componc: El Dr. Boscà y sus auxiliares... — Valencià, Domènech, 190Ó. Fabre, J. H. — Souvenirs entomologiques. Etudes sur l'instinct et les moers des insectes. — Tours, Rouille Ladevère, 1879. Fagot, P. — Contribuciones a la fauna malacológica de Aragón. Catalogo de los moluscos del valle del río Cinca y de algunos de sus afluentes, excepto el valle del río Ara. — Barcelona, «Crònica Científica», 1891. Fagot, P . — Contribución a la fauna malacológica de Aragón-Catàlogo de los moluscos del Valle del río Ara. — Barcelona. «Crònica Científica» 1890. Fagot, P . — Contribuciones a la fauna malacológica de Aragón y de Nava- rra oriental. Catalogo razonado de los moluscos de los valies de los ríos Ezca, de la sierra de Leire y Salazar. — S. 1. n. d. (Barcelona, 1889). Fagot, P. — Contribuciones a la fauna malacológica de Aragón. Catalogo razonado de los moluscos del valle del Essera. — S. 1. n. d. (Barcelona, 1888?). Fairmaire, L. — Coleoptères. Histoire Naturelle de la France, 8 partie Evreux, Hérissey, 1902. Fairmaire, L . — Hemiptères (Punaises, Cigales, Pucerons, Cochenilles, etc). Histoire Naturelle de la France, 11 partie. — Evreux, Hérissey, s. d. Faura y Sans, Mossèn, Marian. — Crustacis fòssils de Cata- lunya. Extr. Butll. Inst. Cat. His. Nat. — S. 1. Barcelona. — Imp. «La Hormiga de Oro». Federació agrícola Catalana-Balear. XI Congrés. — Vich. G. Y. R. Por- tavella, 1909. Ferrer y Dalmau, Eugeni. — Notes sobre les Cicindeles catalanes. — S. 1. 1907. Figuier, Louis . — La terre avant le dcluge. Quatrième édition.— Paris, Ch. Lahure, 18Ó4. Figuier, Louis. — La vie et les mcers des animaux. Zoophytes et Mo- llusques. — París, Lahure, 1866. Figuier, Louis. — L'Homme primitif. — Paris, Lahure, 1870. Filliozat, Màrius. — La craie de Blois. Extr. Compt. Rend. Seanc. Ac. Se, 17 mai 1910. — Paris, Gautier-Villars, 1910. Finsch, O. — Index ad Caroli Luciani Bonaparte Conspectum generum avium. — Lugdunis Batavorum, E. J. Brill, 18Ó5. Biblioteca 299 Fiori, Adriano, e Paoietti, G i u 1 i o . — Flora analítica d'Italia òssia descrizione delle piante vascolari indigene, inselvatichite e larga- mente coltivate in Itàlia, disposte per quadri analitichi. — Padova, Tip. del Seminario, 189Ò. Fischer, Paul . — .Manuel de Gonchyologie et de Paleontològic conchyo- logique, ou histoire naturelle des mollusques vivants et fossiles suivi d'un appendice sur les Brachiopodes par D. P. Oelhert. — París, Lahure, 1887. F I a m m a r i o n , G a m i 1 1 e . — La pluralité des mondes habités. Etude ou l'on expose les conditions d'habitabilité des terres celestes, discutées au point de vue de TAstronomie, de la Phj'siologie et de la Philosophie naturelle, Dix-neuvième édition. — París, Gauthier-Villars, 1873. F 1 w e r , S . S . — Zoological Gardens of the world. Reference list, january, 1912. — S. 1., 1912. F 1 o w e r , W i 1 1 i a m H e n r y . — List of the specimens of Getacea in the zoological departmeat of the Bristih Museum. — London, Taylor & Francis, 1885. Font y Sagué, Mossèn Norbert. — Gurs de Geologia dinàmica y estratigràfica aplicada a Gatalunya. Pròlech den Lluis M. Vidal. — Bar- celona, Thomas, 1905. Font y Sagué, Norbert. — El diluvi biblich, segons la Geologia. Gonferencia donada en la Associació de Gatolichs de Barcelona el dia 14 de març de 1909. — Barcelona, Imp. Gasa prov. de Garitat, 1909. Font y Sagué, Mossèn Norbert . —Historia de les Giencies Natu- rals a Gatalunya del sigle ix al sigle xviii. (Premiada en el concurs celebrat l'any 190^ per la «Societat Econòmica d'Amichs del Pais de Barcelona). — Barcelona, La Hormiga de Oro, 1908. Font y Sagué, Pbro., N. — L'andesita anfibolica de Vilacolum (Em- pordà). Extr. Butll. Inst. Gat. Hist. Natur.— S. 1. n. d. Font y Sagué, Mossèn Norbert. — L'avenc d'En Roca. Extr. de «Sota Terra: 1907 Glub Montanyenc. — Vilanova y Geltrú. Oliva, 1907. Font y Sagué, Mossèn Norbert. — Notes científiques (1905-1908.) — Barcelona, Gasa provincial de Garitat, 1909. Fon tan, J. M. — Nouveau guide practique pour l'élevage du porc. — Tarbes, J. A. Lescamela, 1905. Foote, W . M. — Preliminary note on the Sho^ver of meteòric stones at Aztec, near Holbrook, Navajo Gouty, Arizona. — S. 1., 1912. Formica, Gorsi, A. — Moluscos de la República oriental del Uruguay. Gatàlogo de las espècies que hasta hoy se han encontrado en el terri- torio de dicha República. — Montevideo, Tip. Oriental, 1900. Fouqué, F.; et .MichelLévyA. — Minéralogie micrographi- que. Roches éruptives françaises. (A\emoires pour servir à l'explication de la Garte géologique détaillée de la France). — París, A.. Quantin, 1879. 300 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Fr i t el , P . H . — Géologie, Histoire Naturellc de la France. XXIII part. — París, F. Lévé, S. d. F r i t e 1 , P . H . — Paleontològic (animaux fossiles) Histoire Naturelle de la France, XXIV partie. — Paris, F. Lévé 1903. Fritel, P. II. — Paléobotanique. (Plantes fossiles) Histoire Naturelle de la France, XXIV partie. — París, F. Levé, 1903. Gal do, iManuel Maria José de.— Manual de Historia Natural. — Madrid, Santiago Aguado, 1860. García Solà, Francisco . — Idea general de la pesca marítima en Es- pana. Exposición internacional de Barcelona, 1888. — Madrid, Vda. e Hijo de Gómez Fuentenebro, 1888. Gaubert, Paul . — Minéralogie. Histoire Naturelle de la France, 25 par- tie. — S. 1. n. d. Gervais, Paul. — Recherches sur l'ancienneté de Thome et le période quaternaire. — París, Bouchard — Huzard, 1867. Geode, George Braon . — The relation of scientific research to econòmic problems: The worlds fisheries Congres, Chicago, 1893. — Washington, Government Priting Office, 1894. Gorria, Hermegildo . — Nociones sobre el cultivo de la morera y crian- za del gusano de la seda. — Barcelona, Francisco J. Altés, 1906. Gouin, Raoul. — Alimentation rationelle des animaux domestiques. — Corbeil, Ed. Crété, 1905. G o u r d o n , M a u r i c e . — Note sur une sèrie de cranes de Mammifères des Pyrénées. Extrait de la Revue de Comminges, 1910. — Salnt-Gaudens, Abadie, 1910. Gourdon, Maurice . — Catalogue des Coléoptères du Val de Aran. — S. 1. 1883. Graells. M. P. — Catalogo de los 'moluscos terrestres y de agua dulce observados en Espaha y descripción y nota de algunas espècies nuevas o poco conocidas del mismo país. Segunda edición. — S. 1. n. d. (Madrid, 1846?). Granger, Albert. — Coelenterés, Echinodermes, Protozaires. Histoire Naturelle de la France, 17 partie. — París, F. Levé, S. d. Granger, Albert. — MoUusques (Céphalopodes, Gartéropodes. Bival- ves. Tuniciers, Bryozoaires. Musée scolaire DeyroUe. Histoire Naturelle de la France, 6 et 7 parties. — Corbeil, Crété, S. d. Granger, Albert. — Reptiles, Batraciens. Histoire Naturelle de la France París, F. Levé, S. d. Grasset, G . — Lïige de pierre. Gostumes de guerre de l'àge du bronze et de l'ere gauloise. Cahiers d'enseignements illustrées, n.° 3, 7, 8. — París, Gillot. S. d. G r a y , J . E . — Catalogue of Sea Pens or Pennatularidae in the collection of the British Museum. — London. Taylor & Francis, 1870. Biblioteca 301 G r a y , J . E . — Gatalogue of Lithophytes or Stone corals in the collection of the British Museum. — London, ïaylor, & Francis, 1870. Gray, J. E. — Cataloí,'uc of Alonkeys, Lemurs and Frulntinj^ Bats, in the collection of the British A\useum. — London, Taylor & Francis, 1870. Gray, J. E. — Hand-list of the Edentate, Tkick- Shinned and Ruminant in the British Museura. — London, E. Nerwam, 1873. Gray, John E d \v a r d . — Gatalogue of Ruminant Mammalia in the British Museum. — London, Taylor & Francis, 1872. Gray, John E d \v a r d . — Gatalogue of Garnivorous, Pachydermatous, and edentate Mammalia in the British Museum. — London, Taylor & Francis, 1869. Gray, John E d w a r d . — Gatalogue of Seals, and Whales, in the Bri- tish Museum. — London, Taylor & Francis, i8óó. Grenier et Godron . — Flore de France ou description des plantes qui croissent naturellement en France et en Gorse. — París, Simón Raçon, 1848-185Ó. G ressent . — Parcs et Jardins, Traité complet de la création des parcs et des jardins, de la culture et de l'entretien des arbres d'agréement, de la culture des fleurs et de toutes les plantes ornementales. — Paris, Gh. Blot, 1890, Groult, Paul. — Acariens, Grustacés, Miriapodes. Histoire Naturelle de la France. 15 partie. — Gorbeil. Grété, S. d. G r o t , P . — Tableau systematique des minéraux classes d'aprés leurs pro- prietés chimiques et cristallographiques. Traduit de la 4 édition alleman- de par MM. E. Jonwosky, et F. A. Pearce; avec additions et correction de l'auteur. Préface par Louis Duparc. — S. 1., 1904. Guallart Elías, Eugenio . — Ampliación de la piscifactoria de As- turias, Proyecto de la sección de Orrin y organización del servicio en dicho establecimiento. Cuerpo nacional de Ingenieros Montes, Inspec- ción de repoblaciones forestales y piscícolas, N.° 13. — Madrid. Imp. Ale- mana, 191 1. Güell y Bacigalupi, Eusebio . — Abastecimiento de aguas de Barcelona. Manantial de Garraf. — Barcelona, Ilenrich y G.", 1899. Guia oficial municipal del Jardín Zoológico en Buenos Aires. — Buenos Aires, G.° Gral. de Fósforos, 1907-08. Guide (A) to the exhibition galleries of the department of Geology and Palaeontology in the British Museum (Natural History) Fourth edition. — London, Harrison and Sons, i88ó. Guide tho the galleries of Mammalia in the department ofZoology of the British Museum (Natural History). — London, Taylor and Francis, 1887. Guide tho the galleries of Reptiles and Fishes in the department ofZoology of the British Museum (Natural History). — London. Tavlor and Francis, 1888. Gundlach, Juan . — Gatàlogo de las aves cubanas. — Manuscrito. 302 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Günther, Albert. — Guide tho the shell and starsfisch galleries (Mo- lusca echimodermata vermes) in the department of Zoology of the British Museum (Natural History) 2 édition. — Londres, Taylor and Francis, 1888. Günther, Albert . — Catalogue of Colubrine Snakes in the collection'of the British Museum. — London. Taylor & Francis, 1858. Günther, Albert. — A guide tho the Gould collection of Humming Birds. — London, Taylor & Francis, 1887. Guyot, E. — Les animaux de la ferma. — Lagny, Emile Colin, 1880. Haime, Jules . — Description des animaux fossiles du groupe nummuli- tique de l'Inde précedée d'un résumé géologique et d'une monographie des NummuHtes. Hamonville, J. C. L. T. d'. — Catalogue des oiseaux d'Europe, ou énumération des espèces et races d'oiseaux dont la présence soit habitue- Ue. soit fortuite. a été dument constatée dans les limites geographiques de 1 Europe. — Nancy, Berger, Levrault & C. ', 1876. Heck, L. — Lebende Bilder aus dem reiche der Tierre augenblisksaufna- hmen nach dam lebendem Tierbestaude des Berliner Zoologischen, Gartens. — S. 1. n. d. Henneguy, Fèlix . — Les Insectes. Morphologie. Réproduction Embryo- genie. — París, E. Capiomont et C.°, 1904. Henriksen, G. — Geological notes.= Bergen. = Christiania, Groudahl & Son, 19 10. Henriksen, G. — On the iron ore deposits in Sydvaranger Finmarken, Norway, and relative geological problems. — Christiania, Groudahl & Son, 1904. Henriksen, G. — Sundry geological problems. — Christiania, Grondahl & Son, 190Ó. Hidalgo, J. G. — Livres de malacologie et de conchyliologie formant partie de sa bibliothèque. — Madrid, Eduardo Cuesta, 1888. Hidalgo, J. G. — Moluscos marinos de Espana, Portugal y las Baleares. Madrid, Miguel Ginesta, 1870-74. Hidalgo, J. G. — Monografia de las espècies vivientes del genero Cy- praea. — Madrid, Imp. de la Gaceta de Madrid, 1906-07. Hidalgo, Joaquín Gonzàlez. — Catalogue des coquilles terrestres recueillies par les naturalistes de la Comission scientifique espagnole sur divers points de l'Amerique méridionale. — Paris, Vve. Bouchard, Huzard, 1869-70. Hidalgo, Joaquín Gonzàlez . — Colección de las memorias publica- das acerca de los moluscos en el «Journal de Conchyliologie». — Madrid, Miguel Ginesta, 1871. Hidalgo, J. G. — Hojas malacológicas, Colección de memorias, datos y noticias sobre los moluscos terrestres de Espana y Portugal. — Madrid, J. M. Lapuente, 1870-75. Biblioleca 303 Hidalgo, J. G. — Catalogo iconografico y descriptivo de los moluscos terrestres de Espana y Portugal y las Baleares. — Entrega i.° I d. 2.° Madrid, Segundo Martínez, i875-i88_|. Hidallgo, Joaquín G o n z a 1 e z . — Discurso leído ante la Real Acadè- mia de Ciencias exactas, lisicas y naturales, en su recepción pública (Ostreicultura). Discurso de contestación de D. Mariano de la Paz Graells. — Madrid, \Ma. e H. de E. Aguada, 1877. Hidalgo, Joaquín Gonzàlez. — Catalogue des moUusques testacés marins des cotes de l'Espagne et de iles Balears. Extr. d. n." avril-juillet, et octobre 1867 du «Journal de Conchyologie. — París. Vve. Bouchard Houzard, 1867. Jlidalgo, Joaquín Gonzàlez . — Moluscos del viaje al Pacifico verifi- cado en 1862 a i8óí por una comisión de naturalistas enviada por el Gobierno Espanol. Parte primera. Univalvos terrestres. — .^\adrid, Miguel Ginesta. 1872. ilintze, Carl . — Handbuch der Mineralogie. — Leipzig, Metzger & Wittig 1897-1912. l•I e f e r , F e r d i n a n d . — Histoire de la Zoològic depuis le temps les plus reculés jusqu'à nos jours. — París, Lahure, 1873. How to collect Diptera (Two-Winged Flyes). with notes on the hàbits of the perfect insects and larvae. — London, Hazell Watson & Viney, 1903. Hué, Wedmond . — Musée ostéologique. Etude de la faune quaternaire. — Macon, Protat, 1907. II u o t , J . J . N . — Nouveau manucl complet de Geològic ou traité élémen- taire de cette science. Nouvelle édition revenue, corrigée et augmentée parM. A. D'Orbigny.=^EncyclopédieRoret.-Toul,Auguste Bastien, 1852. I n s t i t u t o Geológico de .Méjico. — Boletín, Parergones, 1905-1915. Issel, Arturo . — Dei molluschi raccolti nella provincià di Pisa. — .Milano, Giuseppe Bernardeni. 186Ó. Issel, A . — Dei mollusques terrestri e d'acqua dolce raccolti nello arcipe- lago di Malta. — Pisa, Tip. Nistri, i8ó8. Issel, A. — Ostriche del porto di Gènova. — Torino, Stamperia Reale, 1808. Janet, Charles . — Le Volvox. — Limoges, Ducourtieux et Gout, 1912. Janet, Charles . — Organes sensitifs de la mandibule de l'Abeille. — Li- moges, Ducourtieux, et Gout, 1910. Janet, Charles. — Sur l'origine deia division de Torthophyte en un sporophyte et un gamétophyte. — Limoges, Ducourtieux et Gout, 1913. Jay, John. C. A. — Catalogue, of the shells arranged according to the Lamarckian system together with descriptions of ne^v or rare species, contained in the collection of...— New York, D. Fanshaw, 1839. leffreys, J. Gwyn . — Sui testacei marini delle coste del Piamonte, tra- duzione con note ed un catalogo speciale per il golfo delia Spezia, pel, Prof. G. Capelllni. — Gènova, R. I. Sordo Muti, i8óo. 304 Junta, de Ciències NaturaU de Barcelona John Crerar Library . — Annual report. Journal de co n c h vi i o 1 o gi e . — Paris, 18=59-1888. Yunk, W. — Coleopterorum catalogus. — Altenburg, Oskar Bunde,,i9io. Yunk, \V . — Lepidopterorum catalogus. — Bourgh C. M. A. XLlopfer, 191 1. Jussieu, Adrien de . — Botanique. — París, Bethune et Plon, 1884. Lacroix, A .— Mineralogia de la France et de ses colònies. Description physique et chimique des minéraux: études de conditions geològiques et de leurs gisements. — Màcon, Protat, frères, 1893-1910. Lamark. J. B. P. A. de. — Histoire naturelle des animaux sans vertebres, presentant les caractères généraux et particuliers de ces animaux, leur distribution. leurs classe?, leurs famílies, leurs genres, et la cltation des principales espèces... — París, Hippolyte Tilliard, 1835, 1845.— et Paul Renaud. Lambert. J.; y Thiéry. P. — Essai de noménclature raisonnée des Echinides. — Ghaumont..., 1909. 10. Landerer, José J. — Principios de Geologia y Palentología 2.' edición corregida y considerablemente aumentada. — Barcelona. Hereds. Juan Gili, 1907. Lapparent, A. de. — Curs de Mineralogie. Quatrième cdition. revue et corrigée. — Coulommiers, Paul Brodard, 1908. Lecompte. Th. — MoUusques terrestres et fluviatiles observés à Long- champs-sur-Geer, Belgique. — S. 1. n. d. Lecompte, Théophile . — MoUusques terrestres et fluviatiles observés aux environs de Lessines, Belgique, — Bruxelles. Vve. Nys. s. d. Lecompte, Théophile . — MoUusques terrestres et fluviatiles rencon- tres dans l'ile de Wight pendant l'été de 1869. — Bruxelles, Vve. Nys, s. d. Le compte, Théophile . — Notice sur un dépot moderne de coquilles terrestres et fluviatiles dans la vallée de la Dendre (Belgique) Extr. Ann. Soc. Malac. Belgique, t. VI, 1871. — S. 1. n. d. Lecompte, Th . — Observations sur la spongiculture dans la mer Adria- tlque. — S. 1. n. d. (1873?). Lemaire, G. L. — Histoire Naturelle des Oiseaux étrangèrs, — Paris, Ducéssois, 1845. Le Maout, Emm. — Histoire Naturelle des Oiseaux suivant la clasifi- cation de M. Isidore Geoffroy Saint-Hilaire, avec l'indication de leurs moeurs et de leurs rapports avec les arts, le commerceet Tagriculture.— París, Paul Dupont, 1853. Le Mauot, Emmanuel, et Decaisne. J. — Flore elementaire des iardins et des champs, accompagnée des clets annalytiques conduisant promtement a la determination des familes et de genres et d'un vocabu- laire des termes techniques. — Mesnil (Eure), Firmin Didot. et Gia. Leouzon, Louis . — Manuel de la porcherie. — Mesnil. Firmin, Didot, et G.°, 1902. Biblioteca 305 Lesson. Iv . P. — Histoire Naturelle des Oiseaux Mouches. — París, Riíç- nous S. d. Lévy. A. M i c h e 1 . — Alineralogie micrographique, Roches eruptives. Library of Congress, Washington .— Annual report. Lischke, C. E. — Japanische meeres conchylien, Ein Beitrag sur kenn- nis der Mollusken Japan's mit besonderen Rücksicht auf die geogra- phische \^erbrcitung dcrselbeu. — Gassel, Theodor, Fischer, 18Ó9-1874. Lizasoain, Juan. — PiscicuUura y astacicultura en las aguas de los montes públicos. Aíemoria leida en la Asamblea forestal de Zaragoza. Lizasoain, J u a n . — PiscicuUura y astacicultura en las aguas de los montes públicos. .Memòria leida en la Asamblea forestal de Zaragoza. Madrid, Imp. Alemana, 191 1. Lizasoain, Juan . — Piscicultura y astacicultura de agua dulce. Manual. Madrid, Imp. Alemana, 191 1. Locard, Arnould . — Prodrome de malacologie française. Catalogue ge- neral des mollusques vivants de France. MoUusques terrestres, deseaux douces et des eaux saumàtres. — Lyon, Pitrat, 18S2. Locard, Arnould. — Les coquilles marines des cotes de France. Des- cription des familles, genres et espèces. — Lyon, Pitrat ainé, 1882. López Seoane, V i c t o r . — Identidad de «Lacerta Schreiberi» (Bedria- ga) y «Lacerta viridis var. Gadovii» (Boulenger) e investigaciones herpe- tológicas de Galicia. — La Coruna, Vicente Abad, 1884. Lyell, Charles . — Manuel de Géologie élémentaire ou changements an- ciens de la terre et de ses habitants, tels qu'ils sont representés par les monuments geològiques. Traduit de l'Anglais sur la cinquième édition par M. Hugard. — París, L. Martinet, 185Ó-57. Lyell, Charles. — Supplément au Manuel de Géologie élémentaire. Traduit sur la deuxième édition, revue par M. Hugard. — París, L. Mar- tinet, 1857. Marcel de Serres. — La cosmogonía de Moisès, comparada con los hechos geológicos. Traducida al espanol de la segunda edición por una Sociedad de sacerdotes. — Madrid, Vda. de Ant. Yepes, 1850. Martínez Català, Vicente . — Estudiós sericícolas. Un proceso a las moreras. Examen de las causas que han producido la pérdida de las cosechas de la seda desde 1854 y medios por lograr en breve la recon- quista de tan interesante producción. — Barcelona, Francisco J. Altés, 190V Martorell y Peha; y Bofill y Poch, Arturo . — Catalogo de la Colección conchiológica que fué de D. Francisco .Martorell y Pena legada por dicho Sr. a la ciudad de Barcelona y existente en el «Museo Martorell» de la pròpia ciudad. — Barcelona, Suc. N. Ramírez y C", i883. Martorell y P ena , F r a n c i s c o . — Apuntes Arqueológicos. Martorell y Pena. Manuel. — Coleópters de Camprodon y en- contradas vehinas. — Barcelona. Jaume Jepús, 1882. 3o6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Martorell y Pena, Manuel; y Cuni y Martorell, Mi- guel . — Catalogo metódico y razonado de los Coleópteros observados en Cataluna. — Barcelona, T. Gorchs y C.°, 1876. Martorell y Pena, Manuel. — Catàlogos sinonimicos de los insec- tos encontrados en Cataluna, aumentados con los recientemente hallados por el autor, en los diversos ordenes de los Coleópteros, Hemipteros, Hymenópteros, Ortópteros, Lepidópteros, Dipteros y Nevrópteros. — Barcelona, Ramírez y C/, 1879. Martorell y Pena, Manuel. — Tratado practico de la cria del conejo domestico, por el beneficioso sistema celular, segun la experiència de muchos anos. — Barcelona, Sauri, 1884. Martorell y Pena, .Manuel. — Tratado practico de la cria del conejo domestico. Sistema celular, con ahorro de tiempo y dinero, segun e.xperiencia de muchos anos.— Barcelona, Vda. Miró y C", 1876. M a s c 1 e f , A . —Aties des plantes de France utiles, nuisibles et ornemen- tales. Complement de la nouvelle flore de M.M. Gaston Bonier et Georges de Layens. — Corbeil, Imp. Crété, 189?. M a s s o t , D r . Paul . — Ennumération des mollusques terrestres et flu- viatiles vivants du département des Pyrenées Orientales. — Perpignan, Charles, Latrobe, 1872. M assot, Dr. Paul . — Prodrome à Thistoire malacologique de la France. Des Testaceles Françaises. — París, .Mme. Vve. Bouchard-Huzard, 1870. Memòria anual (séptima) de la Sociedad ((Fomento de la sericicultura espanola», leída en Junta general celebrada el dia 29 de Diciembre de 1908. — Barcelona, Francisco J. Altés, 1909. Menegaux, A . — Les mammifères. Milne Edwards. — Histoire Naturelle des Crustacés comprenant Tanatomie, la physiologie et la clasification de ces animaux. — París, Fain et Thunot, 1834-1840. Molina Serrano, Eusebio . — Policia sanitària. Profilaxis y tra- tamiento de las enfermedades infecto-contagiosas y parasitarias de los animales. — Madrid, Hijos de M. G. Hernàndez, 1903. M o n t a g u . — Testacea britannica ou histoire naturelle des coquilles mari- nes fluviatiles et terrestres d'Anglaterre. Ouvrage traduit de l'anglais par J. C. Chenu. — París, Lacrampe &i C", 184Ó. M o n t i 1 1 o t , L o u i s . — Les insectes nuisibles. — Lyon, Pitrat, 1891. Moquin Tandon, A. — Histoire naturelle des mollusques terrestres et fluviatiles de France, contenant des études generales sur leur anatomie et leur physiologie et la description particulière des generes, des espèces et des variétés. — París, L. Martinet, 1855. M o r e 1 e t , A r t h u r . — Description des mollusques terrestres et fluvia- tiles du Portugal. — Paris, Paul Renouard, 1841. Mortillet, Gabriel de . — Matériaux pour l'histoire positive et phi- Biblioteca 307 losophique de l'homme. ButUctin des travaux et découvertes concernant l'anthropologie, les temps ante-historique, Fcpoque quaternaire, les qüestions de l'espcce et des géneration spontanée. — Paris, Edouard, Plot. 1865-67=^31. Germain Toimon. i8ó8. iMouillefert, P . — Traité des arbres & arbriseaux forestiers et d'orne- ment, cultivés ou exploitcs en Europe et plus particulièrement en France donnant la description et l'utilisation de plus de 2400 espèces et 2000 variétés. — S. 1., 1892-98. Museo NacionaldeArqueología, Historia yEtnografíade Méjico. — Anales. Museo Nacional de Historia Naturalde Buenos Aires . — Anales. 1900-1915. Museo Nacional deMéxico. — Anales, 1900-1915. Museo Nacional de Montevideo. — Anales, Boletín, 1900-1907. N a u m a n n . — Naturgeschichte der Vógel Mitteleuropas. — Gera, Unterm- haus, Lith Druck und Verlag Fr. Eugen. Kòhler, 1905. Nolla; Bartolomé . — Algunos apuntes sobre las minas de bióxido de manganeso de aLa Figuera» (partido judicial de Falset, provincià de Tarragona). — Barcelona, Tobella y Costa. 1902. Nouveau Jardinier (Le) . — Paris, E. Donnaud, 1877. Novitates Conchologicae, por. — Dunker, Lischke, Pfeiffer y Roemer. Orbigny, Alcided' . — iAlollusques, Echinodermes, Foraminifères et Polypiers recueillis iles (^.anaries par MM. Wehb et Berthelot. — S. 1. n. d. P a e t e 1 , F r . — Catalog der Conchylien. Sammlung von... Vierte Neur- bearbeitung, mit Hinzufügung der bis jetzt publicirten recenten Arten, sowie der ermittelten Synonyma. — Berlín. G. Cernstein, 1888. 1889, 1890. P a u t e t . L . — Manuel de Zootechnie générale et spéciale. — Paris, Noizet- te. 189Ó. Pérez, Jean . — Trois Mégachiles nouvelles du Chili. Extrait de la «Re- vista Chilena de Historia Natural» (T. III, 1899). — Valparaiso, F. Peters, 1899. Pérez Arcas, Laureano . — Elementos de Zoologia. — Pinto, Gabriel Alhambra, 1863. Perrier, Edmon d. — La vie des animaux illustrée.— Corbeil, Ed. Grété, S. d. Perrier, Edmond . — Les colònies animales et !a formation des orga- nismes. — Corbeil, Crété, 1881. Perrier, Edmond . — Traité de Zoològic. — Coulommiers, Paul Cro- dard. 1893-1903. Perris, Edouard . — Les oiseaux et les insectes. — S. 1.. Delaroy, S. D. Petit de la Sausaye . — Catalogue des mollusques testacés des mers d'Europe. — Paris, Jouart, 1869. 3o8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Petit de la S a u s a y e .— Instruction sur la recherche des coquilles marines terrestres et fluviatiles. — París, Fèlix Malteste et C/, 1851. P fe i f fer, Dr. Louis . — Novitates conchologicae. — Series prima, Mo" llusca extramarina. Geschreibung und Abbildung neuner oder Kritischer Land und Süsswasser MoUusken. — Cassel, 1854-1879. Pictet, F. J . — Traité de Paleontològic ou Histoire Naturelle des ani- maux fossiles considerés dans leurs rapports zoològiques et geològiques, Séconde édition. — París, L. Martinet, 1853-57. P i s s a r r o , G . — Iconographie complète des coquilles fossiles de l'éocène des environs de París. Pla net, Louis. — Araignées (Araignées, Chernètes, Scorpions, Opi- lions) Histoire Naturelle de la France, 14 partie. - París, F. Lévé, S. d. P o e y . F e 1 i p e . — Memorias sobre la Historia Natural de la Isla de Cuba, acompanadas de sumarios latinos y de extractos en francès. — Habana, Barcina, 1851, 185Ó, a 1858. Poey. Felipe . — Repertorio físico natural de la Isla de Cuba. — Habana, Imp. del Gobierno, 1865-66. — Vda. de Barcina y G.*, 18ÓÓ-68. Porter, Ca ríos, E . — Catalogo Metódico provisional de las Goleccio- nes Zoológicas del Museo de Historia Natural de Valparaiso. I. Artró- podos y Vermes. — Valparaiso, Guillet, 1899. Prévost, Florent, et Lemaire . — Histoire Naturelle des Oiseaux d'Europe (Passeraux). — .Meulan, A. Masson, S. 1. Proceedings of the Zoological Society of London. Part, XXII; 1854. — London, Lougmand, Brown, Green and Longmans, 1854. Rapports annuels des Conservateurs des Musées d'Histoire Naturelle de Lausanne, (Commission des Musées pour l'année i893).=Musée de Bo- tanique par E. Wllczek=Musée Géologique par E. Renevier=Musée Zoologique par MA\. J. Larguier, et H. Blanc. — Lausanne, Conchoud & C.^ 1894. Real Acadèmia de Ciencias y Artés de Barcelona, Boletín y Memorias. Reeve, Lo vell. — Chonchologia iconica. Monography of the genus Cypraea (22 pi. col.); Harpa (4 id.); Mitra (39 id.\ y Oliva (30 id.). — London, Savill Edwards & B.% 1846, 1843, 1845, 1850. R e y n é s , P . — Monographie des Ammonites. Distribution des Ammonites jurassiques et crétacées dans le Muscum d Histoire Naturelle de la WWq de Marseille. — Marseille, Cayer et C", 187O. Rigacci. — Catalogo delia conchiglie componenti la coUezione Rigacci classificate col sistema di Lamarek e can Tindicazicni di alcuni generi e sottogeneri adottati dai piu recenti conchiologi. Parte I Delle conch. vi- venti. — Roma, Salviucci, 1866. Roig y Torres. Rafael. — Francisco Loscos, botànico aragonès. Apuntes biograficos. — Barcelona... 18S0. Ròmer, Edouard . — Monographie de Mollusken Untergattung Cythe rea Lamarek. — Cassel, Theodor Fischer, 1868-69. Biblioteca 30 Ròmer, E d o u a r d . — Monographie des Molluskengattung Dosinia, Scopoli, (Artemis Poli). — Cassel, Theodor Fischer, 1862. Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de. — Contribució a un catà- Icch dels Lepidòpters de Catalunya, II: Familia Pieridae. — Barcelona, Franc. X. Altés, 1912. Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de. — Contribució a un catà- lec dels Lepidòpters de Catalun^'a, Ennumeració crítica de les espècies catalanes dels genres Carcharodus Hb. i Ilesperia F. — Barcelona, Franc. X. Altés, 1914. Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de . — Excursió lepidoptero- lògica a Núria. — Barcelona, Franc. X. Altés, 1914. Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de . — Contribució a un catàlec dels Lepidòpters de Catalunya: Les Lasiocampidae de la fauna Catalana. Extr; Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. Març de 191 5. — Barcelona, Franc. X. Altés, 191=;. Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de. — Lepidòpters nous per la fauna catalana, pertanyenls a les families, Sphingidae, Notodon- tidae, Lyroantryidae, Drepanidae, Noctuidae, i Cynematophoridae. — Barcelona, Franc. X. Altés, 191 5. Saint-Loup, Remy . — Vers. Avec 203 figures dans le texte. Histoire Naturelle de la Francej 16, partie. — París, J. Levé, S. d. Saint-Simón, A. de. — Note sur le «Rumina decoUata» et sur d'autres genres, de France, voisins. — Toulouse, J. Pradel et Blanc, 1870. Saint-Simon, A. de . — Descriptions d'espèces nouvelles du genre Pomatias. suivies d'un aperçu synonymique sur les espèces de ce genre. — París, Vve. Bouchard-Huzard, 1869. Saint-Simon, A. de . — Descriptions d'espèces nouvelles du Midi de la France. — Par!s-Vv. Bouchard-Huzard — 1870. Saint-Simon, A. de. — Miscellanées malacològiques. — i." décade 2." décade. — Toulouse, Aug. de Labouisse. Rochefort, 1848; et A. Chau- vint, 1856. Saura, Santiago Àngel . — Importància de los estudiós entomoló- gicos. Discurso leído el dia de su recepción de la Acadèmia de Ciencias Naturales y Artés de Barcelona. — Barcelona, Luis Tassó, 1871. Sclater, Philiph Lutley . — Guide To the Gardens of the Zoologi- cal Society of London. — London. Bradbury, Agnew, & C", 1888. Schmiedeknecht, Otto. — Die Wirbeltiere Europa's Berucksi- chtigung der Faunen von Vorderasien und Nordaírica. — Neubranden- burg, W. Gréve, 1906. Schmiedeknecht, Otto . — Opuscula Ichneumonologica, — Neu- brandenburg, W. Gréve 1902. Schimper. W. Ph . — Traité de Paléontologie végétale ou la flora du monde primitif dans ses rapports avec les formations geològiques et la flore du monde actuel. — Strasbourg, G. Silbermann, 1870-72. 310 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Schuster, Karl . — Das Tierleben in Schònbrunn. — S. 1. n. d. Schreiber, Egid . — Herpetologia europea. — Eine systematiche Bear- beitung und Reptilien, welche bisher in Europa aufgefunden sind. — Braunschweig, Friedrich Viewec, 1875. Sennen, le Frère . — Plantes observées autour de Teruel pendant les mois d'Aoút et de Septembre 1909. (Extr. Bol. Soc. Aragón Cienc. Nat. 1910). — Zaragoza, Pedró Garra, 1910. Sennen, le Frère . — Quatre jours d'herborisitation-aux environs de Tarragona (les 11-12-13-et 14 juin) (Extr. Bol. Soc. Aragón, Cienc. Nat. 1909). — Zaragoza, Pedró Garra, 1909. Sennen, le Frère . — Une vigtaine de plantes nouvelles pour la Gata- logne. Plantes non encore signalées aux environs de Tortose. (Etr. Bol. Soc. Aragód. Gienc. Nat. 1909). — Zaragoza, Pedró Garra, 1909. Sennen, le Frère. — 2.° Note sur la flore des environs de Figueras. (Extr. Act. Mem. i.° Gongreso Not. espanolas, Zaragoza, 7-10 Octubre, 1908). Zaragoza. Pedró Garra, 1909. Societé agricole scientifique et litteraire des Pyrénées-Orientales. — Perpignan, Gharles Latrobe, 1872. Soler, y Pujol, Luis . — Manual de Taxidermia para la preparación de las espècies zoológicas; seguido de una apéndice comprendiendo la taxidermia aplicada a la peletería. Preparaciones osteológicas. botàni- cas y conservación de los ejemplares. — Barcelona, Fiol y G.°, iroB. S o \v e r b y , G . B . — Illustrated index of british shells, containing figu- res of all the recent species, with names and other information. — Lon- don, Simpkin, Marshall, and. G.°, 1859. Stabile, Joseph . — Mollusques terrestres vivants du Piémont. Extr. vol. VI Atti Soc. Be. Nat. Milano. — Alilan, Bernandoni, 1864. Staudinger, O.; y Rebel. H.— Gatalog. der Lepidopteren des palaearctischen Faunengebietes. — Burg. G. M., August Hopfe, 1901. Suiié y Prats, Enrique . — Explotación industrial de la cria de la gallina en grande escala. — Barcelona, Redondo y Xumetra, 1889. T a r r é , Emili . — Nostres bèsties: El gripau. Barcelona, Tip. FAvenç, 191 1. T a r r é , Emili . — Nostres bèsties: Les rates pinyades. — Barcelona, Tip. L'Avenç, 191 1. Tarré, Emili. — Nostres bèsties: L'Erissó. — Barcelona, Badia, 1912. Tarré, Emili. — Nostres bèsties: L'Os. — Barcelona, Imp. Galve, 191 5. Tarré, Emili . — Nostres bèsties: L'Esquirol. — Barcelona, Imp. Galve, 1914. Tarré, Emili . — Nostres bèsties: El Llop. Barcelona, Galve, 1914. Tarré, Emili . — Nostres bèsties: El senglar. — Barcelona, Galve, 191 5. Tarré, Emilio. — Las aves en la Agricultura. — Barcelona, M. Galve, 1913- T h i e r r y , P . — Essai de nomenclatura raisonée des Echinides. Biblioteca 311 T ho mas, Oldfield .— Catalogue of theMarsupialia and Alonotremata in the collection ofthe British Aluseum (Natural Ilistory). — London, Taylor & Francis, 1888. Thós y Codina, Silvino . — Exploración y explotación de los cria- deros metalíferos del valle de Ribas, por la Sociedad «Minas y Mine- rales». Gironès y Ilenrich, en comandita. Memòria sobre el estado actual de los trabajos. — Barcelona, Henrich y C, 1904. Tomàs, Llorens . — Minerals de Catalunya. — Memòria premiada en el concurs celebrat per l'Institució Catalana de Historia Natural, l'any 1909. — Barcelona, Imp. «La Hormiga de Oro» 1910. Tomàs, LL.; y Samà, A. de. — Moluscs marins de Catalunya.— S. 1. n. d. (Barcelona, 1908?) Trouessart, E. L . — Mammifères de la France. — S. 1. n. d. United States National Museum. — Annual report. Vayssiére, A.; y Germain, L. — Mollusques de la France et des regions voisines. (Bibliothèque de Zoològic).— Paris-Lille, A. Taffin, Leport, 191 3. Velasco, Julian de . — Historia maravillosa de la naturaleza y pro- piedades del elefante y de las principales cuestiones que distinguen al que acaba de conducir a esta Corte desde Àsia D. Joseph Padouani. — Madrid, Villalpando, 1806. Verneuil, Ed. de; et Collo mb, ed. de. — Carte géologique de TEspagne et du Portugal, (con «explication sommaire»).— París, Gau- thier. — Villars, 1869. Vézian, Alexandre. — Du térrain post-pyrénéen des environs de Barcelone et de ses rapports avec les formations correspondantes du bassin de la Méditerranée. Thèse de Géologie présentée et publiquement soute- nue devant la Faculté des Sciences de Montpellier le Baoüt 185Ó. — Mont- pellier Ricard frères, 1856. Vezian, Alexandre . — Essai d'une clasification des terrains compris entre la craie et le système miocène exclusivement. Extr. Bull. Soc. géol. France 2.' sér. t. XV, 18^8.— París, L. Martinet, 1858. Vezian, Alexandre . — Mollusques et Zoophytes des terrains num- mulitique et tertiaire marin de la province de Barcelone. — Montpellier, Ricard frères, 1856. Vezian, Alexandre . — Observations sur le terrain nummulitique de la province de Barcelone. (Extr. Bull. Soc. gèol. France, 2.", sér. 1857). Vidal, Llluís M. — Abrich Romaní. Estació Agut. Cova d'Or o dels Encantats. Estacions prehistòriques de les èpoques musteriana, mag- deleniana i neolitica a Capellades y Santa Creu d'Olorde (Provincià de Barcelona).— (Del Anuari dels Instituts d'estudis Catalans. MCMXI- XII). ' Vidal, Luis Mariano . — Cuatro palabras sobre las salinas de Car- dona y su edad geològica. — S. 1., 1914. 312 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Vidal. Luis .M a r i a n o . — Nota geològica y paleontológica sobre el juràsico superior de la provincià de Lérida, (Extracto del Boletín del Instituto Geológico de Espana). — Madrid, Antonio Marzo, 191 5. Vidal, Luis Mariano . — Nota paleontológica sobre el silúrico supe- rior del Pirineo Catalàn. — Barcelona, Sobrinos López Robert y C/, 1914. Vidal, Luis Mariano . — Nota sobre dos formas nuevas de baróme- tro de mercurío destinados a viajes cientificos. (Asoc. esp. para el Progr. de las Cienc). — Madrid, Eduardo Arias, 1908. Vidal, Luis Mariano . — Un megalito curioso, Uamado la -piedra del sacrificio del Castillo de Sabassona, en la comarca de Vich. (Extr. Bol. R. Soc. esp. Hist. Nat. Junio 191 5). Vidal, Luis Mariano; y M aliada, Lucas . — Memòria relativa al abastecimiento de aguas potables de la Ciudad de Cartagena y su puerto.^ — Cartagena, M. Carreno, 1914. Vidal y Careta, Francisco . — La Guanabaquita. — Habana, Ruiz y Hno. 1893. Vilanova y Riera, Juan . — Origen, naturaleza y antigüedad del hombre. — Madrid, A. Avrial, 1872. Vi nas, Francisco. — Discurs llegit pel fundador deia Lliga de de- fensa del Arbre fruiter... en el solemne acte de la inauguració de la Càmara Agrícola del Plà del Bages. — Manresa, Imp. de Sant Josep, 1905. V i s i t e (Une) au Muséum d'Histoire Naturelle de Perpignan. — Perpignan, Charles Latrobe, 1875. V o g t , C a r 1 . — Les mamifères. — Corbeil, Crété, 1884. Webb et Berthelot .— Mollusques etc. des iles Canaires. Webb, Philippus Carker; et Berthelot, Sabinus. — Synopsis molluscorum terreslrium et fluviatilium quce in itineribus per insulas Canarienses observarunt. —Paris. Teezuolo, 1883. Willkomm, Mauritio; et Lange, Joanni . — Prodomus tlo- rae hispanicae seu synopsis methodica omnium plantarum in Hispània sponte nascentium vel frequentius culturam quae innotuerunt. — Stutt- gartiae, Carl Grunigeor, 1870-93. W o o d w a r d , li e n r y . — Guide of the collection of fòssil Fishes in the department of Geology and Paleontology British Museum (Natural His- tory) Second edition. — Hertford. Stephen Austin & Shon, 1888. W o o d w a r d , D r . S . P . — Manuel de Conchology ou Histoire Natu- relle des mollusques vivants et fossiies, augmenté d'un appéndice par Ralph Tate.— Traduit de l'Anglais sur la 2.' edition par Aloïs Humbert. Paris, Simón Racón, 1870. Barcelona, 31 desembre, 191 5. J. B. d'A. A. OBRES I PUBLICACIONS REBUDES DES DE i.^^ DE GENER A 30 JUNY DE 1916 (D Abel, . — Die vorzeitlichen Sàugetiere.— Rudolstadt, F. Mitzlaff, igi-j. Aguilar- Amat, J. B. de. — Observaciones malacológicas. — Molus- cos de Olot. — Barcelona, J. Altés v Alabart, 191 5. Aguiló y Fuster, M a r i à n . — «Diccionari Aguiló». Materials lexi- cogràfics aplegats. A n ó n i m o . — Àlbum de la Flora. — 8. 1. n. d. Alzina y Melis, Joan. — La neurosi y els neuròtics. (Minerva, 19 16). Antiga i Sunyer, Pere, i Bofill i Pichot, Josep Al." — Ca- tàleg de Insectes de Catalunya. Himenòpters. — Barcelona, L'Avenç, 1902 a içoó. Archivesde Zologie Experimentale et Génerale, París, 18Ó2-1914. Azpeitia y Moros, Flor en t i no. — La Diatomología espanola en los comienzos del siglo XX. — Madrid, Eduardo Arias, 191 1. Bar niïs Giol, Pere . — Die Mundart von Alacant. Beitrag sur Kennt- nis des Valencianischen. — Barcelona, 191 3. Bar niïs Pere . — Textes catalans avec leur transcription phonetique pré- cédés d'un aperçu sur les fonts du catalan par J. Arteaga Pereira. — Barcelona, L'Avenç, 191 5.. Barnola, S. J.; Joaquín M." d e . — El Pi florit del bosch de «can Vilar de Vallgorguina» (Pinus pinea L. v. florida de Barn. var. nova). — Barcelona, Altés y Alabart, 191 5. Bateman, Rev. Gregory C. — The Vivarium, being a practical guide to the construction, arrangement of Vivaria. — London, Opcot Gili, s. d. Bol et in deia Comisión del Mapa Geológico de Espana. — Madrid, Ma- nuel Tallo, 1886-1910. Bol et in del Instituto Geológico de Espana. — Madrid, Antonio Marzo, 1911-191Í5. Briquet, Joh . — Prodrome de la Flore Corse, comprenant les resultats botàniques de six voyages executés en Corse sous les auspices de M. Emile Bournat. — Génève, Reggiam et Renaud, 1910. Butlletí de Dialectologia Catalana. (1) No figuren en aquesta llista les revistes amb les que teníem establert canvi an- teriorment a 1916. 21 314 Juíita de Ciències Naturals de Barcelona Butlletí de la Institució Catalana d'Historia Natural, igoi-1916. Glascar, Frederic Mn. — El Gènesi. — Versió segons els textos ori- ginals i amb anotació. — Barcelona, Marian Galve, 191 5. Goincy, Auguste de. — Ecloga plantarum hispanicarum seu icones specierum novarum vel minus cognitarum per Hispanias nuperri me detectarum. — París, Chamerot et Renouard, 1893. Cornelli Nepoti s. — Liberde excellentibus ducibus exterarumgentium. Gornetz, Víctor. — Les explorations et les voyages des fourmis.— Laguy Grevin, 1914. Cotteau G. — Descripción de Equinoides fósiles de la isla de Cuba, adicionada por don Justo Egozcue y C." — Madrid, Viuda e Hijos de M. Tello, 1S97. Cough, Jonatan. — A history of the fishes of the British island. — Driffsds, B. Fawcett, 1877. Vol. 1-4. Criaderos de hierro de Espana (Mem. Intit. Geol. Esp.) — Madrid, Antonio Marzo, 1913. Darder i Llimosna, Francesc de A. — Piscicultura industrial. Conferències donades a Ripoll amb motiu de celebrar-se en dita vila la Festa del Peix. — Barcelona, Henrich y G.% 1915. Enciclopèdia ilustrada Segui. — Barcelona. Enciclopèdia Universal Ilustrada . — Espasa, Barcelona. Estudiós referentes al terremoto de Andalucía ocurrido en 25 de Diciem- bre de 1884 y a la constitución geològica del terreno conmovido. — Madrid, Manuel Tello, 1890-93. Estudis Romànics (Llengua i Literatura.)— Barcelona, L'Avenç. 1916. Font i Quer, P. — Ensayo Fitotopogràfico de Bages. — Mahón, Tipo- grafia Mahonesa, S. A. Font i Quer, Pius. — Notes sobre la «Flores de Bages». — Barcelona, López Robert, 1910. Font i Quer, P. — Plantes de Larache. — S. I., Octubre 1914. Font i Quer, P. — Plantes de Vallferrera. — Barcelona, F. Altés, 191=;. Fonts erc, E. — Resum d'Astronomia (minerva, 191Ó). Fortschritte der Naturwissenschaftlichen Forschung. — Prof. Dr. E. Abderhalden. — Wien, Gottbiebt Gistel, 191 2-13. Vol. Gibert, Agustí M . " — Fauna ictiològica de Catalunya. — Barcelona, J. Bartra Laborde. 1913. Griera y Caja, Antonio. — La frontera Catalana-aragonesa. Estudi Geogràfic lingüistic— Barcelona, L'Avenç, 1914. Hamonville L. d. — Atlas de poche des Oiseaux de Frdnce. Suisse et Belgigue. — París, J. Mersch, 1908-1911. Hauser, En r i q u e .— Reconocimiento y determinación de los gases combustibles en las aguas minerales. — Madrid, Antonio Marzo, 1914. Hermite, Henri . — Estudiós Geológicos de las islas Baleares. — Mallor- ca y Menorca. — Madrid, Manuel Tello, 1888. Biblioteca 315 Hesse, R.; und Doflein, F. — Tierbau und Tierleben. — Leipzig, B. G. Teubner, 1910-14. Ja m mes, León.- Zoologie practique base sur la disecUon des animaux les plus repandus. — París, Lahure, 1904. Kolkwitz, R. — Pflanzenphysiologie. — Jena, Antón Kàinpfle, 1914. Lacace-Duthiers, H. de. — Faune du golfe du Lyon. Corallaires zoanthaires sclérodermes. — S. 1., 1897. Laguna, Maximo, y Àvila, Pedró, de . — Flora forestal espa- nola que comprende la descripción de los àrboles, arbustos y matas que se crían silvestres asilvestrados en Espana. — Madrid, imprenta de Sordomudos y Ciegos, 1883, 1890. La Sciencie Française. — París, Larousse, 1915. Locard, Arnould. — Les coquilles terrestres de France. Descripción des familles, genres et espèces. — Lyon, A. Rey. 1894. Locard, Arnould. — Les coquiles d'eau douces et saumàtrcs de France. — Lyon, 1896. M ara gall, Joany Bosch Gim pera, P. — Himnes homèrics. — Bar- celona, Massó, Casas & C°., 1913. Maluquer. Joaquim . — Primera llista de Rcptils i Amfibis de Cata- lunya. — Barcelona, F. Altés, 1916. Maluquer, Joaqui m. — Notaherpetològica. — Barcelona, F. Altés, 1916. Maluquer Josep . — Oceanografia. (Minerva, 1916). Maluquer, J o s e p . —Moluscs terrestres i d'aigua dolsa dels voltants de la Pobla de Segur. — Barcelona, F. Altés, 1906. Maluquer, Josep . — Alguns moluscs de la Vall de Ribas (Pirineu Ca- talà).— Barcelona, F. Altés, 1912. Mallada, L. — Catalogo general de las espècies fósiles encontradas en Espana. — IWadrid, Manuel Tello, 1892. Mallada, L . — Explicación del Mapa geológico de Espana. (Mem. Comis. Mapa e Instit. Geol. Esp.) — Madrid, Hijos de M. Tello, 1902-1911. Maureta, José, y Thos y Codina, Sil vi no. — Descripción fí- .sica geològica y minera de la provincià de Barcelona. (Mem. Comis. Mapa Geol. Esp.)— Manuel Tello, 1881. M e i r o w s k y , F . — Studien über die Fortpflanzung von Bacterien, Sipiri- llen und Spirochàten. — Würzburg, H. Stürzt, 1914. Memòria presentada per l'Institut d'Estudis Catalans a l'excel•lenlis- sim senyor President de la Diputació provincial de Barcelona sobre la creació d'un Laboratori de Fonètica experimental. — Barcelona, Massó, Casas y C."*, 1914. M e m o r i a s de la Comisión del Mapa e Instituto Geológico de Espana. Memòries de la Institució Catalana d'Historia Natural. A\ i n e r V a . — Colecció popular dels coneixements indispensables. — Barce- lona. Catalonia, 191Ó. Museu . — Hero i Leandre. — Barcelona, Massó Casas & C.\ s. d. 3i6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Normes ortogràfiques . — Barcelona, iViassó, Casas & C/, 191 3. Palacios, Pedró. Descripción física, geològica y agrícola de la pro- vincià de Soria. (Memorias de la Comisión del Mapa geológico de Espa- na). — Madrid, Manuel Tello, 1890. Palau Vera. — Resum de Geografia d'Europa. (Minerva, 1916). Balladin, W. — Pflanzenphysiologie. — Berlín, Gustav Schade, 191 1. Pfeiffer, Ludwig. — Die steinzeitliche Technik. — Weiman, R. Wag- ner, 1912. Pujol, Mossèn Pere. — Documents en vulgar del segles XI, XII, & XIII procedents del Bisbat deia Seu d'Urgell. - Barcelona, L'Avenç, 191 3. Reguis, J. M. F. — Essai sur l'histoire naturelle des vertebrés de la Provence et des departements circonvoisins. — Draguignan, C. et A. Latil, 1882. Ròseler, Paul; und Lamprecht, Hans. — Handbuch fur biolo- gische Ubungen. — Würzburg, H. Stürts, 1914. Roule, Louis . — L'Anatomie compare des animaux bassé sur l'embryo- logie. — Corbeil, Ed. Crété, 1898. Rouy, G., y Foucaud, J. — Flore de France. — Tours, Doslis Frè- res. 1893-1913. Rovira i Virgili, A. — Diccionari Català-Castellà & Castellà-Català. — Barcelona, Antoni López, 1914. Sagarra i deCastellarnau, Ignaci de. — Lepidòpters nous per la fauna catalana, pertanyents a les families Geometridae, Nolidae, Cymbidae, Arctiidae, Zygaenidae, Psychidae, Aegeriidae. — Barcelona, Altés y Alabart, 191 5. Takenoshin Nakay. — Flora sylvatica koreana Pars I Aceraceae- Pars 11 Betulaceae. — S. 1., 1915. T a r r é , Emili . — Nostres bèsties: La Guilla. — Barcelona, Galve, 1916. Tarré, Em i 1 i .—Nostres bèsties. — L'Isart. — Barcelona, Galve, 191Ó. Tarré, J. — Nocions de litúrgia cristiana. (Minerva 1916). Terrades, Esteve . — El radi. (Minerva, 191Ó). Terremos de Andalucía. — Informe de la Comisión nombi^da para su es- tudio en 7 de Marzo de 1885.— Madrid, M. Tello 1885. Tobler, F r i e d r i c h . — Die Gattung Hedera. — Jena, Ant, Kàmpfe, 1912. Vidal, Luis Mariano. — Ceràmica de Ciempozuelos en una cueva prehistòrica del N. E. de Espaiia. — Barcelona, Guinart y Pujolar, 1916. Vidal, Luis Mariano. — Sobre el pretendido aArchaeopteryx» de la Guinea Espanola. — Madrid. 191Ó. Webb, Philip Barker. — Iter hispaniense or a Sinopsis of plants collected in the southern provinces of Spain and in Portugal. — Paris, Berthune et Plon, 1838. Zittel, Karl A. — Traité de Paleontològic. Traduit par le Dr, Char- les Barrois. — Munich, R. Oldenbur, 1883-91, ENTITATS I PUBLICACIONS AMB LES QUE ESTABLEIX CORRESPONDÈNCIA I CANVI LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA Alemanya fier/ín. — Reichsamt des Inneren. Ornithologishe Aíonatsberichte. Museum für Naturkunde. Institut fur Meereskunde und Ozeanographisches Museum. Deutsche Geologische Gesellschaft. Konigl. Bibliothek. Naturae Novitces. Archiv für Naturgeschichte. Museumskunde (R. Kòtschau). Berliner Entomologische Gesellschaft. Deutsche Entomologische Gesellschait. Gesellschaft Naturforchender Freunde. Zoologischer Museum. Braunschweíg. — Archiv für Anthropologie. Bremen. — Naturwissenschaftlichen Verein. Còln ajRh. — Museum fúr Naturkunde. Dahletn. — Entomologischer Museum. K. Botanischer Garten und Botanisches Museum. Dresden. — Entomologischer Verein. Kgl. Museum fúr Naturkunde. Frankfurt ajM. — Deutsche Malakozoologische Gesellschaft. Entomologische Zeitschrift. Zoologischer Beobachter (0. Bòttger). Hamburg. — Nat urwissentchaftlichen- Verein. Naturhistorisches-Museum . Helgoland. — Biologische Anstalt auf Helgoland. Jena. — Botanisches Zentralblatt. Ergebnisse und Fortschrltte der Zoològic. Karlsruhe. — Archiv für Protistenkunde. Allgemeine Botanische Zeitung. /ví>/. -Kommission zur Wissenschaftlichen Untersuchung der Deutschen Meere. 3i8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Leipzig. — Zeitschrift fúr Wissentchaftliche Zoològic. Geologische Rundschau. Geologisches Zentalblatt. Zeitschrift fúr Kristallographie und Mineralogie. Zoologischer Anzeiger. iVtf2/ia??2m. — Fischerei-Zeitung (E. Walter). Nürnberg. Naturhistorische Gesellschalt. Plón ijHolstein. — Biolog'ische Station zu Plòn. Archiv fúr Hydrobiologie und Planktonkunde. Stuttgart.—Blàtter fúr Aquarien-und Terrarienkunde (W. Wolterstorit) Mineralogisches Jahrbuch (Bauer, Koken Liebisch). Internationalen Entomologen-Verein. Anglaterra Edinburgh. — Royal Physical Society. Glasgow. — Natural History Society. London. — Zoological Society. Entomological Society. Malacological Society Palaeontographical Society. Royal microscopical Society. Zoological Record. Royal Botànic Gardens. British Museum of Natural History. British Ornithological Club. Journal of Botany (1. Britten). Anthropological Institute. Manchester. — Conchological Society of Great Britain and Ireland. * iMuseums Association. Plymouth.—y\arme Biological Association of the United Kingdoin. Argentina Buenos Aires. — Ministerio de .Agricultura. Aíuseo de la Plata. Museo Nacional. Córdoba. — Acadèmia Nacional de Ciencias. Austràlia Sydney. — Australian Museum. Linnean Society of New South Wales. Biblioteca 319 Aus-tría Krakau. — Akademie der Wissenschaften. Lemberg. — Naturforscher-Gesellschaft «Kopernikus». SiTra/'fi'uo.— Bosnisch-Herzegovinisch Landes-Museum. Triest. — Zoologischer Station. Wien. — K. k. Naturhistorisches Hof .Museum. K. k. Zoologisch-Botanische Gesellschaft. Zoologischer Institut der Universitat. K. Akademie der Wissenschaften, Abteilung I. Bèlgica Bruxelles. — Société Entomologique de Belgique. Société Belgue de Geològic, Paleontològic et Hydrologic. Société Royale Botanique de Belgique. Société Royale Malacologique et Zoologique de Belgique. Jardin Botanique de l'Etat à Bruxelles. Brasil Pard. — .Museu Paraense. Rio de Janeiro. — Museu Nacional. Süo Paulo. — Museu Paulista. Canadà Ottarva. — Canadian Museum. Toronto. — Entomological Society of Ontario. University of Toronto. The Canadian Entomologist. Dinamarca Kopenhague. •- Société Botanique. Société Entomologique. Consell Permanent international pour l'exploration de la mer. Equador Guayaquil. — Biblioteca Municipal. Egipte El Cairo. — Société Entomologique d'Egypte. Institut Egyptien. 320 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Espanya Barcelona. — Arxiu Municipal. Arxiu Provincial. Biblioteca de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans. Consell de Pedagogia. Facultat de Ciències Naturals. Biblioteca Universitària. Institució Catalana d'Historia Natural. Real Acadèmia de Ciencias y Artés. Centre Excursionista de Catalunya. Ateneo Barcelonès. Secció de Barcelona de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural. Girona. — Diputació Provincial. Ajuntament. L/eirft?. — Diputació Provincial. Ajuntament. Madrid. — Real Sociedad Espanola de Historia Natural. Instituto Geológico de Espana. Biblioteca Nacional. Biblioteca Real. Junta de Ampliación de Estudiós e Investigaciones Cientííicas. Real Acadèmia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Real Sociedad Geogràfica. Real Acadèmia de la Historia. Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artés. Facultad de Ciencias Naturales. Biblioteca Municipal. Asociación para el Progreso de las Ciencias. Museo Nacional de Ciencias Naturales. Biblioteca del Palacio del Senado. Biblioteca del Congreso. Palma de Mallorca. — Estación de biologia marina. Biblioteca Municipal. Santander. —Kstación de Biologia marina. Tarragona. — Diputació Provincial. Ajuntament. Tortosa. — Observatorio del Ebro. Zaragoza. — Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Biblioteca 321 Estats Units Berkeley. — University of Califòrnia. Bosío». — Boston Society of Natural-History. Buffalo. — Society of Natural Sciences. Cambr idge . — M.\xse\xm of Zoology of Harvard College. Chicago. — Acadómy of Sciences. Field Aiuseum of Natural-History. Madissn. — Wisconsin Academy of Sciences. Wisconsin Geological and Natur History Survey. Mamoth Hot Springs. — Yellowstone Park Assotiation (Wyoming). New-Orleans. — Botanical Garden. Museum of Natural-History. University of Louisiana. New-York. — Botanical Garden. Zoological Society. The American Naturalist. American Museum of Natural-History. Philadelphia.— American Journal of Conchology. Academy of Natural Sciences. Pittsburgh. - Carnegie Museum. San Francisco. — Museum of Natural-History. Saint Loiiis. — Academy of Sciencies. Missouri Botanical Garden. Springfield. — Museum of Natural-History (Massachussets). Urbana. — Illinois State La'.oratory of Natural-History. University of Illinois. Washiíigton. — Carnegie Institution. United States Geological Survey. U. S. Departament of Agriculture-División of Ornithology and Mammalogy. Smithsonian Institution. U. S. National Museum. França Banyuls-sur-Mer . — Labora toire Aragó. Boulogne. — Station aquicole. Bordeaux. — Société Oceanographique du Golfe de Gascogne. Concarneau. — Station Zoologique. Carcassonne. — Société d'Etudes Scientifiques del Aude. Lyon. — Société Botanique de Lyon. 322 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Marseille. — Musée d'Histoire Naturelle. Le Mans. — Acadèmic Internationale de Geographie botanique. Nantes. — Société des Sciences Naturelles de TOuest de la France. Nice. — Société des Naturalistes des Alpes Marítimes. Orleans. — Société française d'Ornithologie. Paris. -Ministère d'Instruction Publique. Société Zoologique de France. Société Botanique de France. Société Geologique de France. Société Française de Mineralogie. Société Entomologique de France. Museum d'Histoire Naturelle. Archives de Zoològic Experimentale et génerale. La Feuille des Jeunes Naturalistes. Perpignan. — Société Scientifique et Literaire des Pyrcnées Orientales. Toulouse. - Université de Toulouse. Revue des Pyrenées. Uzés. — Miscellanea Entomologica. Holanda Amsterdam. — Acadèmic Royalc. Haarlem. — Musée Teyler. Société Neerlandaise des Sciences. Leiden. — Rijks Herbarium. Industan Calcutta. — Gcological Survey of índia. Ceylon. — Royal Botànic Gardens Peradeniya, Ceylon-Colombo Colombo Museum. Raíia Bologna. — Rivista Italiana di Ornitologia Catania. — Reale Accademia Gioenia. FíVewze. — Società Entomologica Italiana. Società Botànica Italiana. Reale Stazione di Entomologia Agrària «Redia». Gènova. — Museo Civico di Storia Naturale. Milano. — Società Italiana di Scienze Naturali. Napoli. — Società di Naturalisti in Napoli. Stazione Zoològica. Orto Botanico delia R. Università. Biblioteca 123 Palermo. — Reale Instituto Botanico. Società Siciliana di Scienze Naturali. Roma. — Società Zoològica Italiana. R. Comitato Geologico Italiano. R. Accademia dci Lincei. Pontifícia Accademia dei Nuovi Lincei. Società Malacologica Italiana. l'orino. — .Musei de Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università. Japó Tokyo. — Annotationes Zoologicae japonenses. Tokyo Botanical Society. Mèxic Mé.xico. — Instituto. Geologico de Méjico. Museo de Historia Natural. Mónac Institut Océanografique de Mònaco. Noruega Bergen. — Bergens Museums Aarborg. Christiania. — Forhandlinger i Videnskabs-Selskabet i Christiania. Tromsoe. — Tromsoe Museum. Nova Zeelandía Wellington. — New Zeeland Institute. Portffgaí Braga. — Sociedade Broteriana. Lisboa. — Comissao de Serviço Geologico de Portugal. Acadèmia das Sciencias. Société Portugaise des Sciences Naturelles. 524 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Rússia EkaterinosLxiü. — Société ouralienne des Sciences Naturelles. Kiexü. — SocictL• des Naturalistes de Kiew. Petrograd. — Revue Russe d'Entomologie. Acadèmic Imperiale des Sciences. Jardin Imperial Botanique. Tiflis. — Jardin Botanique de Tiflis. Kaukasische Museum. San Salvador San Salvador. — Museo Nacional de El Salvador. Suècia Stockholm. — Entomologisk Tidskrift-Entomologiska Fòreningen. Kongl. Svenska Vetenskaps-Akademie. Uf sala. — Geological Institución of the University. Suissa Berna. — Société Entomologique Suisse. Génève. — Société Geologique Suisse. Museum d'Hitoire Naturelle. Institut National Gènevois. Société Botanique de Génève. Zurich. — Societas Entomologica. Ungria Budapest. — Museum Nationale Hungaricum. Magyar Ornithologiai Kozpont Folyóirata; «Aquila». Unió Sud-Africana Capetovjn. — South African Museum. Pretòria. — Transwaal Museum. Zoological Garden. Biblioteca •73: Uruguay Montevideo.— Niuseo Nacional. Institut© de Pesca. Venezuela Caracas. — Museos Nacionales. Xile Santiago. — Museo Nacional de Chile. Société Scientifique du Chili. Deutsche Wissenschaftlichen Verein. Valparaíso. — Museo Nacional de Valparaíso. FRANCESC X. ALTÉS ALABART Impressor Àngels, 22 i 24. — Teléeon 41 10 BARCELONA York I Gl II' I 3 5 85 0025 ^ /■- .^ . :^ "« ■^f. ^^ t*<- V^w"^ ,v3í ■•^j^ ^jRinrJ-^.- i>v*.>-