^ilüüiilliiíillSP

: .

li, .5ii

•iiililiiiiíü^

mm

\MM

MMmmm

ÜÜlilliiiiliili^

m

'"íi

^if|jii!!!li!!í|iíilij||||l

lïlflliilliliiiiiiilllf

.úi

-WM^

\n\ïï\v

liiiÜiii^

i

H<

ílililíiili

5MÍ) ,-5» j

■llllllr
íiiiiíiiitiií'

iiüii

ií

pi

lUlXitíOOiiiiiiii^t^ '

I

AJVNTAMENT I DIPVTACIÓ DE BARCELONA

JVNTA DE CIÈNCIES
NATVRALS

ANVARl II
1917

(SEGONA part)

MVSEV MARTORELL

PASSEIG DE LA INDVSTRIA

BARCELONA

JVNTA DE CIÈNCIES NATVRALS
DE BARCELONA

AJVNTAMKNT I DIPVTACIÓ DE BARCELONA

JVNTA DE CIÈNCIES
NATVRALS

ANVARI II
1917

(segona part)

MVSEV MARTORELL

PASSEIG DE LA INDVSTRIA

BARCELONA

■Nn

SUMARI

(Anuari II, 1917)

PRIMERA PART p*«^

Secció oficial:

Junta de Ciències Naturals per al bienni 1916-1917

Senyors que han constituït les Juntes des de la seva orga-
nització en Junta Municipal, autònoma, el 27 de Març
de 1 906

Personal tècnic i auxiliar

Estatut de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Instal•lacions i serveis

Acords presos per la Junta de Ciències Naturals (Octubre

1916 -Juny 1917) 25

. ï-MKARY

II

BOTÀNICA

ÜAKUlíN-

13

16

19

23

Actes cel•lebvats amb tnotiii de la inauguració de les instal'lacions

i serveis de la Junta, del 28 d'Abril al ^ de Maig de 1917 • • • • 67

Acta de la sessió inaugural, que tingué lloc el dissapte, dia

28 d'Abril de 1916, en el Saló de Cent 69

Representacions i adhesions 71

Missatjc de salutació del Museo Nacional de Ciencias Natu-

rales de Madrid 75

Memòria del Secretari General i Tècnic 81

Discurs del litre. Sr. Professor D. Carles Calleja, Vocal Tèc-
nic, Vis-president de la Junta de Ciències Naturals de

Barcelona 97

Discurs del President de la Junta, litre. Sr. D. Santiago
Andreu i Barber, Tinent d'Arcalde de l'Excm. Ajuntament
de Barcelona 107

Geologia del Montsech. — Conferència donada^ en la Reial Acadèmia

do Ciències per l'Excm. Sr. D. Lluís Mariano Vidal 115

Estudio para una ynonografia de las Ndyades de la Península

Ibérica, por F. Haas 13'

Lista I. — Indica Cronológico de la Literatura sobre las Nà-

yades Ibéricas 1 33

\i Junía de Ciències Naturals de Barcelona

PAgs.

Lista II. — Tabla Cronològica de las Nàyadcs citadas en la

Península Ibérica, con notas críticas y sinonimias 149

Lista III. — Agrupación de las Nàyades Ibéricas por cucncas

fluviales 167

IV. — Sobre la situación del Unió Wolwichi, Morelcl 185

La Col•lecció Rosals, per Aitur Bofill, Director del Museu 193

Plecópteios (Ins.) nuevos de Cataluna, por el R. P. Longinos

Navàs, S. J 199

Organització i increment de la secció Oceanogràfica, per Josep

Maluqucr 205

I. — • Biblioteca especial 206

II. — -Instrumental i utillatge del Museu 212

III. — Maquetes i reproduccions 216

IV. — Col•leccions d'animals marins 216

El laboratori de Cristaliografia i Mineralogia, pel Dr. F. Pardillo

i Vaquer 243

El departament de Botànica del Museu, pel Dr. Pius Font Qucr . . 253

Catàleg del Herbari Jiménez Munuera de la Junta de Ciències

Naturals, per Emilia Civit 261

El laboratori d'Entomologia del Museu, per Ignasi de Sagarra.. 279

I. — Biblioteca 280

II. — Catàlegs de les col•leccions 283

III. — Adquisició de material d'estudi 284

IV. — Educació tècnica del personal auxiliar 286

V. — Col•leccions Entomològiques al Museu de Catalunya, . 288

Catàleg dels insectes del Museu pertanyents als ordres: Parancu-
roptera — Ephemevopteva — Plecoptera — Neuroptera — ■ Mega-
loptera — Rhaphidioptera — Emhioptera — Mecoptera — Psocop-

tera — Trichoptera, per Mercè Bohigas i Antònia Sanchez . ... 301

Sumari vii

PAgs.
SEGONA PART

Catàleg de la col•lecció de Cicindelinae (Ins. Coleop.), dipositada

en el Museu de Catalunya, per Ascenci Codina 327

Moluscos ingressats al Museu des del Juny de 1916, per Artur

Bofill i Poch 533

La Secció herpetològica, per Joaquim Maluquer 553

Catàleg dtíls rèptils i batracis del Museu 555

Suplemento al catalogo de los mamífer os del Museo, por J. B. de

Aguilar- Amat 571

Exciírsions:

Excursió oficial a la Costa i muntanya Catalanes, per A. Bofill. . . 577

Visita oficial al Parc Samà de Cambrils, per J, B. de Aguilar-

Amat 589

Quelqites jours à Menorca (lles Balears), per Fr. Bianor E. C. . . 595

Excursiones geológicas por los alrededores de Barcelona, por M.

San Miguel 601

Excursiones por la montana del Tibidabo 601

ExGursión a Papiol 610

Excursió a les illes de Mallorca i Cabrera, per J, Maluquer 615

Mol•luscos d'aigua dolça 616

Mol•luscos terrestres 617

Vuit dies d'excursió botànica als Ports de Tortosa, per Font Quer, 61 q

Note stir quelques plantes de Vallirana et du plateau de Begues,

per Fr. Sennen E. C 633

VIII Junta de Ciències Naturals de Barcelona

PAgs.

Revista 663

Moviment científic natural durant l'any 1916-1917 663

Los estudiós biológicos 663

Notes oceanogràfiques 669

Bibliografia geològica 674

Noves botàniques 686

L'estudi de l'herpetología: Espanya, Estranger 692

Les Ciències Naturals en les ensenyances complementàries

d'extensió i vulgarització 694

Nuevo màstic para cerrar recipicntes con preparaciones en

alcohol, írascos y cajas de transporte 695

Cursos del Museu 697

Cursos Leclerc du Sablon, a Madrid 700

Festes i visites de salutació entre naturalistes 701

Les visites del públic als Museus i instal•lacions de la Junta. 702

Obituari 703

Biblioteca:

Obres i publicacions rebudes des del i"" de Juny de igi6 a ^o de

Juny de igij 707

Entitats i publicacions amb qui té establert canvi la Junta de

Ciències Naturals de Barcelona 727

Registre general alfabètic 741

Errates 751

Index d'Autors 753

LA SECCIÓ ENTOMOLOGICA

{continuació)

CATÀLEG DE LA COL•LECCIÓ DE CICINDELINAE

CATÀLEG DE LA COL•LECCIÓ DE
CICINDELINAE (Ins. Coleop,),

DIPOSITADA EN EL MUSEU DE CATALUNYA

AscEXí I Codina

AfiUEOAT A LA SFrCIi>

PREFACI

Després dels cent seixanta anys esmunyits des de l'edició X
del Systema Naturae de L i n n é , en la qual el naturalista suec
introduïa cinc espècies del gènere Cicindela {campestris,
hyhrida, germànica, sylvatica i maura), que anomenava «Ti-
grides veloces», avui són coneguts prop de 40 gèneres amb
unes 1,200 espècies i alguns centenars de formes (sub-esp. var.
ab.,etc.). El mot «Cicindela», qual etimologia prové de «xaoSyjXa'.»
(lluminós) i «candor» (esplendor), era ja usat pels autors més
antics (Plini, etc.) i ser\'ia per a anomenar diferents insectes
perjudicials i lluents, especialment coleòpters. Linnc dona\"a
al modern mot i^Cicindela» un tot altre sentit, aplicant-lo també
als nostres Lampírids-Malacoderms. Altres, com Aldovrandi
(1638), col•loquen diferents representants de famílies de co-
leòpters en el seu gènere «Biipestris» i entre ells una Cicindela

328 JutUa de Ciències Nuti<>\ils de Barcelona

campestris. ISIoiifet (1634) usa el nom «Bupesiris)) per a Lyita
i tots els Caràbids, i aCaiilharis)) per a la C. campestris a l'en-
sems que per alguns coleòjiters pareguis a les Cetonia\ (d'icin-
ífí'/rt» s'usa com abans per als nostres Lampírids. Jonston
{1653), pren «Cici)idela» novament en el mateix sentit, <^Bn-
prestis'» per a Caràbids, ícCantharis» per a Caràbids, Cerambí-
cids i les nostres actuals Cicindeles; {Canih. parvae és vera-
ment una Cicindela campestris). Així, Geoffroy i Olivier
tenen raó al dir que a Linné cap precedent li aportaren
els seus antecessors per a utilitzar la terminologia del mot
<iCicindela», aplicant-la, en part, a l'actual seny. El mateix
Geoffroy usava el mot nCicindela)), no ja per als nostres
Lampyrini, sinó que també per als nostres Cantharini. Linné,
quan era jove estudiant d'Upsala, designava en el seu «Lap-
pland Reise» les tres cicindeles septentrionals {silvatica, campes-
tris i hyhrida-maritima) amb els noms de Cantharis niger, ma-
culatus i undídatns.

Quasi bé cap altre grup tancat de Coleòpters és avui, res-
pecte al sistemàtic, tan ben conegut com aquest; el nombre
de les espècies desconegudes no's creu superior del 20 al 25
per 100 de les descrites. Regions geogràfiques completes poden
dar-se ja per molt ben explorades: Nord Amèrica donarà apenes
ima nova espècie; la regió paleàrctica no dóna ja des de molt
temps rés fora de la seva frontera asiàtica. Prescindint de les
Dromicina, tancades en ferrers molt reduïts, ja des d'anys té poc
valor lo que ens arriba del Sud d' Àfrica, àdhuc que s'hi han
fet collites nombroses; l' Àfrica oriental alemanya, que per
llarg temps tant havia donat, ja comença a callar. Les illes
a ponent de l'Índia, Ceilà, Formosa, Sumatra, Java, Celebes,
les petites de la Sonda i IMoluques, tot l'arxipèleg Bismark,
les Salomó, Nova Caledònia i Nova Zelanda, etc, han sigut
tant bé, com estèrilmcnt explorades. En Mèxic i Amèrica central,
en els Andes occidentals de la part sud-americana i en l'Ar-
gentina des d'uns deu anys, malgrat recol•leccions intensives,
solament s'hi han descobert poques espècies. Podran ja quasi
solament dar-nos algun contingent de nov. sp. Xina, índia
anterior i interior (Yunnan, Laos!), les Filipines, Borneo (sobre
tot la part hol•landesa). Nova Guinea, el nord i nord-oest tropi-

La col•lecció Codina 329

cal d'Austràlia, Brasil, l'Africa tropical i Madagascar. Quasi
són desconegudes completament Aràbia, sud de Pèrsia (orient
excluït), el propi Afghanistan, el centre d'Austràlia, la regió
oriental dels Andes entre l'Amazones i sud de Venezuela i
l'interior de la part oriental del Brasil (Pianhy, etc), on sembla
fora de dubte que se amaguen un bon nombre de nov. sp.

L'història de les espècies de Cicindelinae i resum sistemà-
tic de la família a grans traçats és aquesta: Linné en conjunt
conegué 9 espècies de Cicindela; Fabrícius (fins 1801, 3 gè-
neres: Cicindela, Mantichora i Collyris; total, 69 espècies);
Olivier i Herbst (1806, 76 espècies) ells han sigut els peons
del segle XVIII; Latreille creà el? gèneres Tricondyla, Me-
gacephala i Therates; W iedemann, Fischervon Wa'-
dheim (qui introdueix en 1821, en el seu <<Genera Insecto-
rum», vol. I, p. 32, el mot Cicindelinae per als 5 gèneres
Mantichora, Cicindela, Megacephala, Therates, Collyris), i Say
(gènere Amhlychila) són els millors coneixedors del nostre grup
en el primer quart del segle XIX. L'any 1825 ens porta el
primer gran esbrinador dels Cicindelinae, el comte D e j e a n.
En el seu «Spécies generales des Coléoptères», vols. I, II i V,
enquibeix 200 espècies del gènere Cicindela solament; els nous
gèneres són: Oxychila, Dromica, Euprosopus, Iresia. Klug pre-
senta en el seu «Jahrbüchern», vol. I, 1834, un treball ple de
vàlua {Pogonostoma, Ctenostoma).

Venim ara al primer sistema dels «Cicindélètes», que B rullé
establí en 1834 en la «Hist. Nat. des Ins.» (Audouinet
B rullé, vol. IV, col. i, p. 27). Castelnau millora aquest pro-
jecte a l'any següent (1835) («Etudes Entomològiques», vol. 1,
P- 33) i crea el gènere Odontochila.

Sobre la proposició de Kirby («Fauna boreali-americana»,
(1837) ^s can\da la nomenclatura i els Cicindelinae se'n diuen
«EuPTERA» i s'agrupen en Longicollia {Collyris), Brevi-
collia (Cicindela), Fissi collia [Mantichora); però ja (1838)
Hope («Coleopt. Manual», vol. II, p. 13) exposa que «Eup-
TERA» té un fals significat i que deu can\iar-se per Ocypoda.
Són gèneres nous: Aniaria, Apteroessa, Eurymorpha, Heptodonta,
Prothyma.

Gistl (1837) en («Systema Insectorum», vol. I)dóna un pur

23

330 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

recull dels gèneres i espècies (sense sistema). Els següents
autors acumulen espècies i gèneres sens preocupar-se de la
Sistemàtica i creen nous gèneres que consignem seguidament:
Westwood {Distipsidcra), Mannerheim {Oxygonia), Reiche,
Chevrolat, Laferté-Sénectère, Schmidt-Goebel i el tan eru-
dit com savi Guérin-Méne\ille [Pseudoxychila, Chiloxia, Eu-
callià).

Lacordaire s'assaja ducs vegades («Mém. Soc. Se. Liège»,
1843, i «Genera des Colcoptères», vol. I, 1854) en fer una divisió
i introdueix els nous gèneres: Amhlychila, Dromochoms.

James Thomson (1857) en una obra cara, de descripcions
defectuoses i figures colorides «Monogr. d. Cicind.» introdueix la
seva original denominació «Cicindélides Métonicia r-
thrés» i ((A n I! i c i aythr és)) . Dels seus contemporanis, són
coneixedors de les espècies de Cicindelinae, Le Conte, Lucas,
Boheman, Motschulsky i, més que tots, Schaum. A tots ells,
emperò, sobrepuja Chaudoir, el qual, en la seva revisió del con-
junt, posa el fonament al nostre present sistemàtic, 1860 («Bull.
Soc. Natur. Moscou»), 1865 («Catalogue de la Collection des
Cicindélides»). Són gèneres nous: Derocrania, Peridexia, Cale-
donica, Prcpusa, Phaeoxantha, etc.

Els 25 anys següents proporcionen principalment sols noves
descripcions d'espècies i gèneres. Mac Leay (espècies d'Aus-
tràlia, gènere Platychila), Bates, Fairmaire, G. Horn (el millor
coneixedor de les cicindeles d'Amèrica), Schaupp, el fluix i poc
científic Dokhturow (gènere Dilaiotarsa), Gestro i Kolbe són
els noms més sobresortints d'aquesta època.

En 1 89 1 apareix la «Monographie der palàarktischen Cicin-
delen» del Dr. W. Horn i H. Roeschke, on se demostra que'l
dibuix i color no són caràcters segurs i constants per a la se-
paració d'espècies i que no més per incidència per a fixar
l'espècie poden tenir-se en compte; la fina diferència de l'es-
culptura i vellutat amb unió de la llargària de les cames, pene,
etcètera, són caràcters diferencials utilitzables. Ganglbauer, en el
clàssic «Kàfern Mittel-Europas», I, 1892; Bedel, en el seu excel-
lent «Catalogue raisonné des Coléoptères du Nord de l'Afrique»,
1, 1895; A. Semenow-Tjan Shansky i Tschitschérine en els seus
treballs des de 1895, han, juntament amb el Dr. Walther

La col•lecció Codina 331

Hom, acabat d'estudiar les fines característiques de les cicin-
deles paleàrctiques.

En el «Bull. Soc. Ent. France», 1891, Lesne fa remarcar
l'importància de la sortida que's manifesta en el VII esternit
abdominal en els Collyris.

Fleutiaux dóna, en el seu «Catalogue systématique des Ci-
cindelidae», 1892, una col•locació de conjunt de tots els gèneres
i espècies.

En 1893 apareix el «Descriptive Catalogue of the Coleoptera
of South Àfrica», vol. I, de Péringuey. -

En 1898 el Dr. W. Horn divideix tots els Cicindelinae en
dos grups (per als quals éll, en 1900, «Ent. Nachrichten», p. 214,
dóna les denominacions de nCicindelidae alacosterna-
liae)) i «p I aty st er Jiali ae ») , separant de la resta els Cte-
nostomidae i Collyridae a causa del «Metaepistern» finament
solcat, en contraposició dels altres amb el «Metaepistern» llis o
no solcat fins davant. En lloc de la part bucal, dóna especial
preferència a la part del pit.

En 1899 («Deustche Ent. Zeitschr.», p. 34) el mateix autor
fa remarcar l'especial proporció entre vellutat i dibuix; dóna
nous criteris sobre els antics gèneres i planteja per primera ve-
gada un sistema dels Cicindelinae en rigurós seny.

En 1902 apareix «Revision of the Cicindelae of Boreal Ame-
rica» de Leng.

En 1905 publica el Dr. W. Horn una revisió sistemàtica
provisional dels Cicindelinae «Systematischer Index», en
«Deutsche Ent. Zeitschr.»), amb consideracions sobre filogènia
i tesis.

En 1906 (loc. cit., p. 329) el mateix autor descriu l'única
Cicindelinae fins ara coneguda [Tetracha carolina) fòssil.

Corrent el mateix any apareix («Proc. Soc. N. S. Wales»,
1906) la «Revision of the Cicindelidae of Austràlia» de Sloane.

Finalment, cal nomenar dos entomòlegs parisencs, Main-
dron i Alluaud, principalment per sos nombrosos i importants
\4atges.

En «Genera Insectorum», dirigits per P. Wytsman, fascí-
cols 82 A (1908), B (1910) i C (1915), el Dr. Walther Horn,
esforçat campió dels Cicindelinae, publicà un acabat recull

332 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

d'alta wiliui bibliogràfica de tot lo publicat sobre el nostre grup
referent a generalitats; història; geografia; coneixements sobre
l'insecte perfecte, larves, crisàlides, ous; anatomia; fisiologia;
morfologia; concepte d'espècies; víÚox de les sub-espècies; grans
races geogràfiques i sub-foiTnes, localització, tipus muntanyencs
i litorals. D'aquestes dades conclou que els Cicindelinae formen
una branca, coordinada i de parella vàlua que'ls Carabinae, en
cl tronc dels C a r a b i d a e quals formes intermitges ens mostra
la tribu Orni na: Passa després a la part especial o distribució
de tots els gèneres i espècies conegudes actualment baix un
rigurós sistemàtic i amb la bibliografia corresponent completa,
el qual patró jo he seguit en l'ordenació de la meva col•lecció.

Conté aquesta: 32 gèneres; 1,089 formes (espècies, sub-esp.
var., ab., etc), amb 2,247 exemplars (1,162 C i 1,085 2) o sigui
més de les tres quartes parts de la fauna completa. Avalua
aquesta col•lecció el fet, que sempre he posat cura especial en
adquirir material sense defecte, de primera qualitat i perfecta-
ment determinat, essent les meves relacions entomològiques amb
el Dr. W. Horn, de Berlín-Dahlem, ja antigues, i portant molts
dels meus exemplars les etiquetes rotulades del seu propi puny
i lletra, així com també he de fer observar l'interès que jo he
tingut en fer-me amb tipus, cotipus, extipus, unicum, raretats
etcètera.

Tots els exemplars porten etiquetes impreses o manuscrites
amb la localitat de l'insecte i sovint també amb la dada precisa
de la captura i el nom del recol•lector o antic propietari, lle-
gint-s'hi noms tan coneguts, apart dels de naturalistes mar-
xants: W. M. Duchon, A. Heyne,Le Moult,H. Rolle, Reitter,
F. Schneider, com:

Etiòpia: A. Bodong, Bòttchcr, Font i Sagué (Río de
Oro), Guérin, Mocquerys (Madagascar), Niginann (Congo),
Noníried, O'Neil, Penther, Péringuey, Pcrrot Frères (Ma-
dagascar), R. Rohde (Camerón), Sahlberg, G. Scheffler,
Dr. Wellman (Angola).

T.a col•lecció Codina 333

Orient: T. R. Bell, R. P. Cardon (índia, Borneo), Dhorn
(Sumatra), Dohcrty, Escher, Fea (Birmà), J. B. Fèrric
(Japó), P, Hibler (Celebes), J. Z. Kannegieter (Sumatra),
H, Kühn (Celebes); R. C. Mac Gregor, Martin (Amboina),
H. Sauter (Formosa), de Touzalin (Sud índia, Yunnan).

Austràlia: Baden Ruge (Nova Guinea), Bennigsen
(Id., Illes Bismarck), D'Albertis (N. Austràlia, Nova Guinea),
Dodd (N. Austràlia); C. Ribbé (Aru), Dr. Wakefield (Nova
Zelanda), Wallace (Nova Guinea).

Europa et confinis: J. Arias (Montarco), Germà
Benet, E. C. (circa Barcelona), Beuthin (Grècia, Ungria, Ale-
manya), V. Bodemeyer (Àsia menor), L. Bleuse (Manchc,
Biskra), J. Càceres (Cartagena), Codina (circa Barcelona,
Desembocadura del Besòs, Pla del Llobregat, Remolà, Gavà,
Castelldefels, Montalegre, Montgat, Masnou, Vallès, Sant
Miquel del Fay, Centelles, Farell, Manresa, Núria, Setcases,
Pons, Seu d'UrgeU, Castellbò, Sant Joan del Erm, Riu
Madriu, Sant Llorens de Morunys, Vall d'Aran), N. Cuyàs
(Sant Maurici), Demarchi (Piamonte), A. Dodero (Sardenya,
Còrcega, Pistola), Ch. Fagniez (Camargue, Vaucluse), Ferrer i
Vert (Montjuïc, circa Barcelona), C. Gelabert (Olot), Gyòrfty
(Ungria), Hauser (Pèrsia Turquestan), L. Hilaire (Vall d'Aran),
J. John (Illa Rügen, Nord d'Alemanya), Kricheldorf (Harz),
Korb (Armènia), Leuthner (Turquia asiàtica), A. Lostia (Sar- '
denya), Maluquer (Collfret, Artesa de Segre), J. M. Mas de
Xaxars (circa Barcelona, Mallorca), E. Moczarski (Neusiedl.
See), Museu de C. N. de Madrid (Ciudad Real), L. Navàs S. J.
(Balaguer, Biescas, Mallorca), O. Pasquet (Calais, Manche),
L. Puel (Bouches du Rhóne), Dr. F. Ruschka (Àustria inf., Dal-
màcia), A. Sanz (Teruel), A. Schatzmayr (Macedònia), G.
Schramm (Madrid), Schuster (Neusiedl. See), Strobl (Steie-
mark), Tisson (Provença), de Vauloger (Tunis), - A. Vàzquez
(Madrid, Guadalajara), R. Zariquiey (Capdella).

33 |. Jiiu.,1 de Ciències XuUirals de Barcelona

Nord Amèrica i Mèxic: Bakersfield (Califòrnia) ,
Criddle, O'Connor (New York, Arizona), F. H. Snow (Arizo-
na, Kansas), J. R. de la Torre Bueno (New York, Tcxes),
Van Dyke (Califòrnia); Wickham.

Centre i Sud Amèrica: J. A. Baer (Perú), Fruhs-
torfer (Equador), R. Haensch (Id.), Jekel (Colúmbia), M. de
Mathan (Equador, Perú). J. Tremoleras (Uruguay).

La col•lecció Codina 335

COLEOPTERA

ADEPHAGA

Fam. I. Carabidae

Subfam. CICINDELINAE

Divisió A. ALACOSTERNALIAE

I. Tribus Ctenostomini
I. Genus. Pogonostoma , Klug
P. cyancscens Klug, (0 cf-i $)

Wiegm. Arch. f. Naturg., p. 383 (1835); Chaudoir, Bull. Soc. Nat.
Moscou, p. 21 (1848); pars 4, p. 271 (1860); Künckel, in: Graii-
didier, Hist. Nat. Madag. vol. 22 (2); Atlas i, p. 23, f. 12 (1877);
W. Hom in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 86 (1908-1915).

Loc. Madagascar. — Disp. Geogr. Ansianaka, Alao-
tra, Antongil, Ste.-Marie, Madagascar.

P. scptentrionale Fleutiaux, (3-1)

Bull. Soc. Ent. Fr., p. 173 {1903); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 86 (1908-1915).

Vohemar. — Diego Suàrez. Ankarahitra, Majunga,
Soalala.

P. viulaceum Fleutiaux, (o-i)

Bull. Soc. Ent. Fr., p. 302 (1902); W. Hora, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 87 (1908-1915).

Vohemar. — Diego Suàrez.

336 Junta de Ciències Naturals de Barcelava

P. Icvifjdluni W. Horn, (2 çf-i $)

Deutsche Hut. Zeitschr., ]). 367 (1908); \V. lloni, in: Wytsmaii,
Gen. Insect., p. 87, t. 6, í. 2 (1908- 191 5).

Ambre, Vohemar. — Vohcmar, Amboanio.
P. coeriileum Castclnau et Gory, (i-o)

Hist. Nat. Icon. Col. vol. I, p. 2, t. 2, í. i (1837); Chaudoir, Bull.
Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 271 (1860); Künckel in: Grandidier,
Hist. Nat. Madag. vol. 22 (2), Atlas i, t. 23, f. 1 1 (1887); W. Hom,
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 65 (1892); p. 13 (1893) in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 87 (1908-1915).

Madagascar. ■ — Tot Madagascar.
P. chahjbaeiim Klug, (0-2)

Wicgm. Ai-ch. f. Naturg., p. 383, 1. 6, í. i (1835). Chaudoir, Bull.
Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 272 (1860); Künckel, in: Grandidier,
Hist. Nat. Madag., p. 23, í. 5 (1887); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 13 (1893); (Suplement: Kev. d. Cicind.), p. 21 (1898)
in: Wytsman, Gen. Insect., íasc. 82, p. 87 (1908-1915).

Cap d'Ambre. — Tot Madagascar.
bispinosiim W. Horn,

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 65 (1S92); in: Wytsman, Gén. Insect.,
fase. 82, p. 87 (1908-1915).

Madagascar.
P. degans Brullé, (3-0)

Hist. Nat. Ins., vol. 4 Col. i, p. iio, t. 3, f. 3 (1834); Arch.
Mus. Hist. Nat. París, vol. i, p. 142, t. 9, f. 10 (1838); Castelnau
et Gory, Hist. Nat. Icon. Col. vol. i, p. 7, t. 3, f. 7 (1837); Chau-
doir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 273 (1860); Künckel,
in: Grandidier, Hist. Nat. Madag., t. 23, f. 6 (1887); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 87 (1908-1915).

Tamatave, Andevorante. Madagascar.— Tot Ma-
dagascar.

I. Alluaudi W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Rev. d. Cicind.), p. 22
(1898); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. ^7 (1908-1915).,

Madagascar. — Tot Madagascar.
P. ovicolle W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 15 (1893); ]). 238 (1894); (Suplement:
Revision d. Cicind.), p. 23 (1898); in: Wytsman, Gen. In.sect.,
fase. 84, p. 88, t. 6, f. 5 (1908-1915).

Madagascar. — Imerina, Antongil.

La col•lecció Codina 337

P. pusillum Castelnaii et Gory, (o çf-i $)

Hist. Nat. Icon. Col. vol. i, p. 10, t. 3, f. 11 (1837); Künckel.
in: Grandidier, Hist. Nat. Madag, t. 23, f. 8; W. Horn, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 347 (1893); in: Wytsmaii, Gen. Insect., fase. 82,
p. 88 (1908-1915).

Madagascar. — Antongil, «Madagascar».
P. niqrkans Klug, (o-i)

Wiegm., Arch. f. Naturg. p. 383 (1835); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 88 (1908-191 5).

Madagascar. — Imerina, Annanarivo, Andrangoloaka.
P. Mocqiicnjsi Fleutiaiix, (i-o)

Bull. Müs. Hist. Nat. París, p. 69 (1899); W. Horn in.: Wytsman,
Gen. Insect. fase. 82, p. 88 (1908-1915).

Madagascar. — Antongil.
P. basalc Fleutiaux, (i-o)

Ibidem, p. 69 (1899); W. Horn in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 88 (1908-1915).

Madagascar. — Antongil.
P. auripenne W. Horn, (o-i)

Soc. Ent. Zürich, vol. 24 (n. 12), p. 90 (1909); in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 422 (1908-1915). —ex Typus!

Majunga. — Marovoay, Madagascar.
P. sp.? (1-2)

Madagascar.

2. Genus. Ctenostoma, Klug

Ct. metallicum Castelnau; (la'-o^)
' i) Sallei Chaudoir,

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 275 (1860); Bates, Biol. Centr. Amer.
Col. vol. I, p. 18 (1881); Dohm, Stett. Ent. Zeit., p. 371 (1880);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 83, p. 89 (1908-1915).

Panamà. — Nicaragua fins Venezuela.

Ct. rugosum Klug, (i-d)

Ent. Mosc, p. 7, t. 3, í. 3 (1824); Dejean, Spec. Col. vol. i, p. 156
(1825); Westwood, Zool. Journ. vol. 5, p. 53, p. 41, Suppl. (1829);

!38 Jiiii/ii ilr Cièiirics \a/iti<if•^ de Ihncelotut

W. Horn, in: Wytsmaii, Gen. Insect., fase. 82, p. 90, f. 76 (p. 30),
(1908-19 1 5).

JCsjiíritu Santo. — Bahia íiiis Río de Janeiro.
Cl. Iruiolaluin Fischer, (o d"- çi)

Ent. Ross. vol. i, Gen., p. 99, t. i, 1. 3, (1821); W, lloiii, in:
Wytsmau, Gen. Insect., fase. 82, p. 90 (1908-1915).

Brasil. — Bahia, Sao Paulo.
Cf. ubliíjLKduin Chaudoir, (i-o)

Bull. Soe. Nat. Moscou, p. 279 (1860); W. lloni, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 83, t. 7, f. 2 (1908-1915).

Amazonas. — Perú (Ucayali), Ega.
Cl. uiiifascialum Dejean, (2-2)

Spec. Col. vol. 5, p. 272 (i 83 i); Binllc, Tli.st. Nat. Col. vol. i,
p. 112, t. 3, f. 4 (1834).

Espíritu Santo, Mar d'Espanya. — Bahia fins Santa
Catharina.

Ct. iclmeumoneum Dejean, (i-o)

Spec. Col. vol. 2, p. 436 (1826); Guérin, Icon. Règn. Aniïn.
Ins., p. 17, t. 3, f. 4 (1829); Westwood, Zooi. Journ. Suppl.
vol. 5, p. 54, t. 41, f. 3 {1829); Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou,
p. 283 (1860); W. Hora, Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement:
Revision d. Cicind.), p. 31 (1898); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 91 (1908-1915).

Sao Paulo, Vall del R. Pardo. — Minas Geraes, Rio
de Janeiro fins Santa Catharina.

Cl. bicrislaliim Chaudoir, (i-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 282 (1860); W. Horn in: Wytsnian
Gen. Insc,, fase. 82, p. 91 (1908-1915).

Minas Geraes, Brasil. — Espíritu Santo, Rio de Ja-
neiro.

Cl. Sclimalzi W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Revision d. Cicind.), ]>. 32
(1898); in: Wytsmau Gen. Insect., fase. 82, p. 91 (1908-191 ;)-

Santa Catharina.

La col•lecció Codina 339

2. Tribus Collyrini

I. Genus. T r icondyl a , Latreille
I. Subgenus. Derocrania, Chaudoir
D. Honorci Fleutiaux, (3 d" -2 ç)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 502 (1893); Fowler Fauna Brit. índia
incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 282-284, f. 126 (1912);
W. Hom, in: Wytsman, G?n. Insect., f:isc. 82, p. 96 (1908-1915)-

Shcmbaganur, Madura. — Índia anterior S. Bom-
bay.

D. Nielneri Motschulsky, (i-o)

Etud. Ent. vol. 8, p. 25 (1859); Vol. 11, p. 23 (1862); Fowler
Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma, p. 282, 285, f. 127
(1912); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Ins., íasc. 82, p. 96 (1908-

1915)-

Ceilà. — Ceilà central.
D. concinim Chaudoir, (i-i)

Bull. Soc. Ent. Moscou, p. 298 (1860); Fowler, Fauna Brit. índia
incl. Ceylon et Burma, p. 283, 287, 288, f. 128 (1912); W. Hom,
in: Wytsman Gen. Insect., fase. 82, p. 96 (1908-1915).

Ceilà.
D. Schaiimi W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 62 (1892); Fowler, Fauna Brit. índia
incl. Ceylon et Burma, p. 283, 289, í. 129 (19 12); W. Horn. in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 69 (1908-1915).

Ceilà.
D. sciliscabra Walker, (2-0)

Ann. Mag. Nat. Hist., p. 51 (1859); Fowler, Fauna Brit. índia
incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 283, 291, f. 131 (1912);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 96 (1908-1915).

Kandy, Nias Ombolata. — Ceilà.

2. Genus. Tricondyla, LatreiUe, s. str.
Tr. coriacea Chevrolat, (i cf-o $)

Rev. Zool., p. 221 (1841); Fowler, Fauna Brit. L•idia incl. Ceylon
et Burma, Col. Cicind., p. 275, 276, f. 121 (1912); W. Hora,

3-10 Junta de Cicncics Naturals de Barcelona

Spolia Ceylanica, vol. 2 (5), p. 39 (1904); in: Wytsmaii, Gen.
Insect., fase. 82, p. 96 (1908-1915).

Ceilà.
Tr. í/r<uiulifera Mostchulsk3% {zcf-o^)

Etud. Ent.. p. 1 10, f. 3 (1857); Fowler, l'iuiu;! Unt. Imli.) inrl•
Ceylon cl Burma, Col. Cicind., p. 275, 277, í. 122 (1912); W. Hom.
Spolia Ceylanica, vol. 265, p. 39 (1904); in: Wytsmnn, Gon-
Insect., fase. 82, p. 96 (1908-1915).

Ccilà.
i) rugosa Chaudoir,

Ann. Soc. Ent. Fr.. ]>. 447 (1863); W. Horn, I>(Mitsche Ent.
Zeitschr., p. 209 (1892); Fowler, Fauna Brit. Indi-i iucl. Ceylon
et Burma, Col. Cicind., p. 277 (1912); W. Horn, in: Wyfsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 69 (1908-1915).

Kandy. — Ceilà.
Tr. palchripes White, (o-i)

Ann. Mag. Nat. Hist., p. 422 (1844); Chaudoir. Rev. IMaj;. Zool.,
p. 75 (1864); Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 500 (1893); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 96 (1908-1915).

Tsoughi. — Hongkong fins Coxinxina.
Tr. nmcrodera Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 300 (1860); Fowler, Fauna Brit.
índia inel. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 275, 278, f. 123
(1912); Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 499 (1893); ^V. Hom,
in: Wyt.sman, Gen. Insect., fase. 82, p. 96 (1908-T915).

Tonkín, Muntanyes Manson. — Sikkiïn fins Tonkín,
Assam.

Tr. Mdlyi Chaudoir, (o-i)

Ibidem, p. 17 (1850); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et
Burma, Col. Cicind., p. 280, f. 124 (1912); Flentiaux. Ann. Soc.
Ent. Fr., p. 500 (1893); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.
fase. 82, p. 97 (1908-1915).

^ Tonkín. — Bengala fins Tonkín.
Tr. piuichilaia Chaudoir, (i-i)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 139 (1861); Rev. Mag. Zool., p. 74 (1864);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 97 (1908-1915).

Bua-Kraeng, S. Celebes. — Celebes.
Tr. cyanea Dejean, (o-i)

Spec. Col. vol. I, p. 161 (1845); Leeuwen, Mededéelingen Alg.
Proefstat Java, Salatiga, ser. 2, n. 15 (Cultuurgids, Vol. 2),

La col•lecció Codina 341

p. 146, t. I, f. 16 (1909); Vuillet, Insect. vol. 2, p. 85, f. 5 (1912).
Brullé, Ins. Nat. Ins. vol. 4, Col. vol. i, p. 105 (1834); W. Hom,
Deutsche Eiit. Zeitschr., p. 52 (1897); p. 26-28 (1906); in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 97 (1908-1915).

Java. — Java, Sumatra.

III. annulicornis Schmidt-Goebel, (icZ-oç)

Goebel, Faun. Col. Birm., p. lo (1846); Schauni, Berl. Ent.
Zeitschr., p. 77 (1861); p. 184 (1862); Fleutiaux, Ann. Soc. Ent.
Fr., p. 498, 501 (1893); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 53
(1897); p. 131 (1899); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et
Burma, Col. Cicind., p. 275, 279 (1912); W. Hom, in: Wytsman.
Gen. Insect., fase. 82, p. 97 (1908-1915).

Siam. — Birmà, Siam, Cambodja.

IV. Wallacei J. Thomson, (i-i)

Aich. Eut. Vol. I, p. 132 (1857); Chauioir, Rev. Mag. Zool.,
p. 74 (1864); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 93 (1892);
p. 346 (1893); p. S2, (1897); R. Shelford, Proc. Zool. Soc. Lond.,
p. 233, t. 19, í. I (1902); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 97, í. 8, í. 7 (1908-1915).

Nias Ombolata , Kinigunang , Nova Pomerània. —
Borneo, Brunei, Sumatra, Nias, Malaka, Siam.

Tr. apíera Olivier, (o-i)

Entorn., vol. 2, N." 3^, p. 7, t. i, í: i (1790); Encyd. Méthod.,
vol. 5, p. 727, t. 174, f. I (1790); Guérin «Voyage Coquille»,
vol. 2 (2), I, p. 58 (1830); Latreille, in: Latreille et Dejean, Hist.
Nat. Col. Eur., vol. i, p. 65, t. 2, f. 6 (1822); Dejean, Spec. Col.
vol. 2, p. 438 (1826); Bmllé, Hist. Nat. Ins. vol. 4, Col. vol. i.
p. 104 (1834); Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 299 (1860);
p. 360 (1861); Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 76 (1861); W.
Hom, Deutsche Enc. Zeitschr., p. 346 (1893); p. 28, 30 (1906);
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 97 (1908-1915).

N. Hèbrides. — N. Hèbrides fins Moluques, Kei,
Aru.

violacea Chaudoir,

Bull. Soc. Ent. Moscou, p. 302 (1860); Schaum, Berl. Ent.
Zeitschr., p. 184 (1862); Journ. Ent.. p. 70 (1863); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 97 (1908-1915).

N. Guinea.
I. pedestris Klug, (2-1)

Jahrb. Insectenk. vol. i, p. 44 (1834); Sciíauin, Ht-rl. Ent. Zeits-
schr., p. 77 {1861); p. 183 (1862); Journ. Ent., p. 70 (1863); W.

.i4- Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Honi, Deutsche Eut. Zeitschr., p. 93 (1892); p. 346 (1893); in:
Wytsmaii, Gen. Insect., fase. 82. p. 97 (1908-1915).

Moluques, Wahaai, N. Seran. — Moluques, Aru.
Chevrolati Castelnau, (i o*-! $)

Rev. Ent. SLlberm. vol. 2, p. ^,2, (1834); Etud. Ent., p. 39 (1835);
Hist. Nat. Ins. Col. (I), p. 25 (1840); Brullc, Hist. Nat. Ins. Col.
vol. I, p. 104, t. 3, f. 2 (1834); Arch. M\is. Hist. Nat. París, vol. i,
p. 142, t. 9, f. 9 (1839); Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. jy (1861);
p. 183 (1862); Joum. Ent., p. 70 (1863); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. L•isect., fase. 82, p. 97 (1908-1915).

N. Pomerània, Herbertshòhe.
II. glohicollis Chaudoir, (1-2)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 456 (1844); P- 300 (1860); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect.,. fase. 82, p. 97 (1908-1915).

Talant, Manila, Ocliasers, Harvehoe. — Filipines.
i) píinctipennis Chevrolat,(o-i)

Rev. ZooL, p. 221 (i 841); Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou,
p. 300 (1860); Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. y? (1861); W.
Hom, Deutsche Ent. Zeitschr , p. 346 (1893); in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 97 (1908-1915)

Talant, Sula. — Filipines.
Tr. cyanipes Eschscholtz, (i-i)

Zool. Atl. vol. I, p. 5, t. 4, f. 2 (1829); Dejean, Icon. vol. i
(ed. 2), p. 57, t. 6, f. 7 (1829); Spec. Col. vol. 5, p. 274 {1831);
Brullé, Hist. Nat. Col. vol. i, p. 105 (1834); W. Hem, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 346 (1893); P- 357 (1896); p. 32-33 (1906); in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 98 (1908-1915).

Filipines.

I. elongata W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 32 (1906); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 98 (1908-1915).

Davao, Mindanao. — Mindanao, Mindoro.

II. cnnicicollis Chaudoir, (0-2)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 458 (1844); p. 359 (1861); Schaum,
Berl. Ent. Zeitschr., p. 182 (1862); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 209 (1892); in: Wystman Gen. Inscc, fase. 82, ]>. 98
(1908-1915).

Davao, Mindanao. — Luzón.

La col•lecció Codina 343

i) brunnipes Motschulsky

[Sec. W. Hom, Ann. Miis. Stor. Nat. Gènova, p. 74 (1895);
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 209 (1892)]; Bull. Soc. Nat. Moscou,
p. 628 (1861); p. 179 (1864); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 98 (1908-1915).

Palembang. — Filipines, Borneo, Sumatra.
lli. cavifrons Schaum, (lo^-oj)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 182 (1862); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 328 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 98, t. 8, f. 9, 9.» (1908-1915).

Filipines. — N. Borneo, Balabac, Palawan.
IV. pianiceps Schaum, (i-o)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 181 (1862); W. Hom. in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 98, t. 8, f. 8, 8.» (1908-1915).

Luzón.

2. Genus. Collyris Fabricius, (Fischer)
C. SaiiteriW. Horn, (0 cZ-i $)

Ent. Mitteil. vol. i, p. 131 (1912); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 427 (1908-1915).

Kankan (Koshun). — Formosa.
C. allemiaia Redtenbacher, (i-o)

Hüg. Kashm. vol. 4 (2), p. 498 {1848); Fowler, Fauna Brit.
índia incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 233, 240 (1912);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 100 (1908-1915).

Himalaya. — Simla, Nepal, Khasia Hills, Bengal.
C. siihtilis Chaudoir, (i-i)

Rev. Mag. Zool., p. 1 1 1 (1863); Ann. Soc. Ent. Fr., p. 525 (1864);
Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind.,
p. 233, 240 (1912); W. Horn, Ann. Mus. Stor. Nat. Gènova,
P- 377 (1893); in: Wytsman, Gen. Insect. fase, 82, p. 100 (1908-
1915)-

Sumatra. — Sia , Birmà, Sumatra, Java.
C. lincaris Schmidt-Goebel, (i-o)

Faun. Col. Birm., p. 15 (1846); Fowler Fauim Brit. índia incl.
Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 233, 243, f. 104 (1912); Chau-
doir, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 528 (1864); W. Hom, Ann. Mus.

344 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Stor. Nat. Gènova, p. 379 (1893); in: Wylsinau, Cien. Inscct.,
fase. 82, p. 100 (i 908-191 5).

Birma. — Birmà, Siam, Saigon.
lí. Srnkai W. Horn, (i a'-o 9)

Deatsclie Ent. Zeitschr., p. 15 (1894); Fowicr, Fauna Brit. índia
incl. Ceylon et Bunna, Col. Cicind., p. 243 {1912); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Inscct., fase. 82, ]>. iüo (1908-1915).

Birma, Rubi-Mines. — Birma, Yiinnan.
lli. tenuicornis Cliaudoir, (i-o)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 526 (1864); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr, p, 51 (1897); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 100
(1908-1915).

Sumatra. — Singapur fins Java.
C. formosana Bates, (i-i)

Prec Zool. Soc. Lond., p. 341 (1866); W. Hom, in: Wyt.sman,
Gen. Insect., fase. 82, p. loi (1908-1915).

Formosa.
C. Dididi Latreille, (i-o)

In: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. vol. i, p. 67 (1822);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. iot (1908-1915).

Sockaranda, Sumatra. — Malaca fins Java, Borneo.
C. (ilbilnrsis Erichson, (o-i)

Nov. Acta Acad. Leop. Car., p. 220 (1834); Klug. in: lilt.; Jalirb.
Insektenk., vol. 1, p. 47 (1834); Chaucloir, Berl. Enl. Zeitschr.,
p. 399 (1861); Ann. Soc. Ent. Fr., p. 511 (1864); W. Horn, Deuts-
che Ent. Zeitschr., p. 358 (1892); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 102 (1908-1915).

Filipines. — Filipines, Palawan.
longicoUis W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 358 (1892); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 102 (1908-1915).

Davao, Mindanao.
C. celehensis Chaudoir, (i-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 291 (1860); Ann. Soc. Ent. Fr., p. 511,
t. 8, í. 10 (1864); W. Horn, in: Wytsnian, Gen. Insect., fase. 82,
p. 102 (1908-1915).

Samanga, S. Celebes. — Celebes, Aru, Sangir, Nias,
Mentawei.

La col•lecció Codina 345

var. (i (/-o ç)

N. Nias, Hili, Madjedja.

i) falpalis Chaudoir, (i-i)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 512 (1S64); W. Honi, Deutsche Ent.
Zeitschr. (Suplement: Revision d. Cicind.), p. 51 (1901); in;
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 102 (1908-1915).

S. Engano. — Sangir, N. Celebes, Sula, I. Engano.
C. Bonellii Guérin, (1-2)

Bélanger, Voy. Ind. Orient. Zool., p. 481, Ins., t. 2, f. i (1834);
Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylan et Buima, Col. Cicind.,
p. 234, 248 (191 2); Castelnau, Hist. Nat. Ins. Col., vol. i, t. 2,
f. 7; Lesne, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 55 (1891); Chaudoir, (1840)
Ann. Soc. Ent. Fr., p . 503, t. 7, f. 7 (1864); W. Hom, Ann. Mus.
Stor. Nat. Gènova, p. 674 (1895); Deutsche Ent. Zeitschr., p. 49
(1897); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 102 (1908-1915).

Semarang, Java oc. — Del S. Caxemir, de l'Hima-
laia i S. Xina fins Sumbawa , Sumba , Borneo i
Banguey.

ortygia Buquet, (2-0)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 604 (1835); Chaudoir, ibidem, p. 502,
t. 7, f. 6 (1864); Lesne, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 55 (1891); W. Hom,
Ann. Mus. Stor. Nat. Gènova, p. 674 (1895); Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 357 (1896); ibidem, p. 49, (1897); Maindron, Ann.
Soc. Ent. Fr., p. 7 (1905); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon
et Burma, Col. Cicind., p. 234, 249, f. 108, p. 250 (1912); W.
Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 102 (190S-1915).

Soekaranda, Sumatra, Costa de Malabar, Mahé.
cnientata W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 224 (1894); Fowler, Fauna Brit.
índia incl. Ceylan et Burma, Col. Cicind., p. 249 (1912). Cam-
biada en diversipes; W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 102 (1908-1915).

Malaca, Palou.
2) viridiila Chaudoir, (o-i)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 503 (1864); W. Horn, in: Wytsman, Ger.
Insect., fase. 83, p. 102 (1908-1915).

Leo, Timor. — Sumbawa, Djampeja, Selajar, Timor.
2) distinda Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 290 (1860); Ann. Soc. Ent. Fr., p. 501
(1864); Lefroy, Indian Insect. Life, t. 16, f. 11 (1909); Fowler,

24

^4^ Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind.. p. 235,
250 (1912); W. Hom, in: Wytsman. Gen. Insect., fase. 82, p. 103
(190S-1915).

Malabar, Mahé. — S. de la índia.
C. mucsla Schmidt-Gocbcl, (0 cT-i ç)

Fauna Col. Birm. p. 14 (1846); Fowlcr, Fauna Brit. índia incl.
Ceylon et Burma Col. Cicind. p. 235, 251 (1912); Chaudoir in:
litt., Ann. Soc. Ent. Fr., p. 505 (1864); W. Hom, Ann. Mus.
Stor. Nat. Gènova, p. 37Ó (181 3); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 103 (1908-1915).

Malaca. — Indoxina.
C Fruhstorferi W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 68 (1902); in: Wytsman, Gen. Insect..
fase. 82, p. 103 (1908-1915). — Typus!

Tonkín, Muntanyes Manson. — Tonkín (Manson).
C. emanjinaia Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. I, p. 165 (1825); Mac Lcay, Annul. Javan., vol. i,
p. 10 (1825); Chaudoir, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 506, t. 7, f. 8 (1864);
W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Revision d. Ci-
cind.), p. 42, 54 (i 901); in: Wytsnian, Gen. Insect., fase. 82,
p. 103 (1908-1915).

Soekaranda, Sumatra. — Malaca fins Java, Nias,
Borneo, Palawan, Filipines.

C. rujipalpis Chaudoir, (o-i)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 504 (1864); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 357 (1892); ibidem, p. 50 (1897); ibidem (Suplement:
Revision d. Cicind.), p. 55 (1901); Ann. Mus. Stor. Nat. Gènova,
p. 374 (1893); Lesnc, Mission Pavie, Indo Chine, 1879-95, étud.
div. vol. 3, t. 8, f. 16 (1904); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 103 (i 908-191 5).

Sukabumi, Java oc. — Assam fins Tonkín fins Java.
C. fuscilarsis Schmidt-Goebel, (o-i)

Faun. Col. Birm., p. 16 (1846); Fowler, Fauna Brit. índia incl.
Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 234, 256, f. 112 (1912); Chau-
doir, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 499 (1864); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 103 (1908-1915).

Carín-Cheba. — Sikkim fins Tonkín fins Malaca.
C saplujrina Chaudoir, (o-i)

But. Soc. Nat. Moscou, ]). 18 (1850); Aim. Soc. Ent. Fr., p. 498,
t. 7, f. s (1864); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma,

La col•lecció Codina 347

Col. Cicind., p. 236, 257, f. 113 (1912); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 103 (1908-1915).

índia or. — Bengala, Assam, Sikkim, Nepal.
C. insignis Chaudoir, (o cf-i 5)

Rev. Mag. Zool., p. 76 (1864); Ann. Soc. Ent. Fr., p. 496, t. 7,
f. 4 (1864); Fowler, Fauna Brit. índia in cl. Ceylon et Burma,
Col. Cicind., p. 236, 258, f. 114 (1912); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 103 (190S-1915).

Sikkim. — Darjiling fins Bhutan, Assam.

C. Saiindersi Chaudoir.
Ceilà.
i) laetior W. Horn, (i-i)

Spolia Ceylanica, vol. 2 (5), p. 35 (1904); Bates, Ann. Mag. Nat.
Hist., p. 71 (1886); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et
Burma, Col. Cicind., p. 259 (1912); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 104 (1908-1915).

Andaman.
C subclavaia Chaudoir, (o-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 2S9 (1860); Ann. Soc. Ent. Fr., p. 495
t. 7, f. 3 (1864); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma,
Col. Cicind., p. 236, 262 (1912); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 105 (1908-1915).

Bengala, Nilgiri Hills, Andaman.
C. crassicornis Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. I, p. 166 (1825); Fowler, Fauna Brit. índia, incl.
Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 236, 261, f. 115 (1912); Schmidt-
Goebel, Fauna Col. Birm.., p. 12 (1846); Chaudoir, Ann. Soc.
Ent. Fr., p. 492, t. 7, f. 2 (1864); Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr.,
p. 7 (1905); W. Hom, in: Wytsma.n, Gen. Insect., fase. 82, p. 104
(1908-1915).

Soekaranda, Sumatra. — De Ceilà i Anamalais fins
S. Xina i Hong-Kong fins Java i Nias.

C. orichalcina W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 149 (1896); Fowler, Fauna Brit.
índia incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 236, 263, f. 117
(1912); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 104
(1908-191S).

N. Manipur. — Naga Hills, N. Manipur, Yunnan.

var. (i-i)
Yunnan.

34S Jnnia de Ciències Nalitrals de Barcelona

C. albocijancscens W. Hoïn, (o cf-i $)

Ent. Mitteil., vol. i, p. 132 (1912); W. Hoiii, in: Wytsman, Gen.
Inscct., fase. 82, p. 429 (1908-1915).

Bansliorio, Distr. Sokutsu. — Formosa.
C. tuherculaia Mac Lcay, (o-i)

Annul. Javan. (ed. 1), vol. i, p. 10 (1825); (cel. 2). vol. i, p. 105
(1833); Vuillct, Insecta, vol. 2, p. 85, í. 4 (1912); Chaudoir, Ann.
Soc. Ent. Fr., p. 516, t. 8, í. 14 (1864); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fasr. 82, p. 105 (190S-1915).

Java.
C. Smiihi Chaudoir, (o-i)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 518 (1864); Fowlcr, Fauna Brit. índia
incl. Ceylon et Bnima, Col. Cicind., p. 237, 2G5, f. 118 (1912);
W. Hom, in: WyU.man, Gen. Insect., íasc. 82, p. 105 (1908-1915).

Margherita, Assam. — Naga Hills, Cachar, Pegu.
C. apicalis Chaudoir, (o-i)

Rev. Mag. Zool., p. 105 (1864); Ann. Soc. Ent. Fr., p. 517 (1864);
Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burnia, Col. Cicind.,
p. 238, 267, f. 119 (1912); W. HoiTi, Ann. Soc. Ent. Belg. vol. 57,
p. 363 (1913); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., íasc. 82, p. 105
(1908-1915). — Unicum 1910.

Malaca int. — S. Binna fins Sumatra, Borneo.
C. acrolia Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 28S (1860;) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 520,
t. 8, f. 17 (1864); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase." 82,
p. 105 (1908-19 1 5).

Mindanao. — Fihpincs.
C. affinis W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeilschr., p. 363 (1892); in: Wytsman, Gen. Insect.,
íasc. 82, p. 105 (1908-191 5).

FiHpines.
C ampiillacea W. Horn, (i-o)

Ibiden\, p. 60 (1901) Suplement: Revi.sion d. Cicind.); in: Wyts-
man, Gen. Insect., íasc. 82, -p. 105, t. 7, í. 12 (1908-1915).

Bazilan.
C. similior W. Horn, (o-i)

Ibidem, p. 196 (1893); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 105
(1908-1915).

Davao, Mindanao. — Fihpines.

La col•lecció Codina 349

C. speciosa Scliaum, (i cf-o $)

Joum. Ent., p. 62 (1863); W. Hom, in: Wytsmaia, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 105 (1908-1915).

Mindoro. — Filipines.
C. speciosiila W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 361 (1892); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 105 (1908-1915).

Palawan. — Palawan, Balabac.
C. Chaiidoiri W. Horn, (o-i)

Ibidem, p. 362 (1892); in: Wytsnian, Gen. Insect., fase. 82, p. 106
(1908-1915).

Davao. — Mindanao.
C. sarawakensis S. Thomson, (2-0)

Arch. Ent., vol. i, p. 133 (1857); Fowler, Fauna Brit. Iiidia incl.
Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 237, 268 (1912); Chaudoir,
Ann. Soc. Ent. Fr., p. 531, t. 9, f. 22 (1864); Shelford, Proe. Zool.
Soc. London, p. 234, t. 19, f. 5 (1902); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 84, p. 106 (1908-1915).

Soekaranda, Sumatra, Tebing-Tinggi, NO. Sumatra. —
Borneo, Sumatra, Malaca, Birmà.

C. Dohertyi W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 8^ (1895); Fowler, Fauna Brit. índia
incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 237, 269 (1912); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 106 (1908-1915).

Marang, Resid. Benkoelen. — Siam, Birmà fins Su-
matra, Mentawei.

C. Horsfieldi Mac Leay, (0-3)

Annul. Javan. (ed. I ), vol. i.p.ii (1825); (ed. 2) vol.i, p. 105 (1833);
van der Linden, Mém. Acad. Se. Bnix. vol. 5, p. 25 (1829);
Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col., p. 100 (1834); Chaudoir, Ann.
Soc. Ent. Fr., p. 532, t. 9, f. 23 (1864); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 106 (1908-1915).

Batàvia. — Java.
C. leücodadyla Cliaudoir, (o-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 297 (i8óo); Ann. Soc. Ent. Fr., p. 530,
t. 9, f. 21 (1864); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 106 (1908-1915).

Sarawak. — Borneo, Sumatra.

35*^ Jii'ita de Ciències Naturals de Barcelona

i) discolor Cliaudoir, (icZ-oç)

Ibidem, p. 531 (1864); W. liorn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 106 (1908-1915).

Soekaranda. — Java, Sumatra.
C. Arnoldi Mac Leay, (o-i)

Aniiul. Javan. (ed. i), vol. i, p. 10 (1825); (ed. 2), vol. i, p. 105
(1833); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma, Col.
Cicind., p. 271 (1912); Chaudoir, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 528,
t. 9, f. 20 (1864); W. Hom, in; Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 106 (190S-1915).

Sukabum. — Java, Sumatra.

Divisió B. PLATYSTERNALIAE
3. Tribus. Mantichorini
2. Genus. M antichor a , Fabricius
M. üiberculata De Geer, (o cf-i ç)

Mém. Ins., vol. 7, p. 623, t. 46, f. 14 (1778); Latreille, in: Cuvicr,
Regne Ànim., ed. Masson, Atlas, t. 16, f. i, a. d. Brullé, Hist.
Nat. Ins., vol. 4, Col. i, p. 32, t. i, í. i, i.» d. 2 (1834); Gistl.
Syst. Ins., vol. i, t. i, í! (1837); Guériíi, Icon. Regne Ànim. de
Cuvier, Ins., p. 17, t. 3, f. 6; (1829-44); Péringuey, Trans. S.
Afric. Philos. Soc, p. 10 (1893); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 114 (1908-1915).

Cap de Bona Esperança. — Colònia del Cap meitat
occidental, Namaland?, Cafreria.

Sicheli J. Thomson, (i-o)

Monogr. Cicind., p. 9, t. 2, f. 7, 8, 10 (1857); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect. fase. 82, p. 114 (1908-1915).

Cap de Bona Esperança.
i) tihialis Boheman, (i-i)

Ins. Caffr., vol. i, p. i (1848); Castelnau, Rev. Zool., p. 69 (1863);
Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 10, 11 (1893); ^V.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 114 (1908-1915);

Cap de Bona Esperança. — Meitat i part oriental de
la Colònia del Cap fins Betschuanaland fins Transwaal.

M. latipennis Waterhouse, (i-i)

Mag. Nat. Hist., p. 503, f. 62 (1837); Hope, Col. Man., vol. 2,
p. 158, planxa detràs de la portada (1838); Lacordaire, Mém.
Soc. Sciences Liége, p. 94 (1843); Klug, Linn. Ent., p. 421,
t. 2, f. 6 (1819); Bohernan, Ins. Caffr., vol. i (i), p. i (1848); J.

La col•lecció Codina 351

Thomson, mong. Cicind., p. 8, t. 2, f. 3, 4, 9 (1857); Chaudoir,
Bull. Soc. Nat. Moscou, pars. 4, p. 337 (1860); Dokhturow,
Spec. Cicind., vol. i, p. 12 (1882); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 307 (1894); p. 195 (1898); in: Wytsman Gen.
L•isect., fase. 82 p. 144 (1908-1915).

Transwaal. — Del Natal fins Limpopo a l'orient,
travessa S. Àfrica fins Damara i Ovambo.

mygaloides J. Thomson, (o a*-! $)

Monogr. Clncid.,p. 66. (1857); Castelnau, Rev. Zool.,p. 7^ (1863);
Péringuey, Trans. S. Afr. Philos. Soc.p. 10, 12 (1893); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect., fac. 82. p. 114 (1908-1915).

Natal.

i) Livingstoni Castelnau.
damarensis Péringuey, (i-i)

Trans. S. Afr. Philos. Soc, p. 10, 13 (1893); W. Horn, Deutsche
Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Ind. Cic), p. 55 (1905); in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 114 (190S-1915).

Windhock, Okahandja. — Ovambo fins Damara fins
Victòria.

M. Grilli Boucard, (o-i)

The Humming Bird, p. 115 (1892); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 307 (1894); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p.
114 (1908-1915).

Nama, Damara. — Delagoa Bay.
M. scabra Klug, (i-i)

Linn. Ent., p. 420, t. i, f. 3, 4 (1849); in: «Peters», Reise nach
Mozamb. Zoologie 5, Ins., p. 146, t. 8, f. 2, 3 (1862); J. Thomson,
Monogr. Cicind., p. 8, t. 2, f. i, 2 (1857); Castelnau, Rev. Zool.,
p. 70 (1863); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement:
Syst. Index d. Cicind.), p. 55 (1905); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 114 (1908-1915).

Mozambique.
i) hercideana Klug, (1-2)

Linn. Ent., p. 423, t. 2, f. 7 (1849); in: «Peters» Reise nach
Mozamb. Zoologie 5, Insecten, p. 145, t. 8, f. i (1862); Castelnau,
Rev. Zool., p. 70 (1863); W. Horn, in Wytsman, Gen. Liseet.,
fase. 82, p. 115 (1908-1915).

Lindi, Delagoa Bay. — Del N. Transwaal i Delagoa
Bay fins l'orient africà alemany (Kilwa, Uhehe).

352 Junta de Cicuciss Naturals de Barcelona

4. Tribus Megacephalini

I. Subtiibus Platychilina
I. Genus Platychila , Mac Leay

P. pnllidn Fabriciíis, (i cf-i $)

Sj'St. Elcuth. vol. I, p. 167 (1801); Hcrbst, Kàfer, vol. 10, p. 248
(1806); Mac Leay, Annul. Javan., ed. i, p. 9 (1825); ed. 2, p. 104
(1833); Dcjcan, Spec. Col., vol. 5, p. 198 (1831); Kliig, Jahrb.
Inscktenk., vol. i, p. i, t. i, f. i (1834); Gistl., Syst. Ins., vol. i,
p. 3, t. 1, f. (1837); Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. i, p. 37
.(1834); Lucas, in: «Guérin» Dictionn. Pittor. Hist. Nat., vol. 8,
p. 142 (1839); Castclnan, Hist. Nat. Col. i, p. 9 (1840); J. Thom-
son, Monogr. Cicind., p. 13, t. 3, f. 2, 2.» (1857); H. Deyrolle, Bull.
Soc. Ent. Fr., p. 143 (1882); Lucas, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 210
(1882); Périuguey, Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 67 (1888);
p. 18 {1893); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., íasc. 82,
p. 119, t. 9, f. 4 (1908-1915).

Jarx'is. — Costa del S. oc. d' Àfrica (Hoiits Bay fins
riu Orange).

2. Subtribus Omina
I . Genus Pycnochila, Motschulsky
P. fallaciosa Chevrolat, (o cf-i 5)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 666, f. 19, N.° i, f. 1-8 (1854); J. Thomson,
Monogr. Cicind., p. 12, t. 3, f. i, i.», i (1857); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect. fase. 82, p. 121, t. 9, f. 5 (1908-1915).

Estret de Magallanes.

2. Genus Amblychila, Say
A. cylindr i formis Say, (i cf-i $)

Journ. Aaid. Nat. Se. Philad., p. 139 {1823); «Disseminatot of
useíul Knowlcdge (New Harmony Indiana)» p. 65 (1829-1830);
Say, Trans. Amer. Philos. Soc. vol. 4, p. 409 (1834), Brullé,
Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. i, p. 35 (1834); Reiche, Ann. Soc.
Ent. Fr., p. 302 (1838); Manncrhcim, Bull. Soc. Nat. Moscou,
p. 183 (1843); Le Conte, Proc. Acad. Nat. Se. Philad., p. 32, t. i
(1854); Col. Kansas and East. Mexico, p. i, t. 2, f. i (1859);

La col•lecció Codina 353

Lacordaire, Gen. Col., vol. i, Atlas, t. i, f. 7, 8 (1854); G. Hom
Trans. Amer. Ent. Soc, p. 28 (1867), p. 233 (1876); p. 269 (1883)
Ent. Amer., vol. 7, p. 208 (1887); Ent. News, p. 281 (1893)
Schaupp, Bull. Brook. Ent. Soc, p. «5», respect. 11 (1878); p. 74
t. I, í. I (1884); Fleutiaux, Le Naturaliste, vol. 8, p. 327(1886)
Rivers, Zcé, vol. 4, p. 218-222, t. 28 (1893); Líng, Trans. Amer
Ent. Soc, p. 97 (1902); W. Hona, Deutsche Ent. Zeit. Schr.
p. 97-99 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 123 (1908
1915).

Wallace, R. Colorado. — Arkansas fins Arizona, Co-
lorado, Kansas oc.

A. Baroni Rivers, (i cf-i ç)

Ent. Amer., vol. 6, p. iii (1890); Zcé, vol. 4, p. 218-222. f. 29
(1893); Lcng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 98 (1902); W. Horn,
Deutsche Ent. Zcitschr., p. 179, 190, 196 (1903); p. 97-99 (1904);
in: Wytsman, Gen. Insect., íasc. 82, p. 123. t. 9, f. 6 (1908-191 5).

S. Arizona. — S. Arizona, N. Sonora (Arisbe).
3. Genus Omus, Eschscholtz
0. Dejeani Reiche, (i cf-o ç)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 299, t. 10, í. i, i a-i e (1838); J. Thomson,
Monogr. Cicind., p. 15, t. 3, f. 4, 4.•-d {1857); Le Conte, Reports
of Explor. Surv. Railr. Missis. Pac, vol. 9, p. 27, 1. i, f. 1 (1857);
Schaupp, Bull. Brook. Ent. Soc, p. 75, 86, 1. i, í. 2 (1884);
Casey, Ann. New- York Acad. Se, p. 2.S8 (1897); Canad. Ent.,
p. 255 (1910); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 31, 37, 1. 2
f. 2, 2.» 2.e (1878); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insec, fase. 82,
p. 125 (1908-1915).

Washington , Cascata. — Colúmbia britànica , Van-
couver fins Oregon, Montana?, N. Califòrnia.

0. californicus Eschscholtz (i-o)

Zool. Atl.,vol. I, p. 4, t. 4, f. I (1829); W. Hom, Ann. Soc. Ent.
Belg., p. 294 (1910); Bnillé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. i, p. 34,
t. I, f. 3 (1834); Gistl, Syst. Ins., vol. i, t. i, í. (1837);
Reiche, Ann. Soc. Ent. Fr, p. 301, t. 10, f. 3 (1838); Mannerheim,
Bull. Soc Nat. Moscou, p. 182 (1843); Lacordaire, Gen. Col.,
Atlas vol. I, t. I, f. I (1854); Le Conte, Reports of Explor. Surv.
Railr. Missis. Pac. vol. 9, p. 27, t. i, f. 3 (1857); J. Thomson,
Monogr. Cicind., p. 16, t. 3, f. 5, 6 (1857); G. Horn, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 143. f. 2 (1872); Schaupp, Bull. Brook. Ent. Soc,
p. 75, 76, t. I, f. 7 (1884); Casey, Ann. New York, Acad. Se,
p. 289 (1897); Canad. Ent., p. 255, 257 (1910); Leng, Trans.
Amer. Ent. Soc, p. 100, 103, 106 (1902); W. Hom, Deutsche

354 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Ent. Zeitschr., p: t,^t,, 382, 389. 390 (1902); in: Wytsman, Gen.
Inscct., fase. 82, p. 125 (1908-1915).

Califòrnia. — Califòrnia (Mendocino i Xapa Co. üns
Santa Bàrbara i Fori; Tcjon).

4) Audouini Reiche, (icf-oç)

Ann. Soc. Ent. F"r., p. 300, t. 10, f. 2 (1838); J. Thomson, Mo-
nogr. Cicind., p. 16, t. 3, f. 7, 8 (1857); Le Conte, Reports of
Explor. Surv. Railr. Missis. Pac. vol. 9, p. 27, t. i, f. 2 (1857);
Schaupp, Bull. Brookl. Ent. Soc, p. 75, 76, t. i, f. 4 (1S84);
Casey, Ann. New. York, Acad. Se, p. 289 (1897); Canadà Ent.,
p. 256 (1910); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 100, 104, 107
(1902); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 386, 390 (1902);
Ent. Mitteil., vol. 2, p. 350 (1913); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase 82, p. 125 (1908-1915).

Califòrnia. — Colúmbia britànica , Vancouver fins
Pliimas Co. i Siskiyou (Califòrnia).

6) pmictifrons Casey, (i-o)

Ann. New York Acad. Se, p. 2S9, 291 (1897); Canad. Ent.,
p. 263 (1910); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 388, 391
(1902); p. 188 (1903); Ann. Soc. Ent. Belg., p. 295 (1910); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 125 (1908-1915).

Moimtein Home, Califòrnia. — Sierra Colorado (Ca-
lifòrnia).

7) sequoiariim Crotch, (i-i)

Trans. Amer. Ent, Soc, p. 7^ (1S74); Edwards, Psyche, p. 75
(1875); Schaupp, Bull. Brookl. Ent. Soc, p. 75, 76, t. i, f. 8
(1884); Casey, Ann. New York Acad. Se, p. 289 (1897); Canad.
Ent., p. 264 (1910); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 100, 104,
107 (1902); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 379, 380, 382,
i^Z' 3^7' 390 (1902); p. 196 (1903); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase 83, p. 125 (1908-1915).

Calaveres, El Dorado. — El Dorado Co., Calaveres
(Califòrnia).

9) Horni Le Conte, (i-o)

Trans. Amer. Ent. Soc, p. 157 (1875); Schaupp, Bull. Brookl.
Ent. Soc, p. 75, 76, t. I, f. 6 (1884); Casey, Ann. New York
Acad. Se, p. 289 (1897); Canad. Ent., p. 265, 266 (1910); Leng.
Trans. Amer. Ent. Soc, p. lOi, 104, 107 (1902); W. Hom, Deuts-
che Ent. Zeitschr., p. 189, 196 (1903); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase 82, p. 125, 126 (1908-1915).

Califòrnia. — Tulare, Toulumne (Califòrnia).

La col•lecció Codina 355

10) levis Le Conte, (i cf-o $)

Proc. Acad. Nat. Se. Phtlad., p. 394 (1866); Schaupp, Bull.
Brookl. Ent. Soc, p. 75, 77, t. i, f. 10 (1884); Casey, Ann. New
York Acad. Se, p. 289 (1897); Canad. Ent., p. 266 (1910); Leng,
Trans. Amer. Ent. Soc, p. lOi, 104, 109 (1902); W. Horn, Deuts-
che Ent. Zeitschr., p. 381, 382, 385, 394 (1902); Fuchs, Ent.
News, p. 338 (1904); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect. íasc,
82, p. 126 (1908-1915).

Grant Forest. — Tulare, Toulumne (Califòrnia).

11) Edwardsi Crotch, (i-o)

Trans. Amer. Ent. Soc, p. jt, (1874); Edwards, Psyche, p. 75
(1875); Schaupp, Bull. Brookl. Ent. Soc, p. 75, 76, t. i, f. 3
(1884); Casey, Ann. New York Acad. Se, p. 289 (1897); Canad.
Ent., p. 261 (1910); Leng., Trans. Amer. Ent. Soc, p. 100, 103,
105 (1902); W. Hom, Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 383, 387, 388
(1902); p. 191 (1903); Ent. Mitteil., vol. 2, p. 350(1913); in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase 82, p. 126 (1908-1915).

Placer Colorado (Califòrnia). — Lake Tahoe, Placer
Colorado (Califòrnia).

12) intermedioronotalis W. Horn, (o-i)

Ent. Mitteil., vol. 2, p. 346, 349, 391 (1913); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 432 (1908-1915). — Cotypus!

Plumas Co. (Califòrnia).

14) angustocylindricus W. Horn, (i-i)

Ent. Mitteil., vol. 2, 348, 349 (1913); in: Wytsman, Gen. Insect...
fase 82, p. 432 (1908-1915). — Cotypds!

Lassen Co. (Califòrnia).

15) intermedius Leng, (i-o)

Trans. Amer. Ent. Soc, p. 100, 104 (1902); Fuchs, Ent. News,
p. 338 (1904); Casey, Canad. Ent., p. 259 (1910); in: Wytsman,
Gen. Insect., fase 82, p. 126, t. 9, f. 7 (1908-1915).

Tulare Co. (Califòrnia). — Calaveres, Placer Co., El
Dorado Co. fins Tulare (Califòrnia).

18) Lecontei G. Horn, (i-o)

Trans. Amer. Ent. Soc, p. 143, f. i (1872); Schaupp, Bull. Brookl.
Ent. Soc, p. 75, J7, t. I, f. 9 (1884); Casey, Ann. New York Acad.
Se, p. 289 (1897); Canad. Ent., p. 257 (1910); Leng, Trans.
Amer. Ent. Soc, p. 100, 103, 106 (1902); W. Horn, Deutsche,
Ent. Zeitschr., p. 378, 383, 385, 388, 389, 390 (1902); in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase 86, p. 126 (1908-1915).

Monterrey (Califòrnia). — Monterrey, Gaviota, Port
Harford (Califòrnia).

j^S") J línia de Ciències Naturals de Barcelona

19) hiimcroplanatíis W. Horn, (i çf-i 5)

Ent. Mtítteil. Vol. 2, p. 351 (1913). — Cotypus!

Centrale Shasta, Colorado (Califòrnia).

3. Subtribus Megacephalina
I . Genus Aniaria , Hopc
A. scpiilcralis Fabricius, {ocf -i 2)

Syst. Ekuth. vol. i, p. 233 {1801); Hcrbst, Kàíer, vol. 10, p. 199
(1831); BruUé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. i, p. 45 (1834); Cas-
tclnau, Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 33 (1834); Audoiiin et
Brullé, Arch. Mus. Hist. Nat., p. 117, t. 7, f. i (1839), Westwood,
Trans. Ent. Soc. Lond., p. 57 (1852); J. Thomson, Monogr. Ci-
cind., p. 52, t. 8, í. II, ii.»-e, t. 9, f. 2 (1857); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Inscct., fase. 83, p. 130 t. q, f. 8 (1908-1915).

Dcsemb. del R. Tucutú. — Trinidad , Venezue'a ,
Cayena fins R. Amazonas (Manaos).

2. Genus. M egacephala , Latreille
I. — Megaccphalae africans s. str.
M. regalis Bolieman, (o cf-i $)

Ins. Caffr., vul. i, p. 2 (184S); W. Horn, Ann. ]Mus. Stor. Nat.
Gènova, ser. 3, vol. 5- p. 462 (1912); Péringiiey, Trans. S. Aíric.
Philos. Soc, p. 21, t. I, í. 2 (1893); W. Horn, Deutsche Ent,
Zeitschr., p. 315 (1903); p. 159 (1905); in: Wytsman, Gen. Inscct.,
fase. 82, p. 134 (1908-1915).

Rhodèsia. — Del Transwaal i Manica fins Damara i
Angola.

i) Péringueyi W. Horn, (i-o)

Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 305 (1898); in: Wytsman, Gen.
Insect. fase 82, p. 134 (i 908-191 5).

N. Rhodèsia or. — Bcira, Tschinde, N. Rhodèsia
oriental.

4) Ertli W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 432 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect.,
p. 134, t. 9, f. 9 (1908-191S).

N, Nyassa or. — N. Nyassa or., Kigousera.

La col•lecció Codina 357

6) angulicollis Kolbe, (i cf-i $)

Stett. Ent. Zeit., p. 145 (1892); W. Horii, in: Sjo.stedt, Exped.
Kilimandjaro, Teil 7 (20), Cicindelidae, p. 399 (1910); Rev. Zoo].
Afric, vol. 2, p. 279 (191 3); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 134 (1908-1915).

Nyassa. — Àfrica or. alemanya, Uganda.

7) Bennigseni W. Horn, (1-3)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 56 (1896); i.-; Wytsman, G^n. Tnsecf.,
fase. 82, p. 134 (1908-1915).

Lindi, Lukuledi, Mozambique. — Àfrica oriental ale-
manya fins Kazungula.

8) excelsa Bates, (o-i)

Ent. Monthly Mag., vol. 10, p. 261 (1874); Fairmaire, Ann. Soc,
Ent. Belg. p. 387 (1894); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 56 (1896); in: Wytsman Gen. Insect., fase. 82, p. 134 (1908-

1915)-

Àfrica oriental alemanya interior. — Ikutha (Àfrica
or. brit.), Àfrica or. alemanya.

10) Haiiseri W. Horn, (1-2)

Notes Leyd. Mus., p. 107 (1898); in: Wytsman, Gen. Insect , fase.
82, p. 134 (190S-1915).

Kibwezi (Àfrica or. brit.), Lindi (Àfrica or. al.). —
Àfrica or. brit. (Jkutha, Leopold-Kette), Uganda.

11) Revoili Lucas, (2-2)

Bull. Soc. Ent. Fr., p. loi (1881); Faimaaire, in: «Revoil», Faune
et Flore ÇoniaUs, Col., p. 3, t. i, f. i (1182); W. Hom, Deutsche.
Ent. Zeitschr. p. 94 (1904); p. 159 (1905); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 134 (1908-1915).

Colubi, Abisinia. — N. Somàlia. fins Galla.
Revoili Lucas (forma negra), (i-i)
Harrar, Colubi (Abisinia).
AI. megacephala Olivier, (o-i)

Ent., vol. 2, n.° 33, p. 8 (1790): Encycl. Méth., vol. 5, p. 727
(1790); Fabricius, Syst. Eleuth., vol. i, p. 232 (1801); W. Horn
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 135 (1910-1915).

Senegal.
senegalensis Latreille, (o-i)

Gen. Crust. Ins., vol. i, p. 175 (1806); Dejéan, Spee. Col., vol. 5,
p. 199 (1831); Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col, i, p. 41, t. i,
f. 4 4 a-c {1834); Guérin, Rev. Zool., p. 34Ó (1848); J. Thomson,

358 Junta de Ciències Naturals de Barcelona^

Monogr. Cicind., p. 20, t. 4, f. i, i a-c (1857); W. Hom, Stett.
Ent. Zeit., p. 167 (1896); in: Wytsman, Gen. Insect., íasc. 82,
p. 135 (1908-1915).

Senegal. — Senegal.

II. — Styphioderma, Waterhouse

M. asperala Waterhouse.

i) Schaumi W. Horn, (i çf-o $)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 369 (1892); p. 95 (1904); in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 135 (1908-1915). '

Illa Ukerewe. — Sudan egipci, Ukerewe.

2) Morsi Fairmaire, (o-i)

Compt. Rend. Soc. Ent. Belg., p. 44 (1882); W. Horn, Deutsche,
Ent. Zeitschr., p. 95 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect., íasc. 82,
p. 135 (1908-1915).

Àfrica oriental alemanya.

3) subopaca Fairmaire, (2-2)

Ann. Soc. Ent. Belg., p. 389 (1894); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 57 (1896); p. 95 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 135, fig. 62 (p. 29), (1908-1915).

Lindi. — Àfrica or. al., Kilima Ndscharo.

6) gratiosa W. Horn, (2-1)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 95 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 135, t. 9, f. 10 (1908-1915).

Mozambique, Lindi. — S. de l'Africa. or. al.

7) levicollis Waterhouse, (o-i)

Ann. Mag. Nat. Hist., p. 92 (1880); Fairmaire, Ann. Soc. Ent.
Belg., p. 389 (1894); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 9S
(1904); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 135 (1908-1915).

Kibwezi, Àfrica or. brit. — Ikutha fins Kilwar.

III. — Tetrachae d'Aírica tropical
M. Bocandei Guérin, (o a'-i ç)

Rev. Zool., p. 347 (1848); Mag. Zool., 157, f. 1-3 (1845-1849);
J. Thomson, monogr. Cicind., p. 22, t. 4, f. 4. (1857); Chau-
doir. Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 334 (1860); W. Hom. in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 135 (1908-1915).

Togo. ■ — Guinea portuguesa fins Togo.

La col•lecció Codina 359

M. qiiadrisignala Dejean, (o çf-i $)

Spec. Col., vol. 5, p. 200 (1831); Icon. (ed 2), vol. i, p. 7, f i
{1829); Bnillé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. i, p. 42 {1834); Cas-
telnau, Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 28 (1834); Guérin. Dictionn.
Pittor. Hist. Nat., vol. 5, p. 118. t. 338, f. 4 (1837); Rev. ZooL,
p. 347 (1S48); J. Thomson, Monogr. CicincL, p. 27, t. 4, f. 5,
6 (1857); W. Hom, in: Wytsman. Gen.. Insect., fase. 81, p. 136
(1908-191S).

Dahomey. — Senegal fins Assaba (Nigrícia).

IV. — Megacehala eiihratica Palearctica
[Grammognatha Motchulsky)
M. eiiphralica Latreille et Dejean, (10 çf-4 ç)

Hist. Nat. Col. Eur., vol. i, p. 37, t. i, f. 4 (1822); Fischer, Bull.
Soc. Nat. Moscou, vol. 4, p. 431 (1832); Fowler, Fauna Brit.
índia incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 442, f. 199 (1912);
Castelnau, Rev. Ent. Silberm., vol. 2,p. 28 (1834); Dejean, Spec.
Col., vol. I, p. 7 (1825); Ménétriés, Catal. Rais. Obj. Zool.Cauca-
se, p. 93 (1832); Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. i, p. 43 (1834);
Blanchard, Rev. ZooL, p. 160 {1846); Westwood, Trans. Ent,
Soc. Lond., p. 57 (1852); Jaquelin du Val, Gen. Col., Eur., vol.
I, p. I, 57, t. I, f. I, I.* (1857); J. Thomson, Monogr. Cidind.,
p. 29, t. 4, í. 7, 8 (1857); Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afr., vol. i,
p. 2 (1895): Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 381 {1899); Konig,
Wien. Ent. Zeit., p. 140 (1904); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 136 (1908-1915).

Cartagena. — Cartagena, Andalusia, Alger fins Trí-
poli, Egipte, Golf de Tadjura, Sinaí?, Síria, Rhodes,
Xipre, Caucàs, Eufrates, Pèrsia, frontera cap a
Belutschistan i Afghanistan, províncies nordorientals
(índia: Agra), Karachi.

armeniaca Castelnau, (2-2)

Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 28 (1834); Bmllé, Hist. Nat. Ins.,
vol. 4, Col. I, p. 44 (1834); Dokhturow, Hor. Soc. Ent. Ross.,
p. 247 (1835); Annandale et W. Hom, Annotated List Asiàtic
Beetles Ind. Mus., n. i, p. 4, t. i, f. 5 (1909); Fowler, Fauna
Brit. índia incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 443, f. 199
(1912); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Ins., fase. 82, p. 136 (1908-
191S).

Armènia turca, Transcàspia. — Armènia, Transcàs-
pia fins Amu Darja, Seïstan.

360 Junta de Ciències Naturals as Barcelona

V. — Metriockila, J. Thomson
i\/. nigricollis Reiche, (2 çf-o $)

Rev. Zool., p. 239 (1842); Lucas. Voy. Castelnau, p. 26, t. i,
1.4(1857); J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 5i,t. 7,f. 11, iia-e,
b. 9, f. I (1857); Dokhturow, Spec. Cicind., vol. i. p. 70, f. 8,
f. 8, (1S84); W. Hom, in: Wyt^man, Gen. Inscct., fase. 82, p. 136,
t. 9, f. II (1908-1915).

Tocache, prov. Huallaga, Perú. — Cohimbia (Honda,
Bogotà) fins Catamarca. Pebas.

VI. — Phaeoxantha, Chaudoir
M. Klugi Chaudoir, (i o*-! $)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 8 (1850); Lacordaire, Gen. Col. Atl.,
t. I, f. 2 (1854); Lucas, Voy. Castelnau, p. 25, t. i, f. 3 (1857);
J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 45, t. 7, f. 11 'd, t. 8, f. 3, 4 (1857);
Dokhturow, Spec. Cicind., vol. i, p. 66, t. 8, f. i (1882); Fleu-
tiaux. Bull. Soc. Zool. Fr. p. 26 (1884); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 137 (1908-1915).

Amazonas. — Orinoco (Ciudad Bohvar), Amazonas
fins R. Jurua i R. Curaray amunt, Areguaya.

M. cniciata Brullé, (i-o)

Voy. d'Orbigny, Ins. Col., p. 2, t. i, f. 2 (1837); J- Thomson,
Monogr. Cicind., p. 47, t. 8, f. 6 (1857); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 137 (1908-1915).

Paraguay. — La Plata fins Paraguay, <(Sao Paulo».
M. Tremolerasi W. Hom.

Rev. Mus. La Plata, vol. 16, p. 32 (1909); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 137 (1908-1915).

Salto, Uruguay. — R. Uruguay (Concòrdia-Salto).
M. aeqiiinociialis De j can, (1-2)

Spec. Col., vol. I, p. 14 (1825); Fleutiaux, Bull. Soc. Zool. Fr.,
p. 27 (1894); W. Hora. in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
P- 137-

«Buena - Vista», Venezuela. — Venezuela ( Orinoco:
Ciudad Bolívar, « Buena -Vista » , «Cayena» , «Deme-
rara», R. Amazonas fins Perú amunt, Tapayoz, Salto
(Argentina), «Rio Negro».

La col•lecció Codina 361

i) hifasciata Brullé, (0 çf-i $)

Voy. D'Orbigny, Ins. Col., p. i, t. i, f. i (1837); Fleutiaux, Bull.
Soc. Zool. Fr., p. 27 (1894); W. Hom. in: Witsman, Gen. Inscct.,
fase. 82, p. 137 (1908-1915).

Amazonas. — R. Amazonas fins Corrientc amunt,
Bolívia. Matto Grosso.

obscura Dokhturow, (o-i)

Spec. Cicind., oi. i, vp. 68, t. 8, f. 6 (1882); Rcv. Mens. Ent.,
vol. I, p. 6 (1883); W. Horn, in Witsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 137 (1908-1915).

Amazonas.

M. limala Perty.

laminata Perty, (i-i)

Delect. Ànim. àrtic., p. 2 (1830); J. Thomson, Monogr. Cincid.,
p. 48, t. 8, f. 10 (1857); Dokhturow, Spec. Cicind., vol. i, p. 69,
t. 8, R. f. 7 (1882); W. Horn, in: Witsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 137 (1903-1915).

Amazonas. — Amazonas fins Ega amunt, Tapayoz,
Paraguay.

VIII. — Megacephala Germaini
M. germaini Chaudoir,

Cat. Coll., p. 64 (1865); W. Hom, Deutsche Ent. Zcitschr,.
p. 269 (1907); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 138 (190S-
1915)-

Mendoza (Argentina). — Mendoza, Xubut (Patagò-
nia).

IX. — Pseudotetracha, Fleutiaux
M. cylindrica Mac Leay, (o çf-i ç)

Trans. Ent. Soc. N. S. Wales, p. 11 (1863); Fleutiaux, Rev.
Ent., p. 124 (1894)); Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 317
y 319, t. 25, f. i; t. 27, f. II, 15; t. 28, f. 17, 39, 40, 46 (1906);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 138 (1908-1915).

Austràlia oc. — Queensland ( Katherinc River), Dar-
ling River, S. Austràlia.

25

36 J Jiiiiia de Ciències Naturals de Barcelona

X. — Mcgacephalae Australianes
i\/. (/mjdiKi Sloanc, (i a"-o$)

Proc. Linn. Soc. N. S. Walcs, p. 632 (1900); p. 317-319, t. 28,
f. 42 (1906); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 139
(1908-1915).

N. Austràlia oc. — Austràlia oc. (districte Carnar-
von, Ashburton River).

XI. — Tetrachae d'Australià sens dibuix
M. murchisona Fleutiaux, (icZ-oç)

Rev. Ent., p. 285 (1886); p. 46 (1899), Sloane, Proc. Linn.
Soc. N. S. Wales, p. 320 (1906); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 139 (1908-1915).

Austràlia oc. — Districte Murchison (Austràlia oc).
M. pulchra Brown, (o-i)

Traus. Ent. Soc. Lond., p. 352 (1869); Dokhtiirow, Spec. Cicind.,
vol. I, p. 58 (1882); Fleutiaux, Rev. Ent., p. 125 {1894); Sloane,
Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 319, 320 (1906); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Lisect., fase. 82, p. 139(1908-1915).

Austràlia oc. — SO. d'Austràlia ( Lake Lefro}^ i
Champion Bay) fins NO. d'Austràlia (Nickol Bay).

XII. — Tetrachae d'Australià amb dibuix apical
M. auslralis Chaudoir, (i çf-i 5)

Cat. Coll., p. 63 (1S65); Waterhousse, Aid to the Identií. of Insects,
vol. I, p. II, t. 17 (1880-1882); Fleutiaux, Rev. Ent., p. 126,
íig. (1894); Sloane, Proc. Linn. Soc. N. 5. Wales, p. 320, 326,
t. 27, f. 10; t. 29, f. 53 (1906); W. Hom, in: Wytsman,|^Gcn. Insect.
fase. 82, p. 139 (1908-1915).

Mallee, Victòria. — Victòria fins Austràlia central?,
«Austràlia oc».

Waierhousei Castelnau, (o-i)

Trans. Roy Soc. Victoria, p. 32 (1867); W. Hom, in: Wytsniar,
Gen. Insect., fase. 82, p. 139 (1908-19^).

Austràlia oc.

La col•lecció Codina 363

XTII. — Tetrachae d'Australià amb dibuix marginal
M. ausiralasiae Hope, (i a"-o $)

Joum. of Proc. Ent. Soc. Lond., p. 45 (1841); Ann. Mag. Nat.
Hist., p. 425 (1842); Trans. Ent. Soc. Lond., p. 58 (1852); J.
Thomson, Monogr. Cicind., p. 49 (1857); Brown, Trans. Ent.
Soc. Lond., p. 352 (1869); Fleutiaux, Rev. Ent. p. 127, lig. {1884);
W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 353 (1896); Sloane, Proc.
Linn. Soc. N. S. Wales, p. 320, 325 (1906); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 139 (1908-1915).

NO. d'Austràlia. — NO. d'Austràlia fins Queensland.

trànsit ad i) húmer alis Mac Leay (o-i)
NO. d'Austràlia.

i) húmer alis Mac Leay, (i-i)

Trans. Ent. Soc. N. S. Wales, p. 9 (1863); Fleutiaux, Rev. Ent.,
p. 127, fig. (1894); p. 286 (1896); Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S.
Wales, p. 323, 325, 326, t. 27, f. 12; t. 18, 43. 47, 48; t. 29, f. 58
(1906).

NO. d'Austràlia. — Champion Bay (O. d'Austràlia)
via N. fins Edgecumbe Bay, Nova Guinea.

M. cnicigera Mac Leay, (2-1)

Trans. Soc. N. S. Wales, p. 10 (1863); Dokthurow, Spec. Cicind.
vol. I, p. 68, t. 8, f. 5 (1882); Fleutiaux, Rev. Ent., p. 126, fig.
(1894); Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 114, 318, 320,
326, 327, t. 26, f. 5; t. 28, f. 44, 45; t. 29, f. 57 (1906); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 140 (1908-1915).

Queensland. — Gayndah ( S. Queensland or. ) fins
Golf de Carpentaria?, «Austràlia oc».

M. Bosiocki Castelnau

excisilatera Sloane, (o-i)

Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 34 (1897); p. 320, 324, t. 28,
f. 52, 56 (1906); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Lisect., fase. 82,
p. 140 (1908-191S).

Austràlia central. — O. d'Austràlia (Champion Bay)
via N. fins N. de Queensland (Cairns).

M. hasalis Mac Leay, (i-o)

Trans. Soc. N. S. Wales. p. LVIII (1866); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 140, f. 61 (p. 29) (1908-1915).

Port Denison. — Edgecumbe Bay ( Queensland ) via
N. fins Nickal >ay.

364 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

XIV. — Tetrachae neotropica s. str.
M. suturalis W. Hom, (icZ-oç)

Ent. Nachr., p. 53 (1900); in: Wytsman, Gen. Inscct., fase. 82,
p. 140, t. 10, f. 4 {1908-1915).

Equador oc. — Equador oc. (Posorja).
M. Carolina Linné, (3-0)

Syst. Nat. (ed. 12) vol. i, p. 657 {1766); Geer, Mém. Hist. Ins.
vol. 4, p. 120 t. 17, í. 24 (1774); Hübner, Naturforscher, Stück
24, p. 53, t. 2, f. 21 (1789; Olivier, Ent. vol. 2, N." 3^, p. 29,
t. 2, f. 22 (1790); Encycl. Méth. vol. 5, p. 734, t. 175, f. 9 (1790);
Latreille, Hist. Nat. Crust. et Ins. vol. 8, p. 193, t. 71, f. 4 (1804);
Herbst, Kàfer, vol. 10, p. 161, t. 170, f. 9 (1806); Dejean, Spec.
Col. vol. I, p. 8 (1825); Guérin, Icon. Regne Ànim. de Cuvier,
Ins., p. 16, t. 3, í. 2 a-e (1829- 1844); Say, New Harmony, In-
diana, p. 83 (1838 [1834]); Bnillé, Hist. Nat. Ins. vol. 4, Col. i,
p. 44 (1834); Westwood, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 58 (1852);
J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 30, t. 4, f. 9, 10 (1857); G. Horn,
Trans. Amer. Ent. Soc, p. 234 (1876); Schaupp, Bull. Brookl.
Ent. Soc, p. 78, t. I, f. II (1883); W. Horn. Dcutsch, Ent.
Zeitschr. p. 185 (1897); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc. p. 109
(1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 140
(1908-1915).

Florida, Mobile, Torreon ( Coahuila, Mèxic ) . — Flo-
rida fins S. de Califòrnia, fins Nicaragua; Cuba.

occidentalis Klug, (i-i)

Preis-Verz, vor Insect. Mus. Berlin, p. 11 (1829); Chevrolat;
Ann. Soc. Ent. Fr., p. 184 (1863); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 141 (1908-1915).

Guantànamo (Cuba).
mexicana Gray, (o-i)

In: «Griffith» Ànim. Kingd. vol. 14, p. 263, t. 29, f. i (1832);
Chevrolat, Col. Mexique, Fase. 2, N." 25 (1834); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 141 (1908-1915).

Texes; Tehuantepec, Osxaca (Mèxic).
2) chilensis Castelnau, (2-1)

Rev. Ent. Silberm. xol. 2, p. 29 (1834); Hist. Nat. Col. vol. i,
p. II (1840); Solier, in: «Gay*, Hist. Nat. fis. Chile, Zool. vol. 4,
p. 112, Atl. Col. t. I, í. I, a, b, (1849); J. Thomson, Monogr.
Cicind., p. 34, t. 5, f. 10 (1857); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., íasc. 82, p. 141 (1908-1915).

Perú. — Colúmbia fins N. Xile.

La col•lecció Codina 365

3) Latreillei Castelanau, (i çf-o 5)

Rev. Ent. Silbenu. vol. 2, p. 32 (1834); Hist. Nat. Col. vo'. i,
p. 12 (1840); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., íasc. 82,
p. 141, f. 57 (p. 29) (1908-1915).

Arica (Xile). — Perú fins Arica (Xile).
chrysochroa Dokhturow, (i-o)

Spec. Cicind. vol. i p. 41 (1882); W. Horn in: Wytsman Gen.
Insect. fase. 82, p. 141 (1908-1915).

Perú.
M. Camposi W. Horn, (i-o)

Ent. Nachr. p. 54 (1900); W, Horn in: Wytsman Gen. Insect.,
fase. 82, p. 141 (1908-1915).

Equador. — Equador, N. Perú.
M. distinguenda Dejean, (0-2)

Spec. Col. vol. 5, p. 202 (1831); J. Thomson, Monogr. Cicind.,
p. 40, t. 7, f. 4 (1857); Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4,
P- 335 {1860); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 141 (1908-1915).

Montevideo, S. Amèrica. — Paraguay, Montevideo,
Tucuman fins Mendoza i Buenos Aires?, Nova Fri-
burgo (Río de Janeiro).

M. fiilgida Klug, (0-3)

Jahrb. Insektenk. vol. i, p. 7 (1834); J. Thomson, Monogr.
Cicind., p. 33, t. 5, f. 7, 8 (1857); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 141 (1908-1915).

R. Amazonas, Paraguari (Paraguay). — País com-
prés desde Obidos fins Goyas fins Espíritu Santo
fins N. Argentina fins R. Iça i R. Amazonas.

fidgida var. (i-o)

Sao Paulo (Brasil oc).

i) pseudosobrina W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Index d. Cicind.),
p. 51 (1905); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 141 (1908-
1915)-

Venezuela. — Venezuela, Colòmbia.
2) Mellyi Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 4 (1850); J. Thomson, Monogr. Cicind.,

366 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

p. 50 (1857); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 141 (1908- 19 1 5).

Sao Paulo. — Ceara fins Santa Catharina.

4) Horni Rugc, (i çf-i $)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. ijo (1S92); W. Hoïn, in: Wytbman,
Gen. Insect., fase. 82 (1908-1915).

Perú.
6) cyanea W. Horn, (0-3)

Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Index d. Cicind. ),
p. 52 (1905); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 141 (1908-
1915)-

Mendoza. — Argentina (Catamarca, Mendoza).
yi. aiigiisticollis W. Horn, (i-o)

Bull. Mus. Hist. Nat. Paris, p. 328 (1896); Deutsche Ent. Zeitschr.
(Suplement: Syst. Index d. Cicind.), p. 51 (1905); in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 142 (1908-1915).

Venezuela.
M. spinosa BruUé, (i-i)

Voy. d'Orbigny, Ins. Col., p. 3 (1837); J. Thomson, Moiiogr.
Cicind., p. 35, t. 6, f. 3, 3 a, 4, 4 a (1857); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect. fase. 82, p. 142 (1908-1915).

R. Amazonas. — R. Amazonas, Bolívia.
M. Steinheili W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 211 (1900); (Suplement; Syst. Index
d. Cicind.), p. 51 (1905); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 142 (1908-191S).

Perú.
M. anmiligera Lucas, (o-i)

Voy. Castelnau, p. 27, t. i, f. 7 (1857); Chaudoir, Bull. Soc. Nat.
Moscou, pars 4, p. 336 (1860); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 142 (1908-1915).

Brasil. — Rio Madeira ( Borba ), Matto Grosso, Sao
Paulo.

M. biliinala Klug, (i-o)

Jahrb. Insektenk. vol. i, p. 6 (1834); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 218 (1892); p. 96 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 142 (1908-1915).

Brasil. — Rio Jurua fins Mines Geraes i N. Bahia,
Bolívia.

La col•lecció Codina 367

M. Maria Perty, (i cf-i $)

Delect. Ànim. Art., p. i, t. i, f. i (1830); W. Hom, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 795 (1909); in: Wytsman, Gen. Inscct., fase. 82,
p. 142 (1908-1915).

Obidos (Brasil int.). — Sao Paulo, Matto Grosso,
N. Bahia.

M. aciiiipeniiis Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. I, p. 13 (1825); J. Thomson, Monogr. Cicind.
p. s^, t. 6, f. s, 5a, 6, 6a, (1857); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 142 (1908-1915).

Haití. — Cuba, Haití.

acutipennis {nigra). (i-o)
Santo Domingo.

Adonis Castelnau, (i-o)

Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 83 (1834); Etud. Ent., vol. i, p. 35
(1835); Hist. Nat. Col., vol. i, p. 13, t. i, f. 3 (1840); Chevrolat,
Ann. Soc. Ent. F., p. 184 (1863); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 142 (1908-1915).

Cuba.
M. sobrina Dejean, (1-2)

Spee. Cel., vol. 5, p. 202 (1831); J. Thomson, Monogr. Cicind.,
p. 31, t. 5, f. I (1857); Bates, Biol. Centr. Amer., Col., vol. i,
p. 2 (1881); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 142
(1908-1915).

Theresopolis (Brasil), Rio Branco (Colúmbia). — Mèxic
fins Colúmbia, St.-Barthélemy, Venezuela?, ((Olivença»
(Amazonas?), Curaçao.

gcniculata Chevrolat, (i-i)

Col. Mexique, fase. 2, n.° 2(1834); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. faset 82, p. 142 (1908-1915).

Mèxic,
i) ignea Bates, (10-)

Proe. Zool. Soc. Lond., p. 587 (1878); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 84 (p. 142) (1908-1915).

Xiriqui, Costa Rica.
I. infuscata Mannerheim, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars. 2, p. 6 (1837); J. Thomson, Monogr.
Cicind., p. 32, t. 5, f. 2 (1857); Chevrolat, Ann. Soc. Ent. Fr.,
p. 184 (1863); W. Hom., in: Wytsman, Gen. Insect. fase, 82, p. 142
{1908-1915).

Santo Domingo. — Cuba, Haití, Puerto Rico, Sant
Tomàs, Santa Cruz.

368 Junta de Cicucics Naturals de Barcelona

11. Sommeri Cliaudoir, (icZ-oç)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 5 (1S50); pars 4, p. 3.^5 (1860);) W.
Hom, Deutsche Ent. Zcilschr., p. 144 (1S92); in: Wytsinan, Gen.
Insect., fase. 82, p. 142 (1908-1915).

Vcnczuela. — Venezuela, Colúmbia, Matto Grosso.
Paraguay, Xaco.

III. piíiicfata Castelnau, (i-o)

Etud. Ent., vol. i, p. 34 (1835); Hist. Nat. Col., vol. i, p. 13
(1840); J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 31 {1857); Chaudoir,
Bull. Soc. Nat. Moscou, pirs 4, p. 335 (1860); W. Horn, in: Wyts-
man. Gen. Insect., fase. 82, p. 142 (1908-1915).

R. Amazonas. — Amazonas, Bolívia, Pera.
IV. longipennis Chaudoir. (i-i)

Cat. Coll., p. 63 (1865); W. Hora, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 142 (1908- 191 5).

Matto Grosso. — Parà, Matto Grosso, «Guyana».
VI. Spixi Briïllé, (2-1)

Voy. d'Orbigny, Ins. Col., p. 3, t. i, f. 3 (1S37); Westwood, Trani.
Ent. Soc. Lond., p. 54, t. 7, f. 5 (1852); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 142 (1908-1915).

Tocache, Hiiallaga, Perú. — Amazonas (Villa Nueva
fins Perú), Río Negro, Equador fins Bolívia.

inquinata Thomson, (i-i)

Monogr. Cicind., p. 34, t. 5, f. 9 (1857); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 143 (1908-1915).

Jnrua.
i) phylogenetica W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr. p 286 (1909); in: Wytsman, Gen. Insect,
fase. 82, p. 143 (1908-1915).

Curaray (Equador) . — Equador or.
M. affinis Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. I, p. 14 (1825); J. Tiiomson, Monogr. Cicind.,
p. 39, t. 6, f. 10 (1857); Bates, Biol. Centr. Amei., Col., vol. i,
p. 3 (i 88 i); W. Horn, Deutssche Ent. Zeitschr., p. 263-266
(1907); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 84, p. 143 (1908-1915.)

Cucuhy ( Perú ) . — Trinidad, Mèxic fins Cayena,
Amazonas, Bahia, Argentina.

La col•lecció Codina 369

2) smaragdina J. Thomson, (2 a"-i $)

Monogr. Cicind., p. 37, t. 7, f. i (1853); W. Hona, Dsutsche Ent.
Zeitschr., p. 264 (1907); in: Wytsman. Gen. Inscct., fase. 82,
p. 143 {1908-1915).

Matto Grosso. — Amazonas, Cuyaba.
4) angiistata Chevrolat, (i-i)

Mag. Zool., t. 55 (1841); J. Thomson, Monogr. Cicind, p. 38, t. 6,
f- 9 {1857); Bates, Biol. Centr. Amer., Col., vol. i, p. 3, t. i, f. i
(1881); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 2Ó5 (1907); i»:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 143 (1908-1915).

Tapachula, Chiapas (Mèxic S.). — S. Mèxic.
M. brasilicnsis Kirby, (i-i)

Trans. Linn. Soc. Lond., p. 376 {1818); Dejean, Col., vol. i, p. 11
(i825);Castelnau, Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 31 (1834); J. Thom-
son/ Monogr. Cicind., p. 37, t. 6, i. 8 (1857); Lucas, Voy. Castel-
nau, p. 29 (1857); Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4,
p. 336 (1860); Houlbert, Insecta, vol., 2, p. 103-105, f. 15-18
(1912); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Inscct., fase. 82, p. 143
{1908-1915).

Sao Paulo, R'o Grande do Sui (Brasil), Porto Alegre
(S. Brasil). — Espíritu Santo fins Rio Grande do
Sui, Chaco, Paraguay, Bolívia, Matto Grosso, Riu
Amazonas.

M. riiíilans J. Thomson, (0-2)

Monogr. Cicind., p. 35, t. 6, f. 2 (1857); W. Hom, Deutsche
Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Ind. Cicind.), p. 50 (1905);
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 143 (1908-1915).

Obidos (Brasil). — Obidos fins Pernambuco.
M. Lacordairei Gory, (i-o)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 171 (1S33); J. Thomson, Monogr. d. Ci-
cind., p. 41, t. 7, f. 6, 6.» (1857); W. Hom, in: Wystman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 143 (190S-1915).

Venezuela. — Colòmbia fins Cayena.
M. virginica Linné, (1-2)

Syst. Nat., (ed. 12), vol. i, p. 657 (1766); Dejean, Spec. Col.
vol. I, p. II, 13 (1825); Pallas, Icones Ins., vol. 3, t. G., f. 11
(1798); Herbst, Kàfer, vol. 10, p. 160, t. 170, f. 8 (1806); Brullé,
Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. i, p. 42 (1834); J. Thomson, Monogr.
Cicind., p. 41, t. 7, f. 7, 7.» (1857); Schaupp, Bull. Brook. Ent.

370 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Soc, p. no (1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Inscct., íasc. 82,
p. 14J-144 (1908-1915).

Vowell's Mill. La., Galena, Kansas, Virgínia. — Pen-
silvània fins Florida fins Texas fins Kansas i Sud-
Ocst Jowa, Long Island, Colorado, Tencssce i Ohio.

M. fcmoralis Perty, (i cf-o $)

Del. Aiiim. Art., p. i, t. i, f. 2 (1S30); Castelnau, Hist. Nat. Col.,
vol. I, p. 12, t. I, í. 2 (iSio); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 144 (190S-1915).

Jataby, Goyaz. — Goyaz, Minas Geraes fins Rio
Grande do Sui fins Paraguay.

XV. — Tctrachae neotropica aberrants
M. Klagesi W. Horn, (2 cf-o ç)

Pi'oc. Ent. Soc. Wash. vol. 5 (11), p. 332 (1903); in: Wytsnian .
Gen. Insect., fase. 82, p. 144, t. 10, f. 6 (1908-1915).

Munt. Parima. — Muntanyes Parima (S. Venezuela).

3, Genus. Oxychila Dejean
0. fcmoralis Castelnau, (i cf-o $)

Rev. Ent. Silberm., vol. i, p. 128 (1833); Hist. Nat. Col i,
p. 14, t. I, f. 4 (1840); Bnillé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. i, p. 83
(1834); Guérin, Dictionn. Pitor. Hist. Nat., vol. 6, p. 572 (1839).

Montevideo. — Rio Grande do Sui, Montevideo.

0. siinilis W. Horn.

Schmalzi W. Horn, (o-i)

Ent. Nachr., p. t,-^j (1896); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 146 {1908-1915).

Santa Catharina (Brasil). — Rio Grande do Sui fins
Minas Geraes, Goyaz.

i) immaciilata W. Horn, (i-o)

Archic. Naturg. Jahrg. 79, Al
Gen. Inse t., f s:. 82, p. 434 (

Urtel, Matto Grosso, Brasil. — Matto Grosso, Goyaz

Archic. Naturg. Jahrg. 79, Abt. A., fase. 11, p. 7. in: Wytsman,
Gen. Inse t., f s:. 82, p. 434 (1908-1915).

La col•lecció Codina 371

0. trislis Fabricius, (icf-oç)

Syst. Ent. Suppl., p. 825 (1775); Olivier, Ent., vol. 2, n.» 33,
p. 15, t. 3, f. 26 (1790); Herbst, Kàfer, vol. 10, p. 185; t. 172,
f. 8 (1806); Dejeaii, Spec. Col. Vol. i, p. 16 (1845); Gucrin
IcoQ. Regne Ànim. de Cuvier, Ins., p. 18, t. 3, í. 8 (1829-44);
Dictionn. Pittor. Hist. Nat., vol. 6, p. 572 (1839); Castelnau, Rev.
Ent. Silberm. vol, p. 127 (1833); Bruïlé, Hist. Nat. Ins. vol. 4,
Col. I p. 83, t. 2, f. I (1834); Gistl Syst. Ins., Vol. i, t. i, fig.
(1837); J. Thomson, Monogr. Cicind. p. 63 t. 9, f. 7, 8, t. 10 f. 10,
loa-c (1857); Lucas, Voy. Castelnau, p. 24 (1857); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 84, p. 147 (1908-1915).

Minas Geraes (Brasil). — Espíritu Santo fins Santa
Catharina, Goyaz.

ab. Brasil, (o-i)
0. nigroaenea Bates, (i-i)

Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 263 {1872); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 147 (1908-1915).

Equador. — Equador.
0. aquàtica Guérin, (i-o)

Rev. Zool., p. 15 (1843); M^^g- Zool.,t. 132, (1844); J. Thomson,
Monogr. Cicind., p. 61, t. 10, f. 6, 6a, b (1657); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 84, p. 147 (1908-1915).

Colúmbia.
0. polüa Bates, (i-o)

Ent. Monthly Mag. vol. 8, p. 264 (1872); Biol. Centr. Amer. Col.
vol. I, p. 4. t. I, f. 3 (1881); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 147 (1908-1915).

Hondures. — Hondures fins Colòmbia.
0. (jracillinia Bates, (i-i)

Ent. Monthly Mag. vol. 8, p. 263 (1872); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 147 (1908-1915).

Santa Inés. — Equador.

4. Genus. P seudoxychila, Guérin
P. bipiislülaia Latreille, (2 çf-i $)

Voy. Humboldt, Ins., p. 153, t. 16, f. i, 2 (1811); Germar, Mag.
d. Ins. vol. I, p. 1 10 (1813); Dejean, Spec. Col. vol. 5, p. 205

Z7 ^ Junta de Ciències Naturals de Barcelona

(183 i); Icon. (ed. 2) vol. 1 . p. 8, t. i, í. 3 (1829); Castelnau, Rcv.
Ent. Silbemi. vol. i, p. 8, t. i, f. 3 (1829); BruUé, Hist. Nat.
Ins. vol. 4, Col. I, p. 84 (1834); Guériu, Dictioun. Pittor. Hist.
Nat. vol. 6, p. 573 (1839); Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou,
p. 9 (1848); J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 57, t. 9, f. 5, 5 a.
d. 6 (1857); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 93 (1904); in:
Wyteman, Gen. Insect., fase. 82, p. 149 (1908-191 5).

Chanchamayo, Perú, Colúmbia. — Vcnezuela (Méri-
da), Colúmbia fins Bolívia.

ah. Sta. Inés (Ecuador). (2 çf-i $)
latcguttata Chaudoir, (i-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 455 (1844); p. 9 (1848); W. Horn, in:
Wytsraan, Gen. Insect., íasc. 82, p. 149 (1908-1915).

Bolívia.

I. tar salis Bates, (i-i)

Ent. Monthly Mag. vol. 5, p. jyo {1869); Biol. Centr. Amer.
Col., vol. I, p. 4, t. I, í. 2 (i.SSi); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., íasc. 82, p. 149 (1908-1915).

Colúmbia, Chiriquí, Costa Rica. — Costa Rica, Co-
lúmbia? Giiyana brit.

II. ceratoma Chaudoir, (o-i)

Cat. Coll., p. 62 (1865); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
íasc. 82, p. 149 (i 908-191 5).

Equador. — Equador, Colúmbia.

5. Genus. Chiloxia, Guérin

Ch. hinolala Castelnau.

hisignata Guérin, (0 çf-i $)

Dictionn. Pittor. Hist. Nat. vol. 6, ]>. 572, t. 438, í. 2 {1S39);
Icon. Regne Ànim. Cuvier, t. 3, í. 8 (1829-38); Hope, Col. Mau.'
vol. 2, p. 161, t. I, í. 3 (1838); J. Thomson, Monogr. Cicind.,
p. 64, t. 10, í. 4, s (1857); W. Hom. in: Wytsman, Geu. Insect.,
íasc. 82 (1908- 19 1 5).

Bolívia. — Guyana.
i) longipennis W. Horn, (i-i)

Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 93 (1904); in: Wytsraan, Gen.
Insect., íasc. 82, p. 150, t. 10, í. 9 (1908-1915).

Curaray, Equador. — Equador fins Bolívia.

La col•lecció Codina 373

6. Genus. Eucallia, Guérin

E. Boussiíigaulti Guérin, (o çf-2 $)

Rev. Zool., p. 14 (1843); Ma^
Wytsman, Gen. Insect.. fase.

Colòmbia, Equador. — Colòmbia, Equador

Rev. Zool., p. 14 (1843); Mag. Zool., t. 144 (1844); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect.. fase. 82, p. 152, t. 12, f. 5 (1908-1915).

5. Tribu Cicindelini

I. Subtribus Dromicina

I. Genus Droinica, Dejean
D. tiiberculata Dejean, (i (f-o $)

Spec. Col. vol. 5, p. 270 (i 83 i); Gray, in: «Gryfíith*, Anini.
Kingd. vol. 14, p. 265, t. 29, f. 6 (1832); Bnillé, Hist. Nat. Ins.
vol. 4, Col. I, p. 89 (1834); Khig, Jahrb. Insektenk. vol. i, p. 39
(1834); Boheman, Ins. Cafír. vol. i, p. 19 (1848); Chaudoir,
Rev. Mag. Zool., p. 39 (1864); Péringuey, Trans. S. Aíric. Philos.
Soc, p. 78 (1893); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 160 (1908-1915).

Colònia del Cap de Bona Esperança. — Natal fins
Grahamstown.

i) carinidaia Chaudoir, (1-0)

Bull. Soc. Nat. Moscou, pers. 4, p. 306 (1860); Rev. Mag. Zool.,
p. 39 (1864); Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 78 (1893);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 161 (1908-191 5).

Colònia del Cap de Bona Esperança. — Natal.
D. clailirata Klug, (i-o)

Jahrb. Insektenk. vol. i, p. 40 (1834). Boheman, Ins. Caíïr.
vol. I, p. 17 (1848); Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc.
P- 73 (1893); W. Hom, Stett. Ent. Zeit. p. ^23 (1907); i": Wytsman
Gen. Insect., fase. 82, p. 161 (1908-1915).

Port Natal. — Natal , Mozambique , Orange fins al
país dels Matabele, N'Gami.

gigantea Bréme, (o-i)

Ann. Soc. Ent. Br., p. 289, t. 7, f. 3 (1844); Chandoir, Rev. Mag,

374 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Zool.. p. 7 (1864); \V. Hom. in Wytsnian. Gen. Inscct., fase. 82,
p. 161 (i 908- 19 1 5).

Cafreria.
i) sctilptmata Boheman, (icZ-oç)

Ins. Cafír. vol. i, p. 17 (1848); Chaudoir, Kev. Mag. Zool.
p. 2>7 (1864); Péringuey Trans. S. Afric. Fhilos. Soc. p. 76 (1893);
W. Hom Stett. Ent. Zeit., p. ^,7,^1 (1907); in: Wytsman, Gen.
Insect., íasc. 82, p. 161 (1908-191 5).

Transwaal. — Natal, Transwaal, Kimberley.

var. (o-i)

Transwaal.

hishicarinata Chaudoir, (o-i)

Rev. Mag. Zool., p. 10 (1864); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 161 (1908-1915).

Natal.
D. Gunningi Péringuey, (i-i)

Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 312 (1898); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Inseet., fase. 82, p. 161 (1908-1915).

Transwaal.
D. pnhjhirmoides Bates, (i-i)

Ent. Monthly Mag. vol. 8, p. 286 (1872); Péringuey, Trans. S.
Afric. Philos. Soc. p. 70 (1893); W. Horn, Deutsche Ent. Zeit-
schr., p. 91 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 161
(1908-191S).

Transwaal. — Betschuana or. fins Gaza, fins Manika.
maihuna Péringuey, (i-i)

Trans. Ent. Soc. Lond. 'p. 449 (1894); p. 117 (1896); Marshall,
Trans. Ent. Soc. Lond., t. 17, f. 20 (1902); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 161 (i 908-191 5).

Rhodèsia, Umtalí, Maschona. — Maschona.
compie a W. Horn, (o-i)

Deiitsche, Ent. Zeitsehr., p. 123 (1901); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 161, f. 114 (p. 34), 1908-1915).

Rhodèsia. — Maschona i Gaza.

La col•lecció Codina 375

D. formosa Péringuey, (i cf-o ç)

Trans. Ent. Soc. Lond., p. 451 (1S94); p. 119 (1896); W. Horn,
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 174 (1906); ir.: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 162 (1908-1915).

Salisbury, Maschona. — Maschona.
D. invicta Péringuey, (3-0)

Trans. Ent. Soc. Lond., p. 452 (1894); p. 118 (1896); Marshall,
ibidem, t. 17, f. 18 (1908); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 162 (1908-1915).

Umtalí, Salisbury. — Maschona.
D. Mauchi Bates, (3-0)

Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 287 (1S72); Péringuey, Trans. S.
Aíric. Philos. Soc, p. 70 (1893); W. Horn, Ent. Nachr., p. 218
{1900); Deutsche Ent. Zeitschr., p. 174, t. i, f. 33-35 (1906); in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 162 (1908-1915).

Kigonsera, Rhodèsia. — Limpopo fins Llac Njassa
nord or. (Kigonsera).

marshalli Péringuey, (i-o)

Trans. Ent. Soc. Lond., p. 450 (1894); p. 119 (1896); Marshall,
Trans. Ent. Soc. Lond., t. 17, f. 17 (1902); W. Hom, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 174, t. i, f. 32 (1906); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 162 (1908-1915).

Usambara. — Maschona, Katanga.
i) purpurascens Bates, (2-0)

Ent. Monthly Mag., p. 189 (1886); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 174, t. i, f. 29-31 (1906); in: Wytsman, Gen. Insect ,
fase. 82, p. 162 (1908-1915).

Lindi, Usambara. — S. de l'Africa or. al. fins Ikutha.

D. Bcriolonii J. Thomson.

i) jossidata Wallengren, (i-i)

Ent. Tidskr., p. 11, (1881); Péringuey, Trans. S. Afric. Philos.
Soc, p. 68 (1893); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 319
(1903); p. 92 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 162
(1908-191S).

Delagoa Bay. — Delagoa Bay, N. Transwaal.
2) qiiadricosiata W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 319 (1903); p. 92 (1904); in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase 82, j). 162 (1908-1915).

Transwaal. — Transwaal.

^,-6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

D. Péringueiji W. Horn, (i (f-o $)

Ent. Nachr., p. 338 (1896); Póringiiey, Trans. S. Afric. Philos ,
Soc, p. 311 (1898); W. Horn, in Witsmm, Gen. Insect.,
fase. 82. p. 162 (1908-1915).

Ungoni. — N. Mozambiquc, S. de l'Africa oriental
alemanya.

D. Bcimigscni W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 58 (1896); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82. p. 162, t. 10, f. II (1908-1915).

Lindi. — Àfrica or. al.
D. íarsalis W. Horn, (i-o)

Notes Leyd. Mus., p. 103 (1898); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 162 (1908-1915).

Uhehe. — S. de l'Africa or. al. fins Zomba.
D. Neumanni Kolbe, (i-i)

Àfrica or., vol. 4, Col., p. 347 (1897); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 163 (1908-1915).

Ukerewe. — Àfrica or. al., N. Rhodèsia or., Katanga.
D. Schaumi W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 220 (1892), p. 58 (1896); in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 163, fig. 113 (p. 34) (1908-1915).

Daresalam. — Àfrica or. al.
2) Erili W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 320 (1903); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 163 (1908-1915).

Lukuledi. — S. de l'Africa or. al.
D. Baiesi W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 363 (1900); in: Wytsman, Gen.
Insect. fase. 82, p. 163 (1908-1915).

Usambara, Nova Bethel. — S. de l'Africa or. brit.,
N. Rhodèsia or., Katanga.

D. hilunaia Dohrn, (o-i)

Stett. Ent. Zeit., p. 278 (1883); Péringuey, S. Afric. Philos. Soc.,
p. 66 (1893); Marshall, Trans. Ent. Soc. Lond., t. 17, f. 19 (1902),
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 163 (1908-1915);

Zambèzia, Maschona. — Maschona fins Zambèzia.

La col•lecció Codina 377

D. limpopoiana Péringuey, (i a"-i ?)

Trans. S. afric. Philos. Soc, p. 95 (1892); p. 69 (1893); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect. fase. 82, p. 163 (1908-1915).

Limpopo, Rhodèsia. — Limpopo merid., N. or. i oc-
cidental de Betschuana fins Maschona.

speciosa Péringuey, (i-i)

Trans S. Afric. Philos Soc, p. 120 (1896); W. Hom, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 382 (1899); in: Wytsman, Gen. Insect. fase 82,
p. 163 (1908-191S).

Rhodèsia. — Rhodèsia.
D. Saundersi Chaudoir. (2-0)
limbata Chaudoir,

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 304 (1860), p. 304 (1861); Périn-
guey, Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 65 (1893); P- "6 (1896);
Junod., Bull. Soc. Vand. Se. Nat., vol. 35, p. 167, f. 5, f. i (1899).
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 163 (1908-1915);

Delagoa Bay. — Delagoa Bay, Baza.
D. Junodi Péringuey, (i-i)

Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 95 (1892); p. 67 (1893); Junod,
Bull. Soc. Vand. Soc. Nat. vol. 35, p. 166, t. 5, f. 2 (1879); W.
Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 163 (1808-1915).

Delagoa Bay. — Delagoa Bay.

D. spectabilis Péringuey.

i) Ritsemai W. Horn, (o-i)

Notes Ley d. Mus., p. 236 (1897); Deutsche, Ent. Zeitschr.
p. 91 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 164 (1908-
191S).

Rhodèsia. — Gaza fins Blantyre.
D. laticollis W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 318 (1903); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 164 (1908-1915).

Transwaal. — Transwaal.
D. jurcata Boheman, (o-i)

Ins. Caffr., vol. i, p. 21 (1848); Péringuey, Trans. S. Afric. Philos.
Soc. ,p. 92 (1893); W. Hom. in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 164 (1908-1915).

Transwaal. — Colònia del Cap or. fins Transwaal,
«Zambèzia».

26

37^ Junta de Ciències Natuyaís de Barcelona

D. (ilhnchwnUí Dokhturow, (icZ-oç)

Rev. Mens. Eiit., p. 8. (1833); W. Hom. Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 62 (1897). p. 581 (1909); in: Wvtsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 165 (1908-191 5).

Natal. — Natal, Transwaal.
D. coarclata Latreille et Dejean, (o-i)

Hist. Nat. Col . Eur. vol. i. p. i,y . í. i, f. 5 (1822); Dejean, Si>ec.
Col., vol. 2, p. 435 (1826); Icon., vol. i; (ed. 2) p. 52, t. i, f. 5
(1829); BniUé, Hist. Nat. Ins., Vol. 4, Col. i, p. 88, "t. 2, f. 5, 5a
(1834); Khig, Jahrl). Insektenk., vol. 1, p. 36-39 (1834); Périn-
guey, Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 91 (1893); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 86, p. 165 (1908-1915).

Colònia del Cap de Bona Esperança. — Graham-
stovvn ( S. de la Colònia del Cap) fins Kalahari,
«Cafrena»?

D. lepida Boheman, (o-i)

Ins. Caffr., Vol. i, p. 23 (1848), Chaudoir, Rev. Mag. Zool.;
p. 73 (1864); Péringney. Trans. S. Afric. Philos. Soc. p. 88 {1893).
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 165(1908-1915).

Natal. — Betschuana fins Natal, Transwaal.
D. apicalis W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 317 (1903); in; Wytsman, Gen. Insect..
fase. 82. p. 165 (1908-1915).

Rhodèsia. — Maschona, Betschuana or.
D. lepiduld \V. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 318 (i903);in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 165 (1901-1915).

Transwaal.
D. tenella Péringney, (i-i)

Trans. S. Afric Philos. Soc. p. 63 (1893); Junod. Bull. Soc.
Vaud. Se. Nat. 1899. p. 167, t. 5. f. 4; W. Horn, in: Wvtsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 165 (1908-1915).

Delagoa Bay. — Delagoa Bay, S. de Limpopo, Trans-
waal.

D. angusticollis Péringney, (i-o)

Trans. Ent. Soc. Lond., p. 448 {1894); Trans. S. Afric Philos.

La col•lecció Codina 379

Soc, p. 114 (1896); W. Horn, in: Wytsman.Gen. Insect.,fasc. 82,,
p. 166 (1908-1915).

N. Àfrica or. — Matabele i Maschona, Bera.
D. iiansiioria Péringuey, (i o'-i $)

Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 112 (1896); p. 308 (1898), Junod,
Bull. Soc. Vand. Se. Nat., p. 167, t. 5, f. 3 (1899); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 165 (1908-1915).

Delagoa Bav- — Delagoa Bay, Transwaal, Durban.
D. dolosa Péringuey, (o-i)

Trans. Ent. Soc. Lond., p. 452 (1894); p. iio (1896); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect. fase 82, p. 166 (1908-1915).

Lujiuledi. — Natal fins al S. de l' Àfrica or. al.,
Maschona.

D. Wellmani W. Horn, (i 0)

Notes Leyd. Mus., p. 31 (1908); in: Wytsman, Gen. Insect. fase,
82, p. 166 (1908-1915). — Tipus!

Angola. — Angola.
D. marginepundaia W. Horn, (i-o)

' Notes Ley d. Mus., p. 32 (1908); in Wytsman, Gen. Insect.,
fase 82, p. 166 (1908-1915). — Typus!

Angola. — Angola.
D. gilvipes Boheman, (o-i)

Ins. Cafír., vol. i, p. 25 (1848). Péringuey, Trans. S. Afric.
Philos. Soc, p. 88 (1893); W. Hora, in: Wytsman.Gen. Insect., fase.
82, p. 166 (1908-1915).

Malvern, Natal. — Natal.
D. elegantula Boheman, (i-o)

Ins. Caffr., vol. i, p. 24, t. i, í. A, 1-6(1848); Péringuey Trans
S. Afric. Philos. Soc, p. 87 (1893); p. 112 (1886); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 166 (1908-1915).

Natal.
D. sexmaculala Chaudoir, (2-2)

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 306 (1860); Rev. Mag. Zool.,
p. 42 (1864); W. Horn. in: Wytsman, Gen. Insect., faso. 82,
p. 166 (i9o8)-i9i5).

Koutpansberg , Transwaal. — Natal, Delagoa Bay,
Transwaal.

380 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

simple X Bates, (o çf-i $)

Cist. Ent.. vol. 2, p. 333 (1878); Péringuey, Trans. S. Afric.
Philos. Soc, p. 94 (1893); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
íasc. 82, p. 166 (1908-1915).

Delagoa Bay.
D. cilreoíjutlata Chaudoir, (i-o)

Rev. Mag. Zool, p. 41 (1864); Péringuey, Trans. S. Afric. Philos.
Soc. p. 85 (1893); W. Hom. in Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 167 (1908-1913).

País dels Zulús. — Natal, Transwaal, «Zambèzia».
D. Kolbei W. Horn, (i-i)

Ent. Nachr., p. 238 (1897), Péringuey, Trans. S. Atric. Philos.
So . ,p. 311 (1898); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect. fase. 82,
p. 167, t. II, f. 2 (1908-1915).

Transwaal. — Transwaal, S. de Limpopo.

2. Subtribus Prothymina
I. Geniis. Prothyma, Hope
P. scrobiculaia Wiedeman, (o çf-i $)

Zool. Mag., vol, 2, p. 65 (1823); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82. p. 173. t. 20, f. 7 (1908-1915).

Barway, Chota-Nagpore. — <( Bengala » , Chota - Nag-
pore, Balasor.

P. festiva Dejean, (o-i)

Spee. Col. 5, p. 220 (1831); Guérin, Rev. Mag. Zool. p. 80 (1849);
W. Hora, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 174 (1908-1915).

Senegal. — Senegal, Gàmbia, «Sudan» (Fowmia).
P. versicolor Dejean, (i-i)

Spec Col, vol I, p ^/ {1825); Guérin, Rev. Mag. Zool., p. ;ry
(1849); Mag. Zool. N.» 158-161, t. 158, f. 2, 3 (1845 [1849]); La-
ferté, Rev. Mag. Zoo]., p. 319 (1849); Raífray, Ann. Soc. Ent.
Fr., p. 304 (1885); Kolbe, Stett. Ent. Zeit., p. 163 (1894); W.
Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 194 (1908-1915).

Adi Ugri, Eritrea, Ghinda. — Sierra Leona fins Abi-
sínia i Eritrea.

La col•lecció Codina 3&Ï

i) Leprieuri Dejean, (lo'-oç)

Spec. Col. vol. 5, p. 219 (183 i); Guériu, Rev. Mag. Zool. p. yj
(1849); Laferté, ibidem, p. 319 (1849); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeit. schr, p. 150 (1905): in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 144 (1908-1915).

Guinea ( Àfrica oc. ) . — Senegal superior i inferior
fins Costa d'Or.

2) concinna Dejean, (0-2)

spec. Col., vol. 5, p. 218 (1831); Guérin. Rev. Mag. Zol., p. 76
(1849); Mag. Zool., N." 158-161, t. 158, f. I t. i84S[i849[); W.
Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 174 (1908-1915).

Senegal. — Senegal fins Cameron.
anosignata Bates, (0-2)

Cist. Ent., vol. 2, p. ^T,i (1878); W. Horn, Archiv. Naturg. Jahrg.
79, Abt. A, fase. 3, p. 108 (1913); in:. Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 174 (1908-1915).

Conradt, Togo. — Togo fins Cameron.
4) quadripustiilata Boheman, (o-i)

Ins. Caífr. vol. i, p. 14 (1848); Péringuey, ïrans. S. Afric. Philos.
Soc, p. 55, t. I, f. 7. (1893); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 60 (1896); «Voeltzkow» Reise in ost-Afrika, vol. 2, p. 53
(1903-1905); W. Horn, in: Sjóstedt, Exped. kiUmandjaro,
vol. 7 (20), p. 400 (1910); Ann. Mus. Stor. Nat. Gènova, Ses. 3,
vol. 5, p. 463 (1912); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 174
(i9o8'-i9i5).

Beira (Àfrica oc. portug.). — Illa Pemba, Galla fins
Limpopo, Kassai.

P. madagascariensis W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 71 (1892); in: Wysman, in: Gen.
Insect., fase. 82, p. 174 (1908-1915).

Madagascar. — Madagascar, Nossi Bé.
P. qundripunctaia Fabricius, (2-1)

Syst. Eleuth., vol. i, p. 239 (1801); Herbst, Kàf., vol. 10, p. 203
(1806); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 36(1845); Brullé, Hist. Nat.
Ins., vol. 4, Col. I, p. 61 (1834); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insec, fase. 82, p. 174 (1908-1915).

Semarang, Java. — Java.

382 Jitufa de Cièvcics Naturals de Barcelona

P paradoxa W. Horn, (2-1)

Deutsche Ent. Zeitschr.. p. 75 (1892); Spolia Zeylanica, Vol. 2
(S), t. 7, f. 5 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect. íasc. 82, p. 174
(1908-191S).

Ceilà, Nias Ombolata. — Ceilà fins Pondichéri ftns
S. Bombay (K amara).

P. limbata Wiedeman.

i) inornata \V. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 368 (1899); Fowler. Fauna Brit.
índia incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 301, 305 (1912);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 174 (1908-1915).

Rost Kiilu. — Kulii (N. Punjab or.).
P. heteromalla Mac Leay, (i-i)

Annulosa Javan. (ed. 1). p. 11 (1825); (ed. 2). p. 107 (1833);
van der Linden, Mém. Acad. Scientif. Bruxelles. p. 10 (1829);
W. Horn. Deutsche Ent. Zeitschr.. p. 55 (1897); in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 175, f. 88 (p. 32) (1908-1915).

Bouchard, Sumatra, Coxinxina, Costa Annam or.
P. adonis Castelnau, (o-i)

Etud. Ent. Vol. i, p. 140 (1835); Audouin et Brullé, Archiv. Mus.
Hist. Nat., p. 120, t. 7, í. 6 (1839); Lacordaire, Mém. Soc. Scien-
ces Liége, p. 112 (1843); Künckel in: « Grandidier », Hist.
Nat. Madag. vol. 22, t. 24, f. 13 (1887); Fleutiaux, Bull. Mus.
Hist. Nat. París, p. 70 (1899); W. Hom, Ent. Nachr., p. 214
(1900); W. Hom, in Wytsman, Gen. Insect., fas . 82, p. 176
(1908-191S).

Santa Maria de Madagascar. — N. de Madagascar
oriental (Antongil Bay, Santa Maria).

2) trimaculata Fleutiaux, (o-i)

Bull. Mus. Hist. Nat. París, p. 70 (1899); W. Hom, Ent. Nachr.,
p. 214 (1900); in: Wytsman. Gen. Insect., fase. 82, p. 176 (1908-
1915)-

Antongil Bay. — N. orient, de Madagascar (Antongil
Bay).

3) bellula Fleutiaux ,(i-o)

Compt. Rend. So . Ent. Belg., i- f6 {1886); Bull. Mus. Hist.

La col•lecció Codina 383

Nat. París, p. 70 (1899); in: "Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 176 (1908-19 1 5).

Madagascar. — Madagascar central (i\ndrangoloaca,
Annanarivo, Imerina).

P. breuiformis W. Horn, (i cf-o $)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 85 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 176 (i 908-191 5). — Typus!

Antongil Bay. — N. Madagascar or. (Antongil Bay).
P. Fairmairei W. Horn, (o-i)

Ent. Nachr., p. 81 (1899); in Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 176 (1908-1915).

Antongil Bay. — N. Madagascar or. (Antongil Bay).

I. Subgenus. Peridexia, Chaudoir
P. hilaris Fairmaire, (0 "d-i $)

Le Naturaliste, p. 364 (1883); Stett. Ent. Zeit., p. 129 (1884);
Fleutiaux, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 281 (1894); Bull. Mus. Hist.
Nat. París, p. 70 (1899); Alluaud, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 641
(1902); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 177
{1908-1915).

Madagascar. — Madagascar central i central Sud
oriental (Andrangoloaka, Imerina, Tanala).

P. fiilvipes Dejean. (i-o)
2) Perroti Fleutiaux,

Bull. Mus. París, p. 70 (1899); Alluaud, Ann. Soc. Ent. Fr.,
p. 641 (1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 177 (1908-1910).

Fianarantsoa. — Centre i S. de Madagascar or. (Tanala).

3. Subgenus. Oxygoniola, W. Horn
0. chamaleon W. Horn, (2 (f-o $)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 71 (1892); ibidem, p. 3» (1899); in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 178 (1908-1915).

Tombugu, Celebes or., Potutruang, S. Celebes. —
Celebes.

384. Junta de Ciències Naturals de Barcelona

2. Genus. Dilatotarsa, Dokhturow
D. Beccarii Gestro, (icf-o^)

Ann. Mus. Stor. Nat. Gènova, p. 49 (1880); Hagen, «Globns»,
p. 271, vol. 79 (1901); Inpekten-Bòrse, C. 381 (1901); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 178 (1908-1915).

Bengult, Panai. — Centr. i O. de Sumatra, Luzón.
D. patrícia Schaum, (i-o)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 68 (1861); W. Horn. in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 179, t. 11, f. il {1908-1915).

Celebes. — Celebes.
D. tricondyloides Gestro, (o-i)

Ann. Mus. Stor. Nat. Gènova, p. 304 (1874); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 179 (1908-1915).

Kinabalu, Borneo. — N. i O. de Borneo.

4. Genus. Calc do ni ca, Chaudoir
C. tuberculata Fauvel, (o çf-i $)

Rev. Ent. Caen, p. 223, 224 (1882); p. 212, 213 (1903); W. Horn
in: Wytsman Gen. Insect., fase. 82, p. 181, t. 12, f. 4; t. 15, f. 215
(1908-191S).

Nova Caledònia. — Nova Caledònia
C. Mniszechi J. Thomson, (i-i)

Rev. Mag. Zool., p. 112, t. 5. f. i (1856); Fauvel, Rev. Ent.
Caèn, p. 223, 224 (1882); p. 212. 213 (1903); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 181 (1908-1915).

Nova Caledònia.
C. acenira Chaudoir.

Bavayi Fauvel, (i-i)

Rev. Ent. Caèn, p. 223-225 (1882); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., p. 181 (1908-1915).

Nova Caledònia. — Nova Caledònia.
C. lunigera Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 314 (1860); Fauvel, Rev.

La col•lecció Codina 385

Eiit. Caén, ]). 223, 225 (1882); p. 212, 213 (1903); W. Horii, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 181 (1908-1915).

Nova Caledònia. — Nova Caledònia.

5 . Genus. D i st ipsider a, Westwood
D. imdulala Westwood, (i o'-o $)

Mag. Zool. Bot., p. 252, t. 7, f. I (1837); Lacordaire. Gen. Col.
vol. I, Atlas, t. I, f. 9, 10 (1854); Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S.
Wales, p. 332, t. 27, f. 13, t. 28, f. 19, t. 29, f. 59, 60 (1906); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.. fase. 82, p. 182 (1908-1915).

Austràlia. — N. de Nova Gales del Sud (Clarence River)
fins al S. de Queensland (Rockhampton).

D. volilans Mac Leay, (l'o)

Trans. Ent. Soc. N. S. Wales, p. 11 (1863); Sloane, Proc. Linn.
Soc. N. S. Wales, p. 332-334, t. 29, f. 61, 62 (1906); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 182 (1908-1915).

NO. d'Austràlia. — Centr. i N. de Queensland (Edge-
cumbe Bay [Port Denison] fins al districte de Cairns.

i) Mastersi Mac Lea}^ (i-o)

Trans. Ent. Soc. N. S. Wales, p. 80 (1871); Sloane, Proc. Linn.
Soc. N. S. Wales, p. 332, t,t,t, (1906); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 182 (1908-1915).

S. de Queensland. — S. de Queesland. ( Brisbane,
Gayndah) .

2) obscura Sloane, (i-i)

Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, 297 (1909); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 183 (1908-1915).

Dood Cairns R. Barron, N. Queensland, Kuranda
Dood, N. Queensland. — N. Queensland (districte de
Cairns).

D. fhwicans Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 125 (1854); Sloane, Proced. Linn.
Soc. N. S. Wales, p. 332, 333, t. 29, f. 63 (1906); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fisc. 82, p. 183 (1908-1915).

Austràlia. — Clarence River fins Brisbane.
D. parva Mac Leay, (o-i)

Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 215 (1887); Sloane, ibidcm,

3^^ Jinittt de Cií'iicics Ncduialx de Barcehnia

P- ^i-- 334- t- ~9- f- /• (1906); \V. Hom, in Wj'tsman, Gen.
Insect., fase. 8.;. p. 183 (1908-1915).

NO. d'Austràlia. — N. Oueensland (Coen fins el dis-
tricte de Cairns).

D. Grillí Pascuc, (0 cf-i $)

Ami. Mag. Nat. Hist., p. 462 (1862); W. Horn. Deutsche Knt.
Zeitschr., p. 93 (1892); Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. Wales.
P- 332-334. t. 29, f. 69, 70 (1906); W. Horn, in: Wytsman. Gen.
Insect., fase. 82, p. 183 (1908-1915).

N. Queensland. — N. Oueensland (Somerset fins al
diòtricte de Cuirns), Illa Lizard.

D. pseiidnc/ruii W. Horn. (i-i)

in: lilt.

N. Queensland.
/). flauipes Mac Leay, (o-i)

Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 214 (1887); Sloane. Proc. Linn.
Soc. N. S. Wales, p. 332, t. 25, í. 2, t. 29, f. 64, 65 (1906); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82. p. 183 (1908-1915).

N. Austràlia. — N. Oueensland (districte de Cairns
Geraldton).

7. Genus. Rhy sopi e ur a , Sloane
R. orbkollis Sloane, (i cf-o $)

Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 529 (1904); ibidem, p. 313, 315,
33O' 33^' t- 25, í. 3, 4 (1906); W. Horn, in: Wytsman. Gen.
Insect., fase. 82, p. 185, t. 12, f. i (1908-1915).

Districte de Cairns (N. Oueensland or.). — Districte de
Cairns (N. Queensland or.).

8. Genus. Euprosopiis, Dejean
R. Chaudoiri J. Thomson, (i o'-i $)

Arc. Nat., p. 91 (1859); Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4,
p. 311 (1860); W. Horn, ia: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 186 (1908-19 1 5).

Espírito Santo (Brasil). — Río de Janeiro, Espíritu
Santo.

E. quadriíwialus Latreille et Dejean, (i-o)

Hist. Nat. Col. Eur., vol. 1, p. 38, t. 1, f. 6 (1822); Dejean, Spec.

La col•lecció Codina 3S7

Col., vol. 1, p. 151 (1825); Icon. (ed. 2), vol. i, p. 53, t. 6, f. 4
(1829) Gray, in «Griffith», Ànim. Kingd. pars 14, t. 29, f. 5 {1832);
Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. i, p. 90, t. 2, f. 2, 2.»b (1834);
Gistl, Syst. Ins., vol. i, t. i, fig. (1837); Latreille, in: Cuvier,
Regne Ànim. ed. Masson, vol. i, p. 95, Atlas, t. 17, f. i a-b;
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 186(1908-1915).

Sao Paulo ( Brasil or. ) . — Minas Geraes, Espírito
Santo.

10. Genus. / re s i a , Dejean

1. hinolata Klug.

versicolor Chaudoir, (i o'-i $)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 13 (1848); \V. Horn, in: Wytsman,
G€n. Insect., fase. 82, p. 189 (1908-1915).

Minas Geraes. — Bahia, Minas Geraes, Santa Catha-
rina fins Espírito Santo, Surinam.

/. Lacordairei Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. 5, p. 207 (1831); Icon. (ed. 2), vol. i, p. 10, t. i,
f. 4 (1829); Gray, in «Griffith», Ànim. Kingd., vol. 14, p. 664,
t. 29, f. 4 (1832); Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. i, p. 86,
t. I, f. 6 (1834); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 189 (1908-1915).

Espírito Santo. — Paraguay, Misiones, Santa Catha-
rina fins Río de Janeiro.

/. Beskei Mannerheim, (i-i)

Bull. Soc. Nat. Mosc(
man. Gen. Insect., fa;

Espírito Santo. — Río de Janeiro, Espírito Santo.

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 2, p. 7 (1837); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 189 (1908-1915).

3. Subtribus Theratina
I. Genus. Ther atès . Latreille

Th. labiaius Fabricius, (2 rf-2 5)

Syst. Eleuth., vol. i, p. 232 (1801); Latreille, in: Cuvier, Regne
Ànim., ed. Masson, Atlas, t. 17, f. 4 a-b; Herbst, Kàfer, vol. 10,
p. 198 (1806); Bonelli, Mém. Accad. Se. Torino, p. 248-250, 257,
258, t. 4, f. i-ii (1818); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 158 {1825);

3^^ Junta de Ciències Naturaís de Barcelona

Gury, Mag. Zool., t. 39. f. 3 (1831); Bnillé, Hist. Nat. Ins., vol. 4,
Col. 1, p. 94. t. 2, f. 6 (1834); Guérin et Percheron, Gen. Ins.,
vol. I (i), París, t. i (183 5-1838); Boi.sduval, Voy. Astrolabe,
vol. 2. Col. p. 12 (1835); Lucas, in: «Guérin* Dictionn. Pittor.
Hist. Nat., vol. 9, p. 399, t. 688, í. 3, 3 a-e (1840); Lacordaire,
Gen. Col., Atl. t. i, f. 5, 5.» (1854); Montrouzier, An. Soc. Agric.
Lyon, p. 7 {1855); W. Horn, in: Wytsnian, Gen. Insect., fase. 82,
p. 192 (1908-1915).

Dongu , Nova Guinea, Batjan , Moluques, Kei. —
Java, Celebes fins Banzo (San Cristòfol), Kei, Aru,
D'Entrecosteaux.

i) coracimis Erichson, (o (f-i $)

Nov. Acta Acad. Leop.-Car. Nat. Cur., vol. 16, Suppl., p. 343
(219) (1834); Klug, Jahrb. Insektenk., vol. i, p. 43 (1834);
Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 6j (1863); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 192 (1908-1915).

Mindanao. — Filipines, Palawan.
caligatus Bates, (2-0)

Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 285 (1872); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 192 (1908-1915).

Mindanao. — Mindanao.
3) fulvipennis Chaudoir,

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 15 (1848); Schaum, Berl. Ent. Zeits-
schr., p. 183 (1860); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.. p. 211
(1892); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 192 (1908-1915)-

Filipines. - — Filipines.
sudans W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 210 (1892); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 192 (1908-1915).

Mindanao. — Mindanao,
r/í. hasalis Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. 2, ]). 437 (1826); Icon. (ed. 2), vol. i, p. 56, t. 6,
f. 6 (1829); Guérin, Voy. «Coquille , vol. 2 (2), i, p. 58, Ins. t. i,
f. 6, 6.» (1830); Icon. Regne Ànim. de Cuvier, L•is., p. 16, t. 3,
f. I, I a-f. (1829-44); Boisduval, Voy. Astrolabe, vol. 2, Col.
p. 13 (1835); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 192
(1908-1915).

Nova Guinea. — Waigen fins Illa Shortland, D'En-
trecosteaux.

La col•lecció Codina 389

Th. fcstiinis Boisduval, (0 (/-i $)

Voy. Astrolabe, vol. 2, Col. p. 13 (1835); Schaum, Berl. Ent.
Zeitschr., p. 184 (1860); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 192 (1908- 19 1 5).

Nova Guinea. — Nova Guinea.
i) Rothschildi W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 150 (1896); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 192. f. 67 (p. 29) (1908-1915).

Nova Guinea. • — Nova Guinea.
Th. Chaudoiri Schaum, (i-o)

Berl. Ent. Zeitschr.. p. 185, t. 3, í. i (1860); p. 78 (1861); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 192 (1908-1915).

Nova Guinea. — Nova Guinea.
Th. Semperi Schaum, (i-o)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 185, t. 3, f. 2 (1860); p. 78 (1861); W.
Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 193 (1908-1915).

Luzón. — Luzón.
Th. fasciatus Fabricius, (o-i)

Syst. Eleuth. vol. i, C. 244 (1801); Herbst, Kafer, vol. 10,
p. 212 (1806); Bonelli, Mém. Accad. Se. Torino, p. 250-252 (1818);
Boisduval, Voy. Astrolabe, Col. p. 11 (1835); Schaum, Journ.
Ent. p. 74 (1863); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 193 (1908-1915).

Celebes. — FiUpines, Celebes, Moluques, Nova Gui-
nea?, Borneo?.

vigila X Schaum, (i-o)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 179 (1862); p. 68 (1863); Joum. Ent.
p. 74 (1863); W. Hom. in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82.
p. 193 (1908-1915).

Mindanao. — Mindanao.
quadrimaculatus W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 88 (1895); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fast. 82, p. 193, f. 68 (p. 29) (1908-1915).

Davao, Mindanao. — Bat jan.
flavilabris Fabricius, (2-0)

Syst. Eleuth., vol. i, p. 224 (801); Herbst, Kàf., vol 10, p. 211

390 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

(1806); Boiu'lli. Méni. Accacl. Se. Torino. p. 252, 253 (1818);
Boisduval, Voy. Astrolabe, vol. 2. Col., p. 10 (1835); Schaum,
Berl. Ent. Zeitschr.. p. 184 (1860); p. 68 (1863); W. Horn, in:
Wytsmaii, Gen. Insect., fase. 82, p. 193 (1908-1915).

Tom bugu. Celebes or. — Celebes, Filipines.
i) jiilvicollis J. Thomson, (o (/-I $)

Mus. Scientif., C. 42 (1860); Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 180
(1862); W. Hom. in: Wytsman, Gen. Insect.. fase. 82, p. 193
(1908-191S).

Borneo. — Celebes, Batjan.
I. Latreillei J. Thomson, (i-i)

Mus. Scientif.. p. 43 (1860); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr.,
P- 55 (1897); Schaum. Berl. Ent. Zeitschr., p. 78 (1861); p. 68
(1863); W. Horn. in: Wytsman, Gen. Insec, fase. 82, p. 193
(1908-1915).

Toli-Toli, N. Celebes, — Celebes.
TI. Payeni Van der Linden.
Madeayi J. Thomson ,(i-o)

Mus. Scientif.. p. 44 (1860); W. Horn, in Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 193 (1908-1915).

Celebes. — Celebes.
T/í. spinipennis Latreille, (i-o)

in: «Latreille et Dejean», Hist. Nat. Col. Eur.. vol. i, p. 64. t. i.
f. 3 {1822); Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 16 (1848); W.
Hom. Ann. Soc. Ent. Belg., p. 84(1901); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 193 ^1908-1915).

Java. — Java.

3) xaitthophobus W. Horn, (i-i)

Records Indian Museum, p. 41 1 (1908); in: Wytsman Gen. Insect.,
fase. 82, p. 193 (1908-1915).

Palembang, Sumatra. — Stmiatra.
Th. (ümidiatus Dejean, (o-i)

Spec. Col, vol. I, p. 159 {1825); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 209 (1892); Ann. Mus. Stor. Nat. Gènova, p. 677 (1895); in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 193 (1908-1915).

Liangaga, Sumatra. — Java.

La col•lecció Codina 391

2) Dejeani Chaudoir.

Schaumi Chaudoir, (lo'-OÇ)

Cat. Coll., p. 55 (1865); VV. Horn, in: Wytsmaii, Gen. Tnsect., p.193
(1908-1915).

Pontianak, Borneo oc.

sumatrensis Putzeys, (o-i)

Notes Leyd. Mus., p. 191 {1880); Midden-Sumatra, vol. 4, p. 2,
t. 2. í. I (1887); Bouchard, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 169 (1903);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. In.sect., fase. 86, p. 193 (1908-1915)

Soekaranda, Sumatra.

3) Wallacei J. Thomson, (o-i)

Archiv. Ent., vol, i, p. 131 (1857); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82. p. 193 (1908-1915).

Borneo. — Perak, Sumatra, Borneo.
Th. coeruleiis Latreille, (i-o)

in: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Col. Eur., vol. i, p. 64, t. i,
f. 2 (1822); W. Hom. in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 193
(1908-1915).

Sumatra. — Java, Sumatra.
Th. Chenelli Bates, (i-o)

Cist. Ent., vol. 2, p. 335 (1878). Fowler, Fauna Brit. índia
incl. Ceylon et Bunna, Col. Cicind., p. 294, 297, f. 136 (19 12);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 194 (1908-1915).

Birmà. — Birmà superior, Naga Hills.
Th. Fruhstorferi W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 72 (1902); W. Hom. in: Wytsman,
Gen. Insect.. p. 194 (1908-1915).

Munt. Manson, Tonkín. — Tonkín (Manson).
i) Sauteri W. Horn, (o-i)

Ent. Mitteil., vol. i, p. 133 (1912); in Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 439 (1908-1915). — Cotypus!

Taihorin, Formosa.

Th. obliquus Fleutiaux, (o-i)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 477 (1893); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect. fase. 82, p. 194, f. 70 (p. 29) (1908-1915): Fowler, Fauna

392 Junta de Cièiirie-; Naturals de liairelona

Brit. índia iiicl. Ceylon et Biirma, Col. Cicind p. 294. 298
(1912).

Formosa. — Riiby-Mines, Birmà superior.
Th. lonkinensis W. Horn, (icf-o^)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 72 (1902); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82. p. 194 f. 69 (p. 29) (i 908-191 5).

Tonkín. — Tonkín (Manson).
Th. claviconiis W. Horn.

i) alhoohliquatus W. Horn, (2-0)

Notes Leyd. Mus., Vol. 31, p. 186 (1909); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 124 (1908-1915).

Chikuloge, Formosa. — Formosa.
Th. Eriníjs Bates, (i-o)

Ent. Monthly Mag., vol. 10, p. 269 (1874); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 194 (1908-1915).

Kinabala, Borneo. — Borneo.
Th. speclubilis Schaum.

i) prínceps Bates, (i-i)

Cist. Ent., vol. 2, p. 335 (1878); W. Honi, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 194 (1908-191 5).

Ulu-Lawas. — NO. Borneo.
Th. Whiteheadi Bates, (i-i)

Proc. Zool. Soc. Lond., p. 383 (1889); W. Horn, in: Wytsman
Gen. Insect., fase. 82, p. 195 (1908-1915).

Borneo. — N. Borneo.
Th. obliquefasciaíiis W. Horn, (i-o)

Ent. Mitteil., vol. i, N. 5, p. 133 (1912).

Kankan, Koshun, Formosa. — Formosa.

4. Subtribus Odontochilina
I . Genus . Odonfochila, Castelnau
0. Dennigseni \V. Horn, (i cf-2 ç)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 61 (1897); p. 41 (1899); p. 85 (1906);
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 199 (1908-1915).

Lindi, Lukuledi. — S. de l' Àfrica or. alem.

La col•lecció Codina 393

0. smaragdula Dejeaií-.

i) viridis Dejean, (2 cf-o ç)

Spec. Col., vol. 5, p. 217 (1831); Klug, Jahrb. Insektenk., vol. i,
p. 10 {1834); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Inscct., fase. 82, p. 200
(1908-191S).

Brasil. — Río de Janeiro.
0. cyaneomarginaía W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 203 (1900); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 200 (1808-1915).

Espírito Santo. — Espírito Santo, Minas Geraes.
0. disiinda Dejean, (o-i)

spec. Col., vol. 51, p. 216 (i83i);W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr.
p. 43 (1899); in: Wytsman, Gen. Insect., fase, 82, p. 200(1908-191 5).

Brasil. — Río de Janeiro.
0. brasiliensis Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. I, p. 28 (1825); W. Horn, in: Wytman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 200 (1908-1915).

Espírito Santo. — Bahia fins Espírito Santo.
0. conformis Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. 5, p. 216 (1831); W. Horn, in: Wystman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 200 (1908-1915).

Río de Janeiro. — Río de Janeiro.
0. procera Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 324 (1860); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 200 (1908-1915).

Petròpolis. — Río de Janeiro, Espíritu Santo.
0. simplicicornis Klug, (i-i)

Jahrb. Insektenk., vol. i, p. 11 (1834); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 200 (1908-1915).

Minas Geraes. — Sao Paolo fins Minas Geraes, Espí-
ritu Santo.

0. crassicornis W. Horn, (0-2)

Ent. Nachr., p. 140 (1893); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 200 (1908-1915).

Bahia.

27

394 Junla de Ciències Naturals de Barcelona

0. nodicornis Dcjcan, {2 cf-o $)

Spec. Col., vol. I, p. 26 (1825); Bnillé, Hist. Nat. Ins., vol. 4,
Col. I, p. 80, t. 2, í. 4, a-f (1834); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 200(1908-1915).

Sao Paolo, Thcrcsòpolis, Santa Catharina. — Santa Ca-
tharina fins Minas Gcarcs.

0. cylindrica Dejcan, (o-i)

Spec. Col., vol I, p. 26 (1825), W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 200 (1908-1915).

Espíritu Santo. — Río de Janeiro, Espíritu Santo,
Minas Geraes.

0. chiriquina Bates, (i-i)

Biol. Centr. Amer., Col., vol. i, p. 17 (1881); W. Horn in: Wyts-
man, Gen. Iníect., fase. 82, C. 200 (1908-1915).

Chiriquí, Equador. — Chiriquí fins Equador, «Bolí-
via: Santos Marcos».

0. Cüijcnncnsis Fabricius, (2-1)

Mant. Ins., vol. i, p. 187 (1787); Ent. Syst., vol. i, p. 177 (1792);
Syst. Eleuth., vol. I, p. 243 (1801); Olivier, Ent., vol. 2, N.» 33,
p. 23, t. I, f. 2 (1790); Encycl. Méth., vol. 5, p. 732, t. 175, f. i
(1790); Bnillé, Hist. Nat. Ins., pars 4, C 1. i, p. 59 (1834); Chau-
doir. Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 319 (1860); Bates,
Ent. Monthly Mag., vol. 5, p. 288 (1869); W. Hom, in: Wyts-
man, Gcv.. Insect., fase. 82, p. 200 (1908-1915).

Mallalí, Guyana brit., R. Jurinam, Guyana. — Vcne-
zuela fins Parà, Trinidad.

i) hipunctaia Fabricius, (i-i)

Ent. Syst., vol. i, j). 174 (1792); Syst. Eleuth., vol. i, p. 238
(1801); Bnillé, Hi^t. Nat. Ins., vol. 4, Col. i, p. 60 (1834); Chau-
doir. Bull. Süc. Nat. Moscou, pars 4, p. 319 (1S60); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 200 (1908-1915).

Llanos, Venezuela oc. — Colúmbia fins Amazonas
inferior. Riu Tapajoz.

2) Oseryi Lucas, (4-0)

Voy. Castelnau, p. 36 (non t. la, f. 7!) (1857); R. Bates, Ent.
Monthly Mag., vol. 5, p. 288 (1869); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 201 (1908-1915).

Amazonas. — Amazonas superior (Tabatinga fins
Perú), Equador.

La col•lecció Codina 395

3) femoralis Chaudoir, (4 cf-o 5)

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 319 (1860); W. Hom, in: Wyts-
man. Gen. Insect., fase. 82, p. 201 (1908-1915).

Curaray, Nopo, Coca, Equador. — Manicore, Ama-
zones superior (Sao Paulo de Olivença, Iquitos),
districte Macas.

4) rufipes Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. I, p. 22 (1825); W. Horn, in: Wystman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 201 (1908-1915).

Perú. — Cayena, Amazonas inferior (Parà).

5) erythropus Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 319 (1860); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 201 (1908-1915).

Brasil. — Amazonas superior (Teffe), Equador, Bo-
lívia?.

6) ruhefacta Bates, (i-o)

Ent. Monthly Mag., vol. 5, p. 187 (1869); W. Horn, in: Wystman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 201 (1908-1915).

Perú. — Amazones superior (Iquitos, etc), Perú,
Orinoco?.

0. consobrina Lucas, (o-i)

Voy. Castelnan, p. ^y, t. i.», í. 8 (1S57); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 43 (1899); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 81, p. 201
(1908-1915).

Equador. — Equador, Amazonas superior (Pebas fins
Perú).

0. írilbyana Thomson, (0-2)

Arch. Ent., vol. i, p. 130 (1857); Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Mos-
cou, pars 4, p. 320 (1860); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 102 (1895), p. 43 (1899), p. 233 (1902), p. 86 (1904); in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 201 (1908-1915).

Amazonas, Madre de Dios, Perú. — Amazonas su-
perior (Teffe, Sao Paulo d'Olivença), Riu Jurua,
Equador, Perú.

0. marginüabris Erichson, (o-i)

Wiegm. Arch. f. Naturg., p. 68 (1847); W. Hom, Deutsche Ent.

3o6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Zc'itschr., p. 233 {1902); in: Wytsman, Gen. Inscct., fase. 82,
p. 201 (1908-1915).

Perú. — Equador, Perú, Bolívia.
0. ru fisc apis Bates, (o çf-i $)

Ent. Moiithly Maj;., vol. 10, 26S (1874): W. Hom, Deutsche. Ent.
Zeitschr., p. 2t,t, (1902), p. 86 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect.,
íasc. 82, p. 201 (1908-1915).

Equador. — Equador.

0. Sülviíú Bates.

secedens Steinlicil, (i-i)

Col. íasc, vol. 14, p. 140 (1875); W. lioni, Deutsche Ent. Zeits-
chr., p. 86 (1904); in: Wytsman, Gen. Inscct., fase 82, p. 201,
(1908-1915).

Colòmbia. — Panamà, Colòmbia.
0. amabilis Chaudoir, (o-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 323 (1860); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., íasc. 82, p. 201 (1908-1915).

Amazonas. — R. Amazonas superior (Teffe).
0. Balesi Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 322 (1860); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Inscct., fase. 82, p. 201 (1908-1915).

Amazonas superior. — Amazonas superior (Sao Paulo
d'Olivença, Nanta), Huallaga.

i) Castelnaui Lucas, (i-o)

Voy. Castelnau, p. 34 (1857); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
L•isect., fase. 82, p. 201 (1908-1915).

Equador. — Equador.
0. vcrmiculata Bates, (i-o)

Ent. Monthly, vol. 8, p. 285 (1872); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Inscct., íasc. 82, p. 201 (1908-191 5).

Equador. — Equador.
0. mexicana Castelnau, (i-o)

Etud. Ent., p. 38 (1835); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
íasc. 82, p. 202 (1908-1915).

S. Mèxic. — S. Mèxic.

La col•lecció Codina 397

0. luridipcs Dejean, (i cf-o $)

Spec. Col., vol. I, p. 23 (1825); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.
(Suplement: Syst. Index d. Cicind.), p. 15, 1905.

Cayena. — Guyana, Parà, R. Amazonas inl. (San-
tarem).

1) aperta Klug, (i-i)

Jahrb. Insektenk., vol. i, p. 15 (1834); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 94 (1892); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 202 (1908-1915).

Coparo, Trinidad. — Venezuela, Perú , Riu Jurua,
Amazonas' superior (Fonte Boa).

3) confusa Dejean, (0-3)

Spec. Col., vol. I, p. 24 (1825); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 233 (1902); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 202 (1908-
1915)-

R. Amazonas , Pebas. — Trinidad , Venezuela fins
Parà, Amazonas sup. i inf. fins Perú, «Cassiquiare».

0. margiíieyuttaia Dejean, (5-0)

Spec. Col., vol. I, p. 24 (1825); W. Hom, in: Wytsman Gen.
Insect., fase. 82, p. 202 (1908-1915).

Obidos, R. Surinam, Copazo, Trinidad. — Trinidad,
Venezuela fins Parà, R. x\mazonas superior i infe-
rior (Santaiem), Teffe), Perú.

rugatula Bates, (i-o)

Ent. Monthly Mag., vol. 5, p. 289(1869); W. Hora, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 202 (1908-1915).

Amazonas. — Amazonas.
0. Lacordairei Gory, (5-3)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 172 (1833); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 43 (1899); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 202
(1908-1915).

Coparo, Trinidad, Suapure, Venezuela. — Trinidad,
Venezuela fins Parà, R. Amazonas, R. Jurua, Cu-
yaba, Paranà?.

398 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

i) rhitidopieroides W. Horn, (i çf-i $)

Deutsche Knt. Zeitschr., p. 173 (1906); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 202 {1908-1915).

Matto (jrosso, Brasil inter. — Cuyaba fins N. Argen-
tina.

0. chrysis Fabriciíis, (2-2)

Syst. Eleuth., vol. i, p. 238 (1801); Herbst, Kàf., vol. 10, p. 203
{1806); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 25 (1825); W. Hom, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 102 (1895); p. 43 (1899); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 202 (1908-1915).

Bolívia , Matto Grosso. — Guyana , « Cassiquiare»,
R. Amazonas fins Perú, Bolívia fins Tucumàn i
Buenos Aires, Paraguay, Matto Grosso, Goyas, Minas
Geraes.

0. cupricollis Kollar, (i-i)

Ann. Wien. Mus., p. 329 (1836); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschi.,
p. 94 (1892); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 202 (1908-
1915)-

Matto Grosso. — Sao Paulo, Matto Grosso fins Minas
Geraes.

0. nitidicollis Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. I, p. 30 (1825); Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. i,
p. 21, t. 2, f. 5 (1840); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 202 {1908-1915).

Brasil. — Paraguay, Sao Paulo, Goyaz.
0. discrepans W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 197 (1893); ^^ Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 202 (1908-1915).

Brasil. — Sao Paulo, Matto Grosso, oyaz.
0. nigipennis Kollar, (i-o)

Ann. Wien. Mus., p. 239 (1836); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 203 (1908-1915).

Brasil. — Matto Grosso (Cuyaba), Sao Paulo.

La col•lecció Codina 399

{Chilonycha, Lacordaire)
0. auripeimis Lucas, (i (f-o $)

Voy. Castelnau, p. 31, t. i a, f. i, b (1857); Dokhturow, Aun.
Soc. Ent. Belg., p. 154 (1887); W. Horn, in: Wytsman, Gea.
Insect., fase. 82, p. 203 (1908-1915).

Paraguay. — Catamarca fins Goyaz.
0. chalybea Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. I, p. 38 (1825); BruUé, Hist. Nat. Insect., vol. 4,
Col. I, p. 62 (1834); W. Hom, in: Wytsman, Gén. Insect., fase. 82,
p. 203 (1908-1915); Guérin, Mag. Zool., n. 158-161, p. 4, t. 158,
f. 7-9 (1845); Rev. Mag. Zool., p. 79 (1849).

Brasil. — Sao Paulo.

{Heptodonta, Hope)
0. analis Fabricius, (i cf-o $)

Syst. Eleuth., vol. i, p. 236 (1801); Herbst, Kàf., vol. 10, p. 200
(1806); Dejean, Spec. Col. i, p. 35 (1825); Bnillé, Hist. Nat. Ins.
vol. 4, Col. I, p. 63 (1834).

Java. — Java, Sumatra, Nias, Borneo.
0. melanopyga Schaum, (i-i)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 173 (1862); W. Horn, in Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 204 (1908-1915).

Luzón. — Luzón.
0. posticalis White, (o-i)

Ann. Mag. Nat. Hist., p. 422 (1844); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 204 (1908-1915).

Hong-Kong, Formosa. — Hong-Kong, Formosa.

0. pulchella Hope.

Hopei Parry, (i-o)

Ann. Mag. Nat. Hist., p. 454 (1844); Trans. Ent. Soc. Lond.,
vol. 4, p. 84 (1845); Schmidt-Goebel, Faun. Col. Birmaniae, p. 10
(1846), W. Horn, in: Wytsman, Gen. Ins., fase. 82, p. 204 (1908-
1915).

Kurseong. — Simla fins Tonkín, Yunnan.

400 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

yunnana Fairmaire, (2 o'-o j)

Ann, Soc. Ent. Belg., p. 88 {1887); W. Hora, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 204 (1908-1915).

Ynnnan.

{Pronyssa, Bates)

0. nodicollis Bates, (2 o*-! ?)

Ent. Monthly Mag., vol. lo, p. 267 (1874); Fleutiaux, Ann. Soc.
Ent. Fr., p. 497 (1893); Lefroy, Indian Ins. Liíe, t. 16, f. 1 (1909);
Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind.,
p. 310, 311, f. 141 (1912); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 204, t. 13, f. 10 (1908-1915).

Himalaya, Kiirseong, índia. — N. Bengala, Khasi
Hills.

0. frontalis Audouin et BruUé, (o-i)

Arch. Mus. Hist. Nat. París; p. 124, t. 7, f. 10 (1839); Fairmaire,
Aim. Soc. Ent. Fr., p. 30 (1871); Künckel in: «Grandidier»,
Hist. Nat. Madag., vol. 22, t. 25, f. 10 (1887); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 204 (1908-1915).

Antongil Bay. — Madagascar.

2. Genus. P rep usa, Chaudoir
P. ventralis Dejean, (i cf-i $)

Spec. Col., vol. I, p. 32 (1825); Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4,
Col, I, p. 62 (1834); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase.
82, p. 206 (1908-1915).

Matto Grosso. — Venezuela, Giiyana, R. Amazonas
superior i inferior, Sao Paulo fins Pernambuco, Para-
guay, Goyaz, Matto Grosso.

P. puncíum Klug, (o-i)

Jahrb. Insektenk., vol. i, p. 12 (1834); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 206 (1908-1915).

Sao Paulo. — Sao Paulo fins Minas Geraes, Para-
guay, Goyaz, Matto Grosso.

La col•lecció Codina ' 401

4. Genus. Oxygonia Mannerheim
0. Vuillefroyi Chaudoir, (i cf-o $)

Rev. Mag. Zool., p. 25 (1869); Bates, Ent. Monthly Mag., vol. 8,
p. 238 (1872); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Inseci., fase. 82,
p. 208, t. 13, f. 7 (1908-1915).

Macas, Equador. — Equador.
0. carissima Bates, (i-i)

Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 242 {1872); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 208 (1908-1915).

Santa Inés, Equador. — Equador.
0. Oberthüri W. Horn, (i-o)

Ent. Nachr., p. 340 (1896); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 208 (1908-1915)

Balzapamba, prov. Bolívar, Equador oc. — Equa-
dor oc. (Balzapamba).

0. moronensis Bates, (i-o)

Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 242 (1872); W. Horu, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 208 (1908-1915).

Equador. — Equador.
0. Buckleyi Bates, (i-o)

Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 241 (1872); W. Hom. in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 208 (1908-1915).

Equador. — Equador.
0. simplipennis W. Horn.
gloriola, O*, Bates, (o-i)

Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 240 (1872); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 209 (1908-1915).

River Upano, Macas, Equador. — Equador.

0. nncifera W. Horn,

gloriola, $, Bates, (o-i)

Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 240 (1872); W. Hom, in: Wytsman
Gen. Insect., fase. 82, p. 209 (1908-1915).

Santa Inés, Equador. — Equador.

402 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

0. Flriiliau.ii W. Horn, (i o'-i $)

Ent. Naclrr.. p. 340 (1896); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 209 (i 908- 19 1 5).

Moyobamba, Perú. — Perú.
O. prodiya Erichson, (2-0)

Wiegm. Arch. f. Naturg., p. 68 {1847); Bates, Ent. Monlhly
Mag., vol. 8, p. 239, 287 (1872); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 193 (1893); p. 237 (1894); in Wytsman, Gen. Insect., íasc. 82,
p. 209 (1908-1915).

- Pozuzo, S. Perú. — Perú, Bolívia.

i) Schaumi W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 194 (1893); i'^: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 209 (1908-1915).

Chanchamavo, Perú. — • Perú.
Batesi, $, W. Hom, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 195 (1893); P- 237 (1894); Ent. Nachr.,
p. 214 (1900); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 209 (1908-
1915)-

Perú.

5. Subtribus Cicindelina

I . Genus. Cicindela , Linné

I. — Regió Etiòpica

C. iníricaía Dejean, (i cf-o $)

Spec. Col., vol. 5, p. 235 (1831); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind.,
P- 94. 95. t. 3, f. 5; t. 5, f. 24 (1891); Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 44 (1899); p. 20 (1907); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 262, t. 13, f. 12 (1908-1915).

Delagoa Bay. — Port Alfred fins Zambèzia fins Ka-
lahari i Transwaal.

C. sinyularis Chaudoir, (i-o)

Rev. Mag. Zool., p. 33 (1876); Fleutiaux, Bull. Soc. E.it. Fr.,
p. 24 (1897); W. Hom. Deutsche Ent. Zeitschr., p. 90 (1904)
(p. 309); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 263, fig. 99
(p. 33); t. 19, fig. 5

Aden, Aràbia. — Illa Dahlak, Eritrea fins Berberia,
N. Abisínia or.

La col•lecció Codina 403

C. lutaria Guérin, (o cf-i $)

Rev. Mag. Zool., p. 148 (1849); Mag. Zool., n. i5.S-i6r, p. 14,
t. 161, f. 5, 5 a, 6 (1845); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Inscct.,
fase. 82, p. 263 (1908-1915).

Guinea. — Guinea portug., Angola.
C. vicina Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. 5, p. 244 (1831); Guérin, Rev. Mag. Zool., p. 146,
147 (1849); W. Hom, Rev. Zool. Afric, vol. 2, fase. 2, p. 269
(1913); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 263 (1908-1915),

Maschona. — País entre Senegal, Angola, Rhodèsia,
Zomba (Àfrica central brit.) i Bahr-el-Ghazal.

C. dursala BruUé, (i-o)

Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 98 (1834); W. Hom, Monogr. Pal.
Cicind., p. 126-128, t. 4, f. 5 a-g; t. 5, f. 39 (1891); in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 263 (1908-1915).

Fossuglú. — Senegal, S. Alger, Núbia fins Kordo-
fan, Obock, Mundame, Kameron, Beira.

C. melancholica Fabricius, (2-3) -

Ent. Syst. Suppl., p. 6^ (1798); Syst. Eleuth., vol. i, p. 236
(1801); Herbst, Kàf., vol. 10, p. 200 (1806); Küster, Kàfer Europa,
vol. 19, n. 2 (1840); Solsky. Reise Turkest. Feldtschenko, Col.,
vol. I, Petersburg, p. 6 (1874); Dokhturow, Hor. Soc. Ent.
Ross., p. 261 (1885); W. Hom, Monogr. Pal. Cicind., p. 130,
t. 4, f. 8, a; t. 5, f. 40 (1891); Deutsche Ent. Zeitschr., p. 62
(1905); Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. i, p. 13 (1895);
Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 47 (1893); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 264 (1908-1915).

Tot Àfrica, Illes Cap Vert, Fernando Poo, Príncep,
Sant Thomé. Annobon.

1. trilunaris Klug, (0-2)

Abhandl. Akad. Wiss. Berlin Physik. Kl., p. 120, t. i, f. i (1832);
Audonin et BruUé, Areh. Mus. Hist. Nat. París, p. 132, t. 8.
f. 8 (1839); Künckel in Grandidier, Hist. Nat. Madag., vol. 22
t. 24, f. 6 (1887); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 264 (1908-1915).

Illes Reunion, Madagascar. — Àfrica or. alem., Illa
Sansíbar, Màfia, Comores, Madagascar, Maurici.

congrua Klug, (4-2)

Bericht Verhandl. Preuss. Akad. Wiss. Berlin, p. 245 (1853);
i 1: Peters, Reise nach Mazombique, Zool. vol. 5, Insect., p. 148,

404 Junfa de Ciències Naturals de Barcelona

t. 9, f. 2 (1862); Gerstaecker, Deckens Rcisen, Insect., p. 56
(1873); Chaudoir, Rev. Mag. Zool., p. 71 (1878); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 264 (1908-1915).

Àfrica or. alcm. — • Àfrica or. alem.
vaf. (o çf-i Ç)

Daresalam.
albomarginalis W. Horn, (5-2)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 205 (1900); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 264 (1908-191 5).

Usegua, Daresalam, Àfrica or. alem. — Usegua, Dare-
salam.

li. perplexa Dejean,(2-o)

Spec. Col., vol. I, p. 9Ó (1825); Coquerel, Ann. Soc. Ent. Fr.,
p. 299 (1866); Künckel, in: Grandidier, Hist. Nat. Madag., vol. 22,
t. 24, f. 9 (1887); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 264 (1908-1915).

Madagascar. — Madagascar, Nossi , Bé, Reunion,
Seichelles.

C. Jordaniana W. Horn, (i-i)

Notes Leyd. Mus., p. 104 (1898); W. Honi, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 264 (1908-1915).

Àfrica or. alem. — Àfrica or. alem., S. d'Africa or. brit.
C octoguitata Fabricius, (5-0)

Mant., vol. i, p. 187 (1787); Ent. Syst., vol. i, p. 177 (1792);
Syst. Eleuth., vol. i, p. 242 (1801): Olivier, Ent., vol. 2, n. 33,
p. 28, t. T., í. 32 (1790); Enc. Méth., p. 734, t. 175, f. 7 (1790);
Herbst., Kàfer, vol. 10, p. 193, t. 173 f. 5 (1806); Dejean , Spec.
Col., vol. I, p. 99 (1825); Guérin, Mag. Zool. n. 158-161, p. 14,
t. 161, f. 3, 3a, 4 (1845 [i849[),• Rev. Mag. Zool. p. 148 (1849);
W. Hom, Monogr. Pal. Cicind., p. 128, t. 4 i. 6 (1891); Spolia
Zeyl., vol. 2 (5), p. 43 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 264 (1908-1915).

Umtalí, Cameron, Gabon, Salisbury. — Senegal fins
Angola, Kassai, Katanga, Mayema fins Oubangui,
Illa Fernando Poo, del Príncep, Ambukol?.

i) yectangularis Klug, (2-2)

Symb. Phys. Dec. p. 3, n. 8, t. 21, f. 8(1832); Marseul, Abeille,
vol. 19, p. 20 (1880); W. Hora., Monogr. Pal. Cicind, p 130,

La col•lecció Codina 405

t. 4 f. 7 (1891); Fairmaire, Ann. Soc. Ent. Belg. p. 144 (1893);
W. Honi in: Wytsman, Gen. Inscct., fase. 82, p. 265 (19081-195).

Àfrica or. alem., Diré Donau (Abisínia).
C. disjiincia Dejean, (i cf-o $)

Spec. Col., vol. I, p. 98 (1825). Bohcman, Ins. Caífr., vol. i,
p. II (1848); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 96 (1892);
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 265 (1908-19x5).

Àfrica or. alem. — Part oriental del sud de la Colònia
del Cap fins Natal, fins Usambara (Àfrica or. alem.),
Katanga, Madagascar.

madagascariensis Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 693 (1843); Künckel, in: Grandidier.
Hist. Nat. Madag., vol. 22 t. 25, f. 4 (1887); W. Horn, in: Wyls
man. Gen. Insect., fase. 82, p. 265 (1908-1915).

Madagascar. — Madagascar.

C. ociílala Chaudoir, (o-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p 695 (1843); VV. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 265 (1908-1915).

Madagascar. — Madagascar, Nossi Bé, Comores.
C. aberrans Fairmaire, (i-o)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 29 (1871); Künckel, in: Grandidier, Hist.
Nat. Madag., vol. 22, t. 25, f. 3 (1887); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 265 (1908-1915).

Andrangoloaka, Tananarive. — Madagascar, Nossi Bé.
C. dissimilis Péringuey, (i-i)

Trans. S. Afric. Philos. Soc. p. 50 (1893); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect. fase. 82, p. 265 (1908-1915).

Beira, Delagoa Bay. — Orange fins cl mig de Zam-
bèzia i Delagoa Bay.

C. angusiicollis Boheman, (4-2)

Ins. Caffr., vol. 1, p. 15 (1848); Péringuey, Trans., S. Afric. Philos.
Soc., p. 59 (1893); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 265 (1908. 1915).

Àfrica or. alem., Umtali, Natal. — Païs entre Abisínia,
Natal, Transwaal, Katanga, Angola i Togo.

4o6 Junta de Ciències Natuyals de Barcelona

C. Piitzeysi W. Horn, (i cf-o $)

Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 207 (1900); Wollman et W. Hom,
Proc. Acad. Nat. Se. Philad., p. 511 (1908); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 265 (1908-1915).

Angola. — Angola.
C. infiíscalula W, Horn, nomen novum, per:
infuscata Quedenfedt, (o-i)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 245 (1883); WeUman et W. Horn. Proc.
Acad. Nat. Se. Philad., p. 511 (1908); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 267 (1908-1915).

Congo. — Congo (Kimuenza), Angola, Kassai, Àfri-
ca or. alem.

C asperiila Dufour, (1-5)

Ann. Gén. Se. Phys. Bnixellcs, vol. 8, p. 359, t. 130, f. i (1821);
Dejean, Spec. Col., voi. 5, p. 241 (1831); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82 p. 266 (1908-1915).

Kassai, Congo, Senegal. — Senegal fins Angola, Lua-
laba i Kassai, Katanga.

C. donfjolcnsis Klug, (0-2)

Symb. Phys., Dec. 3, p. 3, n. 6, t. 21, f. 6 (1832); W. Hom,
Monogr. Pal. Cicind., p. 156, t. 6, f. 5, 22 (1891); in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 267 (1908-1915).

Àfrica or. alem. — Senegal i sobre Guinea fins Núbia i
Sudan egipci,

fimbriata Dejean, (o-i)

spec. Col., vol. 5, p. 240 (1831); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 266 (1908-1915).

Senegal. — Senegal.
i) abyssinica W. Horn, (2-0)

Ann. Mas. Stor. Nat. Gènova, ser. 2, vol. 17, p. 272 (1896-1897);
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 266 (1908-1915).

Theren, Eritrea. — Eritrea, N. Abisínia.
2) imperatrix Srnka, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 13, f. p. 14 (1891); W. Horn, ibidem,

La col•lecció Codina 407

p. 324 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 266(1908-
1915).

Naiwasho, Àfrica or. brit. — Àfrica or. brit. fins
Uehe fins Tanganjika fins Cap Caprivi fins Delagoa
Bay.

C. albogiiüata Kliig, (2 cf-o $)

Symb. Phys., Dec. 3, p. 2, 11. 3 t. 21. f. 3 (1832); W. Hom, in;
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 266 (1908-1915).

Massawa, Sahati, Abisínia. — Eritrea i Abisínia fins
Somalis ital.

C. aiilica Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. 5, p. 250 (i 83 i); W. Hom (expartc) Monogr. Pal.
Cieind., p. 157 (1891); Deutsche Ent. Zeitschr., p. 332 (1891);
Vellman et W. Hom Proc. Acad. Nat. Se. Philad., p. 506 (1908);
Maindron Ann. Soc. Ent. Fr., p. 380 (1899); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 266 (1908-1915).

Senegal. — Cap B. E. Senegal, Angola, Tunis, Egipte
fins Abisínia i Somalis brit.

C. nilolica Dejean, (3-3)

Spec. Col., vol. I, p. 119 (1825); Klug, Symb. Phys. Dec. 3,
p. 2, n. 4, t. 21, f. 4 (1832); W. Hom, Monogr. Pal. Cieind.,
p. 165, t. 6, f. 9, 9.», 25 (1891); Deutsche Ent. Zeitschr., p. 429
(1904); p. 150 (1905); Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc.
P- 35 (1893); Schieder, Ent. Blàtter, p. 163 (191 1); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 267, f. 147 (p. 36) (1918-1915).

Calabsche, Núbia, Àfrica or. alem. — Àfrica al N. De-
lagoa Bay, Caprivi, Port Sandfisch, Sinaí, Illes Sansí-
bar i del Príncep. L' espècie falta de Río de Oro fins
Trípoli.

C. owas Bates, (i-o)

Cist. Ent., vol. 2, p. 331 (1878); W. Hom, in; Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 267 (1908-1915).

Madagascar. — Madagascar.

C. miidiiki Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. I, p. 120 (1825); Lucas, Hist. Nat. Ànim. Àrtic.
Alger., vol. 2, p. 7, t. I, f. 5a (1849); W. Hom, Monogr. Pal.
Cieind., p. 165-167, t. 6, f. 10 (1891); Péringuey, Trans. S. Afric.

4C>8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Philos. Soc, p. 36 (1893); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 267 (1908-1915).

Río de Oro. — Senegal fins Angola.
C. leiicopíera Dejean, (i cf-o ç)

Spec. Col., vol. 5, p. 253 (1831); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 267 (1908-1915).

Senegal. — Senegal i Río de Oro.
C. capensis Linné, (i-o)

Syst. Nat. ed. xii, vol. i, p. 657 (T766);Hübner, Naturf. Stück 24,
p. 49, t. 2, f. 19 (1789); Olivier, Ent., vol. 2, n. ^^, p. 19, t. i,
f. II (1790); Ene. Méth., p. 731, f. 174, f. 17 (1790); Herbst, Kà-
fer, vol. 10, p. 169, t. 171, f. 4 (1806); Dejean, Spec. Col., vol. i,
p. 121 (1825); Péringiiey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 32
(1893); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 267
{1908-1915).

Colònia del Cap. — Costa S. de la Colònia del Cap.
chrysographa Dejean, (i-i)

Spec. Col., vol. 5, p. 254(1831); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 355 (1896); Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 32 (1893);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 267 (1908-1915).

Rikatla, Mozambique. — Port Elisabet, Mozambique.
Elizahethae Péringuey, (i-o)

Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. ZZ (1893); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Iiiscct., fase 82, p. 167 (1908-1915).

Colònia del Cap. — Port Elisabet.

C. barbifrons Boheman.

marqueza Péringuey, (i-i)

Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 105 (1896); W. Horn, in Wyts-
man, Gen. Insect., fase 82, p. 267 (1908-1915).

Delagoa Bay. — Delagoa Bay.
C. Arnoldi W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 430 (1904); p. 151 (1905); n: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 268, f. 153 (p. 37): F. 16, f. i
(1908-1915).

Riu Benue, Nigèria brit. — Riu Benue superior fins
a la Nigèria senegalesa superior (Koulikoro).

La col•lecció Codina 409

C. differens W. Hom, (7 <f-4 ?)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 82 {1892); p. 216, 217 (1892); p. 62
(1896); Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 307 (1898);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., íasc. 82, p. 268 (1908-1915).

Beira, Daresalam, Salisbury, Usambara, Kisakki. —
País entre Àfrica or. brit., Llac Njassa, Bulowago
i Beira.

C. Liixeri Dejean, (1-2)

Spec. Col. vol. 5, p. 221 (1831); Guérin, Rev. Mag. Zool., p. 143
(1849); Mag. Zool. n. 158-161/p. 10, t. 160, f. 10 (1845 [1849]);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., íasc. 82, p. 268 (1908-1915).

Togo. — Senegal fins Bahr-el-Ghazal i Uelle, Gabon,
Zambèzia?.

C. iinciuiüata Quedenfeld. (o-i)
exigua Kolbe,

Ent. Nachr., p. 50 (1885); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.
fase. 82, p. 268 (1908-1915).

Mashona. — Angola , Congo (Kimiienza , Lualaba,
Kassai, Katanga), Mashona.

C. senegalensis Dejean, (i-o)

Spec. Col. vol. I, p. 117 (1825); Murray, Ann. Mag. Nat. Hist.,
p. 154, (1857); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 216, 217
(1892); in: Wytsman, Gen. Insect., fascl 82, p. 269 (1908-1915).

Senegal. — Senegal fins Eritrea.
C. Monteiroi Bates, (i-o)

Cist. Ent. vol. 2, p. 331 (1878); Junod, Bull. Soc. Vaud. Se. Nat.
vol. 35, p. 166, t. 5, f. 5 (1899); Péringuey, Trans. S. Afric.
Philos. Soc. p. 44 (1893); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 269 (1908-1915).

S. Àfrica or. — De agoa Bay.
Bertolinii Péringuey, (i-i)

Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 44 (1893); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase 82, p. 269 (1905-1915).

Delagoa Bay. — Delagoa Bay.
C. brevicollis Wiedeman, (i-o)

Zool. Mag. vol. 2, p. 67 (1823); Dejean, Spec. Col. vol. i, p. 113
(1825); Boheman, Ins. Caffr. vol. 1, p. 11 (1848); W. Hora,

28

41 o Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 216, 217 (1892); p. 52 (1899); Pc-
ringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 306 {1898); Wellman
et W. Hom, Proc. Acad. Nat. Se. Philod., p. 507 (1908;) W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 269 (1908-1915).

S. de la Colònia del Cap. — S. de la Colònia del Cap.

I. discoidea Dejean.
intermèdia Klug, (8 çf-b $)

Bericht Verhandt. Preuss. Akad. Wiss. Berlin, p. 245 (1853);
in: Peters, Reise nach Mozamb. Zool., vol. 5, Insect., p. 46.
t. 9, f. I (1862); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 325 (1891);
p. 216 (1892); p. 52 (1899); in: Wytsman, Gen. Insect., fasr. 82,
p. 269 (1908-191S)

Daresalam, Ukerewe, Lukuledi, Beira, Mozambique,
Micindani , Salisbury , Natal , Usambara. — Àfrica
entre Eritrea, Bahr-el-(ïhazal Libèria al N. i Lon-
don or., Delagoa Bay, Cap Caprivi, Angola al S.,
Illes Pemba i Sherbro.

II. neglecta Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. I, p. 114 (1825); \V. Horn. Monogr. Pal. Cicind.,
p. 169, t. 6, f. II (1891); Deutsche Ent. Zeitschr., p. 216 (1892);
p. 52 (1899); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 269 (1908-

Beira. — Senegal fins Damara, Kassai, Transwaal,
Natal, Orange.

i) vívida Boheman, (3-1)

Ins. Caffr. vol. i, p. 9 (1848); Dohrn, Stett. Ent. Zeit., p. 81
(i 88 i); Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 40 (1893);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 269 (1908-1915).

Rikatla , Mozambique. — Delagoa Bay fins Beira
N'Gami (Llac), «Kuilu».

III. Bertolonia W. Horn, nomen novum, per:
Bertnlonii Chaudoir, (o-i)

In. litt.; W. Horn, in: Deutsche Ent. Zeitschr., p. 52, (1899);
p. 315 (1903); in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 269 (1908-
1915)-

Delagoa Bay. — Mashona i Manika, Delagoa Bay fins
S. Àfrica or. alem.

La col•lecció Codina 411

W. clathrata Dejean, (i çf-i ç)

Spec. Col., vol. I, p. 115 (1825); Boheman, Ins. Caffr., vol. i,
p. II (1848); W. Hora. Deutsche Ent. Zeitschr., p. 52 {1899);
Péringiiey, Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 307 (1898); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 269 (1908-1915).

Cafreria. — Àfrica al S. d'Angola, Transwaal - Dela-
goa Bay.

C. candida Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. I, p. II (1848); Boheman, Ins. Caffr., vol. i,
p. II (1848); Péringney, Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 33
(1893); W. Hora, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 269
(1908-1915).

Cafreria. — Natal fins Port Elisabeth.

7mr. (o-i)
Natal.

C. abbreviata Klug, (o-i)

Abhandl. Akad. Wiss. Berlin Physik. Kl., p. 121, t. i, f. 2 (1832);
Audouin et Brullé, Arch. Mus. Hist. Nat. París, p. 135, t. 9, f. 4
{1839); Künckel, in: Grandidier, Hist. Nat. Madag., vol. 22,
t. 24, f. 7 (1887); Brancsik, Jahrb. Nat. Ver. Trencs Com., p. 210,
t. 10, f. 8.» (1892); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 216,
217 (1892); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 270 (1908-
1915)-

Madagascar. — Madagascar, ? Reunien.
C quadraticollis Chaudoir, (o-i)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 436 (1835); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 270 (1908-1915).

Madagascar. — Madagascar.
C. Perrieri Fairmaire, (o-i)

Ann. Soc. Ent. Belg., p. 364 (1897); Alluaud, Ann. Soc. Ent. FV.,
p. 639, 640, f. 6 (1902); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
íasc. 82, p. 270 (1908-19x5).

Madagascar. — Madagascar.
C. rci/alis Dejean, (3-3)

Spec Col., vol. 5, p. 251 (1831); Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. i,
p. 15, t. I, f. 6 (1840); Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc,
p. 45 (1893); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 21 (1907);
Rev. Zool. Alric, vol. 2, fase. 2, p. 261 (1913); Alluaud, Bull.

412 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Soc. Ent. Fr., j-. 19 (1900); W. Hom, in: Wylsman, Gen. Iiií^ect.,
íasc. 82, p. 271 (1908-1915).

Ikuta, Kronsgulio, Rufigi. — País entre Senegal,
Guinea superior, Congo (embocadura), Kassai, Loan-
gwa, Mashona, Natal, Eritrea, Nil blau i Mayema.

C. maheva Fairmaire, (i cf-i $)

Ann. Soc. Ent. Belg., p. 363 (1897); exparte, Künckel, in Gran-
didier, Hist. Nat. Madag., vol. 22, t 24. f. 3 (1887); Alhiaud,
Bull. Soc. Ent. Fr., p. 19; p. 18, f. i (1900) W. Horn, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 354 (1896); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 270 (1908-IQ15).

Madagascar. — N. Madagascar.
C. guadrigiütaia Wiedemann, (i-o)

Germar's Mag. Ent., p. 116 (1821); Péringuey, Trans. S. Afric.
Philo?. Soc, p. 32 (1893); W. Hom, in: Wyt.sman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 270 (1908-1915).

Colònia del Cap. — S. de la Colònia del Cap.
C. Deinoiilini Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. 5, p. 233 (1831); Künckel, in: Grandidier, Hist.
Nat. Madag. vol. 22, t. 24, f. 5 (1887); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. In.sect., lasc. 82, p. 271 (1908-1915).

Senegal. — Senegal fins al centre de Nigèria, Khar-
tum, Nil blau, Eritrea, Madagascar?.

C. liinbifera Péringuey, nomen novum per: (i-o)
linibigera Péringuey,

Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 60 (1893); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 271 (1908-1915).

Natal. — Port Elisabeth fins Natal, Transwaal, Orange.
C. Weïlnumi W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 421 (1907); Wellman et W. Horn,
Proc Acad. N. Se Philad., p. 507 (1908).

Angola. — Angola.

C. numjineUa Dejean.

laphyricornis W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 84 (1892); p. 313 (1894); Péringuey.
Trans. S. Afric. Philos. Soc, p. 95 (1893); P- i07 (1896); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect., fosc 82, p. 271 (1908-1915).

S. Àfrica. — Colònia del Cap, Natal, Transwaal.

La col•lecció Codina 413

C. lurida Fabricius, (0 cf-i 9)

Spec. Ins., vol. i, p. 284 (1781); Ent. Syst., vol. i, p. 173 (1792);
Syst. Eleuth., vol. i, p. 236 (1801); Olivier, Ent., vol. 2, n. 33;
p. 18, t. 3, f. 35 (1790); Enc. Meth., p. 730, t. 174, f. 15 (1790);
Herbst, Kàfer, vol. 10. p. 191, t. 173, f. 3 (1806); Dejean, Spec.
Col., vo]. I, p. 1 10 (1825); Péringuey, ïrans. S. Aíric. Philos.
Soc, p. 38 (1893); ^^'- Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 272 (1908- 19 1 5).

Cafreria angl. ■ — S. de la Colònia del Cap.
tenuipicta Chaudoir, (o-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 7, p. 6 (1837); Péringuey, Trans.
S. Aíric. Philos. Soc, f. 39 (1893); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 272 (1908-1915).

Cafreria angl. — Cafreria angl.
C. piidica Boheman, (i-o)

Ins. Caflír., vol. i, p. 8 (1848); Péringuey, Trans. S. Aíric Philos.
Soc, p. 43 (1893); ^^'• Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82,
p. 272 (1908-1915).

Port Natal. — Transwaal fins Port Natal i Delagoa
Bay.

C. miseranda W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 200 (1893); p. 61 (1896); Kolbe,
Ostafrica, vol. 4, Col. p. 41 (1897); ^^'• Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase 82, p. 272 (1908-1915).

Ukerewe, Àfrica or. alem. — Àfrica or. alem., Uganda
angl., Illes Sese.

C. falidica Guérin, (i-i)

Rev. Zool., p. 4 (1S47); Boheman, Ins. Caffr., vol. i, p. 5 (1848);
J. Thomson, Ann. Soc Ent. Fr., p. 332 (1856); Péringuey, Trans.
S. Aíric Philos. Soc, p. 57, t. i, í. 6 (1893); W. Hora, in: Wyts-
man, Gen. Insect, fase 82, p. 272 (1908-191 5).

Delagoa Bay. — Natal, Mozambique, Transwaal, Ma-
tabeles.

C mimula Péringuey, (i-i)

Trans. S. Aíric Philos. Soc, p. 109 (1896); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 272 (1908-1915).

S. Kameron. — Salisbury, «Zambèzia», Kameron.

414 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. saraliemis (juérin, (icf-oç)

Rev. Mag. Zool., p. 80 (1849); Wellman et W. Hom, Proc. Acad.
Nat. Soc. Philad., p. 508 (1908); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 272. f. 82 (p. 31) (1908-1915).

Joko, S. Kameron. — Oubangiii, Guinea portuguesa
superior fins Angola, Kassai, N. Rhodèsia or. i oc,
Àfrica or. alem. fins Abisínia, Uganda.

flammulata Quedenfeldt, (o-i)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 241, t. 3, f. i {1833); W. Horn. in: Wytb-
man. Gen. In.sect., fase. 82, p. 272 (1908-1915).

Benguela. — Benguela.
C. nysa Guérin, (i-o)

Rev. Mag. Zool., p. 142 (1849); Mag. Zool., n. 158-161, p. 10,
t. 160, f. 8 (1845 [1849]); W. Hom, Wissenseh. Ergebn. Deutsch.
Zentral. Afrika Exped. 1907-1908, vol 3. p. 462 {191 1); in Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, \.. 272 (1908-1915)

vSenegal. — Senegal fins Bahr - el-Ghazal , Uganda,
Àfrica or. angl.

C. Feisthameli Guérin, (o-i)

Rev. Mag Zorl, p 140 (1849); Mag. Zooi. n. 158-161, p. 8, t. 160.
f. 5 (1845 [1849]); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 272 (190S-1915).

Guinea. — Senegal, Guinea superior.
C. viiiata Fabricius, (o-i)

Syst. Eleuth., vol. i, p. 240 (1801); Herbst, Kàí., vol. 10, p. 30$
(1806); Dpjean, Spee. Col., vol, i, p. 41 (1825); Guérin, Rev. Mag,
Z-^ol., p. 138 (1849); Mag. Zool., n. 158-161, p. 5, t. 160 f. 1-4
(1845 [1849]); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p
273 (1908-1915)

N. Àfrica, 16°. — vSenegal fins Bahr-el-Ghazal.
C. Kachowskyi W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p, 422 (1903); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82,, p. 273, t 16, f. 3 (1908-1915).

Harrar, Abisínia.
C. lugubris Dejean, (i-o)

Spee. Col., vol. i, p. 39 (1825); Bréme, Ann. Soc. Ent. Fr.,
p. 288, t. 7 f. I, 2 (1844); Guérin, Rev. Mag. Zool., p. 81 (1849);

La col•lecció Codina 415

W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 273, f. 131
(P. 36); 159, 160 (p. 38) (1908-1915).

Senegal. — Senegal fins Oubangui, Togo.
C Mechowi Ouedenfeldt, (i cf-o ç) •

Berl. Ent. Zeitschr., p. 248, t. 3, f. 3 (1833); Wellman et W. Hom,
Proc. Acad. Nat. Se. Philad., p. 508 (1908); W. Wom, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 274 (1908-1915).

• Angola. — Angola , Luluaburg , Kimuenza ( Congo
belga) .

C. Petiii Giiérin, (o-i)

Rev. Zool., p. 49 (1847); Voy. Abyss., vol. 6, p. 243, Ins. t. i,
í. I, I.», 2 (1849); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 274. f. 108 (p. 34) (1908-191S).

Abisínia. — Eritrea, Abisínia.
C. giganíea Raffray, (i-i)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 301, t. 6, f. i (1885); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. S2, p. 274, fig. 109, iio (p. 34)
(1908-1915).

Ghinda, Eritrea. — Eritrea.
C. viridis Raffray, (o-i)

Bull. Soc Ent. Fr., p. 47 (1882); Ann. Soc. Ent. Fr., p. 302,
t. 6, f. 2 (1885); W. Hora, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 274 (1908-1915).

Abisínia. — Abisínia.
C. cinda Olivier, (2-2)

Ent., vol. 2, n. 33, p. 10, t. 3, f. ^s (i79o); Ene. Méth., p. 728,
t. 174, f. 6 (1790); Hersbt, Kàf., vol. 10, p. 193, t. 173, f. 4 (1806);
Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 40 (1825); vol. 5, p. 208 (1831);
Guérin, Rev. Mag. Zool., p. 84 (1849); Dohra, Stett. Ent. Zeit.,
p. 383 (1885); p. 188 (1886).

Staulcypool, Abisínia, Yoko, S. Cameron, Gabon. —
Senegal fins Bahr-el-Ghazal fins Àfrica or. anglesa,
Tombuctu fins S. Gabon, Manyema i Kassai,

C. equeslris Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. 2, p. 416 (1826); Künckel, in: Grandier, Hist.
Nat. Madag., vol. 22, t. 24, f. 10 {1887); AUuaud, Ann. Soc. Ent.
Fr., p. 637, 638, f. I (1902); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 274 (1908-1915).

Madagascar. — Madagascar.

4i6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

soa Alluaud, (o (f-i $)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 637, 638, f. 2 (1902); Künckel, in: Grandi-
dier, Hist. Nat. Madag., vol. 22, t. 24, í. 11 (1887); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 274 (1908-1915).

Madagascar. — Madagascar.
I. Perroti Fairmaire, (i-i)

Ann. Soc. Ent. Belg., p. 92 (1897); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect. fase. 82, p. 274 (1908-1915).

Vohemar, Madagascar. — Madagascar.
C. Neumanni Kolbe, (3-0)

Stett. Ent. Zeit., p. 361 (1894);" Ostrafrika, vol. 4, Col., p. 41
(1897); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 62 (1896); in Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 274 (1908-1915).

Nguelo, Usambara. — Àfrica or. alem., Uganda.
i) seudosoa W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 208 (1900); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 274 (1908-1915).

Kigonsera, Àfrica or. alem. — Àfrica or. alem. i angl.
C. iníerrupia Fabricius, (o-i)

Syts. Ent., p. 225 (1775); Spec. Ins., vol. i, p. 284 (1781); Ent.
Syst., vol. I, p. 172 (1792); Syst. Eleuth., vol. i, p. 236 (1801);
Olivier Ent., vol. 2, n. ^^, p. 16, t. 2, f. 15 (1790); Enc. Méth.,
p. 730. t. 174, f. 13(1790); Herbst, Kàf., vol. 10, p. 186, t. 172,
f. 9 (1806); W. Hora, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 274
(1908-1915).

Gabon. — Païs entre Senegal, N. Angola i Kassai,
Bahr-el-Ghazal, Tombucíu, Fernando Póo.

i) gabonica Bates, (i-o)

Cist. Ent., vol. 2, p. 330 (1878); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 274 (1908-1915).

Gabon. — Gabon, Kuilu.
C. Sirachani Hope, (i-o)

Ann. Mag. Nat. Hist., vol. 10, p. 81 (1842); W. Hom, in: W3rts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 274 (1908-1915).

Gabon. — Guinea portuguesa fins N. Angola i Lua-
laba, Fernando Póo, Ukaika (N. Congo or.?)

La col•lecció Codina . 417

xanthophila W. Horn, (i çf-o $)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 220 (1894); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 274 (1908-1915).

Gabon. — Gabon.
C. hexasticia Fairmaire, (i-o)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 71 (1887); W. Horn, Deutsche Ent. Zeit-
schr., p. 59 (1896); p. 50 (1899); in: Wytsman, Gen. Insect., fase.
83. p. 275 (19C8-1915).

Àfrica or. alem. — Àfrica or. alem.

C. Revoili Fairmaire.
laeía Tatum, (o-i)

Ann. Mag. Nat. Hist., p. 51 (1851); Chaudoir, Cat.Coll.Cicind.,
p. 51 (1865); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 47, 50 (1899);
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 275, f. 122 (p. 134) (1908-
1915).

Diré Daoüa, Abisínia. — Abisínia fins Somalis.
C. Gerstaeckeri W. Horn,(3-3)

Ent. Nachr., p. 347 (1898); Deutsche Ent. Zeitschr., p. 93 (1904);
in Wytsman, Gen. Insect. fase. 82, p. 275, t. 16, f. 7 (190S-1915).

Lindi, Lukuledi, Àfrica or. alem. — S. de l' Àfrica
oriental alem. fins S. Njassa (Llac), Katanga.

C. Bodongi W. Horn, (o-i)

Ent. Mitteil., vol. 3, p. 316 (1914); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 440 (190S-1915). — Cotypus!

Nhambiiica, Inhambane, Àfrica or. portug. — Àfrica
oriental portug.

C. rufomarginaia Boheman, (o-i)

Ins. Caífr., vel. i, p. 3 (1848); Dohrn, Stett. Ent. Zeit., p. 318
(1881); p. 357 (1883); p. 189 (1886); Péringuey, Trans. S. Afric.
Philos. Soc, p. 25, t. 2, f. 3 (1893); Quedenfeldt, Berl. Ent.
Zeitschr., p. 247 {1883); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 173, t. I, f. 1-3, 5, 6, 17 (1906); Wissensch. Erbegn. Deutsche
Zen tral-Afrika Exped. 1907-1908, vol. 3, p. 463 (191 1); Wellman
et W. Hom, Proc. Acad. Nat. Se. Philad., p. 509 (1908); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 276 (1908-1915).

Zambèzia. — Transwaal, S. Rhodèsia, Ovambo.

4i8 Jitnia de Ciències Naturals de Barcelona

4) Poggei Harold, (i cf-i $)

Mittheil. Münch. Ent. Ver., p. 99 (1878); Col. fase, vol. 16, p. 10,
t. I, f. I (1879); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 173, t, i,
f. 9, 10 (1906); Quedenfeldt, Berl. Ent. Zeitschr., p. 247 (1883);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82. p. 27Ó (1908-1915).

Kassai, Congo.
8) trimaculata W. Horn, (0-2)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 64(1896); p. 174, t. i, f. iS, 19 (1906);
W. Horn, Rev. Zool. Afric, vol. 2, fase. 2, p. 267 (1913); in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 277 (1908-1915).

Uhehe, al peu de la muntanya Mage. — Àfrica or.
alem. (Uhehe).

C. Haefligeri W. Horn, (i-i)

Stett. Ent. Zeit., p. 2S0 (1905); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 277, f. 74, (p. 30) (1908-1915).

Lukuledi, Àfrica or. alem. — S. de l'Africa or. alem.
C. flavipes Putzeys, (o-i)

Jorn. Se. Math. Phys. Nat. Lisboa, p. 23 (1S80); Wellman et
W. Hom, Proc. Acad. Nat. Se. Philad., p. 510(1908); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 277, fig. 72 (p. 30)
(1908-1915).

Angola. — S. de l'Africa or. alem., N. Rhodèsia oc,
Katanga, Angola fins Congo inferior.

C. rusticana Péringuey, (2-2)

Trans. L. Afric. Philos. Soc , p. 24, t. i, f. 5 (1893); W. Hom,
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 315 (1903); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 277 (1908-1915).

Transwaal, Rhodèsia. — Transwaal, Matabeles, Bet-
schuana or.

i) egregior (pro egregia), Péringuey, (o-i)

Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p 103 (1896); W. Hom,
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 315 (1903); p. 20 (1907); in; Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 277 (1908-1915).

Salisbury, Rhodèsia. — SaUsbury fins Manica.
C. compressicornis Boheman, (4-4)

Oeív. Vet. — Akad. Fòrh., p. 4 (1860); Bates, Ent. Monthly Mag.,
vol. 8, p. 287 (1872); Péringuey, Trans. S. Afric. PMlos. Soc, p. 24

La col•lecció Codina 419

(1893); P- 104 (1896); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschi., p. 60
(1896); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 277, í. 133 (p. 36),
f. 158. (p. 38) (1908-191S).

Usambara, Kigonsera, Lindi, Rhodèsia. Liikiiledi. —
País entre Limpopo, Llac N'Gami, Katanga i Àfrica
oriental anglesa.

C. Bianconii Bertolini, (i (f-i $)

Mem. Acc. Se. Inst. Bologna, ser. 1, vol. 8, p. 301, t. 23, f. i
(1858); Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 316 (1860);
Dohni, Strett. Ent. Zeit., p. 172 (1887); Péringuey, Trans. S.
Airic. Philos. Soc, p. 23, t. 2, f. 5 (1893); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 278 (1908-1915).

Delagoa Bay. — Delagoa Bay, Natal?.
C. Colnianti W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 381 (1899); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 278, t. 17. f. 3 (1908-1915).

Kassai, Congo. — Uganda , Uelle, Ituri , Manyema,
Kassai.

l) alhosignata W. Horn, (i-o)

Rev. Zool. Afric, vol. 2, fase. 2, p. 270 (1913); in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 278 (1908-1915). — Cotypus!

Oschang, Cameron. — Cameron.
C. aiirosternalis W. Horn, (i-o)

Ent. Nachr., p. 245 (1894); Deutsche Ent. Zeitschr., p. 194
(1898); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 278 (1908-1915).

Yoko, S. Cameron. — Togo fins Njam-Njam.
C. cratohaeroides W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 220 (1892); in Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 278 (1908-1915).

Odumax , Costa de Oro. — Libèria fins Togo fins
Cameron, Bahr-el-Ghazal?.

IL — Regió Oriental
C. steiwdcra Schaum, (i cf-o ?)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 72 (1861); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 284 (1908-1915).

Bouthain, Celebes. — S. Luzón, Sangi, Celebes.

420 Junta de Ctèitcies Naturals de Barcelona

C. jiigax Schaum, (i cZ-oç)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 177 (1862); W. Hom, in: Wytsmau, Gen.
Insect., fase. 82, p. 284 (1908-1915).

Luzón. — Filipines.
C conspiciia Schaum, (i-o)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 176 (1862); W. Hom, in: Wytsraan, Gen.
Insect., fase. 82, p. 285 (1908-191 5).

Filipines. — Filipines.
C. eusialacía Schaum, (i-i)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 176 (1862); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 285 (1908-1915).

Minahana, Celebes. — Celebes.
C. eximia Van der Linden, (i-o)

Mém. Acad. Se. Bm.x., p. 14 (1829); Schaum, Berl. Ent. Zeitsclir..
p. 71 (1861); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 285
(1908-1915).

Celebes, Borneo or. — Celebes, Borneo.
Diana J. Thomson, (o-i)

Arcana Naturae, p. 90 {1859); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82. p. 285 (1908-191 5).

Sangi. — Celebes.
i) fulvescens W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 74 (1892); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 285 (1908-1915).

Celebes or. — Celebes.
C. (jLiltula Fabricius, (i-i)

Syst. Eleuth., vol. i, p. 244 (1801); Herbst, Kàf., vol. 10, p. 211
(1806); Guérin, Mag. Zool., t. 131 {1835); Boisduval, Voyage
Astrolabe, vol. 2, Col. p. 9 (1835); W. Hom, in Wytsman, Gen.
Insect., fast. 82, p. 285 (1908-1915).

Celebes. — Celebes.
i) theratoides Schaum, (o-i)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 7 i (nec t. i. B, f. 3) (1861); W. Hom, in
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 285 (1908-1915).

Celebes. — Celebes.

La col•lecció Codina 421

2) flavilabn's W. Horn, (o cf-i 2)

Arch. í. Naturg. Jahrg. 79, abt. A, fase. 11, p. 25 (1913: aparegut
en 1914); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 285 (1908-1915).
Cotypns!

Celebes. — Celebes.
4) alhapicalis W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 74 (1892); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 285 (1908-1915).

Tombugii, Celebes or. — Celebes.
C. gloriosa Schaum, (i-o)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 70, t. i, B, f. 2 (1861); W. Horn, in Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 286 (1908-191 5).

Celebes. — Celebes.
C. Schaiimi W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 75 (1892); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 286 (1908-1915).

Celebes. — Celebes.
C. Clam Schaum, (o-i)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 181, t. 3, f. 3 (1860); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insect. fase. 82, p. 286 (1908-191 5).

Luzón. — Filipines.
i) suavissima Schaum, (o-i)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 176 (1862); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 286 (1908-1915).

Filipines. — Filipines.
2) aenula W. Horn, (0-1)

Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Ins. Cic.), p. ^^ (1905);
in Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 286 (1908-1915).

Filipines. — Filipines.

C. virginea Schaum,

pauper W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 151, 358 (1896); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 286 (1908-1915).

Luzón. — Filipines.

422 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. versicolnr, Mac Leay, (lo'-oç)

Annul. Javan. ed. i, p. ii (1825); ed. 2. p. T06 (1833); W. Hom,
in Wytsman Gen. Insect., fase. 82, p. 286 (1908-191 5).

Soekaranda, Sumatra. — Perak fins Java, S. Borneo.

var. (i-o)
Java oc.
C. eleíjaniissima W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. j^ (1892); in- Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, }. 287 (1908-1915).

Sumatra. ■ — Sumatra, Mentawei (Illa).
C. nufosiceps Chaudoir, (1-3)

Cat. Coll. Cicind., p. S7 (1865); Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr.,
p. 10, t. I, f. 4 {1905); Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Ceylon
et Burma. Col. Cicind., p. 323, 331, 333, 334, f. 149 (1912); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 287 (1908-1915).

Shembaganur. — S. de l'índia.
C. caiopiwides W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 78 (1892); Ann. Mus. Stor. Nat.
Gènova, p. 679 (1894); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 287
{1908-1915).

Perak. — Perak, Sumatra, S. Borneo.
i) Gest r oi W. Horn,

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 79 (1892); Ann. Mus. Stor. Nat.
Gènova, p. 678 (1894); in: Wytsman, Gen. In.sect., lasc. 82, p. 287
(1908-191 5).

Bouchard, Sumatra. — Sumatra.
C. longipalpis W. Horn, (2-0)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 78 (1892); p. 56 (1897); Ann. Mus.
Stor. Nat. Gènova, p. 679 (1894); in: Wytsman, Gen. Insect.,
íasc. 82, p. 288 (1908-1915).

Java or. — Java, Sumatra, Borneo.
C. Dormen W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 198 (1898); Spol. Zeyl., vol. 2. j). 41.
t. 7, f. 10 (1904); Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Ceylon et Burma,
Col. Cicind., p. 319, 324, 325, í. 144 {1912); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 288 (1908-191 5).

Ceilà. — Ceilà.

La col•lecció Codina 423

C. Saiücri W. Hoïn, (i cf-i $)

Ent. Mitteil. Berlin. vol. i, p. 134 (1912); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 288 (1908-1915).

Taihorin. — Formosa.
C. coríicata Putzeys, (i-i)

Compte Rendu Soc. Ent. Belg., p. 69 (iS/^) [separ. ser. 2, n. 14,
P- 5 (1875)]; W. Hom, Spolia Zeyl., vol. 2, p. 40, t. 7, f. 6 (1904);
Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Bumia, Col., p. 321,
SS^- 335 (1912); Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 10 (1905);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 289 (1908-1915).

Shembaganur. — Índia al "S. de Mysore, Ceilà.
C. ieírasíncia \\'iedemann, (i-o)

Zool. Mag., vol. 2, p. 65 (1823); Fowler, Fauna Brit. índia, incl.
Ceylon et Burma, Col. p. 319, 336, 337 (1912); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 289 (1908-1915).

Nowatoli, Chota-Nagpore. — Bengala, Ganjam.
C. Delavayi Faimiaire, (2-3)

Le Naturaliste, vol. 8, p. 223 (1886); Ann. Soc. Ent. Fr., p. 303
(1886); Fleutiaux, ibidem, p. 484 (1893); W. Horn, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 94 (1895); i": Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 289 (1908-1915).

Yunnan — Yiinnan.
i) funebris Schmidt-Goebel,

Faunula Birmaniae, Col., p. 8 (1846); Gestro, Ann. Mus. Stor.
Nat. Gènova, p. 352 (1893); Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr.,
p. 483 (1893); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma.
Col. p. 321, 338. 341 (1912); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 289 (1908-1915).

N. Manipur. — Pnnjab fins Assam or., Sz' Tschwan.
C. dromicoides Chaudoir, (2-0)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 21 {1852); Fowler, Fauna Brit. L•idia
incl. Ceylon et Burma. Col. p. 321, 338, 340, 341, f. 151 (1912);
W. Horn, in: W'ytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 290(1908-1915).

Kurseong, N. Bengala. — Simla fins Sikkim, Chota-
Nagpore, Bombay.

424 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. Armaudi Fairmaire, (0 çf-i ?)

Le Naturaliste, vol. 8, p. 22_í (1866); And. Soc. Eiit. Fr., p. 304
(1886); \V. Hora, in: Wytsniaii, Gen. Insect., fase. 82, p. 290
(1908-1915).

Yunnan. — Yunnan.
C. ovipennis Bates, (o-i)

ïrans. Ent. Soc. Lond., p. 214. t. 13, 1. i (1883); W. Horn, in:
Wytsmaii, Gen. Insect., fase. 82, p. 290 (1908-1915).

Illa Sado (Japó oc). — Japó oc.
C. irujiútala Herbst.

chlorochila Chaudoir, (i-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 25 (1852); Gestro, Ann. Mus. Stor.
Nat. Gènova, p. 85 (1889); p. 353 (1893); W. Horn, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 213 (1892); p. 95 (1895); p. 57 (1897); Fowler,
Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma, Col., p. 343 (1912);
W. Hom, in Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 290 (1908-1915).

S. Celebes. — Assam, Dehra Dun, Celebes.
C. holosericcd Fabricius, (o-i)

Syst. Eleuth., vol. i, p. 243 (1801); Herbst, Kàf., vol. 10, p. 210
(1806); Fowler. Fauna Brit. índia, incl. Ceylon et Burma, Col.
p. 321, 338, 345 (191 2); W. Hom, in Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 290 (1908-1915).

Palawan, Java mer. — Filipines, Java, Sumatra,
Birmà.

C. viridilahris Chaudoir.

4) lahioaenea W. Horn, (1-2)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 79 (1892); Spol. Ceyl., vol. 2, p. 44,
t. 7, f. 27 (1904); Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. Ji (1905);
Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma, Col. p. 349
(1912); p. 349 (1912); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.
fase. 82, p. 291 (1908-1915).

Wellawaya, Ceilà. — Ceilà.
C. germànica I.inné.

I. Kirilou'i Fischer,{2-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 7, t. i, f. 3 (1844); Fowler, Fauna
Brit. índia, incl. Ceylon et Burma, Col. ]). 321, 340, 353, 354

La col•lecció Codina 425

(1912); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 292
(1908-191S).

Syr-Daria (R. del Turkestan). — Gilgit, Pir Panjal,
Mugam (Cachemir oc), Seistan i Sarhad (S. de la
Pèrsia oriental).

C. mma Schaiim, (o (/-i $)

Berl. Ent. Zeitschr. p. 177 (1862); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 292 (1908-1915).

Luzón. — Filipines.
C. Spinoldi Gestro, (i-o)

Ann. Mus. Stor. Nat. Gènova, p. 85 {1889); W. Hom, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 97 (1892); p. 95 (1895); Fleutiaux, Ann. Soc.
Ent. Fr., p. 486 (1893); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylan et
Burma, Col., p. 321, 339, 346, f. 153 (1912); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 292 (1908-1915).

Margherita (Assam). — Assam, Dehra Dun, Bengala,
Birmà, Coxinxina, Tonkín.

C. psilicn Bates, {2-3)

Proc. Zool. S c,. p. 341 (1866); W. Hom. in Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 292 (1908-1915).

Taihauroku, Taihoriu (Formosa), Xina. — Formosa,
Hong-Kong ?.

C decempundaía Dejean.
mòdica Gestro, (i-i)

Ann. Mus. Stor. Nat. Gènova, p. 354 (1893); Fleutiaux Ann.
Soc. Ent. Fr., p. 486 (1893); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 292 (1908-1915).

Birmà. — Bengala, Assam sup., Tonkín, Cambodja.
C. humillina Gestro, (i-i)

Ann. Mus. Stor. Nat. Gènova, p. 353 (1893); Fleutiaux, .\nn.
Soc. Ent. Fr., p. 485 {1893); Fowler, Fauna, Brit. índia incl.
Ceylon et Burma, Col., p. 321, 340, 355, f. 155 (1912); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82. p. 292 {1908-1915).

Birmà. — Birmà.
29

426 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. macUeula Schaum, (i a*-o $)

Berl. Ent. Zeitchr., p. 178 (1862); W. Horn, in Wytsman Gen.
Insect., fase. 82, p. 292 (1908-1915).

Luzón. — Filipines.
C. minuta Olivier, (12-8)

Ent., vol. 2, n. 33, p. 31, f. 2, f. 13», b (1790); Enc. Méth., vol. 5,
p. 725, t. 175, f. 13, n. 2 (1790); Fabricius, Ent. Syst., vol. i,
p. 178 (1792); Herbst, Kàf., vol. 10, p. 196, t. 173, f. 8, 8.» (1806);
Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 12 (1905); Fowler, Fauna
Biit. índia, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 321, 362, 366 (191 2);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 293 {1908-1915).,

Llac Central, Nias, Bedagai, Sumatra costa or., Java,
Batàvia, Pontianak. — Sumbawa fins Sumatra, Nias,
Perak fins Coxinxina fins Tonkín, Birmà fins Sikkim
i Punjab, Bengala fins al S. de Bombay i Mahé, Borneo.

Pumila Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. 2, p. 425 (1826); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 292 (1908-1915).

Palawan, Java merid. — Java.
C. Elisae Motschulsky, (i-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 487 (1859); pars 2, p. 172 (1864);
Etud., Ent., p. 10 (1859); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 136,
t. 4, f. ii;t. 5,f. 43 (i89i);in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 292 (1908-191 5).

Yunnan. — Yunnan, S. Corea, N. Xina fins «Yunnan»
i Shanghai.

2) relucte-lineala W. Horn, (i-o)

Ent. Mitteil., vol. i, p. 137 (1912); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 292 (1908-1915).

Pilan, Formosa. — Formosa.
C. mjnata Fleutiaux, (o-i)

Compte Rendu Soc. Ent. Belg., p. 168 (1890); Maindron, Ann.
Soc. Ent. Fr., p. 13 (1905); Fowler, Fauna Brit. índia incl.
Ceylon et Burma, Col., p. (321), 362, 367, 368, f. 160 (1912);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 292 (1908-1915).

Pontianak, S. Borneo oc. — N. Bengala fins S. Ma-
dras.

La col•lecció Codina 427

C. venosa Kollar.

i) m/ïí/« Wiedemann, (00*-!$)

Germar's Mag. Em., p. 117(1621); Dejeaii, Spuc. Col., vol. i,
p. 91 (1825); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylan et Burma
Col., p. 321, 362, 366, 367, f. 159 (1912); W. Hom, in: Wyts-
man. Gen. losect., fase. 82, p. 292(1908-1915).

Karatchi, Bombay. — Cambodja fins Pegii fins Ben-
gala i Orissa, fins Cachemir, fins Karatchi.

C. (/lítmmophora Chaudoir, (o-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 7 (1852); Fleatiaux, Ann. Soc. Ent.
Fr., p. 487 (1893); Lefroy, Ind. Ins. Life, p. 261, t. i6,f. 12
(1909); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma, Col.,
p. 321, 362, 364, 365, f. 158 (1912); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 293 (1908-1915).

Tndia. — Bengala fins Naini, Districte Tal.
C. biyeniiiia Klug, (0-2)

Jahrb., vol. i, p. 30 (1834); Fowler, Fauna Brit. índia incl.
Ceylon et Burma, Col., p. 321, 340, 347 (1912); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 293 (1908-1915).

Siligiiri. — N. Punjab or., S. Bombay fins N. Ben-
gala (Darjiling).

C. undulaia Dejean.

i) dubia W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitsclir., p. 80 (1892); p. 87 (1904); Fowler, Fauna,
Brit. índia incl. Ceylon et Burma. Col., p. 357 (1912); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 295 (1908-1915).

Margherita (Assam). — N. Assam or., Darjiling.
C. fastidiosa Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. I, p. 95 (1825); W. Horn, Spol. Zeyl., vol. 2,
p. 44, t. 7, f. 25 (1904); Maindron Ann. Soc. Ent. Fr., p. 13 (1905);
Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma, Col., p. 321,
340. 357 (1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 294 (1908-191S).

Ganges. — Cachemir i Dehra Dun fins Ceilà fins
Assam, fins Pegu.

(!. (listimjuenda Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. I, p. 92 (1825); W, Hom, Spec. Ceyl., vol. 2,
p. 43, t. 7, f. 26 (1904); Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 13

428 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

(1905); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma, Col.,
p. 321, 340, 358 (1912).

Pondichéry, S. Borneo oc. — Ceilà, N. Madras.

C. specularis Chaudoir.

spectiHjera Chevrolat, (i çf-i ç)

Rev. Zool., p. 96 {1845); Bates, Trans. Ent. Soc, p. 228 (1873);
W. Horn. in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 294 (1908-1915).

Tsouglac, Qiielpaert, Corea. — Cambodja fins nord
Xina, Formosa, Tschusan (Illa), Japó.

i) bi'evipeniiis W. Horn,

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 58 (1897); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 294 (1908-1915).

Sumbawa. — Simalur, Sumatra fins Sumbawa.
C. letragraminica Chaudoir, (4-1)

Cat. Coll. Cic, p. 58 (1865); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon
et Burma. Col., p. 323, 330, 331, f. 147 (1912); W. Horn, in Wyts-
man. Gen. Insei t., fase. 82. p. 295 (1908-1915).

Shembaganur, Madura. — índia ant., al S. de Sud
Bombay.

C. joveolaia Schaum, (i-o)

Journ. Ent. Lond., p. 59 (1863); Fowler, Fauna Brit. índia
incl. Ceylon et Burma, Col., p. 321, 338, 345 (1912); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 295 (1908-1915).

Tienzo (Birmà). — Dehra Dun, S. Bombay (Kanara),
Mysore, Malabar, BiiTna, Coxinxina, Tonkín, Fili-
pines, Sumatra, Celebes, Buru, Bengala?.

C. sumaírensis Herbst, (1-2)

Kàíer, vol. lo, p. 179, t. 172, f. i (1806); Dejean, Spec. Col.,
vol. I, p. 88 (1825); Schmidt-Goebel, Faunula Col. Birmaniae,
p. 4 (1846); W. Hom, Spol. Zeyl., Vol. 2 (5), p. 42, t. 7, f. 22
(1904); Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 16 (1905); Fowler, Fauna
Brit índia, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 322, 369, 371, f. 162
(19T2); W. Hom, Gen. Insect., fase. 82, p. 295 (1908-1915).

Pondichéry, Pontianak, Barway. — País entre Sum-
bawa, Borneo, Filipines, Formosa, Japó, N. Xina,
Yunnan, Bengala, Cachemir, Karachi i Ceilà, Java?.

La col•lecció Codina 429

imperfecta W. Horn, (i cT-i Ç)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 173 (1894); Ann. Soc. Ent. Belg.,
p. 358 (1892); Fowler, Fauna, Brit. Iiidia, incl. Ceylon et Burma,
Col., p. 322, 340, 357 (!) 372 (1912); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase 82, p. 296 (1908-1915).

Mairrour, S. "Bombay. — S. Bombay (Satara) fins
Mysore.

C. angiilaía Fabricius, (i-i)

Ent. Syst. SuppL, p. 62 (1798); Syst. Eleuth. vol. i, p. 243
(1801); Herbst, Kàíer, vol. 10, p. 176 t. 171, f. 11 (1806); Dejean,
Spec. Col., vol. I, p. 89 (1825); Schmidt-Goebel, Faunula Col.
Birmaniae, p. 4, t. i, f. 8, 8a (1846); Fowler, Fauna Brit. índia
incl. Ceylon et Burma, Col. p. 322, 369, 370, f. 16 (1912); W.
Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 296 (1908-1915).

Phuc-Son, Annam. — Hainan, Annam, Birmà, Ben-
gala, Orissa, Sikkim, Karachi.

i) plumigera W. Horn, (4-2)

Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 86(1892); Fowler, Fauna Brit. índia,
incl. Ceylon et Burna, Col., p. 370 (1912); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 296 (1908-1915).

Pontianak, Trichonopoli, Shembaganur, Madura. —
Sumatra, Cambodja, índia anterior al S. de Mysore.

C. Cardoni Fleutiaux, (i-i)

Compte Rendu Soc. Ent. Belg., p. 169 (1890); W. Horn, Spol.
Zeyl., vol. 2, p. 42, t. 7, f. 21 (1904); Maindron, Ann. Soc, Ent.
Fr., p. 17 (1905); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burm.n ,
Col., p. 322, 370, 372, S73, í- 163 (1912); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 296 (1908- 191 5).

Pontianak. — Chota-Nagpore, S. Bombay (Satara)
fins Ceilà.

C. cliloris Hope, (o-i)

in Gray, Zoil. Miscel., p. 21 (1831); Fowler Fauna Brit. índia
incl. Ceylon et Burma, Col., p. 322, 376, f. 165 (1912); in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 296, t. 21, f. 262(1908-
1915).

índia or. — Cachemir fins Nepal.
C. funerea Mac Leay, (i-o)

Annul. Jav,, ed. i, p. 12 (1825); ed. 2, p. 107 (1833); Fowler,
Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma, Col., p. 322, 376, 37^

43° Junta de Ciències Naiitra/s de Bai'rclona

(1912); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 297
(1908-1915).

Celebes. — Mysore, Punjab, Simla fins Sikkim, Ben-
gala fins Annam, Coxinxina i Perak, Sumatra, Java,
Celebes.

assimilis Hope, (o a'-4 $)

in Gray, Zool. Miscel., p. 21 (1831); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 96 (1892); Ann. Soc. Ent. Belg.. p. 538 (1892); in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 297 (1908-1915).

Shillong, Assam, Sikkim, Himalaya. — Poona, Kii-
maun, N. Bengala, Assam, Nepal, Sikkim, Yunnan,
Birmà.

1. opigrapha Dejean, (i-i)

Spec. Col, vol. 5, p. 2 7 (1831); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 297 (1908-1915).

Java. — Simalur, Sumatra fins Sumbawa, Borneo,
Celebes, Buru. — Java.

i) muUinotata Schaum, (3-0)

Berl. Ent. Zeitchr., p. 72 (1861); W. Horn, in: Wytsman; Gen.
Insect, fase. 82, p. 297 (1908-1915).

Menado, Paugie S. Celebes, Patutruang. — Borneo,
Celebes, Buru.

C. albopundata Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 10 (1852); Fowler, Fauna Brit. ladia,
incl. Ceylon et Burma, Col., p. 322, 378 (1912); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 297 (1908-1915).

Sikkim, Himalaya. — Simla fins Bhutan i Darrang.
C. discreta Schaum, (3-2)

Joum. Ent Lond., p. 59 (1863); Fowler, Fauna Brit. índia incl.
Ceylon et Burma, Col., p. 320, 361 (1912); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 298 (1908-1915).

Soekaranda, Sumatra, Padas, Lahago, Nias central. —
Assam, Cambogja, Sumatra, Simalur, Nias, Java,
Borneo, Celebes, Tockang-Besi (Illa), Buru, Filipines
fins Nova Guinea, N. Oueensland.

La col•lecció Codina 431

var. (i çf-o 5)

Nova Pomerània.
i) yeductida W. Horn, nomen novum, per:
rcducta W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 370 (1892); Fowler, Fauna Brit.
índia, incl. Ceylon et Burma, Col. p. (320), 361 (1912); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 298 (1908-1915).

Bedagei int., Sumatra. — Sumatra, Amboina (Assam,
Birmà, Borneo sec. Fowler).

C. Kaleea Bates, {y-z)

Proc. Zool. Soc, p. 340 (18ÓÒ); Trans. Ent. Soc. Lond., p. ^2^
(1873); W. Hom. Deutsche Ent. Zeitschr., p. 95 (1892); in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 95 (1908-1915).

Tacao, Kosempo, Taihorin, Formosa, Xina. — Kian-
tschu fins Tonkín, Kwei-Tschu, Yunnan, Formosa,
Assam, Sikkim?.

i) cathaica Bates,
mandarina Fleutiaux, (i-o)

Compte Rendu Soc. Ent. Belg., p. 87 (1886); Fairmaire, Ann.
Soc. Ent. Belg., p. 89 (1887); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr..
p. 327 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 298 (1908-
1915)-

Xina bor. — Hong-Kong, Shanghai.
C lacrymosa Dejean, (0-2)

Spec. Col. vol. I, p. 106 (1825); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 299 (1908-1915).

Mindanao. — Luzón, Japó Central?.
C. decemguttaia Fabricius, (2-1)

Syst. Eleuth. vol. i, p. 241 (1801); Herbst, Kàfer, vol. 10, p. 207
(1806); Dejean, Spec. Col. vol. 2, p. 420 (1826); Guérin, in: Du-
perrey, Voyage Coquille. vol. 2 (2, I), p. 58, Atlas Insectes,
t. I, f. I (1830); Boisduval, Voyage Astrolabe, vol. 2, Col. p. 3
(1835); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 299
(1908-191S).

Banda, Nova Guinea, Buru, S. Moluques. — Sa-
leier, Celebes , Sangi , Talant , Moluques , Sula , Illa
Key, Java?, Borneo?.

432 Junta de Ciències Naiitrals de Barcelona

var. (3 çf-o 5)

Halmaheira, N. Moluques, Buru, S. Moluques.
i) Urvülei Dejean, (3-7)

Spec. Col. vol. 5, p. 225 (pro d'Urvillei) (1831); Guérin, in:
Duperrey, Voyage Cpquille, vol. 2 (2, I), p. 58, Atlas Insectes,
t. 1, f. 2 (1830); Boisduval, Voyage Astrolabe, vol. 2. Col., p. 3
(1835); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 299
(1908-1915).

Herbertshòhe, Amboina, Lectimor, Illa Nusa, Arxi-
pel Bismarck. — Banda, Nova Guinea, Archipel Bis-
marck, Fergusson, Sumatra?, Java?.

C. Crespignyi Bates, (i-i)

Trans. Ent. Soc. Lond., p. 379 (1871); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 299, f. 105 (p. 38); t. 20 f. 9 (1908-1915).

Riam Horas, Borneo. — N. i Centre Borneo.
C. intermèdia Chaudoir, (o-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 6 (1852); Fowler, Fauna Brit. índia
incl. Ceylan et Burma, Col. p. 320, 379 (1912); W. Honi, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 299 (1908-1915).

Punjab. — Cachemir, N. Punjab fins Kumaun.

C. Fleutiaiixi W. Horn, nomen novum, per: (i-i)
Oberthüri Fleutiaux,

Bull. Soc. Ent. Fr., p. 3, 16 (1893); Fowler, Fauna, Brit. índia
incl. Ceylon et Burma, Col. p. 320, 379, 380, f. 166 (1912); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 299 (1908-1915).

Kurseong, Himalaya. — N. Bengala, Sikkim.
C octonotaia Wiedemann, (o-i)

Zool. Mag. vol. I, p. 168 (1819); Gray, in: Griílith, Animal
Kingdom, vol. 14, p. 264, t. 29, f. 3 (1832); Dejean, Spec. Col.
vol. I, p. 45 (1825); Stebbing, Manual Elem. Forest Zoology,
Calcutta, p. 84, t. 28, f. 148 (1908); Fowler, Fauna Brit. índia,
incl. Ceylon et Burma, Col. p. 323, 380, 381 {1912); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 299 (1908-1915). .

Sikkim. — Agra fins N. Assam or., Bengala, Birmà.

La col•lecció Codina 433

C. Duponíi Dejean, (i (f-i $)

Spec. Col. vol. 2, p. 419 (1826); Fowler, Fauna Brit. ludia,
incl. Ceylon et Burma, Col. p. 323, 381, 382, f. 167 (1912); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 300 (1908-1915).

Birmà, Sikkim. — Annam, Birmà, Assam, Bengala
fins S. Bombay fins Travancore, Yunnan.

harmanica Gestro, (i-i)

Ann. Mus. Stor. Nat. Gènova, p. 360 (1893); W. Hom, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 96 (1895); Fowler, Fauna Brit. índia, incl.
Ceylon et Burma, Col. p. 383 (1912); W. Hom, in; Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 300 (1908-1915).

Phuc-Su, Annam.
C. (lidyrna Dejean, (o-i)

Spec. Col. vol. I, p. 48 (1825); Brullé, Hist. Nat. Ins. vol. 4,
Col., vol. I, p. 64 (1834); Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 138
(1889); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 300
(1908-1915); Notes Leyd. Mus. Vol. 35, p. 251 (1913).

Java. — Java .
C. aiirulenla Fabricius, (4-2)

Syst. Eleutli. vol. i, p. 239 (1801); Herbst, Kàfer, vol. 10,
p. 204 (1806); Dejean, Spec. Col. vol. i, p. 46 (1825); Bruilé,
Hist. Nat. Ins. vol. 4, Col., vol. i, p. 63 (1834); Fleutiaux, Ann.
Soc. Ent. Fr., p. 490 (1893); Fowler, Fauna Brit. índia, incl.
Ceylan et Burma, Col., p. 323, 381, 383 (1912); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 300(1908-1915).

. SukabmTii, Java oc, Bedagui int., Sumatra, Solok,
Sumatra, Borneo. — Lombok, Java, Sumatra, Sin-
gkep (Illa), Nias, Borneo, Banguey, Singapore fins
Birmà, fins Chota - Nagpore i Sikkim, Cambodja,
Siam, S. Xina fins Fokieu, Ceilà.

flavomaculata Chevrolat, (3-4)

Rev. ZooL, p. 95 (1^45); Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Ceylon
et Burma, Col., p. 384 (1912); W. Horn, Arch. Naturg. Jahrg.
79, Abt. A, fase. II, p. 28 {1913 [1914]): in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 300 (1908-1915).

Nias, Ombolata, Java, Goenveng, Sítoli, Borneo. —
(Esporàdic per tot, especialment en S. Xina i ín-
dia occidental.)

434 Juuta de Ciències Naturals de Barcelona

i) Batesi Fleutiaux, (4 a'-4 $)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 491 (1893); W. Hora, Arch. Naturg.,
Jahrg. 79, Abt. A, fase. ii, p. 28 (1913 [1914]); in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 300 (1908-1915).

Kosempo , Pilani , Formosa. — Locallitzat en For-
mosa (esporàdic: Pegu, Tonkin, S. Xina i índia oc.)

2) vírgula Fleutiaux, (i-o)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 491 (1893); Fowler, Fauna Brit. índia,
incl. Ceylon et Burma, Col., p. 384 (1912); W. Hom, Arch. Na-
turg. Jahrg. 79, Abt. A, fase. 81, p. 28 (1913 [1914]); in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 300 (1908-1915).

Sikkim, Himalaya, Índia or. — Nepal fins Bhutan,
N. Bengala, Assam, Birmà, Tonkin, S. Xina or. fins
Schanghai, Illa Tschusan.

C. separala Fleutiaux, (i-o)

.\nn. Soc. Ent. Fr., p. 491 (1893); W. Honi, in Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 300 (1908-1915).

Xeniang, N. Xina. — X. Xina fins Yunnan i Kiangsi.
C. sc.vpuncíala Fabricius, (1-2)

Syst. Ent. p. 226 (1775); Spec. Ins., vol. i; p. 285 (1781); Eat.
Syst., vol. I, p. 175 (1792); Syst. Eleuth., vol. i, p. 239 (1801);
Herbst, Kàf., vol. 10, p. 164, t. 170, f. 12 (1806); in «Füessly»
Archiv. der Insectengesch., vol. 8, p. 172, t. 46, f. i (1786); Oli-
vier, Ent., vol. 2, n. 33, p. 24, t. i, f. 6 (1790); Enc. Méth., p. 732,
t. 175, f. 2 (1790); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 47 (1825); Fleu-
tiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 489 (1893); W. Horn, Spol. Zeyl.,
vol. 2, p. 41, t. 7, f. 14 (1904); Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr.,
p. 17 (1905); Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Ceylon et Burma,
Col. p. 320, 384-386 (1912); W. Horn, in: Wj'tsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 301 (1908-1915).

Phuc-Son, Annam, Tonkin. — Ceilà fins S. Bom-
bay, Cachemir fins Sikkim, Bengala, Assam, Birmà,
Siam, Cambodja, Annam fins Hong-Kong, Filipines,
Formosa, Java?.

C. Whiihilli Hope, (o-i)

Col. Man., vol. 2, p. 23 (1838); Duhrn, Stett. Ent. Zeit. p. 310
(1881); Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 17 (1905); Lefroy,
Ind. Insect. Life, t. 16, f. 2 (1909); Fowler, Fauna Brit. índia
incl. Ceylon et Burma, Col. p. 320, 384, 385 (1912); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 301 (1905-1915).

Sikkim. — N. Bombay (Poona) fins Travancore.

La col•lecció Codina 435

C. chinensis Geer, (3 cf-i $)

Mém. Ins., vol. 4, p. 119, t. 17, í. 23 (1774); Olivier, Ent., vol. 2,
"• 33- P- 9. t. 2, f. 20; t. 3, f. 30 (1790); Enc. Meth., p. 727, t. 174,
f. 5 (1790); Herbst, Kàf., vol. 10. p. 188, t. 172. í. 11 (1806);,
Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 44 (1825); vol. 5. p. 209 (1831);
Anònim: (London, Groombridge et Sons), Curiosities of Ento-
mology, p. 20, t. I, f. 2; W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 301 (1908-1915).

Yunnan, Canton, Xina. — Korea i Xina fins quasi la
frontera de Tonkín al S., fins Sz'Tschwan a l'occident.

japonica ïhunberg, (5-3)

Dissert. Ent. Nov. Ins. Spec, vol. i, p. 25, t. i, f. 39 (1781):.
Bates, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 225 (1873); W. Hom, Deutsche
Ent. Zeitsclir., p. 178 (1903); in Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 301 (1908-1915).

Yokoama, Japó, Gifu, Xina. — Japó, Korea, Xina
fins quasi al límit de Tonkín.

flammifera W. Horn, (2-0)

L•i litt.; Schilder, in litt., Ent. Blàtter, p. 178 (191 1); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 301 (1908-1915).

Gensan, Japó. — Korea.
C Ferriei Fleutiaux, (2-0)

Bull. Soc. Ent. Fr., p. 281 (1894); W. Hom, Ln: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 301 (1908-1915).

Illa Oshima, Arxipel Liou-Kiou, Japó. — Illes Riu
— Kiu.

C. discrepans Walker.

i) lacrymans Schaum, (3-1)

Joum. Ent. London, p. 57 (1863); W. Hom, Spol. Zeyl., vol. 2.",
p. 41, t. 7, f. 13 (1904); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon
et Burma, Col., p. 390 (191 2); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 301 (1908-1915).

Kandg, Ceilà. — Ceilà, Nias?

C. Aiidreivesi W. Horn,

2) Mauritii W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 23 (1907); Fowler, Fauna Brit. índia,

436 Jiniía de Ciències Nahtrah de Barcelona

incl. Ceylon et Bumia, Col. p. 320, 388, 392 (1912); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 302 (1908-1915). — Typus!

Regió de Coorg (S. Tndia or.). — Coorg (S. Tndia
oriental).

C. assainensis Pany, (o cf-i $)

Ann. Mag. Nat. Hist., p. 454 (1844); Trans. Eut. Soc. Loud.,
vol. 4, p. 64 (1845); vol. 5, p. 80. t. II, f. I (1848); Scltni dt-
Goebel, Faunula Col. Biimaniae, p. 10 (1846); Fleutiaux, Ann.
Süi. Ent. Fr., p. 292 (1893); Fowler, Fauna Brit. índia incl.
Ceylon et Burma, Col., p. 320, 389, 395 (1912); W Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 302 (1908- 191 5).

Chandkhire, Tibet. — Darjiling, Sikkim, Assam, Birmà.

C. Mouhoti Chaudoir.

5) Goeheli W. Horn.
tritoma Gestro, (i-i)

Ami. Mus. Stor. Nat. Gènova, p. 81 (1889); p. 361 (1889); p. 361
(1893); Fleutiaux, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 246 (1895); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Inseet., fase. 82, p. 302 (1908-1915).

Tienzo, Rhanió (Birmà). — Birmà.

6) anometallescens W. Horn, (o-i)

Ent. Nacli., p. 140 (1893); Fleutiaux, exparte, Ami. Soc. Ent.
Fr., p. 492 (1893); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylau et
Burma, Col., p. 389, 395, 398 (1912); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 302 (1908-1915).

Momeit, Birmà. — Birmà superior.
C. interrupíofasciala Schmidt-Goebel, (o-i)

Faunula Col. Birmaniae, p. 2, l. i, 1. i (1846); Gestro, Ann.
Mus. Stor. Nat. Gènova, p. 80 (1889); vol. ^S- P- 361 (1893);
W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 217 (1892); p. 98 (1895);
p. 131 (1899); Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Ceylon et Burma,
Col., p. 320, 388, 399 (1912); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 302 (1908-1915).

Xina. — Birmà, Cambodja, Laos, Tonkín, Hong-Kong.
C. cyanea Fabricius, (i-o)

Mant. Ins., vol. i, p. 185 (1787); Ent. Syst., vol. i, p. 170 (1792);
Olivier, Enc. Méth., p. 727 (1790); Herbst. Kàfer, vol. 10, p. 199
(1806); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr. p. 87 (1892); Fowler,
Fauna Brit. índia, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 405, 406

La col•lecció Codina 437

(1912); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 303 (1908-
1915)-

Chota-Nagpore, Palkot. — Bengala.
C. lieros Fabricius, (o cf-i $)

Syst. Eleuth., vol. i, p. 232 (1801); Herbst, Kàfer, vol. 10, p. 197
(1806); Boisduval, Voyage Astrolabe, vol. 2, Col., p. i (1835);
Audouin et BruUé, Arch. Mus. Hist. Nat. Paris, p. 131, t. 8,
f. 10 (1839); Van der Linden, Mém. Acad. Se. Brux., p. 1 1 (1829);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 303 (1908-1915).

Celebes. — Celebes.

('.. bicolor Fabricius,(o-i)

Spec. Ins., vol. i, p. 283 1781); Ent. Syst., vol. i, p. 170(1792);
Syst. Eleuth. vol. i, p. 233 (1801); Olivier, Ent., vol. 2, n. ^2-
p. II, t. 2, 1. 14 ( 1790); Enc. Méthod., p. 728, t. 174, í. 7 ( 1790);
Herbst, Kàfer, vol. 10, p. 163, t. 170,!. 11 ( 1806); Dejean, Spec.
CoJ., vol. I, p. 43 ( 1825); Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Ceylon
et Burma, Col., p. 320, 389, 400, 401, f. 171 (1912); W. Horn,
in: Wvtsman, Gen. Insect., fase. 82. p. 303(1908-1715).

Simla. — Simla, Dehra Dun, N. Bombay (Poona),
Bengala, Bimia.

C. haeinonhoidalis \\'iedemann, (i-i)

Zool, Mag., vol. 2, p. 63 ( 1823); Fowler, Fauna Brit. índia, incl.
Ceylon et Bumia, Col., p. 320, 389, 402(1912); W. Horn, Spol.
Zeyl., vol. 2, p. 42, t. 7, f. 16 (1904); Maindron, Ami. Soc. Ent.
Fr., p. 18 (1905); Ajinandale, in Annandale et W. Horn. Annota-
ted List Asiàtic Beetles Ind. Mus. n. i, p. 25 (1909); W. Hom,
in: Wytsman. Tren. Insect., fase. 82. p. 303 (1908-1915).

Chota-Nagpore, Himalaya. — País entre Ceilà, Sud
Bombay i Bengala, Assam.

(1. Desyodiíisi Fairmaire, (1-2)

Ann. Soc. Ent. Belg., p. 87 (1887); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82. p. 303, f. 15 (p. 38); t. 17, f. 12 (1908-1915).

Yimnan Fu. — Yunnan, «Tibet», Sz'Tschwan, Sud
Kausu.

C. Fdhriciana, nomen novum per: (i-o)
Fabrica W. Horn,

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 171 (1894), Fowler, Fauna Brit.
índia incl. Ceylon et Bnrma, Col., p. 320, 389, 403. 404, f. 172
(1912).

Bombay. — Bombay (fins Kanara).

438 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. ociogramma Chaudoir, (i cZ-i ç)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 4 (1852); Fowler, Fauna Brit. índia»
incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 389, 404, 405, f. 173 (1912);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 304 (1908-191 5).

índia. — Bengala, Yunnan.
('.. (turo/asciata Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. 5, p. 224 (1831); Guérin, in Delessert, Souv.
Voyage Ind., vol. 2, p. 33 {1843); Lefroy, Ind. Ins. Life, t. 16,
f. 7 (1909); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Barma,
Col., p. 321, 406, 407, í. 174 (1912); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 304(1908-1915).

Xina. — índia anterior, S. Mysore.
kpida Gory, (2-0)

Mag. Zool. t. 96 (1833); Fowler, Fauna Brit. índia, incl.
Ceylon et Burma, Col., p. 408 (1912); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. L•isect., fase 82, p. 304(1908-1915).

Maïssour, Shimoga.

C prínceps Vigors.

i) ducalis W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 254 (1897); Annandale et W. Horn,
Annotated List Asiàtic Beetles Ind. Mus. n. i, p. 26, t. i, f. 3
(1909); Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Ceylon et Burma, Col.,
p. 410 (1912); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 304 (1908-1915).

Chota-Nagpore, Himalaya. — Chota-Nagpore.
C. dives Gory, (o-i)

Mag. Zool., t. 97 (1833); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon
et Burma, Col., p. 320, 412, 413, f. 177 (1912); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 305 (1908-1915).

S. Bombay. — S. Bombay, Mysore.
C (juílaia Wiedemann, (2-0)

Zool. Mag., vol. 2, p. 63 (1823); Fowler, Fauna, Brit. índia,
incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 411, 412, f. 176 (1912); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 305 (1908-1915).

Nowatoli, Chota-Nagpore, Himalaya. — Ganjam,
Bengala, Dehra-Dun.

La col•lecció Codina 439

C. calliy roïna Schaum, (0 o'-i $)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 69, t. i B. f. i (i8ói); W. Hom, Spol.
Zeyl., vol. 2, p. 42, t. 7, f. 17 (1904); Fowler, Fauna Brit. índia,
incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 412-414, f. 178 (1912);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 305 (1908-1915).

Maïssoiir, vShimoga. — S. Bombay fins Ceilà.
C. ceylonensis W. Horn, (o-i)

Deutsche. Ent. Zeitschr., p. 87 (1892); t. 3, í. 3 (1894); Spol. Zeyl.,
vol. 2, p. 42, t. 7, f. 18 (1904); Fowler, Fauna Brit. índia, incl.
Ceylon et Bumia, Col., p. 320, 412, 414 (1912); W. Hom, in: Wits-
man, Gen. Insect.. fase. 82, p. 305 (1908-1915).

Ceilà. — Ceilà,
C. viiiiiüif/iiUaía Herbst, (i-o)

Herbst, KSfer, vol. 10, p. 174, t. 171, í. 9 (1806); Dejean, Spec.
Col., vol. I, p. 108 (1825); Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Cey-
lon et Burma, Col., p. 322, 415, 416, f. 180 (1912); W. Hom, in:
Wytsman. Gen. Insect., fase. 82, p. 305 (1908-1915).

Sikkim. — ürissa, Bengala, Sikkim, Bhutan.
C. siriolnia Illiger, (i-o)

Arch. für Zoologia et Zootomic (Wiedemann), vol. i (2). p. 114
(1800); Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 173 (1862); Fleutiaux,
.\nn. Soc. Ent. Fr., p. 488 (1893); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 96 (1895); Stett. Ent. Zeit., p. 174 (1896); Maindron,
Ann. Soc. Ent. Fr., p. 15 {1905); Fowler, Fauna Brit. índia,
incl. Ceylon et Burma, Col., p. 322, 419, 420, t. 183 (1912); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 306 (1908-1915).

Perak. — Travancore fins N. Bombay, Delira -Dim,
Sikkim, Bengala, Assam, Birmà, Sumatra, Java,
Diampeja , Celebes , Filipines, Tonkin, Xina fins
Tsingtan (Nord), Formosa.

dorsolineata Chevrolat, (3-0)

Rev. Zool., p. 95 (1845); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 306 (1908-1915).

Filipines, Celebes.

ni. uniens W. Horn, (2-1)

Stett, Ent. Zeit., p. 174 (i8ç
p. 306 (1908-1915).

Bedagei. — Illes Palawan, Balabac, Jolo

Stett, Ent. Zeit., p. 174 (1896); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 306 (1908-1915).

440 Junta de Ciències Nnfurnls de Barcelona

IV. trisignata Chaudoir, (o çf-i ç)

Cat. Coll. Cic, p. 6i (1865); W. Hora, Deutsche Ent. Zeitchr.
p. 356 (1896); in: Wy tsman , Gen. Insect., fas< . 82, p. 306 (1908-
1915)-
Leo (Timor). — Timor.

V. auyicollis Fleutiaiix, (i-o)

Compte Fendu Soc. Ent. Belg., p. 88 (1886); Ann. Soc. Ent. Fr.,
p. 489 (1893); W. Horn, in Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,p. 306
(1908-1915).

Sumbawa. — Sumbawa, Timor.
C. fuliyinosn Dejean, (1-2)

Spec. Col., vol. 2, p. 415 (1826); Schraidt-Goebel, Faunula Col.
Binxjaniae, p. 5. t. i, f. 4 (1846); Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr.,
p. 15 (1906); Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Ceylon et Buraia,
Col., p. 322, 423 424, f. 187 (1912); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 306 (1908-1915).

Perak. — Borneo, Java, Sumatra, Malaca, Birmà,
Banka?, Cambodja, Coxinxina, Laos, Shanghai, Ceilà.

C. canceUain Dejean, (4-0)

Spec. Col., vol. I, p. 116 (1825); Schmidt-Goebel, Faunula
Col. Birmaniae, p. 5, t. i, f. 4 (1846); Maindrcn, Anr. Sor. Ent.
Fr., p. 15 (1905); Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Ceylon et Bur-
ma. Col., p. 322 423, 424, f. 187 {1912); W. Horn. in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 306 (1908-1915).

Pontianak. — Punta S. de l'índia anterior fins
S. Bombay i Bengala, Sikkim, Birmà, Cambodja,
Tonkín, Java?.

2) suptilesculpta W. Horn, (o-i)

Ent. Mitteil., vol. i, p. 138 (1912); in: Wytsman, Gen. lusect.,
fase. 82, p. 307 (1908-1915). — Cotypus!

Tainau (Formosa). — Formosa.
C. catena Fabricius.

canceUata W. Horn, (i-i)

Deutsch Ent. Zeitschr., p. 324 {1891); Aiui. Soc. Ent. Belg., p. 538
{1892); Spol. Ceyl., vol. 2, p. 42 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 307 (1908-191";).

Ceilà. — Ceilà fins Mysore i Bengala ( fins Darji-

La col•lecció Codina 441

C. albina Wiedemann, (i cy-o $)

Z00I. Mag., vol. I, p. 169 (1819); Fowler, Fauna Brit. índia, incl.
Ceylon et Burma, Col , p, 321, 427, 428, f. 191 (1912); W. Hom. in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 307, t. 20, f. 10 (1908-1915).

N. índia. — Puri, Orissa, Bengala (fins Darjiling).
C. qiiadrilineata Fabricius, (2-2)

Spec. Ins., vol. i, p. 285 (1781), Ent. Syst., vol. i, p. 175 (1792);
Syst. Eleuth., vol. i, p. 239 (1801); Herbst, in: Füessly, Arch.
Insectengesch., vol. 5, p. 115, t. 27, í. 15 {1784); Kàfer, vol. 10,
p. 162, t. 170, f. 10 (1806); Olivier, Ent., vol. 2, n. 33, p. 25, t. i,
f. 4, 8 a, b (1790); Enc. Meth. p. 733 (1815); Dejean, Spec. Col.,
vol. I, p. 132 {1825); Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 381 (1899);
p. 15 (1905); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 62 (1905);,
p. 174, t. I, f. 22-25 (1906); Lefroy, Ind. Insect. Life, p. 261 (1909);
Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Ceylon et Burma, Col. p. 323,
430, 434, i. 194 (1912); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82. p. 307, 308, f. 142-144 (p. 36) (1908-1915).

Pontianak, S. Borneo oc, Pondichéry. — Birmà, Ben-
gala fins S. Madrasins S. Bombay (Batna Giri).

i) Renei W. Horn, (i-i)

Ann. Mus. Stor. Nat. Gènova, ser. 2, vol. 17, p. 273 (1896-1897);
Spol. Zeyl., vol. 2, p. 40, t. 7, f. 7 (1904); Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 174, t. I, f. 26 (1906); Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 381
(1899); Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Ceylon et Burma, Col
p. 323, 430, 434, f. 194 (1912); W. Hom, in: Wytsman, Gen.-
Insect., fase. 82, p. 308 (1908-1915).

Shembaganur. — Ceilà fins Belutschistan.
C. Ciramosa Fabricius, (4-3)

spec. Ins., vol. i, p. 286 (1871), Ent. Syst., vol. i, p. 175 (1792);
Syst. Eleuth., vol. i, p. 240 (1801); Herbst, in: Füessly, Arch.
Insektengesch., vol. 5, p. 115, t. 27, f. 16 (1874); Kàfer, vol. 10,
p. 165, t. 171, f. I (1806); Olivier, Ent., vol. 2, n. 33, p. 26, i. 2,
f. 16 a, b; t. 13, f. 29 (1790); Enc. Meth., p. 733, t. 175, f. 4 Í4.
n. 2 (1790); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 133 (1825); Redtenba-
cher, Reise Fragatte Novara, Zool., vol. 2 (i). Col. p. 2 (1868);
W. Hom, Spol. Zeyl., vol. 2, p. 40, t. 7, í. 7 (1904); Maindron,
Ann. Soc. Ent. Fr., p. 15 (1905); Houlbert, Insecta, vol. 2, p. 181,
í. 13 (1912); Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Ceylon et Burma,
Col. p. 323, 430, 431 (1912); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 308 (1908-1915).

Ceilà, Colombo. — Ceilà fins S. Bombay, fins Ben-
gala, Birmà fins Java, Nikobar, Andamàn, Assam?.

30

442 Junia de Ciències Naturals de Barcelona

i) contracta Fleutiaux, (i cf-i $)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 488 (1893); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
lusect., fase. 82, p. 308 (1908-1915).

Victòria, Birmà. — Birmà.
C copulala Schmidt-Goebcl, (i-i)

Fanula Col. Birmaniae, p. 9 (1846): Maindron, Ann. Soc. Ent.
Fr., p. 383. f. {1899); W. Hom, Eeutsche Ent. Zeitschr. p. 130
(1899); W. Horn. Deutsche Ent. Zeitschr. p. 130(1899); Fowler,
Fanna Brif. índia incl. Ceylon et Burma, Col. p. 323, 428, 429,
f 193 (1912); W. Horn, in: Wytsman. Gen. Insect., fase. 82,
p. 308 (1908-19 15)).

Karachi. — Karachi.
C. ornnia Fleutiaux, (i-o)

Bull. Soc. Ent. Fr., p. 140 (1898); Maindron, Ann. Soc. Ent.
Fr., p. 383, í. (1899); Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et
Burma, Col. p. 323, 428, 429, f. 192 (1912); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 308, f. 134 (p. 36) (1908-1915).

Karachi. — Karachi.
C. anchoralis Chevrolat, (i-o)

Rev. Zool., p. 97 (1845); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 174, t. I, f. 27, 28 (1906); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 308 (1908-1915).

Xina. — Macao fins Peking.
i) punctatissima Schaiim, (i-i)

Joiim. Ent. Lond., p. 58 (1863); W. Hom, Ent. Mitteil., vol. i,
P- 139 (1912); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 308 (1908-
1915)-

Ku-Sia, Formosa. — Formosa, Amoy?.

C. iemiipes Dejean,

i) araneipes Schaum, (i-i)

Joum. Ent. Lond., p. 57 (1863); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr.
p. 325 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 308, f. 335,
(P- 36) (1908-1915).

Kina-Balu, Conxinxina, Borneo. — Borneo, Palawan,
Conxinxina.

La col•lecció Codina 443

C. longipes Fabricius, (2 cf-i $)

Ent. Syst. Suppl., p. 61 (1798); Syst. Eleuth., vol. i, p. 241 (1801);
Herbst, Kàfer, vol. 10, p. 172, t. 171, f. 7 (1806); Dejean, Spec.
Col., vol. I, p. 130 (1825); W. Hom, in: Wytsman. Gen. Insect.,
íasc. 82, p. 308, f. 124 (p. 35), (1908-1915).

Malane , Java , Palavvan , JaNamer. — Sumatra , Si-
malur.

i) fiava W. Hom, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 82 (1892); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 308 (1908-1915).

Batu, Java, Bali. — Illa Bodjo, Sumatra.
C. psainmodroma Chevrolat, (i-o)

Rev. Zool., p. 97 (1845); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
íasc. 82, f. 140, 141 (p. 36) (1908-1915).

Xina. — Hong-Kong, Macao, Hainan.

i) reductoscripta W. Horn, (i-i)

W. Hom, Ent. Mitteil., vol. i, p. 139 (1912); in: Wytsman, Gen.
Insect., íasc. 82, p. 309 (1908-1915).

Amping, Formosa. — Formosa.
C. miicronaía Jordan, (i-o)

Novitates Zoologicae, vol. i, p. 063 (1894); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insect., íasc. 82, p. 309 (1908-1915).

Luzón. — Luzón.
C imnuinis Bates, (i-i)

Ent. Monthly Mag., vol. 10, p. 266 (1874); i"! Wytsman, Gen.
Insect., íasc. 82, p. 309 (1908-1915).

Aden, Aràbia. — Yemen, Aden, Pèrsia.
C. Gylleuhali Dejean, (1-2)

Spec. Col., vol. 1, p. 143 (1825); Schaum, Joum. Ent. London,
p. 62 (1863). Fowler, Fauna Brit. índia incl. Ceylon et Burma,
Col. p. 320, 436, 438, 439, f. 197 (1912); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 310 (1908-1915).

Karachi. — Karachi fins Bombay Districte central

(Bassein).

444 Junta de Ciències N atur als de Barcelona

C, nivicinda Chevrolat, (i çf-i $)

Rev. Zool., p. 98 (1845); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 87 (1904); p. 139 (1914); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 310 (1908-1915).

Xina. — S. de la Xina or. ( Shangai fins Macao ,
Illa Tschu-San, Hainan, Conxinxina.

i) inspecularis W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 87 (1904); in: Wytsman, Gen. Insect.
fase. 82, p. 310 (1908-1915).

Anping, Formosa. — Shanghai lins Hong-Kong, For-
mosa.

C. ierminaia Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. I, p. 142 {1825); Schaum, Berl. Ent. Zeitschr.,
p. 180 (1860); W. Hom, in Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 310,
f. 116 (p. 34) (1908-1915).

Luzón. — Luzón.

C. Wallacei Bates, (o-i)

Ent. Monthly Mag., vol. 10, p. 264 (1874); W. Horn, in Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 310 (1908-1915).

Toli-Toli, N. Celebes. — Celebes, Toekang, Besi.
C. malaharica Fleutiaux et Maindron, (i-o)

Bull. Soc. Ent. Fr., p. 72 (1903); Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr.,
p. 14, t. I, f. 5 {1905); Fowler, Fauna Brit. índia, incl. Ceylon
et Burma, Col. p. 320, 436, 438, f. 196 (1912); W. Hom, in: Wyts-
man. Gen. Insect., fase. 182, p. 311 (1908-1915).

Mahé, Malabar. — Mahé (S. de la índia).

III. — Regió Australiana
C. tetrachoides Gestro, (rcf-oç)

Ann. Mus. Stor. Nat. Gènova, p. 514 (1876); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 313, t. 18, f. 6 (1908-1915).

Nova Guinea. — Nova Guinea, Ceram or.

«

C. nu/rina Mac. Leay, (o-i)

Trans. Ent. Soc. N. S. Wales, vol. i (2), p. 107 (1864); Sloane,
Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 336, 339, t. 28, f. 36, 40, 51;

La col•lecció Codina 445

t. 29, f. 76 (1906); W. Hora, in: Wytsman, Gen. L•isect., íaso. 28,
p. 314 (1908-1915).

Queensland. — N. Oueensland or. fins territori nord
(Port Darwin).

C. Leai Sloane, (i o'-o $)

Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 234 (1905); t. 28, f. 22; t. 29,
f. 74 (1906); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 314
(1908-1915).

N. Queensland. — N. Oueensland or. (Cooktown fins
Coen).

nigella Sloane, (i-o)

Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 559 (1906); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insect., íasc. 82, p. 314 (1908-1915).

Koen, N. Oueensland. — Coen.
C. Üoddi Sloane, (o-i)

Proced. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 230 (1905); ibidem, p. 336,
339. t. 26, f. 7; t. 28, f. 20; t. 29, í. 72 (1906); W. Honi. in: Wyts-
man, Gen. Insect., íasc. 82, 314(1908-1915).

N. Oueensland. — N. Oueensland or. (Districte Cairns
fins Coen).

C. ios celis Hope, (i-i)

Joum. of Proc. Ent. Soc. Lond., p. 45 (1841); Alm. Mag. Nat.
Hist. p. 425 (1842); W. Hom, Arch. Naturg., Jahrg. 79, Abt. A,
fase. II, p. 29 (1913 [1914]); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 314 (1908- 191 5).

Somerset Palmerston, Port Darwin, N. Austràlia. —
N. Austràlia, Port Essington.

2) setoso-ahdominalis W. Horn, (i-o)

Arch. Naturg., Jahrg. 79, Abt. A, f ase. 11, p. 30 (1913 [1914]);
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 314 (1908-1915). — Co-
typus!

Palmerston, Port Darwin, N. Austràlia. — N. Aus-
tràlia (Port Darwin).

C. deccmfjutUda Fabricius.

2) sanguineomaculata Blanchard, (i-i)

Voyage Póle Sud, Zool. vol. 4, p. 5, t. i,f. 3(1853); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 315 (1908-1915).

Nova Pomerània, Nova Geòrgia. — Illes Salomó.

446 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. seinicincia Briïllé, (2 (f-o ç)

Rev. Ent. Silberm., vol. 2. p. 100 (1834); Chaudoir, Bull. Soc.
Nat. Moscou, p. 117 {1854); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 147 (1905); Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 337, 334,
346, t. 28, f. 38; t. 29, f. 88, 89; t. 30, f. 108-113 (1906); W. Horn-
in: Wytsmau, Gen. Insect., fase. 82, p. 316 (1908-1915).

Austràlia. — Java?, Illes Dama, Kei, Nova Guinea
fins Arxipèlag Bismarck fins Nova Caledònia i Noves
Hèbrides, Austràlia, Sydney via N. fins Nickol Bay,
Illa Percy, Queensland cent. i or.

interrupta Fabricius, (o-i)

Syst. Eleuth., vol. i, p. 243 (i8oi); Herbst, Kàíer, vol. 10, p. 210
(1806); W. Hom, in: Wytsman, Gen. In.'^ect., fase. 81, p. 316
(1908-1915).

Austràlia. — Austràlia.
C. Mastersi Castelnau, (i-o)

Trans. Roy. Soc. Victoria, p. ^^ (1867); Sloane, Proc. Linn. Soc.
N. S. Wales, p. 345-347. t. 28, f. 34; t. 29, í. 94 (1906); p. 301
(1909); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 316
(1908-1915).

S. Wales, S. Austràlia oc. — Sydney fins Brisbane,
«Nova Gales del Sud».

subesp. nova (2-2)

forma intermitja entre:

i) catoptriola W. Horn

curvicollis Sloane,

Trans. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 233 (1905); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insectorum, fase. 82, p. 316 {1908-1915).

Districte Cairns (N. Austràlia or.).
2) pieheja Sloane, (0-2)

Trans. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 232 (1905); p. 345, t. 28, f. 30,
31; t. 29, f. 91 (1906); p. 301 (1909); W. Horn. in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 316 (1908-1915).

Queensland. — N. Queensland (Cairns District), Illa
Thursday.

C. timoriensis Jordan, (o-i)

Novit. Zool., p. 104 (1894); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 316 (1908-1915).

Leo Ned, Timor. — Timor.

La col•lecció Codina 447

C. aniami Dokhturow, (i rf-o 5)

Aun. Soc. Eut. Belg., p. 155 (1887); \V. Hom, iu: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82 (1908-1915).

Illa Aru. — -Illa Aru.
C. fimerala Boisduval, (1-4)

Voyage Astrolabe, vol. 2, Col. p. 4, t. 6, f. i (1835); Sloane,
Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 313 (1906); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 317(1908-1915).

Aiu. — Batjan, Biiru, Misol, Aru, Nova Guinea, Illes
Roon, Biak i Fergusson.

i) harhata W. Horn, (1-2)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 90 (1895); p. 87 (1904); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 317(1908-1915).

Lanenburg, Mioko, N. Guinea, Settelberg, Gacelle,
Halbirs, Arxipèlag Bismarck. — Arxipèlag , Bismarck.

C. gnineensis W. Hom. (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. yy (1892); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 318 (1908-1915).

Nova Guinea. — Nova Guinea.
C. Pany White. (o-i)

Voyage, Ereb. and. Terror, p. i, t. i, f. 2 (1846); Castelnau,
Trans. Roy. Soc. Victoria, p. 35 (1867); Th. Broun, Man. N.
Zealand Col., vol. i, p. 4 (1880); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase, 82, p. 318 (1908-1905).

Nova Zelanda. — Nova Zelanda.
C. iiihaciilala Fabricius, (i-o)

Syst. Ent., p. 225 (1775); Spec. Ins., vol. i, p. 285 (1781);
Ent. Syst., vol. i, p. 174 (1792); Syst. Eleuth., vol. i, p. 23S
(1801); 01i%'ier, Ent., vol. 2, n. ^:^, p. 22. t. 3, f. 28 (1790)); Herbst,
Kàfer, vol. 10, p. 189, t. 172, f. 12 (1806); Dejean, Spec. Col.,
vol. 2, p. 431 (1826); Guérin, in: Duperrey, Voyage Coquille,
Zool. vol. 2 (2, I), p. 58, Atlas Insectes, t. i, f. 4 (1830)) Boisdu-
val, Voyage Astrolabe, vol. 2, Col., p. 6 (1835); White, Voyage.
Ereb. and Terror, p. i, (1846)); Th. Broun, Man. N. Zealand Col.,
vol. I, p. 2 (1880); W. Hom, in: Wj-tsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 318 (1908-1915).

Nova Zelanda. — Nova Zelanda.

448 Junia de Ciències Naturals de Barcelona

laetecinda White, (2a'-oç)

Voyage Ereb. and Terror, p. i, t. i, f. 1(1846); Bates. Anii. Mag.
Nat. Hist., p. 234 (1874); Th. Broun, Man. N. Zealand Col., vol. I,
p. 3 (1880), W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 318
(1908-1915).

Nova Zelanda. — Nova Zelanda.

C. dunedensis Castelnau,
Wakefieldi Bates, (o-i)

Ann. Mag. Nat. Hist., p. 234 (1874); Th. Broun, Man. N. Zealand
Col., vol. I, p. 3 (1880); Lewis, Trans. and Proc. N. Zealand
Inst., vol. 34, p. 203 (1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 319 (1908-1915).

Nova Zelanda. — Nova Zelanda.
C. Helmsi Sharp, (o-i)

Trans. Roy. Dublin Soc, vol. 3, p. 358, 451 (1886); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 319 (1908-1915).

Nova Zelanda. — Nova Zelanda.

C. Feredayi Bates, (i-i)

Ent. Monthly Mag., p. 54 (1867); Th. Broun, Man. N. Zealand
Col., vol. I, p. 4 (1880); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 319 (1908-1915).

Nova Zelanda. — Canterbury, Nova Zelanda.
C. albicans Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 117 (1854); Sloane, Proc. Linn. Soc.
N. S. Wales, p. 341, t. 29, f. 80, 81, (1906); W. Hom, in Wytsman.
Gen. Insect., fase. 82, p. 320, (1908-1915).

N. de Nova Gales del Sud. — Nova Gales del Sud
oriental ( Clarence River ) fins al centre de Queens-
laand (Mackay).

C. ypsilon Dejean, (0-2)

Spec. Col., vol. I, p. 126 (1825); vol. 2, p. 414 (1826); Boisdu-
val, Voyage Astrolabe, vol. 2, Col. p. 8 (1835); Sloane, Proc.
Linn. Soc. N. S. Wales, p. 337, 341, 342, t. 27, f. 14, 16; t. 28,
f. 26, s?- 41. 50; t- 29, f. 82-85 (1906); W. Horn, in Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 320 (1908-1915).

Victòria, — Sdyney fins Victòria, Península Yorke?.

La col•lecció Codina 449

C. muino Mac Leay, (o d"-! $)

Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, vol. i, p. 165 (1875-1877: 1876!);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 320. f. 149
(p. i7); t. 19, f. I (1908-1915).

Katan, Nova Guinea. — Nova Guinea angl. (Katan,
Reds car Bay).

C Darivini Sloane, (i-i)

Proc. Linn. Soc. N. S. Wales, p. 299 (1909); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 321 (1908-1915).

Palmerston, Port Darwin. — N. Austràlia (Port
Darwdn).

IV, — Regió PalearcHca
C. solula Dejean, (i cf-o $)

in Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Eur., ed. i, p. 47,

t. 3, f. 8 {1822); Fischer, Ent. Ross., vol. 2, P. 8. t. 39, í. 14

(1823-1824); vol. 3, p. II, f. 3, p. 13, 28 (1825-1828); Dejean, Spec.

Col., vol. I, p. 70 (1825); Icon. ed. 2. vol, i. p. 28, t. 3, f. 7 (1829);

Beuthin, Ent. Nachr., p. 90 (1890); W. Hom, Mongr. Pal.
Cicind., p. 10, 13, 14, t. I, f. a-f; t. 5, f. i (1891); Ganglbauer, Kà-

fer, Mitteleur. vol. 1, p. 11, 14, 536, 537 (1892); Csiki, Math.

Nat. Berichte Ungam, vol. 18, p. 128, t. i, f. i; t. 2, f. 20
(1900 [1902I]); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 328 {1908-1915).

Kiew, Rússia. — Baixa Àustria ( Marchf eld ) , Un-
gria, Servia, Bulgària, Rumània, S. Rússia fins Ar-
mènia, fins Sarepta i Síria oc.

xanthopus Fischer, (2-4)

Bull. Soc. Nat. Moscou, vol. 4, p. 432 (1832); MarseuI, Abeille,
vol. 19, p. 10 {1880) W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82
p. 328 (1908-1915).

Oberweiden, Àustria inf.

Kraatzi Beuthin, (i-i)

Ent. Nachr., p. 90 (1890); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.
fase. 82, p. 328 (1908-1915).

Podol, Polònia russa.
C. ladeola Pallas, (o-i)

Reisen. Russ. Reichs, vol. i, p. 465 (1771); Ic. Ins., t. G., f. 18
(1798); Gebler, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 577(1841); pars i.p. 271

450 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

(1847); Fisclier, Bull. Soc. Ndt. Moscou, ]>. 8 (1844); Solsky,
Reise Turkestan Fedtschenko, Petersburg, Col. vol. i, p. 4
(1874); Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars i, p. 204 (1863);
Kraatz, Berl. Ent. Zeitschr., p. 447 (1869); Marseul, Abeille,
vol. 19, p. 9 (1880); Wilkins, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 24,
p. 99, 106, 112, 115, 117, t. I, f. 7 (1889-1890); Dokhturow,
ibidem, p. 273 (1885); Roeschke, Moiiogr. Pal. Cicind., p. 51-55,
t. 2, f. I e, t. 5, f. 12 (1891); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
iasc. 82, p. 329 (1908-1915).

Turkestan. — Astrakan fins estepes dels Kirgis (al
nord fins Orusk), fins Yssyk-Kul i Dsungaria xina
occidental, Thianschaw (Borochora).

I. undata Motschulsky, (2a'-i$)

Kàfer Russl., p. 3 (1850); Dokhturow, Hor. Soc. Ent. Ross.
p. 274, t. II, f. 7 (1885); Beuthin, Ent. Nachr., p. 212 (1890)
W, Hom. in: Wytsman, Gen. Insect., íasc. 82, p. 329 (1908-1915) .

Syr-Daria. — Urals i Transcàspia fins la carena.
d'Alexandre i Alai.

divisa Beuthin, (i-o)

Ent. Nachr., p. 212 (1890); W. Hom, in: Wytsman , Gen. Insect,
fase. 82, p. 329 (1908-19x5).

Syr-Daria.
C. silvaiica Linné, (2-2)

Syst. Naturae, ed. X, p. 407 (1758); Geer, Mein. Hist. Ins.,
vol. 4, p. 114, t. 4, f. 7 (1774); Herbst, in: Fuessly, Archiv In-
sektengesch., vol. 5, p. ii5,t. 27, í. 13 (1784); Olivier, Ent , vol. 2,
n. 33, p. 15, t. I, í. 5 (1790); Enc. Meth., p. 729, (1790); Panzer,
Fauna Ins. Germ., fase. 85, p. 5 (1805); Herbst, Kàfer, vol. 10,
p. 151, t. 170, f. 2 (1806); Clairville, Ent. Helv., vol. 2, p. 160,
t. 24, f. a (1806); Serville, Fauna Franc, ed. i, p. 3 (1821); ed. 2,
p. 7, t. I, í. I (1830); Dejean, in: Latreille et Dejean, Hist. Nat,
Coi. Eur., vol. I, p. 45, t. 3, f. 7 (1822); Dejean, Spec. Col.,
vol. I, p. 71 (1825); Icon. ed. 2, vol. i, p. 29, t. 3, f. 8 (1829);
Fischer, Ent. Ro.ss., vol. 3, p. 11, f. 2; p. 13, 29 (1825-1828);
Sturm, Deutschlands Ins. Kàfer, vol. 7, p. 114, t. 180, f. a (1827);
Stephens, lUust. British. Ent., vol. i, p. 7 (1828); Brullé, Hist.
Nat. Ir.s., vol. 4, Col. f. 2 (1835); Encyclopedia Metropolitana
(Edinburgh), vol. 9 (i), t. 221, f. 2 (1842); Lacordaire, in Boisdu-
val et Lacordaire, Fauna Ent. environs Paris, vol. i, p. 142,
t. I, Col. f. i (1835); Erichson, Kàfer Mark Brand., vol. x, p. 2
(1837); Küster, Kàfer Europa, vol. 5, n. 3 (1846); Letzner,
Zeitschr. Ent. Brcslau, p. 48 (1849); Schaum, Nat. Ins. Deutsch-
land, vol. i, p. 12 (1856); no x86o); Fauvel, Faune Gallo-Rlié-
nane, vol. 2, p. 445 (1882); Fowler, Col. Brit. I.slands, vol. x,

La col•lecció Codina 451

p. 3, t. I. f. I {1887); Beuthin, Ent. Nachr., p. 210 (1890); Ver-
' handl. Ver. Naturw. Unt^rhalt. Hamburg, vol. 9, p. 12 (1896);

\V. Hom, Monogr. Pal. Cicind., p. 22, t. i, f. 2 a-e; t. 5, f. 2
(1891) Ganglbauer, Kàfer Mitteleuropa, vol. i, p. 11, 12, 534
(1892); Csiki, Math. Naturw. Berichte Ungarn, vol. 18, p. 129,
t. I, f. 2, 3 (1900 [1902]); Houlbert et Monnot (Fauue Eut. Ar-
monic). Bull. Soc. Se. et Méd. de l'Ouest, vol 13(3), Suplcm.
Cicind. p. 8, t. 4 (1904); Barthe, Miscell. Ent., vol. 16 (i i 2),
Suplem. Cicind., p. 4 (1908); Ferrer, Butll. Instit. Catalana,
Hist. Nat., ser. 2, vol. 8, p. 25 (1911); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 330 {1908-1915).

Bohèmia, Tirol. — Europa i Àsia, N. d'Espanya,
Toscana , N. d'Ungria , Turquia , Brussa , Caucàs,
Altai, Transbaicàlia, Amur inferior.

similis Westhoff, (o cf-z $)

Kàfer, Westfal., vol. i, p. 2 (1881); W. Horn. in: Wyt,sman, Gon'
Insect., fase. 82, p. 330 (1908-1915).

Bohèmia, Astúrias (Pena Triste).
hmneralis Beuthin, (2-2)

Soc. Ent. Zurich, vol. 8, p. 113 (1893); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 330 (1908-1915).

Alemanya.
i) jasciatopunctata Germar, (0-2)

Fauna Ins. Europa, vol. 23, t. i (1845); Guérin, Rcv. Zool.,
p. 3 (1847); Küster, Kàfer Eur., vol. 5, n. 4 (1846); W. Horn,
Monogr. Pal. Cicind., p. 24 (i89i);in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 330 (1908-1915).

OUmp, Grècia. — Turquia, Brussa.

C. japana Motschulsky,
japonica, Guérin, (2)

Rev. Zool., p. 2 (1847); Morawitz, Beitrag Kàícrf. lusel Yesso
(Mém. Acad. Se. St. Pétersb., vol. 6, n. 3), p. 3, t. i, f. i (1863);
Bates, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 225 (1873); Kolbe, Arch. f.
Naturg., vol. 52, pars i, p. 166 (1886); Heyden, Hor. Soc. Ent.
Ross., vol. 21, p. 245 (1887); W. Hom, Monogr. Pal, Cicind..
p. 22, 24, t. I, f. 3a f; t. 5, f. 3 (1891) in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 330 (1908-1915).

Nagasaki, Japó. — Japó, Corea.

452 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

var. (i rf-l 2)
(leneo-opaca Motschulsky,

Etud. Ent., vol. 9, p. 5 (1860); vol. 10, p. 3 (1861); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 330 (1908-1915).

Kiyto, Japó. — Tokio.
C. (jcmmala Faldermann, (2-0)

Mém. Acad. Se. St. Pétersb., vol. 2, p. 350. t. 3, f. i (1835);
Motschulsky, Insect. Sibérie, p. 34 (i 844-1 845) (Mém. Acad. St.
Pétersb., f. Savants étrang., vol. 5); Morawitz, Beitrag Kaferf.
Insel Yesso (Mém. Acad. St. Pétersb.), ser. 7, vol. 6, n. 3, p. 6
(1863); Kolbe, Arch. íür Naturg., vol. 52, p. 164. t. 11, f. 21
(1886); W. Hom, Monogr. Pal. Cicind., p. 22. 26, t. i, f. 4a; t. 5,
f. 4 (1891); Tschitscherir, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 36, p. 90 (1903);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 331 (1908-1915).

Corea. — País entre Japó, Sakalín, Amur inferior,
Mandxúria, Tschi-Li, Kansu, Kuku Nor, Sz'Tschwan
i Fu-Kien.

i) Potanini Dokhturow, (i-o)

Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 22, p. 139 (1888); Tschitsoherin,
ibidem, vol. 36, p. 22 (1903); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 331 (1908- 191 5).

Tibet, Kuku Nor. — Kuku Nor, Kan-Su.

C. sachaliensis Morawitz,
Raddei Morawitz, (i-o)

Bnll. Acad. Se. St. Pétersb., p. 188 (1862); vol. 5, p. 237 (1863);
Marseul, Abeille, vol. 19, p. 9 (1880); W. Horn, Monogr. Pal.
Cicind., p. 22, 28, t. I, f. 5.»; t. 5, f. 5 (i 891); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 331 (1908-1915).

Tibet. — Japó, Sakalín i Amur inferior fins Tschi-
Li i Kan-Su, Sz'Tschwan, Kuku Nor, Illa Askold.

C. silukola Dejean, (4-4)

in Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europa, vol. i,
p. 51, t. 4, f . 4 (1822); Spec. Col., vol. I, p. 67 (1825); Icon. ed. 2,
vol. I, p. 23, t. 3, f. 2 (1829); Serville, Faune Franc., vol. i, p. 6
(1830), Brnllé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. vel. i, p. 70 (1834);
Küster, Kàfer Europa, vol. 7, u. i (1846); Letzner, Zeitschr.
Ent. Breslau, p. 47 (1849); Dietrich, Stett. Ent. Zeit., p. 335
(1855); Schaum, Nat. Ins. Deutschl. vol. i, p. 20 (1856); W.
Horn, Moiiogr. Pal. Cicind., p. 22, 29, t. i, f. 6 a f; t. 5, f. 6 (1891);

La col•lecció Codina 453

Ganglbauer, Kàfer Mitteleuropa, vol. i, p. 12, 13, 355, 537
(1892); Csiki, Math. Naturw. Berichte Uiigam, vol. 18, p. 130,
t. I, f. 4; t. 2, f. 17 (1900 [1902]); Bryant et Eusebio, Faune
Auvergne, vol. 2, Carab. et Cicind. París, p. 234, t. 11, f. 27
(1902); Beuthin, Ent. Nachr., p. 61 (1893); Barthe, Miscell.
Ent. vol. 16 (i, 2), Suplem. Cicind. p. 12 (1908); Ferrer, ButU.
Instit. Catal. Hist. Nat., ser. 2, vol. 8, p. 235-237 (1912); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 331 (1908-1915).

Boscolungo, Pistoia (Itàlia), Sudetan (Alemanya),
Allevard, Isère (França), Àustria inferior. — País en-
tre: Pirineus or., Puy-de-Dòme, Luxemburg, Düssel-
dorf, Sajònia, Silèsia , Ungria, Rumània , Rumè-
lia or., munt. Rhodope, Montenegro, Itàlia superior
(Toscana), Polònia.

palpalis Beuthin, (2 o"-! $)

Ent. Nachr. p. 61 (1893); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 332 (1908-1915).

Tirol, Kronstadt, Ungria.
tristis Dalla Torre, (o-i)

Kàfer OberSsterreich. p. 92 (1877); Sehilder, Ent. Blàtter, p. 201
(191 i); W. Horn. in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 332
(1908-1915).

Transilvània (Àustria).

C (jdlliva Brull é, (0-2)

in Silberm. Rcv. Ent., vol. ::, p. 97 (1834); Hist. Nat. Ins., vol. 4,
Col. I, p. 71, t. 2, f. 3 a-b (1834); Küster, Kàfer Europa, vol. 15,
n. I (1848); Jacquelin-Duval, Gen. Col. Europe, vol. i, t. i, f. 2,
2.» (1855); Fauvel, Faune Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, 9 (1882);
Beuthin, Ent. Nachr., p. 36 (1890); W. Hom, Monogr. Pal.
Cicind., p. 22, 31, t. I, f. 7 a-d; t. 5, f. 7 (1891); Ganglbauer,
Kafer Mitteleuropa, vol. 1, p. 12, 13, 535, 537 (1892); Barthe,
Miscell. Ent., vol. 5, p. 227 (1831); Schaura, Nat. Ins. DeutschI.,
vol. I, i). 18 (1856); W. Hort), in: Wytsman, Gen. Insect., fase.
82, p. 332 (1908-1915).

Mont Cenis, Alps Valdobbia, Piamont, Itàlia. — Alps
del S. or. de França i Piamont fins Tirol.

(.'. hyhrida Linné, (14-10)

Syst. Nat., ed. x, p. 407 (1758); Olivier, Ent., vol. 2, n. 33, p. 12,
t. I, f. 7 (1790); Enc. Méth., p. 729, t. 174, f. 9 (1790); Panzer,.
Fauna Ins. Gerra., vol. 85, p. 4 (1805); Herbst, Kàfer, vol. 10,

454 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

p. 152, t. 170, f. 3 (1806); Latreille, Hist. Nat. Ins. Crust., vol. 8,
p. 207, t. 71, f. s (1804); in: Cuvier, Regne Animal, vol. 3, p. 178
(1817); Gyllenal, Fauna Suec. ed. 2, vol. i (2), p. 3 (1820); De-
jean, in: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europe, vol. i,
p. 48, t. 4, f. I (1822); Spec. Col., vol. I, p. 64(1825); Icon. ed. 2,
vol. I, p. 19, t. 2, f. 6 (1829); Serville, Fanne Franc. ed. i, p. 4
(1821); ed. 2, p. 5, t. 1, f. 3 (1830); Erichson, Kaíer Mark Brand.
vol. I, p. 2 (1837); Westwoot, Introd. Mod. Class. Ins., vol. i,
f. i; Mag. Nat. Hist., vol. 2 (2), p. 342 (1838); Küster, Kàfer
Europa, vol. 6, n. 1 (1846); Letzner, Zeitschr. Ent. Breslau,
p. 45 (1849); t. I, í. A-H (1848); A. Costa, Fauna Regno Napoli,
Col. vol. 2, Cicind., p. 5 (1857); Motschulsky, Ins. Sibèria, p. 26,
t. I, f. 13-15 (1844-1845); Etud. Ent., vol. 4, p. 30 (1855); Schaum,
Nat. Ins. Deutsche, vol. i, p. 21 (185Ó; no 1860); Fauvel, Faune
Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, 7 (1882); Fowler, Col. British Islands,
vol. I, p. 4, t. I, f. 4 (1887); Roeschke, Monogr. Pal. Cicind.,
P- 34. 36, 38, 39, 179, t. I, f. 8 a-n; t. 5, f. 8 a-b (1891); Beuthin,
Ent. Nachr., p. 133, 135 (1893); Verhandl. Vereins Naturw.
Unterhaltung, Hamburg, vol. 9, p. 13 (1896); Ganglbauer,
Kàfer Mitteleuropa, vol. i, p. 12, 13, 536, 537 (1892); W. Horn,
Ent. Nachr., p. 140 (1893); Deutsche Ent. Zeitschr., p. 153
(1905); Csiki, Math. Natur. Berichte Ungarn, vol. 18, p. 131,
t. I, f. 5-15, t. 2, f. 18 (1900 [1902]); Bruyant et Eusebio, Faune
Auvergne, vol. 2, Carab. et Cicind. Pans, p. 233, t. 11, í. 29
(1902); Houlbert et Monnot (Faune Ent. Armor.), Bull. Soc.
Se. et Méd. de l'Ouest, vol. 13 (3), Suplement: Cicind., p. 8, 9,
f. 6 (1904); Semenow, Rev. Russe Ent., p. 161-163 (1905); Barthe,
Miscell. Ent., vol. 16 (1, 4), Suplement, Cicind., p. 12-16 (1908);
Wauach, Berl. Ent. Zeitschr., p. 21 5-1 19, t. 6, f. i, 2i-6 (1909);
Codina, Butll. Instit. Catal. Hist. Nat., ser. 2, vol. 8, p. 1 16-120
(191 i); Leugerken, Berl. Ent. Zeitschr. vol. 57, p. 19-26, í. i
(1912); Edwards, Ent. Monthly Mag., p. 146-149 (1913); W.
Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 332-333, í. 90
(p. 32), t. 21, í. 241 (1908-1915).

Viena, Oberweidcn, Stíria (Àustria), Lingreville^
Manche, Valais (França). — Eviropa i Àsia, N. d'Es-
panya, S. d'Itàlia, Bòsnia, Herzegovina, Riimània
oriental, Anatòlia, Caucàs, S. Rússia, Govern de
lenisseisk, Grècia?.

I. riparia Dejean, (io'-7$-)

in: Latreille et Dejean. Hist. Nat. Icon. Col. Europe, vol. i'
p. 50, t. 4, f. 2 (1822); Dejean, Spec. Col. vol. i, p. 66 (1825)'
Icon., ed. 2, vol. i, p. 21, t. 2, f. 87 (1829); Serville, Faune Franc.'
vol. I, p. 6 (1830); Motschulsky, Ins. Sibèria, p. 27 (i 844-1 845)'
Küster, Kàfer Europa, vol. 24, n. 2 (1852); Dietrich, Stett.,
Ent. Zeit., p. 334 (1855); Schaum, Nat. Ins. Deutschl., vol. i,
p. 22 (1856); Beuthin, Ent. Nachr., p. 134 (1893); Roeschke,
Monogr. Pal. Cicind., p. 35, 36, 41, 179, t. i, f. 9 a-g (1891)-

La col•lecció Codina 455

Barthe, Miscell. Ent., vol. 16 (i i 2), Suplement, Cicind., p 13
(1908); Codina, ButU. Instit. Cast. Hist. Nat., ser. 2, vol. 8,
p. 116-120 (191 i); Ferrer, ibidem, p. 27 (191 1); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 334 (1908-1915).

Sant Llorenç de ^Morunys, Artesa de Segre (Lleida);
Admont, Steiemarck. — Portugal, Pireneus, Sud Ale-
manya, al N. fins Sajònia (Granchau) i Silèsia
(Teschen), Itàlia (al S. lins Basilicata), Alps i Bal-
kans, Transilvània (Alps), Grècia, N. i centre d'Ana-
tòlia, Caucàs, Càrpats?, Sicília?

transversalis Dejcan, (i)

in: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europe, ed. i,
vol. I, p. 50, t. 4, f. 3 (1822); Dejean, Species, Col. vol. i, p. 66
(1825); Icon. ed. 2, vol. i, p. 22, t. 2, f. 8 (1829); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 334 (1908-1915).

Alps marítims.
monlana Charpentier, (2 <f-2 $)

Hor. Ent., p. 182 (1825); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82. p. 334 (1908-1915).

Lés, ^'ali d'Aran (Lleida).
moniicola Ménétriés, (4-6)

Cat. Rais. Caucase et Persie, p. 94 (1832); Heer, Kaíer Schweiz,
vol. 1, p. 2 (1837); vol. 2, p. 4 (1837); Faldermann, Fauna, Trans.
vol. I, p. 5 (1836); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 334 {1908-1915).

Sant Llorenç de Morunys, Capdella, Riu Madriu
(Sant Joan de l'Erm), Lleida.

Jiumeralis Beuthin, (o-i)

Ent. Nachr., p. 134 (1893); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 334 (1908-1915).

Sant Llorenç de Morunys.
Cadevalli Ferrer,

Butll. Instit. Catal. Hist. Nat., sèrie 2, vol. 8, p. 27 (191 1); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 334 (1908-1915).

Riu Madriu. — Tarrassa, Sant Llorenç.

456 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

TT. magyarica Roeschke, (i cf-i Ç)

Monogr. Pal. Cicind., p. 35, 38, 40, t. i, f. 8 f-g; t. 5, f. 8 e (1891);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. In.sect., fase. 82, p. 334, í. 100,
(p. T,T,) (1908-191S).

Muntanyes d'Ungria. — Ungria, Transilvania.

III. lagítnensis Gautier, (i-i)

Pet. Nouvelles Ent. p. 223 (1872); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 334 (1908-1915).

Madrid. — Centre i S. oc. d'Espanya.
Korbi Beuthin,

Ent. Nachr., p. 181 (1888); Roeschke, Monogr. Pal. Cicind.,
p. 38, 40, t. I, f. 8 e; t. 5, f, 8 d (1891); W. Hom, Ent. Nachr.,
p. 140 (1893); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 334 (1908-
1915)-

Madrid.

IV. resiricta Fischer, (i-i)

Ent. Ross., vol. 3, p. 26, t. i, f. 7 (1825-1828); Motschulsky,
Ins. Sibérie, p. 27, t. i, f. 16-18 (1844- 1845); Roeschke, Monogr.
Pal. Cicind., p. 38, 40, t. i, f. 8 k; t. 5, f. 8 g (1891); W. Horn,
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 154 (1905); in: Wytsman. Gen.
Insect., fase. 82, p. 334 (1908-1915).

Amur. — Localitzada a N. de la Rússia or., del Govern
de Tomsk fins S. Irkiistk i S. Transbaicàlia fins
a meitat del Lena (630), mig Amur (Paschkowa);N. de
la Sibèria or. fins Kamschatka (esporàdic en la
resta de la regió de la forma de prioritat: hyhrida
typica.

V. Sahlhergi Fischer, (o-i)

Ent. Ross., vol. 2, p. 15 (1823-1824); vol. 3, p. 11, f. 5; p. 14,
20, t. I, f. 2 {1825-1828); Dejean, Spec. Col., vol. 2, p. 423 (1826);
Icon. ed. 2, vol. i, p. 26, t. 3, f. 5 (1829); Motschulsky, Ins.
Sibérie, p. 29, t. i, f. 23-25 (1844-1845); Küster, Kàfer Europa,
vol. 24, n. 3 (1852); Hochhuth, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars i,
p. 180 (i 87 i); Roeschke, Monogr. Pal. Cicind., p. 35, 36, 38, 42,
[179, t. I. f. 10 a-h (1891); Beuthin, Ent. Nachr., p. 139 (1893);
W. Hom, in Wytsman, Gen. Insect., lasc. 82, p. 335 (1908-1915).

Sarepta. — S. Rússia (Dnieper) fins al Govern dels
Urals, fins al S. del Caspi, Illa Sara, Estepes dels Kirgis

La col•lecció Codina 457

fins Altai, Dsungaria i Govern de Yenisseisk, Llac
Baikal?, N. Mongòlia?, Estepes de Turkmènia?.

Karelini Fischer, (i çf-o $)

Bull. Soc. Nat. Moscou, vol. 4, p. 432, t. b, f. 2 (1832); W. Hora,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 335 (1908 -191 5).

Estepes de Kirgis, Rússia merid.
II. maritima Dejean, (5-3)

in Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europe, vol. i, p. 52,
t. 4, f. 5 (1822); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 67 (1825); Icon. ed.
2, vol. I, p. 22, t. 3, f. I (1829); Fischer, Ent. Ross., vol. 2, p. 11,
t. 39, f. 16 (1823-1824); Serville, Faune Franc., vol. i, p. 6 (1830);
Motschulsky, Ins. Sibérie, p. 26, t. i, f. 10-12 (1844- 1845);
Küster, Kàfer Europa, vol. 17, n. i (1849); Schaum, Nat. Ins.
DeutschL.vol. i, p. 22 (1856!); Burgeois, Pet. Nouv. Ent., vol. 6,
p. 436 (1874); Fauvel, Faune Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, 8
{1882); Weyers, Borre, Dietz, Heyden, Segvelt, Compte Rendu
Soc. Ent. Belg., p. 48-53, 210-212, 273-275, 321, 336-337 (1884);
p. 13-15 (1885); p. 94 (1886); Fowler, Col. Brit. Islands,
vol. I, p. 4, t. I, f. 5 (1887); Roeschke, Monogr. Pal. Cicind.,
P- 35. 37. 38, 44. 179, t. I, f. II a e; t. 5, f. 8 h (1891); Ganglbauer,
Kafer Mitteleuropa, vol. i, p. 12, 14, 536, 537 (1892); Beuthin,
Ent. Nachr., p. 137 (1893); Houlbert et Monnot (Faune Ent.
Armoricaine), Bull. Soc. Se. et Méd. de l'Ouest, vol. 13, Suple-
ment, Cicind., p. 8, 9 (1904); Mazaraki, Hor. Sor. Ent. Ross.,
vol. 37, p. Lxxxil-Lxxxvi (1906); Wanach, Ent. Zeitschr. Stutt-
gart, vol. 21, p. 103 (1907); Berl. Ent. Zeitschr, vol. 54, p. 215-
219, t. 6, f. 2, 7-10 (1909); vol. 55 (Sitzungsberichte für 1909),
p. «41» (1910); Barthe, Miscell. Ent., vol. 16 (3, 4), Suplement,
Cicind., p. 15 (1908); Semenow, Rev. Russe Ent., p. 305 (1908);
Lengerken, Ent. Blàtter, p. 186-189 (1909); Berl. Ent. Zeitschr.,
vol. 57, p. 19-26, f. I (1912); Zaitzew (Referència de Wanach
[1909]); Rev. Russe Ent., vol. 10, p. 95 (1910); Schilder, Ent.
Blàtter, p. 161 (191 1); P. Schulze, Berl. Ent. Zeitschr., vol. 57
(Sitzungsberichte), p. «40», f. a-b (191 2) (in: Intern. Ent. Zeitschr.
Guben, vol. 5, p. 323, f. a-b ([1912]); Edwards, Ent. Monthly
Magaz., p. 146-149 (1913); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fasç. 82, p. 335 (1908-1915).

Binz sobre l'Illa Rügen, Alemanya bor. — Breta-
nya i costa S. d'Anglaterra fins llacs del N. i Or.,
Finlàndia, Bulgària?, S. Rússia (Dnieper) fins Es-
tepes dels Kirgis, Calmpthout (Bèlgica). — Totes les
cites en el Mediterrà (Ampurdà, Marsella, Mar Li-
gúric. Mar Adriàtic) són més que dubtoses!

31

458 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

IX. aÜaica Gebler.

songorica Mannerheim, (2 o"-5 $)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 203 (1846); pars 3, p. 66 (1848); Roesch-
ke, Monogr. Pal. Cicind., p. 34, 46, t. i, f. 12; t. 5, f. 9 (1891);
W. Hom, Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 157, 158 (1905); in: Wyts-
man, Gen. Inseot., fase. 82, p. 336 (1908-1915).

Semirjetschenk, Turkestan. — Vall Feghana fins Ala-
tau i Tianschan fins Yuldus, Dsungarei, Tarbagatai,
Altai fins Kolywan.

Hiuseri Reitter, (o-i)

in: litt.. Llista de preus. Col. Llista «Hivern, 1896-1897», p. 3;
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fasi. 82, p. 336 (1908-1915).

Regió Altai, Issik-Kul, Riu Ton, N. Turkestan or.

X. transbaicalica Motschulsky, (i-o)

Ins. Sibèria, p. 28, t. i, f. 19-22 (1844-1845); Chaudoir, Stett.
Ent. Zeitschr., p. 75 (1857); Marseul, Abeille, vol. 18, p. 53
(1 88 i); Roeschke, Monogr. Pal. Cicind., p. 34, 46, t. i, f. 13 a-b;
t. 5, f. 10 (1891); W. Horn, Ent. Nachr., p. 141 (1893); Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 153-158 (1905); in: Wytsman. Gen. Insect.,
fase. 82, p. 336 (1908-1915).

Dauria, Rússia asiàtica. — Yenisseik fins Llac Bai-
kal i Transbaikàlia fins boca de l'Amur fins Mand-
chúria, Mongòlia?, Kuku Nor, Sz'Tschwan i Xina
central, Tarbagatai?.

XII. hamifasciata Kolbe, (0-2)

Arch. Naturg., Jahrg. 52, p. 170 (1886); Roeschke, Monogr. Pal,
Cicind., p. 47, t. I, f. 13 b-c; t. 5, f. 10 (1891); W. Horn, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 155 (1905); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 336 (1908-1915).

Gensan, Riu Amur, — Amur fins Fu-Kiu, a l'occi-
dent fins Itschang i Shen-Si.

XIII japanensis Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 202 (1863); Bates, Trans. Ent. Soc.
Lond., p. 225 (1873); The Entomologist, vol. 23, p. 209(1890);
Heyden, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 21, p. 245 (1887); Roeschke,
Monogr. Pal. Cicind., p. 48, t. i, f. 13 d-c; t. 5, f. lo a (1891);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 336 (1908-1915).

Tokio. — Japó, Corea.

La col•lecció Codina 459

XVII coerulea Pallas, (o a"-i $)

Reisen Russ. Reichs, vol. 2, p. 724 (1773); Icon. Ins., t. G. f. 12
(1798); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 54 (1825); vol. 5, p. 210
(1831); Icon., ed. 11, vol. 3, p. 17 ( 1 825-1 828); Motschulsky, Ins.
Sibèria, p. 30 (1844-1845); Gebler, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars
2, p. 268 (1847); Roeschke, Monogr. Pal. Cidnd., p. 50 (1891);
W. Hom, Ent. Nachr., p. 141 (1893); Deutsche Ent. Zeitschr.
p. 154 (1905); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 337 (1908-
1915)-

Altai. — S. Sibèria oc. entre Irtysch i Ob, Altai,
Dsungaria, «Jablonoi»?.

XVIII nítida Lichtenstein.
tricolor Adams, (4-0)

Mém. Soc. Nat. Moscou, vol. 5, p. 278 (18 17); Pallas, Icon,
t. G., f. 22 (1798); Fischer, Ent. Ross., vol. i, p. 6, t. i, í. 3; t. 17,
f. 3 (1820-1822); vol. 3, p. II, f. i; p. 12, 21 (1825-1828); Dejean,
Spec. Col., vol. I, p. 68 (1825); Icon. ed. 11, vol. i, p. 24, t. 3;
f. 3 (1829); Thon, Ent. Archiv., vol. i, p. 9, t. 2, f. 3 (1827),
Motschulsky, Ins. Sibèria, p. 30 (1844-1845); Gebler, Bull. Soc.
Nat. Moscou, p. 273 (1847); Roeschke, Monogr. Pal. Cicind., p. 34,
48, t. I, f. 14 a; t, 5, f. II (1891); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 322 (1891); p. 153-158 (1905); Ent. Nachr. p. 141 (1893);
Tschitscherin, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 36, p. 94 (1903); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82 ,p. 337 (1908-1915).

Llac Baikal. — Transbaicàlia, Amur, Corea, Schan-
Tung, N. Tibet or., Mongòlia or. (al N. fins Lena: 63°).

i) tenuifascia Fischer, (o-i)

Ent. Ross., vol. i, t. 17, f. 3 (1820-1822); vol. 3, p. 22, t. i, í. 6
(1825-1828); W, Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
P- 2,?,7 (1908-1915)-

Llac Baikal.
optata Fischer von Waldheim, (o-i)

Ent, Ross., vol. i, t. 17, í. 3 (1820-1822); vol. 3, p. 22, t. i, f. 8
(1825-1828); W. Horn. in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
P- 337 (1908-1915)-

Llac Baikal.

C. Lewisi Bates, (i-i)

Trans. Ent. S
Gen. Insect.,

Japó. — Japó, Schan-Tung, Tschi-Li

Trans. Ent. Soc. London, p. 226 (1873); W. Hom, in: Wytsman.
Gen. Insect., fase. 82, p. 337 (1908-1915).

460 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. granulala Gebler, (i cf-i $)

Bull. Acad. St. Pétersburg, Classe Physico-Mathém., vol. i,
p. 36 (1843: ed. I Sept. 1842); Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4,
p. 316 (1859); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., íasc. 82,
P- 337 (1908-191S).

Muntanyes Alexandre. — País entre Semirjetschensk,
Aulie Ata, Buchara or., Yarkent, Karaschahr, Bar-
kul, Dsungaria, Tarbagatai, Semipalatinat.

Burmeisteri Fischer, (4-3)

Cat. Coll. Karel., p. 4 (1842); Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 6, t. i,
f. I (1844); Motschulsky, Ins. Sibèria, p. 34 (1844-1845); Marseul,
Abeille, vol. 19, p. 10 (1880); Dokhturow, Hor. Soc. Ent. Ross.,
p. 275 (1885); Jakovleff, ibidem, vol. 21, p. V (1887); Wilkins,
ibidem, p. 108, iio, 114, 115, 117, 119, t. i, f. 9 (1889); Kraazt,
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 281, t. 2, f. 4, 5 (1890); Roeschke,
Monogr. Pal. Cicind., p. 52, 55, t. 2, f. 2 a-q; t. 5, í. 13 (1891);
Beuthin, Ent. Nachr., p. 265 (1894); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 337 {1908-1915).

Kungei-Altai, Semirjetschensk, Muntanyes Alexan-
dre.

viegaspilota Dohrn, (i-i)

Stett. Ent. Zeit., p. 44 (1884); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 337 (1908-1915).

Muntanyes Alexandre.
Ballassogloi Dokhturow, (o-i)

Rev. Ent. Caen, vol. i, p. 215 (1882); Hor. Soc. Ent. Ross.,
p. 277 (1885); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 337 (1908-
1915).

Muntanyes Alexandre.
Chaudoiri Ballion, (o-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 322 (1870); Wilkins, Hor. Soc.
Ent. Ross., vol. 24, p. 108-119, t. i, f. 5 (1889); Dokhturow,
ibidem, p. 278 (1885); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase.
82, p. 338 {1908-1915).

Mongòlia.
Wilkinsi Dokhturow, (i-o)

Hor. Soc. Ent. Ross., p. 279, t. 11, f. 3 {1885); W. Horn, ia:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 338 (1908-1915).

Mongòlia.

La col•lecció Codina 461

C. decempiisiíilata Ménétriés, (i cf-i $)

Cat. Insect. rac. p. Lehman, p. i, t. i, f. i (1848), [Mém. Acad.
St. Pétersburg, sér. 6 (Se. Math., Phys. et Natur. tom. 8), part. 2
(Se. Natur.), tom. 6, p. 17 (1849)]; Solsky, Reise Turkcstan
Fedtschenko, Col., vol. i, St. -Pétersburg, p. i (1874); Marseul,
Abeille, vol. 19, p. 7 (1880); Dokhturow, Hor. Soc. Ent. Ross.,
p. 265 (1885); Roeschke, Monogr. Pal. Cicind., p. 51, 58, t. 2,
f. 3 a; t. 5, f. 14 (1891); W. Hom, Münch. Kol. Zeitschr., vol. i,
P- 345 (1903); ii'i: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 338 (1908-
1915)-

Bukhara. — N. Pèrsia or. (Chorasan) fins N. Tur-
kestan or. (Semirjetschensk) fins N. Pamir.

juncta Kraatz, (o-i)

in litt., Deutsche Ent. Zeitschr., p. 150 (1887); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 338 (1908-1915).

Muntanyes Alexandre.
octusis Dohrn, (i-i)

Stett. Ent. Zeit., p. 255 (1885); Dokhturow, Hor. Soc. Ent.
Ross., p. 267 (1885); Kraatz, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 150
(1887); Jakovlefif, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 21, p. iv (1887);
Wilkins, ibidem, vol. 24, p. 102-106, 117, t. i, f. 2 (1889); W.
Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 338 (1908-1915).

Bukhara.
auromarginata Kraatz, (0-2)

Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 150 (1887); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 338 (1908-1915).

Turkmènia, Pèrsia, Ala-Dagh, Budschnurd.
C. turkestanica Ballion, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 322 (1870); Solsky, Reise Tur-
kestan Fedtschensko, Col. vol. i, St. Pétersburg, p. 2, t. i, f. i
(1874); Marseul, Abeille, vol. 19, p. 8 (1880); Kraatz, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 321 (1881); Dokhturow, Hor. Soc. Ent. Ross.,
p. 269 (1885); Roeschke, Monogr. Pal. Cicind., p. 52, 60, t. 2,
f. 4a-d; t. 5, f. 15 (1891); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 338 (1908-1915).

Turkestan. — Bukhara fins N. Turkestan oriental.
(Païs de les set corrents.)

i) maracandensis Solsky, (o-i)

Reise Turkestan Fedtschensko, Col., vol. i, St. Pétersburg,
p. 3, t. I, f. 2 (1874); Marseul, Abeille, vol. 19, p. 8 (1880); Kraatz,

462 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 321 (1881); Dokhtiirow, Rev. Ent.
Caèn, vol. i, p. 215 (1882); Hor. Soc. Ent. Ross., p. 268 (1885);
Roeschke, Monogr. Pal. Cicind., p. 61, t. 2, f. 4è (1891); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 338, (1908-1915).

Turkestan. — Turkestan i Samarkand, Taschkend fins
al límit d'Afghanistan.

2) hissariensis Dokhturow (per gissariensis!), (o çf-i $)

Hor. Soc. Ent. Ross., p. 269 (1885); Jakovleff, ibidem, vol. 21,
p. IV (1887); Wilkins, ibidem, vol. 24, p. 102, 105, 106, 117,
t. I, f. 3, 4 (1889); Roeschke, Monogr. Pal. Cicind. p. 62, t. 2,
f . 4 f (1891); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 338
(1908-1915).

Munt. Ghissa. — Bukhara fins Margelan i Alai.
C. cainpestris Linné, (15-20)

Syst. Natura, ed. x, p. 407 (1758)); Geer, Mém. Ins., vol. 2,
n. S3. P- II. t. I, f. 3a-i (1790); Enc. Méth., p. 728,, t. 174, f. 8,
8 bis {1790); Panzer, Fauna Ins. German., vol. 85, p. 3 (1805);
Kàfer, vol. 10, p. 149, t. 170, f. i, (1806); Latreille, in Cuvier,
Regne Animal, vol. 3, p. 178 (1817); ed. Masson, vol. i, p. 96,
Atlas, t. 16, t. 4a-f; t. 5, f .2; Serville, Fauna Franc., ed. i, p. 3
(1821); ed. II, p. 4, t. I, f. 2 {1830); Dejean, in: Latreille et Dejean,
Hist. Nat. Col. Europe, vol. i, p. 39, t. 3, f. i (1822); Spec.
Col., vol. I, p. 59 (1825); Icon. ed. 11, vol. i, p. 16, t. 2, f. 3 (1829);
Stephens, Illustr. Brit. Ent., vol. i, p. 11 (1828); Brullé, Hist.
Nat. Ins., vol. 4, Col., vol. i, p. 64 (1834); Erichson, Kàfer Mark
Brandenb., vol. i, p. 2 (1837); Ratzeburg, Forstinsekten, ed. 11,
p. 26, t. I, f. 12, 12 k (1839); Spry i Shuckard, British Coleopt.
DeUn, ed. i, p. i, t. i, f. i (1840); ed. 11, p. i, t.i (1861); Motschuls-
ky. Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 178, t. 4, f. n (1840); Ins. Sibèria,
p. 23, t. I. f. 4-6 (1844-1845); Etudes Ent., vol. 4, n. 29 (1855);
Küster, Kàfer Europa, vol. 5, n. i (1846); Letzner, Zeitschr. Ent,
Breslau, p. 441 (1849); A. Costa, Faima Regno Napoli, Col.,
vol. 2, Cicind., p. 4 (1857); Emmons, Agricult. New York,
vol. 5, p. 38, t. 17, f. 8c (1854); Schaum, Nat. Ins. Deutschl.»
vol. I, p. 13 (1856); J. Thomson, Monogr. Cicind., vol. i, por-
tada i t. I, f. I, ia-c(i857); Fauvel, Fauna Gallo-Rhénane, vol 2,
p. 4-6 (1882); Fowler, Col. Brit. Islands, vol. i, p. 3, t. i, f. 2,
3 (1887); Beuthin, Ent. Nachr., p. 230 (1889); Verhandl. Ve-
reins Naturw. Unterhaltung, Hamburg, vol. 9, p. 14 (1896);
Roeschke, Monogr. Pal. Cicind., p. 52, 6^, 66, 68, t. 2, F. 6 ae;
t. 5, f. 173.0(1891); Anònim (London: Groorabridge et Sons),
Curiosities of Entomology, p. 19, tabla, f. i; Ganglbauer, Kàfer
Mitteleuropa, vol. i, p. 12, 534, 517; p. 6, í. 1-3; p. 7, f. 4; p. 8, f. 5;
Csiki, Math. Naturw. Berichte Ungarn, vol. 18 (1900 [1902]),
p. 133, t. I, f. 16-22); Bruyanti Eusebio (Faune Aubergne, vol. 2),
Carab. et Cicind. Paris, p. 233, t. 11, f. 26 (1902); Houlbert et
Monnot (Faune Ent. armoricaine), Bull. Soc. Se. et Méd. Ouest,

La col•lecció Codina 463

vol. 13, suplement, Cicind., p. 8, 9, í. 5 (1904); Barthe, Miscell.
Ent. vol. 16 {1-2), suplement, Cicind., p. 8-10 (1908); Ferrer,
Butll. Inst. Catalana, Hist. Nat., ser. 2, vol. 8, p. 51, t. i; t. 2,
f. 11; t. 4, f. 4 (191 i); Codina, Butll. Instit. Catalana, Hist Nat.,
.ser. 2, vol. 10, p. 37-41, 54-59 (1913); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 339, f. 89 (p. 32) (1908-1915).

Olot, Setcases, Sant Joan de l'Erm, Farell, Sant
Miquel del Fay, Centelles, Masnou, Montgat, Castell-
bò, Lés, Vall d'Aran, Núria i Terol; Arbé, Kliosa
Castell, Sparback (Dalmàcia, Àustria). — Marroc,
Alger, Europa (Malta, Sicília, Corfú), Anatòlia,
Caucàs, S. Sibèria oc. (Akmolinsk) fins Trans-
baicàlia, Tunis?, Trípoli?, N. Pèrsia?.

pseudocampestris Reitter, (o o*-! $)

in litt., «Llista de preus de Col.»

Lusinpíccolo, Dalmàcia.
affinis Fischer, (4-1)

Genera Insectorum, p. loi, t. i, f. 5 a-d; Ent. Ross., vol. 3,
p. 18 (1825-1828); Dejean, Speo. Col., vol. i, p. 61 (1825); Icon.
ed. II, vol. I, p. 17 (1829); Heer, Kàfer Schweiz, vol. i, p. i
(1837); Fauna Col. Helvet., vol. i, p. 2 (1841); W. Hom, in Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 340 (1908-1915).

Farell, Centelles, prop Barcelona.
mclanostoma Dalla Torre, (0-2)

Kàfer oberòsterreich, p. 21 (1877); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 340 (1905-1915),

Setcases, Montgat.
manca Dalla Torre, (0-2)

Kàfer Oberòsterreich, p. 21 (1877); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fasi. 82, p. 140(1908-1915).

Farell.
conpmcta Dalla Torre, (1-5)

Kàfer Oberòsterreich, p. 21 (1877); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 340 (1908-1915).

Sant Llorenç de Morunys, Setcases, Vall d'Aran i
Arbé (Dalmàcia), Val Ombrosa (Itàlia).

464 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

impunctata Westhoff, (o d" -2 $)

Kàfer Westfalen, p. i (1881); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 340(1908-1915).

Sant Maurici, Montalegre.
quinquemaculata Beuthin, (5-3)

Ent, Nachr,, p. 231 (1889); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 340 (1908-1915).

Montgat, Farell; Békés (Ungria), Oberweiden, Viena
(Àustria), Arbé, Dalmàcia.

coerulescens Schilsky, (2-3)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 179 (1888); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fac, 82, p. 341 {1908-1915).

Voltants de Barcelona, Farell, Centelles. — Esporàdic.
palustris Beuthin, (6-4)

in litt..

Muntanyes del Vallès, prop Barcelona, Farell, Mont-
gat. — Esporàdic.

farellensis Graèlls, (2-4)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 311, t. 4 (2), f. i (n° 2!) (1847); Roeschke,
Monogr. Pal. Cicind., p. 70 (1891); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 341 (1908-1915).

Farell, Castelldefels. — Esporàdic per tot arreu, més
localitzat a Espanya (Astúries, Veruela, Barcelona).

nigrescens Heer, (i-o)

Kàfer, Schweiz, vol. i, p. i (1837); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 341 (1890-1915).

Vall d'Aràn. — Sovint apariència de vellesa.
I. pontica Fischer, (i-i)

Ent. Ross., vol. 3, p. 18 (1825-1828); Motschulsky, Ins. Sibè-
ria, p. 20, t. I, f. 1-3 (i 844- 1 845); Marseul, Abeille, vol. 18, p. 52
(i 88 i); Roeschke, Monogr. Pal. Cicind., p. 64, 66, 67, 71, t. 2,
f. 7; t. 5, f. 17c. (1891); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 341 (1908-1915).

Urals, Leipzig, Saxònia. — De Sicília, Itàlia i Mo-
ràvia cap orient fins Transbaicàlia, especialment en
S. Rússia i Anatòlia, Cephalònia!, Euboa, Xipre.

La col•lecció Codina 465

affmis Motschulsky, (0 a"-i $)

Ins. Sibèria, p. 21 (1844-1845); W. Horn, in: Wytsnaan, Gen.
Insect., fase. 82, p. 341 (1908-1915).

Urals.

II. Olivieria Bnillé, (i-o)

Expéd. Morée, vol. 3, p. 114, t. ^^, f. i (1832); Schaum, Berl.
Ent. Ze tschr., p. 119 (1857); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 341 (1908-1915).

Sabàndia (Àsia m.). — Turquia, Illes Corfú i Cephal-
onia, Grècia, Anatòlia oc.

III. pseudomaroccana Roeschke, (3-12)

Monogr. Pal. Cicind., p. 70, t. 2, f. 6 f (1891); Barthe, Miscell.
Ent., vol. 16 (i, 2), Suplement, Cicind. p. 10 (1908); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 341 (1908-1915).

Farell, Masnou, Montjuic; Terol; S. França or. —
Catalunya fins Alps marítims (Albenga), fins Dau-
phiné.

IV. maroccana Fabricius, (0-4)

Syst. Eleuth. vol. i, p. 234 (1801); Herbst, Kàfer, vol. 10, p. 154,
t. 170, f. 4 (1806); Dejean, in: Latreille et Dejean, Hist. Nat.
Icon. Col. Europe, vol. i, p. 41, t. 3, f. 2 (1822); Erichson, in
Wagner, Reisen Regenstehaft Algier, vol. 3, p. 145 (1841);
Küster, Kàfer Europa, vol. 5, n. 2 (1846); Graélls, Ann. Soc.
Ent. France, p. 311, t. 4, f. 2 (no!) (1847); Lucas, Hist. Nat.
Ànim. Àrtic. Algérie, vol. 2, p. 4, t. i, f. i.» (1849); Roeschke,
Monogr. Pal. Cicind., p. 64, 66, 67, j-^, t. 2, f. 8 a, b (1891);
Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. i, p. 5, 10 (1895); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 341 (1908-1915).

Cercedilla. — Espanya, Portugal, Marroc, Alger.

var. (forma conjunta), (i-o)

Tànger.
guadar amensis Graèlls, (i-o)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 311, t. 4, f. 3 (1847); Roeschke, Monogr.
Pal. Cicind., p. 66, 74, t. 5, f. 17 d (1891); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insect. fase. 82, p. 342 (1908-1915).

Guadarrama. — Serra Guadarrama, Gibraltar, Serra
d'Estrella. (Suposada d'Alger.)

466 Junta de Ciènciss Naturals de Barcelona

V. corsicana Roeschke, (i cf-a $)

Monogr. Pal. Cicind., p. 67, 74, t. 2, f. 9 b (1891); Barthe, Miscell.
Ent. vol. 16 (1-2), Suplement, Cicind., p. 10 (1908); Krausse,
Ent. Rimdschu, p. 161 (1910); W. Horn in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 342 (1908-1915).

Còrçega. — Nizza, Toscana, Còrçega, Sardenya, Ba-
lears.

nigrita Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. I p. 58 (1825); Icon., ed. 11, vol. i, p. 15. t. 2, f. 2
(1829); Serville, Faune Franc., vol. i p. 3 {1830); Chaudoir
Stett. Ent. Zeit. p. 75 (1857); Schaum, ibidcm, p. 349 {1857);
W. Horn in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 342. (1908-1915).

Còrçega. — Forma esporàdica de muntanya?.
i) saphyrina Gené, (4-6)

Mém. Accad. Torino, p. 164, t. i, f. i (1836); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect, fase. 82, p. 342 (1908-1915).

Carloforte. — Illa San Pietro, Sardenya.

VI. Suffriani Loew, (o-i)

Stett. Ent. Zeit., p. 341 (1843); Schaum, Berl. Ent. Zeitschr.,
p. 119 (1857); Stett. Ent. Zeit., p. 349 (1857); Roeschke, Mo-
nogr. Pal. Cicind., p. 64 (1891); W. Horn, in Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 342 (1908-1915).

Creta. — Ciclades, Creta, Rhodas, Esporades, Ana-
tòlia oc, Xipre.

VII. herbàcia Klug, (i-o)

Sym. Phys. Dec. 3, p. i, n. i, t. 21, f. i (1832); Roeschke, Mo-
nogr. Pal. Cicnd., p. 66, 67, 75, t. 2, f. 11 a-b; t. 5, f. 17 e (1891).'
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 342 (1908-1915).

Amàsia. — Anatòlia, Armènia, Síria, Xipre?.

VIII. desertorum Dejean, (i-o)

spec. Col., vol. I, p. 62 (1825); Icon., ed. ir, vol. i. p. 18, t. 2,
f. 4 (1829); Fiseher, Ent. Ross., vol. 3, p. 18 (1825-1828); Chau-
doir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 416 (1844); Küster, Kàfer
Europa, vol. 24, n. i (1852); Roeschke, Monogr. Pal. Cicind.,
p. 66, 68, 75, t. 2, f. 12 a-d; t. 5, f. 17 f. (1891); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 342 (1908- 19 15).

Caucàs. — Caucàs , Armènia , Kurdistan fins Aste-
rabad.

La col•lecció Codina 467

IX. talychensis Chaudoir, (i çf-o $)

Enum. Carab. Cauc, p. 51 (1846); Rocschke, Monogr. Pal.
Cicind., p. 52, 62, t. 2, f. 5 a; t. 5, f. 16 (1891); W. Horn, Münsch.
Kol. Zeitschr., vol. i, p 345 {1903); in: Wytsman, Gen. Insctt.,
fase. 82, p. 342 (1908-1915).

Asterabad (Pèrsia). — Armènia fins S. Caucàs or.
(Talysch), fins N. Pèrsia, fins Asterabad.

C. asiàtica Audouin et Brullé, (o-i)

Arch. Mus. Hist. Nat. París, p. 128, t. 8, í. 4(1839); Marsscul,
Abeille, vol. 19, p. 6 (1880); Roeschke, Monogr. Pal. Cicind.,
p. 51, 76, t. 2, f. 13; t. 5, f. 18 (1891); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., íasç. 82, p. 343 (1908-1915).

Síria. — País entre: Talysch i Eriwan, S. Anatòlía
oriental ( Anitab ) , Síria, Mesopotàmia, S. Pèrsia
occidental (Arabistan) i Mar Caspi. Turkestan
(Wemyi)??.

C. ismenia Gory, (2-0)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 174 (1833); Marseul, Abeille, vol. 19,
p. 6 (1880); Roeschke, Monogr. Pal. Cicind., p. 62, 78, t. 2, f. 15;
t. 5, f. 19 (1891); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement:
Syst. Ind. Cicind.), p. 28 (1905); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 343 (1908-1915).

Síria, Adana. — Anatòlia, N. Síria, Creta, Constan-
tinopla??.

C. mama Linné,

Syst. Nat., ed. x, p. 407 (1758); Olivier, Ent. vol. 2, n. 33, p. 31,
t. 3, f. 31 (1790); Enc. Méth., p. 735, t. 175, f. 11 (1790); Herbst,
Kàfer, vol. 10, p. 168, t. 171, f. 3 (1806); Dejean, in: Latreille et
Dejean, Hist. Nat. Col. Europe, ed. i, vol. i, p. 44, t. 3, f. 6
(1822); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 57 (1825); vol. 5, p. 211
(1831); Icon., ed. 11, vol. i, p. 14, t. 2, f. i (1829); Castelnau, Hist.
Nat. Col., vol. I, p. 16, t. I, f. 7 {1840); Küster, Kàfer Europa,
vol. 14, n. I (1848); Lucas, Hist. Nat. Ànim. Àrtic. Algérie,
vol. 2, p. 3 (1S49); A. Costa, Fauna Regno Napoli, Col., vol. 2,
Cicind., p. II, t. 25, f. 3 (1857); Fauvel, Faune Gallo-Rhénane,
vol. 2, p. 5, 13 (1882); Beuthin, Ent. Nachr., p. 71 (1890). p. 205
(1894); Butll. Instit. Catalana Hist. Nat. vol. 3, p. 84-85 (1903);
Kraatz, Ent. Nachr., p. 135 (1890); W. Hom, Monogr. Pal.
Cicind., p. 91-93, t. 3, f. 4 a-b; t. 5, f. 23 (1891); Bedel, Cat. Rais.
Col. N. Afrique, vol. i, p. 5 (1895); Depuis, ;Ann. Soc. Ent. Belg.,

468 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

p. 187 (1910); Codina, Butll. Instit. Catalana Hist. Nat., ser. 2,
vol. 8, p. 55-58 (191 i); Ferrer, ibidem, p. 76; W. Horn, in: Wyts-
man. Gen. Insect., fa.sc. 82, p. 344 (1908- 191 5).

Tunísia fins Marroc, S. França fins Tolon, Espanya,
Sicília,

punctigcra Kraatz, (3 çf-z 5)

Ent. Nachr., p. 13Ó (1890); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 344 (1908-1915).

Vores del Llobregat, Gavà (Lit. de Barcelona).
punctigera-Mülleri Codina, (3-2)

in litt.

Vores del Llobregat (Lit. de Barcelona), Manresa.
Mülleri Beuthin, (2-2)

Ent. Nachr., p. 71 (1890); W, Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 244 (1908-1915).

Vores del Llobregat (Lit, de Barcelona), Manresa.
húmer alis Beuthin, (i-i)

Ent. Nachr., p. 71 (1890); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 244 (1908-1915).

Biskra (Alger),
apicalis Kraatz, (o-i)

Ent. Nach., p. 136 (1890); W. Horn, n: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 244 (1908-1915).

Balaguer (Lleida),
sexmaculata Beuthin, (i-o)

Ent. Nachr., p. 205 (1894); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 344 (1908-1915).

Tunis (N. Àfrica medit,)
stricta Beuthin, (2-1)

Ent. Nachr., p. 344 {1894); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 344 (1908-1915).

El Kantara (N. x\frica),
C Galatea Thieme, (i-i)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 97 (1881); Dokhturow, Hor. Soc. Ent.
Ross., p. 272, t. II, f. I (1885); Wilkins, ibidem, vol, 24, p. 108-

La col•lecció Codina 469

117, t. I, f. 6 (1889-1890); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 105,
t. 3, f. 10 a; t. 5, f. 29 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 344 (1908-1915).

Margelan, Turkestan rus oriental (Ferghana).
C. germànica Linné, (5 cf-z $)

Syst. Nat., ed. x, p. 407 (1758); Cyrillo, Ent. Neapol. Spec. i,
t. 5, n. 2 (1787); Olivier, Ent. vol. 2, n. ^3, p. 21, t. i, f. 9 a-b
(1790); Panzer, Fauna Germànica, vol. 6, p. 5, f. a-c (1793).
Herbst; Kàfer, vol. 10, p. 156, t 170, f. 5 (1806); Serville, Faune
Franc., ed. i, p. 6 (1821); ed. 11, p. 12 (1830); Dejean, in: La-
treille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europe, vol. i, p. 61,
t. 5, f. 6, 7 (1822); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 138 (1825); Icon.,
ed. II,, vol. I, p. 49, t. 6, f. 2 (1829); Fischer, Ent. Ross.,vol. 2,
p. 3, t. 39, f. II a-c (1823-1824); vol. 3, p. 47 (1825-1828); Ste-
phens, Illustr. Brit. Ent., vol. i, p. 11 (1828); Brullé, Hist. Nat.
Ins., vol. 4, Col., vol. I, p. 78 (1834); Erichson, Kàfer Mark
Brand., vol. i, p. 3 (1837); Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. i,
p. 19, t. 2, f. 4 (1840); Küster, Kàfer Europa, vol. 6, n. 4 (1846);
Letzner, Zeitschr. Ent. Breslau, p. 43 (1849); A. Costa, Fauna
Regno Napoli, Col., vol. 2, Cicindelidea, p. 9 (1857); Schaum,
Nat. Ins. Deutschl., vol. i, p. ;}3 (1856); Fauvel, Faune Gallo-
Rhénane, vol. 2, p. 5, 14 (1882); Fowler, Col. Brit. Islands,
vol. I. p. 4, t. I, f. 6 (1887); Beuthin, Ent. Nachr., p. 318 (1889);
W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 80, 81, t. 3, f. i; t. 5, f. 2
(1891); Ganglbauer, Kàfer Mitteleuropa, vol. i, p. 18, 359
(1892); Csiki, Math. Naturw. Berichte Ungam.,vol. 18, p. 135,
t. 2, f. 1-4 (1900 [1902]); Bruyant et Eusebio, Faune Auvergne,
vol. 2, Carab. et Cicind., París, p. 233, t. 11, f. 25 (1902); Houl-
bert et Monnot (Faune Ent. Armoricaine), Bull. Soc. Se. et
Méd., vol. 13, Suplement, Cicind., p. 8, 11, f. 11 (1904); Barthe,
Miscell. Ent., vol. 16 (314); Suplement, Cicind., p. 19 (1908);
Pasquet, Bull. Soc. Se et Méd. de l'Ouest, vol. 18, p. 61, 165
(1909); Travaux Se. Univ. Rennes, vol. 8, p. 5-19, 120, 121
(1909); Codina, Butll. Instit. Catalana Hist. Nat., ser. 2, vol. 7,
p. 76-80, f. I (1910); Ferrer, ibidem, ser. 2, vol. 8, p. 74 (191 1);
W. Horn, in: Wytsman, Ge .. Insect., fase. 82, p. 345 (1908-1915).

Pontaiibault, Avranches, Calais ( França ) , Sarepta.
— Tot Europa ( Itàlia al S. fins Monte Gargano,
Caucàs, Anatòlia, Síria, N. Pèrsia, Tecke, Turk-
mènia fins Taschkent, Estepes dels Kirgis fins Semi-
palatinat i Dsungaria fins Llac Baikal.

coerulea Herbst, (0-2)

Kàfer, vol. 10, p. 182, t. 172, f. 4 (1806); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 346 (1908-1915).

Àustria, Salònica ( Grècia ) . — Particularment fre-
qüent en Grècia.

470 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

obscura Fabricius, (2 çf-i $)

Ent. Syst. Suppl., p. 6i (1798); Syst. Eleuth., p. 238 (1801).
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 346 (1908-1915);

Harz (Alemanya munt.).
3) Bleusei Beuthin, (12-10)

Soc. Ent. Zürich, p. 114 (1904); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 346 (1908-1915).

Avranches, Pontaubault, Moidrey, Baie Mont Saint-
Michel, Manche (França). — N. 0. França.

Oberthüri Beuthin, (2-8)

Soc. Ent. Zürich, p. 115 (1904); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect. fase. 82, p. 346(1908-1915).

Pontaubault, Avranches, Baie Mont Saint-Michel.
semiapicalis Beuthin, (8-12)

Soc. Ent. Zürich, p. i86 (1905); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 436 (1908-1915).

Pontaubault, Avranches, Manche, Moidrey, Baie
Mont Saint-Michel.

var a. (1-3)

Pontaubault, Moidrey.

var. b. (0-2)

Pontaubault, Avranches.

var c. (2-3)

Pontaubault, Avranches.

var. d. (o-i)

Pontaubault.

var. e. (0-2)
Moidrey.

var. f. (2-1)
Moidrey.

1. sobrina Gory, (2-1)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 176 (1833); BruUé, Hist. Nat. Ins., vol. 4,
Col. I, p. 78 (1834); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 82 ,84,

La col•lecció Codina 471

t. 3, í. I e, d (1891); Codina, Butll. Inst. Catalana, Hist. Nat.,
p. 78-80. f. II (1910); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase,
82, p. 346 (1908-1915).

Tirol (Àustria). — Nizza, Sud dels Alps, Lombardia,
Tirol, Emilia. (Esporàdic: Anatolia, Mora via, Cala-
bria, Santander).

i) Martorelli Kraatz, (4-4)

Ent. Nachr., p. 137 (1890); Codina, ÍButll. Instit. Catalana
Hist. Nat., p. 78-80, f. II (1910); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 346 (1908-1915).

Vores del R. Llobregat, R. Besòs (Litoral de Barcelo-
na). (Esporàdic: Avranches, Manche.) — Catalunya.
(Esporàdic: N. de la França oc. [Manche], Alemanya
[Solingen], Mora via, Tirol, Anatolia, Armènia, Síria.)

2) catalonica Beuthin, (12-9)

Ent. Nachr., p. 92 (1890); Kraatz, ibidem, p. 136 (1890); W.
Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 83, t. 3, f. 16 (1891); Codina,
ButU. Instit. Catalana Hist. Nat., p. 76-80, f. 3-9 (1910); W.
Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 346 (1908-1915).

Vores del R. Besòs, Llobregat (Barcelona lit.),
Collfret, Artesa de Segre, Pons, Biescas (Osca),
Macedònia? (Grècia). — Catalunya, «S. França»?.

C. gracilis Pallas, (i-o)

Reisen, Russ. Reichs., vol. 2, p. 724 (1773); Icon. Insect., t. G.
f- 15 (1798); Mathes, Mém. Sot. Nat. Moscou, p. 311, t. 18, f. 2
(1809); Fischer, Ent. Ross., vol. i, p. 10, t. i, f. 5 (1820-1822);
Dejean, in Latreille et Dejean, Hist. Nat. Col. Europe, vol. i,
p. 62, t. 5, f. 8 (1822); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 139 (1825);
Icon., ed. 11, t. 5, f. 8 (1822); Icon., ed. 11, vol. i, p. 51, t. 6,
f. 3 (1829); Thon, Ent. Archiv., vol. i, p. 10, t. 2, f. 5 (1827);
Motschulsky, Ins. Sibèria, p. 32 (i 844-1 845); Küster, Kàfer
Europa, vol. 19, n. 4 (1849); W. Horn, Monogr. Pal. Ccind.,
p. 80, 84, t. 3, f. 2».; t. s. í. 21 (1891); W. .Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 347(1908-1915).

S. Rússia. — S. Rússia i Caucàs fins Kolywan, fins
Transbaicàlia i Mongòlia, fins Schan-Tung; Japó.

i) angustata Fischer, (o-i)

Ent. Ross., vol. 2, p. 5, t. 39, f. 12 (1823-1824); vol. 3, p. 48
(1825); Gebler, Nouv. Mém. Soc. Nat. Moscou, vol. 2, p. 33

472 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

(1830-1832); Dejean, Spec. Col. vol. 5, p. 214 (1831); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 347 (1908-1915).

Dauria (S. Rússia). — Llac Baikal, S. Corea.
C. nox Semenow, (o c^-s $)

Hor. Soc. Ent. Ross., p. 238 {1896); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 347 (1908-1915).

Turkmènia (S. Turkestan rus). — Amur Daria
(Tschardschin, Farab, Karki), Ferghana.

C. paliidosa Dufour, (4-5)

Ann. Se. Phys., p. 318 (1820); Brallé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col.,
vol. I, p. 78 (1834); Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. i, p. 19, t. 2,
f. 3 (1840); Küster, Kàfer Europa, vol. 19, n. 3 (1849); Jacquelin
du Val. Gen. Col. Europe, vol. i, t. i, f. 3 (1855); Fauvel, Faune
Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, 13 (1882); Beutliin, Ent. Nachr.,
p. 91 (1890); p. 262 (1894); W. Horn.Monogr. Pal. Cieind., p. 98-
100, t. 3, f. 7 a-d; t. 5, f. 26 (1891); Ganglbauer, Kàfer Mitte-
leuropa, vol. i, p. 17, 539 (1892); Barthe, Miscell. Ent. vol. 16
(3, 4), Suplement, Cieind., p. 18 (1908); Codina, Butll. Instit.
Catalana Hist. Nat., ser. 2, vol. 7, p. 96-99, f. 1-4 (1910); Ferrer,
ibidem, ser. 2, vol. 8, p. ^7 (191 0; ^• Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 348 (1908-1915).

Vores del R. Besòs i Llobregat (Litoral de Barcelona).
— S. Espanya fins S. de la França or. i Ligúria; Tos-
cana??.

scalaris Serville, (3-3)

Faune Franc. ed. i, p. 6 (1821); ed. ii, p. 11, t. r a, f. 2 (1830);
Dejean, in Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europe,
vol. I, p. 60, t. 5, f. 4, s (1822); Dejean, Spee. Col., vol. i, p. 137
(1825); leon., ed. 11, vol. i, p. 48, t. 6, f. i (1829); Germar, Fauna
Ins. Europa, vol. 7, n. i, t. i (1822); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect.i fase. 82, p. 348 (1908-1915).

Vores del R. Besòs i Llobregat (Litoral de Barcelona).
Dufouri Benthin, (o-i)

Ent. Nachi., p. 92 (1890); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 348 (1908-1915).

Vores del R. Besòs i Llobregat (Litoral de Barcelona).
sahulicola Waltl, (3-5)

Reise Spanien, ed. i i 11, vol. 2, p. 51 (1835 i 1839); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 348 (1908-1915).

Vores del R. Besòs i Llobregat (litoral de Barcelona),
Herrera, R. Manzanares, Ciudad Real.

La col•lecció Codina 473

Baui Beuthin, (2 cT-i $)

Ent. Nachr., p. 263 (1894); Ferrer, Butll. Instit. Catalana Hist.
Nat., ser. 2, vol. 8, p. 78 (1911), (Subnomine: «Bani»); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 348 (1908-1915).

Vores del R. Besòs i Llobregat (Litoral de Barcelona).
Hopffgarteni Beuthin, (4-6)

Ent. Nachr., p. 92 (1890); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 348 (1908-1915).

Vores del R. Besòs i Llobregat (Litoral de Barce-
lona), Montarco (Madrid), Terol.

viridis Beuthin, (4-3)

Ent. Nachr., p. 263, (1894); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 348 (1908-1915).

Vores del R. Besòs i Llobregat (Litoral de Barcelona),
Terol.

C. DokhtoLiroivi B. Jakowleff et Dokthurow, (o-i)

Hor. Soc. Ent. Ross., p. 257, t. 11, f. 4 (1885); W. Hom, Monogr.
Pal. Cicind., p. 88, 89, t. 3, f. 3 c-f (1891); Deutsche Ent. Zeit-
sclir., p. 293 (1908); Tschitscherin, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 36,
p. 100 (1903); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 348 (1908-1915).

Aksu (Turkestan or.). — Turkestan.
C. atrata Pallas, (i-o)

Reisen Russ. Reichs., vol. i, p. 465 (1771); Kraatz, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 367 (1890); W. Hom, Monogr. Pal. Cicind.,
p. loi, t. 3, f. 8 a-f; t. 5, f. 27 (1891); Beuthin, Ent. Nachr., p. 21 1
(1890); p. 264 (1894); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 348 (1908-1915).

Urals. — S. Rússia, Caucàs, Estepes dels Kirgis i
S. de la Sibèria oc. fins Llac Alakul (Païs de les set
corrents) i Dsungaria.

distans Fischer, (i-i)

Ent. Ross,. vol. i, p. 192, t. 17, f. 7 a, b (1820-1822); Dejean,
Spec. Col., vol. I, p. 134(1825); leon. ed. II, vol. i, p. 45, t. 5,
í. 6 (1829); Küster, Kàfer Europa, vol. 24. p. 7 (1852); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 348 (1908-1915).

Rússia.

32

474 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

infuscata Pallas, (i çf-o ç)

in litt., Icon. Insect., t. G, f. i6 (1798); Fischer, Ent. Ross., vol. i,
f. 46 (1820-1822); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82
p. 348 (1908-1915).

Urals.
C Besseri Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. 2, p. 427 (1826); Icon., ed. II, vol. i, p. 36, t, 4,
1. 6 (1829); Fischer, Ent. Ross., vol. 3, p. 40, t. i, f. 12 (1825-1828);
W. Hom, Monogr, Pal. Cicind., p. 107, 1 10, t. 3, f. 13 a-d; t. 5.
f. 32 (i 891); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 348 (1908-
1915)-

Crimea. — S. de la Rússia oc. i Crimea fins Estepes
dels Kirgis, fins Altai.

C Lyoni Vigors, (1-2)

Zool. Journ., vol. i, p. 414, t. 15, f. 3 {1825); W. Hom, Monogr.
Pal. Cicind., p. 103, 104, t. 3, f. 9 a, b; t. 5, f. 28 (1891); Beu-
thin, Ent. Nachr., p. 263 (1894); Bedel, Cat. Rais. Col. N. Aíri-
que, vol. I, p. 6, 11 (1895); Bull. Soc. Ent. Fr., p. 261, f. 2 (1898);
Diipuis, Ann. Soc. Ent. Belg., p. 189 (1910); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 348-349 (1908-1915).

Tunis (N. de r Àfrica medit.). — Tunísia, Trípoli.
C. Schrenki Gebler, (2-1)

Bull. Soc. Acad. Se. St. Pétersbourg, p. 370 (1841); Bull. Soc.
Nat. Moscou, p. 270 (1847); P^rs i, p. 432 (1859); pars 4, p. 315
(1859); Motschulsky, Kàfer Russlands, p. 3 (1850); Solsky, Reise
Turkestan Fedtschenko, Col., vol. i, p. 4 (1874); Dokhturow,
Hor. Soc. Ent. Ross., p. 274 {1885); Roeschke, Monogr. Pal.
Cicind., p. 55 (i 89 i); Semenow, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 393,
396 (1895); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 349
(1908-191S).

Transcàspia, Oasi Tedschen. — N. Turkestan rus
oriental (Llac Balkasch i Pais de les set corrents).

2) transcaspica Semenow, (i-i)

Hor. Soc. Ent. Ross., p. 395, 400 (1895); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 349 (1908-1915).

Syr Daria ( R. del Turkestan ) . — S. de la Trans-
càspia (Oasi Tedschen).

C. hispànica Gory, (o-i)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 175 (1833); Marseul, L'Abeille, vol. 19,
p. 15 (1880); W. Horn, Monogr. Pa . Cicind., p. 107, 108, t. 3,

La col•lecció Codina 475

f. 12; t. 5, f. 31 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 349
(1908-1915).

S. de la Espanya oc. — S. de la Espanya oc. (Villa
Real, Càdiz, Chiclana, Algeciras, Tarifa).

i) turcica Schaum, (i çf-i $)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 43 (1859); Marsenl, L'Abeille, vol. 19,
p. 16 (1880); W. Hom, Moncgr. Pal. Cicind., p. 109; t. 3, f. 12»
(1891); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 349 (1908-1915).

Síria, pla del Vardar, Macedònia. — Acarcània, Ma-
cedònia (Salònica), Tessàlia (Volo), Anatòlia oc,
Rumània?

C. luctuosa Dejean. (o-i)

Spee. Col., vol. 5, p. 227 (18 31); Fairmaire et Coquerel, Ann.
Soe. Ent. Fr., p. 744 (1858); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind.,
p. 107, t. 3, f. II a; t. 5, f. 30 (1891); Bedel, Cat. Rais. Col. N.
Afrique, vol. i, p. 5, 11 (1895); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 349 (1908-1915).

Tànger. — Marroc (Tànger [R. Suani, R. Schwani]).
C illicebrosa Dokhturow, (i-o)

Hor. Soe. Ent. Ross., p. 280 (1885); W. Horn, Monogr. Pal.
Cicind., p. 125 (1891); Ent. Nachr., p. 216 (1900); in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 349, t. 19, f. 2 (1908-1915).

Transcàspia (Oasi Tedschen). — S. Bukhara or.,
Merw, S. de la Transcàspia (Oasi Tedschen).

C. deserticola Faldermann, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 355, t. 6, f. 1,2 (1836); Motschulsky,
Ins. Sibèria, p. 36 (1844- 1845); Marscul, L'Abtille, vol. 19,
p. 16 (1880); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 107, iii, t. 3,
f. 14 a; t. 5, f. S3 (1891); Tschitscherin, Hor. Soc. Ent. Ross.,
vol. 36, p. 100 (1903); n: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 349
(1908-1915).

Turkmènia. — País entre Kasan (Rússia central),
S. Caucàs ( Eriwan ) , Turkestan rus ( fins Samar-
kanda i Ferghana), Turkestan xino i Mongòlia.

alhonuhüa Tschitscherin, (o-i)

Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 36, p. 102 (1903); W. Horn, Münsch.
Kol. Zeitschr., vol. i, p. 339 (1903); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 350 (1908-1915).

Urals. — Esporàdic: Astrakan.

476 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. elegcms Fischer.

Ent. Ross., vol. 2, p. 9, t. 39, í. 15 (1823-1824); vol. 3, p. 11, f. 7;
P- 15. 37 (1825-1828); W. Hom, Monogr. Pal. Cicind., p. 107,
117, t. 4, f. I b-f; t. 5, f. 37 (1891); Seidlitz, Wien. Ent. Zcit.,
p. 149-150 (1890); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 350
(1908-1915).

Odessa fins Estepes dels Kirgis fins Altai, Estepes
de Turkmènia.

decipiens Fischer, (i cf-o 5)

Eot. Ross., vol. 3, p. 38, t. I, f. 14 {1825-1828); W. Horn, Monogr.
Pal. Cicind., p. 96, 117, 118 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 350 (1908-1915).

Urals.
volgensis, Dejean. (o-i)

Spec. Col., vol. I, p. 81 (1825); Icon., cd. 11, vol. i, p. :^7, t. 4,
f. 7 (1829); Küster, Kàfer Europa, vol. 24, n. 6 (1852); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 350 (1908-191 5).

Transilvània.
i) stigmatophora Fischer, (i-i)

Ent. Ross., vol. 3, p. 42, t. i, f. 10 (1825-1828); Motschulsky,
Kàfer Russland, p. 4 (1850); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind.,
p. 120, t. 4, f. I a, g-1 (1891); Ganglbauer, Kàfer Mitteleuropa,
vol. I, p. 16, 538 (1892); Csiki, Math. Naturw. Berichte Ungarn,
vol. 18, p. 136 t. 2, f. 6 (1900 [1902]); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 350(1908-1915).

Transilvània. — Salònica fins Transilvània i Rumà-
nia, fins Sarepta, Crimea.

Seidlitzi Kraatz, (o-i)

Deutsche Ent. Ze tschr., p. iii (1890); Wien. Ent. Zeit., p. 185
(1890); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 117-121, t. 4, f. i a,
g-1 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 350 (1908-1915).

Transilvània.

C circumdata Dejean.

dilacerata Dejean, (0-3)

Spec. Col., vol. 6, p. 237 (1831); Icon., ed. II, vol. i, p. t,S, t. 4, f. 8.
(1829); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 115, 116, t. 3 f. 17 e
(1891); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 350 (1908-1915).

Naxos, Cíclades. — Bulgària, Rumània or., Turquia,
Grècia, Illes Corfú, Cíclades, Lesbos, Anatòlia oc,
Sinaí?, S. Rússia oc.?.

La col•lecció Codina 477

i) impcrialis Klug.
circumdata Dejean, (i a"-i ç)

ex parte, Spec. Col., vol. i, p. 82 (1825); Icon., ud. II, vol. i,
p. 39, t. 5, f. I (1829); Servillc, Faiine Franc., vol. i, p. 9 (1830);
Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. vol. i, p. 76 (1834); Castelnau ,
Hist. Nat. Col., vol. i, p. 17, t. i, f. 8 (1840); Fauvel, Fauno
Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, 12 (1882); W. Hom, Monogr. Pal.
Cicind., p. 107, 114-116, t. 3, f. 17 a-d; t. 5, f. 36 (1891); Gangl-
bauer, Kàfer Mitteleuropa, vol. i, p. 16, 538 (1892); Barthe,
Miscell. Ent., vol. 16 (3, 4), Suplement, Cicind., p. 17 (1908);
Puel, Bull. Soc. Ent. France, p. 24-27, p. 25, í. i (1909); W.
Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 350 (1908-1915).

Grau-du-Roi, Saintes-Maries-de-la-Mer (Bouches-du-
Rhòne, Provença). — Sicília, Sardenya (Còrçega?),
S. de França i Espanya (Múrcia: San Pedró del
Pinatar!), Alger, Tunísia.

var. (o-i)

Grau-du-Roi, Etanys.
Marthac Barthe, (i-o)

Miscell. Ent., vol. 16 (3-4), Suplement, Cicind., p. 17 (1908);
Puel, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 24-27, p. 25, f. i (1909); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 350 (1908-1915).

Camarge, Provença.
C. litorea Forskal, (2-0)

Descrip. Ànim. etc, p. y? (no t. 24, f. a!) (1775); Klug, Symb.
Phys. Dec. 3, p. i, n. 2, t. 21, f. 2 (1832); W. Hom, Monogr. Pal.
Cicind., p. 107, 113, t. 3, f. 16; t. 5, f. 35 (1891); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 350 (1908-1915).

Bas-el-Bar (Vores del R. Nil). — Tunísia fins Mar-
roc, Andalusia, Sardenya, Sicília, Xipre, Síria, Sinaí,
Egipte fins Tadjura Bay, Aden, Illa Dahlak, «Mar
Roig».

Goudoti Dejean, (o-i)

Icon., ed. II, vol. i, p. 40, t. 5, í. 2 (1829); Spec. Col., vol. 5. p. 236
(1831); Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. i, p. 6, 12 (1895);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 350 (1908-1915).

Tunis.

47^ Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. chiloleiica Fischer, (oo'-iç)

Ent. Ross., vol. i, p. 5, t. i, f. 2 (1820-1822); vol. 3, p. 11, f. 6;
P- 15. 37 {1825-1828); Dejean, in: Latreille et Dejean, Hist. Nat.
Icon. Col. Europe, ed. i, vol. i, p. 56, t. 3, f. i (1822); Dejean,
Spec. Col., vol. I, p. 79 (1825); Icon., ed. II, vol. i, p. 35, t. 4, f. 5
(1829); Thoxi, Ent. Arch., vol. i, p. 9, t. 2, f. 2 (1827); Küster,
Kàfer Europa, vol. 24, n. 5 (1852); Dokhturow, Hor. Soc. Ent.
Ross., p. 259 (1885); Seidlitz, Wien. Ent. Zeit., p. 150 (1890);
W. Hom, Monogr. Pal. Cicind., p. 107, 121, t. 4, f. 2 a; t. 5, f. 38
(i 891); Ganglbaner, Kàfer Mitteleuropa, vol. i, p. 16, 538
(1892); Csiki, Math. Naturw. Berichte Ungam, vol. 18, p. 137.
t. 2, f. 5, 19, 21, 22 (1900 [1902]); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 351 (1908-1915).

Ungria. — Turquia i Ungria fins Turkestan rus
oriental (Ferghana), Estepes dels Kirgis, Transbai-
càlia, fins Tschi-Li, fins Tsche - Kiang, Tschusan
(Illa), Yunnan.

C. mongòlica Faldermann, (i-o)

Mém. Acad. So. St. Pétersbourg, Tom. 2, p. 349, t. 3, f. 2 {1835);
Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 18 (1880); W. Hom, Monogr. Pal.
Cicnd., p. 107, 123, t. 4, f. 3 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 351 (1908-1915).

Kiachta (N. Mongòlia). — N. Mongòlia fins Trans-
baicàlia i Cisbaicàlia.

C. inscripta Zoubkoff, (i-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 311 (1833); Marseul, L'Abeille, vol. 19,
p. 17 (1880); Dokhturow, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 260 (1885);
Kraatz, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 15 (1891); W. Hom, Monogr.
Pal. Cicind., p. 107, 124, t. 4, f. 4 (1891); Tschitscherin, Hor. Soc.
Ent. Ross., vol. 36, p. 105 (1903); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 351 (1908-1915).

Syr-Daria. — Païs comprès entre el S. O. del Mar
Caspi (Araxes), Astrakan, païs de les set corrents
(Semirjetschensk), Turkestan xino oc. i Turkmènia.

C. arenaria Fuesslin.

literata Sulzer, (i-i)

Abgerkürzte Gescliichte der Insecten, vol. i, p. 55, t. 6, í. 12
(1776); Schaum, Nat. Ins. Deutschl., vol. i, p. 28 (1856); Fauvel,
Fauna Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, 10 (1882); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 351 (1908-1915).

Stíria. — País entre Hérault (Sérignan), Allier, Yon-

La col•lecció Codina 479

ne, Luxemburg, Savoie, Suissa, Tirol i Lombardia,
Emília, Basilicata, Loire inferior?.

higdunensis Dejean, (i cf-o $)

Spec. Col., vol. I, p. 77 (1825); Icon. Insect., ed. 11, vol. i, p. 33,
t. 4, f. 3 (1829); Serville, Faune Franc. ed. 11, vol. i, p. 8, t. i a,
f. I {1830); Brullé, Hist. Nat. Insect., vol. 4, Col., vol. i, p. 77
(1834); Schaum, Naturgesch. Ins. Deutschl.. vol. i, p. 30 (1856);
W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 141, 143, t. 4, f. 14 a; t. 5,
f. 46 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect. fase, 82, p. 351 (1908-
1915)-

França or.
I. viennensis Schrank, (2-1)

Enum. Insect., p. 190 (1781); Schaum, Nat. Ins. Deutschl., vol. i
p. 28 (1856); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr. p. 322 (1891;

Münch. Kol. Zeitschr., vol. i, p. 344 (1903); Csiki, Math. Naturw.

Berichte Ungam, vol. 18, p. 138, t. 2, f. 7, 8 (1900 [1902]);

W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 352 (1908-1915).

Viena ( Àustria inf . ) . — Costa de Pomerània fins
Prussià or., paísos entre Itàlia, Suissa, S. Baviera,
Viena, Silesia ( Kaumitz, Namslau ) , Pola, Rumània
i Grècia, S. Rússia, Sibèria oc. fins Llac Baikal.

C. pseudodeseríicola W. Horn, (o-i)

Monogr. Pal. Cicind., p. 112, t. 3, f. 15; t. 5, f. 34 (1891); Münsch.
Kol. Zeitschr., vol. i, p. 339 (1903); Tschitscherin, Hor. Soc.
Ent. Ross., vol. 36, p. 103 (1903); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 352 (1908-1915).

Kaschgar ( Mongòlia ) . — Turkestan xino oc. i sud
occidental fins Dsungaria i Mongòlia.

C. contoria Fischer, (o-i)

Ent. Ross., vol. 3, p. 30, t. i, f. 11 (1825-1828); Ménétriés, Cat.
Rais. Col. Caucase et Perse, p. 96 (1832); Marseul, L'Abeille,
vol. 19, p. 14 (1880); Dokhturow, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 251
(1885); W. Hora, Monogr. Pal. Cicind., p. 134, t. 4, f. 9 a, b;
t. 5, f. 4 (1891); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 353 (1908-1915).

Kuschk (S. de la Rússia or.). — S. Anatòlia or., Mar
Negre or., tota la costa del Mar Caspi fins al Tur-
kestan rus or., Sibèria oc. fins Dsungaria, fins
Mongòlia, fins Kan-Su, Damiette.

480 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. liíterifera Chaudoir, (4 çf-^ $)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 80 {1842); Marseul, L'Abeille, vol. 19
p. 13 (iSSo); Dokhturow, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 252, t. 11,
f. 9 (1885); W. Hom, Monogr. Pal. Cicind., p. 134, 136, t. 4,
f. 10 a; t. 5, í. 42 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
P- 353 (1908-1915).

Elisabetpol (Caiicàs). — S. del Caucàs or., Mar
Caspi tota la regió meridional d'occident a orient,
Païs entre les Estepes dels Kirgis, Turkestan i N. de
la Pèrsia or.

C. Elisae Motschulsky,

Bull. Soc. Ent. Moscou, p. 487 (1859); Etud. Ent., p. 10 (1859);
Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 12 (1880); W. Horn, Monogr.
Pal. Cicind., p. 134, 136, t. 4, f. 11 a; t. 5, f. 43 (1891); in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 353 (1908-1915).

País entre la boca de l'Amur, Japó, Tsche-Kiang,
Yunnan i Mongòlia, Tseku («Tibet»).

amurensis Morawitz, (i-o)

Bull. Acad. Se. St. Pétersb., p. 189 (1862); vol. 5, p. 238 {1863);
Bates, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 227 (1873); p. 215 (1883);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 353 (1908-1915).

Tokio (Japó).

C. Irisignala Dejean, (5-5)

in: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europe, vol. i,
p. 54, t. 4, f. 7 (1822); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. j•; (1825);
Icon. ed. 11, vol. i, p. 32, t. 4, f. 2 (1829); Serville, Faune Franc.,
vol. I, p 7 (1830); Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. i, p. 76
(1834); Küster, Kàfer Europa, vol. 24, n. 4 (1852); A. Costa,
Fauna Regno Napoli, Col., vol. 2, Cicindelidae, p. 6, t. 25, f. i
(1857); Souverbie, Act. Soc. Linn. Bordeaux, vol. 20 (1882);
W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 134, 137, t. 4, f. 12 a-e; t. 5,
f. 44 (1891); Fauvel, Faune Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, 11
{1882); Ganglbauer, Kàfer Mittsleuropa, vol. i, p. 15, 537 (1892);
Vries van Doesburgh, Tijdschr. Ent., vol. 38, p. 4, 5, f. (1895);
Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. i, p. 6, 12 {1895); Everts,
Tijdschr. Ent., vol. 46, p. 135 (1903); Houlbert et Monnot (Faune
Ent. Armoricaine), Bull Soc. Se et Méd. de l'Ouest, vol. 13,
Suplement, Cicind., p. 8, 10, f. 7 (1904); Barthe, Miscell. Ent.,
vol. 16 (3. 4), Suplement. Cicind., p. 16 (1908); Dupuis, Ann.
Soc. Ent. Belg., p. 190, f. (1910); W. Horn, in: Wytsman. Gen.
Insect., fase. 82, p. 353 (1908-1915).

Lingreville, Manche, Grau-du-Roi, Bouches-du-Rhòne

La col•lecció Codina 481

( França ) ; Castelldefels , Estanys de Remolà (Lito-
ral de Barcelona). — Costa d'Hol•landa (Osborne)
fins Portugal, Marroc fins Trípoli, Costes d'Espanya
fins Grècia i fins al N. del Mar Negre, Crimea, Ana-
tòlia, Ciclades, Creta, Còrcega?, Sardenya?.

subsuturalis Souverbie, (o çf-i $)

Act. Soc. Linn. Bordeaux, vol. 20., p. 108 (1855); Kraatz, Dcuts-
sche Ent. Zeitschr., p. 59 (1879); Bull. Soc. Ent. Fr., p. 31 (1880);
Narcillac, ibidem, p. 51 (1880); Fauvcl, Faiine Gallo-Rhciianc,
vol. 2, p. 12 (1882); W. Horn, Monogr. ÍPal. Cicind., p. 139, 180
(1891); Dufour, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 320 (1912); Lambertie,
' Proc.-Verb. Soc. Linn. Bordeaux, vol. 66, p. 79 (1912); Barthe,
Miscell. Ent., vol. 22, p. i (1914); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 354(1908-1915).

La-Teste-de-Buch, Arcachon (Burdeus). — Esporàdic:
Arcachon, Burdeus.

C. pygmaea Dejean, (2-0) . ^

Spec. Col., vol. I, p. 78 (1825); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind.,
p. 145, t. 4, f. 15; t. 6, f. 17 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 354 (1908-1915).

Adana, R. Seihun (Àsia men.). — Anatòlia fins nord
de Pèrsia, N. Síria, Mesopotàmia.

C. melancholica Fabricius, (1-2)

Ent. Syst. Supil., p. 63 ('1798); W. Horn, in: Wytsman, Gen,
Insect., fase. 82, p. 354 (1908-1915).

Caire (Egipte), S. Espanya. — S. Espanya, S. Ità-
lia , Sardenya , Sicília , Malta , Cef alònia , Grècia,
Creta, Rhodes, Àsia menor, Síria i Palestina fins
Aràbia, Pèrsia fins Karachi, Punjab fins Bengala,
Caucàs fins Turkestan, Tot Àfrica (Comores?),
Cap Verd, Fernando Póo, 1. del Príncep, Sant Tomàs,
Annobon.

C. orieníalis Dejean, (1-2)

Spec. Col., vol. I, p. 93(1825); Solsky, Reise Turkestan Fedt-
schenko, CoJ., vol. i. Sant Petersburg, p. 7(1874); Dokhturow,
Hor. Soc. Ent. Ross., p. 263 (1885); W. Horn, Monogr. Pa].
Cicind., p. 131-133, t. 4, f. 8 b, c (1891); Münch. Kol. Zeitschr.,
vol. I, p. 340(1903); Kònig. Wien. Ent. Ziit., p. 248(1898);

482 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Tschitscherin, Rev. Russe Ent., vol. 3, p. 229(1903); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 354-355 (1908 1915).

Turkmènia. — S. Transcàspia oc, N. Pèrsia, Seis-
tan, Transcaucàsia, Ararat, Mesopotàmia? .

C. sublaceraía Solsky, (o cf-i $)

Reise Turkestan Fedtschenko, CoJ., vol. i, St. Petersburg, p. 8
( 1874); Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 12 ( 1880); Dokhturow,
Hor. Soc. Ent. Ross., p. 253 ( 1885); Wilkins, ibidem, vol. 24,
t. I, f. I (1889 1890); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 147,
t. 4, f. 16.»; t. 6, f. 18 ( 1891); Münch. Kol. Zeitschx., vol. i, p. 339
( 1903); Semenow, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 30, p. 230-235
( 1895-1896); W. Hom, in: Wytsman Gen. Insect., ase. 82,
p. 355 (1908-1915).

Turkmènia. — S. Caucàs, Armènia russa, Trans-
càspia, Sibèria oc, Turkestan fins Ferghana i Pa-
mir (Cachemir?), N. Pèrsia, límit cap a Belutschistan.

levithoracica W. Horn, (2-0)

Monogr. Pal. Cicind., p. 148, 149 ( 1891); Semenow, Hor. Soc.
Ent. Ross., p. 232, 235 (1896); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 355 (1908-1915).

Kulp (Armènia). — Caucàs, Armènia.
pianicola Semenow, (o-i)

Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 30, p. 233 (1895-1896); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 355(1908-1915).

Kisil-Arwat (Transcàspia).
i) vicaria Semenow, (o-i)

Hor. Soc. Ert. Ross., vol. 30, p. 232-236 (1895-1896); Tschit-
scherin, ibidem, vol. 36, p. 106 (1903); W. Horn, Münsch. Kol.
Zeitschr., vol. i, p. 339 (1903); in: Wytsman, Gen. Insect. fase.
82, p. 355 (1908-1915).

Mongòlia or. — Turkestan xino fins Nia, S. Gobi
fins Mongòlia or.

C. liinulata Fabricius, (o-i)

Spec. Ins., vol. i, p. 284(1781); Ent. Syst.,vol. i, p. 172(1792);
Syst. Eleuth., vol. i, p. 236 (1801); Olivier, Ent., vol. 2, n. 3;^,
p. 17, t. 2, f. 24 (1790); Enc. Méth., p. 730, t. 174, f. 14 (1790);
Herbst, Kàfer, vol. 10, p. 187, t. 172, f. 10 (1806); W. Hom,
Monogr. Pal. Cicind., p. 157, 159, 161, t. 6, f. 7 b, 24 (1891);
Münsch. Col. Zeitschr. vol. i, p. 340-344, 346 (1903); Beuthin,

La col•lecció Codina 483

Ent. Nachr., p. 360 [359-362] (1892); Badel, Cat. Rais. Col. N.
Afrique, vol. i, p. 4, 8 {1895); Tschitscherin, Hor. Soc. Ent.
Ross., vol. 2i^, p. 12-16 (1903); Grandi, Rivista Col. Ital., p. 85
105, t. 7, f. I, p. 12, 20; p. 220-227 (1906); Semenow, Revue
Russe Ent., p. 307, 309 (1908); Dupuis, Ann. Soc. Ent. Belg.
P- 193 (1910); Ferrer, Butll. Inst t. Catalana, Hist. Nat., ser. 2,
vol. 8, p. 83, t. 2, f. 6, 14; t. 4, f. II (1911); W. Hom, in: Wyts-
man. Gen. Insect., fase. 82, p. 356 (1908-1915).

Pollensa (Balears). — S. Espanya, Marroc fins Bar
ka, Còrçega, Lampedusa (Sicília?), Mallorca, S. Rús-
sia, Irkutsk (Tomsk), Pekin. (Esporàdic: Belut-
schistan, Servia, Líbia?, Caucàs?, Abisínia?, Bagdad.)

Barthelemyi Dupont, (i cf-o $)

In litt.; Gené, Mém. Accad. Se. Torino, p. 166 (1836); Fairmaire
et Laboulbène, Faune Ent. Française, vol. i, p. 4 (1854); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 356 (1908-1915).

Alger.
rectangularis Beuthin, (o-i)

Ent. Nachr., p. 94 (1890); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 356 (1908-1915).

Tànger.
Fahricii Beuthin, (2-3)

Ent. Nachr., p. 360 (1892); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 356 (1908-1915).

Mallorca, Tunis,
2) nemoralis Olivier, (3-2)

Ent., vol. 2, n. $3, p. 13, t. 3, f. 36 (1790); Enc. Méth., p. 729,
t. 174, f. 10 (1790); Gené, Mém. Accad. Torino, p. 166, (1836);
W. Horn, Monogr. Pal. Cicind.,p. 159-163, t. 6, f. 7-a, c-h (1891);
Grandi, Rivista Col. Ital., p. 93, t. i, f. 2, 10; p. 220-227 (1906);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 356(1908-1915).

Xipre, Caïffa, Síria. — Trípoli fins Marroc, Mancha
( N. França ) fins Espanya , illa Oléron , Balears,
S. França, Itàlia, Sicília, Malta, Elba (Sardenya?),
Migdia d'Europa or. al S. de: Istria, Croàcia, Ungría,
Podolia i Sarepta. Cíclades , Creta , Rodas , Xipre ,
AnatòHa, Síria, Palestina, Suez, Sinaí, Yemen, Pèr-
sia (fins Seistan), Estepes dels Kirgis fins Kolywan

484 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

i Altai ( Cisbaikàlia? , Transbaikàlia), Estepes de
Turkmènia, Turkestan fins Pamir i Mongòlia cen-
tral, Kuku Nor, N. Xina, Silèsia?? (Gleiwitz).

■ littoralis Herbst, (6 cT-ó $)

Kàfer, vol. 10, p. 166, t. 171, f. 2 (1806); Serville; Faune Fran-
çaise, ed. i, p. 4 (1821); ed. 11, p. 10 (1830); Dejean, in: Latrcille
et Dejean, Hist. Nat. Col. Europe, vol. i, p. 42, t. 3, í. 4, 5
(1822); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 104 (1825); Icon. ed. 11,
vol. I, p. 42, t. 5, f. 4 (1829); Fioher, Ent. Ross., vol. 3, p. 44
(1825-1828); Brullé, Hist. Nat. Insect., vol. 4, Col., vol. i, p. y^
(1834); Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. i, p. 17, t. i, f. 9 (1840);
Letzner, Zeitschr. Ent. Breslau, p. 45 (1849); Sthaum, Naturg.
Ins. Deutschl., vol. i, p. 31 (1856!); A. Costa, Fauna Regno Na-
poli, Col., vol. 2, Cicindelidea, p. 8 {1857); Pirazzolli, Bull. Soc.
Ent. Ital., vol. 4, p. 15 (1872); Fauvel, Faune Gallo-Rhénane,
vol. 2, p. 10 (1882); Beuthin, Ent. Nachr., p. 93 (1890); p. 359
(1892); Bedel, Cat. Rais, Col. N. Afrique, vol. i, p. 4, 9 (1895);
Houlbert et Monnot (Faune Ent. Armoricaine), Bull. Soc. Se.
et Méd., vol. 13, Suplement, Cicind., p. 8, 10 (1904); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 357 (1908-1915).

Peneke, Neusiedl. See (Ungria); Castelldefels, Vo-
res del R. Besòs i R. Llobregat, Estany de Remolà
(Litoral de Barcelona), Cartagena (Litoral de Múrcia).

Ragusai Beuthin, (0-2)

Ent. Nachr., p. 93 (1890); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 357 (1908-1915).

Vores del R. Llobregat (Litoral de Barcelona).
conjunctae-pustulata Dokhturow, (4-1)

Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 21, p. 438 (1887); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 357 (1908-1915).

Tunis, Syr-Daria. — Esporàdic per tot ( Litoral de
Barcelona!), localitzat en l'Asia central [al N. del
Tibet or. fins l'alt itut de 14,000 peus].

3) Fiorii Grandi, (2-1)

Rivista Col. Ital., p. 99, t. i, f. 5, 7, 9, if; p. 221, 227 (1836);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,' fase. 82, p. 357 (1908-1915).

Golf Aranci, Carloforte (Sardenya). — Sardenya.
C aphrodisia Baudi, (i-o)

Berl. Ent. Zeitschr., p. 195 (1864); Marseul, L'Abeille, vol. 8,
p. 4 (1871); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 332 (1891);

La col•lecció Codina 485

Müuch. Kol. Zeitschr., vol. i, p. 340(1903); Beuthin, Ent. Nachr.,
p. 24 (1893); Tschitscherin, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 36, p 12-15
(1903); Grandi, Rivista Col. Ital., p. 102, 222-227 (1906); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 358 (1908-1915).

N. Síria. — Síria, Xipre.
C. Fischeri Adams, (i c^-o $)

Mém. Soc. Nat. Moscou, vol. 5, p. 279 {1817); Fischer, Ent.
Ross.» vol. I, p. 9, t. I, í. 6 (1820-1822); vol. 3, p. 34 (1825-1828);
Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 103 (1825); Icon. ed. 11, vol. i, p. 41,
t. 5, f. 3 (1829); Thon, Ent. Aichiv., vol. i, p. 9, t. 2, f. 6 (1827);
Ménétriés, Cat. Rais. Col. Caucase et Perse, p. 96 (1832); Germar,
Fauna Ins. Europae,, vol. 23, t. 2 (1845); Küster, Kàfer Europa,
vol. 7, n. 2 (1846); Solsky, Reise Turkestan Fedtschenko, Col.
St. Petersburg, vol. i, p. 5 (1874); Dokhturow, Hor. Soc. Ent.
Ross., p. 270 (1885); Jakovleff, ibidem, vol. 21, p. 5 (1887);
Beuthin, Ent. Nachr., p. 207 (1890); p. 376 (1892); W. Horn,
Monogr. Pal. Cicind., p. 150, 153, t. 6, f. 3 a-e, 21 (1891); Gangl-
bauer, Kàfer Mitteleuropa, vol. i, p. 17, 538 (1892); Csiki,
Math. Naturw. Berichte Ungarn, vol. i'8, p. 139, t. 2, f. 9 (1900
[1902]); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 359
(1908-1915).

Adana (Àsia men.). — Païs entre Bulgària, S. Rússia,
Turkestan, N. Afghanistan oc, S. Pèrsia or., Síria,
Anatòlia, Xipre, Rhodes, Grècia i Albània oc.,
Ungria??.

alasanica Motschulsky, (i-i)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 91, t. 6, f. a (1839); Dokthurow, Hor.
Soc. Ent. Ross., p. 271 (1885); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 359 (1908-1915).

Munt. Ghissar (Turkestan), Caucàs.
odopunctata Loew, (i-i)

Stett. Ent. Zeit., p. 339 (1843); in: Wytsman, Gen. Insect., fase.
82, p. 359 (1908-1915).

Síria.
syriaca Trobert, (i-o)

Bull. Soc. Ent. France, p. 36 (1844); W. Hom, in: Wj^tsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 359 (1908-1915).

Asia Menor.
C. concolor Dejean, (1-2)

ki: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Col. Europa, vol. i, p. 42,
t. 3, f. 3 (1822); Icon. ed. 11, vol. i, p. 19, t. 2, í. 5 (1829); Spec.

486 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Col., vol. 5, p. 226 (1831); W. Hom, Monogr. Pal. Cicind., p. 150,
152, t. 6, f. 2, 20 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
P- 359 (1908-191S).

Naxos, Illes Cíclades (Grècia). — Grècia, Cíclades,
Creta, Sporades (Rhodes), Síria, Xina.

C. caucàsica Adams, (2 çf-o ç)

Mém. Soc. Nat. Moscou, vol. 5, p. 280 (1817); Fischer, Ent.
Ross., vol. 3, p. 32, t. I, f. 4 (1825-1828); W. Horu, Monogr. Pal.
Cicind., p. 150, t. 6, f. I.», 19 (1891); Beuthin, Ent. Nachr., p. 155
(1893); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 359
(1908-1915).

Bukhara. — Païs entre Anatòlia, Mesopotàmia, nord
Pèrsia, Turkestan, Estepes dels Kirgis.

strigata Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. I, p. 78 (1825); Icon. ed. 11, vol. i, p. 34, t. 4,
f. 4 (1829); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, 359
(1908-191S).

Vall Araxes (Caucàs).
C Sturmi Ménétriés, (i-o)

Cat. Rais. Col. Caucase et Perse, p. 95 (1832); Faldermann,
Fauna Transc, vol. i, p. 6, t. i, f. 2 (1836); Marseul, L'Abeille,
vol. 19, p. II (1880); Dokhturow, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 263
(1885); W. Hom, Monogr. Pal. Cicnd., p. 151, 152, t. 6, f. i b
(1891); Beuthin, Ent. Nachr., p. 157 (1893); W. Horn, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 360 (1908-1915).

Dongus-Tau (Turkestan). — S. del Caucàs or., Trans-
càspia fins Turkestan rus or. (Alai).

Staudingeri Kraatz, (2-0)

Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 337 {1883); Dokhturow, Hor. Soc.
Ent. Ross., p. 265 (1885); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect
fase. 82, p. 360 (1908-1915).

Bukhara.
C. niloíica Dejean, (0-2)

Spec. Col., vol. I, p. 119 {1825); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 360 (1908-1915).

Philae (Illa del R. Nil, Alt Egipte), Alger. — Sinaí,
Egipte fins Somalis ital.

La col•lecció Codina 487

C. laelescripta Motschulsky, (o d" -2 $)

Schrenck's Reisen Amur, vol. 2, p. 88, t. 6, f. i (1860); Bates,
Trans. Ent. Soc. Lond., p. 227 (1873); Kolbe, Archiv. Naturg.,
vol. 52, pars I, p. 163 (1886); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind.,
p. 163, t. 6, f. 8.», b (1891); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 360 (1908-1915).

Japó. — País entre la boca del R. Amur, Sachalín,
Japó, Fu-Kien, Kiang-Si, Sz'Tschwan i Ordos (Mon-
gòlia), Illes Riu-Kiu.

circum-picta W. Horn, (o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 91 (1895); ií^í Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 360, t. 19, f. 4 (1908-1915).

Komakura, Riu-Kiu (Japó).
C. flexuosa Fabricius, (10-5)

Mant. Ins., vol. i, p. 186(1787); Ent. Syst., vol. i, p. 173 (1792);
Syst. Eleuth. vol. i, p. 257 (1801); Olivier, Ent, vol. 2, n. 33,
p. 18, t. I, f. 10 (1790); Enc. Méth., p. 731, t. 174, f. 16 (1790);
Panzer, Fauna German., vol. 2, p. 18 (1793); Herbst, Kàfer,
vol. 10, p. 157, t. 170, f. 6 (1806); Dejean, in: Latreille et Dejean,
Hist. Nat. Icon. Col. Europe, vol. i, p. 58, t. 5, f. 3 {1822);
Dejean, Spec. Col., vol. i, p. iii (1825); Icon. ed. 11, vol. i, p. 44,
t. 5, f. 5 (1829); Serville, Fauna Franc. ed. i, vol. i, p. 5 (1821);
ed. II, p. 10 (1830); Fischer, Ent. Ross.,vol. 3, p. 45, t. i, f. 13
(1825-1828); Brullé, Hist. Nat. Insect., vol. 4, Col., vol. i, p. 74
(1834); Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. i, p. 18, t. 2, f. 2 (1840);
Küster, Kàfer Europa, vol. 6, n. 3 (1846); Fauvel, Faune Gallo
Rhénane, vol. 2, p. 5, 9 (1882); Beuthin, Ent. Nachr., p. 137.
(1890); p. 2^^ (1892); W. Hom, Monogr. Pal. Cicind., p. 169-172,
t. 6, f. 12, f. g, 26 (i 89 i); Ganglbauer, Kàfer Mitteleuropa,
vol. I, p. 18, 539 (1892); Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. i,
p. 8 (1895); Ponselle, Feuille Jeunes Natur., vol. 30, p. 11 1
(1900); Houlbert et Monnot (Faune Ent. Armoricaine), Bull.
Soc. Se. et Méd. Ouest, vol. 13, Suplement, Cicind., p. 8, 10,
f. 8 (1904); Barthe, Miscell. Ent., vol. 16 (i, 2), Suplement,
Cicind., p. 2-3 (1908); Dupuis, Ann. Soc. Ent. Belg., p. 191
(1910); Ferrer, Butll. Instit. Catalana Hist. Nat., sèrie 2, vol. 8,
p. 84, t. 2, f. 7, 13; t. 4, f. 12 (191 i); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 361, f. 145 (p. 36) (1908-1915).

Vores dels rius Besòs i Llobregat, Can Tunis, Castell-
defels (Litoral de Barcelona), Artesa de Segre, Mallor-
ca; La Bonde, Vaucluse (S. de la França or.). — Trípoli
fins Marroc, Portugal, Espanya, França (al N. fins
Bretanya, Fontainebleau; a l'orient fins Savoia i Pro-

488 Junta de Ciències 'Naturals de Barcelona

vença), Suissa, (Dalmàcia?, S. Rússia?, Mar Caspi
prop del Wolga?, Caucàs?). Síria fins Egipte, Illa
Oléron, Balears, (Còrçega?), Sardenya, Sicília, Linosa.

lunata Beuthin, (4 cf-S $)

Ent. Nachr., p. 138 (1890); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
íasc. 82, p. 361 (1908-1915).

Manresa, Castelldefels, Mallorca.
egena Beuthin, (1-3)

Ent. Nachr., p. 334 (1892); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 361 (1908-1915).

Vores del R. Besòs (Litoral de Barcelona); La Bonde
(Vaucluse), Guadalajara.

Mülleriana Beuthin, (o-i)

Ent. Nachr., p. 334 (1892); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.
fase. 82, p. 361 (1908-191S).

Vores del R. Besòs (Litoral de Barcelona).
lurida Dejean, (o-i)

in. htt. Cat. ed. 2, p. 2 (1821); Spee. Col., vol. i, p. 113 (1825);
Ragusa, II Natur. Sieil., p. 85 (1903); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 361 (1908-1915).

Vores del R. Besòs (L toral de Barcelona).
smaragdina Beuthin, (0-3)

Ent. Nachr., p. 139 (1890); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 361 (1908-1915).

Castelldefels, Mallorca; La Bonde (Vaucluse). — Vo-
res del R. Besòs (Litoral de Barcelona).

i) sardea Dejean, (2-3)

Spec. Col., vol. 5, p. 252 (1831); Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4,
Col., I, p. 75 (1834); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 171, 172,
t. 6, f. 12.» {1891); n: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 361
(1908-191S).

Carloforte (Sardenya). — Alger, Tunísia, Sicília, Sar-
denya.

humeralis Beuthin, (i-i)

Ent. Nachr., p. 335 (1892); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 562 (1908-1915).

Golf Arauci (Sardenya).

La col•lecció Codina 489

apicalis Beuthin, (i çf-i $)

Ent. Nachr., p. 335 (1892); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insoct.
íasc. 82, p. 362 (190S-1915).

Carloforte.
semiapicalis Beuthin, (o-i)

Ent. Nachr., 335 (1892); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 62, 362 {1908-1915).

Carloforte.

C. Peletieri Lucas, (o-i)

Bull. Soc. Ent. Fr., p. 109 (1847); Hist. Nat. Ànim. Àrtic. Algérie,
vol. 2, p. 560, t. I, f. 4 a-f (1849); Reiche, Bull. Soc. Ent. Fr.,
p. 56 (1854); (Castelnau, in litt.); Bouquet, Lucas, Fairmaire,
Rev. Mag. Zool., p. 157-159 (1855); Bull. Soc. Ent., Fr., p. 23,
24; p. 207, 253 (1855); Truqui, Rev. Mag. Zool., p. 88 (1855);
Bull. Soc. Ent. Fr., p. 49, 50 (1855); Marscul, L'Abeille, vol. 19,
p. 4 (1880); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 173, 174, t. 6,
í. 13 (1891); in: Wytsman, Gen. Insect., íasc. 82, p. 362 (1908-
1915)-

Alger. — Alger.
C. Tniquii Guérin, (i-i)

Bull. Soc. Ent. Fr., p. 50 (1855); Rev. Mag. Zool., p. 254 (1855);
Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 3 (1880); W. Horn, Monogr. Pal.
Cicind., p. 173, 174, t. 6, f. 14, 27 (1891); Münch. Kol. Zeitschr.,
vol. I, p. 337 (1903); Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. i,
p. 4, 7 (1895); Expl. Seient. Timis, Col., p. 2 (1900); Bourgeois,
Bull. Soc. Ènt. Fr., p. 40-42 (1897); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 362 (1908-1915).

Gafsa, Oasi de Tunis. — Alger fins Trípoli. •

C. Rikhiei Vigors,

Zool. Journ., vol. i, p. 414, t. 15, f. 2 (1825); Truqui, Rev. Mag.
Zool., p. 87, 207, 253, 255 (1855); Bull. Soc. Ent. Fr., p. 49
(1855); Guérin, ibidcm, p. 50 (1855); Marseul, L'Abeille, vol. 19,
p. 3 (1880); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 173, 175, t. 6,
í. 15, 28 (1891); Deutsche Ent. Zeitschr. p. S37 (1893); p. 12
(1894); Ent. Nachr., p. 19 (1897); Münch. Kol. Zeitschr., vol. i,
P- 337 (1903); Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. i, p. 4,
6 (1895); Burgeois, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 40-42 (1897); W. Horn,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 362 (1908-1915).

Tunis, Trípoli. — Tunis, Trípoli.

33

490 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

I. simulans Bedel, (i c/-i $)

Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. i. p. 4 (1895); Burgeois, Bull.
Soc. Ent. Fr., p. 41, 42 (1897); W. Hom, Münch. Kol. Zeitschr.,
vol. I, p. Ti;íj (1903); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase.
82, p. 362 (1908-1915).

Spliax (Tunis).- — Tunis.
i) leucosticta Fairaiaire, (i-i)

Ann. Soc. Ent. France, p. 745 (1858); Marseul, L'Abeille, vol. 19,
p. 5 (1880); W. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 176, t. 6, f. 16 (1891);
Münch., Kol. Zeitschr., vol. i. p. ^^y {1903); Bedel, Cat. Rais.
Col. N. Afrique, vol. i, p. 4, 7 (i895); Espí. Seient. Tunis, Col.,
p. I {1900); Burgeois, Bull. Soc. Ent. France, p. 40-42, t., p. 41
(1897); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 362
(1908-191S).

Sphax (Tunísia).

V. — Regió Nearctica
C. formosa Say, (i(/-o$)

«Amer. Ent., s. 6» (teste Say. Journ Acad. Nat. Se. Philad.,
p. 19 [1817]); Journ. Acad. Nat. Se. Philad., p. 19 (1817); Amer.
Ent., vol. I, t. 18 (1824); Trans. Amer. Philos. Soc., p. 422 (no
t. 13, f. 10) (1818); Dejean, Spec. Col., vol. 2, p. 423 (1826); Le
Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. New- York, p. 180 (1848); Trans.
Amer. Philos. Soc. p. 39, t. i,f. 18 (1856); Schaupp, Bull. Broo-
klyn Ent. Soc, vol. 6, p. 80, 91, t. 2, í. 48 (1883, 1884); Fall,
Ent. News, Philadelphia, p. 176 (1895); Leng, Trans. Amer. Ent.
Soc, p. 115, 135, 136, t. 3 (1902); E.-D. Harris, Joum. New York,
Ent. Soc, p. 47 (1909); N. Amer. Cicind., in: The Harris Collection
p. I (191 i); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 371
(1908-191S).

Salida (Colòmbia). — Païs entre Ohio, Texas i Ne-
braska, Colorado i Idaho, Colòmbia angl.

i) nianitoha Leng, (3-1)

Trans. Amer. Ent. Soc, p. 137, t. 3 (1902); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 371 (1908-1915).

Canadà. — Manitoba.
2) generosa Dejean,

Spec. Col., vol. 5, p. 231 (1831); Gould, Boston Journal, vol. i,
p. 42, t. 3, f. 2 (1834); Emmons, Agric New Yoik, vol. 5, p. 34,
t. 17, f. 2 (1854); Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. New York,

La col•lecció Codina 491

p. 179 (1848); Trans. Amer. Philos. Soc, p. 39, t. i, f. 17 (1856);
Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 91, t. 2, f. 49, 50
(1883-1884); G. Hom, Ent. New, Philadeephia, p. 26, t. i, f. 2, 3
(1892); Leng et BeutenmüUer, Journ. New York Ent. Soc, vol. 2,
p. 89, 92, t. 2, f. 13 (1894); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 135,
136, t. 2, 3 (1902); E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: The Ha-
rris Collection, p. 2 (1911); W. Horn, in: Wytsman, Gen. In-
sect., fase 82, p. 371 (1908-1915).

New York. — Paï? entre Wisconsin i Ohio, New
Hamsphire, Virgínia, Kentucky i Iowa, Kansas.

C. Lengi W. Horn.

venusta Le Conte, (i çf-i $)

Le Conte, Ann. Lyceum, Nat. Hist. New York, p. 179, t. 13,
f. 6 (1848); Trans. Amer. Philos. Soc, p. 39, t. i, f. 16 (1856);
Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 91, t. 2, f. 51, 54
(1883-1884); Fall, Ent. News, Philadelphia, p. 176 (1895); Leng,
Trans. Amer. Ent. Soc, p. 135, 137, t. 3 (1902); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect. fase 82, p. 372 (1905-1915).

Aweme (Manitoba), Denver (Colòmbia). — Nou Mè-
xic, Colorado, Kansas fins Manitoba. Montana.

C. limbata Say, (2-2)

Joum. Acad. Nat. Se Philad., p. 141 (1823); Le Conte, Proc
Acad. Nat. Se Philad., p. 61 (1856); Austin, Psyche, vol. i,
P- 33 (1875); Schaupp, Butl. Brooklyn Ent. Soc, vol 6, p. 93
(1883-1884); G. Horn, Ent. News, Philadelphia, p. 26, t. i, f. 5
(1892); Knaus, ibidem, p. 284 (1895); Weed, Life Histories of
Amer. Insects, New York, p. 23 (f. 9,, p. 22) (1901); Leng, Trans.
Ann. Ent. Soc, p. 116, 152, t. 4 (i9i2);W. Hom, in: Wytsman
Gen. Insect., fase 82, p. 572 (1908-1915).

Aweme (Manitoba). — Colorado, Nebraska fins Ma-
nitoba.

C. piirpiirea Olivier, (2-2)

Ent., vol. 2, n. 33, p. 14, t. 3, f. 34 {1790); Enc Méth., p. 729,
t. 174, f. 11; Herbst, Kàfer, vol. 10, p. 195, t. 173, f. 7 (1806);.
Say, Trans. Amer. Philos. Soc, p. 419, t. 13, f. 8 (1818); Gould,
Boston Journal, vol. i, p. 44 (1834); Kirby, Fauna Boreal. Amer.,
vol. 4, p. 1 1 (1837); Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. New York,
p. 176 (1848); Trans. Amer. Philos. Soc, p. 37, t. i, f. 14 (1856);
Agrif. New York, vol. 5, p. 35 (1854); Schaupp, Bull- Brooklyn, Ent.
Soc, vol. 6 p. 80 89 t. 2 f. 37 (1883-1884); Leng et Beuten-
müUer, Journ. New York Ent. Soc, vol. 2, p. 89, 91, 92, t. 2, f. 11,
12 (1894) (Forma de prioiitat, varietats del Nord or.); Weed,
Life Histories of Amer. Insects. New York, p. 24, f. loa (1901);

492 Junta de Ciències Naturale de Barcelona

Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 115, 130, t. 2, 3 (1902); Jouni.
New York Ent. Soc, vol. 10, p. 238 (1902); Laiitz, Trans. Kansas
Acad. Se, vol. 10, p. 255-257 (1905) (Forma de prioritat i va-
rietats); Smyth, Trans. Kansas Acad. Se, vol. 21, p. 184(1908);
E.-D. Harris. N. Amer. Cicind., in: the Harris Collecíion, p. 4-8
(i 91 i); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 372
(1908-1915).

Swisvale, Pensilvània. — S. de Canadà (Vancouver
fins Quebec ). Tots els EE. UU. d'Amèrica. Pot ser
falta en les regions compreses entre: S. Carolina, Llui-
siana i Florida; Obregon, Wyoming, Colorado i Cali-
fòrnia.

Auduboni Le Conte, (o o"-! 5)

Boston Journ., p. 207, t. 18, f. 7 (1845); exparte Ann. Lyceum
Nat. Hist. New York, p. 176 (1848); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase 82, p. 373 (1908-1915).

Rocky, Mountains. — Aquests exemp. verds es tro-
ben esporàdics per tot; especialment freqüents, més
o menys localitzats, en les regions compreses entre
Kansas, Califòrnia, Colòmbia angl. i Dakota.

I. splendida Hentz, (i-o)

Trans. Amer. Philos. Soc, p. 254, t. 2, f. 3 (1830); Le Conte, ibi-
dem, p. 37, t. I, f. 13 var. (1856); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent.
Soc, vol. 6, p. 90, t. 2, f. 45, 46, p. iio (1833-1834); G. Horn, Ent.
News, Philadelphia, p. 27, t. i, f. 14 (1892); Leng, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 105 (1902); Journ. New York Ent. Soc, p. 133
(1902); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 2i73 (1905-1915).

Kansas. — País entre Virgínia, N. Carolina, Llui-
siana, Texas, Colorado, Nebraska, Minnesota i Mis-
suri, New York?.

i) transversa Leng, (i-o)

Trans. Ann. Ent. Soc, p. 131, t. 3 (1902); Smyth, Trans. Kansas
Acad. Se, vol. 21, p. 182, 183 (1908); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 2:7?) (1908-1915).

Estats Units d'Amèrica. — Païs entre Colorado, Iowa,
Illinois, Nova Jersey, Geòrgia i Missurí.

II. limhalis Klug, (o-i)

Jahrbücher, vol. i, p. 29 (1834); Le Conte, Ann. Lyceum Nat.
Hist. New York, p. 177 (1848); Trans. Ann. Philos. Soc, p. T,y
(1856); Th.-W. Harris, in: Scudder, Ent. Corresp. Harris, Occa-
sional Papers, vol. i, Boston Soc. Nat. Hist., p. 105 (1869);

La col•lecció Codina 493

Schaupp, Bull. Brookl^ai Ent. Soc, vol 6, p. 90, t. 2, f. 42-44
(i 883- 1 884); Leng, Trans. Am. Ent. Soc, p. 131, t. 3 (1902); Ca-
sey, Memoirs Col., n. 4, p. 8, 22 (1913); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. ;í72i (1908-1915).

Pensilvània. — Païs entre Nova Escòcia, Manitoba,
Nevada, Nou Mèxic, Colorado, Kentucky, Ohio i
Nova Jersey.

var. (o-i)

Iowa City (Iowa).
C ancocisconensis Th.-W. Harris, (2 cf-o $)

Fam ly Vis tor, Cleveland, pars 2, n. 39 (1852); Haldeman,
Proc Acad. Nat. Se Philad., p. 361 (1853); Le Conte, Trans. Amer.
Philos. Soc, p. 38, t. I, f. 15 (1856); Schaupp, Bull. Braoklyn
Ent. Soc, vol. 6, p. 81, 93, t. 2, f. 47; t. 5, f. 130 (1883-1884);
Leng et Beutenmüller, Journ. New York Ent. Soc, vol. 2, p. 89,

92, t. 2, f. 14 (1894); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 116, 143,
t. 2, 3 (1902); Dow, Ent. News, Philadelphia, vol. 22, p. 272 (191 1);
Casey, Memoirs Col., n. 4, p. 9, 27 (1913); W. Horn, in: Wyts-
man; Gen. Insect., fase 82, p. 374 (1908-1915).

Iowa, Buffalo. — Localitzada en el païs de Buffalo,
Ermont, Nou Hamsphire, Virgínia i Illinois.

C. duodccimgiiíiata Dejean, (2-2)

Spec Col., vol. I, p. 7S (1825); vol. 5, p. 211 (1831); Gould, Bos-
ton Journ., vol. i, p. 51, t. 3, f. 3, (1834); Emmons, Agre New
York, vol. 5, p. 37, t. 17, f. 3 (1854); Le Conte, Trans. Amer.
Philos. Soc, p. 42, t. f. 24, 24 var. (1856); Schaupp, Bull. Broo-
klyn Ent. Soc, vol. i, p. 56, í. d (1878); vol. 6, p. 95, t. 3. f. 6y,
t, 5, f. 135 (1883-1884); Fall, Ent. News, Philadel. p. 308 (1901);
Leng et Beutenmüller, Journ. New York Ent. Soc, vol. 2, p. 89,

93, t. 2, f. 17 (1894); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 234
(1902); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 146, 148, t. 3 (1902);
12. D. Harris, N. Amer. Cicind., in: the Harris Collect on, p. 9 12
(191 i) (Forma de prioritat i varietats); Casey, Memoirs Col.,
n. 4, p. 9, 26-28, 31 (1913); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase 82, p. 374, f. 95 (1908, p. 33. 191 S).

Pensilvània, Cranford, New York, Chestnut. — Sud
Canadà (Alberta fins Terranova), EE. UU. d'Amè-
rica, N. or. de Wisconsin, Kansas, Geòrgia, Texes.

i) repanda Dejean, (1-3)

Spec Col., vol. I, p. 74 (1825); Kirby, Fauna Bor. America, vol. 4,
P- 9 (1937); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. i, p. 56,
f. a (1878); vol. 6, p. 81, 94, t. 3, f. 62; t. 5, f. 132 (1883 1884);

494 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Leng et Bentenmüller, Journ, New York Ent. Soc, vol. 2, p. 89,
93, t. 2, f. i6( 1894); E.-D. Harris, ibidem, p. 28 ( 1901); Fall, Ent.
News, Philadelphia, p. 308 (1901); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc,
p. 116, 146, 147, t. 2(1902); Journ. New York Ent. Soc, p. 238
( 1902); Casey, Memoirs Co]., n. 4, p. 9, 26, 28 ( 191 3); W. Horn, in.
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 374, í. 91 (p. 32) ( 1908 191 5).

Pensilvània, Nepperhan, New York, Curtland, La-
kehurst. — S. Canadà (Vancouver i Colòmbia an-
glesa fins Quebec ) , Orient de Minosota , Colorado,
Arizona.

C. hirticoUis Say, (6 cf-s 2)

Journ. Acad. Nat. Se. Philad., p. 20 (1817); Trans. Amer. Philos.
Soc, p. 411, t. 13, f. 2 (1818); Kirby, Fauna Bor. America, vol. 4,
p. 8 (1837); Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. New York,
p. 180 (1848); Trans. Amer. Philos. Soc, p. 43, t. i, f. 26 (1856);
Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. i, p. 56, f. 6 (1878);
vol. 6, p. 82, 96, t. 3, f. 66; t. 5, f. 137 a (1883-1884); Packard,
Pysche, vol. 5, p. 228 (1889); Leng et Bentenmüller, Journ.
New York Ent. Soc, vol. 2, p. 89, 93, t. 2, f. 18 (1894); Weed,
Life Histories of Amer. Insects. New York, p. 24, f. 10 b (1901);
Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 147, 151, t. 2 (1902); E.-D.
Harris, N. Amer. Cicind., in the Harris Collection, p. 14, 15
(1911) (Forma de prioritat i varietats); W. Horn, in: Wytsmin,
Gen. Insect., fase 82, p. 375 (1908-1915).

Van Cortland, New York City, Fire Island, Far
Rockway, Edgemere. — EE. UU. d'Amèrica al or. de
Manitoba, Idaho, Oregon, Mèxic.

ponderosa J. Thomson, (o-i)

Arcana Natur., p. 89 (1859); Bates, Biol. Centr. Amer., Col.,
vol. I, p. 10, t. I, f. 18 (1881); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc,
p. 147, 152, t. 3 (1902); W. Horn, in; Wytsman, Gen. Insect.,
fase 82, p. 375 (1908-1915).

Mèxic. — Esporàdic per tot; més freqüent al S. del
territori (Mèxic).

gravida Le Conte, (i-o)

Ann. Lyceum Nat. Hist. New York, p. 170 (185 1); Leng, Trans.
Amer. Ent. Soc, p. 147, 151 (1902); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 375 (1908-1915).

San Pedró (Califòrnia). — Califòrnia, Oregon.
C. laiesigimta Le Conte, (i-i)

Ann. Lyceum Nat. Hist. New- York, p. 172 (1851); Trans. Amer.
Philos. Soc, p. 39, t. I, f. 19, 19 var. (1856); Schaupp, Bull.

La col•lecció Codina 495

Brooklyn Eiit. Soc, vol. 6, p. 81, 91, t. 3, f. 57, 58 (1883-1884);
Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 115, 135, 138, t. 3 (1902);
Blaisdell, Zoe, vol. 3, p. 47, 48 (1892); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 375 (1908-1915).

Mèxic. — N. Mèxic oc. fins S. Califòrnia (San Diego).
C. iranquebarica Herbst, (i cf-i $)

Kàfer, vol. 10, p. 178, t. 171, f. 12 (1806); E.-D. Harris, N. Amer.
Cicind., in the Harris CoUection, p. 16-19 (191 1); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 376 (1908-1915).

Aweme, Manitoba, S. Canadà. — S. Canadà i tot
el territori dels Estats Units d'Amèrica.

vulgaris Say, (2-2)

Trans. Amer. Philos. Soc, p. 409, t. 13, f. i (18 18); Kirby, Fauna,
Bor. America, vol. 4, p. 10 (1837); Gould, Boston Journ., vol. i,
p. 43 (1834); Le Conte, Ann. Syc Nat. Hist. New York, p. 179
(1848); Trans. Amer. Philos. Soc, p. 40, t. i, f. 20 (1856); Em-
mons, Agric New York, vol. 5, p. 34, t. 17, f. 12 d-e (1854);
Schaupp, Bull. Brooklyn, Ent. Soc, vol. i, p. 56, f-c (1878);
vol. 6, p. 81, 93, t. 2, f. 52; t. 5, f. 131 (1883-1884); G. Horn,
Ent. News, Pdiladelphia, p. 26, t. i, f. i (1892); Leng et Bsu-
ttnmüUer, Journ. New York Ent. Soc, vol. 2, p. 89, 92, t. 2,
f. 15 (1894); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 116, 144, t. 3
(1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 376
(1908-191S).

Swisvale (Pensilvània).
I. sierra Leng, (i-i)

Trans. Amer. Ent. Soc, p. 144, 146, t. 3 (1902); Wickham, Ent.
News, Philadelphia, p. 45, 46 (1906); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase 82, p. 376 (1908-1915).

Calaveras (Califòrnia). — Califòrnia (Plumas Co. fins
Calaveras Co.).

i) vihcx G. Horn, (0-2)

Proc Acad. Nat. Se. Philad., p. 395, f. (1866); Schaupp, Bull.
Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 94, t. 2, f. 53 (1883-1884); Leng,
Trans. Amer. Ent. Soc, p. 144, 145, t. 3 (1902); W. Horn, Deut-
sche Ent. Zeitschr., p. 185 (1903); Wickham, Ent. News, Phila-
delphia, p. 46-47, t. 1-6 (1906); E.-D. Harris, N. Amer. Cicind.
in the Harris CoUection, p. 19 (191 1); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase 82, p. 376 (1908-1915).

San Joaquín Mill. Tulare (Colorado), Kern River
(Califòrnia). — Païs entre Califòrnia, Colòmbia an-
glesa, Montana, Idaho i Utah.

4o6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. ienuicinda Schaupp, (2 cf-i $)

Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 122, f. (1883-1884); W. Horn,
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 235 (1902); Leng, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 116, 135, 138, t. 3 (1902); Cascy, Memoirs Col.,
n. 4, p. 10 (191 3); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82.
p. 377 (1908-1915).

Saltair (Utah). — Colorado, Utah.
C. bdlisima Leng, (0-2)

Trans. Amer. Ent. Soc, p. ii6, 142, t. 4 (1902); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. ^yy (1908-1915).

Newp't, Oregon. — Oregon.
C. longilabris Say, (i-i)

Long's Exped., vol. 2, p. 268 (1824); Le Conte, Trans. Amer.
Philos. Soc, p. 3S, t. I, f. 5 (1856); Trans. Amer. Ent. Soc,
p. 157 (1875); Schaupp, B lli. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 79,
86, t. I, f. 19 (1883-1884); Leng et Beutenmüller, Journ. New
York Ent. Soc, vol. 2, p. 88, 90, t. 2, f. 6 (1894); Leng, Trans.
Amer. Ent. Soc, p. 115, 119, t. 2, 3 (1902); Casey, The Canad.
Ent., p. 268 (1909); Memoirs Col., n. 4, p. 5, 17-19 (1913) (For-
ma de prioritat i varietats); E.-D. Harris, N. America Cicind.
in the Harris Collection, p. 20-22 (191 1) (Forma de prioritat
i varietats); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. ^jy
(1908-191S).

Nebraska, Mt. Wash'n. — Canadà i EE. UU. d'Amè-
rica, N. Idaho, Nou Mèxic, IlHnois, New York,
Terranova, Nova Escòcia, Illes Bermudes?.

montana Le Conte, (i-i)

Proc. Acad. Nat. Se, Philadelfia, p. 338 (1861); Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 157 (1875); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc,
vol. 6, p. ?,y, t. 5, f. 126 ( 1 883-1 884); Leng, Trans. Amer. Ent.
Soc, p. 122 (1902); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82,
p. ^77 (1908-191S).

Vall de Montana (EE. UU. d'A.).— Canadà, EE. UU.
d'Amèrica, N. de la Califòrnia oc, Utah, Nebraska,
Manitoba.

C. eurcka Fall, (i-i)

Ent. News, Philadelphia, p. 307 (1901); Leng, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 149, t. 3 (1902); Casey, Memoirs Col., n. 4, p. 30
(1913); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. ^77
(1908-1915).

N. de la Califòrnia oc. — N. de la Califòrn'a oc,
Oregon.

La col•lecció Codina 497

C. oregona Le Conte, (o a'-2 $)

Trans. Amer. Philos. Soc, p. 41, t. i, f. 22 (1856); Schaupp,
Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 94, t. 3, f. 64, t. 5, f. 133
(1 883- 1 884); Fall, Ent. News. Philadelphia, p. 308 (1901); W.
Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 234 (1902); Lcng, Trans.
Amer. Ent. Soc, p. 147, 149, t. 3 (1902); E.-D. Harris, N. Amer.
Cicind. in the Harris Collection, p. 12-14 (ipn) (Ferma de
prioritat i varietats); Casey, Memoirs Col., n. 4, p. 9, 27, 29,
31 (1913); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 377
{1908-1915).

Wenatchee , Washington , Hawthorne , Nevada. —
N. del Mèxic oc, EE. UU. d'A., occident de Nou Mè-
x'c, Kansas, Montana, Colòmbia angl., Vancouver.

2) maricopa Leng, (o-i)

Trans. Amer. Ent. Soc, p. 147, 150, (1902); Smyth, Trans.
Kansas Acad. Se, vol. 21, p. 181 (1908); Casey, Memoirs Col.,
n. 4, p. 30 (1913); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82,
p. 378 (1908-1915).

Oak Ercek Canon (Arizona). — Nou Mèxic, Arizona.
I. depressula Casey, (i-i)

Ann. New York Acad. Se, p. 297(1897); Memoirs, n. 4, p. 9, 29
(191 3); Fall., Ent. News, Philadelphia, p. 309 (1901); Leng,
Trans. Amer. Ent. Soc , p. 147, 150 (1902); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insect.,, fase 82, p. 378 (1908-1915).

Munt. Rainier, Summit PI. Duar (Califòrnia). — Ca-
lifòrnia íins Colòmbia angl.

C. senilis G. Horn, (o-i)

Proc Acad. Nat. Se. Philad., p. 395, f. (1866); Schaupp, Bull.
Brooklyn, Ent. Soc, vol. 6, p. 81, 92, t. 3, f. 61 (1833-1834); Leng,
Trans. Amer. Ent. Soc, p. 116, 141, t. 2, 3 (1902); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 378, t. 22, f. 288 (1908-1915).

Oakland (Califòrnia). — Califòrnia (San Francisco fins
San Diego).

C. Willisioni Le Conte, (i-o)

Bull. Geol. Geogr. Survey, p. 507 (1879); Schaupp, Bull. Broo-
klyn Ent. Soc, vol. 6, p. 81, 91, t. 3, f. 61 (1883-1884); Leng,
Trans. Amer. Ent. Soc, p. 116, 141, t. 2, 3 (1902); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. ^ijS (1908-1915).

Aurora Lake (EE. UU. d'A.). — Wyoming.

49^ Junta de Ciències Naturals de Barcelona

i) ecJio Casey, (2 çf-o $)

Ann. New York Acad. So., p. 298 (1897); L?ng, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 139, 140, t. 3 (1932); W. H^m, Djutsche Ent.
Zeitschr., p. 234 (1902); Wickham, The Amer. Natur., p. 646-653
{1904); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 378
(1908-191S).

Saltari, Provo (Utah). — Utah fins Cahfòrnia (Ame-
dee).

2) pseudosenüis W. Horn, (2-2)

Ent. Nachr., p. 217 (1900); Wickliam, The Amer. Natur., p. 648-
653 (1904); Leng, Trans. Amer. Ent. Sjc, p. 140, 141, t. 3 (1902);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 378 (1908-1915).

Awens' Lake (Califòrnia). — S. de la Califòrnia or.
(Ingo Co., Owens Lake).

C. JLiUjida Say, (o-i)

Journ. Acad. Nat. Se, Philadelphia, p. 141 (1823); Le Conte,
Ann. Lyc. Nat. Hist. New York, t. 13, f. 5 (1848); Trans. Amer.
Philos. Soc., p. 40, t. I, f. 21 (1856); Sohaupp, Bull. Brooklyn
Ent. Soc, vol. 6, p. 81, 92, t. 3, f. 59 (1883-1884); Wickham,
The Amer. Natur., p. 646 (1904); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc,
p. 115, 126 (1902); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 183
(1903); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 378 (1908-1915).

Clark, Colorado (Kansas). — Païs entre Nou Mèxic,
Iowa, Manitoba, Wyoming i Colorado.

C. piilclira Say, (0-2)

Journ. Acad. Nat. Se. Philad., p. 142 (1823); Dejean, Spec Col.,
vol. 2, p. 421 (1826); Le Conte, Ann. Lyc. Nat. Hist. New York,
p. 175, t. 13, f. I (1848); Trans. Amer. Philos. Soc, p. 34, t. i,
f. 6 (1856); Schaupp, Bull. Brooklyn, Ent. Soc, vol. 6, p. 80, 88,
t. t, f. 21 (1883-1884); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 115, 126
(1902); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 182 (1903); in:
Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 378 (1908-1915).

Hamilton, Colorado (Kansas), Alpine (Texas). —
Arizona fins Texas, fins Kansas i Colorado.

C. scLitellaris Say, (o-i)

Journ. Acad. Nat. Se Philad., p. 140 (1823); Le Conte, Ann.
Lyceum Nat. Hist. New York,, p. 176, t. 13, f. 2 (1848); Trans.
Amer. Philos. Soc, p. 35, t. i, f. 9 (1856); Trans. Amer. Ent.
Soc, p. 157 (1875); Fall, Ent. News, Philadelphia, p. 310 (1901);
Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 79, 87, t. 2, f. 25

La col•lecció Codina 499

(1833-1834); Leng, Traus. Amer. Soc, p. 115, 125, f. 2 (1902);
Lautz, Trans. Kansas Acad. Se, vol. 19, p. 25 (1905); W. Horn,
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 22 (1907); E.-D. Harris, N. Amer.
Cicind. in: the Harris Collection, p. 24-28 (1911) (Forma de prio-
ritat i varietats); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., íac. 82,
P- 379 (1908-1915).

Clark, Colorado (Kansas). — Païs entre Texas, Ar-
kansas, Nebraska i Wyoming.

Lecontei Haldeman, (i d" -2 $)

Porc. Acad. Nat. Hist. Philad., p. 361 (1853); Le Conte, Trans.
Amer. Philos. Soc, p. 34, t. i, f. 7 (1856); Schaupp, Bull. Broo-
klyn Ent. Soc, vol. 6, p. 87, t. 2. f. 27; t. 5, f. 127 (1883-1884;
Leng et Beutenmüller, Journ. New York Ent. Soc, vol. 2,
p. 88, 91, t. 2, f. 8 (1894); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 125,
t. 3 (1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 379
(1908-1915).

Iowa City. — Iowa City.
2) rugifrons Dejean, (o-i)

Spec Col., vol. I, p. 51 (1825); vol. 5, p. 209 (1831); Gould, Bos-
ton Journ., vol. i, p. 46 (1834); Le Conte, Trans. Amer. Philos.
Soc, p. ;í7, t. I, f. 8 (1856); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc,
vol. 6, p. 84, t. 2, f. 26 (1883-1884); Johnson, Journ. New York
Ent. Soc, vol. 2, p. 142 (1894); Leng et Bautenmüller, ibidem,
p. 88, 90, t. 2, f. 5 (1894); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 125,
237 (1902); E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: the Harris Collec-
tion, p. 26, 27 (191 i); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase.
82, p. 379 (1908-191S).

Aqueduct, New York. — Massachussetts fins N. Ca-
rolina, Quebec.

unicolor Dejean, (2-1)

Spec Col., vol. I, p. 52 (1825); vol. 2, p. 413 (1826); vol. 5,
p. 210 (1831); Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc, p. 35, t. i,
f. 8, var. (a) (1856); Chevrolat, Col. Mexiquc, fase 8, n. 177 (1835);
Schaupp, Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 87, t. 2, f. 30, 31 (1883-
1884); Johnson, Journ. New York Ent. Soc, vol. 2, p. 142 (1894);
Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p.125 (1902); E.-D. Harris. Journ.
New York Ent. Soc, p. 131 (1910); N. Amer. Cicind., in: the
Harris Collection, p. 26 (1911); W. Hom, in: Wytsman Gen.
Insect., fase 82, p. 379 (1908-1915).

Douglas (Arizona), Southern Pines (N. Carolina). —
Massachusetts fins Florida, i Texas, Mèxic?, Colo-
rado?, S. Canadà oc.??.

500 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

obscura Say, (o cf-i $)

Trans. Amer. Philos. Soc, p. 418. t. 93, f. 7 (1818); E.-D. Ha-
rris, N. Amer. Cicind., in: the Harris CoUection, p. 26 (191 1); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 380 (1908-1915).

New York. — Rhode-Island fins N. Carolina.
C. sexgiiilata Fabricius, (6-5)

Syst. Ent., p. 226 (1775); Spec. Ins. , vol. i, p. 286 (1781); Ent.
Syst., vol. I, p. 176 (1792); Syst. Eleuth., vol. i, p. 241 (1801);
Hcrbst, in: Füessly Archiv. Insectengesch., vol. 5, p. 115, t. 27,
f. 17 (1784); Kàfer, vol. 10, p. 171, t. 1 1 1, f. 6 (1806); Olivier, Ent.
vol. 2, n. ^T,, p. 26, t. 2, f. 2ia, 6 (1790); Enc. Méth., p. 73^, t. 175.
f. 5, 5 bis (1790); Say, Trans. Amer. Philos. Soc, p. 414, t. 13, f. 4
(1818); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 53 (1823); Gould, Boston
Joum., vol. I, p. 45 (1834); Le Conte, Ann. Lyceum, Nat. Hist.
New York, p. 176 (1848); Trans. Amer. Philos. Soc, p. 36, t. i,
f. II, II var. (1858); Schaupp, Bull. Brooklyn, Ent. Soc, vol. 6,
p. 80, 88, t. 2, f. 32 (1883-1884); J.-St. B.own, Intern. Journ.
Microscop. and Nat. Se, vol. 3, p. 97-106, t. 7, f. 17 (1890);
G. Horn, Ent. News, Philadelphia, p. 27, t. i, f. 12 (1892); Leng
et Beutenmüller, Journ. New York Ent. Soc, vol. 2, p. 88, 91,
t. 2, f. 9 (1894); Weed, Life Histories of Amer. Insects., p. 24,
í. II (1901); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 115, 128, t. 3 (1902);
E.-D. Harris, N.Amer. Cicind., in: the Harris CoUection, p. 29-32
(191 i) (Forma de prioritat i varietats); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 380 (1908-1915).

Mamaroneck, Cranford, Nepperhan, Palissade, Vo-
well's Mill., New York. — Païs entre Quebec, Mani-
toba, Texas, Florida i Maine.

violacca Fabricius, (o-i)

Syst. Eleuth., vol. i, p. 232 (1801); Herbst, Krifer, vol. 10,
p. 198 (1806); Say, Trans. Amer. Philos. Soc, p. 425 (1818);
Schaupp, Ball. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 98, t. 2, f. t,t,, 34
(1883-1884); Crevecoeur, Ent. Studcnt, vol. 2, p. 3 (1901); Leng,
Trans. Amer. Ent. Soc, p. 129 (1902); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 380 (1908-1915).

Estats Units d'Amèrica. — Esporàdic en Iowa i Ne-
braska fins Texas.

i) patniela Dejean, (i-i)

Spec Col., vol. I, p. 62 (1825); Gould, Boston Journ., vol. i,
p. 44, t. 3, f. 4 (1834); Emmons, Agric New York, vol. 5, p. 35,
t. 17, f. 4 (1854); Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc, p. 36, t. i,
í. 12 (1856); Schaupp, Bull. Brooklyn. Ent. Soc, vol. 6, p. 89,
t. 2, f. 35 (i 883-1 884); Leng et Beutenmüller, Journ. New York,

La col•lecció Codina 501

Ent. Soc, vol. 2, p. 88, 91, t. 2, f. 10 (1894); Leng, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 115, 129, t. 3 (1902); Casey, The Canadà Ent., p. 270
(1909); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 381
(1908-1915).

Pcekskill, New York. — Païs entre Geòrgia, Rhode-
Island, Wiskousin i Colorado. *

consenfatiea Dejean, (0 cf-z $)

Spec. Col., vol. I, p. 63 (1825); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent.
Soc, vol. 6, p. 89, t. 2, f. 36 (1883-1884); Leng et Beutenmüller,
New York Ent. Soc, vol. 2, p. 89, 91 (1894); Leng, Trans. Amer.
Ent. Joum Soc, p. 130 (1902); Journ. New York Ent. Soc,
vol. 10, p. 238 (1902); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase.
82, p. 381 (1908-1915).

Manchester, New York. — Nova Jersey, New York,
Pensilvània, Nebraska?.

C. aierrima Kliig, (2-1)

Jahrbücher, vol. i, p. 35 (1834); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase 82, p. 381 (1908-1915).

Guadalupe (Mèxic). — S. i Centre de Mèxic.
C. rugaülis Bates, (i-i)

Trans. Ent. Soc. Lond., p. 497 (1890); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 174 (1897); ir^: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 381
(1908-1915).

Toluca, Mèxic or.
C. nigrocoerulea Le Conte, (o-i)

Ann. Lyceum, Nat. Hist. New York, p. 181, t. 14. f. 9 (1848)
Trans. Amer. Philos. Soc, p. 35, t. i, f. 10 (1856); Proced. Acad
Nat. Se. Philad., p. 362 (1866); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent
Soc, vol. 6 p. 79, 88, t. I, f. 23 (1 883-1 884); Smyth, Trans
Kausas Acad. Se, vol. 19, p. 430-432 (1904); Leng, Trans. Amer
Ent. Soc, p. 115, 123 (1902); Lautz, Trans Kansas Acad. Se, vol. 19
p. 254 (1905); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82
p. 381 (1908-1915).

Douglas ( Arizona ) . — Chihuahua fins Colorado i
Texas.

C cidhales Bates, (i-o)

Ann. Mag. Nat. Hist., ser. 5, vol. 9, p. 319 (1882); Biol. Centr.
Amer., Col, vol. i, p. 256, t. 13, f. 3 (1884); W. Horn, Deut-

502 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

sche. Ent. Zeitschr., p. 167 (1897); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 382 (1908-1915).

Mèxic. — Mèxic.
C. nigrüabris Bates, (o cf-i ç)

Trans. Ent. Soc. Lond., p. 495 (1890); W. Horn, in Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 382 (1908-1915).

Durango (Mèxic). — Mèxic.
C luieolineaia Chevrolat, (i-i)

Rev. Mag. Zool., p. 351 (1856); Bull. Soc. Ent. Fr., p. 105 (1856);
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 168 (1897); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 382 (1908-1915).

Toluca (Mèxic). — Mèxic.
C. obsoleta Say, (i-o)

Joum. Acad. Nat. Se. Philad., p. 143 (1823); Le Conte, Ann.
Lyceum Nat. Hist. New York, p. 178, t. 13, f. 4 (1848); Trans.
Amer. Philos. Soc, p. 32, t. i, f. 2 (1856); Bates, Biol. Centr.
Amer. Col, vol. i, p. 256 (1884); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent.
Soc, vol. 6, p. 79, 86, t. I, f. 15 (i 883- 1 884); Leng, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 115, 118, t. 2 (1902); W. Hom, Deutschr. Ent.
Zeitsclir., p. 168 (1897); E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: the
Harris Collection, p. 34, 35 (1911) (Forma de prioritat i varietats);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 382 {1908-1915).

Nou (Mèxic). — Païs entre Colorado, Kansas, Arkan-
sas, Lluisiana i Califòrina.

vidturina Le Conte, (0-2)

Proe. Acad. Nat. Se. Philad., vol. 6, p. 439(1853); Trans. Acad.
Philos. Soc, p. 32, t. I, f. 3 (1856); Schaupp, Bull. Brooklyn
Ent. Soc., vol. 6, p. 86, t. i, f. 16 (i 883-1 884); Leng, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 118, t. 3 (1902); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 382 (1908-191S).

Dallas (Texas). — Texas, Nou Mèxic, Colorado, Kan-
sas.

prasina Le Conte, (o-i)

Trans. Amer. Philos. Soc, p. 31 (1856); Schaupp, Bull. Bro-
oklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 86, t. i, f. 16 (18 83-1884); Leng,
Trans. Amer. Ent. Soc, p. 118 (1902); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase 82, p. 382 1908-191S).

Kansas. — Kansas fins Texas, fins Arizona.

La col•lecció Codina 503

2) santaclarae Bates, (i çf-o ç)

Trans. Ent. Soc. Lond., p. 493 (1890); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 169 (1897); Joum. New York Ent. Soc, p. 216
{1903); Casey, The Canad. Ent., p. 268 (1909); E.-D. Harris, N.
Amer. Cicind., in: the Harris Collection, p. 35 {191 1); W.Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 382 (1908-1915). (Forma verda).

Santa Clara (Chihuahua). — Colorado fins C lihua-
hua, Arizona fins Kansas.

C. Catharinae Chevrolat, (2-0)

Col. Mexique, fase. 8, n. 178 (1835); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 174 (1897); E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: The
Harris Collection, p. 38 (1911); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 383 (1908-1915).

Guadalupe. — Mèxic.
C. piinciulata Olivier, (5-1)

Ent., vol. 2, n. 33, p. 27, t. 3, f. 37 a, b (1790); Enc. Méth., p. 734,
t. 175, f. 66, n. 2 (1790); Herbst, Kàfer, vol. 10, p. 173, t. 171,
f. 8 (1806); Say, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 420, t. 13, f. 9, n
(1818); Dejean, Spec. Col., vol. i, p. loi (1825); Gould, Boston
Joum., vol. I, p. 54 (1834); Emmons, Agric. New York, vol. 5,
p. 37, t. 17, f. 7 b (1S54); Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc,
p. 53, t. I, f. 4-6 (1856); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc,
vol. 6, p. 82, 97, t. 3, f. 76, 77 (1883-1884); Leng et Beutenmüller,
Joum. New Ycrk Ent. Soc, vol. 2, p. 89, 93, t. 2, f. 19 (1894);
W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 174 (1897); Leng, Trans.
Amer. Ent. Soc, p. 116, 158 (1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 383 (1908-1915).

White Plains , Van Cortland , Pleasant , Bedford ;
New York, Pensilvcània, Dallas. — S. Canadà i Es-
tats Units d'Amèrica, orient de Manitoba, Colorado,
Arizona.

chihuahuae Bates, (l-i)

Trans. Ent. Soc. Lond., p. 500 (1890); Casey, Memoirs Col .,
n. 4, p. 2,7 (1913); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82,
p. 383 (1908-1915).

Texas. — Païs entre Colorado, Kansas, Texas, Ciii-
huahua i Arizona.

C. cyaniveníris Chevrolat, (i-o)

Col. Mexique, fase 2, n. 27 (1834); Chaudoir, Bull. Soc. Nat.
Moscou, p. 124 (1854); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 176
(1897); in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 383(1908-1915).

Mèx'C. — Mèxic, Guatemala, Honduras angl.

504 Junia de Ciències Naturals de Barcelona

i) papillosa Chaudoir, (0 çf-i 5)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 123(1854); Bates, Biol. Centr. Amer.,
Col., vol. I. p. 13, t. I, f. 14 (1881); Suppl., p. 260 (1884); W.
Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 383, f. 81 (p. 31)
(1908-191S).

Mèxic. — Mèxic fins Panamà.
C. aeneicollis Bates, (o-i)

Biol. Centr. Amer., Col., vol. i, p. 13, t. i, f. 13(1881); W. Horn,
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 175 (1897); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 383 (1908-1915).

Mèxic. — Mèxic.
C. iemiisignaía Le Conte, (0-2)

Ann. Lyceum Nat. Hist. New York, p. 171 (1851); Trans. Amer.
Philos. Soc. p. 44, t. I, f. 27 (1856); Schaupp, Bull. Brooklyn
Ent. Soc, vol. 6, p. 82, 97, t. 3, f. 67; t. 5, f. 142 (1883-1884);
G. Hom, Ent. News, Philadelphia, p. 27, t. i, f. 9 (1892); Leng,
Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, 153, t. 4 (1902); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 383 (1908-1915).

Yuma, (Califòrnia). — Texas fins Califòrnia, Mèxic.
psilograma Bates, (i-o)

Trans. Ent. Soc. Lond., p. 507, t. 16, í. 10 (1890); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 383 (1908-1915).

Willa Lerdo, Durango (Mèxic oc).
C. fera Chevrolat, (2-0)

Col. Mexique, fase. 2, n. 30 (1834); Bates, Trans. Ent. Soc. Lond.,
p. 506 (1890); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 384 (1908-191S).

Durango. — Mèxic, Guatamala.
C. lemniscaia Le Conte, (1-3)

Proe. Acad. Nat. Se. Philad., vel. 7, p. 220 (1854); Trans. Amer.
Philos. Soc., p. 59, t. I, f. 61 (1856); Schaupp, Bull. Brooklyn
Ent. Soc, vol. 6, p. 83, 103, t. 4, f. 97 (1883-1884); G. Hom,
Ent. News, Philadelphia, p. 27, t. i, f. 16 (1892); W. Hom,
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 184 (1897); Leng, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 116, 174, t. 2 {1902); Casey, Memoirs Col., n. 4,
p. 16 (1913); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 385 (1908-1915).

Desert Arizona prop de la frontera de Mèxic, Congress
. Ic. (Arizona). — Arizona.

La col•lecció Codina 505

C. ahdominalis Fabricius, (i çf-i $)

Syst. Eleuth., vol. i, p. 237 (iSoi); Herbst, Kàíer, vol. ic,
p. 202 (1806); Say, ïrans. Amer. Philos. Soc, p. 425 (18 18';
Dejean, Spec. Col., vol. i, p. 140 (1825); Le Conte, Ann. Lyceuir:,
Nat. Hist. New York, t. 14, í. 13 (1848); Trans. Amer. Philof.
Soc, p. 57, t. I, f. 54(1856); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc,
vol. 6, p. 84, 108, t. 4, f. 116 (1883-1884); Leng et BeutenmüUer,
Joum. New York, Ent. Soc, p. 117, 180, t. 2 (1902); Casey,
Memoirs Col., n. 4, p. 2,7 (191 3); W. Hom, in : Wytsman, Ger..
Insect., fase 82, p. 385 (1908-1915).

Florida. — Nova Jersey fins Florida i Lousiana,
Long-Island.

C. poliiula Le Conte, (i-o)

Trans. Amer. Ent. Soc, p. 159 (1875); Schaupp, Bull. Brooklyn
Ent. Soc, vol. 6, p. 84, 108, t. 4, f. 120 (1883-1884); Ltng, Tran?.
Amer. Ent. Soc, p. 117, 181, t. 2 (1902); Casey, Memoirs Col.,
n. 4, p. 38 (1913); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82,
p. 385 (1908-1915).

Texas. — Texas i N. Mèxic.
C. radians Clievrolat,(2-o)

Mag. Zool. t. 57 (1841); W. Hom, in Wytsman, Gen. Insect.,
fase 82, p. 385, f. 80 (p. 31) (1908-1915).

Mèxic. — Mèxic, Guatemala (Honduras angl.)
C. Wasseleti Chevrolat, (i-o)

Col. Mexique, fase 2, n. ^;í (1834); Audouin et Brullé, Arch.
Mus. Hist. Nat. París, vol. i, p. 138, t. 9, f. 7 (1839); Castelnau,
Hist. Nat. Col., vol. i, p. 15 (1840); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase 82, p. 385 (1908-1915).

Mèxic. — Mèxic, Guatemala.
C. rufwcniris Dejean,

Spec Col., vol. I, p. 102 (1825); Le Conte, Proc Amer. Philos.
Soc, p. 56, t. I, f. 52 (185Ó); Th.-W. Harris, in Scudder, Ent.
Corresp. Harris, Occasional Papers, vol. i, Bcston Soc- Nat.
Hist., p. 214, 217 (1869); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc,
vol. 6, p. 84, 106, t. 4, f. 112, 113 (1883-1884); Bates, Biol.
Centr. Amer. Col., vol. i, p. 7 (1881); Trans. Ent. Soc. Lond.,
p. 503 (1890); Leng et BtuteumüUer, Joum. New York Ent.
Soc, vol. 2, p. 89, 95, t. 2, f. 25 (1894); W. Hom, Stett. Ent.
Zeit. p. 171 (1896); Deutsche Ent. Zeitschr., p. 163, 170 (1897);
Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 176, t. 2, 4 (1902); Casey, Mc-

34

50Ó Junta de Ciències Naturals de Barcelona

moirsCol.,n. 4, p. 14 (191 3); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 386 (1908-1915).

Localitzada en el país entre Massachusetts, Geòrgia,
Kentucky i Ohio. Alabama fins Texas finis Califòr-
nia? Haití.

i) cmnatilis Le Conte, (0 c/-i $)

Ann. Lyceum Nat. Hist. New York, p. 173 (1851); Trans. Amer.
Philos. Soc, p. 56, t. I, f. 53 (1856); Schaiipp, Bull. Brooklyn
Ent. Soc, vol. 6, p. 106, t. 4, f. 115 (1883- 1884); Lcng, Trans.
Amer. Ent. Soc, p. 176, 177, t. 4 (1902); W. Hom, in; Wytsman,
Gen. Insect., fase 82, p. 386 (1908-1915).

Texas. — Kentucky fins Alabama i Texas.
2) Hentzi Dejean, (i-i)

Spec. Col., vol. 5, p. 248 (1831); Le Conte, Trans. Amer. Philos.
Soc, p. 55, t. I, f. 50 (1856); Th.-W. Harris, Prec Boston Soc
Nat. Hist., vol. 7, p. 185-189 (1859-1861); ídem, in Scudder,
Ent. Corresp. Harris, Occasional Papers, vol. i, Boston Soc. Nat.
Hist.,p. 214 217 (1869); Schaupp.Bull. Brooklyn Ent. Soc ,vol. 6,
p.84, 106, t. 4, f. 114 (1 883-1 884); G. Hom, Ent. News, Philadel-
phia, p. 271, f. II (1892); Leng et Beutenmüller, Joum. New
York Ent. Soc, vol. 2, p. 89, 95, t. 2, f. 24 (1894); Leng, Trans.
Amer. Ent. Soc, p. 176, 177, t. 4 (1902); Hood, Ent. News,
Philadelphia, p. 113 {1903); W. Hom, in: Wytsman,, Gen. Lisect.,
fase 82, p. 386 (1908-1915).

Massachusetts. — Localitzat en Massachusetts, Nou
Hamsphire, Rhode-Island. Pensilvània? (S. Blue
Ridge).

I. sedecimp'Unciata Klug, (2-0)

Jahrbücher, vol. i, p. 32 (1834); Le Conte, Proc Ann. Philos.
Soc, p. 56, t. I, f. 51 (1856); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent.
Soc. vol. 6, p. 106, t. 4, f. III (i 883-1 884); Bates, Biol. Centr.
Amer., Col. vol. i, Suppl., p. 259(1884); Trans. Ent. Soc. Lond.,
p. 503 (1890); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 172 (1897);
Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 176, 178, t. 2 (1902); Casey, Me-
moirs, n. 4, p. 15 (1913); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase 82, p. 386, f. 94 (p. 33) (1908-1915).

Chihuahua. — Texas fins Arizona, Mèxic.
ventanasa Bates, (i-o)

Trans. Ent. Soc Lond., p. 503 (1890); W. Horn, in: Wytsma.n,
Gen. Insect., fase 82, p. 386 (1908-1915).

Durango.

La col•lecció Codina 507

i) Mellyi Chaudoir,

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 19 (1852); Bates, Biol. Centr. Amer.,
Col., vol. I, p. 8, t. I, í. 7 (1881); Tians. Ent. Soc. London, p. 504
(1890); W. Honi, in: Wytsman, Gen. Inscct., fase, 82, p. 386
(1908-1915).

Mèxic. — Centre de Mèxic fins Nicaragua.
III. Flohri Bates, (i (/-i $)

Proc. Zool. Soc. Lond., p. 588 (1878); Biol. Centr. Amer., Col.,-
vol. I, p. 9, t. I, f. 10 (1881); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 361 (1891); p. 170 (1897); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 386 (1908-1915).

Mèxic City. — Mèxic.
C. hydroplioba Chevrolat, (i-o)

Col. Mexique, fase. 6, n. 125 (1835); Bates, Biol. Centr. Amer.,
Col., vol. I, p. 8, t. I, f. 6 (1881); ïrans. Ent. Soc. Loiid., p. 504
{1890); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 163, 172 (1897);
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 386 (1908-1915).

Mèxic. — Mèxic fins Costa Rica.
2) taretana Bates, (0-2)

Biol. Centr. Amer., Col., vol. i, p. 259 (1884); W. Horn, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 172 (1897); in: Wytsman, Gen. Insect., fase.
82, p. z^7 (1908-191S).

Durango, Cuernavaca, Morelos. — Mèxic.
C. dysenícrica Bates, (i-o)

Biol. Centr. Amer., Col., vol. i, p. 7 (1881); W. Horn, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 163, 173 (1S97); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 387 (1908-1915).

Iguala, Guerrero. — Mèxic.
i) Dugesi Bat., (2-0)

Biol. Centr. Amer., Col., vol. i, p. 258 (1884); Trans. Ent. Soc
Lond., p. 501 (1890); W. Horn, I)eutschc Ent. Zeitschr., p. 173
(1897); in: Wytsman, Gen. Insect., faes. 82, p. 387 (1908-1915).

Iguala, Guerrero. — Mèxic.
calomicra Bates, (o-i)

Trans. Ent. Soc. Lond., p. 501 (1890); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 387 (1908-1915).

Cuernavaca, Morelos.

5o8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. flauopiimiata Chevrolat, (i cf-z $)

Col. Mexique, fase. 2, n. 28 (1834); Bates, Biol. Centr. Americ,
Col., vol. I, p. 10, t. I, f. 12 (1881); Traus. Ent. Soc. Lond., p. 505
(1890); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 174 (1S97); Knaus,
The Canad. Ent., vol. 38, p. 147 (1906); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 387 (1908-1915).

R. Balsas, Guerrero, Pte. de Ixtla, Morelos, Tapa-
chula, Chiapas. — Nou Mèxic ( Alamogordo ) , Sud
Arizona (Nogales) fins Costa Rica.

humcralis Chevrolat, (i-o)

Mag. Zool., t. 59 (1841); W. Horn, in Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 357 (1908-19 1 5).

Mèxic. — Mèxic, Honduras, Guatemala.
incerta Chevrolat, (i-o)

Col. Mexique, fase. 6, n. 127 (1835); W. Horn, in Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 387 {1908-1915).

Mèxic.
I. rectilatera Chaudoir, (1-2)

Bull. Soc. Nat. Mosecu, p. 693); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 177 (1897); Journ. New York Ent. Soc., p. 218
(1903); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 82, 97, t. 3,
f. 75 (1883-1884); Bates, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 505 (1890);
Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 116, 158, t. 4 (1902); W. Horn,
in Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 387 (1908-1915).

Texas. — Texas, Mèxic.
C. marginipennis Dejcan, (i-i)

Spec Col., vol. 5, p. 260 (1831); Laferté, Rev. Zool., p. 193 (1841);
Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. New York, p. 182, t. 14,
í. II (1848); Trans. Amer. Philos. Soc, p. 57, t. i, f. 55 (1856);
Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 84, 107, t. 4, f. 107
(1833-1834); G. Horn, Ent. News Philadelpdia, p. 27, t. i, f. 10
(1892); Leng et BeutenmüUer, Journ. New York Ent. Soc, vol. 2,
p. 89, 95, t. 2, f. 27 (1894); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 117,
178, t. 4 (1902); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82,
p. 387 (1908-1915).

Pensilvània. — Localitzat en New York, Pensilvà-
nia, Ohio.

C. roseiveniris Chevrolat, (o-i)

Col. Mexique, fase 2, n. 29 (1834); Audouin et Brullé, Arch.
Mus. Hist. Nat. Paris, vol. 1, p. 129, t. 8, f. 5 (1839); Bates, Biol.

La col•lecció Codina 509

Centr. Amer., Col., vol. i, p. 9, t. i, f. 8 (i88i);W. Hom, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 177(1897), in: Wytsman, Gen . Insect., fase. 82,
p. 387 (1908-1915).

San Juan Bautista (capit. Tabasco). — Mèxic, Gua-
temala.

i) mexicana Klug, (i çf-o $)

Jahrbücher, vol. i, p. 31 (1834); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 177 (1897); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 387 (1908-1915).

Mèxic. — Mèxic fins Costa Rica.
C. Kliigi Dejean, (i-i)

Spec. Col., vol. 5, p. 263(1831); Bates, Biol. Centr. Amer., Col.,
vol. I, p. 9, t. I, f. II (1881); W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 178 (1897); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 387 (1908-
1915)-

Mèxic City. — Mèxic.
C. carlhagena Dejean, (i-o)

Spec. Col., vol. 5, p. 229 (i 831); Bates, Biol. Centr. Amer., Col.,
vol. I, p. 9, t. I, f. 9 (1881); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr.,
p. 179 (1897); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 388, f. 92
(p. 32) (1908-1915).

Acapulco, Guerrero. — S. de Mèxic, Nicaragua fins
Colòmbia.

i) haemorrhagica Le Conte, (1-2)

Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. New York, p. 171 (1851);
Trans. Amer. Philos. Soc., p. 55, t. i, p. 49 (1856); Schaupp,
Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 84, 105, t. 4, f. 108, 109 (1883-
1884); G. Horn, Ent. News, Philadelphia, p. 27, t. i, f. 13 (1892);
W. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 179 (1897); Leng, Trans.
Amer. Ent. Soc., p. 117, 175, 176, t. 4 (1902); Smyth, Trans.
Kansas, Aead. Se, vol. 21, p. 181 (1908); W. Hom, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 388 (1908-1915).

S. Califòrnia, Washington. — Païs entre Yellowstone
Park, Nou Mèxic, N. Mèxic oc. i Califòrnia, Texas.

Transitòria ad: arizonae Wickham (1-2)

St. George, Utah.
2) arizonae Wickham, (o-i)

Proc. Davenport Aead. Nat. Se, p. 226 (1899); Leng, Trans.

5IO Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Amer. Ent. Soc, p. 176, 178 (1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 388 (1908-1915).

St. George, Utah. — Colorado Canon, Arizona.
C. Sommeri Mannerheim, (ao'-oç)

Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 2, p. 12 (1837); Chevrolat, Mag.
Zoo]., n. 55-59 (sub 22), p. 7 (i 841); Schaupp, Bull. Brookljoi
Ent. Soc, vol. 6, p. 84, 108, t. 4, f. 118 (1883-1884); W. Hom,
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 179 (1897); Leng, Trans. Amer. Ent.
Soc, p. 117, 181, t. 4 (1902); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase 82, p. 388 (1908-1915).

Oaxaca. — Mèxic, San Diego? (Califòrnia).
C. arizonensis Bates, (i-o)

Bates, Biol. Centr. Amer., Col. vol. i, Suppl., p. 260 (1884);
Smyth, ïrans. Kansas Acad. Se, vol. 21, p. 187 (1908); W.
Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 182 (1903); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase 82, p. 388 (1908-1915).

Douglas. — Arizona.
C. debilis Bates, (i-o)

Trans. Ent. Soc, p. 509, t. 16, f. 12 (1890); W. Horn, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 182 (1897); E•-D• Harris, N. Amer. Cicind., in:
the Harris Collection, p. 52 (191 1); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 388 (1908-1915).

Durango City. — Durango (Mèxic).
C. celeripes Le Conte, (i-i)

Le Conte, Ann. Lyceuni Nat. Hist. New York, p. 183, t. 14, f. 14
(1848); Trans. Amer. Philos. Soc, p. 60, t. i, f. 62 (1856); Schaupp,
Bull. Brooklyn, Ent. Soc, vol 6, p. 79, 85 (1883- 1884); Leng et
Bcutenmüller, Journ. New- York Ent. Soc, vol. 2, p. 88, 90,
t. 2, f. 3 (1894); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 115, 116,
t. 2, 3 (1902); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 182(1903);
Lautz, Trans. Kansas Acad. Se, vol. 19, p. 253 (1905); W. Horn,
in: Vytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 389 (1908-1915).

Council Bluffs (Iowa). — Païs entre Arkansas, Illi-
nois, Dakota i Oklahoma.

C ciirsiians Le Conte, (i-i)

Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc, p. 60, t. i, f. 63 (1856);
Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 85, t. i, f. 14 (1883-
1884); W. Horn, Deutsche Ent. Zeilschr., p. 182 (1903); Leng
et Bentenmüller, Journ. New York Ent. Soc, vol. 2, p. 88, 90

La col•lecció Codina ; 1 1

(1894); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 117 (1902); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 389, t. 19, f. 9 (1908-1915).

Coimcil Bluffs (Iowa). — Païs entre Louisiana, Illi-
nois, Dakota i Oklahoma.

C. nephclota Bates, (i çf-i ç)

Ann. Mag. Nat. Hist., ser. 5, vol. 9, p. 319 (1882); Biol. Centr.
Amer., Col., vol. i, Suppl., p. 257 (1884); W. Hora, Deutsche,
Ent. Zeitschr. p. 182 (1897); in Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 389 (1908-1915).

Durango City. — Mèxic (Durango).
C. Linipuncíata Olivier, (o-i)

Ent., vol. 2, n. ^^, p. 23, t. 3, f. 27 (1790); Enc. Méth., p. 732,
t. 174, f. 20 (1790); Herbst, Kàfer, vol. 10, p. 190, t. 173, f. i
(1806); Say, Trans. Amer. Philos. Soc, p. 412, t. 13, f. 3 (1818);
Dejean, Spec Col. vol. i, p. 50 (1825); Emmons (sine nomine!),
Agric New York, vol. 5, t. 17, f. 14 f. g (1854); Le Conte, Trans.
Amer. Philos. Soc, p. 32, t. i, f. 4 (1856); Schaupp, Bull. Broo-
klyn Ent. Soc, vol. 6, p. 79, 86, t. i,' f. 18 (1883-1884); Leng.
et Bentenmüller, Journ. New York Ent. Soc, vol. 2, p. 88, 90,
t. 2, f. 2 (1894); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 115, 119, t. 2
(1902); Smyth, Trans. Kansas Acad. Se, vol. 21, p. 184 (1908);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 389 (1908-1915).

Pensilvània. — Païs entre New York, Geòrgia, Ken-
tucky, Missouri i Iowa. Minnesota, Texas.

C. piisilla Say.

i) imperfecta Le Conte, (0-2)

Ann. Lyceum, Nat. Hist. New York, p. 171 (1S51); Trans. Amer*
Philos. Soc, p. 45, t. I, f. 28 (1856); Schaupp, Bull. Brooklyn-
Ent. Soc, vol. 6, p. 97, t. 3 f. 70; t. 5, f. 139-141 (1883-1884); G-
Horn, Ent. News, Philadelphia, p. 27, t. i, f. 15 (1892); Leng-
Trans. Amer. Eat. Soc. p. 154, 156, t. 4 (1902); W. Horn, in
Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 390, f. 107 (p. 33) (1908-1915).

Califòrnia. — Païs entre Colòmbia angl., Utah i Ca-
lifòrnia. Califòrnia mexicana, Texas?

2) cindipennis Le Conte, (i-i)

Ann. Lyceum Nat. Hist. New York, p. 182, t. 14, f. 12 (1848);
Trans. Amer. Philos. Soc, p. 45, t. i, f. 30, 30 var. (1856); Schaupp,
Bull. Brooklyn, Ent. Soc, vol. 6, p. 82, 96, t. 3, f. 6&. 69; i. 5,
f. 138 (1883-1884); Leng, Trans Amer Ent. Soc, p. 154, 155, t. 4

512 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

(1902); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 390
(1908-191S).

Glenwood, Colorado. — EE. UU. A., occident de Nou
Mèxic, Kansas-Dakota, «R. Arkansas», Manitoba.

3) hmalonga Schaupp, (o çf-z $)

Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 122, f. (1883-1884); G. Hom,
Ent. News, Philadelphia, p. 27 (1892); Leng, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 154, 157, t. 4 (1902); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 390, f. 93 (p. 33) (1908-1915).

San Joaqm'n Mill., Tulare. — Oregon fins Califòrnia
mexicana.

C. Schaiippi G, Horn, (i-o)

G. Hom, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 240, f. (1876); Scahnpp, Bull.
Brooklyn Ent. Soc., vol 6, p. 84, 107, t. 4, f. 106; t. 5, f. 144
(1883-1884); Leng, Trans. Amer. Ent. Soe., p. 117, 179, t. 2, 4
(1902); W. Horn, in: Wytsman, Gan. Insect., fase. 82, p. 390
(1908-191S).

Dallas (Texas). — Oklahoma, Texas, N. Mèxic oc.
C. circLimpicia Laferté, (o-i)

Rev. Zool., p. 39, 193 (i 841); Le Conte, Trans. Amer. Philos.
Soc., p. 58, t. I, f. 57 (1856); Sohaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc,
vol. 6, p. 84, 104, t. 4, f. loi, 102 {1883-1884); Leng, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 116, 171, t. 4 (1902); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 393 (1908-1915).

Klark, Colorado (Kansas). — Païs entre Nebraska,
Texas i Arizona.

C. cali fornica Ménétriés.

2) praetextata Le Conte, (i-i)

Proe. Acad. Nat. So. Philad., vol. 7, p. 220 {1854); Trans. Amer.
Philos. Soc, p. 58, t. I, f. 58 (1856); Sohaupp, Bull. Brooklyn
Ent. Soc, vol. 6, p. 104, t. 4, f. 104 (1883-1884); W. Hom, Deut-
sche Ent. Zeitschr., p. 183 (1897); Journ. New York Ent. Soc,
p. 219 (1903); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 171, 172, t. 4
(1902); Casey, Memoirs Col., n. 4, p. 33, 34 (1913); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 391 (1908-1915).

St. George, Utah. — Califòrnia fins Texas, Utah.

C. irifasciata Dejean.

I. ascendens Le Conte, (i-i)

Ann. Lyceum Nat. Hist. New York, p. 172 (1851); Trans. Amer.

La col•lecció Codina 513

Philos. Soc, p. 51 (1856); W. Hona, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 391 (1908-1915).

S. Califòrnia. — Nova Jersey fins Florida, Alabama
fins Texas, Orient i S. de Mèxic (occident de Mèxic?),
Illes Bahama.

tortuosa Le Conte, (i çf-i $)

Ann. Lyceum Nat. Hist. New York, p. 172 (1851); Trans. Amer.
Philos. Soc, p. 52, t. I, f. 45 (1856); Schaupp, Bull. Brooklyn
Ent. Soc, vol. 6, p. 82, 98, t. 3, f. y2>. 74', t- S. í- i43 (1883-1884);
Leng et BeutenmüUer, Journ. New York Ent. Soc, vol. 2, p. 89,
93, t. 2, f. 25 (1894); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 116, 159,
t. 4 (1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 391
(1908-1915).

Mèxic City, Misantla, Veracruz.
i) sigmoidea Le Conte, (2-0)

Ann. Lyceum Nat. Hist. New York, p. 172 (1851); Trans. Amer.
Philos. Soc, p. 52, t. I, f. 44 (1856); Leng, Trans. Amer. Ent.
Soc, p. 160 {1902); W. Honi, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82,
p. 391 (1908-191S).

N. del Mèxic oc. — Utah fins S. Califòrnia, N. del
Mèxic occidental?

C. Gahhi G. Horn, (i-o)

Proc Acad. Nat. Se Philad., p. 395, f. {1866); Ent. News, Phila-
delphia, p. 27, t. i, f. 17 (1892); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent.
Soc, vol. 6, p. 83, 102, t. 3, f. 89 (1883-1884); W. Hom, Deutschu
Ent. Zeitschr., p. 181 (1897); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc,
p. 116, 168, t. 4 (1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 391 (1908-1915).

Maratlan, Sinaloa. — Califòrnia, N. del Mèxic oc.
C. macrocnema Chaudoir, (o-i)

Bull. Soc Nat. Moscou, p. 15 (1852); Bites, Biol. Centr. Amer.,
Col., vol. I, p. 12, t. I, f. 17 (i 83 i); W. Horn, Djutsche Ent.
Zeitschr., p. 180 (1897); in: Wytsman, Gsn. Insect., fase 82,
p. 392 (1908-1915).

Maratlan, Sinaloa. — Costa Mexicana del Pacífic fins
a Nicaragua.

Batesi W. Horn,(o-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. iii (1894); p. 180 (1897); in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase 82, p. 392 (1908-1915).

Salina Cruz, Oaxaca.

514 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. LcLiconoe Bates, (i cf-i $)

Trans. Ent. Soc. Lond., p. 508, t. 16, f. 11 (1890); W. Hom.,
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 180 (1897); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 392 (1908-1915).

Manzanillo, Michoacan, Acapulco, Guerrero. — Sud
del Mèxic oc. ( Acapulco, Manzanillo ) .

C. dor salis Say, (1-3)

Jüurn. Acad. Nat. Hist. Philad., p. 20"(i8i7); ïians. Amer.
Philos. Soc., p. 415, t. 13, f. 5 (1818); Gould, Boston Joum.,
vol. I, p. 47 (1834); Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 46,
t. I, f. 32 (1856); G. Horn, Trans. Amer. Ent, Soc. p. 236 (1876),
Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 82, 98, t. 4, f. 91,
92 (1883-1884); Leng et Beuteumüller, Journ. New York Ent.
Soc, vol. 2, p. 89, 93, t. 2, f. 4 (1894); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 181 (1897); Lcng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 116,
160, t. 2, 4 {1902); C.-A. Davis, Ent. News, Philadelphia , p. 273
(1903); Casey, Memoirs Col., n. 4, p. 11, 31-33 (1913); W. Hom,
in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 392, f. 154, 155, (p. ^^
1908-191S).

Port Plasant New York. — Rhode-Island fins Florida.
media Le Conte, (3-1)

Trans. Amer. Philos. Soc, p. 47 (1856); Schaupp, Bull. Broo-
klyn Ent. Soc, vol. 6, p. 99, t. 4, f. 93 (1883-1884); Leng, Trans.
Amer. Ent. Soc, p. 160, 161 (1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect. fase 82, p. 392 (1908-1915).

Charleston, S. Carolina, Pensilvània. — Delaware fins
Florida, Illes Arcas (Golf de Mèxic).

i) Saulcyi Guérin.
venusta Laferté, (o-i)

Rev. Zool., p. 37, 96 (1841); W. Horn, in Wytsman, Gí>n. Insect.,
fase 82, p. 393 (1908-1915).

Califòrnia. — Texas fins Geòrgia, Mèxic??
C. ciirvaia Chevrolat, (0-2)

Col. Mexique, fase 2, n. 31 (1834); Audouin et BruUé, Arch,
Mus. Hist. Nat. París, vol. i, p. 137, t. 9, f. 5 (1839); W. Hom,
Deustche Ent. Zeitschr., p. 181 (1897); in: Wytsman, Gen. Insect..
fase 82, p. 393, f. loi (p. ^s) i f- 125 (P- 35) (1908-1915).

Vera Cruz. — Mèxic.

La col•lecció Codina 515

C. euryscopa Bates, (i cf-o ç)

Trans. Ent. Soc. LoiuL, p. 506, t. 16, f. 9 (1890); W. Horn, in
Wytsma.i, Gen. Insect., fase. 82, p. 393 (1908-1915).

Mazatlan, Sinaloa. — N. del Mèxic oc.
C. pamphüa Le Conte, (o-i)

Proc. Acad. Nat. Se. Philadelphia, p. 321, f. (1873); Schaupp,
Bull. Brooklyn Ent. Soc , vol. 6, p. 84, 104, t. 4, f. 105 (1883-
1884); G. Hon, Ent. New.-;, Philadelphia, p. 26, t. i, f. 4 (1892);
Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 116, 171, t. 2, 4 (1902); W.
Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 393 (1908-1915).

Galveston (Texas). — Texas, Louisiana.
C. hamaia Audouin et Brullé (i-i)

Arch. Mus. Hist. Nat. París, vol. i, p. 132, t. 8, f. 9 {1839);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 393 (1908-1915).

Veracruz. — Mèxic, Costa Rica??.
C. marginala Fabricius, (3-2)

Syst. Ent. p. 22Ó (1775); Spec. Insect., vol. i, p. 286 (1781);
Ent. Syst., vol. i, p. 176 (1792); Syst. Eleuth., vol. i, p. 241
(1801); Olivier, Ene. Méth., p. j^;} (1790); Herbst, Kàfer, vol. 10,
p. 206 (1806); Ssy, Trans. Amer. Philos. Soc, p. 417, t. 13, f. 6
(1818); Gould, Boston Joum., vol. i, p. 48 (1834); Le Conte,
Trans. Amer. Philos. Soc, p. 48, t. i, f. 36 (1856); G. Hom,
Trans. Amer. Ent. Soc, p. 236, 237, t. i, f. 20 (1876); Schaupp,
Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 82. 99, t. 3, f. 80; t. 4, f. 6
(1883-1884); Leng et Beuteumüller, Joum. New York Ent. Soc,
vol. 2, p. 89, 94, t. 2, f. 20 (1894); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc,
p. 162, t. 2, 4 (1902); E.-D. Harris, N. Amer. Cieind., in; thc
Harris Collection, p. 57 (191 1); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase 82, p. 394 (1908-1915).

Florida, Far Kockaway, New York, Beaulieu, Pensil-
vània. — Maine fins Alabama fins Cuba i Illes Ba-
hama.

C. blanda Dejean, (i-i)

Spec. Col., vol. 5, p. 238 (1831); Le Conte, Trans. Amer. Philos.
Soc, p. 49, t. i,f. 38(1856); Ànn. Mag. Nat. Hist., ser. 4; vol. 6,
p. 402 (1870); Th.-W. Harris, in Scudder Ent. Corresp. Harris,
Oecasional Papers, vol. i; Boston Soc. Nat. Hist. p. 233-237
{1869); G. Horn, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 239, t. i, f. 24 (1876);
Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 83, loi, t. 4, f. 7
(1 883- 1 884); E.-D. Harris, N. Amer. Cieind. in the Harris Co-

;i6 Junta de Ciències Naiitrals de Barcelona

llection, p. 56 (1911); Casey, Memoirs Col., n. 4, p. 12 (1913);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 394 (1908-1915).

Grand-)3ay, Alabama. — Alabama fins N. Carolina.

C. ncvadica Le Conte.

i) Knaiisi Leng, (o cf-i $)

Trans. Amer. Ent. Soc, p. 166, t. 4 (1902); W. Horn, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 186 (1903); E.-D. Harris, N. Amer. Cicind.,
in: the Harris Collection, p. 56 (1911); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. Í2, p. 394 (190S-1915).

Klark, Colorado (Kansas). — Nevada fins Nebraska.
C. cLiprascens Le Conte, (i-o)

Proc. Acad. Nat. Hist. Philad.,vol. 6, p. 65 (1852); Trans. Amer.
Philos. Soc., p. 49, t. I, f. ^7 (1856); Thi.-W. Harris, in Scudder,
Ent. Corresp. Harris, Occasional Papers, vol. i, Boston Soe.
Nat. Hist., p. 231-236 (1869); G. Hora, Trans. Amer. Ent. Soc,
p. 236-238, t. I, f. 21 (1876); Schaupp, Bull. Soe. Nat. Moscou,
vol. 6, p. 83, 100, t. 3, f. 81; t. 4, f. c (1883-1884); Leng et Beu-
tenmüUer, Jcurn. New York, Ent. Soc, p. 116, 163, t. 2 (1902);
W. Horn, Ent. Nachr., p. 17, 18 (1897); E.-D. Harris, N. Amer.
Cicind., in: the Harris Collection, p. 54, 55 (191 1) (Forma de
prioritat i varietats); Casey, Memoirs, n. 4, p. 12, 36 (1913);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 394 (1908-1915).

Iowa. — Païs entre Minnesota, Kentucky, Tenessee,
Texas i Dakota, Geòrgia?.

i) macra Le Conte, (1-2)

Trans. Amer. Philos. Soc, p. 50, t.i, f. 39 (1856); G. Horn, Trans.
Amer. Ent. Soc, p. 238, t. i, f. 23 {1876); SAaupp, Bull. Broo-
klyn Ent. Soc, vol. 6, p. 83, 100, t. 3, í. 83; t. 4, f. e (1883-1884);
Leng et BeutenmüUer, Joum. New York Ent. Soc, vol. 2,
p. 89-94 (1894); Leng, Trans. Amor. Ent. Soc, p. 163, 165 (1902);
W. Horn, Ent. Nach., p. 17-18 (1897); Lautz, Trans. Kansas
Acad. Se, vol. 19, p. 259 (1905); Casey, Memoirs Col., n. 4, p. 36
(1913); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 395
(1908-191S).

Douglas, Colorado (Kansas), Yowa City. — País en-
tre Minnesota , Ohio, Tenessee , Lousiana, Texas,
Nebraska, Iowa.

2) puritana H. Horn, (i-o)

Trans. Amer. Ent. Soc, p. 325 (1871); p. 238, t. i, f. 22 (1876);
Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6, p. 83, 100, t. 3, f. 82;
t. v, f. d. (1883-1884); Leng et BeutenmüUer, Journ. New York

La col•lecció Codina 517

Ent. Soc, vol. 2, p. 89, 94, t. 2, f. 21 {1894); Leng, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 164, t. 2 (1902); W. Hom, Ent. Nachr., p. 17-18
(1897); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 395 (1908-1915).

Dallas (Texas). — Nou Hamps lire fins Maryland,
S. Ontario, Kentucky, Texas.

3) sperata Le Conte, (o d" -2 ç)

Trans. Amer. Philos. Soc, p. 50, t. i, f. 20 (1856); G. Horn,
Trans. Amer. Ent. Soc, p. 239 (1876); Schaupp, Bull. Brooklyn
Ent. Soc, vol. 6, p. 83, 102, t. 3, f. 87 (1883-1884); W. Horn,
Deutsche Ent. Zeitschr., p. 183 (1897); i'': Wytsman, Gen. Insect.,
fase 82, p. 395 (1908-1915).

Villa Lerdo (Durango). — Païs entre Califòrnia, Co-
lorado, Texas i Mèxic.

4) inquisitor Casey, (i-i)

Ann. New York Acad. Se, p. 298 (1897); Leng, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 166, 167 (1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase 82, p. 395 (1908-1915).

Austin (Texas). — Texas.
C. lepida Dejean, (5-3)

Spec. Col., vol. 5, p. 255 (1831); Lo Conte, Ann. Lyceum Nat.
Hist. NeWYork, p. 181, t. 14, f. 41 (1856); Schaupp, Bull. Broo-
klyn Ent. Soc, vol. 6, p. 83, i. 3, f. 90 (1883-1884); Leng et Beu-
tenmüUer, Joum. New York Ent. Soc, vol. 2, p. 89, 95, t. 2,
f. 22 (1884); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 16, 169, t. 4 (1902);
Fall, ibidem, p. 155 (1907); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase 82, p. 395 (1908-1915).

Lake Forest (Illinois), Jamesburg, New York, Nova
Jersey. — Nova Jersey, Long Island i New York
fins Nebraska. Nou Mèxic fins Wisconsin. Manitoba.

C. íogaia Laferté, (i-i)

Rev. Zool., p. 40 (1841); Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc,
p. 58, t. I, f. 59 (1856); Schaupp, Bull. Brooklyia Ent. Soc, vol. 6,
p. 84, 104, t. 4, f. 100 (1883-1884); G. Hom, Ent. News, Philadel-
phia, p. 26, t. I, f. 6 (1892); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 116,
170, t. 4 (1902); W. Horn, in: W^ytsman, Gen. Insect., fase 82,
p. 395 (1908-1915).

Kansas. — Nebraska fins Texas, fins Alabama.

i) globicollis Casey.
apicalis W. Horn, (i-o)

Ent. Nachr., p. 17 (1897); Knaus, The Canad. Ent., p. 115 (1900);

5i8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 171 (1902); W. Hom, in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 296 (1908-1915).

Klark, Colorado. — Kansas, Nebraska.
C. gratiosa Guérin, (2 cf-2 $)

Rev. Zool., p. 37 (1840); Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc,
p. 59, t. I, f. 60 (1856); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent. Soc, vol. 6,
p. 83. 103, t. 4, f. 95 (1883-1884); G. Hom, Ent. News, Phila-
delphia, p. 26, t. i, f. 7 (1892); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc,
p. 169, t. 2, 4 (1902); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement
Syst. Index Cicind.), p. 24 (1905); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 396 {190S-1915).

Sauthern Pines, N. Carolina, Florida. — N. Carolina
fins Florida, Alabama.

i) hirtüahris Le Conte, (0-2)

Trans. Amer. Ent. Soc, p. i6i (1875); G. Horn, Trans. Amer.
Ent. Soc, p. 239, t. I, f. 25 (1876); Schaupp, Bull. Brooklyn, Ent.
Soc, vol. 6, p. 83, 102, t. 4, f. 96; t. 4, i. g (1883-1884); Leng,
Trans. Amer. Ent. Soc. p. 116, 168, t. 4 (1902); W. Hom, Deuts-
che Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Index d. Cicind.) p. 24
(1905); in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 396, t. 19, f. 10,
(190S-191S).

Stenihatchee (Florida). — Florida.

C. sp.? (o-i)

Desert Arizona prop de la frontera de Mèxic.

C. Pilatei Guérin, (o-i)

Bull. Soc. Ent. Fr., p. 96 (1845); Mag. Zool. n. 162, t. 162, f. 1-8
(1845 [1849]); Le Conte, Classif. Col. N. America, pars i,, p. 4
(1861); Sallé, Bull. Soc Ent. Fr., p. 7, 8 (1877); Schaupp, Bull
Brooklyn, Ent. Soc, vol. 6, p. 79, 85, t. i, f. 13 (1883-1884);
Fleutiaux, Le Naturaliste, p. 334 (1886); Casey, Ann. New
York Acad. Se, p. 294 (1897); Leng, Trans. Amer. Ent. Soc,
p. III (1902); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase, 82, p. 396
(1908-1915).

Dallas. — Louisiana, Texas.
C. Belfragei Sallé, (o-i)

Bull. Soc. Ent. Fr., p. 7, 8 (1877); Schaupp, Bull. Brooklyn Ent.
Soc, vol. 6, p. 85 (1883-1884); Casey, Ann. New York Acad. Se,
p. 294 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc, p. iio (1902); W.
Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase 82, p. 396 (1908-1915).

Texas. — Kansas, Texas, Louisiana??.

La col•lecció Codina 5^9

VI. — Regió Neotropica
C. cylindricollis Dejean, (i çf-o ç)

Spec. Col., vol. I, p. 34 (1825); Brullé, Hist. Nat. Insect., vol. 4,
Col., vol. I, p. 58 (1834); Sahlberg, Acta Soc. Fennica, p. 503
(1844); W. Hom, in: Wytsman, Grií. Inrect., fase. 82, p. 400

(1908-1915).

Brasil. — Santa Catharina fins Espíritu Santo.
C. hispidiila Bates, (i-i)

Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 264 (1872); W. Horn, Deutsche
Ent. Zeitschr., p. 233 (192); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 400 t. 19, f. II (i9o8)-i9i5).

Joinville, Santa Catharina. — Santa Catharina.
C. chrysamma Bates, [202)

Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 266 (1S72); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 401 (1908-1915).

Perú, BoHvia. — Equador, Perú, Bolívia.
C. spcciilifera Brullé, (o-i)

Voyage Orbigny, Ins. Col., p. 6, t. i, f. 6 (1837); W. Hom, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 62, p. 401 (1908-1915).

Matto Grosso. — Chiquitos , Guyaba , Sette Lagoa,
Uberaba (Minas Geraes).

C. Degandei Tatum, (i-o)

Ann. Mag. Nat. Hist., p. 50 (185 1); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 401, t. 13, f. 11 (1908-1915).

Brasil int. — Minas Geraes, Goyaz.
C. egregia Chaudoir, (2-0)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 433 (1835); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Inseet., fase. 82, p. 401 (1908-1915).

Perú. — Venezuela, R. Amazonas (Obidos fins Perú).
Equador, R. Beni, «Paranà».

C. cribraía Brullé,

Voyage Orbigny, Ins. Col., p. 9 (1837); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschhr., p. 232 (1902); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 401 (1908-1915).

520 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

i) argentina Lynch-Arribalzaga, (i çf-o Ç)

El Natur. Argent., vol. i p. 309 (1878); W. Hom. Anal. Mus. Nat.
Buenos Aires, vol 4, p. 176 (1895); ^^^'• Wytsman, Gen. Insect., fase.
82, p. 401 (1908-1905).

Madre de Dios (Perú). — N. Argentina, Bolívia,
Perú.

2) redudesignata W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplem.: Syst. Index d. Cicind.), p. 18
(1905); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,, p. 401 (1908-1915).

Salto (Argentina). — Argentina (Tucuman, Salto,
Chaco).

C. Favcrgcri Audouin et Brullé, (o-i)

Arch. Mus. Hist. Nat. Paris, vol. i, p. 130, t. 8, f. 6 (1839);
W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 401, 402 (1908-
1915); Reiche, Rev. Zool., p. 241 (1842); Bates, Biol. Centr.
Amer., Col., vol. i, Suppl., p. 258 (1884).

Nova Granada, Colòmbia. — Panamà fins Equador.

C. rufoaenea W. Horn, nomen novum, per: (2-1)
unicolor W. Horn,

Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 86, (1882); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 402 (1908-1915).

Perú. — Equador fins Argentina (Salto).
C. auraria Klug, (o-i)

Jahrbücher, vol. i, p. 27 (1834)); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase 82, p. 402 (1908-1915).

Venezuela. — Panamà fins Venezuela, Curaçao.
C. boops Dejean, (o-i)

Spec. Col,, vol. 5, p. 258 {1831); Chevrolat, Ann. Soc. Ent. Fr.
p. 185. (1863); W. Horn, in: Wystman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 402 (1908- 191 5).

Santo Domingo. — Cuba, Haití.
C. olivacea Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 118 (1854); Chevrolat, Ann. Soc.
Ent. Fr., p. 185 (1863); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase.
82, p. 402 (1908-1915).

Cuba.

La col•lecció Codina 521

C. iiifasciaia Fabricius,

Spec. Ins., vol. i, p. 286 (1781); ex parte, Ent. Syst., vol. i, p. 177
(1792); ex parte, Syst. Eleuth., vol. i, p. 242 (1801); W. Hom,
Deutsche Ent. Zeitschr. p. 181 (1897); Stett. Ent. Zeit., p. 329
(1907); in: Wytsman, Gen. Inscct., fase. 82, p. 403 (1908-1915).

i) pernviana Castelnau, (i çf-o $)

Etud. Ent., vol. i, p. 35 (1835); Chauioir, Bull. Soc. Nat. Mos-
cou, pars 7, p. 5 (1837); p. 114 (1854); Solier, in Gay, Hist. Fis.
Chile, Zool., vol. 4, p. 115, Atlas Col., t. i, f. 2 a d. (1849); W.
Horn, in Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 403 (1908-1915).

Xile. — Equador fins al desert de Atacama (Xile).
C. siüiiralis Fabricius, (i-o)

Ent. Syst. SuppL, p. 62 (1798); Syst. Eleuth., vol. i, p. 242 (1801);
Herbst, Kàfer, vol. 10, p. 207 (1806); Dejean, Spec. Col., vol. i,
p. 129 (1825); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 403 (1908-1915).

Brasil. — St. Thomas , Barbados, St. Barthélemy?,
Antigua?, Guadalupe??, Venezuela?, R. Amazonas in-
ferior.

i) hebraea Klug, (o-i)

Jahrbücher, vol. i, p. 20 (1834); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 403 (1908-1915).

R. Amazonas. — Porto Rico, Venezuela fins Ceara,
fins Espíritu Santo, Obidos , Manaos, Teffe, Riu
Madeira, Martinica, Guadalupe??.

trifasciata Dejean, (0-2)

Spec. Col., vol. I, p. 85 (1825); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 403 (1908-1915).

Obidos, R. Amazonas superior.
C. clilorosiicia Kollar, (o-i)

Ann. Hofmus. Wien., p. 332 (1836); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 404 (1908-1915).

Sao Paulo (Brasil oc). — Sao Paulo fins Minas Ge-
raes, Matto Grosso, Goyaz, Argentina?.

smaragdina W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 198 (1893); in: Wytsman, Gen. In-
sect., fase. 82, p. 404 (1908-1915).

Sao Paulo.

35

Junta de Ciències Naturals de Barcelona

i) Staudingeria W. Horn, nomen novum, per: (2 çf-o ç)
Staiidingeri W. Horn,

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 368 (1892); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 404 (1908-1915).

Sao Paulo. — Sao Paulo, Goyaz.
C. Marquardti W. Horn, (i-i)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 91 (1906); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 83, p. 405, f. 56 (p. 29); t. 20, f. 4 (1908-1915).

Sao Paulo. ■ — Matto Grosso.
C. morio Klug, (2-0)

Jahrbücher, vol. i, p. i6 (1834); W. Hom, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 213 (1892); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 405 (1908-1915).

Sao Paulo. — Parà fins Manaos, Matto Grosso, Go-
yaz, Sao Paulo, N. d'Argentina?.

denticulata Klug, (0-2)

Jahrbücher, vol. i, p. 15 (1834); W. Horn, in: Wytsman, Gen.,
Insect., fase. 82, p. 405 (1908-1915).

R. Amazonas superior.
C. aniilipes W. Horn, (i-o)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 255 (1897); in: Wytsman, Gen.
Insect. fase. 82, p. 405 (1908-1915). — • Typus!

Sao Paulo. — Sao Paulo, Minas Geraes, Matto Grosso
(Guyaba).

C. minariim Putzeys, (o-i)

Mém. Soc. Se. Liége, p. 369 (1845); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 406 (1908-1915).

Minas Geraes. — Sao Paulo fins Bahia, Goyaz.
C. argcnlaia Fabricius, (0-2)

Syst. Eleuth. vol. i, p. 242 (1801); Herbst, Kàfer, vol. 10,
p. 208 (1806); Dejcan, Spcc. Col., vol i, p. 147 (1825); Kirsch,
Berl. Ent. Zeitschr., 'p. 125 (1873); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 354 (1896); p. 86 (1904); p. 87-91 (1906); in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 406 (1908-1915).

Bolívia. — Guatemala, Panamà, S. Amèrica (exclu-

La col•lecció Codina 523

vamenl a la regió occidental dels Andes) al S. fins
N. d'Argentina, Guadalupe.

var. (i cf-i $)

Matto Grosso.

2) amoenula Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 120 {1854); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 88 (190Ó); in: Wytsraan, Gün. Insect., fase. 82,
p. 407 (1908-1915).

Matto Grosso. — Cuyaba fins Amazonas, Parà.

3) aurèola Klug, (o-i)

Jahrbücher, vol. i, p. 35 (1834); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeitsclir., p. 88 (1906); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 407 (1908-1915).

Sao Paulo. — Sao Paulo fins Minas Geraes, Matto
Grosso, Paraguay, Salto, Tucuman.

cyanitarsis Kollar, (i-o)

Ann. Hofmus. Wien, p. 332 (1836); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 324 (1891); p. 95 (1892); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 407 (1908-1915).

Sao Paulo.

4) obscur ella Klug,

Preis-Verz. Ins. Mus. Berlín, p. 3 (1829); Dejean, Spec. Col.,
vol. 5, p. 268 (i 83 i); W. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 324
(1891); p. 89 (1906); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 407
(1908-1915).

Córdoba, Tucuman, Buenos Aires fins Sao Paulo.
tripunctaia Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. 5, p. 267 (1831); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82 (1908-1915).

Argentina.
6) venustula Gory, (o-i)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 177 (1833); W. Horn, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 86 (1904); p. 89-90 (1906); in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 407 (1908-1915).

Colòmbia. — Colòmbia fins Cayena.

524 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

affmis W. Horn, (2 cf-i $)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. yy (1893); iii: Wytsman, Gen. Iiisect.,
fase. 82, p. 407 (i 908- 191 5).

Suapure, Venezuela.
7) nebulosa Bates, (i-o)

Ent. Monthly Mag., vol. lo, p. 263 (1874); Biol. Central Amer.,
Col., vol. I, p. 14, t. I, f. 16 (i 88 i); W. Ilorn, Deutsche Ent.
Zeitschr., p. 90 (1906); in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 407 (1908-1915).

Costa Rica. — Nicaragua fins Equador. Guyana?,
Cayena?

C. pretiosa Dokhturow, (i-i)

Rev. Ent. Caen, p. 276 (1882); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 407, t. 20 (1908-1915).

Obidos, R. Amazonas. — Obidos.
C. Friedenreichi Dokhturow, (o-i)

Ann. Soc. Ent. Belg., p. 154 (1887); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., fase. 82, p. 407 (1908-1915).

Santa Catharina. — Santa Catharina.

C. confhicníe-signata W. Horn, nomen novum, per: (i-o)
conflueiis W. Horn,

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 197 (1893); t. 3, f- 6 (1894); in: Wyts-
man, Gen. Insect., fase. 82, p. 407 (1908-1915).

Paraguay. — N. Argentina, Uruguay, Paraguay, Mi-
nas Geraes.

C. apiaia Dejean, (3-1)

Spec. Col., vol. I, p. 86 (1825); Bruch, Revista Mus. La Plata,
vol. 14, p. 126, t. I, f. 10 (1907); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 408, f. 112 (p. 34) (1908-1915).

Montevideo, Uruguay, Argentina. — Río Negro (Pa-
tagònia), Buenos Aires, Mendoza, Montevideo, Pa-
raguay. (Esporàdic fins Mines Geraes.)

i) Clausseni Putzeys, (o-i)

Mém. Soc. Se. Liége, p. 365 (1845); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect.. fase. 82, p. 408 (1908-1915).

Sao Paulo. — Sao Paulo fins Minas Geraes.

La col•lecció Codina 5-5

C. Bang-Haasi W. Horn, (o cf-2 $)

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 24 (1907); W. Horn, in: Wytsman,
Gen. Insect., facc. 82, p. 408 (1908-1915).

Ciiyaba, Matto Grosso. — Cuyaba.

C. mixiíila W. Horn, novem novum, per:(i-o)
mixta W. Horn,

Deutsche Ent. Zeitschr., p. 215 (1892); Anal. Mus. Nac. Buenos
Aires, vol. 4, p. 174 (1895); W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 409 (1908-1915).

Perú. — Argentina (Mendoza) fins Perú, Bolívia,
Chacarita: Cordilleras.

C. Drakei W. Horn.

2) pscudochiloleuca W. Horn, (i-i)

Ent. Wochenblatt., p. 209 (1908); in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 409 (i 908- 191 5).

Tucuman, Mendoza.
C. mdaleuca Dejean, (o-i)

Spec. Col., vol. 5, p. 238 (1831); W. Horn, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 409, f. 102 (p. 2$) (1908-1915).

Buenos Aires. — Port de la Fam (Estret de Maga-
llanes), Patagònia N. de San Blas. Buenos Aires,
Mendoza, Uruguay, Equador (Loja)??.

C. chiliensis Audouin et Brullé, (o-i)

Arch. Mus. Hist. Nat. París, vol. i, p. 133, t. 9, f. i {1809);
Solier, in: Gay, Hist. Fis. Chile, Zool., vol. 4, p. 117 (1849);
W. Horn, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 409 (1908-1915).

Xile. — Xile, «Chubut», «Cordilleres argentines».

C. paiagonica Brullé.

i) Cheruhim Chevrolat, (5-4)

Ann. Soc. Ent. Fr., p. 315, t. 8, f. i, i.» (1838); W. Horn, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 409 (1908-1915).

Montevideo, La Plata. — Montevideo, Buenos Aires.

526 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

var. (o cZ-i $)
Montevideo.
C. rainosa Brullé, (i-i)

Voyage Orbigiiy, Ins. Col., p. 7, t. i, f. 7 (1837); W. Horii, in:
Wytsman, Gen. Insect., fase. 82, p. 409, f. 150 (p. 37) (1908-1915).

Patagònia. — Montevideo fins Patagònia (San Blas
i San Julian).

C. nivea Kirby, (i-o)

Trans. Linn. Soc. Lond., vol. 12, p. 376 {1818); Dejean, Spec.
Col., vol. I, p. 128 (1825); W. Hora, in: Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 409 (1908-1915).

Río Grande do Sui. — Buenos Aires, Río Grande do
Sui fins Rio de Janeiro.

conspersa Dejean, (1-3)

Spec. Col. vol. I, p. 127 (1825); Brullé, Voyage O.bigiíy, Ins.
Col. p. 9 (1837); W. Hora, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 409 (1908-1915).

Río Grande do Sui, Montevideo. — Santa Catharina
fins Montevideo, Misiones i Entre Ríos.

i) Orbignyi Guérin, (o-i)

Rev. Zool., p. 296 (1809); W. Hora, in: Wytsman, Gen. Insect..
fase. 82, p. 409, f. 156 (p. 38) (1908-1915).

S. Argentina.
C. macrocnema Chaudoir, (i-o)

Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 15 (1852); W. Horn, in; Wytsman,
• Gen. Insect., fase. 82, p. 410 (1908-1915).

Equador. — Nicaragua fins Mèxic.
i) ohliquans Chaudoir, (i-o)

Cat. Coll. Cicind., p. ^t, (1865); W. Hora, m: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 410 (1908-1915).

Colòmbia. — Panamà, Nicaragua.
Chevrolati Boucard, (o-i)

Bull. Soc. Zool. France, p. 214 (1880); Bates, Biol. Centr. Amer.,
Col. vol. I, p. 12 (i 88 i); W. Hora, in : Wytsman, Gen. Insect.,
fase. 82, p. 410 (1908-1915).

Nicaragua. — Nicaragua.

La col•lecció Codina 527

C. graphipíera Dejean, (0 cf-i 5)

Spec. Col. vol. 5, p. 257 (1831); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
lusect., íasc. 82, p. 410, f. 123 (p. 35) (1908-1915).

Colòmbia. — Colòmbia, Venezuela.
julgidiccps Putzeys, (i-o)

Mém. Soc. Se. Liége, p. 367 (1845); W. Hom, in: Wytsman, Gen.
Insect., fase. 82, p. 410 (1908-1915).

Venezuela. — Costa Rica fins Venezuela.

2. Genus Eurymorpha, Hope
E. cyanipcs Hope, (2 (f-2 $)

Col. Man., vol. 2, p. 160, t. i, f. 4, 4 a-e (1838); Fairaaaire, Ann.
Soe. Ent. Fr., p. 94 (1856); Péringuey, Trans. S. Àfrica Philos.
Soc., p. 29 (1893); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 412, t. 20, f. 5 (1908-191S).

Lüderitzbucht. — S. de l'Africa oc. alem., Mossa-
medes.

Mouffleti Fairmaire, (i-o)

Anu. Soc. Ent. Fr., p. 95 (1856); Péringuey, Trans. S. Afr. Philos.
Soc., p. 29, t. 2, f. 4 (1893); Kraatz, Deutsche Ent. Zeitsehr.,
p. 255 (1891); W. Hom, in: Wytsman, Gen. Insect., fase. 82,
p. 413 (1908-1915).,

Damaraland. — S. de l'Africa oc.

RESUM

d'd $$ ClCINDELINAE P^g-

15. II. Pogonostoma 17 formes, 335

7. 8. Ctenostoma 8 » 337

7. 4. Derocrania 5 » 339

16. 16. Tricondyla 22 » 339

27. 35. Collyris 47 » 343

6. 9. Mantichora 9 » 350

1. I. Platychila i » 352

I. Pycnochila i » 352

2. I. Amhlychila 2 » 352

12. 2. Omus 13 » 353

I. Aniaria i » 356

81. 74. Megacephala 84 » 356

7. 4. Oxychila 9 » 370

6. 7. Pseudoxychila 5 » 371

1. 2. Chiloxia 2 » 372

I. Eucallia i » 373

43. 32. Dromica 50 » 373

10. 15. Prothyma 17 » 380

i. I. Peridexia 2 » 383

2. Oxygoniola i » 383

2. I. Dilatotarsa 3 » 384

3. 3. Caledonica 4 » 384

6. 5. Distipsidera 9 » 385

1. Rhysopleura i « 386

2. I. Euprosopus 2 » 386

2. 3. Iresia 3 » 387

28. 18. 'herates 4 » 387

58. 34. Odontochüa 50 « 392

I. 2. Prepusa 2 « 400

11. 4. Oxygonia 11 » 401

Cicindela:

122. 99. Etiòpica 107 )) 402

178. 144. Oriental 148 » 419

19. 25. Australiana 28 » 444

307- 355- Paleàrctica 198 » 449

136. 136. Neàrctica 135 » 490

45. 45. Neotròpica 55 » 519

3. 2. Eurymorpha 2 » 527

1,162. 1,085. 1,089

Gèneres, 32. — Formes, 1,089. — Exemplars, 2,247.

La col•lecció Codina 529

Són exemplars remarcables:

Pogonostoma aiiripennc. — Extypiis.
Collyris FntJistorferi. — Typus.

C. apicalis. — Unicum (1910).
Omus oblongocylindricus. — Cotypus.
0. intermediopronotalis. — Cotypus.
Dromica Wellmani. — Typus.

D. marginepunctata. — Typus.
Protliyma breviformis. — Typus.
Dilatotarsa tricondiloides. — Unicum (loio).
Therates Fruhstorferi Saiiteri. — Cotypus.
Cicindela Bodongi. — Cotypus.

C. Colmanti albosignata. — Cotypus.

C. gutiula flavilabris. — Cotypus.

C. Andrewesi Manritii. — Typus.

C. cancellata subtiliesculptn. — Cotypus.

C. ioscclis setosonbdominalis . — Cotypus.

C. amilipes. — Typus.

Rares:

Ambly. cylindri formis, Baroni, Om. humeroplanatus, Meg. re-
galis Ertli, Tctr. Bocandei, Phaeox. Tremolerasi, Tetr.
Klagesi, Oxych. similis immaculata, Per. fulvipes, Rhys.
orbicollis, Ther. festivus Roihschildi, spectabilis prínceps,
Whiteheaudi, Ckil. aiiripennis, chalybea, Oxigonia, C. Puizey-
si, gigantea, viridis, jlavipes, octonotata, Desgodinsi, prínceps
ducalis, vigintíguttata, Leai, Ledi nigella, Darwíni, campes-
tris guadarramcnsís, germànica Martorelli, Besseri, hispà-
nica, etc, etc.

35'

MOLUSCOS INGRESSATS EN EL MUSEU
DESDE EL MES DE JUNY DE 1916

MOLUSCOS INGRESSATS EN EL MUSEU
DESDE EL MES DE JUNY DE 1916

determinats p.r

Artur Bofill i Poch

DIRECTOR DEL MUSEU

El nom de cada recolcctor va indicat amb Ics següents abreviatures:

Aa., Aguilar-amat, — A. B., Artur Bofill. — A. C, Ascensi Co-
dina. — A. F., Agneta Foix. — E. C, Excursió Colectiva. — E. J.,
Emili Jun-cadella. — F. Q., Font Quer. — Go., Goni. — Gr., Gros.—
I. S., Ignasi de Sagarra. — J, C, Josep Có. — J. L., Josep M. de la
Fuente. — J. M., Josep Maluquer. — Jq. M.. Joaquín Maluquer. —
LL. S., Lluís Soler. — M. S., Maximí San Miguel. — P. N., Pare
Navàs. — S. M., Salvador Maluquer.

Les dates de recolecció s'indican amb xifres aràbigues i romanes.

Miirex {Phyllonotus) trnncidns L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17;

J. ]\I. — Cap de Creus, VI,!/; J. M.
M. (Ocinebra) aciciilains Lk. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M. —

Cala Nacs, Cadaqués, VI-17; J. M. — Cadaqués, VI-17; J. M.
M. (Ocinebra) Blainvillei Payr. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M. —

Cala Nacs, Cadaqués, VI- 17; J. M. — Cadaqués, VI- 17; J. M.
M. {Ocinebra) Blainvillei Payr., var. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J. M.
M. {Ocinebra) Edwardsi Payr. — Cadaqués, VI-17; J. M. — Cala Nacs,

Cadaqués, VI-17; J. M. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^I-
M. {Ocinebra) erinaceus L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M.
M. {Ocinebra) scalaroides Blainv, — Cadaqués, VI- 17; J. M.

534 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Pisania maculosa Lk. — -Cadaqués, VI- 17: J. M.

Follia {Tritonidea) d'Orbignyi Pavr. — Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17:
J. M.

Euthria cornea L. ■ — Cala Xaos, Cadaqués, VI- 17; J. 'SI. — Cala Gui-
llola, Cadaqués, VI- 17; J. M.

Def rància (Donovania) minima Mtg. — Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17;
J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17; J. M. — Cadaqués, VI-17; J. M.

D. {Clathurella) Cordieri Payr. — Cadaqués, VI-17; J. 'M. — Cala Xaos,
Cadaqués, VI- 17; J. SI.

D. {Clathurella) Lcufroyi Slich. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17; J. M.

D. {Clathurella) piirptirea Sltg. var. bicolor Risso. — ■ Sta. Cristina, Llo-
ret, V-17; J. ^I. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17; J. SI.

D. {Clathurella) riidis Scacc. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. SI.

Daphnella {Mangilia) albida Dh. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- -^^• —
Cadaqués, VI- 17; J. SI.

D. {Mangilia) Companyoi B. D. D.? — Cadaqués, VI-17; J. SI.

D. {Mangilia) miiltilineolata Dh. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17;
J. SL — Cadaqués, VI- 17; J. SI.

D. {Mangilia) niultilineolata Dh., var. aira Mts. — Cala Naos, Cada-
qués, VI-17; J- ^í- — Cadaqués, VI-17; J. SI.

Triton {Simpuliim) corrugatus Lk. — Cala Guillola, Ca,daqués, VI- 17; J. SI.

Nassa mutabilis L. — Cadaqués, VI-17; J. SI.

N. granum Lk. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^I-

N. {Telasco) costulata Ren., var. costata Mts. — Cadaqués, 2-VI-17; J. SI.

N. {Telasco) costulata Ren., var. unifasciata Kien. — Cadaqués, 2-VI-17;
J. M. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17; Go.

iV. {Telasco) costulata Ren., var. pulcherrima B. D. D. — Cadaqués,
VI-17; J. M.

N. {Telasco) costulata Ren., var., flavida Mts. — Cadaqués, VI-17: J. M.

N. {Hinia) incrassata Müll. — Santa Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C. —
V-17; J- M. —Cadaqués, VI-17; J. M.

N. {Tritea) reticulata L., var. nitida Jtffr. — Cadaqués, VI-17; J. SL

Neritula neritea L. — Cadaqués, VI- 17; J. I\I.

N. Donovani Risso. — Sta. Cristina, Lloret, V.-17; J. ^I.

Pur pura {Stramonita) hocmastouia L. — Porto-Pí, Mallorca, IV- 17; Go.

Mitra cornicula L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17; J. M. — Cala
Naos, Cadaqués, VI- 17; J. M. — Cadaqués, VI- 17; J. M.

M. ebcnus Lk. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^^• — Cala Naos, Cada-
qués, VI-17; J. M. — Cadaqués, VI-17; J- ^í-

M. ebenus L., var. concolor Mts. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^I-

M. {Pusia) tricolor Gmel. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. ^I. —
Cala Naos, Cadaqués, VI- 17; J. M.

Mitrolumna olivoidea Cantr. — Cala, Guillola, Cadaqués, VI- 17; J. ^I. —
Cala Naos, Cadaqués, VI-17; J- ^í- — Cadaqués, VI-17; J- ^^■

Margiíiella {Gibberula) miliaria L. — Sta. Cristina. Lloret, V-17; J- ^^• —
Cala Naos, Cadaqués, VI-17; J- ^I- — Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17;

Moluscos ingressats en el Museu 535

J. M. — Cadaqués, VI-17; J. M. — Porto-PÍ, Mallorca, IV-17; Go.
M. (Gíbberitla) Philippii Mts. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J. JM.
Cohnnhella (Pygmcpa) rústica L. — Santa Cristina, Lloret 30-IV-17;
E. C. — V-17; J- M.— Cadaqués, VI- 17; J. M. — Porto-Pí, Mallor-
ca, 8-II-17; J. M. — IV-17; Go.
C. [Pygmcea) rústica L. , var. spongiarutii Duel. — Sta, Cristina, Llo-
ret, 30-IV-17; E. C.
C. [Mitrella) scripta L. — Cadaqués, VI- 17; J. M.
C. {Atilia) minor Scacc. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17; J. ;\I.
C. {Amycla) corniculum Olivi. — Cadaqués, 2-VI-17; J. M.
C. {Arnycla) corniculum Olivi, var. elongata ^Its. — Sta. Cristina, Lloret,
V-17; J- ^í- — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17-; J- ^I- — Cala Naos,
Cadaqués, VI-17; J. M. — Cadaqués, VI-17; J. M.
C. (Aniycla) cornictilum Olivi, var. raricosia Risso. — Cadaqués, VI- 17;

J. M.
Natica (Lunatia) Alderi Forb., var. globulosa B. D. D. — Sta. Cristina,

Lloret, V-17, J- ^í-
Haliotis lamellosa Lk. — Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17; J. M.
Scalaria {Clathrus) communis Lk. — Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17;

J. M. — Cadaqués, VI- 17; J. M.

Eulima polita L., var. brevis Req. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^í-

Conus (Chelyconus) mediterraneus Brug. — Cala Naos, Cadaqués, VI- 17;

J. M. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. ]M. — Roques dels Ter-

rens. Mallorca, 10-II-17; J. M. — Porto-Pí, Mallorca, 8-II-17; J. M.

C [Chelyconus) mediterraneus Brug., var. carinata B. D. D. — Cadaqués,

VI-17; J- M.— Porto-Pí, IV-17; Go.
C. [Chelyconus) mediterraneus Brug., var. ex col. rubens B. D. D. — Santa

Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C. — V-17; J- ^í-
Trivia pulex Soland. — Cala Guillola, Cadaqués; VI- 17; J. ^I. — Cada-
qués, 2-VI-17; J. M.
T. europcsa Mtg. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^^•
Ceriihium rupestre Risso, var. plicata B. D. D. — Cadaqués, VI- 17; J. M.
C. vulgatum Brug. — Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17; J. M. — Cada-
qués, VI-17; J- ^í- — Porto-Pí, Mallorca, 7-II-17; J. M.
C. vulgatum Brug., var. hirta B. D. D. — Porto-Pí, Mallorca, 7-II-17;

J. M. —IV- 1 7; Go.
C vulgatum Brug., var. tuberculata Phil. — Sta. Cristina, Lloret, V-17;

J. M. — Cadaqués, VI-17; J. M.
C. vulgatum Brug., var. obesa Nob. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17; Go.
Bittium reticulatum Da Costa, var. Jadertina Brusina. — Cala Guillola,
Cadaqués, VI-17; J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17; J- ^^• — Ca-
daqués, VI- 1 7; j. ;m.

B. reticulatum Da Costa, var. Latreillei Pay/. — Sta. Cristina, Lloret,
V-17; J- ^I- — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M. — Cala Naos, Ca-
daqués, VI-17; J. M. — Cadaqués, VI-17; J. :\I. — Porto-Pí, Mallorca,
8-II-17; J. M. — IV-17; Go.

536 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

B. reticulatum Da Costa, var, paludosa B. D. D. — Cala Guillola, Ca-
daqués, VI-17; J, M. — Cadaqués, 2-VI-17; J. M.

Triforis perversus L. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J. M. — Cala Gui-
llola, Cadaqués, VI-17; J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17; J. M. —
Cadaqués, VI-17; J. M. — Santander; M. S.

Littorina (Neritoides) neritoides L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17;
J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17; J. M. — Cadaqués, VI-17; J. M.

Bythinia tcniaculata L. — La Escala; J. M. — Albufera de Alcudia, Ma-
llorca, 19-II-17; J. IM.

B. tentaculata L., var. producta Mkc. —La Escala; J. M. — Albufera de
Alcudia, Mallorca, 20-II-17; J. M.

B. Michaudi Duval? — Santander; M, S.

B. Michaudi Duval?, var. fasciata B. — Santander; M. S.

Paludestrina acuta Drap. — Empories; J. M. — Albufera de Alcudia,
Mallorca, 19-II-17; J. M.

Amnicola spirata Paladh. — Mayals, prov. Lleida, VI-17; E. J.

A. siniilis Drap. — Empories; J. M. — Albufera de Alcudia, Mallorca,
iQ-n-17; J. M.

A. Maceana Paladh. — Hipòdrom de Barcelona, V-16; Aa. i A. B.

A. compacta Paladh. — Font de l'Oliva, El Mont, Ortoneda, Segre; J. M.

A. globuliis Bof. — Font del Sot del Pinell, Portcllct del Montsec, No-
guera Ribagorçana; A. B.

Rissoina Brugitierei Payr. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M. —
Cala Naos, Cadaqués, VI-17; J. M. ■ — Cadaqués, 2-VI-17; J. M.

Barleecia rubra Ad. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17; J. M. — Cadaqués,
VI- 1 7; J. M.

Rissoa variabilis v. Mhlf. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M. — Ca-
daqués, 2-VI-17; J. M.

R. variabilis Mhlf., var. brevis Mts. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^^•

R. rudis Phil.? — Porto-Pí, Mallorca, IV-17; Go.

R. cancellata Da Costa. ^ Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17; J. M. — Ca-
daqués, VI-17; J- ^I-

R. (Acine) anriscalpium L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M. —
Cala Naos, Cadaqués, VI-17; J. M. — Cadaqués, VI-17; J. M.

Alvania violacea Desm. — -Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M. — Cala
Naos, Cadaqués, VI-17; J. M. — -Cadaqués, VI-17; J. M.

A. ventricosa Desm. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C. — V-17;
J. M. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M. — Cala Naos, Cadaqués,
VI-17; J- M.— Cadaqués, 2-VI-17; J. M. — Porto-Pí, Mallorca,
IV- 1 7; Go.

A. Gucrini Red. — Cala Naos, Cadaqués, VI- 17; J. M. — Cadaqués,
VI- 17; J. M.

A. lineata Risso. — Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17; J. M. — Cala Naos,
Cadaqués, VI-17; J- ^I- — Cadaqués, VI-17; J. M.

A. cimcx L. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- M. — Cala Guillola, Ca-
daqués, VI-17; J. M. —Cala Naos, Cadaquéf, VI-17; J. M.

Moliiscos ingressats en el Museu 537

A. ciinex L., var. lacteu Phil. — Cadaqués, VI-17; J- M,

A. cimex L. , var. fiisca Ph-l. — Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17; J. INT. —
Cala Naos, Cad;v(iué.s, VI-17; J. M. — Cadaqués, VI-17; J- ^'^•

A. cimex L., var. fasciata PliiJ. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M.
— Cala Naos, Cadaqués, VI-17; J. M. — Cadaqués, VI-17; J. M.

Vermetiis cristatus Blondi. — Sta. Cristina, Lloret V-17; J. M.

V. triqucter Biv. — Emporics: en els blocs de les antigues muralles,
1-V-17; E. C.

Calyptrcea chinensis L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17; J. M. — Ca-
daqués, VI- 17; J. M.

Capuliis himgaricus L. - — -Cadaqués, VI- 17; J. M.

Phasianella (Tricolia) piillus L. — Santa, Cristina, Lloret, 30-IV-17;
E. C. — V-17; J- M. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J- M. —Cala
Naos, Cadaqués, VI-17; J. M. — ■ Porto-Pí, Mallorca, IV-17; Go.

Ph. [Tricolia) tennis IMich. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M. — Ca-
daqués, 2-VI-17; J. jM.

Tiiyho (Collouia) sangiiineits L. , var. fusca Dautz, — Cala Guillola, Ca-
daqués, VI- 1 7; J. M.

Clanculus cruciatus L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C. — V-17;
J. M.

C. Jiissicni Payr. — La Escala; J. M.

C. Jussieui Pa^a-., var. glonius Phil. — Cadaqués, 2-VI-17; J. j\I.

Monodonta tiirhinata Born. — Santa Ciústina, Lloret, 30-IV-17; E. C. — ■
Cadaqués, VI-17; J- M- — Porto-Pí, Mallorca, 7-II-17; J. M.

M. avticnlata Lk. — Cadaqués, VI-17; J. M.

Zizyphiniis Laugieri Payr. — Cadaqués, VI-17; J. M. — Illa Cabrera,
i6-Il•i7; J. M.

Jujuhinus depictus Dh. — Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17; J. M. ■ — -Ca-
daqués, VI- 1 7; J. M.

/. exasperatus Penn. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^^• — Cadaqués,
VI-17; J. M.

/. exasperatus Penn., var. Matoni Payr. — Cadaqués, VI-17; J- ^I-

/. GravincB Mts. — Porto-Pí, Mallorca; IV-17; Go.

/. striatiis L. — Cadaqués, 2-VI-17; J. M.

Gibbula Richardi Payr. — Cada.qués, VI- 17; J. M.

G. varia L. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^^• — Cala Guillola, Cada-
qués, VI-17; J. M. — Cadaqués, VI-17; J- M.

G. umbilicaris L. — La Escala; J. M.

G. turhinoides Dh. - — -Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^I-

G. tumida Mtg. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^I-

G. rarilineata Mich. — Cadaqués, VI-17; J. M.

G. ardens von Salis. — Cadaqués, VI, 17; J. M.

G. Adansoni Pa,yr. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M. — Cada-
qués, VI- 1 7; J. M.

Fissurella nubectila L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C.

F. (Lucapina) Gra-ca L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M.

36

538 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

F. (Lucapina) gihherula Lk. — Santa Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C.

— V-17; J. M. —Cadaqués, VI- 17; J. M.

Dentalium imlgare Da Costa. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- M.

Gadinia Garnoti Payr,, var. capiiloidea B. D. D. — Sta. Cristina, Llo-
ret, V-17; J- M.

Patella hisitanica Gmel. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C. — V-17;
J. M. — Roques d'es Terrens, Mallorca, 10-II-17; J. M.

P. ccerulea L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C. — Cala Guillola,
Cadaqués, VI-17; J. M. — Cadaqués, VI-17; J. M. — Porto-Pí, Ma-
llorca, 8-II-17; J. M.

P. ferruginea Gmel. — Empories: entre els objectes de les excavacions.
1-V-17; E. C.

Acanthochiton discrepans Brown. — Porto-Pi, Mallorca, IV- 17; Go.

Vitrina {Phenacolimax) majo/ Fér. — Montserrat, canal de St. Joan.
Llocs frescals dessota de les pedres: no abunda, V-17; A. B. — Mont-
serrat; I. S. — Aluvions de Artesa de Segre; J. M.

Hyalinia ( Vitrea) crystallina Müll. — Aluvions de Artesa de Segre; J. M.

— La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Rea], VI-17; J. L.

H. {Vitrea) pseudohydatina Bgt. — Sta. Margarida de Olot, 2-V-17; E. C.

H. {Vitrea) subterranea Bgt. — Valls, 20-XI-16; I. S.

H. {Polita) Balmei Pot. et Mich. — Estellencs, Mallorca, 15-II-17; J. M.

— Bellver, Mallorca, 8-II-17; J. M. — Albufera de Alcudia, Mallor-
ca, 19-II-17; J. M.

H. {Polita) cellaria Müll. — La Escala; J. M.

H. {Polita) Farinesiana Bgt. — Valls, 20-XI-16; I. S. — Montesquiu,
XII-16; Aa. — Aluvions de Artesa de Segre; J. M.

H. {Polita) glabra Stud. — Monte Caro, Tortosa, VI-17; F. Q.

H. {Polita) lúcida Drap. — Montserrat, en la canal de St. Joan, llocs
frescals dessota les pedres: no abunda; 6-V-17; A. B. — Banyoles.
Les Estunes, 2-V-17; E. C.

H. {Polita) nitidula Drap. — Aluvions de Artesa de Segre; S. M.

H. {Polita) sp. — Mahó, camí de Inapucó; F. Q.

H. {Conulus) fulva Müll. — Aluvions de Artesa de Segre; J. M.

Leiicochroa candidissima Drap. — Empories, 1-V-17; E. C. — Muralles
ciclòpces de Tarragona, 9-V-17; A. B. — n. v. Caragol blanc: Plana
de S. Jordi, entre Hospitalet de l'Infant i Ametlla, Tarragona: gar-
rigues d'espart, a pocs met. s/m., 13-V-17; F. Q. — Regués, Tor-
tosa, 24- VI- 17; Gr. — Barbastro. F. Q.

L. cariosula Mich. — Arenal, Mallorca, 28-1 1-17; J. M. — Porto Pi, Ma-
llorca, II-17; J. M. — Bosc de Bellver, Mallorca, 8-II-17; J. M. —
Bellver, Mallorca, 8-II-17; J. M. — Ca's Català, Mallorca, 9-II-17;
J. M.

Patida {Pyramidula) riipesíris Drap. — Montserrat; I. S. — Empories;
en les muralles, 1-V-17; E. C. — Camprodon, 23-VI-17; A. B. ^ —
San Guim, prov. de Lleida, 17-VI-17; I. S. — Barranc del Salt del
Cabrit, roques a 1,000 m. alt., Monte Caro, Tortosa, VI- 17; F. Q.

Moluscos ingressats en el Museu 539

P. {Pyvamidula) rupestris Drap., var. trochoides. — Artesa de Segre: alu-
vions; Jq. INI.

P. (Discus) omalistna Bgt. — • Montserrat; I. S. — Aluvions de Artesa
de Segre; J. M.

Hèlix (Caracolina) barbula Charp. — La Solana, Pozuelo de Calatrava,
Ciudad Real, VI- 17; J. L.

//. [Caracolina) lenticula Fér. — Ca'n Tunis Barcelona, sota les pedres;
25-III-17; LL. S. ^ — ■ Empóries: dessota les pedres, 1-V-17; E. C. —
Garraf; J. M. — Mahó, camí de Inapucó; F. Q. — Porto-Pí, Mallor-
ca, 7-II-17; J. M. — IV-17; Go. — Bellver, Mallorca, 8-II-17; J. M.

— Valldeniosa, Mallorca 15-II-17; J. M. — Illa Cabrera, 16-II-17;

J. ivi.

H. [Vallonia) pulchella Müll. — Montserrat; I. S. — Artesa de Segre,
aluvions; Jq. M. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real,
VI-17; J. L-

H. (Fruticicola) ruscinica Bgt. — Entre mitg de l'herba dels llocs hu-
mits de la canal de St. Joan, Montserrat; no abunda, 6-V-17; A. B. —
Sta. Margarida, Olot, 2-V-17; E. C. — Montesquiu, XII-16; Aa. —
Camprodon, 29-VI-17; A. B,

H. (Monacha) hylononiia Bgt. — Camprodon, passeig de la Font Nova;
Aa. — ^ Camprodon, 29-VI-17; A. B. — Pobla de Segur, III-17; S. M.

H. (Monacha) odeca Bgt. — Artiga, vall d'Aràn, VIII-16; J. C.

H. (Carthusiana) carthusiana Müll. — Valls, 20-XI-16; I. S. — Montes-
quiu, XII-16; Aa. — Empóries; J. M. — Cervera, V-17; A. F. — Hortes
de Gumicl de Izan, Burgos; M. S. — La Solana, Pozuelo de Cala-
trava, Ciudad Real, VI- 17; J. L.

H. [Carthusiana) carthusiana Müll., minor. — Empóries; J. M. — Alu-
vions de Artesa de Sogre, J. M.

H. [Carthusiana) sarriensis Bgt. — Pcdralbes, Barcelona; M. S.

H. [Zenobia) lanuginosa Boissy. — La Puebla, Mallorca, 19-II-17; J. M.

— Bosc de Bellver, Mallorca, 8-II-17; J. M. — Raxa, Mallorca, 14-
ILi7; J. M.

H. [Trichia) Martorelli Bgt. — Sta. Margarida, Olot, 2-V-17; E. C.

//. [Trichia) Bofilliana Fag. — Garraf; I. S. — Montserrat, en la canal
de St. Joan, junt amb Piipa Bofilli; no abunda, 6- V-17; A. B. —
Montserrat, I. S.

H. [Trichia) ataxiaca Fag. — Hortes de Gumicl de Izàn, Burgos; M. S.

H. [Euparypha) pisana Müll. — Coll Blanc, Barcelona, abunda entre
la Cupularia viscosa i altres plantes, XI-16; A. B. — La Escala;
J. M. — Cadaqués, VI-17; J. M. — Cervera, V-17; A. F. — Son Bou,
Menorca, en la Crucianella marítima; F. Q. — Porto-Pí, IMallorca,
IV-17; Go. — 8-II-17; J. M. —Ca's Català, Mallorca, 9-II-i7;J. M.

— Bellver, Malloica, 8-II, 17; J. M. — La Puebla, Mallorca, 19-II-17;
J. M. —Illa de Cabrera, 16-II-17; J. M.

H. [Euparypha) catocyphia Bgt. — Muralles ciclòpees de Tarragona,
9-IV-17; A. B.

540 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

H. [Euparypha) caypiensis Let. et Bgt. — Platja de Sta. Cristina, Llo-
ret, 30-IV-17; E. C.

H. (Heliomanes) variabilis Drap. — Valls, 20-XI-16; I. S. — Sta. Cris-
tina, Lloret, 30-IV-17; E. C. — Empories, 1-V-17; E. C. — La So-
lana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real; VI- 17; J. L.

H. (Heliomanes) palavasensis Germ, — Pedralbes, Barcelona; M. S. —
Farola del Llobregat; A. B. — Montserrat, hort dels Monjos; I. S. —
Cervera, molt abundant, III-17; A. F., i F. Q. — La Escala; J. M.

H. (Heliomanes) papalis Loc. — Farola del Llogrebat; A. B. — La Es-
cala; J. M.

H. [Heliomanes) aspila Bgt. — Farola del Llobregat, arenales marítims;
A. B. — Platja de Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C.

H. (Heliomanes) Roigiana Bof. — Sta. Cristina de Lloret, arenals ma-
rítims amb el Paner atium maritimum, IV- 16; A. B.

H. (Heliomanes) laiita Lowc. — Porto-Pí, Mallorca, 8-II-17; J. M. — Sa-
rrià, Palma de Mallorca, 17-II-17; J. M. — Ca's Català, Mallorca,
9-II-17; J. M.— Sóller, Mallorca, 11-II-17; J. M. — Illa Cabrera,
16-II-17; J. M.

H. (Heliomanes) lauta Lowe, var, major. — Illa Cabrera, 16-II-17; J. M.

H. (Heliomanes) lauta Lowc, var. — Ca's Català Mallorca, 9-II-17;
J. M. —La Pobla, Mallorca, 19-II-17; J. M.

H. (Heliomanes) limara Bgt. — Aluvions de Artesa de Segre; J. M.

H. (Heliomanes) Mendranoi Serv. — La Solana, Pozuelo de Calatrava,
Ciudad Real, VI-17; J. L.

H. (Heliomanes) cistorum Mor. — La Solana, Pozuelo de Ca,latrava, Ciu-
dad Real, VI- 1 7; J. L.

H. (Jacosta) Montserratensis Hid. — Montserrat, entre les arrels dels
rabolls do Sant Geroni; 6-V-17; A. B.

H. (Jacosta) Homeyeri Dohrn & Heynemann. — Illa Cabrera, 16-II-17;
J. M.

H. (Jacosta) frater Dohrn & Heynemann. — Illa Cabrera, 16-II-17; J. M.

H. (Jacosta) Boissyi Terv. — Estellencs, Mallorca, 15-II-17; J. M.— Are-
nal, Mallorca, 28-II-17; J. M.

H. (Helicella) cespiíum Drap. — Arenal, Mallorca, II- 17; J. M. — La
Puebla, Mallorca, 19-II-17; J. M,

H. (Helicella) Arigoi Rossm. — Valls, 20-XI-16; I. S. — Font de la En-
rabiada, La Garriga del Vallés, 2-XI-16; A. B. — Olost, Lluçanès,
12-XI-16; Aa. — Cervera, molt abundant, III 17; A. F. y F. Q. —
Montmagastrc, Segre, J. M. — Sta. Cristina, Lloret, IV-ió; A. B.
— La Escala; J. M. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad
Real, VI- 1 7; J. L.

H. (Helicella) subarigoi Fa,g. ? mss. — Montesquiu, XII- 16; Aa.

H. (Helicella) Heri pensis Mab. — La Solana, Pozuelo de Calatrava,
Ciudad Real, VI- 17; J. L.

H. (Helicella) Pallaresica Fag. — Cervera, III- 17; F. Q. — Aluvions
de Artesa de Segre; J. M.

Moluscos ingressats oi cl Museu 5 \ i

H. {Helicopsis) Barcinensis Bgt. — Montserrat; I. S.

H. {Helicopsis) g\ Barcinensis Bgt. — Valls, 20-XI-16; I. S.

H. {Helicopsis) ^r. Barcinensis Bgt. — La. Escala; J. M.

H. {Helicopsis) subrneridionalis Bgt. — Estellencs, Mallorca, 15-II-17;
J. M.

H. {Helicopsis) apicina Lk. — Mahó, camí de Ina.pucó; F. Q. - — Sarrià,
Palma de Mallorca, 17-II-17; J. M. — Ca's Català, Mallorca, 9-II-17;
J. M. — Valldemosa, Mallorca, 15-II-17; J. M.

H. {Helicopsis) conspurcata Drap. — La Escala; J. M.

H. {Helicopsis) Pozuelica Fag. (mss. ) — -La Solana, Pozudo de Calatra-
va, VI-17; J. L.

H. {Helicopsis) Pozuelica Fag. (mss.), major. — -La Solana, Pozuelo tíe
Calatrava, Ciudad Real, VI-17; J. L.

H. {Helicopsis stoligmena Bgt. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Cir-
dad Real, VI- 17; J. L.

H. {Turriciila) Penchinati Bgt. — Cervera, III- 17; F. O. — Cala Guillo-
la, Cadaqués, VI-17; J. M.

H. {Turricula) Monistrolensis Fag. — • Aluvions de Artesa de Segre; J. M.

H. {Turricula) terrestris Chemn. — ÏMuralles ciclòpees de Tarragona,
9-IV-17; A. B. — La Escala; J. M. — -Empóiies, I-V-17; E. C. — Santa
Margarida, Olot; Les E^tunes, Banyoles, 2-V-17; E. C. — Porto-Pí,
Mallorca, 8-II-17; J. M. — IV-17; Go. — Valldemosa, Mallorca, 15-
II-17; J. M. —Illa Cabrera, 16-II-17; J. M.

H. {Turricula) trochlea Fir. — Sarrià, Pahna de Mallorca, 17-II-17; J.
M. — Ca's Català, Mallorca, 9-II-17; J. M.

H. {Turricula) trochlea Pfr., minor. — Bellver, Mallorca, 8-II-17; J. M.

H. {Turricula) cònica Drap. — Empóries; J. M. • — • M;xlió; F. Q.

H. {Turricula) cònica Drap., minor. — Empóries; J. M.

H. {Cochlicella) conoidea Drap. — La Escala; J. M. — Empóries, 1-V-17;
E. C, — J. M. — Soxi Bou, Menorca, en la Crucianella maritima; F. O.

— Bellver, Mallorca, 8-II-17; J. M.

H. {Cochlicella) bàrbara L. — Abunda en la colecció pctrogràfica cnfroi t
del Museu Martorell, I-17; Aa, A. B. — Pcdralbes, Barcelona; M. S. —
Hipòdrom de Barcelona, V-16; Aa, A. B. — La Escala, Em^^órics;
J. M. — • Aluvions de Aitesa de Segre; J. M. — ■ La Solana, Pozuelo de
Calatrava, Ciudad Real, VI-17; J. L. — La Puebla, Mallorca, iQ-
II-17; J. M.

H. {Cochlicella) acula Müll. — Pcdralbes, Barcelona; M. S. — Muralles
ciclòpees de Tarragona, 19-III-17; 9-IV-17; A. B. — La Escala; J. M.

— Empóries, 1-V-17; E. C. — Mahó, Camí de Inapucó; F. O. — Portc-
Pí, Mallorca, 8-II-17; J. M. — IV-17; Go. — Sarrià, Palma de Mr-
llorca, 17-II-17; J. M. — Ca's Català, Mallorca, 9-II-17; J. M. —
Bellver, Ma.llorca, 8-II-17; J. M. — La Puebla, Mallorca, 19-II-17;
J. M. —Illa Cabrera, 16-II-17; J. M.

H. {Campylcea) oreina Fag. — Monte Caro, Tortosa, VI-17; F. Q.
H. {Encampylcca) cornea Drap. — Camprodon, 29-VI-17; A. B.

542 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

H. {EucampylíPa) Desmoulinsi Farines, var. atricha Bof. — • Montscch,

vessant d'Agcr; F. O.
H. (Chilolrema) andorrica Bgt. — Montesquiu, XII-16; Aa. ■ — ^ De Santa

Fe a Gualba, Montseny, 8-VII-17; I. S. — De Arbúcies a St. Hilari;

M. S. ^ — Catedral de Gerona, 25-XII-16; A. B. ^ — -Besalú, 2-V-17;

E. C. — • Empóries, 1-V-17; E. C. • — Espot, Noguera, 21-VII-17;
P. N., A. C,

H. (Chilotrema) andorrica Bgt., vars. flammulata i alba Dup. — Camp-
rodon, 29-VI-17; A. B.

H. (Tachea) splcndida Drap. — El Farell, sobre Caldes de Montbuy;
exemplars amb la faixa superior ampla; entre les plantes i les penyes,
abunda, XI- 16; Aa., A. B. , F. Q. • — Montserrat, immediacions de
Sta. Agna i de St. Geroni; no escasseja la var. rosea, 6-V-17; A. B. —
Montserrat; I. S. — Montesquiu, XII-16; Aa. — Olost, Lluçanès, 12-
XI-16; Aa. — Les Estuncs, Banyoles, 2-V-17; E. C. — Cervera,
III-17; V-17; A. F. i F. Q. — En les ginestcrcs de Valls, prop de la
estació del íen-ocaril, 3-VI-17; A. B. ■ — Montc Caro, Tortosa, VI-17;

F. Q. — Bosc de Bellver, Mallorca, 8-ILi7; J. M.

H. {Tachea) splcndida Drap., minor. — Plana de St. Jordi entre Hospi-
talet de l'Infant i Ametlla, Tarragona; garrigues d'espart, a pocs
met. s/m, 13-V-17; F. Q.

H. (Tachea) Cossoni Bgt. — Coll Blanc, Barcelona, en la Agave americana,
XI-16, A. B. — Valls, 20-XI-16; I. S. — Muralles ciclòpees de Tar-
ragona; 9-IV-17; A. B.

H. {Tachea) nemoralis L. — El Farell, sobre Caldes de Montbuy, XI- 16;
Aa, A. B., i F. Q. — St. Geroni de Montserrat; exemplar amb una
faixa i coloració general que tira al verdós, con els que comunmcnt
allí s'troban; 6- V-17; A. B. — Camprodon, 29-VI-17; A. B. — Mont-
sech, vessant d'Ager; F. Q. — La Solana, Pozuelo de Calatrava,
Ciudad Real, VI- 17; J. L.

H. {Tachea) nemoralis L. , var. Petivcria i\Ioq. -Tand. — Gualba; Aa.

H. {Tachea) nemoralis L., var. Polia Moq. -Tand. — Gualba; Aa.

H. {Tachea) nemoralis L., minor. — Pobla de Segur, III, 17; S. M.

H. {Tachea) hortensis Müll. — Camprodon, 29-VI-17; A. B.

H. {Macularia) lactea Müll. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad
Real, VI- 1 7; J. L.

H. {Macularia) axia Bgt. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17; Go. — Bellver,
Mallorca, 8-II-17; J. M. —Illa Cabrera, 16-II-17; J. M.

H. {Macularia) axia Bgt., forma minor. — lila Cabrera, 16-II-17; J. M.

H. {Macularia) punctata Müll. — Raxa, Mallorca, 16-II-17; J. M.

H. {Macularia) apalolena Bgt. — S. Genis dels Agudells; Aa. — Cervera,
V-17; A. F.

//. {Macularia) alonensis, Fér. N. V., Caragolí valencià; vaquetes. — Hos-
pitalet de l'Infant, Tarragona; ermots i vinyes, a 50 met. s/m., 12-
V-17; F. Q.

H. {Macularia) vermiculaía Müll, — Valls, 20-XI-16; I, S. — Claustre

Moluscos ingressats en el Aluseu 543

del monastir de Stcs. Creus, 2-VI-17; A. B. — Muralles ciclòpccs de
Tarragona, 9-IV-17; A. B. — Cambrds, prov. Tarragona, paix Samà,
10-VI-17; Aa., A. B. i Jq. M. — Cervera, V- 17; A. F. — Sta. Cristina,
Lloret, 30-IV-17; E. C. — Alguns de color més fosca, Empóries,
1-V-17; E. C. — Cadaqués, VI-17; J. M. — Castell de Figueres, i-
V-17; E. C. ^ — ^ Montsech, vessant de Agor; F, Q. — Porto-Pí, Ma-
llorca, 7-II-17; J. M. — IV-17; Go.

H. {Macularia) vermiculata Müll. minor. — Illa Cabrera, 16-II-17; J. M.

H. {Macularia) halearica Zgl. — Estellencs, Mallorca, 15-II-17; J. M.

H. {Macularia) Company oi Aler. — Muralles ciclòpccs de Tarragona,
1Q-III-17 i 0-IV-17; A. B. — Muralla de Palma de Mallorca, 8-II-17;
J. M.

H. {Macularia) minoricensis Mittre. — Illa Cabrera, 16-II-17; J. M.

H. {Macularia) Graellsiana Pfr. — Puig de's Ca, Mallorca, V-17; J. C.

H. {Murella) rnahonensis INIts. — Mahó; F. Q.

H. {Cryptomphalus) aspersa Müll. — El Farell de Caldas de Montbuy;
molt comú generalment la forma globulosa; en la font del Pasqual
un exemplar d'espira més elevada amb la última volta un xic 50-
luta, XI- 1 6; Aa., A. B., F. Q. — ^ Gualba; Aa. —Cervera, III- 17; V-17;
F. O., A. F. — Valls, 20-XI-16; I. S. — -La Solana, Pozuelo de Cala-
trava, Ciudad Real, VI- 17; J. L.

H. {Cryptomphalus) aspersa Müll., var. ex col. zebrina, — -Tossa, costa
brava, 30-IV-17; E. C.

H. {Cryptomphalus) aspersa Müll., major. — Monte Caro, Tortosa, VI-17;
F Q.

H. {Cryptomphalus) aspersa Müll., minor. — Pobla de S?gur, III-17;
S. M.

H. {Cryptomphalus) aspersa Müll., forma depressa, últim anfracte di-
latat. — Bellver, Mallorca, 8-II-17; J. M.

Biiliminiis {Zebrina) detritus Müll. ■ — Aluvions de Artesa de Segre; J. M.

— Vall d' Àger, Montscch; F. Q — Monte Caro, Tortosa, VI- 17; F. Q.
B. {Ena) montanus Drap. — Santandeí; M. S.

B. {Ena) obscurus Müll. — Monte Caio, Tortosa, VI- 17; F. Q.

B. {Chondrula) quadridens Müll. — Garraf; J. M. — Montserrat; I. S. —
Cervera, III- 17; F. Q. — Aluvions de Artesa de Segre; J. M. i Jq. M.

B. {Chondrula) quadridens MülL, major. — La Solana, Pozuelo de Cala-
trava, Ciudad Real, VI- 17; J. L.

Stenogyra {Rumina) decollata L. — Montjuich de Barcelona prop del
Castell; M. S. — Pedralbes, Barcelona; M. S. — Montserrat; I. S. —
Empóries, 1-V-17; E. C. — Montesquiu, XII-17; Aa. — Besalú, 2-
V-17; E. C. ^ — Cervera, II-17; A. F. — Montmagastre, Segre; J. M.

— Cambrils, parc Samà, 10-VI-17; Aa, A. B. i Jq. M. — La Solana,
Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17; J. L. —Sarrià, Palma de
Mallorca, 17-II-17; J- ^I- — Porto-Pí, Mallorca, 7-II-17; J- M. — Bell-
ver, Mallorca, 8-II-17; J. M. — Bosc de Bellver, Mallorca, 8-II-17;
J. M. — Illa Cabrera, 16-II-17; J. M.

54 í Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Cionella {Ferussacia) folliciilus d'on. — La Solana,, Pozuelo de Cala-
trava, Ciudad Real, VI- 17; J. L.

C. {Ferussacia) Vescoi Bgt. — • La Escola, Empóries, Garraf; J. M. — ■
Empóries, 1-V-17; E. C. — • Aluvions de Artesa de Segre; J. M. — Mahó,
camí de Inapucó; F. O. — -Sarrià, Palma de Mallorca, 17-II-17; J. M.

— Bellver, Mallorca, 8-II-17; J. M.

C. (Zua) siihcylindrica L. — ■ Monte Caro, Tortosa, VI- 17; F. Q. — -Hor-
tes de Gumiel de Izàn, Burgos, M. S.

C. {CcBcilianella) acicula Müll. — Montserrat; I. S. — Aluvions de Ar-
tesa de Segre; J. M. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad
Real, VI-17; J. L. —Bellver, Mallorca, 8-II-17; J. M.

C. {C ce cili anella) Liesvillei Bgt. — Aluvions de Artesa de Segre; J. M.

Papa (Abida) granitm Drap. — ^ Montserrat; I. S. — Empóries; J. M. —
Aluvions de Artesa de Segre; J. M. — La Solana, Pozaelo de Cala-
trava, Ciudad Real, VI-17; J. L. —Bellver, Mallorca, 8-II-17; J. M.

— Illa de Cabrera, 16-II-17; J. M.

P. (Abida) polyodon Drap. — -Pla de Ics Basses, Castelldefels, roques
calices, alt. 375 m., 7-VI-17; F. Q. i Gr.^Garraf; I. S. i J. M. — Hospi-
talet de l'Infant, Tarragona, roques calisses del Forat Negre, en els
comuns de Valldcllós, a 500 m. s/m., 12-V-17; F. O. — La Censola,
Monte Caro, Tortosa, 1.400 m. alt. VI- 17; F. Q — Barranc del Salt
del Cabrit, roques a i.ooo m. alt., Monte Caro, Tortosa, VI-17; F. Q.

P. {Abida) montserratica Fag. ^ — Montserrat; I. S. — De Arbúcies a
St. Hilari; Ï\I. S. — -Empóries; J. M. — Los Estuncs, Banyoles, 2-V-17;
E. C. — Sta. ]\Iargarida, Olot, 2-V-17; E. C. — San Guim, prov.
Lleida, 17-VI-17; I. S. — Aluvions de Artesa de Segi^e; Jq. M. —
Base del Montsià, prov. de Tarragona; F. Q.

P. {Abida) ringicula Mich. — Montserrat, camí dels Degotalls, 16-VII-17;
I. S.

P. {Abida) Brauni Rossm. — Montserrat; I. S. — Aluvions de Artesa
de Segre; J. M. — Montsech, vessant d'Ager; F. Q.

P. {Abida) cylindrica Mich. — -Montserrat: no escassa en la canal de
St. Joan, entre les herbes al peu de les penyes; els individus, com
els demés de la muntanya, són de proporcions bastant reduïdes:
6-V-17; A. B. — Besalú, 2-V-17; E. C. — Sta. Margarida, Olot. i
Les Estunes, Banyoles; 2-V-17; E. C. — Camprodon, 29-VI-17; A. B.

P. {Abida) variabilis Drap. , minor. — Monte Caro, Tortosa, VI- 17; F. Q.

P. {Abida) secale Drap. — Santander; M. S.

P. {Abida) afftnis Rossm. — Hospitalet de l'Infant, Tarragona, roques
calices del Forat Negre en els comuns de Valldcllós, a 500 mts. s/m.,
12-V-17; F. O.

P. {Abida) Bofilli Fag. — Montserrat, camí dels^ Degotalls, 16-VII-17;
I. S. — Montserrat, en la canal de St. Joan; no abunda, 6-V-17; A. B.

P. {Abida) catalonica Bof. • — Camprodon, 29-VI-17; A. B.

P. {Abida) similis Brug. — Empóries i castell de Figueres, 1-V-17; E. C.

P. {Modicella) Farinesi Desm, — Camprodon, 29-VI-17; A. B,

Moliiscos ingressats en el Museu 545

P. {Modicella) microdon West. — Montserrat; I. S. — Montserrat, ca-
nal de St. Joan, junt amb Pupa leptochila i Pomatias monserfaticus:
abunda. 6-V-17; A. B.

P. {Modicella) tarraconensis Fag. — Pia de Basses, Castelldefels, roques
caJices, alt 375 m.; F. Q. i Gr. — Garraf; I. S. — Montsià, prov. de
Tarragona, YII-17; Gr. — Barranc del Salt del Cabrit, roques a
1. 000 m. alt, M. Caro, Tortosa; F. Q. — Montc Caro, Tortosa, VI-17;
F. Q.

P. {Modicella) dertosensis Bof. — Hospitalet de l'Infant, Tarragona;
roques calices del Forat Negre, en els comuns de Valldcllós, a 500
metres s/m., 12-V-17; F. Q. — Base del Montsià, prov de Tarragona;
Font del Teix, cim del IMontsià; F. Q. — La Pietat, prov. de Tarra-
gona; F. Q.

P. {Modicella) apopletica Bof. (mss.) — Cim de la Mola, prov. de Tarra-
gona; F. Q. — Falset, prop del poble; F. Q.

P. {Modicella) avenacea Brug. — San Guim, prov., de Lleida, 17-VI-17;
I. S. — Cim de la INIola, Tarragona; F. O. — La Censola, IMonte Caro,
Tortosa, 1.400 m. alt., VI-17; F. Q.

P. {Modicella) ignota Fag. — Sta. ]\Lirgarida de Olot, 2-V-17; E. C.

P. {Modicella) Penchinatiana Bgt. — Ortoneda, conca del Segre, 10-X-16;
J. M.

P. {Modicella) sexplicata Bof. — Montmagastre, Segre; J. ^I. — ]\Iont-
sech, vessant d'Ager; F. O.

P. {Modicella) sexplicata Bof., minor. — ]\Iontsech, vessant d'Ager; F. Q.

P. {Modicella) leptochila Fag. — ?>Iontserrat; I. S. — Montserrat, camí
dels Degotalls; 16-VH-17; L S. — Montserrat, Canal de St. Joan,
abunda adherida a les penyes, 6-V-17; A. B. — Camprodon, 29-VI-17;
A. B. —Sta. Margarida, Olot, 2-V-17; E. C. —De Arbúcies a St. Hi-
lari; M. S.

P. {Modicella) leptochila Fag., var. macrochila Bof. (mss.) — Hospitalet
de l'Infant, Tarragona; roques calices del Forat Negre, en els co-
muns de Valldellós, a 500 m. alt., 12-V-17; F. Q.

P. {Modicella) crassata Bof. — Montsech, vessant d'Ager; F. Q.

P. {Modicella) goniostoma Küst. — El Farcll, dcsde Caldes de Montbuy,
fins al cim, abunda entre Ics penyes, XI-16; Aa., A. B. i F. O. — Mon-
tesquiu, abunda, XII- 16; Aa.

P. {Charadrohia) timbilicaia Dr. — INIontserrat; I. S.

P. {Pupilla) musco/um L. — ^lontserrat; I. S. — Aluvions de Artesa de
Segre; J. M.

P. {Vertigo) minutissima Hartm. — Bellver, Mallorca, 8-II-17; J. M.

Balea {Balcastra) perversa L. —Camprodon, 29-VI-17; A. B.

B. {Baleastra) Deshayesiana Bgt. — Camprodon, 29-VI-17; X. B.
Clausilia {Eiiclisia) bidens L. — Muralles ciclòpees de Tarragona, abun-
da, 19-III-17 i 9-IV-17; A. B.

C. {Euclista) virgata Crist. et Jan.— Mahó; F. Q. — Sarrià, Palma de
Mallorca, 17-II-17; J. M. — 9-II-17; J. M. — Bellver, Mallorca,

546 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

8-II-17; J. M. — Estcllcncs, Mallorca, 15-II-17; J. M. — La Puebla,
Mallorca, 19-II-17; J. M. — Valldcmosa, Mallorca, 15-II-17; J. M.

C. (Euclista) virgata Crist. et Jan, var. expansilahris Bof. (mss.) — Porto-
Pí, Mallorca, IV- 17; Go.

C. [Kiizmicia) nigricans Pult. — Sta. Margarida, Olot i Banyoles, Les
Estimes, 2-V-17; E. C.

C. {Kuzmicia) nigricans Pult., var. longa. — Sta. Margarida, Olot, 2-V-17;
E. C.

C. [Kuzmicia) Penchinati Bgt. — Montserrat, en la canal de St. Joan,
llocs írcscals de les penyes: no escasseja, 6-V-17; A. B.

C. {Kuzmicia) Saint-Simoni Bgt.? — Montesquiu, XII- 16; Aa. — Besa-
lú, abundant; Sta. Margarida, Olot, 2-V-17; E. C. — Camprodon,
29-VI-17; A. B.

Succinea {Tapada) Pfcifferi Rossm. — Hipòdrom de Barcelona; A. B. ,
Aa. — Aluvions de Artesa de Segre; Jq. M.

5. {Tapada) degans Risso. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad
Real, VI- 1 7; J. L.

S. {Tapada) debilis Mor. — Recs de Gumicl de Izan, Burgos; M. S. —
Albufera de Alcudia, Mallorca, 19-II-17; J. M.

Alexia quadridentata Ag. — Empóries; J. M.

A. myosotis Drap. — Empóries; J. M. — Albufera de Alcudia, Mallor-
ca, 19-II-17; J. M.

A. Michcli Mit. — Empóries; J. M.

Carychíum tridentatum Risso? • — • Santander; M. S.

Limncea {Limophysa) limosa L. ^ — Hipòdrom de Barcelona, V-16; Aa. ,
A. B. — Safreix del claustre de SS. Creus, 2-VI-17; A. B. — Cambrils,
prov. de Tarragona, parc Samà, 10-VI-17; Aa., A. B., Jq. M. — La
Escala; J. M. — Estanys de cà'Nadal, La Junquera, 14-VII-17; Gr. ■ — •
Mayals, prov. Lleida, VI-17; E. J. — Pla Comall, LLabcrsí, Noguera,
21-VII-17; P. N. i A. C. — Gumiel de Izàn, Burgos; M. S. —La So-
lana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17; J. L. — Albufera de
Alcudia, Mallorca, 19-II-17; J. M.

L. {Limophysa) palustris Müll. — -Estany de cà'Nadal, La Junquera,
14-VII-17; Gr. — Albufera de Alcudia, Mallorca, 20-II-17; J. M.

L. (Limophysa) palustris Müll., var. corvifo/mis Bgt. — Hipòdrom de
Barcelona, V-16; Aa., A. B. — Estanys de cà'Nadal, La Junquera,
14-VII-17; Gr.

L. {Bulinmcea) truncatula Müll. • — Montserrat, Valls; 20-XI-16; I. S. —
Aluvions de Artesa de Segre; J. M. — Gumiel de Izan, Burgos; M. S.
— La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17; J. L. — La
Puebla, Mallorca, 19-II-17; J. M.

L. {Neristoma) vulgaris C. Pfr. — Empóries; J. M. — Sarrià, Palma de
Mallorca, 18-II-17; J. M. — Albufera de Alcudia, Mallorca, 19-II-17;
J. M.

Physa acuta Drap. — Hipòdrom de Barcelona, V-16; Aa., A. B. — Lla-
vaneras, prov. Barcelona; M. S. — Estany de Banyoles, 2-V-17; E. C.

Moluscos ingressats en el Museu 547

— Estanys de Ca'Nadal, La Junquera, 14-VII-17; Gr. — Aluvions
de Artesa de Scgic; Jq. M. — Gumiel de Izàn, Burgos; INI. S. — Albu-
fera de Alcudia, Mallorca, 19-II-17; J. M.

Ph. Mamoi Benoit. — La Escala, Empóries; J. M,

Isidora contorta Mich. • — Albufera de Alcudia, Mallorca, 19-II-17; J. M.

I. truncata Fér. — -Albufera de Alcudia, Mallorca, 19-II-17; J. M.

Planorbis (Anisus) Dufouri Graells. — La Solana, Pozuelo de Calatrava,
Ciudad Real, VI- 17; J. L.

P. {Anisus) carinatus MülJ. — Estany de Banyoles, 2-V-17; E. C,

P. (Anisus suhangulatus Phil. — Empóries; J. M,

P. {Anisus) siibmayginatus Crist. et Jan. ^ — Hipòdrom de Barcelona, Aa.,
A. B. — Albufera de Alcudia, Mallorca, 20-II-17; J. M.

P. (Anisus) umhilicatus Müll. — ]\Ionreal del Campo, prov. Teruel, en la
acequia del Rey, X-17; F. Q.

P. (Spirorbis) spirorbis L. — La Escala; J. M. — La Solana, Pozuelo de
Calatrava, Ciudad Real, VI-17; J. L.

Ancylus simplex Buc'hoz. — Gualba; Jq. M.

A. capitloides, Crist. et Jan. — Mayals, prov. Lleida, VI-17; E. J. —
Llaborsí, Noguera, 21 -VII- 17; P. N., A. C. — Font-abcurador del mo-
nastir de SS. Creus, 2-VI-17; A. B. — Llavaneras, prov. Barcelona;
M. S.

A. vitraceus Mor. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real,
VI-17; J. L.

A. gibbosus Bgt. — Albufera de Alcudia, Mallorca, 19-II-17; J. M.

Truncatella subcylíyidrica L. , var. Icsvigata Risso. — Ca,la Naos, Cada-
qués, VI-17; J- ^i- — Cadaqués, VI-17; J. M.

Cyclostoma degans Müll. — El Farell i Caldes de iNIontbuy, molt comú
dessota Ics pedres, XI-16; Aa., A. B., F. Q. — Boscos de Pi Blanc a
Castelldefels, 7-VI-17; Gr. — Hospitalet de l'Infant, Tarragona, Fo-
rat Negre, en els comuns de Valldellós, a 500 met. alt., 12-V-17; F. Q.

— Base del Montsià, prov. Tarragona; F. Q. — Sta. Cristina de
Lloret, IV-16; A. B. — La Escala; J. M. — Empóries, 1-V-17; E. C. —
Besalú, Sta. ^Margarida de Olot i Les Estunes de Banyoles, 2-V-17;
E. C. ■ — Manresa; F. Q. — Olost, Lluçanès, 12-XI-16; Aa. — Cervera,
1917, A. F. — Montsech, vessant d'Agcr; F. Q.

C. elegans Müll., i var. soluta. — Montesquiu, XII- 16; Aa.

C. lutetianum Bgt. — Montserrat, proj? de la miranda de St. Geroni,
V-17; A. B.

Tudora ferruginea Lk. — Porto-Pí, Mallorca, 7-II-17; J. M. — IV-17;
Go. — Sarrià, Palma de Mallorca, 17-II-17; J. M. — Bosc de Bellver,
Mallorca, 8-II-17; J. M. — Bellver, Mallorca, 8-II-17; J. M. — Are-
nal, Mallorca, 28-II-17; J. M. — Illa Cabrera, 16-II-17; J. "SL

Pomatias Bourguignati St. Simón? — Barranc del Salt del Cabrit, ro-
ques a 1. 000 m. alt., ]Monte Caro, Tortosa, VI- 17; F. Q. — La Censola,
Monte Caro, Tortosa, 1.400 m. alt., VI-17; F. Q. ■ — Monte Caro,
Tortosa, VI- 17; F. Q.

548 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

P. monsevraticu's Bgt. — Montserrat; I. S.; 3-VI-16; S. 'M. — Abunda
cxtríiordinari?,ment adherida a les penyes de la canal de St. Joan, com
en el reste de la montanya: en la esmentada canal no esca-sseja una
bonica var. minor, 6-V-17; A B.

P. monserraticits Bgt., va.r. major. — Montserrat, camí dels Degotalls,
16-VII-17; I. S. — Montscch, vessant d'Ager; F. Q.

P. Sancii-Laurentii Bof. (mss.) — Caliccs del muschelkalk en el FarcU
sobre Caldes de Montbuy, no molt abundant; XI- 16; Aa., A. B., F. Q.

P. Martorelli Bgt. — Plà de les Basses, Castelldefels, roques calices,
alt. ^y'^ m., 7-VI-17; F. O. i Gr. — Garraf; J. ^I.

Mactra corallina L. — Empóries, 1-V-17; E. C.

Gastrana fragilis L. — Cadaqués, VI-17; J. M.

Lucinopsis iindata Penn. — Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17; J. M.

Donax (Serrula) semistriaius Poli. • — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C.

D. {Serrula) trtinculus L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C.

Donacilla cornea Poli. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J. M.

Tapes [Amygdala) decussatus L. — Cadaqués, VI-17; J. M.

T. [Amygdala) decussatus L., var. radiata B. D. D. — Port de Barcelo-
na; Aa.

T. {Amygdala) aureus Gmel. — Porto-Pí, Mallorca, 8-II-17; J. M.

T. {Amygdala) piillastra Mtg. , var. catenata B. D. D.- — Porto-Pí,
Mallorca, IV-17; Go. — Roques dels Terrens, Mallorca, 10, II, 17;
J. M.

Venus gallina L. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^^• — Platja de la illa
de Lido, Venezia; I. S.

V. verrucosa L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. 'M.

Venerupis irus L. — Roques dels Terrens, Palma de Mallorca, 10-II-17;
J. M.

Pisidium cazertanum Poli — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudí'Al
Real, VI- 17; J. L.

Sphcerium lacustre MüU. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad
Real, VI- 1 7; J. L.

Cardium tubcvculatnm L., var. inutica B. D. D., minor. — Porto-Pí, Ma-
llorca, IV- 1 7; Go.

C. (Cerastoderma) edide L. — Porto-Pí, Mallorca, 7-II-17; J. M.

C. {Cerastoderma) Lamarcki Rve, — Port de Barcelona; Aa.

C (Cerastoderma) exiguum Gmel. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^I-

— Cala Guillola, Cadaqués, VI- 17; J. M.

C. {Cerastoderma) exiguum Gmel., var. subangulata Scacc. — Cadaqués,

VI, 17; J. M.
C. {Cerastoderma) papillosum Poli. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^^•

— Cadaqués, VI-17; J. M. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17; Go.
Chama gryphoides L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C. — Cala

Guillola, Cadaqués, VI- 17; J. M.
Lucina {Codakia) reticulata Poli. — Porto-Pí, Mallorca, IV- 17; Go.
Mytilicardia calycidata L. — Cadaqués, VI- 17; J. M.

Mohiscos ingressats en el Museu 549

M. (Glans) irapezia L. — Cala Giiillola, Cadaqués, VI-ij; J. M. — Ca-
daqués, VI- 17; J. M.

Unió (Nicea) littoralis Drap. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciu-
dad Real, VI, 17; J. L.

Mytilus galloprovincialis Lk. — Cadaqués, VI- 17; J. IM.

M. galloprovincialis Lk. , var. dilatat a Phil. — San Feliu de Guíxols,
30-IV-17; Empóries, 1-V-17; E. C.

M. solidus Martyn. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J. M.

M. minitniïs Poli. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C.

Modiola barbata L. — Empóries, 1-V-17; E. C.

Lithodonius lithophagus L. — (en la roca perforada per ells) Mahó; F. Q.
— Roques dels Terrens Mallorca, 10-II-17; J. M.

Arca NocB L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C. — Porto-Pí, Ma-
llorca, IV-17; Go.

Barbatia barbata L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C. ^ — V-17;
J. M. — Roques dels Terrens, Palma de Mallorca, 10-II-17; J. M.

B. {Fossularca) lactea L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C. —
V-17; J- -^I- — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M. — Cadaqués,
VI-17; J. M.

Pectunculits glycinicris L. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- -^I-

Niicula nucleus L. — Cala, Guillola, Cadaqués, VI-17; J. M.

Pecten [Chlamys) nndtistriatus Poli. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^í-

P. [Chlamys) midtistriatus Poli, var. ex col. fiava Mts. — Empóries, i-V-
17; E. C.

P. {Chlamys) midtistriatus Poli, cols. violaci i vermelló. — Sta. Cristina,
Lloret, 30-IV-17; E. C.

P. {Chlamys) Briíei Payr. — Sta. Cristina, Lloret, V-17; J- ^í-

P. {Chlamys) varius L. — Empóries; J. M.

Radida Urna L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C. — Porto-Pí,
Mallorca, IV- 17; Go.

Anomia ephippium L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17; E. C.

Barcelona, 30 de juny de 1917.

LA SECCIÓ HERPETOLÒGICA

LA SECCIÓ HERPETOLOGICA DEL MUSEU

per
JOAQUÍM MaLUQUER I NiCOLAU

AGREGAT A LA SECCIÓ

I. — REPORT DELS TREBALLS DE LA SECCIÓ HER-
PETOLOGICA EN EL CURS 1916-1917.

Aquesta secció, durant el curs 1916-17, s'ha ocupat princi-
palment de la formació d'una col•lecció per als Museus de Cièn-
cies Naturals. Han contribuït principalment a això la col•lecció
herpetològica procedent del Museu de l'Institució Catalana
d'Història Natural, avui en dipòsit en el Museu de Catalunya,
els donatius del Museu de Ciències Naturals de Madrit, i dels
Srs. Odriozola, Boscà i l'infrascrit. Així doncs, tenim avui una
modesta col•lecció de rèptils i batracis que conté una comple-
tíssima representació de la fauna herpetològica catalana, bas-
tant complerta de les mateixes faunes Ibèrica i Marrocana i una
més migrada representació de les espècies exòtiques en general.
D'aquests darrers no podem encara donar-ne la llista com-
plerta de les que figuren en el Museu, per haver-hi bastants
exemplars en estudi; una volta aquest llest, proposarem l'ad-
quisició d'exemplars típics, exòtics, segons una llista que entre-
garem oportunament a la Junta, puig el nostre desig és que
Barcelona pugui contar amb una col•lecció d'aquests vertebrats

37

554 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

inferiors tan curiosos, que sigui digna de l'obra que la Junta de
Ciències Naturals porta a cap.

La secció herpetològica, no ha descuidat el treball de foment
de l'aíició, estudi e investigacó com ne son proba els treballs
publicats en lo que va d'any en la Sèrie Zoològica (Vols. III
i VII). Ademés té en preparació cl volum de Rèptils i Batra-
cis de la Fauna de Catalunya (elemental), que la Junta es pro-
posa publicar per a foment de l'afició i difusió dels coneixements
referents a les Ciències Naturals en nostra terra.

Durant el proper curs, la secció s'ocuparà especialment de
l'acabament de l'esmentat volum de Rèptils i Batracis, la deter-
minació dels exemplars del Museu encara no classificats, la
revisió dels determinats anteriorment, i l'exploració metòdica
d'alguna comarca interessant de Catalunya (Vall d' Aran, Vall
de Núria, Serres de Cardo), i d'alguna altra forana notable per
ses formes herpetològiques que podria ser una regió del Marroc.
Els exemplars que es recullin junts amb els que es puguin ad-
quirir seran l'augment natural de la col•lecció del que se'n donarà
compte en el proper volum Anuari.

Com es pot veure, el treball fet és gran, i més en l'any d'ins-
tal•lació i reformes de Museus, en que moltes vegades tingué que
deixarse el treball de la secció per ajudar als treballs de conjunt.

En la secció corresponent, es dóna compte dels llibres adqui-
rits durant el curs passat, i ens plau fer constar que són nom-
brosos els especials sobre herpetologia, lo que permet ja avui la
determinació de tots els exemplars que vinguin al Museu sense
necessitat de tenir-los que enviar a fora a classificar.

La secció Herpetològica 555

II. — CATÀLEG DE RÈPTILS I BATRACIS DEL MUSEU

Donem a continuació una llista dels exemplars herpetològics
que figuren en els Museus de Ciències Naturals de Barcelona
i que estan classificats. Figuren en les col•leccions bastants
exemplars sense determinar, sobre tot Ofidis exòtics quin estudi
començarem tot seguit, proposant-nos donar compte del resul-
tat del mateix en el pròxim Anuari. Referent a les espècies que
figuren a continuació, per cada exemplar fem constar el nom
del qui l'ha classificat. També indiquem amb un asterisc, aquells
exemplars que estan classificats i que no coneixent el nom del
qui els ha determinat, els tenim per dubtosos i per tant tenen
que ser revisats.

Classe REPTILIA

Ordre CHELONIA

Subordre ATHECAE

1.=» Família Sphargidae Loc. Costes de Mallorca (La

Gènere D e r m C h e 1 y S Blainville „ Porrassa, badia de Palma).

Proc. Adquirit per compra a la
Dermochelys coriacea Linné. casa Soler,

a. Un formós exemplar adult, de Clas. Maluquer.

1,80 m.

Subordre TECOPHORA

Grupu Cryíodira Gènere E m y S Dumeril

6.^ Família, Testudinidae Emys orbicularis Linné.

Gènere Cleramys Wagler a. Exemplar adult.
Clemmys caspica Gmelin. Loc. S'Albufera de La Puebla

a. Un exemplar adult dissecat. ^ (Mallorca).

Loc. Culera (Girona). P^^^- ' ^l'-^^' Maluquer.

Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. b. Exemplar jovo.
Clas. Boscà. Loc. Ciudad-Rcal.

556

Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Proc. Musco Nacional de Cien-

cias Naturales.
Clas. Boscà.

c. Exemplar dissecat.
Loc. Europa.
Proc.
Clas. Aguilai -amat.

Gènere T e s t u d Linné
Testudo radiata Shaw.

a. Exemplar adult dissecat.
Loc. Madagascar.
Proc.
Clas. Arturo Bofill.

Testudo ibera Pallas.

a-b Exemplars joves.
Loc. Barcelona.
Proc. Adquirits per compra.
Clas. Maluquer.

c. Un esquelet.
Loc. Argèlia.
Proc.
Clas. Aguilar -amat.

Testudo graeca Linné.

a. Un exemplar dissecat.
Loc. Espanya.

Proc.

Clas. Aguilar-amat.

b. Un esquelet.
Loc. Europa.

Proc. i clas. Aguilar-amat.

7.=» Família Chelonidae

Gènere C h 6 1 n 8 Brongniart

Chelone imbricata Linné.

a. Un escut.

Loc. Joló (Filipines).
Proc. Dr. D. F. Dardcr.
Clas. Aguilar-amat.

b. Una placa de l'escut.
Loc. Joló.
Proc. D. Lluís Codina i Arenas.

Gènere Thalassochelys Fít-

zingcr

Thalassochelys caretta Linné.

a. Exemplar adult dissecat.
Loc. Mallorca.

Proc. Dr. A. Galàn.
Clas. Maluquer.

b. Exemplar adult, dissecat.
Loc. Costa catalana.
Proc. Dr. D. F. Darder.
Clas. Bofill.

c. Esquelet.

Loc. Cabrera (Balears).
Proc. Dr. A. Galan.
Clas. Maluquer.

d. Un crani.

Loc. Mediterrani.

Proc.

Clas. Aguilar-amat.

e. Escut.

Loc. Mediterrani.

Proc. D. Enric Zappíno.

Clas. Maluquer.

f. Escut.

Loc. Mediterrani.

Proc. D. Leandro de Mella i

Ascanio.
Clas. Mal u que 1".

Grupu Pleurodira

g.^ Família Chelydidae

Gènere C h e 1 y S Dumcril

Chelys fimbriata Schneidcr.

a. Un esquelet complert.
Loc. Amèrica meridional.
Proc. Col•legi Antiga.
Clas. Maluquer.

La secció Herpetològica

557

Ordre EM YDOS AURI A

I.» Família, Crocodilidae
Gènere Crocodilus Laurcnti

* Crocodilus rhombifer Cuvicr.
a. Un exemplar jove, dissecat.

Loc. Cuba.

Proc. D. Eduardo Parés i Moret.

Gènere Caiman Spix

* Caiman latirostris Daudin.
a. Exemplar adult, dissecat.

Loc. Riu Parana.

Proc. D. Armando Pubill.

* Caiman palpebrosus Cuvier.
a-b. Dos exemplars joves, disse-
cats.

Loc. Amèrica del Sud.

Proc. Col•lecció Zoològica.

c. Un exemplar jove, dissecat.
Loc. Amèrica Meridional.
Proc. D. Daniel Muller.

Ordre SQUAMATA
Subordre LACERTILIA

Grupu Lacertüia Vera

1.=* Família Geckonidae

Gènere Saurodactylus Spix

Saurodactyius mauritanicus Du-
meril et Bibron.

a-q. 19 exemplars, joves i adults.
Loc. Vores del R u Inmehia-

ten (Melilla).
Proc. D. Godofrcdo de Odrio-

zola.
Clas. Maluqucr.

Gènere Hemidactylus Cu-
vier

Hemidactylus turcicus Linné.

a. Exemplar, primer trobat a Ca-
talunya (1906).

Loc. Santa Coloma de Gra-
manet (Barcelona).

Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.

Clas. Sagarra.

Gènere Tarentola Gray
Tarentola mauritanica Linné.

a. Tres exemplars joves.
Loc. Masnou (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluqucr.

b. Exemplar adult, amb la cua a

mitja reproducció.
Loc. Figueres (Girona).
Proc. Museu Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluqucr.

c. Exemplar jove.
Loc. Barcelona.

Proc. i clas. Maluqucr.

d. Exemplar molt jove.
Loc. Porto-Pi (Mallorca).
Proc. Dr. Galàn.

Clas. Maluqucr.

e. Dos exemplars joves amb la cua

incomplerta.
Loc. Vores del riu Inmchiaten

(Melilla).
Proc. D. Godofredo de Odriozola.
Clas. Maluqucr.

558

Junta de Ciències Naturals de Barcelona

5.^ Família, A g a m i d a e
Gènere A g a m a Daudin

Agama Bibroni A. Dumeril.
a-j. 10 exemplars adults i joves.

Loc. Vores del riu Inmchiaten.

Proc. D. Godofredo de Odrio-
zola.

Clas. Maluquer.

Gènere Uromastix Mcrrem

* Uromastix spinipes Daudin.
a. Exemplar dissecat.

Loc. Egipte.

Pi-Qc. Col•legi Antiga.

6.* Família, Iguanidae
Gènere A n 1 i S Daudin

* Anolis equestris Merrem.
a. Exemplar adult.

Loc. Cuba.

Proc. Antoni Turell.

Gènere Iguana Laurenti

* Iguana delicatissima Laurenti.
a. Exemplar adult, dissecat.

Loc. Indias occidentales.
Proc. Col•legi Antiga.

Gènere Phrynosoma Wicgman

* Phrynosoma coronatum Blain-
ville.

a. Un exemplar dissecat.
Loc. Califòrnia.
Proc. Col•legi Antiga.

g.^ Família, A n o u i d a e
Gènere A n g u i S Linné

Anguis fragilis Linné.
a. Exemplar adult.

Loc. Gijón.

Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.

Clas. Boscà.

b. Exemplar jove.

Loc. Santa Coloma de Grama-

nct (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Sagarrp.

c. Exemplar adult.
Loc. Collírct (Lleida).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluquer.

d. Dos exemplars joves.
Loc. Collfret (Lleida).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluquer.

15» Família, A m p h i s b a e n i -

D A E

Grupu Prosphyodontes
Gènere B 1 a n U S Wagler

Blanus cinereus Vandellí.

a. Quatre exemplars adults.
Loc. Belalazar.
Proc. Museo Nacional de Cicn-

cias Naturales.
Clas. Boscà.

Gènere Amphisbaena Linné

* Amphisbaena fuUginosa Linné.

a. Dos exemplars adults.
Loc. Ecuador.
Proc. D. M. Porcar i Tió.

Grupu Emphyodontes
Gènere Trogonophis Kaup

Trogonophis Wiegmanni Kaup.

a. Tres exemplars.

Loc. Vores del riu Inmehiaten

(Melilla).
Proc. D. Godofredo de Odrio-

zola.
Clas. Maluquer.

La secció Hcrpctològica

559

i6.* Família, Lacertidae
Gènere L a c e r t a Linné

Lacerta ocellata Daudin.

a. Un cap, en alcool, l'exemplar

deteriorat media 60 cm,
Loc. Collfret (Lleida).
Proc. i clas. IMaluquer.

b. Dos exemplars joves.
Loc. Collfret (Lleida).
Proc. i clas. Maluquer.

c. Dos exemplars joves.
Loc. El Coll (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Zulueta.

d. Un exemplar adult.
Loc. Barcelona.

Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Zulueta.

e. Un exemplar adult.
Loc. Capellades.

Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Romaní.

f. Un exemplar adult.
Loc. Barcelona.
Proe. Vivarium.
Clas. jNIaluquer (S. )

Lacerta muralis Laurcnti.

a. Cinc exemplars.

Loc. Prat del Llobregat (Barce-
lona).
Proc. i clas. Maluquer.

b. Un exemplar jove.
Loc. Banyoles (Girona).
Proc. Ascenci Codina.
Clas. Maluquer.

c. Un exemplar amb la cua tri-

furcada.
Loc. Barcelona (Camp d'en

Grassot).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Aguilar.

d. Un exemplar adult.

Loc. Porto-Pi (Mallorca).
Proc. Dr. Galàn.
Clas. Maluquer.

e. Dos exemplars adults.
Loc. Figueres (Girona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluquer.

f. Exemplar adult.

Loc. Soldeu (Andorra).
Proc. P. Barnola, S. J
Clas. Maluquer.

g. Vuit exemplars.
Loc. Barcelona.

Proc. i clas. Maluquer (S.)

h. Exemplar amb la cua bifurcada
en sa punta.
Loc. Porto-Pi (Mallorca).
Proc. Sr. Goni.
Clas. Maluquer.

Lacerta muralis atrata Boscà,
a. Un exemplar adult, primer de
Catalunya assignat a aquesta
forma.
Loc. Montserrat.
Proc. P. INIarcet,
Clas. Boscà.

Lacerta muralis Lilfordi Gunthcr.

a. Dos exemplars adults.
Loc. Menorca.

Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Boscà.

b. Un exemplar, primer de la

península ibèrica.
Ix)c. Sardanyola (Barcelona).
Proc. Mn. Garriga.
Clas. Boscà.

Lacerta muralis Balearica Bedriaga.

a. Sis exemplars de color fosca,

semblants a la forma Lilfordi.

Loc. Cabrera.

Proc. Sr. Goiïi.

Clas. Boscà.

S6o

Junta de Ciències Naturals de Barcelona

b. Exemplar de formosa color verda.
Loc. Mallorca.
Proc. Sr. Goni.
Clas. Boscà.

Gènere Psammodromus Fit-
zingcr

Psammodromus algirus Linné.

a. Exemplar adult.

Loc. Sant Pere Màrtir (Barce-
lona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Zulneta.

b. Exemplar jove.

Loc, Collfret (Lleida).
Proc, i clas. Maluquer.

Psammodromus hispanicus Fit-
zinger.

a. Dos exemplars.
Loc. Can Tunis.
Proc. Vivarium.
Clas. Maluquer (S. )

b. Dos exemplars.
Loc. Can Tunis,

Proc, Inst, Cat. Hist. Nat.
Clas, Aguilar.

c. Un exemplar adult.

Loc. Santa Cristina (Lloret de

Mar).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluquer.

d. Un exemplar jove.

Loc. Artesa de Segre (Lleida).
Proc. i clas. Maluquer.

e. Quatre exemplars joves,
Loc, Tudela (Lleida).
Proc, i clas, jNIaluqucr,

Gènere Acanthodactylus

W.cgman

Acanthodactylus vulgaris Dumcril
et Bibron.

a. Dos exemplars adults, perta-
nyents a la forma lineomacn-
latits.

Loc, Melilla, (Vores del Kcrt),
Proc, D. Godoíredo de Odriozola.
Clas, Ma,luquer,

b. Tres exemplars adults.
Loc. Albufera de Valencià.
Proc. Museo Nacional de Cien-

cias Naturales.
Clas. Boscà.

c. Un exemplar adult.

Loc. Albufera de Valencià,
Proc, i clas. Boscà,

Gènere E r e m i a S Wicgman

Eremias guttulata Guichenoti Dou-

mergue.
a. Dos exemplars,

Loc. Vores del riu Inmchiaten,

Proc. D. Godofredo de Odriozola.

Clas. Maluquer.

1 8.^ Família, S c i n c i d a e
Gènere Chalcides Laurcnti
Chalcides ocellatus Gmclin.
a. Tres exemplars,

Loc, Vores del riu Inmchiaten

(Melilla),
Proc, D. Godofredo de Odriozola.
Clas, ]\Ialuqucr,

Chalcides Bedriagai Boscà.

a. Un exemplar, el primer trobat

a Catalunya.
Loc. La Cenia (Tarragona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas, Boscà.

b. Tres exemplars.

Loc. Mar Menor (Múrcia).
Proc. Museo Nacional de Cien-

cias Naturales.
Clas. Boscà.

Chalcides lineatus Leuckardt,
a. Un exemplar, únic trobat fins
are a Catalunya.

Loc. Collsacabra (Barcelona).

Proc. M. Masferrer.

Clas, Boscà.

La secció Hcrpelològica

561

b. Tres exemplars joves.
Loc. Caceres.
Proc. IMusco Nacional de Cien-

cias Naturalcs.
Clas. Boscà.

Grupu Rhyptoglossa
2\.^ Família, Chamaeleon-

T I D A E

Gènere Chamaeleon Laurenti
Chamaeleon vulgaris Linné.
a. Un exemplar adult.

Loc. Sevilla.

Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.

Clas. Sagarra.

b. Un exemplar dissecat.
Loc. Nort d' Àfrica.
Proc. Col•legi Anliga.

Clas.

Col•legi
Aguilar-amat,

c. Un exemplar dissecat.
Loc. Argelia.

Proc. Col•lecció Zoològica.
Clas. Aguilar-amat.

d. Dos exemplars.

Loc. Vores del riu Inmchiaten

(Melilla).
Proc. D. Godofredo de Odrio-

zola.
Clas. Maluquer.

Subordre OPHIDIA

T,.^ Família, B o i d a e

Subfamília Pythoninae

Gènere P y t h n Daudin

* Python reticulatus Schneider.
a. Exemplar dissecat, adult,

Loc. índia.
Proc. Compva.

* Python regius Shaw.

a. Exemplar dissecat, adult.
Loc. Senegal.
Proc. Compra.

7.^ Família, Colubridae

Secció A glyphae

Subfamília Colubrinae

Gènere Tropidonotus Kuhl

Tropidonotus natrix Linné.

a. Exemplar jove.

Loc. Santa Fe (Montseny).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. ]Maluquer.

b. Exemplar jove.

Loc. Castellar d'en Huc (Barce-
lona).

Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluquer.

c. Exemplar jove.

Loc. Lloret de Mar (Barcelona).
Proc. Sra. Nipkow.
Clas. Maluquer.

Tropidonotus natrix astreptophorus

Scoanc.

a. Exemplar adult.

Loc. Artesa de Segre (Lleida).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluquer (S.)

b. Exemplar adult.
Loc. Àger (Lleida).
Proc. Jaume Rosell.
Clas. Maluquer.

Tropidonotus viperinus Latreillc.

a. Exemplar jove.

Loc. Albufera de Valencià.
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Boscà.

b. Exemplar jove.

Loc. S'Albufeia de La Puebla

(Mallorca).
Pioc. i clas. Maluquer.

562

Junta de Ciències Naturals de Barcelona

c. Exemplar jove.

Loc. Castelldefels (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hlst. Nat.
Clas. Aguilar-amat.

d. Dos exemplars joves.

Loc. Santa Coloma de Grama-

net (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Sagarra.

c. Dos exemplars.
Loc. Barcelona.
Proc. Inst. Cat. H.st. Nat.
Clas. Sagarra.

f. Un exemplar adult.

Loc. Capellades (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Romaní.

g. Exemplar adult.

Loc. Sant Gervasi (Barce-
lona).
Proc. Carles Maturana.
Clas. Aguilar-amat.

Tropidonotus viperinus aurolinea-

tus Gcrvais.

a. Exemplar adult.
Loc. Barcelona.
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluquer.

Gènere Z a m e n i s Waglcr

Zamenis hippocrepis Linné.

a. Exemplar, primer trobat a Ca-

talunya.
Loc. Castelldefels (Barcelona).
Proc. Eladi Homs.
Clas. INIaluquer,

b. Pell sencera.

Loc. Garrigues de Tarra-
gona.
Proc. G. Sennén.
Clas. Maluquer.

Gènere C 1 u b e r Linné

Coluber longissimus Laurenti.
a. Primer i únic exemplar trobat
a Catalunya.
Loc. Santa G^loma de Grama-

net (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. (Icg.

Sagarra).
Clas. Maluquer.

Coluber scalaris Boic.

a. Exemplar jove.

Loc. Santa Fe (^lontseny).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Sagarra.

b. Exemplar jove.

Loc. Capellades (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Romaní.

c. Exemplar jove.

Loc. Castellbisbal (Barcelona).
Proc. Sr. Rosset,
Clas. jNIaluquer.

d. Exemplar jove.

Loc. Vallv drera (Barcelona),
Proc. Sr. Rosset.
Clas. Maluquer.
c. Un cap; l'exemplar es malmeté.
Loc. Anya (Lleida).
Proc. Maluquer (Joan).
Clas. Maluquer.

f. Exemplar adult.

Loc. Martorell. (Barcelona).
Proc. P.us Font.
Clas. IMaluquer.

g. Exemplar adult.

Loc. Capellades (Barcelona).
Proc. Ins. Cat. Hist. Nat.
Clas. Romaní.

h. Un exemplar.

Loc. Santa Coloma de Grama-

net (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. H.st. Nat.
Clas. Sagarra.

La secció Herpetològica

563

Gènere Leptophis Bell
* Leptophis liocercus Wied.
a. Un exemplar adult.

Loc. Alt Amazonas.

Proc. Bonaventura Ferrer.

Gènere Coronella Laurcnti

Coronella austríaca Laurenti.
a. Un exemplar adult.

Loc. Ogarrio (Santander).

Proc. Museo Nacional de Cien-
cias Naturales.

Clas. Boscà.

Coronella girondica Daudin.

a. Un exemplar adult.
Loc. Sarrià (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluquer.

b. Un exemplar adult.

Loc. Artesa de Segre (Lleida).
Proc. i clas. Maluquer.

c. Un exemplar adult.
Loc. Agcr (Lleida).
Proc. Jaume Rosell.
Clas. Maluquer.

Secció Opisthoglyphae

Subfamilia Dipsadomorphinae

Gèneie Coelopeltis Waglcr

Coelopeltis monspessulana Her-

mann.

a. Dos exemplars dissecats, de 1,82

i 1,92 ra.
Loc. ^Montjuïc (Barcelona),
Proc.
Clas. Aguilar-amat.

b. Un exemplar jove.

Loc. Las Planeses de ?»Iontes-

quiu.
Proc. i^làs. Aguilar,

c. Un exemplar adult.

Loc. ]Montjuic (Barcelona).
Proc. Vivarium.
Clas. Maluquer (S. )

d. Un cap; l'exemplar es malmeté
en el transport.
Loc. Rosas (Girona).
Proc. i clas. Maluquer,

c. Un exemplar jove,

Loc. INIontjuic (Barcelona).
Proc. Inst. Cíit. Hist. Nat.
Clas. Maluquer.

f. Un exemplar adult.

Loc. Montjuïc (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.

g. Un exemplar adult.

Loc. Vores del rai Inmehiaten

(Melilla).
Proc. D. Go do fix do de Odrio-

zola.
Clas. Maluquer,

Coelopeltis monspessulana Ncuma-
yeri Fitzinger.

a. Un cap.

Loc. Anya (Lleida).

Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.

Clas. Maluquer.

b. Dos exemplars.

Loc, ]Montjuic (Barcelona).
Proc. i clas, Maluquer.

c. Un exemplar adult.

Loc. Capellades (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Romaní.

d. Un exemplar adult.

Loc. Les Planeses de Montes-
quiu.
Proc. i clas. Aguilar.

Gènere Macroprotodon Gui-

chenot

Macroprotodon cucuUatus Geof-

íroy.
a. Un exemplar,
Loc. jNIallorca.

Proc. Museo de Ciencias Natu-
rales JMadrid.
Clas. Boscà.

564

Junta de Ciències Naturals de Barcelona

b. Un exemplar adult. Vipera Latastei Boscà.

Loc. Vores del riu Inmehiaten a. Un exemplar adult.

(Melilla). Loc. Morella.

Proc. D. Godofredo de Odriozola. p.-oc. Museo Nacional de Cien-

Clas. Maluquer. cias Naturalcs.

Sèrie Proteroglyphae ^^^^• Boscà.

Subfamília Elapinae b. Part anterior d'un exemplar

Gènere N a i a Laurcnti ^ t- ' ,

Loc. ieruel.

* Naia haie Linné. pj-oc. i clas. Boscà.

a. Un exemplar dissecat. ^ Exemplar jove, procedent del

Loc. Àfrica Oriental. Vivarium

Proc. Col•legi Antiga. l^.^^ gant Joan de l'Herm.

Gènere Elaps Schncider Clas. Maluquer.

* Elaps mipartitus Dumeril et Bi- d. Exemplar adult, amb cl cap
bron, destrossat.

a. Un exemplar adult. ^oc. Santa Coloma de Grama-

Loc. Amèrica Central. ^^t (Barcelona)

Proc. D. F. Rius i Taulet. ^^0^- 1"=^*-, ^^t. Hist. Nat.

Elaps corallinus Wied. ^ "'

TT , j .L e. Dos exemplars loves.

a. Un exemplar dissecat. ^ t\t x /
, -p .. Loc. Montserrat.

LOC i^rasil. p^^^^ j^^g^_ ^^^_ ^.g^_ ^^^^

Proc. Col•leg. Antga. ^j^^_ g^^^,_

b. Un exemplar en alcohol.

Loc. Amazonas, Subfamília Crotalinae

Proc. D. F. Rius i Taulet. Gènere L a C h e s i s Daudin

9.^ Família, Viperidae * Lachesis lanceolatus Lacépède,

Subfamília Viperinae g. Un exemplar dissecat.

Gènere Vipera Laurenti Loc. Brasil,

Vipera aspis Linné. ç_^^^^^ C r 1 a 1 u s Linné
a. Un exemplar, l'únic conservat

en el Museu de Catalunya. * Crotalus horridus Linné.

Loc. La Cerdanya. a. Un exemplar dissecat.

Proc. Colecció Martorell. Loc. Amèrica del Nort.

Clas. Maluquer. Proc. Compra.

RESUM DE RÈPTILS DETERMINATS

Famílies 15

Gèneres 40

Espècies i formes 59

Exemplars 217

La secció Herpetològica

565

Classe BATRACHIA
Ordre URODELA

Família Salamandridae

Subfamília Salamandrinae

Gènere Salamandra Lau-
renti

Salamandra maculosa Laurcnti.

a. Exemplar adult.

Loc. Gualba (Montseny).

Proc. LI en as.

Clas. Aguilar-amat.

b. Exemplar adult.

Loc. Vallvidrera (Barcelona).
Proc. i clas. Maluquer.

c. Exemplar adult.

Loc. Montserrat (Catalunya).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Sagarra.

Gènere M O 1 g e Merrem

Molge cristata Laurenti.
a. Dos exemplars adults.

Loc. Àvila.

Proc. i clas. Boscà.

Molge marmorata Latreille.
a. Tres exemplars adult?.

Loc. Vilamajor (Montseny).

Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.

Clas. Maluquer.

b. Dos exemplars adults.
Loc. Montseny.

Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Zulueta.

c. Dos exemplars adults.
Loc. Vidreras (Girona).
Proc. Llenas.

Clas. Aguilar-amat.

Molge Boscai Lataste.
a. Tres exemplars adults.

Loc. El Escoiial (Madrid).

Proc. Museo Nacional de Cien-
cias Naturales.

Clas. Boscà.

Molge aspera Dugés.

a. Exemplar jove.

Loc. Banyoles (Girona).
Proc. Ascenci Codina.
Clas. Boscà.

b. Exemplar adult.

Loc. Soldeu (Andorra).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Boscà.

Molge Waltlii Mxhahelles.
a. Un exemplar adult.

Loc. Madrit.

Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.

Ordre ANURA
Subordre PHANEROGLOSSA

Sèrie Ar ei fera
Família Discoglossidae

Gènere A 1 y t e S Wagler
Alytes obstetricans Boscai Lataste.
a. Exemplar jove.

Loc. Capellades (Barcelona).

Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.

Clas. Zulueta.

Exemplar mascle adult, amb els

ous.
Ix)c. Capellades (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Romaní.

566

Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Família Pelobatidae
Gènere Pelodytes Fitzinger
Pelodytes punctatus Daudin.
a. Dos exemplars adults.

Loc. Valencià.

Proc. i clas. Boscà.

Gènere Pelobates Wagler
Pelobates cultripes Cuvler.

a. Exemplar adult.

Loc. Artesa de Segre (Lleida).
Proc. i clas. Maluquer. .

b. Exemplar jove.

Loc. Vilamajor (Montseny).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluquer.

c. Una larva (Capgròs).
Loc. Empúries (Girona).
Proc. i clas. Maluquer.

d. Larva casi transformada.
Loc. Vilamajor (Montseny).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluquer.

Família Bufonidae
Gènere Bufo Laurenti
BuïO VUlgaris Laurenti.

a. Exemplar jove.

Loc. Sardanyola (Barcelona).
Proc. Mn. Garriga.
Clas. Boscà.

b. Quatre exemplars joves.
Loc. Figueres (Girona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluquer.

c. Tres exemplars adults.

Loc. Capellades (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Romaní.

Bufo calamita Laurenti.
a. Dos exemplars adults.

Loc. Barcelona.

Proc. i clas. Maluquer (S. )

b. Tres exemplars joves.
Loc. Figueres (Girona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Boscà.

c. 25 exemplars rescent transfor-

mats.
Loc. Seba (Montseny).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluquer.

d. Un exemplar adult.
Loc. Empúries (Girona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Boscà.

Família H v l i d a e
Gènere H y 1 a Laurenti

Hyla arborea meridionalis Boett-
gcr.

a. Dos exemplars adults.
Loc. Masnou (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Maluquer.

Sèrie Firmisternia

Família R a n i d a e

Gènere R a n a Linné

Rana esculenta Linné.

a. Dos exemplars adults.

Loc. Vilamajor (Montseny).
Proc. i clas. Maluquer.

b. Un exemplar.

Loc. Vilamajor (Montseny).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Boscà.

c. Un exemplar adult.

Loc. Capellades (Barcelona).
Proc. Inst. Cat. Hist. Nat.
Clas. Romaní.

d. Un exemplar.

Loc. Capellades (Barcelona).
Proc. Ins. Cat. Hist. Nat.
Clas. Romaní.

La secció Herpelològica

56/

c. Dos exemplars joves.

Loc. S' Albufera de La Puebla

(Mallorca).
Proc. Maluqucr (Josep).
Clas. Boscà.

f. Un exenaplar jove.

Loc. Masnou (Barcelona).
Proc. i clas. Maluquer.

Rana ibèrica Boulenger.

a. Tres exemplars joves.
Loc. Soldeu (Andorra).

Proc. Barnola, S. J.
Clas. Boscà.

b. Exemplar adult.

Loc. Soldeu (Andorra).
Proc. Barnola, S. J.
Clas. Boscà.

Rana agilis Thomas.

a. Exemplar adult, procedent del
Terrarium,
Loc. S. Joan de l'Herm (Lleida).
Proc. Ascenci Codina.
Clas. Boscà.

RESUM DE BATRACIS CLASSIFICATS I REVISATS

Famílies 5

Gèneres 8

Espècies i formes 15

Exemplars 80

Barcelona, 20 de Juny de 1917

SECCIÓ MASTOLOGICA

SUPLEMENTO AL CATALOGO DE LOS MAMÍFEROS

DEL MUSEO

38

SUPLEMENTO AL CATALOGO DE LOS

MAMÍFEROS DEL MUSEO DE CIENCIAS

NATURALES DE BARCELONA

por

Juan B. de Aguilar-amat (i)

ENCARGADO DE LA SECCIÓN

i.« Subclase PROTOTERIOS
Orden único MONOTREMAS
Família Equidnidos
Genero ECHIDNA G. Cuvier 1789

E. aculeata Shaw.

Un ejemplar de la forma setosa, procedente de Nueva Gales
del Sud, adquirido por compra en Marzo de 1917.

3.^ Subclase METATERIOS
Orden DESDENTADOS

Família Mirmecofagidos

Genero MYRMECOPHAGA Linné 1776

Los caracteres de este genero son: cabeza muy larga y estre-
cha, con el hocico muy largo y cilíndrico y los ojos y las orejas

(i) Véase Antíari de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, 1916, pàg. 129

572 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

pequenas; cuerpo oblongo y comprimido lateralmente; patas
no muy robustas con cinco dedos, armados de fuertes unas los
primeros; pelaje rígido y apretado en el cuerpo, algo largo en
forma de crin en la nuca y en la cruz, y en la cola largo
en forma de penacho.

Los individuos de este genero viven en la Amèrica meri-
dional y se alimentan exclusivamente de hormigas que captu-
ran con su larga lengua cilíndrica.

M. juhata Linné — Yurumi.

Un ejemplar procedente del Brasil, adquirido por compra
en Marzo de 191 7.

é

Orden ARTÏODACTILOS

Suborden RUMIANTES

Familia Camélidos

Genero LAMA G. Cuvier 1800

L. glama Linné — Llama.

Un ejemplar macho adulto, procedente de la República Ar-
gentina, adquirido por compra en Marzo de 1917.

Familia Connoquétidos

Los caracteres de esta familia son: tamafio regular, cola y
cabeza de aspecto caballuno; cuernos parecidos a los de los
toros, negros y encorvados; cuerpo esbelto y patas muy delga-
das.

Los representantes de esta familia habitan las praderas del
Àfrica austral.

Suplemento al catalogo de los Mamíferos 573

Genero CONNOCHAETES Lichtenstein 1814

Este genero se caracteriza por su cabeza con mechones de
pelo y por su nuca con crin.

C. gnu Zimmermann.

Un ejemplar macho, procedente de la Colònia del Cabo de
Buena Esperanza, adquirido por compra en Marzo de 1917.

Orden CARNÍVOROS
Família Cinailúridos

Esta familia comprende tan solo el genero Cynaihirus Wagler,
que se caracteriza por su tamano regular, su cuerpo esbelto, sus
patas altas, delgadas y con los dedos armados de unas apenas
retràctiles; su cola larga; su cabeza corta y casi redonda; sus
orejas redondeadas y su pelaje de color leonado mas o menos
claro con pequenas manchas redondeadas y negras.

Genero CYNAILURUS Wagler 1830

Este genero habita en Àfrica, Aràbia, índia al Sud del río
Ganges y en Pèrsia, y por sus caracteres y sus costumbres parece
ser una transición entre los felinos y los cànidos. Se domestica
con facilidad y se utiliza para la caza de gacelas y antílopes a
los que persigue a la carrera y sujeta hasta la llegada de los
cazadores.

C. jubatus Erxleben.

Un ejemplar macho del Norte de Àfrica, adquirido por
compra en Marzo de 1917.

574 Jtmta de Ciències Naturals de Barcelona

Orden CUADRUMANOS
Suborden ANTROPOMORFOS

Família Símidos

Génepo HYLOBATES Gray 1843

Este genero se caracteriza por su tamano regular, que nunca
pasa de un metro, su cuerpo cenceno, sus extremidades torà-
cicas exageradamente largas y por tener pequenas callosidades
isquiàticas.

Son monos esencialmente arborícolas y habitan la península
índochína y la Insulíndía.

H. Icucogenys Ogílby

Un ejemplar macho, procedente de Síam, adquírído por
compra en Mayo de 1917.

Barcelona, 30 Junio 1917.

EXCURSIONS

C/^ItLLFWLLII

rAn.ij» rtOAfiifi

CÍOÍlOVi/

ITINERARI DE LEXCURSIÓ

Recorregut efectuat

Id. projectat

EXCURSIÓ OFICIAL A LA COSTA
I MUNTANYA CATALANES

{del 30 d'Abril al 3 de Maig 1917)

D'acord amb el pla general dels actes a celebrar amb motiu
'de l'inauguració dels nous serveis de la Junta de Ciències
Naturals de Barcelona, s'havia projectat una excursió col-
lectiva en obsequi als delegats forasters.

La sortida tingué lloc el dilluns dia 30 d'abril a les vuit
i mitja del matí, en el tren ràpid de la costa, formant la co-
mitiva els Srs. Hernàndez-Pacheco, Àngel Cabrera i Càndid
Bolívar del Museo Nacional de Madrid; Frederic Haas, del
Museu Senckenberg de Francfort; Dr. Alfons Galan, del La-
boratori biològico-marí de Palma de Mallorca; els Srs. Vocals
de la Junta, Cazurro, Caballero, Fuset i Gonzàlez-Prats, amb el
Sr. Vicepresident Dr. Calleja al front; i els tècnics del Museu
Srs. Bofill i Poch, Pardillo, Aguilar-Amat, Joaquim Maluquer,
Galiano, San Miguel, L de Sagarra i Ascensi Codina.

A dos quarts d'onze arribàrem a Blanes, on ens esperaven
els autos amb què devíem seguir l'excursió. Allí ens agrupàrem

5/8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

segons les aficions de cadascú, formant una secció els companys
geòlegs capitanejats pels Drs. Cazurro i Hernàndez-Pacheco,
els laboratoris amb els Drs. Pardillo i Galan, els botànics,
representats pels Drs. Calleja i Caballero acudint a tot arreu
i animant-ho tot amb llurs acudits, i els zoòlegs, sempre
alegres i disposats a fer honor a les aficions de cada hú, for-
mant estol al voltant d'En Cabrera, Bolívar, Haas i Malu-
quer, representants de la mastologia i ornitologia, entomo-
logia, malacologia i herpetologia. Els autos emprengueren la
marxa cap a Santa Cristina de Lloret, on ens fou servit un bon
esmorzar en aquella roca esplèndida que domina tanta extensió
de mar. Allà ens entretinguérem abans de seure a taula, reco-
llint els malacòlegs alguns mol•luscos que consten en la llista
del final d'aquestes ratlles.

A les dues aproximadament sortirem d'aquí cap a Tossa,
on després d'haver donat una volta per la població visitant
de pas les muralles, seguírem per Llagostera cap a Sant Feliu
de Guíxols, Palamós i Palafrugell, on devíem fer nit. Allí ens
desplegàrem en guerrilla per a recórrer la població, malgrat la
pluja, que no ens deixà des de la sortida de Santa Cristina.
Tot sopant comparegué el nostre benvolgut President, En
Santiago Andreu, que no havia volgut menys que acompa-
nyar-nos, encara que fos un dia tan solament d'excursió.

El segon dia d'excursió fou plujós com la segona part del
dia abans; això no obstant, poguérem aprofitar un moment
en què lluí el sol per a arribar-nos al cap de Sant Sebastià,
visitant el far i firmant tots en el llibre de visites. Allí gau-
dírem bona estona de la formosíssima vista de les platges
de Llafranc i de Calella, reprenent tot seguit la marxa cap a
Palafrugell, des d'on, per la carretera de Torroella de Montgrí,
férem cap a L'Escala i Empúries, objecte principal de visita
aquell dia.

Excursió a la costa i muntanya catalanes 579

Bona part del matí el passàrem seguint les runes, rebent
les explicacions del Dr. Cazurro, que tant ha treballat per
aquella localitat, i visitant les excavacions que l'Institut d'Es-
tudis Catalans du a terme.

Cap a mitgdia sortí el sol, i amb això la vista d'aquella
regió guanyà a nostres ulls un cent per cent. L'estona de bon
temps l'aprofitàrem, cadascú segons ses aficions, recollint
exemplars per a engrossir les col•leccions dels Museus amb un
record d'aquesta bonica excursió.

Tant ens entretinguérem, que se'ns féu tard, tenint de de-
sistir de l'anada a Roses, que entrava en el programa com a
punt a propòsit per el dinar. Així, doncs, amb gran sentiment
de tots, tinguérem de decidir-nos a fer-ho en el xalet que
hi ha en les mateixes excavacions.

Per un assumpte urgent fou cridat telegràficament a Bar-
celona nostre estimat President, Sr. Andreu, tenint tots un ver
sentiment que no pogués acompanyar-nos fins al final de
l'excursió, puix sa companyia, sempre gratíssima, ho era molt
més en aquella ocasió en què, per les circumstàncies i lloc,
regnava allí una franca cordialitat i alegria, que tan contri-
buïa ell a sostenir. També tinguérem de lamentar l'absència
del Dr. Galiano, qui ens deixà, acompanyant fins a Barcelona
el Sr. President.

Després del suculent dinar, en què els geòlegs es con-
venceren de que és millor la zoologia que la geologia (a l'hora
de menjar), descansàrem una estona, i cap a les cinc de la
tarda amb els autos ens dirigírem a Figueres, la formosa ciutat
empordanesa, on pernoctàrem. Veient que el temps no ens
acompanyava, s'acordà que si a l'endemà plovia, en lloc de
fer l'excursió al Montseny aniríem a Olot i Banyoles, dues
excel•lents estacions per els geòlegs.

L'endemà, amb gran sentiment de tots els representants

580 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

de la zoologia, no plovia, sinó que diluviava; així, doncs, po-
sàrem un telegrama a Gualba dient que no ens esperessin els
matxos amb què havíem de fer l'ascensió a Santa Fe, i tot
seguit, amb els autos, sortirem cap a Besalú, Castellfullit i
Olot. Fou una veritable llàstima no poder fer la part de Gualba,
Santa Fe, Viladrau i Centelles, que hauria estat la més in-
teressant de tota l'excursió. No perdérem el temps anant a
Olot, puix a Castellfullit el Dr. San Miguel i a Olot el doctor
Cazurro ens donaren sengles explicacions d'aquelles regions,
geològicament tan curioses. Per la nostra part, recollírem
interessants mol•luscos!

A Olot férem un petit esmorzar, i, portant quasi bé tots l'ai-
rosa barretina empordanesa, de què ens proveïrem en aquella
ciutat, típica per aquesta indumentària, emprenguérem la
marxa cap a Banyoles, visitant el llac, així com les famoses
estimes. Dinàrem més o menys bé, i després d'una breu visita
a les vores del llac, on recollírem altres mol•luscos, amb els
mateixos autos férem cap a Girona, on el Dr. Calleja ens deixà
per a agafar el tren, i nosaltres, amb aquells vehicles per la
carretera, cap a Tordera i després, per la costa, retornàrem de
nit a Barcelona.

Fou, en resum, una ràpida ullada a la costa i muntanya
catalanes, incompleta per la raó del temps, que ens privà de
fer el recorregut que indica el traçat de punts de l'itinerari
que acompanya, i que, si l'haguéssim dut a terme, hauria estat
sens dubte d'esplèndids resultats per els recol•lectors d'insec-
tes, mol•luscos, petits mamífers i rèptils.

El Dr. Caballero tornà ben content amb unes 12 espècies
de micromicets qui està estudiant en el seu laboratori, havent-
ne trobat ja alguna de nova per a Catalunya.

Aquesta excursió, de compenetració entre els Museus de
Madrid i Barcelona, ha tingut com a resultat un intercanvi

Excursió a la costa i muntanya catalanes 581

científic i de bona amistat entre el personal de les dues entitats,
que, com és natural, pervindrà en benefici, honra i profit de
la ciència pàtria.

Els mol•luscos recollits en 'a mateixa, foren els se-
güents:

Santa Cristina de Lloret

Tots els mol•luscos marins recolHts en aquesta platja, així
com a Sant Feliu de Guíxols i Empúries, coincideixen amb les
descripcions i figures de la obra de Bucquoy, Dautzenberg.
Dollfus: «Les Mollusques marins du Roussillon».

Anomia ephippium L.

Radula Urna L.

Pecten [Chlamys) multistriatus Poli. (cols. violaci i vermelló).

Mytilus minimus Poli.

Arca Noae L.

A. {Barhatia) harhata L.

A. {Fossularca) lactea L.

Chama gryphoides L.

Donax trunculus L.

D. semistriatus Poli.

Patella caerulea L.

P. Insitanica Gmel.

Fissurella nubecula L.

F. gibherula Lk.

Clanculus {Clanculopsis) cruciatus L.

Trochus [Monodonta) turhinatus Born.

Phasianella (Tricolia) pullus L.

Rissoia ventricosa Desmar.

582 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Conus [Chelyconus) mediten aneus Brug., var. ex col. rubens

B. D. D.
Columbella rústica L.
C. rústica L., var. spongiarum Duel.
Nassa {Tritonella) incrassata Müll.

En la reduïda platja d'aquesta costa abrupta, on s'atansen
les barques que surten de Lloret en la típica i pintoresca pro-
cessó del dia de Santa Cristina, al crit de «s'amorra», es presenta
una miniatura de la flora i fauna malacològica de la platja de
Can Tunis, Farola i costes del Llobregat i Garraf amb el formós
lliri marí [Pancratium maritimum) . Com a mol•luscos recollírem:

Hèlix [Heliomanes) aspila Bgt., in Bofill: Contrib. faun.
malac. Catalogne, (2.'' suite, Bull. Soc. Malac. France,Yll,p. 268,
1890), que es presenta també en igual abundància, i

H. {Euparypha) carpiensis. Let. et Bgt., o sia la H. pisana
Müll. dels arenals marítims, sobre tot els circummediterranis .

Demés reconegui algun exemplar de

H. {Macularia) vermiculata Müll. i

H. {Heliomanes) variabilis Drap.

Tossa

Pot fer-se esment d'un exemplar, recollit pel Dr. Haas,
de Hèlix {Cryptomphalus) aspersa Müll., a causa de la disposició
de les estrigositats grogues i brunes que l'adornen, recordant les
de la zebra i podent constituir una var. ex colore: zebrina.

Hidalgo, en sos Mol. terr. Esp., Port. i Balear., làm. 40,
dóna una figura (la 463) que podria representar, si bé força
remotament, l'exemplar de Tossa: aquest és més globulós i les

Excursió a la costa i muntanya catalanes 583

estrigositats són molt més netament limitades o sia menys
disfumades.

Sant Feliu de Guíxols

Mytilus galloprovincialis Lk., var. düatata Phil. — Es una
forma molt freqüent en aquella costa; com direm tot seguit,
es troba també a Empúries.

Empúries

Pecten {Chlamys) muUistriatus Poli, var. ex col. fiava Mts.

Mytilus galloprovincialis Lk., var. dilatata Phil.

Modiola harhata L.

Mactra corallina L.

Vermetus triqueter Biv. — En els blocs de les antigues mu-
ralles.

Patella ferruginea Gmel. — Es troba amb freqüència entre
els objectes de les excavacions. Aquest barretet, denominat per
Payraudeau, en 1826, P. Lamarckii {Moll. Corse, p. 90, pi. IV,
fig. 3, 4) no escasseja en el Mediterrani, on viu a una profunditat
de 3 a 4 metres i generalment en els indrets exposats al rompent
de les ones. Locard [Coq. mar. cotes France, p. 226) i Bucquoy
Dautzenberg, Dollfus {Moll. mar. Roussillon, t. II, p. 799) la
indiquen en les costes de Provença, i Hidalgo (Faun. malac.
Esp., Port. y Baleares: Mol. test. mar., p. 534) a Cadaqués. Diu
Servain {Etude Patellidae mers Europe, p. 21) que «ha estat tro-
bat subfòssil en les cavernes prop de Palermo (Philippi) i fòssil
prop de Me:sina (Seguenza)».

Leucochroa candidissima Drap. — Molt abundant entre els
blocs i pedregam calis de les ruïnes. Quaíi tots els exemplars
tenen una carena més o menys pronunciada prop de la sutura;

584 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

en alguns, l'últim amfracte, abans de terminar, sembla com si
volgués despendre's del penúltim: l'umbilic no està del tot
cobert, particularitats quasi totes que, segons Moquin-Tandon
[Hist. nat. moll. France, t. II, p. 71), convindrien a exemplars
no del tot adults.

Patula [Pyramidula) nipestris Drap. — En les muralles.

Hèlix [Caracolina) lenticula Fér. — Com de costum, dessota
les pedres dels llocs humits.

H. [Heliomanes] variahiUs Drap. Entre les plantes i troncs
de petita talla.

H. {Turricula) tenestris Chemm. — Entre l'herbei.

H. [Cochlicelld) conoidea Drap. — Junt amb l'anterior.

H. [Cochlicella) acuta Müll. — També junt amb l'anterior.

H. {Chilotrema) andorrica Bgt. — Aquesta forma de H. la-
picida L. la reconeixerà tot seguit un ull exercitat, sobre tot
per la fàcies que li dóna sa part inferior, com si allí l'últim
amfracte volgués comprimir la regió umbilical, quedant aquesta,
per tant, menys dilatada que en la forma típica. Insisteixo en
aquesta particularitat perquè dóna una fisonomia peculiar als
exemplars de Catalunya; puix en la part occidental, o sia des
de la Maladeta, ja es presenta la vera H. lapicida.

H. [Macularia) vermiculata Müll. — Abunda entre el pedre-
gam i en les juntures dels murs, en els horts, etc. Si bé la gene-
ralitat dels exemplars trobats presenten la coloració que Moquin-
Tandon atribueix als típics (quatre o cinc faixes brunes, més o
menys interrompudes i confoses cobertes de nombrosos piquets
blancs, molt petits i irregulars), alguns tenen aquesta coloració
molt fosca, sobre tot en la última volta, no podent ésser com-
presos en cap de les varietats ex-colore esmentades per Moquin-
Tandon (op. cit., t. II, p. 159).

Rumina decollata. L. — Es abundant en llocs incults, entre
les ruïnes, etc.

Excursió a la costa i muntanya catalanes 585

Ferussacia Vescoi Bgt. — En llocs humits dessota les pedres.

Pupa similis Brug. — Abunda en les parets en sec.

Cyclostoma elegans MüU. — Abunda en els llocs on se troba
habitualment en les altres localitats, dessota les pedres, etc. No
difereix en res del tipus que per tot arreu està tan generalitzat.

Figueres

En la ràpida visita feta al castell, poguérem recollir.

Hèlix {Macularia) verniiculata Müll., igual a la típica que
recollírem a Empúries.

Piifa similis Brug. — Segons indicà D. Joaquim Maluquer,
abunda en les muralles del castell de San Fernando, on ne re-
collírem algun exemplar.

Besalú

En els pocs moments que ens hi detinguérem pogué fer-se
recol•lecció dels mol•luscos següents; tots ells en un marge, a
la entrada de la vila:

Hèlix [Chilotrema] andorrica Bgt.

Rumina decollata L.

Pupa cylindrica Mich. — Abunda. Ja fa temps, en 1839,
Rossmàssler, Icon. Land. u. Sussw.-Moll., part 10, p. 27, fa
esment de la ^^resència d'aquesta Pupa a Bàscara, prop de
Figueres. Jutjant pel bon nombre de localitats catalanes on
l'he observat, cal dir que son àrea de dispersió en nostre país
és molt extensa.

Clausilia Saint-Simoni Bgt. — Aquesta Clausilia, descrita
per Bourguignat en sa Hist. claus, franc viv. et foss., art. 3, p. 3

39

586 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

{i8yy), pertany a la secció Knzmicia. En Paetel {Cat. Conch.-
SammL, t. II, p. 350) la considera sinònima de la C. rugosa
Drap,; en Germain {Moll. France, t. II, p. 204), de la C. pyre-
naica Charp., ço que vol dir que les diferències que les separen
són bastant difícils d'apreciar. Es remarcable l'abundància
en què fou recollida en l'esmentat marge (més de 300 exem-
plars).

Cyclostoma elegans Müll.

Castellfullit

Seguint l'itinerari en direcció a Olot, ens detinguérem poc
abans d'arribar al tan típic espadat constituït pel basalt, sobre
la qual formació està assentat el poble de Castellfullit. En els
curts moments que allí ens detinguérem, fou possible recollir:

Pupa ignota Fagot. — Denominada per alguns P. Farinesi
i per altres P. Jumülensis, però que Fagot, en 1888 {Cat. raz.
mol. valle Essera, p. 23), atenent a la vaguetat dels caràcters que
presenta per a poder atribuir-la a una o altra de ambdues formes,
proposà anomenar P. ignota.

Pupa montserratica Fag. — Fou recollit un exemplar: té una
color més obscura que els individus tant generalitzats per Cata-
lunya, constituint, per tant, una varietat que pot denominar-se
fusca.

Clausilia Saint-Simoni Bgt. — Es la mateixa forma trobada
poc abans a Besalú.

Cyclostoma elegans Drap.

Santa Margarida d'Olot
Durant la visita del cràter de Santa Margarida, els Srs. Haas

Excursió a la costa i muntanya catalanes 587

i Aguilar-Amat exploraren la basa del muntícul i allí pogueren
trobar:

Hyalinia [Vitrea) pseudohydatina Bgt.

Hèlix {Fruticicola) ruscinica Bgt. — Es del grup de H. stri-
gella Drap., però tots els exemplars catalans que he recollit en
la seva extensa àrea de dispersió difereixen sensiblement, per llur
fàcies, de l'espècie de Draparnand, i crec poder aplicar en aquest
cas un criteri anàleg al que he indicat respecte de H. andorrica
Bgt.

H. {Trichia) Martorelli Bgt. — Ja assenyala sa presència en
la regió olotina en Salvanyà {Mol. terr. y jluv. Olot). Es del grup
de H. Becasis Rambur. {Jour Conchyl., t. 16, p. 267 (1886) i
t. 17, p. 261, pi. 9, f. 3 (1869) i H. BofiUiana Fag. {Contrih. faune
malac. Catalogne, in Ann. malc, t. 2, p. 177 (1884). — Recollit
un exemplar.

H. (Turricula) terrestris Chemn. — Com sempre, entre l'herbei.

Pupa lepiochila Fag.

P. cylindrica Mich.

Clausüia Saint-Simoni Bgt.

C. nigricans Pult.

C. nigricans Pult. var. longa (igual diàmetre, però 13 mil. alt.
en comptes de 10 mil.)

Cydostoma elegans Müll.

Banyoles

Trobats en el lloc nomenat «Les Estunes»:

Hyalinia [Polita) lúcida Drap.
Hèlix {Turricida) terrestris Chemn.
H. [Tachea] splendida Drap.

588 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Pupa montserratica Fag.
P. cylindrica Mich.
Clausüia nigricans Pult.
Cydostoma degans Müll.

I en l'estany:

Physa acuta Drap.
Planorbis carinatus Müll.

Barcelona, 23 maig 1917. — A. Bofill i Poch.

VISITA OFICIAL AL PARC SAMA

(CAMBRILS)
{Diumenge, lo de Juny iQij)

Invitada amablement la Junta de Ciències Naturals
per l'Excm. Sr. Marquès de Marianao a visitar la finca que
posseeix aquest senyor a Cambrils, província de Tarragona,
i en la qual, sota la seva cura i direcció personal, hi ha
instal•lada una veritable col•lecció zoològica vivent, eír posà
d'acord la Junta amb dit senyor, i el dia lo de juny s'efectuà
l'excursió, a la qual van assistir els vocals de la Junta
Srs. Caballero, Calleja, Bofill i Pichot, Fuset, Gonzàlez Prats i
Lasarte i els tècnics de la mateixa Srs. Bofill i Poch, director
del Museu, GaHano, Maluquer (Joaquim), Pardillo, San Miguel
i Aguilar- Amat. Tots ells se reuniren en el parador del Passeig
de Gràcia, on van pendre l'exprés fins a Reus, i a l'estació
trobaren l'administrador del Sr. Marquès, Sr. Bittini, que
amb cortesia esquisida va acompanyar els excursionistes fins
als automòbils que esperaven per a traslladar-los al Parc
Samà.

Un cop travessada la ciutat de Reus, la carretera es diri-
geix quasi en línia recta, desenrotllant sa polsosa i ampla cinta

590 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

cap al Parc Samà, pujant i baixant, a manera de muntanyes
russes, les ondulacions no molt pronunciades que en aquella
encontrada forma el terreny que des de la platja s'estén amb
poca pendent fins a les serres veïnes.

. En arribar al Parc, cenyit per una muralla d'obra coro-
nada per peces de ceràmica verda en forma de teulada, s'obrí
la reixa de ferro que tanca l'entrada, als costats de la qual
fan guàrdia dos guardes del Marquès amb seriós i elegant
uniforme, rebent allà el Sr. Marquès, amb tota l'amabilitat
i cortesia pròpia d'un veritable prohom de l'aristocràcia i del
talent, els excursionistes, dels quals els que no tenien l'honor
d'ésser coneguts pel Sr. Marquès li foren presentats pel Vocal
de la Junta i Regidor D. Josep M. de Lasarte, qui, al mateix
temps, va fer present el sentiment amb què el Sr. President
de la mateixa D. Santiago Andreu, retingut al llit per aguda
dolència, va tenir de renunciar forçosament a l'excursió.

Des de la porta d'entrada fins a la plaça que hi ha davant
de la casa, que és un veritable chàteau de campagne, de pur
estil francès, s'estén un ample caminal, ombrejat per grans
arbres amb una magnífica col•lecció d'aus prensores, lloros,
cacatues i guacamayos als costats, instal•lats tots amb trapezis
metàl•lics, amb tots els detalls estudiats curosament per a
evitar la fugida dels animals i perquè amb llurs moviments no
puguin danyar-se. El Sr. Marquès va explicar als excursio-
nistes que durant algun temps, en els dies crus de l'hivern,
instal•lava totes les prensores dins d'una estufa amb calefacció
graduada pels encarregats de la cura de les aus segons con-
venia; però que més endavant va veure que aquest procedi-
ment no era del tot convenient, i els va instal•lar en un edifici
orientat cap a migdia, que es pot tancar amb vidres i en el
qual, amb forma de graderia, hi ha els suports per als trapezis
on estan instal•lades les aus; com que el clima no és aspre a Carn-

Visita al Parc Samà 591

brils i com el que necessiten aquests ocells és, més que l'escalfor
de l'ambient, poder-se saturar de raigs solars, s'ha obtingut
per aquest segon mitjà una aclimatació més perfecta i un
estat més pròsper dels animals. Podem dir que en la col•lecció
d'aus prensores del Parc Samà no hi manca cap tipu interessant
i que és la mé<ï completa d'entre totes les menageries d'Eu-
ropa.

Un cop admirada aquesta esplèndida col•lecció de cacatues,
lloros, etc, van passar, guiats pel Sr. Marquès i acompanyats
pel Sr. Bittini, a visitar les instal•lacions que, repartides pels
diversos caminals del Parc, contenen tota mena d'aus; les
gàbies, molt ben plantejades i molt ben construïdes pel per-
sonal que constantment té a ses ordres el Sr. Marquès, no
deixen res que desitjar; tots llurs detalls responen a una ne-
cessitat pràctica, llur part davantera està disposada de manera
que no hi ha cap element decoratiu o constructiu que pugui
privar la vista dels exemplars; el basament és recobert de
re joies de Valencià, i remata en sa part superior per una faixa
inclinada a 45°, amb la qual cosa les distintes bestioles que
podrien voler introduir-se dins de les gàbies per a molestar els
ocells o per a rosegar llurs aliments, no poden assolir llurs pro-
pòsits. Des de la coloració de les re joies fins a l'espessor de là
malla del filat metàl•lic, no hi ha cap detall que no respongui
a ben estudiats i, per tant, ben resolts problemes.

Entre les instal•lacions visitades podem citar les dels cig-
nes blancs, negres i de coll negre, les de diverses oques del
país i exòtiques, les dels ànecs, entre les quals sobresurten les
dels ànecs mandarins, dominant-les totes per la raresa i l'impor-
tància dels exemplars, la dels ànecs peposaca; entre mig de les
instal•lacions de les palmípedes n'hi ha també algunes d'ocells
graní vors tropicals, tals com plocèids i fringíl•lids, que en el
Parc Samà es reprodueixen amb la mateixa facilitat que en

592 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

llurs països d'origen. No lluny del caminal que condueix al
cJiàteau hi ha l'umbràcul, on són conreades totes aquelles plantes
que necessiten ésser resguardades de l'exagerat calor solar; les
persianes d'aquest umbràcul estan disposades de manera que la
quantitat de llum i de calor sigui la mateixa durant el matí
com a la tarda, per a la qual cosa les fustes que quan el sol
puja cap al zenit deixen passar la llum, l'intercepten quan el
sol baixa cap a ponent.

Acabades aquestes visites i apropant-se l'hora del dinar,
passaren els excursionistes a la casa, veritable museu no sols
d'obres d'art de totes èpoques i estils, sinó d'exemplars d'His-
tòria Natural, entre els quals destaquen un gegantí crocodil i
un formós crustaci, Macrocheira Kàmpferi, emmotllat en bronze,
de l'original existent al nostre Museu.

Acabat el dinar, es traslladaren els convidats al saló de
fumar, on els fou servit un excel•lent cafè i on, amb agradable
conversa dirigida i sostinguda pel Sr. Marquès, que donà proves
patents de sos coneixements pregons i extensíssims en q ies-
tions històrico-naturals, es deixaren passar les hores primeres
de la tarda, esperant que el sol calmés la força de sos raigs
per a continuar la visita del Parc i de llurs instal•lacions.

Renuada aquesta, pogueren veure les restants gàbies
d'ocells, el corral on són instal•lades les daines [Dama dama),
admirant un formós ramat d'aquest elegant rumiant; el llac i
els aquaris, on no sols hi ha peixos propis de les aigües dolces
de l'encontrada, sinó també peixos exòtics com el peix sol;
dits aquaris estan instal•lats en coves artificials construïdes
amb pedra tosca i on brolla arreu l'aigua que alimenta el llac
i les altres instal•lacions d'aigua de la finca, formant xamoses
cascates i ben apariades fonts, que mantenen en dites coves
una frescor deliciosa. En una d'aquestes coves recolliren els
excursionistes un exemplar del quiròpter Rhinolophus hipposi-

Visita al Parc Samà 593

dcros minimus Heuglin, que figura en l'actualitat en la col-
lecció de pells del nostre Museu de Ciències Naturals.

També visitaren l'instal•lació dels mamífers quadrumans,

reduïts avui dia a diversos exemplars de Cercopithccus griseo-

viridis, un exemplar mascle magnífic de mandril {Mor iion mai-

non Lin.) i un lemúrid [Lemur catta Lin.), tots en excel•lent

estat i amb llur pelatge sense cap falta ni màcula.

Separada del Parc Samà per una carretera, hi ha una finca
convertida pel Sr. Marquès en vedat per a la cacera del conill
[Orydolagus cuniculus algirus Loche) i que, demés, és un formós
camp d'oliveres amb algunes taques d'eucaliptus; una d'aques-
tes té la particularitat que al seu costat hi han nascut espon-
tàniament altres eucahptus procedents de les llavors que dels
allí plantats han anat caient a terra. Un cop visitat en tots els
seus recons el Parc, el Sr. Marquès va parlar d'aquesta curio-
sitat botànica, oferint-se a servir de guia als excursionistes que
desitgessin veure-la, i la majoria van acceptar l'invitació. Del
Parc al «Cotó» es passa per un túnel que creua inferiorment la
carretera, i per ell, seguint el Sr. Marquès, penetraren els ex-
cursionistes en el tancat, originant llargues carreres entre els
innombrables i porucs conills que allí esperen les hores, per ells
tràgiques, de les grans tirades. Arribaren prompte al bosquet
d' eucahptus i allí pogueren admirar els nous arbrets, tant dife-
rents dels eucaliptus adults per llurs veritables fulles, que des-
apareixen essent substituïdes per cladodis, a mesura que els dits
arbres van fent-se adults.

Propera ja l'hora del sopar, que devia ésser quelcom d'hora
per a poder arribar a temps de l'últim tren que passa per Reus,
tornaren a la casa, on altre cop, amb amabilitat infinita, va
asseure'ls a la seva taula el Sr. Marquès.

Arribada l'hora de la marxa, els excursionistes prengueren
comiat de llur amfitrió, i encantats de les hores de delícies

594 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

transcorregudes en el Parc Samà, model de parcs zoològics i
de jardins particulars, i corpresos de la simpatia i amabilitat de
son propietari, que tan alts col•loca son nom i sos blasons,
van tornar a la ciutat i al treball quotidià de la Junta.

J. B. d' Aguilar- Amat.
Barcelona, 15 de juny de 1917.

QUELQUES JOURS A MENORCA

(Iles Balears)

En octobre dernier, le cher Frère Sennen me demandait s'il
ne serait pas possible de faire una excursion à Menorca au
printemps de cette année. Ayant pris des informations à ce
sujet, il fut convenu que ce voyage pourrait s'effectuer durant
la semaine de Pàques; il y avait en cela un grave inconvenient
car la végétation était peu avancée; mais, les dispositions étant
prises pout cette époque, on ne pouvait remettre à plus tard.
Ayant reçu, pour cette excursion, de la Junta de Ciències
Naturals de Barcelona, les fonds nécessaires, et muni d'une
lettre de recommandation du Dr. Font Quer, chargé du Musée
Botanique, pour M. Hernàndez Ponsetí, de Mahó, je sors de
Palma le lo Avril, à 8 heures et demie du soir.

Le vapeur arri ve à Menorca quand la clarté de l'aurore
permet de distinguer l'aspect general de l'ile. La première im-
pression est décevante pour le botaniste car ce qui frappe à
première vue, c'est l'absence d'arbres et méme de toute verdure:
les murailles qui entourent les propriétés ne permettent pas de
découvrir la vigueur de la végétation; lorsqu'on entre dans le
port de Mahó, on se fait une idée plus exacte des choses et l'on
ne doute plus de la variété des plantes qui croissent dans des
terrains si différents dans leur structure aussi bien que dans
leur composition.

La journée du ii Avril est employée presque toute entière à
diverses afí aires; c'est pendant les quatre jours suivants que je

596 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

parcourrai quelques points qui semblent appeler plus spéciale-
ment l'attention du botaniste. II serait naturel d'explorer
d'abord les environs de Mahó, mais les plantes recueillies étant
exposées à se détériorer pendant une absence de quelques jours,
je me rends d'abord à Alayor.

12 Avril. — Durant le trajet de Mahó à Alayor on distingue
au bord de la route: Medicago maculata Willd., Lotus creticus L.,
L. edulis L., L. ornithopodioides L., Borrago officinalis L., Cyno-
glossum pictum Ait., Leucoium Hernandezii Camb., Reseda
alba L

Plantes recueillies aux environs d' Alayor: Erodium malacoi-
dcs Willd., Echium calicynum Viv., Papaver dubium' L., Linaria
triphylla Mill., Silene gallica L., Rumex bucephalophorus L.,
Hedysarum coronarium L. (subspontané), Medicago arborea L.
(cultivé), Parietaria lusitanica L. (quelques pieds seulement —
feuilles presque transparentes, en quoi elle diffère de celle de
Mallorca), Astragaliis bceticus L., Hippocrepis cüiata Willd.,
H. muUisiliquosa L., Allium triquetrum 1.., A. rosetim L., Sàlvia
horminoides Pourr., Phelipea coesia Reut., Micromcria Rodri-
guezii Freyn. et Janka, M. filijormis Benth., Urospcrmum pi-
croides Desf., Lamarckia aurea Moench., Medicago maculata
Willd., M. Gerardi Willd., xalis cernua Thumb., Muscari race-
mosum L., Cynoglossum pictum Ait, Lotus edulis L., Medicago
minima Lam.

Sans fleurs: Picridium tingitanum Desf. var. mollissima
Koch., Cardtmcellus cceruleus D. C, Melilotus elegans Salzm.
(probablement — trouvé également, tres petit, dans un bosquet
entre le Barranco et la Mesquida).

Toutes les plantes ci-dessus, sur la route d' Alayor à Merca-
dal ou dans les chemins et champs pres de cette route ou de
Sa Mola, à peu de distance d' Alayor.

Santa Ponsa de Alayor. — Dans les rochers qui bordent le
vieux chemin croit Digitalis dubia Rodr.; sur la route, quelques
Orchidées sont en fleur: Ophrys lutea Cav., O. tenthredinifera
Willd.; dans le ruisseau qui borde la route, Ranmiculus aqua-
tilis L. var. fluitans Gr. Godr. [heterophyllus D. C); dans les
endroits humides, Leucoium Hernandezii Camb.; dans le chemin,

Quelques jours à Menorca 597

en montant, Phillyrea angustifolia L.; et, vers la ferme, Eu-
phragia latijolia Griseb; quelques pieds d'Ononis crispa L.
(sans fleurs); — dans le bois abondent les Orchidées: Ophrys
liitea Cav. (tres commun), 0. speculum Link (déjà passé); —
0. fusca Link (moins commun), Orchis tridentata Scop. (assez
commun); — Ophrys Bertoloni Moret (assez rare); — sur le che-
min, encore, Hippocrepis ciliata Willd. (rare), Scorpiurus sub-
villosa L., Centranthus calcitrapa Dufr.

13 Avril. — Au moment ou je pensais prendre l'automobile
pour Mercadal et faire une excursion au Mont del Toro, on
apprend que, par suite d'un retard dans l'arrivée d'un bateau,
l'automobile ne passera à Alayor que vers 11 ou 12 h. Forcé de
faire à pied la route, je puis étudier les plantes; à partir du
chemin qui conduit à Santa Ponsa, l'aspect change bientòt et
le terrain est humida ou méme marécageux, Tout d'abord on
trouve dans les endroits sablonneux: Sagina Rodriguezii Willk.,
Lotus creticus L., L. ornithopodioides L., sont abondants au
bord de la route; vers le 15^ Km. Ornühogalmn arahicum L. est
abondant à droite de la route (n'est pas encore en fleur); plus
loin, Hedysarum coronarium L., tapisse les talus; Ranunctdus
macrophyllus Desf., habite les fosses (quelques pieds en fleur);
Vicia hitkynica L. (à peine en fleur) a des feuilles amples qui
lui donnent l'aspect de Lathyrus latijolius L. A la surface de
l'eau s'étalent Ranuncuhis aquatilis L. var. fluitans Gr. Godr.
et Ranunculus confusus Godr. (probablement); on trouve aussi
Zanichellia palustris L. (le fruit manque). Dans les terrains
marécageux: Carex setijolia Godr., C. distans L., C. glauca Scop.
var. genuina Godr., Tamarix africana Poir., Gínanthe glohulosa
L.; sans fleurs: Statice ferulacea L., Artemisia Gallica Willd.;
plus pres de Mercadal, dans un bois, Lavandula Stoechas L.

De Mercadal au Mont del Toro. — Dans le chemin: Poa
hulbosa L. var. vivipara Rchb., Brignolia pastinacifolia Bert.,
Anchusa itàlica L. (rare).

Une pluie fine commence à tomber et le brouillard est si
dense que l'on peut à peine distinguer les plantes à quelques
pas, dans les rochers: Digitalis dubia Rodr., Helichrysum La-
marckii Camb.; vers le sommet: Ferula communis L.; dans le

598 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

chemin: Plantago majoricum Willk. (se trouve aux environs
de Sóller et de Pollensa), Trifolium tomentosum L.

Craignant de ne pas avoir le lendemain un temps plus favo-
rable, je retourne à Mahó afin de faire quelques excursions au-
tour de la ville.

14 Avril. — Désirant trouver surtout les plantes rares de
Menorca, pour ne pas faire des courses inutiles je vais deman-
der quelques indications à M. Hernàndez Ponsetí, qui nous
exprime son profond regret de ne pouvoir nous accompagncr,
mais se fait un plaisir de nous signaler les plantes que nous pour-
rons recueillir autour de la ville.

Barranc de Sant Joan. — Dans le chemin: Geranium molle L.,
Bellis silvestris Cyr (est plus petite que la plante de Mallorca),
Calendula officinalis L., Prasium majus L. (à peine quelques
fleurs), Jiincus bufonius L., Carex serrulata Biv., Matthiola in-
cana R. Br., Euphorbia dendroides L., Smyrnnim olusatrum L.,
Acer as pyramidalis Rchb., Vicia angustifolia Forst. var. Forsteri
Jord. (píutòt que Vicia angustifolia All. var. segetalis Koch.),
Asteriscus spinosus Gr. Godr. (les fleurs sont jaune citron et
les feuilles plus sombres que dans la plante de Mallorca), Plan-
tago coronopus L. var. vulgaris Gr. Godr. et var. crithmifolia
Willk., Anthoxanthum odoratum L.

Pres de Mahó, mur d'un jardin, j'ai trouvé Cestrum fcetidis-
simum Jacq. Aux environs de Palma, j'ai vu la méme plante
dans un chemin. Est-elle cultivée? A Palma, elle est loin de
toute habitation.

Barranco et La Mesquida. — Le Barranco nous a été indi-
qué par M. Hernàndez Ponsetí comme l'endroit ou se trouve
en abondance Lepidium Carrerassii Rodr. Nous l'y trouvons en
effet, mais on le trouve aussi bien dans les terrains secs de
Binisarmenya que dans les lieux ombragés ou les fosses, méme
dans l'eau.

Dans les champs et les bois on recueille: Lupinus hirsutus L.,
Vicia atropnrpurea Desf. (fleurs pourpres et fleurs presque
blanches), V. lutea L., Lathyrus annuus L., L. clymenum L. var.
tenuifolius Godr. (dans le méme bois, Melilotus elegans; le cata-
logue indique, à Binisarmenya et à Alayor, Melilotus parvi-

Quelques jours à Menorca 599

flora Desf.; j'ai trouvé la méme plante au port de Sóller; ayant
quelque doute à son sujet, je l'ai fait étudier et M. Knoche m'a
donné M. degans Salzm.), Bisserula Pelecinus L. (abondante à
quelque distance de la ferme de Binisarmenya, dans les chemins
de la propriété), Linaria Pelisseriana D. C. (à peine en fleur),
Eriça arborea L., Tar/iarix africana Poir; dí^ns l'eau, Ranimcu-
lus aquatilis L. var. fliíitans Gr. Godr.; dans les sables, Rammculus
aquatilis L. var. terr estris Gr. Godr.; EupJiorhia peploides Gouan.,
Polycarpon peploides D. C, Stachys arvensis L.; dans les rochers
et les sables au bord de la mer: Senecio Rodriguezii Willk.;
dans les broussailles, Car ex extensa Good., Evax pygmea Pers.

16 Avril. — Villa-Carlos et Cala de Sant Esteve. — Dans les
rues de Villa-Carlos: Soliva lusitanica Less. est tres abon-
dante; elle a tres peu de fleurs. Au pied des murs Mesembryan-
thenium cristallinum L. (sans fleurs); vers le castell de Sant Felip,
Astragalus bceticus L., Lotus creticus L. — Cala Sant Esteve:
Silene sedoides Jacq. (encore tres petite); Statice minutiflora
Guss. (également sans fleur), Senecio Rodriguezii Willk., (quel-
ques pieds seulement), SticBda fruticosa Forsk., Vicia atropur-
purea Desf. (fleurs blanches peu nombreuses); au port de Mahó,
Ephedra fragilis Des .

Cos-nou et Binisarmenya. — Dans les rues de Mahó qui se
rendent au port, Soliva lusitanica Less. forme un tapis de
verdure; çà et là quelques pieds de Senebiera pinnatifida D. C;
on la trouve aussi au Cos-nou (extrémité du port) dans les en-
droits sablonneux. Dans le Torrent de l'Hort d'en Morillo, j'ai
trouvé un Symphytum à racines tres grosses comme noueuses;
j'ai pu obtenir quelques fleurs que j'ai envoyées au Frère Sen-
nen pour l' étudier. Ce n'est pas 5. officinale L., comme je l'avais
cru en voyant la plante (elle n'a pas les feuilles caulinaires dé-
currentes). Elle était dans l'eau en Avril; ici, elle souffre de la
sécheresse et demande à étre arrosée tres souvent. J'en ai trois
pieds que l'on peut diviser en plusieurs parties...

Binisarmenya: Lepidium Carrerassii Rodr., Trifolium Cher-
leri L., Vicia disperma D. C, Rammculus ophioglossifolius
Will., R. trilobus Desf., Ariim muscivorum L.

Ne pouvant faire davantage en si peu de temps, j'ai pric

6oo Junta de Ciències Naturals de Barcelona

nos chers Frères de Mahó de m'envoyer des plantes de Menorca;
malheureusement, leurs quelques heures de congé sont trop
éloignées du jour de départ des bateaux pour que les plantes
arrivent toujours en bon état; cependant j'en ai reçu quelques-
unes:

• i6 Mai. — Sagina densa? Jord.? (Cour des Cannes; doit
étre étudiée), Orobanche fcetida Desí. (Castell Sant Felip), Tri-
folium resupinatum L., Malva süvestris L. var. hirsuta Gillet,
Euphragia viscosa Benth., Trixago apula Stev. var. versicolor
Lange, Plantago psyllium L., Raphanus raphanistrum L., Ni-
gella damascena L., Lepidium Draba L.

i8 Juillet. — Daphne vellcBoides Rodr. (Illa de Colom, sans
fleurs), Mentha Pulegium L., Artemisia gallica Willd., Clematis
Flammula L., Erythrea Centaurium L.

Tel est, à peu pres, l'ensemble de ce que j'ai pu recueillir ou
vu de plus interessant pendant ces quelques jours. Je regrettais
de ne pouvoir continuer les explorations, mais il me fallait ren-
trer au plus tot à Pont d'Inca aíin de ne pas imposer plus long-
temps un surcroit de travail au cher Frère qui avait eu l'ama-
bilité de donner les leçons dont je suis chargé. J'espère qu'il
me serà possible une autre fois, si Dieu le veut, de prolonger
mon séjour à Menorca au moins une semaine de plus.

Fr. Bianor, E. C.
Pont d'Inca (Mallorca), Aóut 1917.

EXCURSIONES GEOLÓGICAS
POR LOS ALREDEDORES DE BARCELONA

Difícilmente encontraríamos en Espaíïa otra población mas
a propósito para adquirir afición y conocimientos geológicos sin
gastos ni molestias, que Barcelona: una situación privilegiada
permite abarcar desde una de las elevadas cumbres que la rodean
un amplio y variado mapa geológico; multitud de fenómenos
geofísicos; mar, costas, acantilados y playas, dunas, hermosos
valies y torrentes, dòs deltas, montanas de variado aspecto,
topografia, composición y vegetación.

El aficionado a la Geologia, puede visitar, con un gasto insig-
nificante, y sin necesidad de abandonar mas que un solo dia su
casa, casi todos los terrenos geológicos; recoger gran variedad
de fósiles, y formar una interesantísima colección de rocas.

Este ano hemos empezado a demostrar esta afirmación,
llevando a los alumnos del curso de Geologia del Museo de Cien-
cias Naturales, a puntos escogidos de los alrededores de la capi-
tal; en anos sucesivos ampliaremos y completaremos nuestro
programa de excursiones, però en razón de la importància que
esto tiene para aumentar y encauzar la afición a estos estudiós,
permítasenos un avance, dando a conocer, siquiera sea muy a la
ligera, algunos itinerarios interesantes.

EXCURSIONES POR LA MONTANA DEL TIBIDABO (i)

Sobre el llano de Barcelona se eleva bruscamente esta pin-
toresca montana, de variada accidentación topogràfica, surcada
por infinidad de caminos y carreteras, y en comunicación fàcil

(i) Comprendemos con este nombre todo el macizo, desde el valle del Llobregat
hasta el Besòs.

40

6o2 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

con la población por varias líneas de tranvías. Todo el que acude
a Barcelona visita el Tibidabo, però es raro que contemple
alguno su curiosa topografia e interesante geologia. El pueblo
de Barcelona acude en masa los días festivos a disfrutar de la
montana, sus torrentes, fuentes y pinares; hay quien ha estado
miles de veces y queda asombrado cuando le ensefiamos un
cristal de granate, devesubiana, de epidota, de ortosa, de anda-
lucita, de biotita, de cuarzo, de calcita, etc, y al contemplar la
rara hermosura de muchas piedras que ofrece en abundància
la vecina montana, dudando de nuestra seriedad al afirmar que
nosotros mismos lo hemos encontrado en el Tibidabo.

Pueden hacerse muchas excursiones, de medio y un dia, por
distintos puntos de la montana; indicaremos cuatro itinerarios
que permiten comprender bien la formación geològica y los
terrenos que la rodean. Advertiremos antes que este macizo
està constituído por una formación de gran espesor que se depo-
sitó en los mares paleozoicos, desde el Càmbrico al Carbonífero;
en este ultimo período, fué teatro la Tierra, y Espana muy espe-
cialmente, de grandes convulsiones orogénicas y eruptivas que
originaron extensas y elevadísimas cadenas de montanas,
muchas de las cuales han sido después reducidas a mesetas y
llanuras; una de estàs cadenas fué la costera catalana, a la cual
pertenece el Tibidabo; però esta cadena era entonces mucho
mas elevada y se prolongaba hacia levante; y de ella proceden
los cantos que forman la extrafia mole de Montserrat; se hundió
en la segunda mitad del terciario, y desde el mioceno, o sea la
època en que se formaron las piedras de Montjuich, el mar
lamía las faldas del Tibidabo; poco a poco se llenó con los mate-
riales arrastrados por las aguas de lluvia aquella parte de mar,
y la montafia quedaba cada vez mas distante de la costa hasta
que, formado definitivamente el llano de Barcelona, entramos en
el período histórico, que no es de nuestra incumbencia detallar.

EXCURSIÓN A PEDRALBES, SAN PEDRÓ MÀRTIR, VALLVIDRERA
Y LAS PLANAS DE VALLVIDRERA

Itinerario: Salida a las 7 de la Plaza de Cataluíïa en el
tranvía de Sarrià; desde la plaza de Sarrià, por el paseo de

Exaursiones geológicas, etc. 603

D.a Elisenda de Moncada a Pedralbes; en el extremo S. O.
del pueblo se encuentra una gran cantera de granito, actual-
mente abandonada, por lo cual no se hace en ella tan va-
riada colección de minerales y rocas como hace unos anos;
allí hemos encontrado galena, molibdenita, fluorina, cuarzo,
espato calizo, ortosa, microclina, pegmatita gràfica, aplita,
pórfido cuarcífero y granito normal, que rompé naturalmente
en grandes bancos regulares: es de muy buena calidad y permite
obtener adoquines. Después de visitar detenidamente la can-
tera, empezamos a escalar la montana por el camino que con-
duce a la «Font del Lleó»; poco después encontramos una her-
mosa aplita blanca sacaroidea; estamos sobre el granito descom-
puesto que da una arena gruesa, con granos irregulares de cuarzo
y feldespato y hermosos prismas exagonales de biotita, de los
cuales hicimos abundante cosecha; cerca ya de la carretera de
la companía de aguas empiezan a manifestarse las rocas meta-
mórficas, pizarras cuarzo micàceas y micacitas nodulosas prin-
cipalmente; però antes llamó nuestra atención el espesor que
alcanza la capa de granito descompuesto, que calculamos en
mas de 50 mts. Ya en la carretera, se ve una explotación minera
abandonada, de blenda y galena con calcita y baritina; al lado
de esta mina, en la misma carretera, marchando hacia San
Pedró Màrtir, se encuentra unas pizarras negras con largas
agujas de quiastolita (andalucita), que entre los petrógrafos se
conocen con el nombre de pizarras macliferas; es curiosa la limi-
tada localización de esta roca, que se encuentra solo en este
pequeno trozo de la montaiia Pelada y en la cima del «Turó
de les Roquetas», entre San Andrés de Palomar y Horta. Segui-
mos hacia San Pedró Màrtir, y encontramos micacitas nodulosas
y micacitas ordinarias, cuya continuidad se rompé frecuente-
mente por venas y pequeíïos diques de pegmatita, aplita y de
cuarzo que destacan por su color blanco del fondo gris o rojizo
de las pizarras.

Al terminar la carretera, dando ya vista al llano de Llo-
bregat , aflora un importante dique de pegmatita con her-
mosos cristales de turmalina negra y làminas de moscovita,
a la que se asocia en menor proporción una turmalina de bello
color rosa. Desde este punto ascendimos hasta la cumbre ^400

6o4 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

metros); las rocas signen siendo micacita, aimque menos cris-
talinas; el horizonte que de allí se domina es vastísimo, y encan-
tado contempla, el que ha escalado la montana, de frente el mar
que se pierde en el horizonte, a sus pies. Barcelona, sobre cuyo
llano destaca el Mont j ui eh, el Turó y el Putxet, la montana de
Vallcarca, el Coll, Carmelo y el Turó la Peira de Horta; a la
izquierda toda la ondulada cresta de la sierra del Tibidabo que
se continua por la cadena costera catalana; Vallvidrera y el
Tibidabo; a la derecha, el delta del Llobregat y el macizo cretà-
cico de Garraf con sus celebradas costas; a la espalda queda la
vertiente O. y N. del macizo del Tibidabo, con profundas sierras
y abruptos torrentes, cubierta de espesa vegetación; en sus
bordes, que limitan la riera de S. Cugat y el Torrente de C. Llobet
y la Riera de Rubí por el N.,y el Llobregat por el O., se esparcen
pintorescas villas y multitud de casas tie labor que alegran y
animan el paisaje, ya de sí risueno y variado. Descendimos a la
carretera y continuamos por ella hasta cl empalme con la que
de Sarrià sube a Vallvidrera; en los desmontes de esta carretera
encontramos micacitas y póríidos; en la cresta las pizarras son
menos cristalinas, pierden los núcleos y manchas, y poco a poco
se pasa a las pizarras negras satinadas, con superfície lisa o reple-
gada, que ya no dejaremos en todo el camino hasta el íin de la
excursión.

La cresta de la montana hace una suave ondulación entre las
cimas de San Pedró Màrtir y de Collcerola, quedando en su parte
màs baja a 300 metros, y allí es donde asienta la pintoresca villa
de Vallvidrera; antes de comer subimos hasta Can Baldiró, donde
se encuentra una hermosa roca amarillento verdosa compuesta
de epidota y zoisita.

Dcspués de comer y descansar, tomamos una calle que ha-
cia el NO. desciende ràpidamente en busca del camino del
Pantano; en ella se ve un gran dique de pórfido que de
O, a E. recorre buena parte de la montana, de paredes verti-
cales, el mismo que atraviesa el túnel del ferrocarril; la expla-
nada donde se halla la presa es uno de los puntos màs hermosos
y no es menos atractiva la topografia del pequeno torrente que
pone en comunicación aquella hondonada con el valle principal,
en cuyo extremo se encuentra la renombrada fuente de la Teula;

Excursiones geológicas, etc. 605

seguimos la riera hasta la fuente de la Manigua y en seguida entra-
,mos en la via del ferrocarril de Barcelona a Las Planas en cuyos
desmontes y trincheras puede apreciarse que las pizarras sati-
nadas, atribuídas por Almera al Silúrico, buzan al N. como
todas las consideradas como Càmbricas por el mismo geólogo,
que hemos visto en San Pedró Màrtir y el resto del itinerario. Se
demuestra, pues, la concordancia entre ambos terrenos; el buza-
miento es en general menor que en la otra vertiente, però siemprc
es considerable, siendo frecuente en esta montana observar
capas levantadas hasta la vertical; en toda ella vemos las pizarras
atravesadas por multitud de venas y íiloncillos de cuarzo blanco;
estos en los desmontes recientes del ferrocarril demuestran la
existència de numerosas fallas que les cortan y rompen brusca-
mente su continuidad; en algunas el salto de falla es de pocos
centímetros, y se presentan tan claras al excursionista como los
dibujos esquemàticos en los tratados de geologia. En esta zona
de Vallvidrera asoman algunos diques de póríido sienítico muy
t pico, que se ha utilizado con gran profusión en lacajade la via
férrea. Volvimos a la ciudad en el ferrocarril eléctrico a las 8 de
la tarde.

Presupuesto de viaje 0*70 ptas. Quien guste disfrutar la vida
del campo puede llevar comida, prepararia en la fuente de la
Teula o de la Manigua; los mas exigentes encontraràn cuantas
comodidades y confort deseen en los hoteles de Vallvidrera y
en los próximos a la estación de Las Planas.

EXCURSIÓN A BELLESGUART, TURÓ CASTANER
Y OBSERVATORIO FABRA

SaJimos a las 7 de la plaza de Cataluíía en cl tranvía
de la Bonanova; en la plaza Mayor tomamos la calle contigua
a la iglesia, y seguimos hasta el cementerio; desde aquí ascen-
dimos casi en línea recta hasta el Turó Castaüer, para cono-
cer la gran variedad de rocas metamói-ficas de contacte que
asoman en esta parte del Tibidabo. Detràs del Cementerio se
ofrece el grani to descompuesto, que deja arena gruesa con hcr-
mosos prismas de biotita, en seguida a la dcrecha del camino
aparece un desmonte en cl que se ve el contacto del granito con

6o6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

la formación metamóríica; en este contacto los cornubianitas
cuarzo micàceas y las feldespàticas, alternan con filones capas
(interstratiíicadas) de aplita blanca y pegmatita gràfica muy
hermosa; después se encuentran unas aníibolitas negras muy
compactas y otras rocas compuestas de íinas capas de anfibol
negro, de granate rojo, de epidota amarilla o de diopsido verde,
que son las pizarras mas hermosas del Tibidabo; esta sucesión
repetida varias veces y alternando se continua hasta la cima del
Turó, con buzamiento de unos 65° al N.; Sin formar capas con-
tinuas, se encuentra lentejones de calcita con granates, masas de
epidota y de granate, y capas de una pizarra compuesta de clo-
rita y cuarzo.

En la carretera de la Companía de aguas, con un poco
de paciència se recogen hermosos cristales de granate, y si-
guiendo por esta carretera hacia la Avenida del Tibidabo se
encuentra en el codo del Torrent de ITnfern un potente banco
de granatita y vesubianita de color rojo mas o menos claro; en
esta masa es fàcil encontrar prismas tetragonales de Vesubiana
de una perfección y brillo notabilísimos; encima de éste, diri-
giendo la vista hacia el Observatorio Fabra encontramos una
masa de calcita con romboedros y escalenoedros muy perfectos:
seguimos ascendiendo en línea recta hacia el Observatorio Fabra
y bien pronto salimos de la zona de rocas metamóríicas con silica-
tos càlcicos para pasar a la de las micacitas nodulosas, a pizarras
mosqueadas que adquieren en esta parte enorme espesor, pues
se continúan sin interrupción hasta la cima del Tibidabo, con la
única diferencia de ser los nódulos màs cristalinos y con tendèn-
cia a la formación de cordierita en la parte baja, y solo de concen-
tración de mica y partículas ferruginosas en la alta. Tanto esta
formación como la anterior aparecen atravesadas por venas
y íiloncillos de cuarzo blanco, aplitas y pegmatitas y por espe-
sos diques de póríidos cuarcíferos y sieníticos; encima del Obser-
vatorio hay uno, debajo otro; en la carretera asoman dos y en
todos ellos se les ve con dirección de O. a E. y paredes verticales;
cuando se descomponen estos póríidos, ya muy alterados en la
cantera, y lo mismo en las superficies expuestas a la intempèrie,
saltan cristales de ortosa, sencillos o maclados según las leyes
de Carlsbad y Baveno, muy perfectos y de gran tamafío muchas

Excursiones geológicas, etc. 607

veces. En Bellesguart se cargan de piritas y se ven con manchas
y vénulas de malaquita y azurita.

El Prof. Dr. D. Ediíardo Fontseré nos recibió en el Obser-
vatorio y explico las instalaciones sismológicas y meteorológicas
con todo detalle, pudiendo admirar la seriedad y precisión con
que dicho profesor lleva a cabo sus investigaciones y el cuidado
y esmerada atención que presta a los valiosos aparatós de que
dispone el Observatorio. Estudiamos el mecanismo de los sis-
mógrafos Mainka y Vicentine, los aparatós inscriptores, el sis-
tema de transmisión y registro de la hora en los sismógramos;
los barómetros, termómetros, higrómetros, evaporímetros y
pluviómetros; los abrigos adoptados en el Observatorio; el
anemómetro de aspiración para estudiar la velocidad y dirección
del viento y por fin un precioso nefoscopio, a propósito para
conocer la nubosidad y el movimiento de las nubes, su dirección
y velocidad.

En la sección de Astronomia contemplamos la imponente
ecuatorial y el precioso anteojo meridiano.

Reconocidos a la amabilidad del Prof. Fontseré volvimos a
Barcelona a las dos de la tarde.

Presupuesto o'55 ptas.

EXCURSIÓ A SANTA CREU DE OLORDE
Y SAN FELIU DE LLOBREGAT

Salimos a las 7 de la plaza de Cataluna en el ferrocarril eléc-
trico; llegamos al pie de la Sierra de Vallvidrera e hicimos a pie
la ascensión a esta villa; la subida es algo penosa a consecuencia
de la fuerte pendiente del camino, però convenia recórrer este
trayecto; seguimos el camino que corre al lado del Funicular y
encontramos micacitas nodulosas con fuerte buzamiento al N.;
al llegar al primer puente sobre la via del Funicular nos desvia-
mos a la derecha para visitar un hermoso pliegue, puesto al des-
cubierto por la apertura de una cantera; la roca es blanca de
grano íino, sacaroidea, macizau hojosa de aspecto de granulita o
de cornubianita f eldespàtica. Ascendimos por la vaguada del Tor-
rent de Pere Gil (font) hasta encontrar la carretera de la Compa-
fíía de aguas; en este trayecto las micacitas son algo difcrentcs

6o8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

que las encontradas en el camino de Sarrià a Vallvidrera; los
nódulos son mas cristalinos, dm'os y muy resistentes a la erosión
por lo que quedan en saliente sobre la superfície expuesta a la
intempèrie; estos nódulos son de cordierita mas o menos clara-
mente individualizada; debajo de estàs pizarras vienen otras
muy obscuras con tinte violado y nódulos negros, y por fin éstas
pasan en el fondo a unas cornubianitas violeta muy obscuro
con nódulos negros de cordierita que también hacen saliente
en las superfícies alteradas.

Seguimos, ya sin interrupción, la subida a Vallvidrera, siem-
pre entre pizarras nodulosas, hasta que al llegar a la cima los
nódulos van desapareciendo y la roca va pasando de micacita
a filita negra satinada.

Desde la plaza de Vallvidrera tomamos la carretera de Santa
Creu de Olorde; poco antes de llegar al Hotel Buenos Aires en-
tramos otra vez en la zona de las micacitas, però pronto vuelven
las fílitas negras satinadas, con superfície lustrosa lisa o rizada;
el trayecto hasta Can Cuyàs no ofrece nada nuevo; el paisaje
es delicioso, esplèndida la vegetación y variada la topografia.
En los alrededores de Can Cuyàs hicimos una abundante reco-
lección de unas rocas metamórfícas, de aspecto de gneis con-
glomerados brechoides, muy curiosos; unas cuarcitas que pasan
cargàndose de feldespato a granulitas o leptinolitas leldespàti-
cas; detràs de Can Cuyàs hay una cantera de una roca pizarrosa
verde obscura, cuya naturaleza es algo dudosa; en el mapa de
Almera fígura como diabasa y pudiera ser una diabasa meta-
mórfíca o grauvackas metamórfícas como algunas que se en-
cuentran en el Turó de Can Marlés y pasado el Coll de la Mata,
cuya estructura es francamente cataclàstica; en el Turó de Can
Marlés, hay fíladios blanquecinos que alternan con las fíUtas
satinadas; en algunas de aquéllas se han encontrado cuarcitas
con alofana; éstas se atribuyen al Silúrico y en este terreno
continuamos hasta Santa Creu. En el Turó de Can Mayol el
iiiapa de Almera marca un gran afloramiento de diabasa, sobre
el cual està edifícada la casa; nosotros no la encontramos; cl
Turó y la base de la casa son de fílita satinada negra. En todo
el trayecto, se ven diques y venas de rocas eruptivas y cuarzo
lechoso; cerca de la Creu de Can Llavallol, recogimos diabasa

Exciírsiones geológicas, etc. 609

miiy fresca, y entre este punto y Can Cuyàs pórfido sienítico alte-
ració, però muy típico; en la cantera den Serra, ya cerca de Santa
Creu, hay diabasa bien conservada.

En Santa Creu, mientras nos preparaban la comida, ascen-
dimos a la montafia del mismo nombre (440 metros); en la base
cerca de la iglesia se encuentran ampelitas con marcasita y
azufre; la mayor parte de la montana està constituïda por fila-
dios silúricos unos blancos y otros negres, con graptolites y
dcbajo pizarras satinadas y filadios con encrinus. Encima de
las pizarras silúricas aparece la caliza griot con Orthóceras y
Cardiola interrupta del devónico.

Después de una ascensión fatigosa goza el excursionista de
un bellísimo panorama; a sus pies se extiende el anchuroso valle
del Llobregat festoneado por pintorescas villas y sembrado de
torres y casas de labor; se domina todo el macizo secundario
que queda a la derecha del Llobregat, incluso el macizo de
Garraf; el Montserrat, la vertiente Occidental de la montafia
del Tibidabo, etc.

Después de comer emprendimos el viaje a San Feliu de Llo-
bregat por los accidentados y alegres torrentes de Can Serra
y Can Ferriol; en aquél se encuentran primero las pizarras silú-
ricas, diabasa, espato calizo, caliza y cuarzo lechoso; poco an-
tes de llegar al torrente de Can Ferriol encontramos de nuevo
las micacitas y pizarras de la zona metamóríica atribuídas al
Càmbrico, atravesadas muy a menudo por apuntamientos de
diabasa; en las cercanías de Can Parellada hay varias clases
de estàs diabasas; unas, de elementos muy gruesos, se to-
man por sienitas por su aspecto; la hornblenda forma grandes
cristales y el íeldespato es también abundante; con el micros-
copio se ve que el íeldespato està bastante transformado y a
veces es difícil precisar su espècie; son indudablemente hemiosas
epidioritas procedentes de la modificación de las diabasas;
otras, de elementos muy íinos, parecen verdaderas diabasitas
o poríiritas diabàsicas, y entre ambas hay muchos términos
intermcdios en los afloramientos de la Sierra del Ginestar.
Poco después entramos en la Riera de la Salud, y por el camino
de la izquierda fuimos a visitar un manchón pliocénico que
asoma a lo largo del Torrente de Ricart; después, cerca del

6 10 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

cementerio de San Feliu, encontramos de nuevo el plioceno y
el resto de la riera es cuaternario de aluvión.

A las 5'40 de la tarde llegamos a la estación de San Feliu
y regresamos a Barcelona en el tren de las 6' 15.

Presupuesto: Billete a Sarrià, o'25 ptas; de San Feliu a
Barcelona, o'6o ptas.

EXCURSIÓN A PAPIOL

Salimos a las 8 y 13 del Apeadero del Paseo de Gracia.
Después de la estación de Sans, se ven desde el ferrocarril, a
la derecha de la via, desmontes de arcilla de edad cuaternaria;
pasadas las últimas casas de la Bordeta, atraviesa la via por un
manchón del plioceno que termina en el Torrent Gornat; sigueu
las arcillas cuaternarias y luego otro manchón pliocénico en el
Torrent del Cementeri y otros dos mas pequenos en Hospi-
talet, los que se distinguen bien de las arcillas cuaternarias
por sus colores claros, grises o amarillentos; la via tuerce pronto
hacia el NO. y sigue por la margen izquierda del ancho valle
del Llobregat; el tren corre sobre el cuaternario y, ademàs de
las arcillas citadas, se ven grandes masas de conglomerados.
Pasado San Feliu de Llobregat, empieza a animarse el paisaje;
al fondo, a derecha e izquierda, regiones montaíiosas, elevadas,
de variada topografia, cubiertas de vegetación; en el centro el
llano aluvial, asiento de variado e intenso cultivo, y, entre
aquella y éste, el cuaternario; a la derecha de la via empiezan
de nuevo a verse las margas pliocénicas en el Torrent del Terme,
en el de Rora y en el de Can Albareda; poco antes de llegar a
Molins de Rey cruza la via otros dos manchones.

La topografia de este lado se accidenta mas después de
Molins de Rey y la geologia se hace también mas compleja y
variada; sigue ofreciéndose el plioceno en las sierras y torrentes,
que penetran el macizo paleozóico, destacando bien por el
color claro de sus rocas y la especial forma de la erosión en las
margas deleznables, que se adornan con multitud de barrancos,
càrcavos y colinitas cónicas bastante regulares; el cuaternario
rodea casi todos los manchones pliocénicos como antes de esta
villa; però en el termino de Molins de Rey casi todos estos se

Excursiones geológicas, etc. 6 1 1

ven ya en inmediato contacto con el silúrico. Antes de llegar a
Papiol, entre el Torrent den Ginebrada y Papiol de Baix, la via
atraviesa una zona muy compleja, cuyo principal accidento
topogràfico es el Pi den Val, cerro silúrico rodeado por el cua-
ternario al O., por el plioceno al SE. y N. y por el mioceno,
primero, y el plioceno después al NO ; al terminar el silúrico y
el mioceno de este cerro, las fomiaciones pliocénicas muestran
gran desarrollo, foiTnando una extensa ensenada en la que
aparecen dos islotes silúricos: uno que atraviesa el camino de
la Serra del Gaixu y otro mas arriba, al SE. de la villa de Papiol.

El plioceno que hemos visto en todo el trayecto consta de
arcillas azuladas en la base, sobre estàs, margas grises muy
claras, después las arcillas se cargan de arena y toman tono
amarillento; la sèrie termina con arenas finas amarillentas en
unos puntos, y con conglomerados en otros.

En la otra ribera se ve, primero, el silúrico, y después el
trias inferior foiTtiado por conglomerados y areniscas rojas.

Desde la estación de Papiol, marchamos por la carretera de
Rubí hacia las minas de la Serra Rocas Blancas; la carretera
asienta sobre el cuaternario, però a la derecha se presenta in-
mediatamente el oligoceno superior con caracteres curiosos; se
componc de una brecha roja, con grandes trozos de pizarras
vinosas y otros esquistos paleozoicos y de bloques de arenisca
triàsica, gracias a lo cua! se distingue bien de los conglomerados
rojos de la base del trias, que se muestran al otro lado del
Llobregat. Pasado el Torrent de Can Mas, teiTnina este man-
chón; però encontramos de nuevo el aquitaniense poco después
de Can Canals; aquí se componc de rocas diversas, però siemprc
de color rojo; son areniscas, gravas y arcillas, atravesadas por
venas de yeso y alternando con capas cargadas de pizarras
vinosas. Esta formación se ve muy bien en la margen derecha
de la riera de Rubí y en la carretera de las minas que parte de
la de Rubí.

A la entrada de las casas y màquinas que rodean la boca
de la galeria principal de las minas se nos impidió continuar
el camino, a pesar de rogar insistentemente que nos autorizaran
el paso y de dar a conoccr nuestra pcrsonalidad y íines que
perseguíamos. No podemos pasar adelante sin lamentarnos de

6i2 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

la dcsconsideración y maltrato de que fuimos objeto por el alto
personal de las minas.

Volvimos, a consecuencia de este incidente, a la carretera
de Rubí y entramos en la formación granítica y metamórfica
del Turó de Can Domènech por el torrente que le corta en su
lado N.; allí se han abierto dos galerías y pudimos recogcr
granito, aplita, póríidos muy cargados de sulfurós, galena, cal-
copirita, fluorina, espato calizo, cuarzo lechoso y hermosos
cristales hialinos; ascendimos hasta Can Domènech; la topogra-
fia es accidentada, vegetación forestal, de pino principalmente,
alternando con algun cultiyo de vid; desde este punto continua-
mos la excursión por el pintoresco torrente de Rocas Blancas,
donde recogimos hermosos cristales de cuarzo hialino, cuarcita
y granito; en el fondo del torrente encontramos la boca de otra
galeria de mina y recogimos, ademàs de los minerales y rocas
ya citados, hennosos ejemplares de espato calizo casi transpa-
rente y calcita en bellos romboedros.

Poco después entramos de nuevo en el aquitaniense, y sin
detener la marcha escalamos el cerro miocènico sobre que
asienta la villa de Papiol, constituído en su base, y mayor
parte por la brecha aquitaniense, seguramente contemporànea
de la pudinga de Montserrat, y en su cima por la caliza mio-
cènica (helvetiense) compacta, con trozos de conchas y corales.

Después de comer, salimos de Papiol por el camino del
cementerio y visitamos el notabilísimo cerro de las Escletxas,
constituído también por la caliza helvetiense que pudimos es-
tudiar con alguna detención en una pequefía cantera abierta
en su lado O.; es una cahza dura, compacta, a veces algo hojosa,
otras sacaroidea, blanca, amarilla o rojiza, con fragmentos de
conchas y de corales, y huecos irregulares en los que se ven
frecuentementc cristalitos de calcita. Hay algunos fósiles al
estado de moldes o impresiones y siempre difíciles de clasiíicar.
En la parte inferior se carga de fragmentos de cuarzo y pizarras
hasta convertirse en una brecha y en un conglomerado de ce-
mento calizo con valvas y trozos de Pecten y Ostrea; según
esto, empieza la formación con régimen litoral y poco a poco
adquiere el caràcter de caliza marina. Toda la masa descansa
sobre el aquitaniense; però parece, aunque no siempre se ve

Excursiones geológicas, etc, 613

miiy claro por efecto del cultivo, que se interpone entre ambas
fomiaciones una capa de arcilla que por la presión se ha hecho
pizarrosa.

La formación caliza aparece, en su totalidad, rota según
grandes grietas paralelas, dirigidas próximamente de E. a O.,
que limitan pequenas fosas; cada fosa presenta dos grandes
grietas longitudinales y una mole caliza hundida entre ellas;
ademàs, se ve cuarteada la colina por otras muchas grietas irre-
gulares que se cruzan en todos sentidos. Parece que las grietas
se ensanchan con bastante velocidad, según puede observar el
que repita las excursiones a este cerro, y se ve que los bloques
separados por las grietas basculan hacia el S. Este curioso
fenómeno es indudablemente debido a fenómenos de erosión,
de suave deslizamiento y de asiento; la 'erosión por las aguas de
lluvia se hace mas eíicaz en las diaclasas o pianos de juntura
de la roca; en los pianos principales la disolución de la caliza
determina la formación de una grieta y el agua penetra fàcil-
mente hasta el basamento; por este proceso se pierde la con-
tinuidad y compacidad de la roca y se producen roturas y hundi-
mientos en su masa; però todo esto viene favorecido y aumentado
por el delizamiento de la masa caliza sobre la pizarra arcillosa
empapada de agua, gracias a una ligerísima inclinación de ellos
hacia Papiol; de aquí que veamos bascular los bloques hacia
abajo y ensancharse ràpidamente las grietas; por fin, el peso
de los bloques sobre la arcilla blanda y plàstica determinaria
cambios de posición de los bloques por un sencillo fenómeno
de asiento.

Desde aquí continuamos hacia el E. por el camino que bor-
dea la bahía pliocénica y que se continua por la vertiente dere-
cha del Torrent de las Barreras; el camino corta en un pequeno
trayecto las capas silúricas con íiladios negros y \dnosos; estàs
pizarras se ofrecen elegantemente plegadas en los desmontes de
la izquierda del camino; mas tarde aparecen los conglomerados
del plioceno superior. Descendimos por las barrancos y càrcavos
que las aguas de lluvia han excavado en las b'andas margas
pliocénicas, donde recogimos gran cantidad de fósiles, corales
y moluscos de varios generós y espècies. Seria larguísimo enu-
merar las espècies que se encuentran en este yacimiento; quien

6 14 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

desee completar estos datos, en las siguientes Memorias encon-
trarà cuantos detalles necesite:

J. Almera: De Montjuicha Papiol al través de las épocas geo-
lógicas y el Plioceno en la villa de Gracia. (Mem. Real Ac.
Cienc. Barcelona, 1878).

J. Almera: Descripción de los terrenos pliocénicos de la cuenca
del Bajo Llobregat y llano de Barcelona. (Mem. Real Ac.
Cienc. Barcelona 1895, T. III.)

J. Almera y A. Bofill: Moluscos jósiles pliocénicos de Cataluna.
(Bol. Com. Mapa Geol., Madrid, 1894).

Por fin, atravesando el torrente del Gabatx tomamos el ca-
mino que conduce a la estación de Papiol. Este torrente se abre
paso por una angosta canada de paredes muy abruptas que
corta el silúrico, con pizarras negras satinadas y liditas.

En la excursión se convencieron los alumnos de que du-
rante el oligoceno hubo en esta región, lo mismo que en el resto
de Cataluna, un régimen de grandes erosiones que determinaron
profundas cortaduras en la masa paleozoica y que dejaron como
tcstigos potentes formaciones de brechas y conglomerados;
éstas se continuaron al empezar el mioceno, però en seguida
invadió el mar los valies y torrentes formando profundas bahías
y canales en los cuales se depositaron las calizas helvetienscs y
después las formaciones pliocénicas; entre el cerro de Papiol
y el Pi den Vals se abría una extensa bahía durante el plioceno,
y en esta parte debía existir una ría o fjord formado por acan-
tilados o islotes paleozoicos, aquitanienses y helvetienscs; des-
pués del plioceno la región se ha levantado y el mar retirado.

Volvimos a Barcelona a las 8 y 15 de la tarde.

Presupuesto: Billete ida y vuelta, i'6o. Para esta excursión
conviene llevar comida; puede comprarse algo en una tienda que
està al lado de la estación. Caso de no llevar vianda, se puede
comer regularmente y económico en Papiol. — M. San Miguel.

Barcelona, Julio de 1917.

EXCURSIÓ A LES ILLES DE MALLORCA

I CABRERA

Aprofitant l'estada a Palma pel febrer de l'any corrent,
treballant en el laboratori de Porto-Pi, gràcies a l'amabilitat
del meu antic mestre el Professor de Buen, vaig efectuar algunes
excursions malacològiques per l'interior de l'illa Major així com
una escapada a la de Cabrera.

Els llocs visitats i explorats, foren els voltants de Palma,
bosc de Bellver, Alcúdia, Sa Pobla i s'Albufera, Sóller, Vallde-
mosa i Estellencs. L'estació no era la més a propòsit per a la re-
col•lecció de mol•luscos, però amb tot i això en férem bona co-
llita.

Deixant a part els marins, així com els altres exemplars
zoològics procedents de aquestes excursions, detallats en les
corresponents seccions de aquest Anuari (i), donarem aquí un
resum de les espècies malacològiques terrestres i fluvials reco-
llides, i determinades per D. Artur Bofill. De les de Cabrera, en
donàrem compte ja en la Real Sociedad Espanola de His-
toria Natural, Butlletí de juny 1917.

(i) R. Bohígas, pàg, 217 i següent?, i A. Bofill, pàg. 535 i següents.

6i6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

MOL•LUSCOS D'AIGUA DOLÇA

Recollírem els següents:

Paludestrina aciita Drap. — Albufera (Alcúdia).
Amnicola similis Drap. — Albufera (Alcúdia).
Bythinia tentaculata L. — Albufera (Alcúdia) .

— matritcnsis Graells. — Albufera (Alcúdia).
Ancylus gibbosiis Bgt. — Albufera (Alcúdia).

Planorhis suhmafginatus Crist. et Jan. — Albufera (Alcúdia)
Physa acuta Drap. — Albufera (Alcúdia).

— conforta Mich. — Albufera (Alcúdia).

— truncata Fer. — Albufera (Alcúdia).
Limncea palustris Fleming. — Albufera (Alcúdia).

— truncatida Müll. — Sa Pobla i s' Albufera Alcúdia).
■_ — intermèdia Mich. — Albufera (Alcudia).

— vulgaris C. Pfr. — Sarrià (Palma); Albufera Al-
cúdia).

Limncea limosa L. — Albufera (Alcúdia).

Alexia myosotis Mòrch. — Albufera (Alcúdia).

Succinea debilis Morelet. — Sa Pobla, s' Albufera (Alcúdia).

Com se veu, tots ho foren en l'Albufera d'Alcúdia i pels vol-
tants de Sa Pobla, distant 5 km. de l'Albufera. Fins ara, no n'ha-
vem vist citar gaires de mol•luscos fluvials de les Balears, puix en
el catàleg de Barceló i Combis, sols hi figuren els Limncea ovata
(= limosa) sèquies de Palma, Menorca; L. minuta (= trunca-
iula), segles de Sa Pobla, Menorca; Physa contorta, segles de Deià,
Menorca; Ph. acuta, segles de Sóller, Menorca; Ancylus jluvvati-
lis, fonts de Sóller, Menorca; A. stricttts, Menorca; Planorhis
spirorbis, segles de Palma, Menorca; les Alexia balearica, Pay-
raudeaui i myosotis, a Menorca; Paludina similis (= Amnicola
similis), segles de Palma, Menorca; i Melania Dufourii, Ivi-
ça. (?). En enviar-ne una remesa al Dr. Haas, ens digué que
eren els primers que veia de les Balears

Excursió a les illes de Mallorca i Cabrera 617

MOL•LUSCOS TERRESTRES

Els recollits en les diferents excursions esmentades i en la
visita a Cabrera, són els següents:

Tudor a ferruginea Lk. — Arenal; Sarrià (Palma); Bellver; Bosc
de Bellver; Porto-Pi; Illa Cabrera.

ClausiUa virgata Crist. et Jan. — Sarrià (Palma); Estellencs;
Bellver; ca's Català; Sa Pobla; Valldemosa.

Pupa granum Drap. — Bellver; Illa Cabrera.

Vertigo minutissima Hartm. — Bellver.

Ferussacia Vescoi Bgt. — Sarrià (Palma); Bellver.

CcBcüianella acicula Müll. — Bellver, viva, molt abundant sota
les pedres.

Rumina decollata L. — Porto-Pi; Bellver; Bosc de Bellver; Sa-
rrià (Palma); Illa Cabrera (jove, espira integra); Illa Ca-
brera.

Cochlicella acula Müll. — Porto-Pi; Sarrià (Palma); Bellver; ca's
Català; Sa Pobla; Illa Cabrera.

Cochlicella bàrbara L. — Sa Pobla.

C. conoidea Drap. — Bellver.

Hèlix terrestris Chemnitz. — Porto-Pi; Valldemosa; Illa Cabrera.

H. trochlea Pfr. — Sarrià (Palma); ca's Català.

H. trochlea Pfr. minor. — Bellver.

H. Homeyeri Dohrn et Heynemann. — Illa Cabrera.

H. Boissy Tew. — Arenal, Estellencs.

H. frater Dohrn et Heynemann. — Illa Cabrera.

H. apicina Lamck. — Sarrià (Palma); ca's Català; Valldemosa.

H. cespitum Drap. — Arenal (Sa Pobla).

H. lauta Lowe et vars. — Porto-Pi; Sarrià (Palma); ca's Català;
Sa Pobla; Sóller; Illa Cabrera.

H. submeridionalis Bgt. — Estellencs.

H. pisana Müll. — Porto-Pi; Bellver; ca's Català; Sa Pobla

H. minoricensis Mitre. — Illa Cabrera.

H. balearica Zgl. — Estellencs.

H. Companyoi Aleron. — Muralla de Mar (Palma).

41

6i8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

H. splendida Drap. — Bosc de Bellver.

H. vermiculata Müll. — Porto-Pi; Illa Cabrera.

H. punctata Müll. — Raixa.

H. axia Bgt. — Porto-Pi; Bellver; Illa Cabrera.

H. aspersa Müll var. — Bellver.

H. lanuginosa Boissy. — Bosc de Bellver; Sa Pobla; Raixa.

H. lenticula Fer. — Porto-Pi; Bellver; Valldemosa; Illa Cabrera.

Leiicochria cariosiila Mich. — Porto-Pi; Arenal; Bellver; Bosc

de Bellver; ca's Català.
Hyalinia Balmei Port, et Mich. — Bellver; Estellencs; Albufera

(Alcúdia).

Després d'aquest resultat, jo crec que encara hi ha bastant
per explorar a les Balears per al coneixement complert de llur
fauna malacològica, puix no sols en l'Albufera d'Alcúdia hi ha
molt que fer, sinó en els torrents del Puigmajor, en les fonts
d'Andratx i Estellencs, i sobretot en la part de Santanyí i Sa-
lines. Les espècies menorquines i ivissenques són també interes-
sants en extrem, i totes les de les Balears en general, per llurs
relacions amb la fauna murciana i nordafricana, són dignes
d'estudi especial per a veure a quins agrupaments pertanyen,
sigui com a formes locals, o espècies pròpiament dites. Per això
convé reunir nombrós material de les tres procedències, i no hi
ha dubte que així s'aclariran molts cassos que es presenten
actualment poc clars.

L'estudi històrico-natural de les Balears, és sens dupte un
dels primers treballs que deu empendre la Junta, i en aquesta
tasca anirà segurament acompanyada del MusEO Nacional de
Madrid. — Josep Maluquer.

Barcelona, 30 maig 19 17.

VUIT DIES D'EXCURSIÓ BOTÀNICA
ALS PORTS DE TORTOSA

Després d'escrita la nota en que deixem esmentades la vida
i creixensa del Departament de Botànica del Museu de Cata-
lunya, poguérem realitzar una excursió als Ports de Tortosa,
que és la m€s important de totes les de l'any. Assabentats que
En Carles Pau pensava així mateix visitar aquelles muntanyes,
i que la data per al començ de l'excursió era, com la que nos-
altres havíem cregut oportuna, cap a les darreries de Juny,
férem per manera que poguéssim trobar-nos allà dalt, no sola-
ment per tenir el plaer de veure'ns i passar junts mal que no fos
més que una estona, sinó per a discutir sobre' 1 terreny sobre
qualque espècie crítica d'aquelles localitats.

El dia 21 de Juny rebérem lletra de Carles Pau, en la qual
ens comunicava que sortia de Segorb cap a Ulldecona i La Cènia,
des de on, junt amb En Francesc Beltran, Catedràtic de Valen-
cià, i el Sr. Pertegàs, Farmacèutic de La Cènia, anirien a Fredes
i més tard a Mas de l'Amat. Nosaltres havíem d'anar per Tor-
tosa cap a Caro, per a herboritzar a la banda de Catalunya dels
Ports, i allí dalt que fóssim, veure la manera de trobar-nos
amb nostres col•legues. Per això, surti en Gros, nostre recol•lec-
tor de plantes, el dia 22 a la nit, amb tota la impedimenta, i
nosaltres a l'endemà, cap a Tortosa. El dia 24 a la matinada no
poguérem empendre la marxa cap als Ports tan prompte com
desitjàvem, perquè no essent possible viure allí on ens havíem
proposat fer centre d'exploració sense que nosaltres mateixos
ens portéssim de tota mena de queviures, ens calia comprar de

620 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

tot abundosament, i així ho férem aquell matí a Tortosa. Calia
fer també una visita al Sr. Mestre i Noè, Cronista de la Ciutat,
que al dia abans havia atès exquisidament al Recol•lector del
Museu, facilitant-li la tasca d'anar preparant l'excursió. I fetes
que foren aquestes coses, emprenguérem el camí de Reguers a
mig matí, i allí arribàrem i dinàrem.

Reguers és un arraval de Tortosa des de on és fàcil la pujada
als Ports per la carretera que per la Vall de Carreretes va cap a
Caro i Carrelares, i des d'allí cap als Ports de Beceit i Aragó.
La gent de Reguers, per altra banda, coneix els Ports molt bé,
i són molts els que hi tenen terra. Així no ens fou difícil trobar
un bon guia. En Josep Estupiüà, que fou nostre company fidel
d'excursió.

Els alentorns de Reguers son plantats de Garrofers i OHveres,
i nosaltres en havent dinat, aprofitàrem la tarde per a seguir-los
una mica, cap a la Vall Cervera, herboritzant per fes garrigues
que hi ha a la banda esquerra del torrent. En aquestes garrigues
és freqüent el Tè de roca {Jasonia radiata), que ja notàrem des
d'abans d'arribar al poble; de tal manera de valia de la mun-
tanya aquesta planta que arriba fins a pocs metres damunt la
mar, i viu en companyia de les tres Fumanes de nostre litoral:
Fumana Spachii, F. IcBvipes i F. glutinosa; i amb els Rhamnus
lycioides, Cistus Libanotis, Chamcsrops humilis... Allí mateix
trobàrem VHeteropogon Allionii, que com tantes altres plantes
rares a Catalunya, l'anem coneixent cada dia de noves locali-
tats; Fumaria spicata, Clematis canaliciilata, Centaurea tenuifolia,
etc, etc. Davall nosaltres, que anàvem per dalt d'uns planells,
la rambla del Torrent de Vall Cervera, estava tota adornada
dels Baladres florits; així els observàrem a Xerta l'any 1915,
però, per tot el Pla de la Galera, cap a Ulldecona, i després per
les barrancades de les Serres de Vandellòs i Plana de S. Jordi,
no n'hi hem sabut veure ni un. Si més endavant no és descu-
berta en altres locahtats més cap a tremontana serà aquesta
una de les espècies que tot just arriben a l'Ebre, dins Catalunya,
com. venint del Mediterrà més occidental. A 170 m. collírem
unes quantes mostres de Murtra, que ens semblà rara per tot
allí, i així ens ho confirmà més tard nostre guia, i saludàrem les

Excursió botànica als ports de Tortosa 621

primeres mates de Boix. Es sens dubte aquell, un dels llocs on
el Boix ha resistit de més brava manera l'empenta de la vege-
tació mediterrània, àdhuc de la més litoral, puix creix encara
abundosament entre Palmes, Arsos negres, Mata, Romer,
Fenàs, etc, amb escasíssims representants dels seus companys
habituals. De retorn, poguérem herboritzar qualques espècies
d'interès, entre les quals, cal esmentar la Cmcianclla latifolia
que viu junt amb la C. angustifolia en els Garroferars, i és nova
per a Catalunya.

A la nit preparàrem les recol•leccions del matí i tarde, i ens
sentírem forsa contents de la primera jornada, doncs si bé la
majoria de la flora vernal era ja del tot passada allí a terra
baixa, encara collírem fructificades coses ben interessants, i
altres espècies estivals i una pila d'observacions de geografia
botànica ens compensaren de totes les fadigues.

En sent demà, dia 25, a punta de dia teníem el carro arre-
glat per a empendre la pujada als Ports i portar tot nostre ba-
gatge, i amanits que estiguérem nosaltres i nostre guia, sortirem
de Reguers cap a cinc hores de la matinada, carretera enllà.
«Quan el Montsià té capell no't fíis d'ell» oírem del guia, tot just
íòra del poble, i certament, els cims d'aquella serra eren tots
ennuvolats. Però, la dita, al menys per aquella diada, no resultà
certa, i cap contratemps ens malmeté l'excursió.

Encara a la plana, vora'l camí, que va entre Garrofers i
Oliverades, retrobàrem la Crucianella latifolia, i uns exemplars
de Sideritis spinulosa raça subspinosa. Anàrem per la Vall de
Carreretes, amb Garriga a cada banda del camí; a 300 metres
començàrem a veure Boixos, mesclats amb Chamcerops, que
per aquella banda ascendeixen fins a 620 m., a Coll Roig. Un fet
general per tota la zona baixa de Tortosa és la manca gaire bé
absoluta de Pinedes; al Montsià, l'any passat, no poguérem
veure ni un sol Pi, a Tortosa i a Reguers, cap a la falda de Caro
son escasíssims fins a dalt prop dels Ports. A 750 metres, a la
Font dels Bassis, descansàrem i esmorsàrem; tot pujant havíem
herboritzat: Glohularia nana i Potentilla caulescens, des de
500 m.; Teucrium aureum, Centaurea tenuifoUa, Allium falax
(sense flor), Rumex inter meditis, DiantJms hrachyanthus, ChcB-

622 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

nonhinum crassifolium,... i una pila de Hieracium. Allí mateix,
vora la Font, hom veu els primers exemplars de VEriïms alpi-
nus V. orientalis, Luzula silvatica,... i més amunt, Cynosurus
degans, Saxifraga paniculata, Mercurialis perennis, Goulardia
canina, Geranium lucidum, Marrubium supinum.... Així arri-
bàrem fins dalt del coll, seguint per tasqueres mentre el carro
anava pujant i giravoltant carretera amunt, i fou allí, entre les
roques, i en els penyals, abans de tombar del tot cap a la vall
de Els Pous, que veiérem les espècies més estimades. Tot un
escampall de mates de Salix íarraconensis, descubert per nos-
altres al cim de Caro, en 1915, on no'n trobàrem sinó un exem-
plar; els peus femelles encara servaven qualques gatells amb els
fruits oberts, però, els mascles, no tenien ni rastre de flors mas-
culines. Allí és abondant i les mates son molt ufanoses, de un
metre d'alçada si fa no fa. En els penyals, cara al N., Antirrhi-
num sempervifcns, però, no el tipus, sinó una varietat, segons
Pau {A. scmpervirens var. Pertegasii Pau, in litt.), Kernera auri-
culata, Arabis stricta, i en els tarterars, una tota petita Aquilegia,
de un pam d'alçada no més, de flors menudes, pàl•lides o blan-
ques del tot, amb els esperons dels pètals tots encorvats, gan-
xuts... La creiem espècie nova i mentrestant la estudiem amb
deteniment, la proposem com Aquilegia Paui en recordança de
la cordial entrevista que tinguérem amb Carles Pau allà dalt
en aquelles serres.

Des del coll enllà, el camí, tot planejant, passa entre bosc
i conreus, conreus de patates i sègol principalment, i mena
dret a la caseta de vora Els Pous, a 1,050 m., que ens havia
estat cedida amb tot el mobiliari i utensihs per l'hostaler de
Reguers. La caseta és modesta, de bona pedra caliça, amb teu-
lada de teules, i sense cap mena d'obertura fora la porta i la
xameneia. Es el tipus d'habitació temporada d'aquelles encon-
trades. L'interior té a la dreta, així tot entrant, un embigat a
mitan alçada del sostre, amb palla al damunt, que pot ésser
utilitzat per jas. Davall de l' embigat, la menjadora de l'ase,
sobre un repeu de pedra, separa l'estable de una pessa que po-
dríem dir-ne dormitori d'honor, altre jas de palla damunt un
llit de terra aixecat dos pams sobre el sol. La meitat esquerra,
és alhora cuina, menjador i sala de rebre, amb la cisterna al

Excursió botànica als ports de Tortosa 623

costat, i la llar al peu de la paret del fons. Damunt la llar, un
armariet per a guardar les coses de cuina, i a la postada, tota
negra de sutja, diferentes ampolles, gots mig trencats, un joc
de cartes, tot empolsat de mala manera. Unes quantes soques de
pi tallades en rodó, son els seients, a més del repeu del llit
de baix, que per estar vora del foc, l' aprofitàrem sovint a l'hora de
sopar. Allí ens acomodàrem, tot fent-nos els honors de la
casa. En Grau, llenyater i carboner, que no podent resistir la
vida i l'ambient de Reguers, viu allà dalt en aquelles soletats
dels Ports amb l'ase, el seu bon company, que fou també bon
amic nostre i puntual despertador.

Nostre bagatge arribà més prest que nosaltres, entretinguts
com estiguérem recollint tantes coses preuades; fou a migdia
quan entràrem a casa, i bona pressa ens donàrem. En Gros,
sobre tot, mestre de cuina, a preparar sopes i viandes pel dinar.
I, així dinàrem tot seguit, sota un pi magnífic del costat de la
caseta, i dedicàrem bona part de la tarda a preparar la col•lecta
del matí i a disposar-ho tot de manera que poguíssim treure
el major profit de les condicions especials de nostra casa, aquí
les prempses, coixins i paper al costat, allí les plantes ja prepa-
rades, més enllà els aparells de caçar insectes, en altrabanda
les viandes i utensilis de cuina. Tan ocupada estava amb tot
allò la pessa més gran de la casa que havíem d'invadir, pacífica-
ment, el departament especial de l'ase, i fins i tot nostre jas no'l
veiérem lliure de cosa extranya. Ja cap al tard, férem una pas-
sejada pels encontorns; més aviat per a pendre punts que per
altra cosa, perquè la flora tot seguit fou vista, i per tota aquella
banda de la vall es repetia monòtona a totes parts. Després,
mentre anàvem preparant el sopar, tot pelant patates o dispo-
sant de la mellor manera altres coses, projectàvem l'excursió
de l'endemà, i nostre guia ens contava el plan que tenia pensat
per a anar a trobar En Pau fos allí on fos dels Ports, i portar-li
un missatge nostre de salutació. I sopàrem, i ens en anàrem a
dormir.

Bé ens llevàrem a trenc d'alba i bé enllestírem tan depressa
com poguérem, però, el dia 26, no començàrem l'excursió fins
a dos quarts de nou! Tota la feina de canviar els coixins de les

624 ' Junta de Ciències Naturals de Barcelona

plantes en prempsa, estendre els que trèiem humits, preparar
encara qualques espècies delicades del dia abans que amb la
claror del llum de ganxo no volguérem malmetre, i en Gros,
atrafegat amb la neteja de plats i cassoles, amb la preparació
del cafè pel desdejuni i amb la de l'esmorsar i dinar que ens en
havíem d'endur, veusaquí en què foren gastades les primeres
hores del matí de cada dia. Doncs el guia partí més de jorn que
nosaltres, cap a Fredes, i a dos quarts de nou com és dit, sor-
tirem nosaltres agafant pel bosc de davant de casa que s'en
puja dret a la Mola del Boix.

Tota la falda NW. de Caro està cuberta de bosc; el Pi rojal
[Pinus silvesíris) és el que domina; mesclat amb ell, hi ha més o
menys rars o abondants segons l'exposició particular de cada
lloc. Pins negrals (P. Larició); a les bandes més ubagues el pri-
mer, el segon en el solei. Tot el sol és encatifat de Gallufa {Ardos-
taphyllos Uva-ursi), Cascaula [Genista hispànica), Felguera
{Pteridium aquilinum), Boix {Btixus sempervircns) , Herba del
mòs del Diable {Primula officinalis), Jonsa {AphyUanthes mons-
peliensis).... Aquesta associació, molt característica, és per
totes bandes dels Ports en llocs ubacs; cap a la Mola del Boix,
el punt més enlairat de Tossa de Caro, nosaltres la trobàrem així
com és dit fins molt amunt. Això fa que hom cerqui per llocs
més descuberts, vora les torrenteres, o damunt les roques, la
variació que no troba més que allí, o que dediqui a l'amic Sa-
garra les estones de monotonia, caçant qualque lepidòpter.
Cap a 1,200 metres, veiérem aleshores els primers exemplars de
Erebia evias, la forma hispànica, d'aquestes serres occidentals
de Catalunya, que vola esquerpa sense parar-se en lloc. Cent
metres més amunt, en un tarterar hom veu els primers Erissons
{Erinacea pungens); ço és general als Ports de Tortosa; així que
la associació devé oberta, per mor del sol pedregós i extremada-
ment sec, la Erinacea apareix tot seguit. Retrobàrem els Salix
tarraconensis; més enllà la Valeriana tripteris var. tarraconensis,
Lónicera pyrenaica, Potentilla caulescens, Anthyllis montana, et-
cètera. A dalt del coll, sota del cim, Helianthemum canum var. al-
pinum, Teucrium aureunt, Festuca Hystrix, Linum campanula-
ium, Globularia nana, Arenaria Loscosii var. viridis... Fins allí
arriben la Jonsa i les Argelagues.

Excui'sió botànica als ports de Tortosa 625

Dinàrem a la Mola del Boix. El dia era rúfol, tot ennuvolat.
Tortosa allà baix a la plana, no la veiem sinó de tant en tant, quan
el vent ens llevava la cortina de boires, que venint de marina
es destriaven i es fonien en trespassar Ics altes cimeres dels ports;
l'Aragó, l'oviràvem serè, tot ensolellat allà a ponent. En havent
dinat, arribàrem íins dalt del cim del Molló, i allí els núvols
ens enbolcallaven tan de mala manera que no ens veiem l'un
a l'altre en Gros i jo, i tement pluja, i sentint fret, i sense gaires
ganes de continuar treballant, emprenguérem la devallada per
on de més bon baixar ens semblà, i barrancades avall tornàrem
a casa a entrada de fosc. Havíem fet bona feina, però, per
esser-nos coneguda des de 1915, aquesta part de Caro i la Mola
del Boix, poques novetats hi trobàrem. Bona collita fou feta
de Hieracium; ens enduguérem, encara florides, PcEonia pere-
grina var. leiocarpa; retrobàrem Aquüegia Paui, Dipiotaxis
nudicaulis, Kernera auriculafa...

A fora era negra nit. En Grau i l'ase havien retirat feia
estona, i estàvem a punt de començar a sopar; a la llar la calde-
rada hi bullia de valent, i tot estava amanit, que encara el guia
no havia retornat; quan oírem passos allà fora i trucà a la porta,
eren dos quarts de deu. Des de bon dematí fins aleshores no havia
reposat sinó una estona a Mas de l'Amat, on després d'anar
fins prop de Fredes preguntant per totes bandes, feu troballa
de Pau i de sos companys. Ens contà com arribà a Mas de l'Amat
quan tot just hi acabaven de descabalcar nostres collegues,
que trobà asseguts a l'era de la casa; com feu entrega a Pau del
missatge nostre de salutació, de com n'estigueren contents que
li feren gràcia de licors i tabac. I, tot seguit tregué de la butxaca
aquesta resposta gaire bé telegràfica: «Gracias, salud y alegria.
Estamos bien; nos veremos mariana. La Campanula Beltranii,
buena! Deseo verles. Pau». — Estava escrita damunt un fullet
de paper, en llapiç. El lloc on ens havíem de veure a l'endemà,
era Carrelares, si fa no fa a mitan camí entre on eren ells i on
érem nosaltres.

Sopàrem amb el cor alegre per les bones noves que'ns duia
nostre guia, un sopar tot atractívol, perquè contenia una nove-
tat ben agradosa, que venia a trencar l'ensopiment d'unes men-
jades totes semblants: una magnífics pebrassos, que ens dugué

626 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

de son llarg pelegrinatge de tot el dia el guia nostre, i que Gros
cogué a la brasa de manera insuperable.

L'hora convinguda per a trobar-nos a Carrelares amb nostres
companys, fou indicada per ells: les deu del matí. Ben tost pen-
sàrem nosaltres que quedaríem malament, perquè, la feina que
teníem cada matí, i que queda esmentada, ens impidiria sortir
abans de quarts de vuit o les vuit; perquè Carrelares és bon
troç lluny de Els Pous, i perquè, encara que un no vulgui, a tort
i a dret li surten coses interessants, que hom no pot deixar
d'observar i d'ocupai-se'n. I així fou, talment, que era ja ben
passat migdia quan en un revolt del camí ens feu sorpresa la
presencia de Pau i Beltran, que a l'ombra d'un arbre ens espe-
raven asseguts. Carrelares era allí mateix, i prompte en vegérem
l'animació, perquè els paletes, que hi feien reformes, eren escam-
pats per allí fent migdiada, perquè la taula era parada amb
tovalles blanques sota una frondosíssima noguera, perquè les
dones de la casa i els bailets feinejaven i corrien d'ací per allà.

Nostra caixa linneana era plena de plantes, i l'agafada de
Lepidòpters per a en Segarra no havia estat menys abundosa,
doncs els sots i els herbeis de per tot el camí, en aquell matí
claríssim, eren cosits de papellones per totes bandes. Sota la
noguera posàrem a la prempsa les plantes de la caixa; la Cam-
panula Beltranii Pau, l'havíem collida aleshores mateix, uns
magnífics exemplars tots florits, i allí en comentàrem la forma
de les corol•les tan distinta de la de les Campanula af finís de
Montserrat, en aquesta obertes com una taca, en aquella tubu-
loses-acampanades, contretes a la base, i amb els estigmes exerts
la primera, inclusos la segona. Però el posat de la planta i les
fulles, son semblants en ambdues espècies, i nosaltres per això,
veient-la sense flors, la prenguérem per C. ajfinis en nostra pri-
mera excursió. La Nepeta tuherosa, nosaltres la desconeixíem,
però Costa la herboritzà allí mateix on la trobàrem nosaltres;
la Pyrola chlorantha, la veiérem raríssima allí, entre la molsa
del bosc; de la caixa encara sortiren Helianthemum, Valeria-
nella, Hieraciufn... En Pau ens mostrà la x Centaurea Loscosii
Willk., híbrid de la Cent. podospermifolia i de la C. Scabiosa,
del qual únicament n'eren coneguts els exemplars que descubrí

Excuysió botànica als ports de Tortosa 627

Loscos per aquelles serres; el Centranthus angustifolius var. lon-
gicalcaratus típic, Clypeola microcarpa, que nosaltres també hi
trobàrem en 1915; Viscum laxum, Escarsí en diuen als Ports; et-
cètera. I per a que en féssim ofrena a Sagarra, ens feu mercè de
la Graellsia isabellce, la papellona magnífica, tota espanyola,
que com volent seguir les més atrevides plantes ibèriques occi-
dentals, arriba amb elles fins a la conca del Llobregat al Miracle,
i als Ports de Tortosa, a Mas de l'Amat, on Pau la trobà.

Asseguts que fórem a taula. Pau, Beltran, Pertegàs, Gros i
nosaltres, el dinar fou tot plaent, animat per nostres converses.
Allí comentàrem l'existència del Faig als Ports, que nosaltres
no havíem cregut probable; parlàrem de la riquesa de formes
del gènere Hieraciíim en aquelles encontrades; de la menuda
Aquilegia Paui que descubrírem en el més enlairat dels Ports;
de la Armeria Foyitqueri, que hom veu per totes aquelles altes
valls; de la fornia curiosa de V Antirrhinum sempervir ens d' a.que\\s
penyals calcaris; en Gros, de les seves exploracions botàniques
per les serres de Màlaga; i tots plegats, dels projectes que encara
havíem de realitzar en la resta de nostra estada als Ports. En
havent dinat, continuà la xerrada tota interessant fins a les cinc
de la tarde, hora en que fou precís separar-nos per tal de poder
arribar a casa amb claror de dia. I, aixís ho férem amb recansa,
condolent-nos de que hagués estat tan breu la reunió, ells cap
a Mas de l'Amat, i nosaltres a nostra casa.

De retorn, encara herboritzàrem coses d'interès; distintes
formes de la Campanula Beltranii; en un pou excavat en la roca
per l'aigua d'una torrentera, Polypodimn Dryopteris i a les
roques Draha hispànica var. longisíyla; l'híbrid del Barballó
{Lavandula latifolia) i l'Espígol {Lav. ojficinalis var. Pyre-
naica); etc. Arribàrem a casa ben de nit.

Per al dia 28 era projectada l'excursió a la Mola de Catí,
alta calma, a uns 1,300 metres sobre'l mar. Hi anàrem pel Clot
d'Almescar, pujant per la falda SE., d'aspecte tot distint de les
septentrionals; les Alzines s'en pujen fins a més de 1,200 metres,
amb el Pinus Laricio i tot un seguit de plantes meridionals:
Romer, Timó, Ginebre, Fenàs, Argelaga, Barballó, Porrasses,
Jonsa... Prop del cim trobàrem Linaria melanantha, Hyacifithus

628 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Fonfquen, florit i fructificat, Phalangium Liliago, Tulipa austra-
lis, Alyssum spinosiim, Galium verticillatum. Dalt de la calma,
després de fadigosa pujada, hom troba la boscúriamés hermosa
de l'encontrada; és densa que el sol no hi pot res en molts llocs,
de Pinus silvestris que creixen com Deu vol, i cauen de vellesa
quan és hora, amb els troncs carregats de Líquens. Es un consol
després de la solellada, gaudir-ne la frescor de la seva ombra;
però, poques coses interessants, en canvi, ens ofereix el bosc.
La flora és sempre monòtona; la Gallufa, el Boix, la Cascaula...
sempre igual. Passada bona estona, arribàrem a Cova Cambra,
on havíem pensat dinar; no la veiérem fins que la tinguérem als
peus, com un sot, tot cubert de verdor per les vores ornades
de Teixos, Ortigues i Celidònia al fons, entre mig de les dues
boques que té a banda i banda. Allí als penyals hi collírem Cys-
toptcris fragilis, que encara no coneixíem dels Ports. Visitàrem
la Cova, dinàrem, i en havent dinat, anàrem a la Punta de
Coves Roiges on herboritzàrem coses interessants, i des d'allí
baixàrem altre cop a Els Pous.

El dia 29 fou destinat a l'exploració de Els Carn passos i
Barranc del Salt de Cabrit. Sortirem de casa camí enllà com
aquell qui va a Carrelares, i cosa d'un hora lluny, trencàrem
cap a la dreta. Tot seguit en Gros feu troballa novament del
Polypodium Dryopteris, més abundós que la primera vegada,
també en un olla del torrent. I mentre ell en collia nombrosos
exemplars, nosaltres aprofitàrem l'ocasió per fer bona caça de
papellones, LyccBna, Hesperia, ZygcBna... que voleiaven per
totes bandes; la Lyccena hylas nivescens, tota pàl•lida, pròpia
de les muntanyes calcàries d'Espanya, així diferenciada en
correspondència amb la blancor del terreny, la caçàrem allí.
Barranc avall, al peu de l'aigua, descubrírem una Pinguicula,
ja sense flors; el P. Barnola, n'ha citada una dels Ports, la
P. grandiflora; serà la mateixa? Retrobem la Luzula silvatica
del primer dia, en aquesta nova localitat, i en donar la volta a
uns penyals que sembla que tanquen el pas del torrent, comen-
çàrem a veure Hieracium en abundor. El Barranc del Salt de
Cabrit, és el mes ric en formes d'aquest gènere de tota la regió
visitada per nosaltres; des de les roques del mateix llit del torrent

Excttrsïó botànica als ports de Tortosa 629

s'enfilen penyals amunt, i així escampades per totes bandes,
hom troba barrejades les formes ipés capritxoses. Solament
pels Hieraciítm és digna d'ésser visitada aquesta localitat, però,
una pila més de plantes la fan ben interessant: Campanula Bel-
tranii, qualques formes amb corol•la que tendeix a la de la
af finís; Saxifraga catalaunica, de rosetons foliars grans, ni un
exemplar florit; Linaria melanantha, Linum sujjruticosum, Cyti-
siis patens, Hyacinthus Fontqueri, Thalicirum joetidum, Sideritis
subspinosa, etc, etc. En arribar al mateix Salt de Cabrit, tor-
nàrem enrera, pel Barranc d'Aigua donzella, on collírem en unes
esquerdes ombrívoles, Cystopteris jragilis i Scolopendrium offi-
cinale molt desenrotllats, i en el torrent PolysHchum aculeatum;
i seguírem amunt sense veure gran cosa més de notable, fins a
retrobar el camí de Carrelares. Solament En Gros, que mai para
d'observar, feu cassera d'una nòctua ben hermosa, segons
Sagarra, la Arctia esperi, de l'Espanya central i Lusitania.

Durant totes les sortides que portem esmentades, en cap
banda dels Ports de Tortosa veiérem Faijos, com tampoc en la
excursió que férem a La Foya, des d'Horta, en 1915. Per aquesta
raó era desitjada amb veritable interès per nosaltres la ascensió
a la Punta dels Tres Pins, on devíem trobar el Faig segons les
clarícies que pogueren facilitar-nos la gent a qui preguntàrem.
Anàrem a la Punta dels Tres Pins pels Clots d'En Pastor, el
dia 30. Als Clots d'En Pastor, hi vegérem abondantíssima, en
un rogle, la Nepeta tuherosa, entre mig à' Mgilops ovata i Hor-
deum miirinum, també abondants; les espigues de la Nepta,
violat pàl•l•ld, cimbrejades pel ventijol, són tan elegants i donen
al paisatge una nota tan bella de color que no les menysprearia
el més senyorívol jardí. Dels Clots d'En Pastor, pujàrem cap a
la font del mateix nom on collírem Acer hispanicum var. Paui,
i prompte vegérem, cent metres més amunt, a 1,200, i cara
NNE. els primers exemplars de Faig. Pobre Faig! La reculada
ha estat gran; Pau n'ha trobat rastres en tobes calisses al peu
del maciu, fins al mateix Segorb. Per aquestes encontrades, de
vall en vall, va defentsant-se aprofitant els llocs on pot lluitar
més aventatjosament: les exposicions septentrionals i els llocs
enlairats, tal com l'hem vist també al Montsec. A la Punta dels

630 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Tres Pins, acompanyen al Faig: Pinus silvestris i P. Laricio,
Acer hispanicum var. Pai4Í, Corylus Avellana, Sorbus Ària,
Taxus haccata, Pnmus Mahaleh, Buxus sejnpervirens, Arctosia-
phylos Uva-Ursi... Però, no solament el clima li és desfavora-
ble al Faig en aquelles localitats, i pert la possessió del terreny
en lluita amb els demés, sinó que l'home actua també amb eficà-
cia en contra d'ell. La Faigeda va ésser tallada allí fa poc temps,
i'^ara els Faijos queden isolats clapejant encara el bosc mixte
suara esmentat, esteses ses branques amplissimament.

Aquell reco dels Tres Pins és dels més hermosos dels Ports.
No ens en oblidarem més. En conjunt la vegetació forma com
un illot arcaic, desencaixada de la resta de la dels Ports, per
aquell posat especial de cosa vella, que un sent que va perdent-se,
que es va estingint. Encara un Teix gegantí s'enlaira entre mig
del bosc; és el més gran de l'encontrada, respectat per les destrals
dels llenyataires; son tronc fa cinc metres de circunferencia a
un de la base.

Allí mateix, en el rocam, herboritzàrem la Biscutella Icsvi-
gata raça cuneata Font Ouer, molt ben caracteritzada; en els
penyals hom hi veu les corones de l'Altamira {Saxijraga cata-
launica), també com a Salt de Cabrit, sense l'espigot; la Loni-
cera pyrenaica, tota florida, etc, etc.

Dalt la collada, a 1,300 m., cara a mig dia, la vegetació meri-
dional mesclada amb qualques espècies del Nord apareix tot
d'una: Thymus vulgar is, Buxus sempervirens, Brachy pòdium
ramosum, Genista Scorpius, Teucrium aureum, Arenaria capi-
tata, Helianihemum canuni, Aphyllanthes monspeliensis, Eri-
nacea pungens, Hyacinthus Fontqueri... Fins tocant a l'aresta
del cim en un petit troç conreat, arriben les patates.

Dinàrem a La Censola, així que la vall comença, cara al
Sud, al peu d'un petit pouet, i no gaire lluny d'allí, en acabat de
dinar. Gros descubrí una petita Felguera, tota rara a Cata-
lunya: VOphioglossum vulgatum. Cims enllà, com aquell qui va
a la Mola del Boix, carenejàrem nosaltres batuts a tot plaer per
un cerç fortíssim. El capell sota l'aixella i els cabells esbullats,
anàrem trescant per aquells bancals calcaris, tots esquerdats
i com corcats, gaire bé nusos de vegetació. De tant en tant la
brancada blanquinosa d'un pi esquelètic que volgué ésser ovi-

Excursió botànica als ports de Tortosa 631

rador de l'encontrada pujant-se'n collades amunt, destaca
sobre l'horitzó. Sos companys que quedaren endarrerits, mostren
encara fins a quin punt han de resistir l'embranzida de les ven-
tades, del cerç sobre tot, que és allí el vent dominant, tots
desenramats de la banda NE., completament assimètrics. Són
Pins rojals que no duen altra companyia que Boix i Boixarola
en els llocs més exposats a les inclemències del temps.

Quan fórem al Port del Gandesa, haguérem de desdir-nos
d'arribar a la Mola del Boix; ens havíem entretingut massa, com
sempre, cercant i recercant. Últimament tot collint una Fritilla-
ria que ja tenia les càpsules a punt de madurar, encara perdérem
bona estona. Al Port del Gandesa, hi herboritzàrem el Rhamnus
infectoria, mata espinosa, tota florideta de ses menudes flors
groc-verdoses, encara no coneguda dels Ports. I des d'allí,
boscos avall retornàrem vespre i començàrem a disposar prest
la collita del dia, perquè en sent demà el carro de Reguers seria
dejorn amb nosaltres per al retorn.

El dia primer de Juliol, ho teníem tot a punt cap a les vuit
del matí; encaixades les plantes, paper, coixins, i tot el material
de preparació i recol•lecció ben arreglat. Reservàrem una premp-
sa de mà i la caixa, pel que hom pogués collir durant el dia, i la
màniga de caçar papellones la duguérem, de baixada, tot el
camí volejant. Com a la vinguda seguírem el camí cap als Bassis
i Vall de Carreretes; eren j a les dues de la tarde quan en trencar
el camí de Reguers ens deixà el guia Estupifià, a qui encoma-
nàrem amb el major interès la recerca de la Campanula de la
Serra de Montsià, i nosaltres continuàrem fins a Tortosa on
arribàrem a mitja tarda donant per finida la excursió.

Regressàrem a Barcelona a la matinada següent, en el tren
que arriba a nostra capital a quarts de nou del matí.

*

* *

Hem volgut donar aquí, tal com ens fou sol•licitat amical-
ment pel Sr. Secretari de la Junta de Ciències Naturals, un
breu resum de la excursió que férem als Ports de Tortosa, En

632 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Gros i nosaltres. Les impresions recollides durant aquella vuita-
da, aquí les hem volgut estampar, contant-les tot pla com ens
han vingut a la ploma. El material herboritzat, el tenim en es-
tudi, i, pròximament, donarem en un treball sobre la flora de
l'occident de Catalunya un estudi sencer del mateix. Així, ha
d'ésser entès que tot el que deixem dit no son sinó aquelles
primeres impresions esmentades i un grapat de notes preses
al vol. — Font Quer,

Barcelona, Setembre de 1917.

NOTE SUR QUELQUES PLANTES
DE VALLIRANA ET DU PLATEAU DE BEGUES

Notre ancien élève Ramon Queralt, toujours enthousiaste
des choses de la botanique, prepara l'excursion de concert avec
deux de ses amis: Lluis Pascual, de Santa Coloma de Cervelló,
et Salvador ]\Ias, de Molins de Rei. Le grand-père de ce demier,
M. Salvador Rovira, de Vallirana, avait bien voulu s'offrir
d'héberger le groupe excursioniste, composé des trois jeunes
gens nommés, du frère Joseph- Alexandre notre confrère au Col-
lège de la Bonanova et de celui qui a l'honneur d'écrire ces
lignes. Et il le fit avec une bienveillance, une courtoisie et une
largesse dignes de son coeur. Nous en garderons longtemps
l'agréable et reconnaissant souvenir.

Dès le debut de l'excursion, après le déjeuner dans le manoir
de famille, qui a vu passer sept générations, en gravissant les
premières pentes du coteau sous les pins, Ramon Queralt fut
désigné pour préparer les elements du compte rendu détaillé
de l'herborisation. Sitót dit, sitòt fait. Le crayon toujours en
éveil commença à courir sur un carnet ad hoc et n'eut pas
d'arrét jusqu'à la fin. Nom des plantes notables avec la nature
des terrains, la station, l'altitude, rien ne fut négligé. Je dois
diré à la louange des jeunes gens que nous accompagnions,
comme aussi pour la satisfaction des amis des sciences naturel-
les qui auront la patience de lire ces pagès, qu'ils herborisèrent
avec une application digne de tout éloge jusque vers 4 heures
du soir, car, ce jour-là, emportés par l'amour de la science et

42

634 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

captivés par l'intérét de la végétation de la région parcourue,
nous étions encore après trois heures, sur les hauteurs de Be-
gues, en face la tour dite «Lo Telegrama».

Enfin les estómacs crièrent. On prit un à-compte que
Mlle. Rovira avait coníié à un jeune garçon du fermier de
la maison familiale, et on descendit rapidement pendant pres
d'une heure, vers le diner complaisant et plantureux qui nous
attendait. Qui oubliera ces détails, dans chacun desquels ap-
parait l'attention délicate de l'hospitalière famille de VaUirana?

Je n'ai pas l'intention de donner ici une relation complète
de cette course au lendemain de la distribution des prix aux
élèves de notre Collège de la Bonanova, et par conseqüent sous
le poids des fatigues d'une année scolaire laborieuse. Je me
propose seulement de signaler à Messieurs les Membres d'une
Société tres accréditée à Barcelone, comme aussi à l'honorable
«Junta de Ciències Naturals», les plantes qui présentent un in-
térét plus spécial aux portes de la ville Mecène, en voie de
rallumer en ce moment le feu sacre des Sciences naturelles.

Donc, partis de la Bonanova vers 4 heures du matin, nous
trouvions à Y Apeadero de Gracia l'organisateur de cette belle
journée. Et à 5 h. 26 le train nous emportait rapidement vers
Molins de Rei, oú nous attendaient nos deux autres compa-
gnons et la tartane qui devait nous porter à Vallirana. Durant
le trajet nous notàmes l'abondance de V Artemisia campestris,
par les terrains et les talus de la voie ferrée; celle de VAgrostis
alba, dans les fosses de la route: deux plantes qu'on n'aperçoit
pas souvent autour de Barcelone. Ces mémes fosses nous don-
nèrent de bonnes parts de YCEnothera rosea, tandis que quelques
beaux pieds de VHelianthemum lavandulifolium dressaient leur
taille légère sur les marges élevées des champs riverains. C'est
pour la première fois que nous apercevions cette belle espèce
à proximité de Barcelone. Nous avions déjà herborisé par les
portières du train et de dessus la tartane. Ainsi le diligent
chercheur profite des moindres occasions pour prendre quelques
notes utiles à son objet.

Et suspendant là méme notre plus ou moins capricieux
préambule, nous passons desuite à signaler les plantes les plus
notables de cette inoubliable herborisation de Vallirana, que

Plantes de Vallirana et du plaieau de Begues 63;

nous conseillons aux Barcelonais amateurs des sciences naturel-
les, et ou rien ne laissa à désirer, si ce n'est la brièveté du temps.
Et pourtant: lever matinal, train, tartane, auto, avaient con-
couru à nous laisser le plus grand nombre d'heures disponi-
bles d'une belle journée d'été.

1. Thalictrum tuberosum L.

Cadevall cite de nombreuses localités de cette espèce espa-
gnole et de quelques départements français de la frontière,
tandis que Costa ne mentionnait que Montserrat. On nous
saura gré de la signaler abondante par les bois de pins entre le
Lledoner — Mas sur les hauteurs de Vallirana ombragé par un
gros arbre de ce nom Celtis australis, en catalan Lledoner, — et
une tour ancienne de signaux dite le «Telegrama». Nous croyons
que cette région, des plus intéressantes, était restée inexplorée
jusqu'aux premières de nos trois jeunes botanophiles en mai
dernier, excursions qui ont servi de préface à celle ou nous
avons puisé les elements de la note présentée aujourd'hui. La
plante doit fleurir en Avril et f ructifier en juin. Le 2 juillet de
cette année tardive, elle portait ses belles tetes d'akènes, qui
tombèrent tous dans les cartons, car ils étaient trop murs.

2. BiscuTELLA TARRACONENSis Senucn, du groupe B. IcBvi-

gata L.

Nous croyons utile de reproduiré ici la description que nous
en donnàmes en 1912 dans le «Boletín de la Sociedad Arago-
nesa de Ciencias Naturales», p. 181:

Taille étroite et gréle, mais élevée; tiges longuement ligneu-
ses et nues à la base, assez densément feuillées sur une longueur
d'un décimètre environ, portant sur le reste des feuilles tres
réduites; feuilles normales à pourtour linéaire 30 mill. de long
sur 5-10 de large, auriculées-embrassantes, pinnatifides, à lobes
courts et réguliers, ainsi que leur décurrence sur la nervure
médiane carénée jusqu'au sommet; fleurs petites en grappes
courtes et denses, parfois corymbiformes; silicules de moyenne
grandeur, 7x5 mill., finement et densément papilleuses, reunies

636 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

au sommet d'une grappe écourtée par avortement ou destruc-
tion des fleurs latérales.

Hab. — Loc. class.: Tarragona au Pont del Diable. — Mas-
sif du Tibidabo à Santa Creu d'Olorde et au «Cotó de la Aduana»;
Vallirana et Cervelló au plateau de Begues!

Notre élève R. Queralt nous l'a remise d'Igualada.

Remarque. — Peu d'espèces de celles qu'on peut nommer
af fines — d'aucuns disent des micromorphes — nous ont paru
présenter la fixité de facies et de petits caractères de notre
B. tarraconensis. Elle se distingue des autres formes par sa
station, car elle croit dans la brousse — brossa, — la partia
longuement ligneuse de ses tiges gréles et nues à la base, paríois
tres rameuses, var. ramosa?

3. CiSTUs Clusii Dun.

Tous nos Cistes du Tibidabo, à l'exception du C. alhidus,
montrent des préférences pour les terrains schisteux. Aussi
sont-ils rares par les terrains calcaires. Le C. Clusii, tout au
contraire, est peut-étre exclusif du calcaire de nos garrigues
àrides et chaudes. On le trouve par les coteaux et collines
incultes du littoral depuis Castelldefels! jusqu'à Tarragona!,
Tortosa! et littoral valencien! II commence à Cervelló et Valli-
rana et sur le Plateau de Begues!

Existe-t-il encore à Sant Joan Despí, ou l'indiquait Sal-
vador?

4. Helianthemum lavandulifolium Pourr., DC. {=^Cistns

racemosus Cav.? {H. racemosumP).

Nous l'avons signalé au debut de cette note par les hautes
marges et talus entre Molins de Rei et Vallirana. On le trouve
surtout par les coteaux argilo-calcaires de cette dernière loca-
lité.

C'est une des belles espèces de notre ílore, bien riche en
Cistinées, pouvant figurer à còté du buissonneux H. halimifolium
Willd. à fleurs plus nombreuses, presentant les variétés macu-
latiim, immaculatum, punctaium, suivant que les pétales por-

Plantes de Vallirana et du plateau de Begues 637

tent à l'onglet une tache de pourpre ininterrompue occupant
complètement le fond de la corolle; ou bien sont entièrement
jaunes; ou enfin portent un simple point vers le fond du pétale.
Ces trois états se presentant aussi dans les corolles de VH.
Milleri Rouy, il nous semble que ces trois mots maadatum,
immaculatum, punctatum conviendraient fort bien. Est-ce bien
nécessaire de faire suivre d'un nom d'auteur, le terme indiquant
une simple variété? II nous semble que dans la négative la
mémoire, la confection des étiquettes, surtout si le terme variétal
devait obligatoirement désigner une modification morphologi-
que ou toute autre condition ou circonstance se rapportant à
l'espèce et à la race, tout y gagnerait. La sous-variété tout
aussi bien que la sous-espèce seraient des termes supprimés,
car, à notre humble avis, ils ne signiíient rien. H y a des espèces
tres différentes de celles qui les precedent et de celles qui les
suivent dans le groupe des plantes reunies dans un genre, comme
il y en a dont les espèces présentent beaucoup d' af finí té et des
différences réelles mais moins sensibles. Nous comprenons bien
la race, mais non la sous-espèce; la variété, mais non la sous-
variété. C'est mettre de la confusion là ou doit régner la plus
grande simplicité et le plus grand ordre.

5. Helianthemum pilosum Pers.

Cette espèce, assez polymorphe, est commune par les gar-
rigues de Tarragona!, de Tortosa! et les collines valenciennes!
Nous l'avons notée à Vallirana et sur le Plateau de Begues.
Nous ne croyons pas qu'elle ait été observée dans le massif
du Tibidabo. C'est une espèce calcicole. Elle ne doit pas étre
confondue avec \'H. virgatuni Willk. de la Plaine de Vich: Man-
lleu, Torelló, etc.

6. Helianthemum italicum Pers. var. viride Costa.

Cette variété, qui serà apparemment celle du Tibidabo:
Alentours du Pantan!, Vallirana!, «Cotó de la Aduana»!, Sant
Medi!, Santa Creu!, etc, a été trouvée par notre groupe vers
la Font del Lledoner et ailleurs. La sécheresse la contrarie.

638 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

7. FuMANA L^viPES Spach.

On peut diré que cette fine et élégante espèce existe en
Catalogne depuis la frontière jusqu'à Valence: Vallée de la
Muga à Pont de Molins!, Escaulas!, Llers!; Barcelona au Parc
Güell!, Guinardó!, Vallcarca!, pentes du Tibidabo!, coteaux
calcaires de Castelldefels!; Garrigues de Tarragona depuis le
Fort de la Reina jusqu'au Fort del Llorito et au-delà!; par
toutes les garrigues du Camp de Tarragona: Cambrils!, Mont-
roig!, Hospitalet!, Ametlla!, Tortosa!, etc, etc.

Elle est précoce et peu apparente et passe inaperçue.

8. DiANTHUS MULTICEPS Costa.

Nous en trouvàmes quelques pieds par les bords elevés et
rocheux de la route, au-dessus du Lledoner et dans les bois de
pins qu'elle traverse. Mais au lieu de mériter l'épithète spécifi-
que multiceps — tiges nombreuses, — ils en avaient peu. Néan-
moins, la haute taille de la plante; les calices longs de 30 mill.,
atténués à la base, puis fortement renflés pour s'atténuer dans
les deux tiers supérieurs, passant de 6 mill. de large à 3 mill.
au sommet, nous portent à croire que nous étions en présence
de l'espèce de Costa. Plus haut, sur le plateau de Begues, par
le mur de soutènement de la route, nous en trouvàmes une f orte
touffe à bractées calicinales plus allongées, mais restant, cro-
yons-nous, dans la méme espèce.

Nous ne comprenons pas comment l'auteur si judicieux de
la Flora de Catalunya, abaissant à l'infime rang de variété
cette espèce créée par un Maítre dont il parle toujours avec
une sincère et affectueuse vénération, la rattache ensuite au
D. monspessulanus, de laquelle nous la trouvons fort éloignée.
A notre humble avis, excepte les cas assez rares d'erreur mani-
feste, il est préférable de conserver aux choses de la nature les
noms imposés par ceux qui les ont étudiées les premiers. C'est
justice et prudence à la fois, car si les choses de domaine uni-
versel appartiennent à tous, le travail personnel n'appartient
qu'à celui qui le réalise avec ses resultats. Ajoutons que celui
qui a étudié est censé connaítre mieux que celui qui s'empare

Plantes de Vallirana et du plateau de Begues 639

et modifie à son gré, sous prétexte qu'il faut poser en connais-
seur et se donner l'air de corriger autrui. Ce n'est pas ainsi que
nous agissons dans la pratique ordinaire de la vie. Quel est
celui qui, admis dans un salon, se méle de déplacer les objets
que le propriétaire y a disposés? Personne ne se permet pareille
impertinence. Pourquoi ne pas porter cette réserve, cette dis-
crétion de bon ton dans les oeuvres d'un confrère?

Nous avons eu soin de diré au debut de ces reflexions, au
sujet desquelles nous demandons pardon au lecteur: hors les
cas d'erreur mmiifeste, car l'erreur n'a pas de droit, et c'est un
devoir de la déloger au plus tot. Que penser de cette manie
d'élever ou d'abaisser d'un degré? de faire descendre une espèce
au rang de sous-espèce? Nous ne comprenons rien à ces déplace-
ments ascendants ou descendants injustifiés, la plupart du
temps provoqués par des sentiments étroits; nous n'y voyons
qu'une plus grande confusion. II demeure bien entendu que
nous n'attaquons ici que la manie ou le parti-pris d'un auteur
et que nous reconnaissons et respectons le droit et le devoir
de corriger une erreur.

9. Malva microcarpa Desf. var. cristata Sen. nov.

Port dressé à tige centrale tres fructifère, dépassée par
quelques-unes des latérales décombantes; pétioles longs tres
divariqués, parcourus par une légère bande de poils et de
tomentimi plus dense; lobes foliaires égalant le tiers de la
profondeur du limbe, diversement et densément crénelés;
calices moyennement accrescents, appliqués ou légèrement
ouverts, jamais réfléchis, à lobes peu profonds, égalant tout
au plus le quart de la profondeur; polyakènes atteignant g mill.
de diàmetre, à bords relevés en crétes à la maturité et composés
d' une dizaine d'akènes.

Hab. — Catalogne: Vallirana, bords d'un sentier à travers
les vignes.

10. Geranium sanguineum L, var. asperifolium Sen. nov.
Feuilles étroitement découpées en lobes profonds, ne se

640 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

recouvrant pas par les bords et nettement discolores, chagrinées
et sombrcs à la page supérieure, clairs à la page inférieure, les
supérieures méme pétiolées; pédoncules presque quatre fois plus
longs que les feuilles, et plus au moins articulés-coudés vers
leur milieu, tres épaissis au sommet; carpelles íinement cha-
grinés, pubescents sur le dos, pubescents à la base.

Hab. — Catalogne: Vallirana, bois et taillis de la Font del
Lledoner.

Remarque. — L'aspérité d'un limbe découpé en lobes étroi-
tement lancéolés, la longueur des pédoncules et des pédicel-
les, etc, nous portent à croire que la forme locale que nous
signalons constitue une bonne variété, ni imaginaire ni méti-
culeuse, d'une belle espèce que nous voudrions dans notre
frondeux Tibidabo. Mais il faut aller l'admirer dans les bois
de la rive gauche du Besòs à Montcada ou par les taillis du
Lledoner de Vallirana.

En somme elle habite des regions adjacentes au domaine
de la flore barcelonaise, dans laquelle nous croyons devoir la
faire figurer.

11. Ononis Columna All.

Cette espèce, que nous avons récoltée à Vallirana et vue
plusieurs fois au cours de notre herborisation, se rencontre
aussi, sans y étre abondante, dans le massif du Tibidabo! Nous
l'avons récoltée autrefois par les coteaux de l'Empordà, et,
cette année, dans la vallée de Llo, en Cerdagne! autour de
Castellvidar, vers 1,600 m., tout à còté de l'O. striata Gn. L'O.
minutissima var. calycina Willk. et Lge. est beaucoup plus
abondant par toutes les collines et coteaux du littoral!, surtout
dans l'Empordà!

12. Ononis Codin.<e Sennen = 0. viscosa var. longearistata

Sen., «Bull. géogr. bot.».

II y a quelques années que nous décrivimes cette forme,
assez voisine, mais distincte de l'O. viscosa L. et ses formes
publiées que nous connaissons. Le terme longearistata, employé

Plantes de Vallirana et du plateau de Begues 641

avant nous par Presl pour désigner une forme différente du
méme groupe ne pouvant rester à notre plante, nous avons
pensé lui donner pour parrain un entomologiste barcelonais
bien connu. Elle a été publiée de Santa Creu dans nos Plantes
d'Espagne sous le nP 1,170. Nous l'avons trouvée par des lieux
herbeux aux bords du Plateau de Begues, vers le Lledoner
et ailleurs. Nous croyons avoir la méme forme des alentours
de Peníscola.

13. Medicago varia Thomas Martyn.

Cette forme à tiges couchées ascendentes, à folioles étroite-
ment oblongues, à fruits glabrescents comprenant plus d'un
tour de spire, à íleurs tantòt blanches, tantòt jaunes ou violet-
tes, parfois avec des nuances de ces diverses couleurs, est con-
sidéré par Rouy comme un hybride falco-sativa. Nous le pren-
drions facilement, à défaut de plus amples observations, comme
le M. sativa à l'état sauvage, car la plante abonde dans bien
deslocalités ou le M. sativa n'est pascultivé: alentours du Lledo-
ner, Plateau de Cegues, etc, abonde par les talus herbeux.
II n'est pas ainsi autour de Barcelone. Du massif du Tibidabo,
vers le «Cotó de la Aduana», Can Rius, Valldaura, nous avons
une forme moins variable: feuilles tres étroites, fleurs d'un
jaune fixe en grappes plumeuses — nous n' avons pas encore
pu voir les fruits, — que nous avons distríbuée aux amis et
possédons en herbier sous le nom de Medicago Sagarrce Sennen,
nous plaisant à dédier cette plante barcelonaise à M. le Pre-
sident de l'Institució Catalana de Historia Natural en 1916-17.
Plusieurs de nos élèves ont également cette jolie plante dans
leurs herbiers scolaires.

14. Medicago leiocarpa Benth.

Plus nous observons les fruits de la luzerne que nous récol-
tàmes abondamment autour des piles du fameux pont de la
route au Plateau de Begues, vers la Font de l'Era, plus leurs
lobes irréguliers fortement striés nous étonnent. Nous ne cro-
yons pas toutefois que la plante soit bien différente du M. leio-

642 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona

carpa Benth. des collines calcaires du Narbonnais! Le M. suj-
fruticosa Ram., auquel on le rattache comme race, est abondant
dans les montagnes de Catalogne! Mais la belle forme que nous
signalons aujourd'hui y avait-elle été indiquée?

15. Lathyrus canescens Godr. et Gren.

Plante paraissant différer sensiblement du type. Nous
avait été communiquée par les trois jeunes botanophiles fai-
sant partie de l'excursion, et trouvée pour la première fois sur
le Plateau de Begues, par ses lieux àrides en face le Telegrama,
par Salvador Mas.

M. le Dr. Font Quer nous l'a également signalé des collines
de Castelldefels.

16. Lathyrus Frenchii Sennen, nov.

Voisin du L. annims, dont nous la croyons une forme ré-
gionale. Plante tres développée, robuste, grimpante. Tige ailée;
pétioles rigides, divariqués, ailés, terminés en vrilles tres ra-
meuses, portant une paire de folioles réfléchies sur l'axe du
pétiole; pédoncules 1-2 flores, à fleurs jaunes, moyennes; légu-
mes longs; graines rondes, grosses, couvertes de tubercules
serrés.

Hab. — Catalogne: Vallirana et Ceivelló, fourrés, haies, vers
le Lledoner.

17. Onobrychis supina DC.

Cette espèce foisonne dans les pàturages des hautes vallées
du Ter et du Llobregat: Ripoll et alentours!, Berga!, etc.

Nous avons été agréablement surpris d'en trouver des
exemplaires bien fructifiés à Vallirana dans les bois entre le
Lledoner et le Telegrama! Nous ne pensons pas que cette belle
espèce eút jamais été rencontrée si pres de Barcelone.

Plantes de Vallirana et du plateau de Begues 643

18. BUPLEURUM FRUTICESCENS L.

Coteaux argilo-calcaires à Vallirana, tout à còté de la mal-
son Salvador Rovira! et par tout le versant oriental en mon-
tant! Cette espèce, que Salvador, Costa, etc, citent par les
collines calcaires de Castelldefels, ou nous l'avons vue de nos
jours, se rapproche bien de chez nous, ou l'on trouve de bonnes
espèces: B. fruticosum! , B. rigidum!, B. opacum!, B. junceum!,
B. glaucumf, B. ■protradumf, B. tenuissimum! , bien que Costa
ne les indique pas.

ig. BuPLEURUM OPACUM Lge. = B. aristatum Auct. non
Bartl. sec. Rouy.

Nous l'avons observée sur plusieurs points du Tibidabo:
Vallvidrera!, Santa Creu!, «Cotó de la Aduana»!; dans la Plaine
de Vich vers la Font Tosca!, collines vers l'Esquirol!, etc. Notre
groupe la trouva sur le Plateau de Begues vers le Telegrama!

20. Galium scabridum Jord.

Ce méme Galium à tiges gréles et tombantes se trouve en
Catalogne, bien que Rouy dise, FI. de Fr., t. VIII, p. 31: «Plante
exclusivement française». Nous l'avons récolté depuis plusieurs
années par le massif du Tibidabo, dans le Barranc de Llavallol,
dans les herbes des bords du ruisseau, un peu en amont de la
ferme. II se trouve sur d'autres points, mais toujours difficile
à déméler des autres herbes au milieu desquelles il défend ses
débiles tiges, qui sont tres scabres, ainsi que les feuilles. Nos
jeunes amis R. Queralt, L. Pascual, S. Mas, nous l'avaient
remis en fleur de Vallirana. Nous l'y avons vu et récolté en
fruits sur de nombreux points le 2 juillet.

Nous avons noté aussi et abondant autour de la maison
Salvador Rovira et par tout le versant ensoleillé le G. acifhyllum
Willk. et Costa, espèce fort répandue par nos collines et coteaux
calcaires du littoral!

r.

344 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

21. Galium Aparine L. proles G. Fontsaguei Sennen, nov.

Plante tres développée, tres fructifiée, panicule large; angles
de la tige trèsscabres; entrenoeuds moyens mesurant y-y ^j^rmW.,
les supérieurs plus courts; feuilles spatulées, étroites, aigües,
longuement cuspidées, tres longues, mesurant jusqu'à 4 cent.,
jaunàtres ainsi que les tiges et les rameaux, tandis que les
fruits sont d'un fauve obscur, reunies par 6-7; fruits tres nom-
breux, petits, 2 mill., densément hérissés de poils hameçonnés,
sans tubercule à la base.

Nous rapportons cette forme notable au G. Aparine, bien
que ce soit peut-étre une espèce intermédiaire entre les G. Apa-
rine et G. spiirium.

Hab. — Catalogne: Vallirana, lieux herbeux autour de la
maison S. Rovira.

Remarque. — De Vallirana nous croyons avoir aussi Ic
G. microspermum Desf., voisin du G. divaricatum Lamk.

22. ScABiosA CoLUMBARiA L. proles ad 5. Loretiana Timb.

accedens.

Rouy, FL de Fr., t. VIII, p. 127, écrit: «Le S. Columharia
est rare dans la région basse des départements méditerranéens.»

D' ou l'on peut conclure que la présence de cette espèce à
Vallirana par les taillis de la Font du Lledoner est encore plus
surprenante pour une espèce amie des montagnes. Elle abonde
en Cerdagne, surtout entre 1,200 m. et 1,600 m.

Elle est bien aussi dans les collines de Vallirana, aux alen-
tours de la Font del Lledoner, par le taillis, avec Geranium
sanguineum, Knantia pratensis Rouy, Etiphorbia nicceensis,
Lathyrus latifolius, Linum narbonense, Cirsium crinitum, Cornus
sanguinea, etc, mais nous ferons remarquer que le sol est
argileux et légèrement incliné vers le NW.

23. Knautia Alboi Sennen du groupe du K. arvensis Coult.

Plante de taille variable 15-50 cent. à souches subligneuses,
noires, tortueuses, multicaules; tiges souvent inclinées sur l' herba

Plantes de Vallirana et du plateau de Begues 645

des talus, ou plus ou moins pendantes par les rochers et les
berges abruptes, pulvérulentes et abondamment gamies de
poils blancs tournés en bas aux noeuds, rares dans le haut
de la plante; entrenoeuds inférieurs 4-5 fois plus courts que les
supérieurs, ceux-ci égalant ordinairement la moitié des pédon-
cules terminaux. Dans les pieds normaux la partie comprise
entre le demier entre-noeud et le sommet, dépasse les deux
tiers de la tige; feuilles glabres parfois luisantes à la page supé-
rieure, parfois pubescentes, concolores, ciliées aux bords, tres
variables de forme, les radicales souvent indivises — pas tou-
jours méme sur le méme pied; — les caulinaires presentant
tous les degrés entre pinnatifides et pinnatipartites, embrassan-
tes et rapprochées de la tige; capitules à involucre polyphylle
à bractées extérieures tres inégales, plus au moins étroite-
ment ovales-lancéolées, les intérieures etroitement lanceolées-
linéaires. L'involucre des capitules normaux peut compter
une quinzaine de bractées et dépasser 3 cent. de diàme-
tre; les capitules floraux mesurent au moins 2 cent., les
fructíferes un peu moins; íieurs peu rayonnantes, d'un violet
pàle ou blanchàtres; fruits nettement stipités, terminés par une
couronne calcinale verte multidentée, tres étroite; couronne
centrale appartenant vraisemblablement à l'akénoïde qu'il
termine, denticulée à sa partie supérieure, stipitée, verte dans
sa partie entière, d' ou partent des arétes inégales élargies et
blanches à la base, violacées vers le haut; akènes subtetragones,
ellipsoïdes , un peu élargis vers la partie moyenne , rétrécis
sous la couronne calcinale.

Hab. — Catalogne: Lieux herbeux et rochers aux bords de
la route au-dessus du Lledoner, sur le territoire de Vallirana,

Remarque. — Après un examen tres attentif des menús
détails de cette forme remarquable, nous la plaçons entre le
K. pratensis Rouy et le K. rupicola Font Quer des rochers àri-
des, tandis que la nòtre nous a pam préférer l'ombre et la frai-
cheur dans la locaHté du Lledoner. Et nous sommes heureux de
la dédier à un noble Barcelonais, M. Francesc Albó, avec lequel
d'agréables rencontres nous ont mis en relations d'estime et
d'amitié.

646 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

24. Phagnalon sordidum DC.

C'est, croyons-nous, l'espèce la plus rare aux alentours de
Barcelone des trois qui font partie de sa flore: P. saxatile Cass.,
P. Tenorei Presl. = P. rupestre DC. Ces deux demières sont
nombreuses par le versant oriental du Tibidabo et par les co-
teaux et les garrigues du littoral en aliant vers le Sud. Le Te-
norei ne monte pas dans l'Empordà; le sordidum s'y montre
dans les gorges de la Muga. Par le Tibidabo nous le trouvons
vers Nova Belen, à Bellesguart et sur plusieurs points en
montant dans la mème région, toujours rare, et sur le schiste.
Nous croyons qu'il préfère le calcaire, ou il se répand plus
largement: Castelldefels aux bords des coteaux!; garrigue de
Tarragona et Pont del Diable!; Vallirana! par les mémes terrains.

Ces trois espèces forment des hybrides peu connus ou no-
veaux:

X P. hybridum = P. sordidum x ielonense Albert, que nous
avons trouvé un peu variable, x P. catalaunicum Sennen dans
les gorges de la Muga, par le Tibidabo et à Tarragona. Formes
assez hétérogènes.

X P. monserratense = P. Tenorei x sordidum Sennen. —
Monistrol, rochers calcaires des bords de la voie du Funicular
de Montserrat, pres de la station!

X P. Domingoi = P. Tenorei x saxatile Sennen. — Barce-
lone par les talus de la Carretera de Circunvalació, vers Sant
Genis et le Laberinto!; Massif du Tibidabo pres la Bonanova!

D' ou l'on peut conclure que la íiore de Catalogne est riche
en formes du genre Phagnalonl

Remarque. — Si la crainte d'aller contre de justes lois ne
nous retenait, nous formulerions le désir de voir disparaitre
l'epithète sordidum pour caractériser une plante des plus
mignonnes, comme d'ailleurs ses congèneres, et nous propose-
rions de lui substituer le nom du cèlebre botaniste qui la baptisa
Conyza sòrdida L. Les sages et les savants sont toujours courts
par quelque endroit. Nobles et estimés confrères dans l'ètude
des oeuvres admirables du Crèateur, voulez-vous que nous
disions dorénavant P. Linnceanum et jamais plus P. sordidum,
puisque cette gentille plantule n'a rien de sordide (sale, mal-

Plantes de Vallirana et du plateau de Begues 647

propre)? Le respect des traditions peut-il supprimer dans
l'homme les exigences du vrai, les aspirations de la délicatesse
et du bon ton? Nous ne le pensons pas, et nous demeurons dans
notre obscurité et par un sentiment inné l'ennemi irreductible
des lois étroites disposées à empiéter sur tous les droits.

25. FiLAGO CANESCENS Jord.

Vallirana par les coteaux. Nous l'avons observé par le ver-
sant oriental du Tibidabo vers Horta!, Sant Genis!, Belles-
guart!, etc.; par les coteaux à Gavà!, Castelldefels!

Parait bien moins répandu que les F. spathulata Presl,
F. prostrata Pari.

26. Anacyclus clavatus Pers.

A peine si Costa mentionne cette plante pour les alentours
de Barcelone. Elle y apparait cependant, passim, et toujours
peu abondante: Horta!, Sant Genis et plusieurs points du
Tibidabo, Can Tunis! jusqu'à la Farola!

Nous l'avons remarqué plus abondante aux bords de la
route aux alentours du Lledoner! avec la variété discoideus
Willk., à ligules avortées.

Bien au contraire de cette espèce, VA. valentinus L. abonde
par les terrains vagues, plus ou moins meubles, les talus, les
fosses, rarement les champs cultivés. De cette belle espèce nous
avons trouvé une variété ligulata Sennen aux bords de champs
cultivés au delà du Pantan de Vallvidrera.

27. CiRSIUM ECHINATUM DC.

Espèce rare inconnue dans les flores de Catalogne. Elle
existe pourtant et abondante sur plusieurs points du Massif
du Tibidabo compris entre Vallvidrera, Sant Pere Màrtir et
Llavallol! On peut surtout la voir, méme la récolter — ce qui
n'est pas facile — sur le chemin de Vallvidrera à Santa Creu,
en face Llavallol! Notre groupe nota cette belle espèce sur le

648 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Plateau de Begues en face le Telegrama! Elle y est moins dé-
veloppée que par le Tibidabo, moins sec.

28. Atractylis cancellata L.

Espèce des plus élégantes, que Costa indique à Montjuïc;
mais que l'on trouve sur plusieurs points du Tibidabo: Dipòsit
du Llobregat!, Barranc de Bellesguart au dessus du Cimetière,
mélé au Duriena hispànica Boiss., Medicago disciformis DC.
Elle est encore au Fort de la Reina pres Tarragona!, à Mont-
gat!, et monte jusque dans l'Empordà, à Pont de Molins! Notre
groupe la rencontra avec grande satisfaction par le Plateau de
Begues, vers le Telegrama!

29. MiCROLONCHUS SALMANTicus DC. = Ccfitaurea salman-

tica L.

Espèce tres élégante, que nous n'avons pas encore observé
aux alentours de Barcelone, mais qui pourrait exister par les
Turons de Gracia et de Vallcarca, soit par les versants du
Tibidabo inclinés vers le Besòs et le Llobregat. Nous en trou-
vàmes de belles touffes fleuries à Vallirana, en montant au
Lledoner, le 2 juillet.

30. Centaurea melitensis L.

Espèce bien clairsemée chez nous. On la rencontre par ei,
par là, jetée comme au hasard, ordinairement aux bords des
sentiers: Massif du Tibidabo depuis Horta! et la Trinitat! jus-
qu'à Sant Pere Màrtir!; Gavà et Castelldefels!, Vallirana!
Entre Terrassa et Sant Llorenç del Mont, nous récoltàmes, il
y a quelques années, une forme curieuse voisine du C. collina,
qui nous parut présenter des caractères de ce dernier modi-
fiés par le C. melitensis. Cette plante se trouve dans nos col-
lections sous le nom de x C. Sallentii = C. collina x meliten-
sis Sennen, et dédiée à M. le Dr. A. Sallent de Terrassa.

Plantes de Vallirana et du plateau de Begues 649

31. Centaurea linifolia Vahl.

Cette belle espèce se rapproche de Barcelona, puisque nous
la vimes à Vallirana!, au Lledoner!, au Plateau de Begues!

Costa l'indiquait à Castelldefels, ou nous l'avons vue assez
localisée à l'ombre des pales oliviers qui languissent à la lisière
des collines àrides. Cette espèce nous a paru rechercher l'ombre
des murs, des rochers, des arbres: Tarragona!, Tortosa!, Mo-
nistrol !

32. Centaurea Ponzini DC. = C. Calciírapo-aspera GG.

Costa n'indique pas ce vulgaire hybride autour de Barce-
lone. Nous l'avons noté au Camp de la Bota! et vers Penitents!
Dernièrement nous en trouvàmes un seul pied de port dressé,
autour de la maison Salvador Rovira à Vallirana. Elle est plus
abondante autour de Tarragona! et dans l'Empordà!

Dans le Midi de la France: Narbonne!, Béziers!, Mont-
pellier, elle est tellement abondante sur certains points qu'on
la prendrait aisément pour une espèce, si son origine hybride
n'était bien connue. Rouy distingue les variétés vulgar is, macro-
cephala, microcephala, qui se rencontrent chez un grand nombre
d'espèces, et qui présentent entre elles tous les degrés imagi-
nables!

33. Centaurea silvatica Pourr., var, valdespina Sennen, nov.

=C. scabiosa x collina Timb.

Cette forme diffère du C. silvatica de la Plaine de Vich et
de nos deux variétés macrocephala et microcephala, par les
caractères suivants: Port plus rameux; plus trapu, plus rigide;
aspect plus cendré; surface tres rude au toucher; épines termi-
nales fortes et piquantes, étalées vers le milieu de la calathide,
se redressant graduellement d' une bractée à l'autre; aigrettes
blanches de la longueur des akènes.

Du C. Scabiosa notre plante présente les appendices brac-
téaux noirs, réfractés à la base des calathides; du C. collina,

43

650 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

les feuilles nombreuses, les tiges tres sillonnées, les épines fortes,
mais courtes.

Hab. — Catalogne: Cervelló et Vallirana, marges de la route
sur le Plateau de Begues, à cóté du C. Scabiosa. Le C. collina
se trouvait assez loin de là.

34. PiCRis BENEARNENSis Rouy var. catalaunica Sennen, nov.

Diffère de l'espèce occidentale par ses feuilles un peu moins
longues, la ramification des tiges plus prononcée, commençant
parfois vers la base; les calathides ílorales mesurant 20 mill.
de haut; les fructíferes, à aigrettes tres blanches ne dépassant
guère l'involucre, mesurent 13 mill. de haut et souvent plus
de 15 mill. de large.

Hab. — Catalogne: Vallirana, par les taillis de la Font del
Lledoner.

Remarque. — C'est peut-étre la plante de Vallvidrera!, de
Montalegre!, de Premià de Dalt!, etc.

35. Tragopogon dubius Scop.

Costa cite seulement de Torelló cette espèce du groupe
T. major Jacq., à íleurs jaunes, pédoncules en massue (clavi-
formes) et tres sensiblement épaisses, ajoutant que Willkomm
l'identifie au T. major Jacq. Nous l'avons trouvé à Vallirana,
par les taillis et lieux herbeux, ou il ne nous a pas paru rare;
mais la saison avancée rendait difficile la rencontre de pieds
portant au moins une calathide fleurie, ainsi que des akènes
bien conservés, tres muriqués, légèrement laineux au sommet
du bec, sous l'aigrette fauve, à íilaments tres serrés l'un con-
tre l'autre.

36. HiERACiUM PiLOSELLA L. var. niveum Müll. = H. tar-

dans N. et P.

Le genre Hieracium présente si peu d'espèces chez nous et
les y distribue si parcimonieusement qu'il convient de n'en
rien laisser perdre.

Plantes de Vallirana et du plateau de Begues 651

Voici celles que nous avons observées autour de Barcelone:

H. tardans N. et P. — Massif du Tibidabo, rare: Pantan!,
«Cotó de la Aduana»!, Can Rius et bois voisins! Nous l' avons
également noté à Vallirana dans les bois.

H. leptohrachium A.-T. et G., H. setulosum A.-T., tres voi-
sins. — Tout le massif du Tibidabo: Vallvidrera!, et le long du
ruisseau en descendant!, alentours du Pantan!, vers l'Obser-
vatoire Fabra!, «Cotó de la Aduana» et bois des alentours!, etc.

H. dolichellum A.-T. et G. — Tout le massif du Tibidabo,
vers l'exposition N. ou NW.

H. murorum L. et H. boreale Fr. — Alentours du Pantan et
Riera de Vallvidrera!

37. CoNVOLVULUs LANUGINOSUS Desr. var. argenteus Choisy.

Plante peu fréquente dans notre flore. Citée de Montserrat
et d'autres rares localités, il convient d'y ajouter Vallirana!,
Tarragona!, les garrigues calcaires entre le Francolí et l'Ebre! —
Dr. Font Quer.

Elle devient plus fréquente en penetrant dans le territoire
de Valence!

38. Erythr.í;a grandiflora Biv.

Peu cité de Catalogne: Empordà!, Berga!, Vallirana!, par
les pentes argilo- calcaires ensoleillées!

Ne doit pas étre confondu avec E. major Hoffg. et Link.=
E. Boissieri Willk., qui abonde par les pelouses de la Plaine de
Vich!, à Ripoll!, à Berga!, dans l'Empordà!, etc.

Remarque. — Le genre Erythrcea, que plusieurs nomment
aujourd'hui Centaiirium, est riche en Catalogne.

39. Globularia vulgaris L. proles G. ccBspitosa Ortega.

Genre assez mal connu et peu étudié en Catalogne.

Nous croyons que les formes du G. vulgaris L. de Montserrat
doivent se rapporter au G. Linncei Rouy; celles de l'Empordà,
au G. Willkommii Nyman; celles de la Plaine de Vich, de Ri-

652 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

poll, au G. tenella Lge., et celles que nous récoltàmes à Valli-
rana, au G. ccBspitosa Ortega =G. linifolia Lamk.?

Des coteaux de Bujedo et Orón pres Miranda de Ebro, nous
avons distribué sous le nom de G. castellana Sen. et Pau une
forme à souches fortement ligneuses, à tiges courtes, etc. Voir
nos Exsicc. PI. d'Esp.

40. AjuGA PsEUDO-IvA Rob. et Cast. var. apetala Sennen.

C'est la forme ordinaire de notre région: Tibidabo!, Empordà!,
Castelldefels!, Tarragona!, etc. A Vallirana nous avons vu
cette forme et le type à fleurs violettes, A. Iva Schreb.

41. Teucrium commune Rouy.

Rouy, FI. de Fr., t. XI, p. 242, divise son T. commune en
T. aureum Schreb., T. Rouyanum Coste, T. Polium L., T. ca-
pitatum L.

Nous croyons qu'à ces formes il faut ajouter: T.faragonense
Losc. Pard., T. Belion Schreb., {T. maritimum Albert pro var.),
T. Laurentii Sen. sensu lato, T. majoranum Pers. {T. achcBminis
teste Pau, in Sen., PI- d'Esp.), T. Paui Jiménez, T. amplexi-
cauli Benth.?

La forme que nous avons recueillie sur le Plateau de Begues
nous parait différer sensiblement du T. aureum Schreb. Nous
proposons de la désigner sous le nom de Teucrium LagasccB
Sennen.

Plante tres cespiteuse, tiges stériles plus nombreuses que les
florifères: celles-ci jaunàtres seulement à la partie supérieure,
d'un blanc de neige dans la ma jeure partie de leur longueur;
les stériles entièrement blanches; non fragiles, ni les unes ni les
autres; feuilles relativement larges, plus sombres en dessus, plus
blanches en dessous, sessiles, plus longues que les entrenoeuds;
capitules isolés, oblongs, rarement agglomérés, var. glomerata
Sen.; fleurs jaunes; sépales visibles, lancéolés.

Hab. — Catalogne: Plateau de Begues, Vallirana et Cervelló.

Remarque. — De la méme localité — qui comprend, dans un
sens large, tout le Plateau de Begues et les collines calcaires

Plantes de Vallirana et du plateau de Begues 653

de la région, — nous avons des formes du T. aragonense, assez
rapprochées du T. Laurentii. Parmi elles nous en distinguons
une intermédiaire et qui nous parait un T. aragonense x La-
gasccB. Nous la dénommons x T. Fontianorum, avec l'intention
d'un double hommage à la mémoire de M. le Dr. Font y
Sagué, et à M. le Dr. Pius Font Ouer, qui tous les deux ont
parcouru ces massifs, le premier faisant des études spéléologi-
ques, le second des études botàniques.

42. SiDERiTis HiRSUTA L. proles 5. Augustinii Sennen, avec

une variété amethystina Sennen.

Ce dernier a les feuilles étroites, les tiges violacées, ainsi
que la lèvre supérieure des coroUes, la partie supérieure des
sépales et les bractées.

Hab. — Catalogne: Plateau de Begues, lieux àrides vers le
Telegrama.

Remarque. — Le 5. Augustinii n'est pas rare par les colli-
nes de l'Empordà: Pont de Molins!, Llers!, Figueres!; mais la
forme la plus fréquente de cette région est le 5. catalaunica Sen.

Aux en\irons de Barcelone on trouve le vrai 5. hirsuta L.
plus ou moins typique: Vallvidrera!, Montcada!, coteaux à Gavà!

43. X Brunella hybrida Knaf. = B. laciniata x vulgaris

Stapf.

Cet hybride, que nous avons recueilli à Vallirana pres le
Lledoner, se produit toutes les fois que les deux parents crois-
sent pres l'un de l'autre. Nous l' avons observé dans de nombreu-
ses localités catalanes: Massif du Tibidabo pres le Pantan!,
Manlleu!, Ripoll!, Berga!, etc.

Le genre Brunella offre bien des choses intéressantes en Ca-
talogne:

X B. CodincB = B. laciniata x hyssopifolia Sen. — Figue-
res!, Llers et Cistella!

De diverses localités, nous avons signalé: x B. Coutinhoi
Rouy, X B. spuria Stapf, x B. bicolor Beck., x B. Giraudiasi
Coste et Soulié.

Ó54 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

44. Stachys elegans Sennen == Betonica officinalis L. pro-
les B. elegans Sennen.

Souche herbacée oblique ou parfois horizontale, à fibres
jaunàtres, grosses; tiges 1-2, longues, gréles, hérissées inférieu-
rement de poils blancs, ainsi qu'aux trois noeuds qu' elles pré-
sentent ordinairement. Ces poils, moins nombreux dans les
entrenoeuds, sont successivement, de bas en haut, hérissés,
ren versés, étroitement renversés-appliqués contre la tige; leuilles
de la base inégalement pétiolées, hérissées , sur le pétiole.
étroitement ovales-cordées, crénelées - pinnatifies mesurant or-
dinairement 45 X 23 mill.; les 3 paires pétiolées décroissant
sensiblement d'une paire à l'autre; fleurs violettes en épis
oblongs tres denses, accompagnés à la base de deux longues
bractées foliacées élégamment et régulièrement dentées; les
feuilles inférieures et les caulinaires sont tres régulièrement
crénelées. Les fleurs sont accompagnées de bractées ovales-
lancéolées qui se terminent, comme les sépales, en une arète
spinuleuse, blanche, dressée.

Hab. — Catalogne: Vallirana, bois du Lledoner.

45. Phlomis Lychnitis L.

Belle espèce que nous avons trouvée, cette année, à Barce-
lona au Turó d'en Falcó, et à Vallirana.

46. MiCROMERiA GR.ECA Benth.

Abonde par le Tibidabo dans les vallées du Manicomi!, à
Nova Belen, et de Sant Genis! par les sables granitiques.

Nous en avons trouvé un seul pied à Vallirana. Dans la
province de Tarragona, en de nombreuses localités, tant sur
le calcaire que par les sables granitiques nous avons surtout
observé la variété latijolia Boiss.; c'est aussi la forme de Cada-
qués!

Plantes de Vallirana et du plateau de Begues 655

47. Origanum vulgare L. proles 0. violaceum Sennen.

Tiges d'un violet foncé parcourues par deux bandes de poils
blancs laineux, alternant d'un entrenceud à l'autre, ceux-ci
mesurant 5-6 cent.; feuilles petites, largement ovales-rhom-
boïdales, à nervures tres saillantes, discolores, largement et
finement dentées; inflorescences violacées presentant les varia-
tions paniculatum, compactum, parviflonim Sennen.

Hab. — Catalogne: Vallirana et Cervelló, Plateau de Be-
gues.

48. RuMEX Friesii G. et G.

Aux alentours de Barcelone on trouve des oseilles: R. Ace-
tosella L., R. Biicephalophorus L., et des patiences: R. pidcher L.,
R. crispus h., R. conglomeratus Murr., toutes espèces bien con-
nues. Depuis quelques années nous avions noté dans les al•lu-
vions du Pantan: R. Patientia L. et un hybride nouveau x R.
Luizeti = R. Patientia x pulcher Sennen

Dans notre excursion de Vallirana, nous avons noté, dans les
fosses de la route pres le Lledoner, une forme à rameaux tres
et gréles que nous avons rapportée au R. Friesii plutót qu'au
R. pulcher.

49. EUPHORBIA FALCATA L.

Très commune dans l'Empordà, cette espèce est rare chez
nous. Nous r avons notée par les coteaux à Gavà et à Castell-
defels! et tout dernièrement sur le Plateau de Begues, vers le
Telegrama.

50. EuPHORBiA Mariolensis Rouy.

Cette race de VE. polygalcsfolia Desf., qui est une espèce de
l'Espagne boréo-occidentale, est répandue chez nous depuis
les coteaux marítimes jusqu'aux Pyrénées: Empordà par les
collines de Llers et de Figueres!, Montcada!, toutes les garrigues
calcaires et talus de la voie ferrée depuis Tarragona!, jusqu'à

656 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

l'Ebre: Montroig!, Hospitalet!, Ametlla!, etc. Nous l'avons vue
dernièrement par le Plateau de Begues, vers le Telegrama!

51. JuNiPERUS OxYCEDRUs L. var. suhmutica Sennen.

Nous avons signalé depuis une dizaine d'années des formes
curieuses de cette espèce polymorphe. Des terres incultes
situées entre Llers et Cistella, nous décrivimes une forme géante
dont le tronc mesurait i m. 25 de circonférence à i m. du sol.
Un pied semblable nous fut montré par M. Salvador Rovira
aux alentours de sa demeure à Vallirana. Un amateur du groupe
excursioniste en prit une photographie. A l'ombre de ce cadre
géant íigure le propriétaire de l'arbuste et le groupe excursio-
niste. On était pressé. Nous avons dit qu'à 4 heures on ne
s'était pas encore assis autour de la table hospitalière trop
luxueusement chargée.

52. MUSCARI RACEMOSUM DC.

Nous pensons que l'espèce dominante chez,nous depuis les
sables marítimes, champs, talus de la voie, coteaux et collines,
est le M. neglecfum Ten. Nous ne nierons pas la présence du
M. racemosum, mais nous l'y croirions pour le moins bien rare.
Nous l'avons récolté autrefois par les coteaux entre Figueres
et Llers, et tout dernièrement sur le plateau de Begues en
face le Telegrama, par les terrains àrides. Peut-étre l'avons-nous
aussi de Castelldefels. Celui des garrigues du littoral entre Hos-
pitalet et Ametlla est, croyons-nous, une espèce différente,
M. Fontqueri Sennen.

53. Epipactis atrorubens Schult. = Serapias atrorubens

Hoffm.

Nous en trouvàmes, 11 y a quelques années, de rares pieds
dans les boisMes hauteurs de Penitents par le Tibidabo. Cette
année, le 13 juin, notre classe de botanique de la Bonanova
en récolta quelques pieds par les coteaux de Gavà, un peu au
delà de la Pedrera Peyró. Nous l'y avions observé quatre jours

Plantes de Vallirana et du plateau de Begues 657

avant avec deux de nos élèves: Joseph Alpera et Lluis Duato.
Notre groupe le récolta également à Vallirana!

54. Andropogon hirtus L. et A. pubescens Vis.

Les deux espèces — car c'en sont deux vraies, et des plus
fixes, hors le cas d' hy brides, que nous n'avons pu encore dis-
tinguer — sont abondantes par le versant oriental du Tibidabo,
avec tendance à prédominer. Ces graminées rústiques et élé-
gantes ne craignent nullement ni la chaleur ni le froid, et on
peut les récolter toute l'année. Avis aux décorateurs de parcs
et aux agriculteurs. A Vallirana on ne voyait que VA. pubes-
cens. Nous y notàmes aussi une espèce qui vient en pieds isolés,
A. distachyos L., mais non \'A. conforius L., du Tibidabo!, Cas-
telldefels!, Tarragonaj

55. MiLiUM PARADOXUM L. = Piptathevum paradoxum P. B.

Costa indique seulement cette espèce à Montserrat. Nous
l'avons trouvée, mais pas typique, à panicule tres ample et
étalée à la maturité, avec des caryopses d'un noir d'ébène
brillant pres la Font de l'Era, entre le Telegrama et le Lle-
doner! A Vallirana nous avons noté le M. ccerulescens Desf.,
des falaises de Montjuïc! et de Castelldefels!, des collines de
Maserac dans l'Empordà!, de la Sierra de Hirta au delà de
Pefiíscola!

56. Melica glauca F. Schultz.

C'est la plante qu'on a l'habitude de nommer chez nous
M. nebrodensis, qui, d'après Rouy, serait une plante de Corse,
Sicile, Créte, Syrie, Algérie, Tunisie.

La diagnoses du M. glauca convient seule à la plante de
nos coteaux et collines depuis la frontière française: Empordà!
Argentona!, Montalegre!, Vallirana, Cervelló et Plateau de
Begues!, etc. Nos autres espèces de la région sont: M.Magnolii

658 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

God. et Gren., M. uniflora Retz, M. arrecia Kze. = M. major
S. et Sen. et peut-étre M. picta, la plante que nous nommons
M. minuta.

57. Bromus erectus Huds.

Bien que cette espèce n'ait pas encore été signalée par les
collines du littoral, nous l'avons trouvée, avec assez d'abon-
dance, dans les taillis de la Font du Lledoner.

58. Brachypodium mucronatum Willk.

Abondante à Vallirana. Nous la croyons assez répandue par
les collines du littoral: Tibidabo!, Gavà!, Castelldefels!

59. Brachypodium Wilsonis Sennen, nov.

Souche longuement traçante, csespiteuse, tjges fasciculées,
chaumes gréles, droits, un peu coudés aux deux noeuds tres
écartés qu'ils présentent, tres lisses, un peu pubescents sur les
noeuds; feuilles fines, courtes, enroulées-canaliculées, moins
lisses que les chaumes, entièrement glabres excepte à còté de
la ligule assez saillante, non entière; 4-6 épillets flexueux, tres
étroits, ordinairement tres longs et sans doute accrescents,
60 mill. de long par 2-5 de large; glumes sensiblement inégales,
la petite fortement carénée, la grande finement striée, les deux
aigües; glumelle inférieure 5-nervée seulement dans la moitié
supérieure, faiblement aristée, aréte non fragile; glumelle supé-
rieure scarieuse, étroitement bordée de vert et ciliée, faisant
saillie par le còté droit de l' inférieure, ce qui fait croire que
celle-ci est dentée.

Hab. — Catalogne: Vallirana, coteaux argilo-calcaires.

Remarque. — Nous dédions cette forme remarquable à
S. Exc. M. le President Wilson des Etats-Unis.

Plantes de Vallirana et du plateaii de Begues 659

60. Agropyrum Pouzolzii Godr. et Gren.

Nous croyons que c'est à cette espèce, que Rouy dit ex-
clusivement française, et non à \'A. repens, que se rapporte la
forme mucronnée, non aristée, que nous observàmes par les
hautes herbes aux environs du Pont del Lledoner à Vallirana.

CONCLUSION

Selon notre habitude, nous avons dit librement ce que nous
pensions, sans pretendre que nous ne nous sommes pas trompes.
La région que nous n'avons fait qu'entrevoir nous a paru fort
intéressante; nous la recommandons aux botanistes qui ont à
coeur de connaitre par eux-mémes et de faire connaitre la
belle flore de Catalogne. — Fr. Sennen, E. C.

Juillet 1917.

REVISTA

REVISTA

MOVIMENT científic NATURAL
DURANT L'ANY 1916-1917

Les prevencions que fèiem l'any darrer en aquesta secció
(Anuari 1916, pàg. 271), subsisteixen en absolut per al corrent,
agravades encare per la duració i agriament de la guerra mon-
dial. Des d'allavors han entrat nous Estats en la gran Foguera,
no quedant apenes ja altres neutrals que Escandinavia, Holanda,
Suissa i Espanya. Lo que al principi s'havia localitzat a una
part d'Europa, s'ha extès are per ella corrent-se a l'Africa,
Àsia i Nou Continent, on fins repúbliques purament hispano-
americanes, han abandonat la seva posició neutral.

La paralització que això ha portat en el camp científic era
de preveure, sospenent-se moltes pubHcacions, habilitant-se
Museus i Instituts de Cultura per a Hospitals i Oficines, i movi-
litzant cap al front o ambulàncies la casi totalitat del personal.

Així entre altres importants ha sospès la publicació el
Zoological Record, les Camfagnes del Príncep de Mònaco, la Fauna
i Flora del Golf de Nàpols i segons referències el Zoologischer An-
zeiger i Zeitschrijt für Wissenschaftliche Zoològic.

Lo més interessant entre la bibliografia científica i altres
dades que les seccions del Museu comuniquen, és lo següent:

LOS ESTUDIÓS BIOLÓGICOS

La espantosa guerra que desde hace tres aííos devasta
Europa es causa de que la labor científica esté suspendida casi
en absoluto, excepto en aquellos asuntos relacionades con la

664 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

actividad militar. Por tal razón casi no podemos hablar de
progresos en la ciència biològica durante los dos últimos anos,
pues únicamente los han impulsado los sabios de los pocos países
que, como el nuestro, son oasis de paz. Hablemos, pues, en pri-
mer termino de los progresos biológicos hechos en Espana en
su ultimo bienio.

Una de las primeras publicaciones biológicas de Espana es
la titulada Trabajos del Labor atorio de Investigaciones biológicas
de la Universidad de Madrid. En ella, dirigida por el insigne
Cajal, aparecen constant emente valiosos trabajos histológicos de
él y sus discípulos.

De Cajal, en colaboración con D. Domingo Sànchez, es una
extensa Memòria titulada: Contribución al conocimiento de los
centres nerviosos de los insectos, que llena la mayor parte
del tomo XIII. Los cuatro capítulos de que consta estan con-
sagrados al estudio de la retina y de los centros ópticos de los
insectos, siendo muy grande el número de datos anatómicos
nuevos aportados a la ciència. Este trabajo es uno de los mas
concienzudos y minuciosos que se han llevado a cabo sobre la
matèria, de modo que en lo sucesivo habrà que contar con él
para continuar las pesquisas por el campo nervioso de los in-
sectos.

Domingo Sànchez ha publicado posteriormente y en la
misma revista otro buen estudio acerca de la evolución de los
centros ópticos de los insectos, aportando interesantes datos
acerca de la embriología de los elementos de la retina de los
citados animales.

El resto del tomo XIII lo forma un interesante trabajo de
Achúcarro sobre la evolución de la neuroglia y especialmente
de sus relaciones con el aparato vascular, en el que el autor
continua sus fecundas investigaciones que sobre la neuroglia
lleva realizadas en los últimos anos sirviéndose de los recientes
métodos de impregnación àurica y argéntica.

No es Achúcarro el único que en Espana se ha preocupado
de la investigación de las células de neuroglia, pues en la pròpia
revista del laboratorio de Cajal, en su tomo XIV, aparecen
insertas varias comunicaciones de Del Río Hortega en que

Revista 665

anuncia varios interesantes descubrimientos referentes a la
neuroglia normal y patològica, efectuades también con el au-
xilio de los métodos de impregnación metàlica.

También J. Havet, Ramon y Cajal, Ramon y Fananas y
Lafora han contribuído a la investigación de la neuroglia publi-
cando en la pròpia revista sendas comunicaciones, el primero
sobre la neuroglia de los invertehrados, el segundo sobre la del
cerebelo, el tercero sobre la tècnica de su color ación y el cuarto
sobre su modificación en un glioma.

Todos estos trabajos sobre la neuroglia estan Uenos de
interès y contribuyen a que cambie mucho el concepto que
antes se tenia de las formaciones neuróglicas y de su misión
fisiològica, afianzàndose cada vez mas la hipòtesis de que obran
como glàndulas de secreciòn interna.

Del Río Hortega se ocupa tamjpién, en el mismo tomo de
la mentada revista, de la tècnica de coloración y estructura del
tejido conectivo, a í como también lo hace en un hermoso
estudio del centrosoma de las células nerviosas y neuróglicas
de los vertebrados. Empleando la tècnica de Achúcarro, de la
coloración tano-argéntica, ha descrito Fernàndez Galiano en el
tomo de 1916 de los «Treballs de la Societat de Biologia de
Barcelona» ciertas redes de fibras conectivas en el miocardio
del corazón del caracol.

Otros histólogos (Manuel Sànchez, Fernando de Castro) con-
tinúan las pesquisas acerca del aparato reticular de Golgi,
iniciadas con gran vigor hace pocos anos, y en las que han
tomado parte gran número de investigadores nacionales' y
extranjeros, contribuyendo a robustecer la creencia en la ubi-
cuidad de tan singular fomiación, cuya misión continua, sin
embargo, siendo enigmàtica. Algunos de estos trabajos han apa-
recido en el «Boletín de la Real Sociedad Espanola de Historia
Natural». Ha contribuído al estudio del supradicho aparato
Fernàndez Galiano, dando a conocer el que poseen las fibras
musculares del caracol en su estudio «Sobre la fina estructura
del corazón de Heli x»,''a,p3irecido en 1916 («Treb. de la Soc. de
Biol. de Barcelona»).

Algunos otros interesantes trabajos histológicos han apare-
cido en Espana durante el ultimo bienio, como, por ejemplo,

44

666 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

un estudio del techo óptico de las aves, publicado en 191 5
por Pedró Ramon y Cajal en los «Treballs de la Societat de
Biologia de Barcelona», otro de Manuel Sànchez en los «Tra-
bajos del Museo de Ciencias Naturales de Madrid» en el que
estudia detenidamente un aparato de sostén de las células de
Schwann en los peces; otro, formando parte de la misma publi-
cación, de García Banús, sobre la estructura del testículo del ga-
llipato, y, finalmente, otro de Fernàndez Nonídez, en el que con-
tinua sus investigaciones sobre las células sexuales de los insectos.

Muy pocos trabajos han aparecido en Espana durante el
ultimo bienio referentes a los protozoos y casi únicamente
podemos citar una memòria publicada en la Real Sociedad Es-
panola de Historia Natural por Fernàndez Martínez sobre fla-
gelados paràsitos del hombre, otras dos de Zulueta que estudian
la reproducción de otros tantos infusorios, insertas en los
Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales de
Madrid y, finalmente, otra de Fernàndez Galiano en el que
dice los resultados que ha obtenido tratando algunos protozoos
por un método de impregnación argéntica, publicada en los
«Treballs de la Societat de Biologia de Barcelona».

Esta publicación adquiere cada dia màs importància y des-
arrollo. Buena prueba de ello la ha dado en los dos últimos
anos, pues en sus respectives tomos van insertas numerosas
comunicaciones, entre las que destacan por su importància y
novedad varias de Pi Suner sobre fisiologia general y del rinón,
las de Bellido sobre fisiologia del riííón, los de Cervera sobre
fisiologia de la circulación y sobre la función pancreàtica, las
de Dalmau sobre cuestiones bioquímicas, las de Serés y Nubiola
sobre anatomia del aparato génito-urinario del hombre, y otras
que no citamos por pertenecer ya al campo de la Patologia.

Tres acontecimientos importantes para la ciència biològica
espanola han acaecido en el ultimo bienio que examinaremos,
sucesivamente, a saber: las conferencias organizadas por la So-
cietat de Biologia de Barcelona, la creación del Laboratorio de
Hidrobiología de Valencià y la organización del Museu de Ca-
talunya.

Revista 667

Inútil es encarecer la importància que reviste el hecho de
haberse fundado el primer Laboratorio espanol para el
ESTUDIO DE LAS AGUAS DULCES. Este estudio estaba comple-
tamente por hacer en nuestro país cuando en el resto de Europa
y en Norteamérica los laboratorios de Hidrobiología se funda-
ban cada vez en mayor número.

Penetrado el Dr. Arévalo, catedràtico de Historia Natural en
el Instituto general y técnico de Valencià, de las grandes ven-
tajas que al país y a la ciència espanola reportaria el estable-
cimiento de un laboratorio de hidrobiología, desplego toda su
actividad y entusiasmo y consiguió fundar un laboratorio de
esta índole en la citada capital levantina.

El vasto programa que el Laboratorio de Valencià se pro-
pone desarrollar comprende como puntos esenciales el estudio
de las condiciones biológicas de las aguas dulces, la redacción
de un catalogo taxonómico de la fauna y flora dulceacuícola,
la investigación de las variaciones intrínsecas y estacionales del
plankton, de la distribución geogràfica de los seres fluviales, etc.

Dos trabajos realizados en el citado Laboratorio se han
publicado en los «Anales del Instituto de Valencià», uno sobre
los cladóceros de la Albufera de Valencià, del cual es autor el
profesor Arévalo y en el que describe bastantes espècies nuevas,
y otro sobre biologia de la anguila, llevado a cabo por el natu-
ralista suizo Dr. Gandolfi Hornyold.

El Laboratorio de Valencià cuenta cada vez con mas medios
y es de esperar que su labor serà cada vez màs intensa y pro-
vechosa.

La Sociedad de Biología de Barcelona, que hace cuatro
afïos comenzó su vida, se desarrolla pujantemente. El afio
pasado ha inaugurado con éxito una sèrie de cursillos sobre
materias biológicas, que han corrido a cargo de competentes
biólogos espanoles. Estos cursillos han sido los siguientes:

Métodos ràpidos de diagnostico histológico, por Abelardo

Gallego.
Diagnostico hematológico y clasíficación de las hemopatías,

por Gustavo Pittaluga.
Filosofia critica, por Ramon Turró.

668 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Algunos punt os poco conocidos de Endocrinologia, por Gre-

gorio Marafión.
Fisiologia de la inervación autònoma, por Juan Negrín

López.
La Físico-química aplicada a la investigación biològica,

por J. M. Bellido.

Es propósito de la Junta directiva de la Sociedad que cada
ano sean dados varios cursillos del tipo de los anteriores, por
las mas considerables autoridades biológicas de Espafia y del
extranjero. Fàcilmente se comprende que la realización de esta
idea ha de favorecer notablemente el nacimiento y el fomento
de relaciones cientííicas y de amistad entre los biólogos espa-
noles, y ha de contribuir a que cada dia se tenga en el extranjero
en mas consideración a nuestra ciència nacional y en mas es-
tima nuestros buenos propósitos.

Muy reciente està la reorganización del MusEO de Ciencias
Naturales de Barcelona. Actualmente estan en Cataluna las
ciencias de la Naturaleza en un período de florecimiento del
cual pueden esperarse esplèndides frutos. Hasta ahora Bar-
celona, a pesar de su intensa vida social, de su prosperidad, de
su asombrosa actividad industrial, había descuidado el cultivo
de ciencias tan útiles y de tan elevado alcance filosófico como
son las naturales. Però hoy, con la creación del Museo de Ca-
tahma y laboratorios adjuntos, la laguna se ha colmado.

Circunscribiéndonos a lo que nos compete, hemos de decir
que el Laboratorio de Biologia, del cual hemos sido encargados,
es hoy por hoy una esperanza, pues todavía no se ha comen-
zado a trabajar en él de un modo serio y continuado, por no
estar instalado de una manera completa y definitiva.

Los mejores propósitos nos animan para lo sucesivo y
deseamos que pronto se pueda contar dicho Laboratorio entre
los que mas contribuyen al progreso biológico.

Como decimos al principio, poco se ha hecho en Biologia
en los dos últimos anos en comparación con lo que se hacía
en tiempo de paz. De todo el movimiento biológico internacio-
nal, casi lo único que nos interesa consignar es que hace pocos

Revista 669

meses se ha inaugiirado otra nueva estación de Biologia marina
en el Mediterràneo, la de Mesina, sobre el estrecho del mismo
nombre. — E. Fernandez Galiano.

NOTES OCEANOGRÀFIQUES

Els treballs oceanogràfics han seguit paralisats quasi bé en
absolut, degut a la mobilisació dels vaixells, inseguritat dels
mars i tancament de les estacions marines. Sols en algunes
revistes científiques s'han publicat resultats d'estudis i inves-
tigacions que interessin a aquesta secció; entre ells, esmentarem
els següents:

Zoologische Station zu Neapel. — Aquesta estació, d'ori-
gen al•lemany, ha transformat les seves publicacions-
Mittheüungen aus der Zoologischer Station zu Neapel en les
Publicazioni delia stazione zoològica di Napoli, inaugurant-se
amb el nP i, aparegut en 1916. Entre els treballs que pubhca
hi ha un de A. Naef, sobre noves sepiòlides del Golf de
Nàpols (en alemany), exposant les característiques dels gèneres
Rondeletia i Sepietta, amb les espècies R, minor Naef, 5. obscura
nov. sp., S. oweniana Pf., S. neglecta nov. sp. — Altre treball
del mateix autor sobre recopilació dels cefalòpods mediterranis;
de G. ZiRPOLO sobre una rara anomalia del Astropecten auran-
tiacus Linn. (en itaUà); de U. Pierantoni, descripció d'un
nou isòpod marí {Munna mediterranea nov. sp), en ital•là;
i estudis sobre els ferments dels animals marins, per A. Crai-
FALEANU (en anglès). En conjunt forma un volum de 220 pla-
nes, i costa 30 francs.

Società di Naturalisti in Napoli. — Publica unes notes de
G. ZiRPOLO sobre anomahes de YAsterina gihhosa Penn.,
Chcetaster longipes Retzius i Hacelia attenuata Gray., i altres
interessants de S. Monticelli sobre casos d'inquilinisme d'un
cuc oligoquet en Y Ammocoetcs del Petromyzon planen.

Museum d'Histoire Naturelle, Paris. — En el volum XXII
del «Butlletí» hi veiem, entre altres comunicacions relaciona-
des amb els estudis marins, algunes notes de M. L. Roule

ó/o Junta de Ciències Naturals de Barcelona

sobre ictiologia abissal, un nou H ppocampus fluvial, del Me-
kong, etc; de M. J. Delphy sobre la fauna ictiològica de la
Manxa; diverses de Ed. Lamy sobre pelecípods; de A. Bavay
sobre arenes conxíferes; de Ch. Gravier sobre una nova Adi-
nia de Sant Tomàs (Golf de Guinea), i diagnosis de nous es-
pongiaris recollits en l'excursió del Pourquoi-pasP, per E.

TOPSENT.

Junta de Ampliación de Estudiós. — Museo Nacional de
Ciencias Naturales, Madrid. — Es l'entitat capdal de la ciència
ibèrica, al nivell de les millors estrangeres per la serietat de
llurs publicacions. Entre els «Trabajos del Museo», tots ells
notables, mereixen cita especial per a nosaltres els de Ferrer
Fernandez sobre esponges; d' Enric Rioja sobre Anèlids po-
liquetes del Cantàbric, i el de G. Hidalgo sobre Moluscos tes-
tacis marins de la Península i Balears.

Real Sociedad Espanola de Historia Natural. — Publica les
següents notes: J. Rioja, «Hallazgo del Argyropelecus en los
mares de Santander»; R. de Buen, «La Ranzania truncata
Retz. en Espana»; J. Bolívar, «Los crustàceos de Baleares»;
J. Rioja, «Hallazgo del Phormosoma en Santander»; Alae-
jos (L.), «Un Scopelus del Cantàbrico»; Lozano (L.), «Un
Orcynopsis unicolor Geofr. de Melilla»; O. de Buen «Los Crus-
tàceos de Baleares»; Rioja-Lo Bianco, «Anélidos de Gijón y
San Vicente de la Barquera»; F. de Buen, «Sobre un Gobius
comensal de una Alosa vulgaris Cuv. Val.»; «Sobre fauna
ictiològica guipuzcoana»; Buen (R. de), y Loro (M.), «Peces
interesantes del Laboratorio de Màlaga»; E. Rioja, «Anélidos
interesantes de Santander»; Ferrer FernAndez, «Esponjas
interesantes de Màlaga»; Sobrino Buhigas, «Balcenoptera bo-
realis Lesson, nueva sp. para la fauna ibércia»; E. Rioja, «So-
bre algunos Anélidos de Màlaga».

Facultad de Ciencias de Madrid. — En els Anals de
la mateixa ha publicat el Dr. R. de Buen un estudi ba-
tilitològic de la badia de Palma de Mallorca, a base dels
dragatges efectuats pel Laboratori de Porto-Pi en la cam-
panya de 1915 amb el Vasco Núnez de Balboa. El treball és
digne d'elogi i mereix el seu autor i col•laboradors Dr. O. de
Buen, A. Galàn i demés, una coral felicitació per ser el primer

Revista 67 1

que amb aquest objecte es publica a Espanya, confiant que
n'aniran seguint d'altres. Lo que no podem elogiar tant és la
dispersió amb què es publiquen els treballs de l' Insti tuto Es-
panol de Oceanografia; unes voltes és Mònac, altres el Boletín
de Pescas, altres l'Espanola de Historia Natural, la Sociedad
Geogràfica, i ara l'Universitat de Madrid. Perden molt així,
per no coordinar-se ni arribar regularment a coneixement dels
interessats. Creiem que deuria haver-hi una publicació o sèrie
de publicacions especial per als treballs esmentats.

Instituto Espanol de Oceanografia. — No havíem tingut
ocasió de parlar fins ara d'aquesta organisació, deguda a
l'iniciativa, perseverància i entusiasme del professor Odon
de Buen. La primera disposició referent a ella, data del
14 d'Abril de 1914, si bé fins ara darrerament no s'ha re-
fermat. En principi, sembla que passen a dependir de l' Instituto
els laboratoris de Palma, Màlaga i el projectat de Vigo, estant
encara en Htigi el de Santander.

Sense endinsar-nos en qüestions interiors, sinó fixant-nos
únicament en l'interès científic general, i amh mires al mi-
llor profit, creiem sincerament una equivocació, donada la
manera de ser d'Espanya , l' organisació d'una entitat de
fins tan especials, amb completa independència de les altres
organisacions científiques espanyoles. Les lluites, el temps per-
dut, els personalismes que indefectiblement intervenen en tot
organisme aïllat, ocuparan al Dr. de Buen privant-lo en molt
de fer feina útil, a més que sempre es trobarà massa sol en el
treball científic, així com en les gestions per a medis materials,
subvencions, etc, etc. No hi ha cap dubte de que formant
part de la Junta d'Ampliació d'Estudis, com el Museo Nacional,
l'Institut d'investigacions prehistòriques i demés, haguera po-
gut desenrotllar l'I. O. E. una vida molt més ufana, obtenint
una publicació coordinada dels seus interessants treballs.

Una organisació semblant tampoc pot ni deu ser deslHgada
en absolut del Museo Nacional, ja que aquest necessita estar
en relació directa amb Laboratoris i Estacions d'observació,
experimentació, recol•lecció i investigació. I essent completa-
ment independents una de l'altra, sens cap lligament superior
comú a les dues entitats (no admitint com a Higament càrrecs

6/2 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

polítics, sinó tècnics), té d'esdevenir per força una duplicitat
d'instal•lacions i serveis. La separació pot venir quan la vida
de les dues organisacions hagi arribat a tal desenrotlle i la vida
científica espanyola sigui tan ferma i fructuosa, que per l'abun-
dància de personal i treballs i publicacions pugui sofrir-la
sens perjudici per a cap d'elles.

Amb la prevenció de que el personal superior té de pertà-
nyer al professorat, nosaltres no podem estar- i conformes de
cap de les maneres; pot haver-hi persones molt aptes per a
l'Institut i que no serveixin o no es trobin disposades per a
l'exercici de l'ensenyança (i).

De totes maneres, en serveis culturals val més que'n sobrin
que no que'n faltin, i saludem amb tot l' entusiasme del deixeble
a l'I. O. E., desitjant-li pugui sortejar amb honra i èxit els
innombrables esculls que trobarà sens dubte en cl seu camí.

Dirección General de Navegación y Pesca. — «Bole-
tín de Pescas». — Amb motiu del reial decret de 17 de
Febrer de 1917, queda pràcticament aquesta revista sota
la direcció tècnica de l'I. O. E. , de manera que ve a
ser com una mena de porta-veu d'aquest. Els treballs que
s'hi comencen a publicar referents a oceanografia demostren
l'íntima col•laboració entre l'Institut i la Direcció de Pesca,
que desitgem sigui profitosa per als fins científics d'aquell.
Rafel i Fernando de Buen hi publiquen algunes notes ictiològi-
ques ben interessants, Odon de Buen una descripció del La-
boratori de Messina amb un resum de l'oceanografia a Itàlia,
venint després l'extensa secció oficial del departament del
Ministeri de Marina, amb els consegüents informes, reials
ordres i reials decrets.

Institut Océanographique de Mònaco. — Els darrers tre-
balls publicats són:

«Etudes préliminaires sur les céphalopodes recueillis au
cours des croisières de S. A. S. le Prince de Mònaco 4.^ Note:
Chiroteuthis Portieri nov. sp.», per L. Joubin.

«Première campagne de l'Institut espagnol d'Océanographie
dans la Mediterranée>>, pel Director Prof. Odon de Buen.

(i) Vegis I. Bolívar, «Anuari Junta de Ciències NaUirals, 1916, pàg. 276.

Revista 673

«Sur les Amphipodes du genre Cyphocaris Boeck recueillis
par la Princesse-Alice au moyen du filet Richard à grande
ouverture», per Ed. Chevreux.

«Notice préliminaire sur quelquss espèces nouvelles ou rares
des Poissons provenant des croisières de S. A. S. le Prince de
Mònaco», par Louis Roule.

Académie des Sciences, París. — En els «Comptes-rendus»
de Gener de 1917 publica un treball de L. Roule sobre el
desenrotlle larvari del gen. Mugil (llísseres), a base d'estudis
fets en la Zoologische Station de Nàpols, amb exemplars de
M. cJiclo, M. auratiis i M. capito.

Sociedad de Oceanografia de Guipúzcoa. — Publica di-
ferents notes ictiològiques i meteorològiques, alguns resums
d'exploracions oceanogràfiques i descripció de Laboratoris i
organisacions estrangeres, i detalls de l'organisació i funciona-
ment de ri. O. E.

Société Zoologiaue de France. — Publica alguns treballs
d'interès per a nosaltres, entre ells un de Caullery et Mes-
NIL sobre un Enteropneuste nou per a la fauna francesa,
altres del mateix autor sobre Cucs anèlids, i algas blanques
(Lithothamnion); de L. Fage sobre Gohius mediterranis, altre
sobre mixosporidis, paràsits dels peixos, procedents de Ros-
koff, pel professor Georgevitch, etc.

Noves estacions marines. — En primer lloc tenim de do-
nar compte de l'esmentada ja de Messina situada sobre
el replà de Sant Ranieri. Té uns 50 metres de llarg per
14 d'ample, amb un cos central de dues plantes i dos
laterals d'una sola. A més dels laboratoris de treballs per als
investigadors, hi ha els de Química, Física del mar. Fisiologia,
Fotografia, Embriologia, etc. Una descripció detallada es troba
en el «Boletín de Pescas», núms. 4 i 7, 1916-1917.

La del Llac Baikal, s.ota el patronatge de l'Acadèmia Na-
cional de Petrograd, està en vies d'execuc'ó, i no hi ha dubte
de que serà utilíssima per a l'estudi de la fauna lacustre
dels grans llacs siberians i central-assiàtics. Amb destí a ella,
un particular, D. A. Utorov, de Sibèria, ha fet un donatiu de
40,000 rubles.

La de Vigo, en organisació i estudi per part de I'L O. E.,

6/4 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

no havent començat encara els treballs en la mateixa. El lloc
és excel•lent per tots conceptes.

Aiximateix es parla d'una estació a Mahó d'estudis bio-
lògics en general, patrocinada pel Museo Nacional de Cien-
cias Naturales de Madrid, i d'una en la costa de VAmpurdà
per la Junta de Ciències Naturals de Barcelona. Aquesta està
desenrotllant el projecte d'organisació d'un Institut Oceano-
gràfic en nostra ciutat, havent senyalat ja l'emplaçament en
la secció marítima del Parc de Barcelona, cedida tota ella a la
Junta per l'Excm. Ajuntament. — Josep Maluquer.

BIBLIOGRAFIA GEOLÒGICA

Adaro (L. de). — Criaderos de hierro de Asturias. Memorias del Ins-
tituto Geológico de Espana, 1916. Extensa Memòria de 676 pàginas,
muchos dibujos, croquis, mapas y fotografías, que como era de espe-
rar de la laboriosidad y profundes conocimientos de su malogrado
autor (falleció antes de la publicación del trabajo, el 21 de Octubre
de 191 5), comprende un detallado estudio sobre Geografia, Geologia,
Tectònica, Paleontologia y Mineralogia de la región. Ante la imposi-
bilidad de resumir en poco espacio el contenido de tan valioso tra-
bajo, damos a conocer el cuestionario de la obra.

Empieza con una nota històrica de los yacimientos y su explota-
ción, desde los romanos hasta nuestros días; los restantes capitulos
son: Distribución estratigràfica de los minerales de hierro de Astu-
rias y su relación con la Tectònica general. Criaderos del terreno càm-
brico y estudio de este terreno. Id. del silúrico, Id. del devònico. ídem
del carbonífero, Id. de Ics ten"enos secundarios. Id. de los terciarios.
Resumen de las reservas efectivas y probables de Asturias. Desen-
volvimiento, estado actual y porvenir de la mineria del hierro en
Asturias. Id. de la siderúrgia.

A r o b ú ( N . ) — Existence de la faune a Hipparion dans le Sarmetien
du bassin de la mer de Màrmara et ses consequences pour la classifi-
cation du Niogène dans l'Europe sud-orientale. Comp. R. de l'Aca-
démie de Sciences de Paris, 1916.

B e 1 o t ( E . ) — Contribution à l'étude des causes du volcanisme.
C. R. de l'A, de S. de Paris. 1916.

C a n u ( F . ) — Les Bryozoaires fossiles des Terrains du Sud-Ouest de
la France: con dos làminas. Bull. S. Geol, de France, t. XV.

Cazurro, San Miguel y Serradell. — Nota sobre una
excursiòn a Tarragona. Bol. S. E. de H.^ Natural, 191 6. Contiene un

Revista 675

breve relato de la excursión, algunas consideracioncs sobre el trabajo
de explotación de la cantera romana llamada del Mcdol, de la que
proceden los sillares de la muralla romana y buena parte de las piedras
de los demàs monumcntos antiguos, incluso la Catedral; en cambio
es inadmisible que los enormes bloques de la muralla ciclópea fueron
extraídos de dicha cantera, siendo entre otras razones, la mas funda-
mental, que las piedras de esta muralla son calizas compactas del pe-
ríodo cretàcico y las del Medol son de la època miocena. Es notable la
semejanza entre esta cantera y la del Borutal, cerca de Ni mes, de
cuya piedra està construído el anfiteatro de Nimes. La roca del Medol
es una caliza amarilla, brechosa, compacta y mas o menos alyeolar
o cavernosa en las superfícies expuestas a la intempèrie; està consti-
tuïda por fragmentes de concha sobre cemento calizo; los elementos
extranos son arcilla y cuarzo, en escasa proporción. En el hondo que
forma la cantera recogieron los excursionistas abundante y variada
fauna de moluscos terrestres, consignàndose en la nota las diversas
espècies encontradas.

Choffat (P.) — Sur le volcanisme dans le litoral portugais au
Nord du Tajo. C. R. de l'A. de S. de Paris, 1916.

Dalloni. — Le Dartonien marin dans les Pyrénées. C. R. de la A. de
S. de Paris, 1916. Trata de los Pirineos aragoneses y catalanes.

Dalloni. — Recherches sur le periode ncogène dans L'Algérie Occi-
dentale. B. S. Geol. de France. t. XV,

Dant in Cereceda. — Acerca de una nueva localidad espanola
de la creta o tiza. Bol. S. E, de H. Nat., 19 16. Se refiere la nota a un
ejemplar de dicha substància, procedente del mioceno de La Muela
de Aragón (Zaragoza).

Dantin Cereceda. — Acerca de la costra caliza superficial en los
suelos àridos de Espafía. Id. íd.

Dantin Cereceda. — Los lignitos del ncógeno continental de
La Alcarria. Id., íd. Nota que contiene varios detalles interesantes
sobre topografia, hidrografia y estratigrafía de la región: extendién-
dose màs para La Fardana, cerca de Lupiana (Guadalajara), donde
se encuentra una formación de lignito lacustre, con fósiles en su base,
que permiten asignarla, siquiera sea proVisionalniente, una edad
sarmatiense; acompanan al trabajo cuatro cortès gcológicos.

Dantin Cereceda. — Acerca de la edad sarmatiense de los lig-
nitos de La Alcarria. Bol. S. C. H. Nat., 191 7. Da a conocer varios
ejemplares de fósiles del g. Melanopsis encontrados en capas inmedia-
tamente debajo del lignito y en el lignito mismo: el autor las clasifica
como M. callosa, var. curta Locard, característica del sarmatiense.

Dantin Cereceda. — Sobre las películas férricas en los suelos
àridos de Espana. Id., íd.

Dehorne (Ivonne). — Sur un Stromatopore milléporoïde du
portlandien. Comp. R. de l'A. de S. de Paris, 19 16.

Dehorne — (Ivonne). — Sur un Stromatopore nouveau du Lusi-

676 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

tanien de Coimbra ( Portugal ); con dos figuras. C. R. de l'A. de S. de
Paris, 1917.

Dehorne (Ivonne). — Sur une espèce nouvelle de Stromatopore
du Calcaire a Hippurites-Actinostroma Kiliani. Id. íd.

Deperet (Ch.) — Monographie de la faune de Mammifères fossiles
du Ludien inférieur de Cusel-les-Bains (Gard). Id. íd.

Interesantísimo trabajo que establece una curiosa etapa de evo-
lución entre la fauna del yeso de París y la de las areniscas barto-
nicnses del Costrais. El autor ha podido estudiar las mutaciones inter-
medias y sigue piso por plso, de una parte, las variaciones descen-
dientes y de otra las ancestrales de cada espècie. Demuestra la exis-
tència de importantes emigraciones lutecienses que han motivado
la renovación de la fauna de mamíferos terrestres del eoceno' en
Europa.

Deperet (Ch.) y Gentil (L.) — Sur une faune miocène
supérieure marine (Sahelienne) das le R' orb. (Maroc occidental).
Id., íd.

Dollfus (G. F.) — Etude sur la Molasse de l'Armagnac. Bol. S.
Géol. de Francc, 19 16; con dos làminas y varios dibujos. Consta
de tres capítulos: I. Descripción de los yacinaientos. II. Descripción de
los fósiles. III. Comparación de la fauna malacológica de Sausan
con las faunas vecinas. Al final del trabajo, inserta una nota de algun
interès para nosotros; el autor admite que la fauna del mioceno de
Palència estudiada por Hernàndez Pacheco y la de Sausan son sin-
crónicas y ambas burdigalienses; el citado geólogo espafiol la consi-
dera de edad tortoniense.

Douville (H,) — Le crétacé et le terciaire aux environs de Thones
(Haute-Savoic). C. R. de l'A. de S.c de Pans, 1916, con dos figuras.

Douville ( H . ) — L'avant-pays à l'ouest de la Chaine des Pyré-
nées. C. R. de l'A. de Se. de Paris, 1917.

Douville (H.) — Les Orbitoides de l'ile de la Trinité. Id., íd.

Douville (R.) — Les Cosmocératides, histoire d'une famille
d'Ammonites. C. R. de l'A. de Se. de Paris, 19 16.

Du parc (L.) y Grosset (A.) — Etude comparec des gites
platinifères de la Sierra de Ronda et de l'Oural. Mem. de la S. de
Phys. et de H. Nat. de Genève, 1916. El estudio se hizc con objeto
de poder determinar si efectivamente eran idénticas las rocas de
Ronda y las platiníferas de los Urales y si podria explotarse allí el
platino. Desde luego podemos anotar como primera conclusión,
que a ambas regiones es común la abundància de rocas eruptivas
bàsicas, ricas en olivino. Los autores describen estàs rccas, las ser-
pentinas que proceden de su alteración y las rocas metamórficas del
país.

El platino, descubierto primeramente por D. Domingo de Orueta,
resulta ser una mezcla de dos formas de platino: una, la mas abun-
dante, es de color blanco y brillante; la otra es negra y mate; esta se

Revista 677

deja atraer por el imàn, aquella no. Los autores han encontrado, ade-
màs de este preciado metal, Osmio, Paladio, Cobre, Hierro, Níquel y
Rhodio?

Es muy interesante el estudio comparativo de los yacimientos
del Ural y del S. de Espana, del cual deducen que no existe ninguna
analogia entre unos y otros.

Dividen todos los yacirnientos priniarios de platino conocidos
en tres tipos: i.° Dunitico; 2.° Piroxénico; 3.° Peridótico.

Fallot (P.) — Sur la Géologie de l'ile de Ibiza y Sur la tectonique
d'Ibiza. C. R. de l'A. de S. de Par!s, 1917. Considera la isla consti-
tuïda por dos macizos raontanosos, separades por una depresión,
que es en su nxayor parte cuaternaria. La tectònica parece ser muy
complicada y las montanas se componen de varias series tectónicas,
empujadas desde el SE.; estàs series son: las de Ibiza, de Sirer-Rey
y de Eubarca; la primera està constituïda por materiales secundarios,
la segunda presenta ademàs el mioceno y cabalga sobre la primera.

Fallot (P.) — Sur la présence de l'Aptien dans la S,^ de Majorque
(Baleares). C. R. de l'A. de Se. de Pans, 1916.

Faura y Sans. — Contribución a la fauna braquiopódica astiense
de Vilacolum. Bol. S. E. de H. Nat., 19 16. Breve nota en la que se
da cuenta del hallazgo de dos espècies de braquiópodos no citados
de esta localidad; Argiope decoUata Chemnitz y Megerlia truncata L.
Termina la nota con una lista de las espècies fósiles conocidas de este
yacimiento.

Faura y Sans, — Caracterización de la fauna briozoaria del Maes-
trichienze en el Monte Perdido (Pirincos Centrales del Alto Aragón).
Bol. S. E. de H. Nat., 191 7. Después de una breve indicación de las
condiciones de yacimiento y conservación de los fósiles, hace un
resumen bibliogràfico de lo publicado sobre esta región. El autor
ha enviado a consulta a M. F. Canu, quien ha reconocido diez espècies
diferentes, algunas probableraente nuevas. Abundan ademàs Orbi-
toides apiculata y Calcarina calcitropoides.

Fernàndez Navarro. — Sobre traducción espanola de algunos
términos frecuentemente empleados en Glaciología. Bol. S. E. de
H. Nat., 1916. Importante trabajo, que reúne los términos cientificos
usados en diversos idiomas, en las publicaciones sobre glaciares
actuales y cuaternarios. Para cada termino indica las palabras corres-
pondientes en francès, alemàn y castellano; cuando no existe equiva-
lente en nuestro idioma, el autor propone el que cree mas conveniente
o conserva el extranjero. Ademàs da una deíinición para cada ter-
mino y en muchos casos hace observaciones muy atinadas.

Fernàndez Navarro, — Notas petrogràficas. Id., íd. Describe
una diorita cuarcífera de Peguerinos (Àvila), una halleflinta de la
misma localidad; una toba andesítica de Santa Elvira (Granada),
que es interesante porque describe una erupción explosiva moderna
en este punto; un basalto nefelínico de Canencia (S.^ de Guadarrama)

678 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

también de gran interès, porque hasta la publicación de esta nota
no se tenia noticia de la existència de rocas efusivas modernas en la
coidillera Central.

Fernàndez Navarro y Gómez de Llar ena. — Datos
topológicos del cuaternario de Castilla la Nueva, con 13 fotograíías
y 5 dibujos. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales,
Sèrie Geològica, n.° 18. Se dedica el trabajo a la descripción de la espe-
cial topografia creada por la acción erosiva de las aguas corrientes
durante los tiempos posteriores al diluvium, sobre la meseta terciària
recubierta por un grueso mantó de materiales aluviales, que se trans-
formo en una llanura poco accidentada.

Fontseré (E.) — Sobre un centro de actividad sísmica en el alto
Essera. Memorias de la R. A. de C. y A. de Barcelona, t. XII, 1916.
El autor desci'ibe un íoco sísmico dçsconocido hasta entonces para
la ciència, aunque bien conocido de los habitantes de la región com-
prendida entre los cursos superiores del Essera y del Noguera Riba-
gorzana. Establece sus àreas epicentral y macrosísmica y fija, con
aproximación grande, el epicentro en la S.^ Negra, entre Carler y
Cestaneza. Acompanan al trabajo un mapa de isosistas muy deta-
llado, un cuadro con las principales constantes sísmicas, sismogramas
obtenidos en los observatorios del Ebro y Fabra y un cuadro de datos
macrosismicos obtenidos gracias a la actividad del prof. Fontseré.
En Benasque, Cestaneza y Criste alcanzó el grado VII de la escala
de Mercalli. Termina la Memòria con un resumen, en el que el autor
supone la existència de algunos focos de actividad, aun no determi-
nados, en la parte S. de los macizos de la Maladeta.

Fontseré (E.) — Nota sobre el temblor de tierra ocuirido en
Arenys de Mar el 27 de Abril de 1916, con un mapa de isosistas y
un cuadro de datos macrosismicos. Memorias de la R. A. de C. y A. de
Barcelona, t. XIII, 1917. El epicentro està en el mar a poca distancia
de la costa, frente a la playa en que desemboca la Riera de Arenys;
en el epicentro alcanzó el grado VI de la escala de Mercalli.

Fontseré (E.) — Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en la
costa de Levante el 15 de Junio de 1916, con un mapa y un cuadro.
Id., íd. Del examen del mapa de isosistas se deduce que el epicentro
no ha sido único, sine que se pueden reconocer tres àreas epicentra-
les: una, la mas importante, en el mar, frente a Canet; otra en Teyà
y la tercera en Montmeló. Al terremoto precedieron ruidos sísmicos.

Fontseré (E.) — Nota sobre los terremotos alicantinos de Noviem-
bre y Diciembre de 19 16, con un mapa de isosistas y tres cuadros de
datos. Id., id. La mayor intensidad no pasó del grado VII de la escala
de Mercalli.

Fontseré (E.) — Nota sobre los temblores de tierra ocurridos en
la región de Teyà del 9 al 12 de Diciembre de 1916, con un cuadro.
Id., íd.

Fontseré (E.) — Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en Bell-

Revista 679

munt de Ciurana el 26 de Enero de 19 17, con un mapa y un cuadro.
Id., íd. En el epicentre alcanzó el grado V de la escala de Mercalli.

Fontseré (E.) — Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en Coti-
llas (Múrcia) el 28 de Enero de 1917, con un mapa y un cuadro. ídem
idem. En el epicentro llego al grado VII de la escala de Mercalli.

Fontseré (E.) — Catalogo provisional de los terremotos catalanes
ocurridos en los siglos XVIII y XIX. Id., íd.

García de Cid (F.) — Hallazgo de formaciones lacustres pliocé-
nicas en Montroig (Tarragona). Bol. S. E. de H. Nat., 19 16. Bieve
nota en la que se da cuenta de esta formación no citada ni consignada
en los mapas y monografías geológicas. Menciona siete espècies de
fósiles recogidas por el autor.

Garrigou (F.) — Sur l'ancienneté et le mode de formation de l'eau
à la surface de la terre. C. R. de l'A. de Se. de Paris, 1916.

Gentil (L.) — Sur le miocène supérieur marin (Sahelien) de l'Ouest
AIgérien. C. R. de l'A. de Se. de Paris, 19 17.

Glangeaud (Ph.) — Le cratère-lac Pavin et le volcan de Mont-
chalin (Puy-de-Dòme), con un corte geológico. C. R. de l'A. de Se. de
Paris, 1916.

Glangeaud (Ph.) — Le substratum du massif volcanique du
Mont-Doré, ses zones effondrées et ses vallées prevolcaniques. C. R. de
l'A. de Se. de Paris, 19 17.

Glangeaud (Ph.) — Les tourbières, les lacs et les anciens lacs
glaciaires du massif volcanique des Mont-Doré. C. R. de l'A. de Se. de
Paris, 1917.

Glangeaud (Ph.) — Les elements du relief du Massif volcanique
des Monts-Doré. Importance des domes, des dòmes-coulées et des
coulots crateriques. Id., íd.

Gómez de Llerena, — Bosquejo geogràíico -geológico de los mon-
tes de Toledo. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales.
Sèrie Geològica, n.° 15. 74 pàg. 2 mapas (topografico y geológico),
16 fotògraf ías, 7 cortès geológicos y un resumen en alemàn. El autor
hace un detenido estudio de este sistema orogràíico, que considera
independiente del Ibérico, de su topografia y de la estructura geolò-
gica; reconoce una formación granítica, otra gneísica, los terrenos
càmbrico y silúrico concordantes generalmente, aquél con dos hori-
zontes; el de las calizas con Archaeocyatus y el de las grauvacas con
Ellipsocephalus Pradoanus Barr; y el silúrico completo y rico en
fósiles. El granito ha metamorfoseado el càmbrico y el silúrico,
siendo, por tanto, de edad posterior a este ultimo. Estudia después
las ranas o Uanuras aluviales de edad cuaternaria, comprendidas
entre las alineaciones montuosas. Termina el trabajo con un capi-
tulo dedicado a la tectònica geològica y a la rogenia de los montes
de Toledo; en él demuestra que esta región aparece plegada y frac-
turada por movimientos erogénicos contemporàneos de los que ori-
ginaren las cadenas hercimanas; los pliegues se dirigen de E. a W. y

68o Junta de Ciències Naturals de Barcelona

de NW, a SE.; las fallas forman una rcd cuyas líneas se cortan en
àngulo recto.

H a u g ( E . ) — La tectonique du Massií de la Sainte-Baumc, con tres
mapas geológicos y un corte. Bull. S. Géolog. de France, 1916.

Herle(E. yj.) — Les dunes continentales des landes de Gascogne.
C. R. de l'A. de Se. de Paris, 1916.

Hernandez Pacheco. — Pinturas prehistóricas y dólmenes
de la región de Alburquerque (Extremadura). Bol. S. E. de H. Nat.,
1916. Empieza el trabajo con un' estvidio sobre la distribución de las
pinturas prehistóricas en Extremadura central, al que sigue otro
sobre los dólmenes y túmulos. Estudia después la edad de estos mo-
numentos y los objetos en ellos encontrados. Ilustran el texto 4 foto-
grafías y 10 íiguras con muchos dibujos.

Hernandez Pacheco. — Hallazgo de tortugas gigantescas en
el mioceno de Alcalà de Henares. Bol. S. E. de H. Nat., 1917. La
cstratigrafía de la meseta miocena en Alcalà y en los Santos de la
Humosa (Guadalajara), està detallada en dos cortès que acompanan
al texto; en la primera localidad la base es de arcilla y arenas finas,
sigueu marga, arcilla, caliza grumosa, arcilla y marga; sobre esta
sèrie descansan espesas capas de arenas con cantos rodados, e inter-
caladas en ellas dos capas de margas verdosas con tortugas; viene
después un banco de conglomerados y corona la formación la caliza
grumosa. En los Santos de la Humosa, encima de las arcillas y arenas
finas de la base se encuentra la marga verdosa con tortugas, conti-
núan arcillas, después un banco de caliza, encima una espesa capa
de marga yesífera, que pasa a una marga blanca cada vez màs rica
en caliza, hasta que en la cima aparece la caliza de los pàramos. Las
tortugas parecen pertenecer a una espècie nueva. Al final del Tor-
toniense y quizàs el Sarmatiense, abundarían extraordinariamente
las tortugas gigantescas en las llanuras pantanosas del terreno mio-
ceno.

Hubert (H.) — Les diabases du Foute-Djalon et leurs phéno menes
de contact. C. R. de l'A. de Se. de Paris, 1917.

Jourdy (le General). — Note complémentaire sur les ori-
gines orgàniques des Dolomies sédimentaires. Bull. S. Géolog. de
France, 19 17. El trabajo bastante extenso, està desarrollado según
el siguiente cuestionario. I. Método y resultados anteriores. II. Nuevos
anàlisis. III Aplicación de estos datos químicos a la Geologia. IV.
Comprobación experimental. V. Coordinación necesaria.

Lacrois (A.) — Sur quelqucs roches volcàniques mélanocrates des
Possessions françaises de l'Océan Indien et du Pacifique, con varios
anàlisis químicos. C. R. de l'A. de Se. de Paris, 1916.

Lacrois (A.) — La constitution des roches volcàniques de l'ex-
tréme Nord de Madagascar et de Nosybé; les ankaratntes de Mada-
gascar en general, con varios anàlisis químicos. Id., íd.

Lacrois (A.) — Les lavas à Haüyní^ d'Auvergne et leúrs enclaves

Revista 68 1

homéogènes; importance théorique de ces derniers. C. R, de l'A. de
Se. de Paris, 19 17.

Lamber (J.) — Note sur~quelques échinides de la grande oolithe
(Bathonien) et du Callovien du massif de Porto-de-Moz (Portugal),
con 20 dibujos. ComunicaçóesTdafComissàoTdo Servi ço Geol.° de
Portugal, t.° XI, 1 9 16. - —

Lanquine (A.) — Sur un Ophiuridé du Rtiétien des Alpes-Mari-
times; con una làmina y 5 dibujos. Bull. S. Géolog. de France, 1917.

Lapparent (J. de). — Sur les brèches d'àge crétacé des environs
d'Hendaya. C. R. de l'A. de Se. de Paris, 1917.

Lapparent (J. de). — Sur un Faraminifere de la craie des
Alpes et des Pyrénées. Id., íd.

M a r t y ( P . ) — Magnòlia fossile des Arkosas de Ravel (Puy-de-Dóme);
con 18 dibujos. Bull. S. Géolog. de France, 1916.

Meunier (St.) — Ob?ervation sur l'absence de facies pélagique
dans la sèrie sédimentaire. C. R. de l'A. de Se. de Paris, 1916.

Morgan (J. de) — Observations sur la Stratigraphic et la Paléon-
tologie du Falconien de la Touraine; con un bosquejo topogràfico,
cuatro cortès geológicos y 62 dibujos de fósiles. Bull. S. Géolog. de
France, 19 16.

Morgan (J. de). — Note sur les MoUusques Brachiopodes des
Faliens de la Touraine, con 60 dibujos. Id., íd.

Morgan (J. de). — Observations sur les Auriculidés du Falunien
de la Touraine; con 68 dibujos y dos mapas de distribución geogrà-
fica y àrea de dispersión de los auricúlidos actuales. Bull. S. Géolog.
de France, 1917.

Navarro Neumann (M. S.) — Enumeración de los terremotos
sentidos en Espana durante el ano de 1914 al 1915. Bol. S. E. de
H.^ Nat., 1916. Interesante catalogo de los terremotos identificades,
agrupades por regiones y dentro de cada una de ellas por focos o
epicentres, anotando para cada uno,.los datos sísmicos que se cono-
cen, observatorio de que proceden y persona que los ha suminis-
trado. Incluye cuatro cuadros, dos para los focos, regiones, localida-
des, provincias, número de días sísmicos, íd. de sacudidas e intensi-
dad de èstas; las otras dos con las intensidades y la distribución en
el ano de los terremotos.

Navarro Neumann (M. S.) — Ensayo sobre la sismicidad
del suelo espanol. Bol. S. E. de H.* Nat., 191 7. Importante Memòria
que reúne gran número de datos sobre terremotos de nuestra penín-
sula y que comprende, ordenades en cuadros, los terremotos màs no-
tables sentidos en Espana desde los tiempos màs remotes hasta 191 5.
En un cuadro distribuye cronológicamente, por regiones y territorios,
los principales períodos sísmicos que han agitado el suelo de Espana.

Navarro Neumann (M. S.) — Datos referentes a la sismici-
dad de la porción oriental de la Península Ibérica. Memorias R. A. de
C. y A. de Barcelona, t. XIII, 19 17.

45

682 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Obermaier (H.) — El hombre fósil. Comisión de investigaciones
paleontológicas y preliistóricas, n.° 9. Consta de 397 pàginas, 122 figu-
ras, I mapa de Europa y 18 hermosas làminas. El autor de este impor-
tante trabajo se ha propuesto reunir todos los datos y estudiós dis-
persos sobre la historia, repartición y cultura del hombre prehistó-
rico en nuestra Península, y tanto por la rica ilustración como por lo
ameno de su texto, es actualmente la obra clàsica de Prehistòria
para los espanoles. Puede considerarse dividida en dos partes; una
general que contiene todo lo refercnte al Hombre fosil, geologia cua-
ternaria, descripción general y distribución geogràfica del Paleolítico;
y otra que estudia la Península durante el cuaternario y su Prehis-
tòria. Termina con un capitulo dedicado al conocimiento de las
fases de transición del cuaternario a la actualidad geològica.

Obermaier (H.) en colaboración con Cara n delí (J.) —
Contribución al estudio del Glaciarismo cuaternario de la Sierra de
Gredos. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Sèrie
Geològica n.° 14. Consta de 54 pàginas, 17 fotograíías, 19 dibujos y
im resumen en alemàn. En esta Memoiia quedan fijadas la real exis-
tència y verdadera extensiòn del Glaciaiismo en esta parte de la Cor-
dillera Central, que sin duda estuvo cubierta por los hielos en los
tiempos cuaternarios y daba origen a dos grandes glaciares, cuyo
espesor debiò alcanzar 250 m.; entonces el límite de las nieves per-
petuas bajaba en esta Sierra a 1,800 m. Descríbense en este tra-
bajo con todo detalle las diversas huellas del Glaciarismo cuaternario
y se compara el íenòmeno con los anàlogos de las demàs Cordilleras
de la Península.

Obermaier (H.) en colaboración con Carandell (J.) —
Los Glaciares cuaternarios de Sierra Nevada. Id., íd., n.° 17. Obra
de 86 pàginas, i mapa, 22 fotograíías, un dibujo esquemàtico repre-
sentando el aspecto de la montana y los glaciares en la època cua-
ternaria, y 13 dibujos de los fenòmenos glaciares que describen.
Después de un breve resumen geogràfico y geològico y de un deta-
llado estudio bibliogràfico, contiene el trabajo una exposiciòn orde-
nada y metòdica de todas las Observaciones efectuadas por el autor
en esta regiòn; en el capitulo final estudia el fenómeno glaciològico
en conjunto, sus relaciones con los fenòmenos anàlogos de otras cor-
dilleras de la Península, y establece el límite de las nieves perpe-
tuas, durante el cuaternario en Sierra Nevada; este ultimo dato le
compara con la climatologia actual, principalmente con el límite de
las nieves perpetuas en la actualidad. En la època cuaternaria este
límite, en la vertiente S. estaria a unos 2,600 m., y en la N. a 2,400;
actualmente està a 3,800 y 3,600 respectivamente, de donde resulta
que no llega esta Cordillera a penetrar en la región de las nieves
perpetuas. Termina la Memòria con un resumen en alemàn.

Obermaier (H.) y Carandell (J.) — Los glaciares cua-
ternarios de la Sierra de Guadarrama. Id., íd., n.° 19 con 94 pàginas;

Revista 683

27 fotografías, i mapa glaciológico, un esquema orogràfico, dos es-
quemas reconstitución ideal de Penalara durante las última y penúl-
tima glaciación y 15 dibujos de los fenómenos que describen. El tra-
bajo està desarrollado con arreglo al mismo método y cuestionario
que el de los glaciares de Sierra Nevada y lo que de allí decimos es
aplicable al de Guadarrama. La altura de las nieves perpetuas cua-
ternarias en la penúltima glaciación seria de 2,000 m., y en la úl-
tima de 2,050 a 2,100; en el primer retroceso postglaciar se elevaria
a 2,130 y en el ultimo a 2,220; actualmente para la latitud de Pena-
lara el límite de las nieves perpetuas es de 3,200 a 3,300 m,, es decir,
a unos 900 m. por encima de la altitud màxima de la Sierra.
Orueta (D.) — Estudio geológico y petrogràfico de la Serranía de
Ronda. Memorias del Instituto Geológico de Espana, 191 7, 2 tomos,
uno texto y otro làminas, mapas y cortès geológicos. El texto de 571
pàginas es una obra de gran mérito, un estudio muy detallado y con-
cienzudo que se completa aún con la multitud de observaciones
personales y consejos sobre investigación petrogràfica, muy acerta-
damente intercaladas, para que puedan servir de guia y norma a
los jóvenes geólogos que aun no poseen la experiència y profundos
conocimientos que el sabio ingeniero de minas autor del trabajo rese-
nado. Empieza la obra por una detallada nota bibliogràfica que re-
sume y pone de manifiesto, analizàndolos minuciosamente, los cono-
cimientos e ideas que sobre esta región se tenían antes de que Orueta
publicarà su trabajo. El capitulo segundo se dedica a la descripción
geogràfica y principales rasgos geológicos; en él limita la Serranía,
como un macizo montanoso comprendido entre el Mediterràneo,
y las cuencas de los ríos Guadalhorce, Serrato, y Guadiaro, y por
fin la dividc en varias regiones naturales. Sigue el estudio de las rocas
eruptivas, que comprende dos capítulos; uno general y otro des-
criptivo. Para el autor la masa eruptiva constituye un batolito, que
se continua en profundidad; este macizo aparece cortado por diques
o filones de rocas àcidas, granulitas (aplitas) y plagiaplitas. La edad
de esta masa eruptiva parece ser carbonífera (Herciniana). La masa
principal se componc de rocas bàsicas, dunitas, harzburgitas, piroxeni-
tas, lerzolitas, dialaguitas, websteritas, noritas, gabros y serpentinas,
producto de alteración poi hidratación superficial o hidrotermal
de las anteriores.

Describe después minuciosamente los terrenos, valiéndose ademàs
de las opiniones de otros autores que le precedieron en el estudio de
esta comarca, de su observaciones que aportan gran número de va-
liosísimos datos nuevos.

Al metamorfismo dedica el capitulo XV. En él sienta que las for-
maciones estrato-cristalinas y cambriana, son anteriores a la intru-
sión de la roca eruptiva; trata también de fijar el orden de aparición
de las rocas eruptivas como sigue: primero rocas dioríticas, después
peridóticas y por fin aplitas (granulitas) y plagiaplitas. Supone que

684 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

las erupciones bàsicas son prehercinianas y hercinianas y las àcidas
posthercinianas, si bien anteriores al trias.

En el capitulo siguiente estudia la tectònica del país, sus elemen-
tos, fallas, y cortès geológicos; después compara los resultados de su
estudio con los datos que se poseen de la Cordillera Penibética
y con el N. de Marruecos; por fin es verdaderamente interesante en
este capitulo el resumen histórico-geológico de la región.

El ultimo capitulo se refiere a los Mmerales, rocas y demàs subs-
tancias aprovechables industrialmente y a las aguas minerales. A
pesar de que toda la obra se conserva al mismo nivel, hay una parte
en este capitulo que interesa sobremanera y que seguramente ella
sola ha motivado la obra toda; nos referimos al descubrimiento y
posible explotación del platino, asuntos ambos extensamente des-
arroUados; es de gran valor también los datos que aporta sobre la
fac-lidad y ventajas que reportaria la fabricación de cromatos, ferro-
cromo y ferroniquel, cosa muy posible en esta comarca.

Palacios (P.) — Un afloramiento de Basalto en el terreno crc-
tàceo de Navarra. Bol. Inst. Geol. de Espana. 191 6. La roca aflora
a dos kilómetros al NO. de Acedo, interestratificada en calizas mar-
gosas del cenomanense.

Pina de Rubies. — Litoquímiea de la Sierra de Kalpak-karausky
(Rusia). Parte microgràfica por L. Duparc y R. Sabot. Trabajos del
Museo Nacional de Ciencias Naturales. Sèrie Geològica n.° 16. Con
un mapa petrogràfico, dos microfotograíias y varios triàngulos de
Osann para repres'entaciòn gràfica de la constituciòn química de dichas
rocas. Se describen Gabros olivínicos, Troctolitas, Piroxenitas, Du-
nitas, Karauskita, variedad nueva de dunita sideronítica que se
caracteriza por la presencia de cristales idiomorfos de plagioclasa,
en relativa abundància, que corresponde a la bitownita con 90 por
100 de anortita y Epidotita anfibolífera. De todas ellas hacen un dete-
nido estudio macroscópico, microscópico y quimico, según el método
de Osann y de las condiciones de yacimiento. En el ultimo capitulo
se indican los métodos analíticos seguidos y termina expresando
según las normas americanas los resultados del anàlisis quimico de
estàs rocas.

Repelin (J.) — Sur de nouvelles espèces de Rhinocérotides de
l'oligocène de France. C, R. de l'A. de Se. de Pans, 1916.

Repelin (J.) y Joleand (L.) — Limites de l'aquitanien
marin dans la région provençale. C. R. de l'A. de Se. de Paris, 19 17.

San Miguel de la Càmara. — Origen y formaciòn de los
Magmas eruptivos, con una fotografia del autor. Memorias de la
Real Acadèmia de Ciencias y Artés de Barcelona, t. XII, 19 16. El
autor analiza las principales teorías y los hechos hasta entonces cono-
cidos, sobre la manera de formarse y la evolución que han de expe-
rimentar las lavas o magmas en el interior de la tierra antes de con-
vertirse en rocas.

Revista 685

San Miguel de la Càmara. — Rocas de la Garganta dol Ter,
entre el Pasteral y Susqueda (Gerona), Id., íd,, t. XIII, 1917. En
esta Memòria se describen varias rocas eruptivas y metamórficas,
la mayor parte no conocidas en esa región; se citan por vez primera
las siguientes: Granito de dos micas clorítico, hornblendita, porfirita
diorítica, diabasa cuarcífera, espilita, gneis clorítico, gneis com-
pacto micàceo andalucítico, gneis micàceo de dos micas y clorítica,
gneis andalucítico, gneis de inyección feldespàtica, anfibolita plagio-
clàsico-zoisítica y marmol con serpentina.

San Miguel de la Càmara. — Nota sobre algunas rocas de
San Andrés de Llavaneras (Barcelona). Id., íd. El autor estudia
varias rocas eruptivas y cita por primera vez de esta localidad:
aplita granítica, pegmatita gràfica, aplita diorítica, dos lamprofidos,
microaplita (aplita porfídica), porfidos graníticos y porfirita diorí-
tica.

San Miguel de la Càmara. — Estudiós sobre las rocas de la
Garganta del Ter. Arxius de l'Institut de Ciències de Barcelona.
Any IV, núms. 5 y 6. Dos Memorias en las que se estudia con todo
detalle una sèrie de rocas eruptivas y metamórficas, con un resumen
bibliogràfico sobre lo que hasta entonces se conocía de la región,
2 fotografías de la garganta del Ter y 2,7 microfotografías de las rocas
descritas; el autor describe por primera vez, las siguientes rocas:
porfidos artoclàsicos, ortofido epidotífero, y marmol micàceo-cipolino.

San Miguel de la Càmara. — Der vulcanismus in Spanien.
Deutsche Zeitung fur Spanien, núms. 18, 19, 22 y 26 de 19 17, con
6 fotografías. El autor presenta un resumen muy completo de las
regiones volcànicas de Espana.

Schrader (F.) — Sur une carte du Massif de Gavamie et du
Mont-Perdu. C. R. de l'A. de Se. de Paris, 1917.

Stuart-Menteath. — Sur les bassins intérieures des Pyrénées.
Da a conocer la constitución de las cuencas de Sare, Vera, Batzàn,
Baigorri y Roncesvalles, en cuyo fondo aparece un flysch cretàcico.
El autor supone que el borde de la cadena pirenaica que presenta
también dicho flysch, ha caído hacia el interior de las cuencas, ex-
poniendo varias razones para admitir esto y desechar la idea de que
sean las rocas antiguas las que han corrido y cabalgado sobre el
flysch, que en este caso habría quedado al descubierto merced a la
existència de varias ventanas tectónicas.

Vidal (L. M.°) — La Paz de la Tierra en Cataluna durante varias
épocas geológicas, con una fotografia del autor. Memorias de la Real
Acadèmia de Ciencias y Artés de Barcelona, t. XIII, 19 17. Memòria
interesantísima sobre Paleogeografía de Cataluna; después de expo-
ner la utilidad de tales estudiós y la conveniència de hacerlos par-
cialmente los geólogos de cada región, analiza el estado geogràfico
del suelo catalàn en las cuatro grandes Eras geológicas (primària,
secundaria, terciària y cuaternaria). En cada una de ellas estudia las

686 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

vicisitudes de Catalana, su extensión continental y marina y los fenó-
menos orogénicos y epirogénicos que determinaren el estado geo-
gràfico actual. Se detiene mas en la Era terciària, explicando la for-
mación del Pirineo, del Montserrat y de la costa actual, nacida por
hundimiento de un gran macizo continental que se prolongaba mucho
en el Mediterràneo, però sin llegar a unirse con la Tirrénida. Durante
el oligoceno Cataluna estaba en gran parte ocupada por un enorme
lago. Termina con la Era cuaternaria que retoco poco el cuadro dibu-
jado por las enérgicas modificaciones terciarias y a la cual senala como
hecho mas saliente la gran actividad volcànica del extremo NE.

Vidal ( L . M . " ) — Edad geològica de los lignitos de Selva y Beni-
salem (ÏNIallorca) y descripción de algunas espècies fósiles. Memorias
de la R. S. E. de H.'' Nat., t. X, 1917, con tres hermosas làminas que
contienen -^y fotografias de las espècies fósiles que se describen en el
trabajo. La edad de estos yacimientos de lignito ha sido muy discu-
tida; el autor hace un anàlisis de las diversas opiniones sustcntadas
hasta 1879 que el mismo autor publico un trabajo en el que las consi-
deraba como de la base del numulítico. Los recientes estudiós del
ilustre paleontólogo espanol le permiten fijar definitivamente la edad
cretàcica de dichos lignitos. Ahora bien, como entre las espècies fósiles
encontradas està la Clausilia Beaumonti considerada como del ter-
ciario y con ella aparece el g.° L^'chnus característico del garum-
nense, hay que admitir o que esta clausilia ha hecho su aparición
en el cretàceo superior, o que el Lychnus penetra en el terciario; cl
autor cree màs procedente lo primero. En la segunda parte de la
Memòria dedicada a la Paleontologia de esta formación lacustre,
describe trece espècies, nueve de las cuales son nuevas para la cièn-
cia y un genero el Lychnopsis también nuevo,

Welsch (J.) — Constitution géologique du Marais poitevin. C. R. de
l'A. de Se. de Paris, 1916.

L a R, S. E. de H.a Nat. ha publicado recientemente el indi ce general de
lo contenido en sus publicaciones, desde el tomo I al XXX de los
Anales. del I al IX de las Memorias y del I al XV del Boletin, refe-
rente a la Geologia. Este indice así como el de las demàs ramas de
la Historia natural era esperado con impaciència, por lo pesado que
resultaba la consulta de tan valiosa publicación. — ^I. San Miguel.

NOVES BOTÀNIQUES

Una de les publicacions més importants ha sigut la conclusió
del treball monogràfic sobre les LLEGUMINOSES, intitulat
Ètude analytique et phytogéographiquc des Légumineuses, publicat
pel botànic Louis Capitaine en el «Bulletin de Géograp'iie bota-

Revista 687

ni que» (Le Mans-Sarthe). Fer la síntesi d'un grup tan difícil
de reconèixer i de tanta extensió, és verament un treball d'au-
dàcia científica, que el novell doctor ha portat a terme amb
magistral saviesa, encara que reduït a la determinació precisa
dels gèneres. Adopta, com tots els botànics moderns, la divisió
del dit grup en les tres famílies de les P apili onàcies, Cesaipinàcies
i Mimosàcies, de les que descriu també les tribus. Les claus
dicotòmiques fins a arribar als gèneres són d'una claretat ad-
mirable, a la qual subordina l'autor, amb acertat criteri, les
altres condicions que es podrien exigir en aquesta mena de
treballs. Fa estats generals dels diversos grups, així que els ha
estudiat; adueix les aplicacions més importants de les principals
espècies i fineix sa meritòria elocubració amb 27 mapes, on
representa la distribució geogràfica de les tribus i famílies pe
gràfiques i puntuat de perfecta execució.

— M. H. Soudre publica en el mateix Bulletin»: Matériaux
pour l'étude du genre HIERACIUM. Lo difícil de distingir les
espècies en aquest gènere, prou cèlebre pels nombrosos híbrids
que constantment es van descobrint, circumstància que embo-
lica la dita dificultat en lloc de facilitar-la, dóna importància a
lo que sobre d'ell s'escrigui quan 10 és per botànics de la talla
d'En Soudre.

— Les CAREX de France, par H. Léveillé et C. Blin. La
Caricologia constitueix un estudi gens fàcil i no gaire atractívol
per les formes de les espècies, objecte de son estudi. Els noms
dels botànics que han escrit la monografia de les de França,
particularment el del Secretari perpetu de l' Acadèmic Interna-
tionale de Géographie Botanique, són la millor garantia en el
resultat d'un seriós treball.

— El liquenòleg H. Olivier dóna a l'estampa un estudi mono-
gràfic notable sobre Les LECIDEA de la flore d'Europe. Apareix
en els «Butlletins» de l'Académie de Géograp lie Botanique.

— Entre les publicacions més importants relatives a Botà-
nica sistemàtica pot citar-se: Enumeración y distrihución geo-
gràfica de las MUSCÍNEAS de la Península Ibérica, por Casares
Gil (A.); porta la data de 1915.

— Al començament de 1916 finí una meritòria vida científica
consagrada particularment a la Paleobotànica durant 40 anys

C88 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

C. R. Zeiller. Esmerçà sa activitat incansable en el coneixement
peculiar de les flores percica i carbònica. De nostra terra se li
havien dirigit consultes relatives a les espècies de nostres jaci-
ments fossilífers pertanyents a dits terrenys.

— El D. Dunn, aprofitant l'immens material reunit en el
Jardí Botànic de Kew, ha publicat un complet estudi de les
LLABIADES de la Xina.

— Flora Melitensis nova intitula el Dr. A. C. Gatto a la
flora per ell publicada sobre l'illa de Malta, reunint els conei-
xements anteriors referents a la mateixa. Cita fins 916 espècies
de plantes vasculars i 1,930 de criptògames. La flora de dita
illa és per demés semblant a la de Sicília. Conté qualques inte-
ressants espècies endèmiques.

— La revista portuguesa de C. N. «Broteria», en sa sé pie
botànica, fa cone xer notables espècies de MOLSES de la Pe-
nínsula en una nota del Rnd. P. Alfons Luisier, de nacionalitat
suissa, encara que viu en aquesta, qui ha descobert una nova
espècie del gènere TRIQUETRELLA, que es considerava fins
ara com limitat a l'hemisferi S., i una altra corresponent al
gènere BRACHYMENIUM, que sols es coneixia de les regions
tropicals i subtropicals.

— El Asplenum glandulosum Lois., petita falguera xeròfila
de qual presència en nostra terra no se'n tenia notícia fins fa
poc, es va trobant en nous i nous indrets, quals cites es poden
consultar en el «Butlletí de l'Institució Catalana d'Història
Natural».

— La presència del Narcissus poeticus L. i del trèmol Po-
pulus trèmula L. a Collsuspina, testificada pel Rnd. P. Barnola,
són d'interès per a nostra flora, doncs dites espècies es tenien
com de les localisades als valls pirenencs i altres punts molt
aillats.

— En Vallromanas Barcelona) trobà el Rnd. P. Barnola la
hepàtica Frullania fragilifolia Tayl., no citada d'Espanya.

— Les Criptògames vasculars d'A^idorra les cita com a re-
sultat d'una excursió el Rnd. P. Barnola, afegint pròximament
la meitat més de les que es coneixien de la flora d'aquelles
valls. Es publicà dit treball en el «Butlletí de l'Institució Ca-
talana d'Història Natural», Desembre de 1916.

Revista 689

— L'extrema variabilitat de la Clematis cirrosa L. ha estat
palesament demostrada pel Dr. Font Quer en un treball
titulat Sobre la Clematis cirrosa L. de Menorca («Butll. Inst.
Cat. d'Hist. Nat.», 1916, n.o 6).

— JJEiiphorbia prostrata Ait. i el Rumex intermediusT>C.]\2j\
estat descoberts a Catalunya, prop d'Igualada, per En Ramon
Queralt; la primera és pròpia de l'Amèrica tropical occidental
i de qualques illes del Pacífic; la segona és mediterrani-occi den-
tal. Ha estat trobada aquesta darrera en distintes localitats
dels Ports de Tortosa i d'Horta (Cf. Font Quer, Una excursió
botànica a la Catalunya transibèrica) , i, segons Sennen, existeix
també a l'Empordà (Cf. Sennen et Queralt, P'antes dels
alentorns d'Igualada, «Butll. de la Soc. Aragonesa de Ciencias
Nat.», 1916, n.o 4).

— Notas suelías sobre la Flora Matritense publica En Carles
Pau en el «Boletín de la Soc. Arag. de C. N.»; comença en No-
vembre de 1915 i termina amb la Nota IV en Març de 1917. Es
sobre tot un treball de depuració i crítica, d'una gran valor.

— En Gonzàlez Fragoso publica una nota sobre Algunos
hongos que viven sobre Muscíneas de la Flora espanola en el
«Boletín de la R. Soc. Esp. de H. N.», 1916, n.» 7, en el qual
són descrites les espècies Coleroa Bubakii Gz. Frag., C. Alicidarice
Gz. Frag., Phyllosticta Casar esii Gz. Frag., Ph. Corsinece Gz.
Frag., Tetraploa muscicola Gz. Frag.

— La Macrockloa tenacissima (L.) Kunth. ha estat desco-
berta a Catalunya, a les Garrigues de la Plana de Sant Jordi
(Tarragona) pel Sr. Font Quer; el mateix senyor dóna compte
d'haver herboritzat a la Serra del Montsià (Ulldecona) la richera
rupicola (Willk.) Font Quer («Butll. Inst. Cat. d'Hist. Nat.»,
1916, nP 7).

— N'Emili H. del Villar descriu en el «Bol. de la R. Soc.
Esp. de H. N.» una espècie nova de Armeria, l'Armeria carpe-
tana H. Villar, de Serra de Gredos.

— En el «Bol. de la Soc. Arag. de C. N.» dóna compte Sennen
de les principals espècies distribuïdes en sa exsiccata Plantes
d'Espagne, de l'any 1915. Són nombroses les formes noves que
senyala dit autor, sobre tot dels gèneres Euphrasia, Rubus,
Hieracium, Mentim, etc. Una locaUtat nova de V Arisarum

690 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

simorrhinum , el Barranc de Sant Cebrià, del Tibidabo, ha estat
descoberta per Sennen.

— La Urginea undulata (Desf.) Steinh,, ha estat descoberta
prop d'Alginet (Valencià), pels Srs. Fred. Moroder i E.
Boscà; planta nova per a Europa segons comunica Pau en
un treball publicat en el «ButU. de la Inst. Cat. d'Hist.
Nat.)), 1916, n.° 8. La forma valenciana, distinta del tipus, es
proposada com a var. ccbcuU Pau.

— Un nou gènere de Fanerògames descriu en el «Bol.
de la R. Soc. Esp. de H. N.», 1916, yíP 10, pel Doctor
Caballero: el gènere Paua, en honor de Carles Pau. L'es-
pècie Paua maroccana Cab. fou descoberta per son autor a Cala-
blanca, prop de Melilla. Es gènere pròxim al Andryala.

— Com adició al seu treball Algunos micromicetos de los
alrededores de Melilla (gener de 1916) publica En Gonzàlez
Fragoso una nota sobre Algunos micromicetos mas de los alre-
dedores de Melilla recolectados por el profesor D. A. Caballero
(«Bol. de la R.Soc. Esp. de H. N.», 1917, n.o i), en la qual des-
criu dues noves espècies, SphceruHna maroccana i Microdiplodia
iridicola, a més de qualques varietats i formes.

— Sota l'epígraf Adiciones a la caricología catalana de Ca-
devall publica el Sr. Font Quer en el «Bol. de la Soc. Arag.
de C. N.» (1917, n.o 2), una nota sobre distribució de Carex a
Catalunya. Senyala l'existència a Martorell de La Selva (Gi-
rona) de la Carex ambigua Lk. (C. csdipostyla Duval-Jouve),
espècie nova per a Espanya.

— En el «Bol de la R. Soc. Esp. de H. N. {Dos mohos nuevos,
1917, n.o 4) descriu En Gonzàlez Fragoso el nou gènere de
Floridura, Zygodesmella, amb l' espècie Z. Casaresii, i una altra
espècie nova, la Stemphylium anomalum. Ambdues han estat
trobades pel Dr. Casares en les parets de son laboratori al
Museu de Ciències Naturals de Madrid.

— Es per primer cop senyalat a Catalunya el Colchicum
triphyllum Kze., a Almacelles (Lleida). Vegeu Font Quer,
Lleugeres impresions sobre la flora de l'Urgell i la Sagarra
(«Butll. Inst. Cat. d'H. N.», 1917, nP 4).

— Com a resultat d'unes herboritzacions fetes a Màlaga per
En Càndid Bolívar, publica En Gonzàlez Fragoso [Hongos

Revista 69 1

de 'a provincià de Màlaga, «Bol. de la R. Soc. Esp. de H. N.»,
1917, n.° 5) una llista de cinquanta cinc espècies de micromicets,
entre els quals els següents, Massaria Bolivarii, Lophiotrema
Bolivarii, Phomopsis YochromcB, Phoma hihiscicola, Macro-
phoma RhaphidophorcB, Ascochyta cocoina, Microdiplodia cyca-
dclla i Microdiplodia StrelitzicB, són espècies noves.

— En la sèrie XII de les NotcB mycologicce publica Saccardo
dues espècies noves de Micromicets de la flora espanyola, Pero-
nospora Senneniana Fragoso et Sac. i Mirothecium Fragosianum
Sacc, el primer de Planes (Girona) i el segon de Collado Mediano
(Madrid).

— En el «Bol. de la R. Soc. Esp. de H. N.» (1917, n.o 6)
En Gonzàlez Fragoso descriu novament la Rhahdospora Ephe-
drcB (Auersw.) Sacc, un dels primers micromicets coneguts de
la flora espanyola, recol•lectat per Willkomm i donat a co-
nèixer per AuERSWALD amb el nom de Sphceropsis Ephedrce
Auersw.

— En una herborització de vuit dies a les costes de Tarra-
gona, aplega el Germà Sennen una pila de dades de geografia
botànica i recull diverses formes noves de plantes: Cupressus-
MaricB, Myrtus Borbonis, Erodium Sanguis-Christi. Fritillaria
Flahaultiana, Muscari Fontqueri, etc. («Butll. Inst. Cat. d'H. N.»,
1917, n.° 5: Fre. Sennen, Une semaine d' herborisation dans les
Garrigues de Tarragona).

— La distribució geogràfica del Galanthus nivalis a Cata-
lunya és molt encertadament estudiada per N'Antoni Xiberta,
en un treball publicat en el «Butll. de l'Inst. Cat. d'H. N.»,
1917, n.o 5.

— El Sr. Font Quer dóna a conèixer com a noves per a
Menorca les següents plantes: Nothoscordum fragrans Kunth.,
Sisymhrium ojficinale L., Fumaria pavviflora Lam., TillcBa
miiscosa L., Sedum C£BSpiiostim DC, Melilotus elegans Saiz.,
Lathyrus Clymenum L. var. articidatus (L.), Torilis helvètica
Gmel., Orobanche sanguinea Presl., 0. speciosa DC, Leuzea
conífera DC, Anacycliis clavatus Pers. («Butll. Inst. C d'H. N.»,
1917, n.o 5)- — J- DE B./F. Q.

692 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

L'ESTUDI DE L'HERPETOLOGIA

Malgrat l'afortunat allunyament de la guerra, en què
ens trobem, sentim els efectes de la mateixa en un alt grau
i especialment en tot allò que era fruit de intercanvi entre
els pobles avui en lluita. La part científica es ressent aquí, de la
manca de les innombrables publicacions que en temps normals
servien per a que els homes més eminents donessin a conèixer
sos treballs. Poc és el que ha arribat a nosaltres aquests darrers
temps, el que, junt amb lo poc freqüents que són els treballs
herpetològics, no permet donar idea del que en aquest passat
curs ha sigut l'estudi dels rèptils i batracis, i sí tan-sols una
curta llista del poc que hem trobat referent a aquests verte-
brats inferiors, en el darrerament rebut com a canvi de les
publicacions del Museu, que és el següent:

ESPANYA

Boscà. — Un genero nuevo para la fauna herpetológica de Espana
y espècie nueva o peco conocida. «Boletín de la Real Sociedad Es-
panola de Historia Natural», t. XVI, pàgs. 294-297. — 1916.

Boscà. — Dos observaciones a propósito de la Lacerta muralis en
Espana. Loc. cit., pàgs. 327-330. — 1916.

Boscà. — Un individuo anómalo de la Chelone mydas L. en el Medi-
terràneo. Loc. cit., pàgs. 446-448. — 1916.

M al u q u e r . — Les serps de Catalunya, «Opera Musei». Sèrie zoolò-
gica, vol. VII, 1917,

Maluquer. — Algunos reptiles de los alrededores de Melilla. «Bol.
de la Real Sociedad Esnanola de Historia Natural», t. XVIII,
Julio 19 17.

ESTRANGER

Boulenger. — Dcscriptions of a new Lizard and a new Snake from
South America. «Ann, del Museo Civico di Stoiia Natuiale di Gè-
nova», vol. VI, pàg. 49, 191 5.

Boulengei. — G^ntributo alio studio delia Fauna Libica. Materiali
raccolti nelle zone di Misurata e Homs, dal Dott. Alfredo Andreini,
Capitano medico. Rettili e Batraci. Loc. cit., pàg. 79, 1915.

Boulenger. — Materiali per una fauna delí Archipelago toscano,
IX, Isola del Giglio. On the wall Lizards of Giglio Island. Loc. cit.,
pàg. 383. 1915.

Revista 693

Chabanaud. — Note sur divers Reptiles de Roumanie. «Bull. du

Mus. Nat. d'Hist. Nat.», pàg, 222. Paris, 191 5.
Chabanaud. — Sur divers Reptiles et Batraciens du Maroc re-

cueillis par M. Pallary. Loc. cit., pàg. 228. Paris, 1916.
Chabanaud. — Sur divirs Reptiles de Kebili (Sud-Tunisien) re-

cueillis par M. le commandant Vivert. Loc. cit., pàg. 226. Paris, 1916.
Chabanaud. — Reptiles recueillis au Maroc par M. Pallary. Loc.

cit., n.° 2, pàg. 79. Paris, 19 16.
Chabanaud. — Serpents d'Afrique Occidentale recueillis par M. Gru-

vel. Loc. cit., n.° 2, pàg. 75. Paris, 1916.
Chabanaud. — Description d'un Serpent nouveau de Mauvitanie

saharienne, Loc. cit., n.° 2, pàg. yy. Paris, 19 16.
Mocquaid. — Rectification: Uroplatus Schneideri Lamberton est

identique à Ur. Ebenarii Boettger. Loc. cit., pàg. 13. Paris, 1917.
Mocquard. — Les genres Irinsevesaunis et Lachesis ne sont pas

idèntiques. Loc. cit., pàg. 115. Paris, 19 17.
M a r c u c c i . — Due casi de polidattilia in embrioni di Lacerta mu-

ralis. «BoUetino de la Società dei Naturalisti», pàg. 3. — Napoli, 191 5.
Nàgera. — Batracios y Reptiles de la Sierra Baya (Bucnos Aires).

«Rev. Physis», t, II, n.° 9. 1916.
Nàgera. — Sobre una Helicops carinicauda de Buenos Aires. Loc. cit.,

t, II, n.° 9. 1916.
Peringuey. — Report of the South-Africa Museuna (Reptiles).

«Bolletino de la Società dei Naturalisti», pàg. 5. Napoli, 1917.
Phisalix et Cains. — Piopriétés venimeuses de la salvie paro-

tidienne chez les Cohihridés aglyphes des genres Tropidonotus, Za-

menis et Heliops. «Bull. Mus. Hist. Nat.», t. IV. Paris, 19 16.
Phisalix. — Les propriétés vaccinantes de la sécrétion cutanée

muqueuse des Batraciens contre le virus rabiqiie sont indépendantes

de celles qu'elle possède contre sa propre action et contre celle du

venin de Vipère aspic. Loc. cit., n.° 7. Paris, 191 5.
S e r i é . — Notas sobre la herpetologia del Paraguay «Rev, Physis»,

t. I, n.o 8. 191 5.
Serié. — Ovoviviparidad de una Culebra opistoglifa Thamnodynastes

Nattereri. «Loc. cit., t. II, n,° 12. 19 16.
Serié. — Sobre tres supuestos nuevos Trigonocéfalos del Paraguay

(Serpientes), loc. cit., t. II, n.° 19. 19 16.
Serié. — La Amphisbona fuliginosa L. en la Argentina. Loc. cit.,

t. II, n.° 9. 1916.
Serié. — Nota sobre un batracio àpodo de la Argentina {Arthonerpeton

indistinctum). Loc. cit., t. II, n.° 9. 1916
Van Denburgh. — Reptiles and Amphibians of the Islands of

the West Coast of North America. «Proceeding of the Califòrnia

Acad. Seient.» Vol. IV, pàgs. 129-152. 1914 (?).
Van Denburgh. — Four species of Salamanders new to the State

of Califòrnia, with a description of Plethodon elongatiis, a New Spe-

694 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

cies, and Notes on other Salamanders. Loc. cit., vol. VI, pàgs. 215-
221. 1916.
Van D e n b u r g h . — A list of the Amphibians and Reptiles of
Utah, with notes on the species in the coUection of the Academy,
Loc. cit., vol. V, 1915. — Jq. M. N.

LES CIÈNCIES NATURALS EN LES ENSENYANCES
COMPLEMENTARIES D'EXTENSIÓ I VULGARITZACIÓ

L'importància dels estudis cientííico-naturals, va estenent-se
de dia en dia, essentne prova palesa el que no s'organitza ac-
tualment ja a Catalunya curs o cicle de conferències sense que
hi figurin les Ciències Naturals com a una part molt principal
del programa.

Durant aquest any, a més dels cursos organitzats per la
Junta, convé esmentar VEscola d'Isiiu de la Mancomunitat de
Catalunya, els complementaris d'Alts Estudis de la Facultat
de Ciències de nostra Universitat i el cicle de conferències
à'Extensió Universitària hispano-alemanya, que tingué lloc
durant els mesos de Gener-Abril.

En l'Escola d'Istiu corre la direcció del Grup de Ciències
Naturals a càrrec del Rnd. P. Joaquim M.^ de Barnola, S. J.,
vocal-tècnic i bibliotecari de la Junta, qui donà a més les lliçons
de Biologia animal. Les de Zoologia descriptiva correreu a càrrec
de l'encarregat del Departament de Zoologia del Museu Marto-
rell D. Joan d'Aguilar-Amat, i l'estudi dels animals a l'Escola
Primària a càrrec del Sr. Palau Vera.

En la Facultat de Ciències els cursos d'ampliació i com-
plementaris foren donats pels professors A. Caballero, Fer-
nàndez-Galiano, F. Pardillo, Josep Fuset, Carles Calleja, San
Miguel i Fontseré, sobre «Hongos microscópicos paràsitos de las
plantas cuiti vadas», «Influencia de los agentes físicos y quí-
micos en los mo\àmientos de los infusorios», «Investigación
cristalogràfica del bórax», «Morfologia, disección, y clasificación
de los Peces», «Pràcticas de Microfotografía aplicada a la bio-
logia», «Petrografía de la cadena costera catalana», «Teoria
e interpretación de los registros sísmicos».

Revista 695

En el cicle de conferències d'Extensió Universitària, foren
les que a nosaltres més interessen a càrrec del professor Hugo
Obermaier sobre l'Edat de Pedra, del Dr. Frederic Haas, mem-
bre corresponent de la Junta, sobre Zoogeograíia i Geologia,
i del nostre Secretari sobre Oceanografia.

Tingueren també lloc durant l'ivern uns cursets de fisiologia
vegetal i estudis de la Naturalesa, organitzats pel Concell de
Pedagogia de la Diputació de Barcelona, a càrrec, respectiva-
ment, dels professors P. Bamola i Salvador Maluquer.

No parà aquí l'activitat científica de les corporacions cata-
lanes, sinó que en el Centre Excursionista de Catalunya, així
com en altres entitats similars, s'organitzaren conferències
sobre Geologia, Botànica i Zoologia, que foren totes elles con-
corregudíssimes. També el mateix Concell de Pedagogia orga-
nitzà algunes conferències pels pobles de fora, a càrrec dels ja
esmentats professors. — R. B.

NUEVO MASTIC PARA CERRAR RECIPIENTES

CON PREPARACIONES EN ALCOHOL, FRASCOS

Y CAJAS DE TRANSPORTE

Extracto de un trabajo de I. G. de Groot, Conservador del Zool. Inst. de la Real
Universidad de Utrecht (Zool. Anzeiger Vol. XXIII, pdg. 406J (i)

Con una solución de gelatina (cola bacalao) calentada no
demasiado fuerte, se mezcla doble quantum de blanco de cinc.
Se toma por ejemplo — de la gelatina i Yg hojita — 4 grs. por
30 cm^. de agua; y para esta solución se necesitan 8 grs. de
blanco de cinc.

En un recipiente pequefío, de paredes gruesas, se pone
primero el blanco de cinc con una parte de los 30 cm.^ de agua;
se afiade después el agua sobrante y la gelatina en pedacitos
pequeíïos; caliéntese todo sobre una llama pequena (sin que
llegue a la temperatura de ebullición) de modo que no se formen
bombollitas de aire, y después de haberlo mezclado todo muy

(i) Probat i adoptat en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

696 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

bien, se pone con un pincelito una capa igual al borde mate del
recipiente, después de haberle pasado primeramente un trapo
seco.

Sin darse prisa, se pone la tapa de cristal que se ha calen-
tado antes un momento, encima del recipiente, y cuando la
mezcla està algo enfriada se aprieta ligeramente. Un poco mas
tarde se aprieta algo mas y por fin muy fuerte, colocando un
peso encima de la tapa. El alcohol no debe aún tocar el màstic,
hasta unas 2 horas después en que ya està seco (con la una se
prueba primero), pudiendo entonces tocarlo el alcohol sin
peligro alguno. Inclinado el recipiente, se comprueba si se
marcha el alcohol. Si no sale nada, estarà cerrado bien por
todo el tiempo.

Para abrir un recipiente bien cerrado se calienta un cuchillo
delgado y ancho y se pasa por encima de la tapa hasta que
esté algo caUente. Después se pasa con el cuchillo por entre
borde y tapa y se quita esta.

Botellas con tapones de cristal esmerilados se dejan cerrar
cómodamente, pasando primero un trapo seco por las partes
mate de la botella y tapón de cristal, cerràndola, y desde arriba
con un pincel dejando entrar un poco del màstic, cuidando que
no queden bombollas de aire. Enfriado el màstic, no se puede
quitar el tapón ni forzadamente.

Para el transporte de preparaciones en alcohol, es impor-
tante poder cerrar con màstic también las botellas tapadas'con
corcho. Para este fin se cubre el corcho que sale del envase, así
como la parte de la botella cerca del corcho, con una capa de
màstic. Però el corcho no debe haber tocado antes ya el alcohol.

Para quitar los corchos, se humedece el màstic con agua,
después de algunos momentos, se seca con un trapo y los cor-
chos se quitan, si no, hay que repetir el humedecer.

Si en los recipientes se tienen que colgar ejemplares con
crin, se hacen con la lima 2 rayas en el borde mate, enfrente la
una a la otra, para aquella y se pone el màstic igual.

Si se quiere utilizar el resto del màstic que haya sobrado,
se anade un poquitín de agua, y se calienta de nuevo el reci-
piente. Lo mejor es hacerlo encima de una placa de asbesto
o de amianto. — A. W.

Revista 697

CURSOS DEL MUSEU

Els programas dels cursos elementals de Ciències Naturals que 's
donaren en el Museu de Barcelona a la primavera de 1917, son els
següents:

Curs elemental de Geologia pel Dr. M, San Miguel

I. Los fenómenos geológicos internos: cómo pueden reconocerse en

el campo.
II. Los fenómenos geológicos externos: cómo pueden estudiarse so-
bre el terreno.

III. Naturaleza de las rocas, — Formación de las rocas eruptivas,
ractamórficas y sedimentarias,

IV. Cómo se estudian las rocas. — Recolección de los ejemplares.
V. Estudio de las rocas mas comunes y de mas utilidad.

VI. Geologia Històrica. — Principies en que se basa. — Los estratos
y los fósiles. — Determinación de la edad de los estratos y de
las rocas eruptivas. — Cronologia geològica.
VII. Era Arcaica y Era Primària: Sus caracteres y extensión en Ca-
taluna. — Comparación con el resto de Espana.
VIII. Era Secundaria: Sus caracteres y extensión en Cataluna y com-
paración con el resto de Espana.
IX. Era Terciària: Sus caracteres y extensión en Cataluna y com-
paración con el resto de Espana.
Com a complement d'aquest curs s'efectuaren tres excursions:

1. A Pedralbes, pujada per la Font del Lleó a la carretera de la
Companyia d'Aigües i baixada per Bellesguard.

2. De Gavà al castell d'Aramprunyà.

3. A Papiol: visitar el pliocè, silúric, miocè i la regió granítica.

Elements de Mineralogia (primer curs) pel Dr. F, Pardillo

I. Concepte del mineral i de la seva determinació.
II. Ensaigs en tubu tancat: L'aigua dels minerals. — Decrepitació.
— Canvis de color. — Sublimats.

III, Ensaigs en tubu tancat amb adició de bisulfat potàssic. — Va-
pors clorhídrics, de brom, etc.

IV. Ensaigs en tubu tancat amb adició de magnesi i carbonat sòdic
amb nitrat potàssic.

V. Ensaigs en tubu obert. — Vapors i sublimats.
VI. Ensaigs sobre el carbó. — Minerals que donen botons sense
aurèola.

46

698 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

VII. Minerals que donen botó i aurèola.
VIII. Minerals que donen aurèola i cap botó,
IX. Perles de borràs.
X. Perles de sal de fòsfor.
XI. Ensaigs per fusió amb carbonat sòdic i nitrat potàssic: crom i
magnanès.

XII. Ensaigs amb nitrat de cobalt. — Coloracions de la flama. —
Flames vermelles, grogues, verdes, blaves i violades. — Vidres
de color per a l'anàlisi de les coloracions.

XIII. Mètode de Bunsen: principals sublimats.

Lliçons pràctiques de Botànica descriptiva pel Dr. Font Quer

I. Els tipus de plantes. — Biologia general de les Algues.

II. Biologia general dels Bolets.

III. Biologia general de les Briofites.

IV. Biologia general de les Pteridofites.

V. Fanerògames: Morfologia de l'arrel, del tronc i de les fulles.
VI. Morfologia de la flor.
VII. Morfologia del fruit i de les llevors.

VIII. La descripció de les plantes: exemples, — Nomenclatura. —
Classificació de les plantes: el sistema de Linné; el mètode de
Candolle i els mètodes moderns.
IX. La determinació de les plantes: claus dicotòmiques. — Obres
d'estudi.
X, XI. Exercicis pràctics de determinació de plantes.
XII, Excursió botànica als voltants de Barcelona per a recullir crip-
tògames,

XIII. Excursió botànica als voltants de Barcelona per a recullir fane-
rògames.

XIV. Preparació, enverinament i ordenació de les plantes. — L'Her-
bari.

(En ausència del Dr. Font Quer amb motiu de la mort del seu pare
(a, C. s.), donà les lliçons I- VII el Director dels Serveis Botànics, pro-
fessor Caballero,)

Elements de Zoologia general per Joan B, d' Aguilar- Amat (i)

I. Ciències Naturals. — Divisió. — Encadenament dels organis-
mes. — Geologia, Botànica i Zoologia. — Agrupaments prin-
cipals. — Zoogeografia.
II. Animals monocel•lulars. — Espongiaris, Cnidaris i Cucs. —

Classificació, preparació i conservació.
III. Artròpods. — Divisió i relacions entre els diferents ordres i

Revista

699

miràpods. — Classificació,
Sa divisió en ordres. — Caracterís-

el medi. — Crustacis, aràcnids
preparació i conservació.
IV. Concepte dels insectes.

tiques de cada un d'ells.
V. Els primers estats dels insectes. — L'ou, — Larca. — Crisàlida.
VI. Insecte perfecte. — Modificacions sexuals-estacionals. — Adap-
tacions a l'ambient. — Parasitisme.
VII. Pràctica de reconeixement dels principals caràcters per a la

classificaxió.
VIII. Pràctica de recol•lecció d'insectes al camp.
IX. Preparació d'insectes i ordenació en col.leccions.
X. Equinoderms. — Estructura, divisió i classificació.
XI. Moluscs, — Estructura, divisió i classificació. — Conceptes di-
versos de l'espècie, forma local, reacció al medi i amplitut de
la variació en els moluscs. — Recol•lecció, piepaiació i con-
servació.
XII. Tunicats. — Estructura general. — Medi en què viuen i dife-
rents estats. — Classificació. — Recol•lecció, preparació i con-
servació d'animals marins en general. — Oceanografia.
XIII. Concepte dels peixos i síntesi estructural. — Medi en què

viuen i influència. — Divisió, classificació i preparació.
XIV. Concepte dels rèptils i anfibis. — Síntesi estructural. — Loco-
moció.
XV. Adaptació al medi. — Somni ivernal. — Divisió i classifica-
ció.
XVI. Pràctiques de classificació sobre rèptils i anfibis. — Prepa-
ració. — Etiquetació.
XVII. Ornitologia. — Concepte de la classe i síntesi estructural de
les aus. — Reproducció.
XVIII. El vol dels ocells. — Emigjacions. — Orientació. — Geografia
ornitològica.
XIX. Adaptació dels ocells a un ambient determinat. — Coloració. —
Alimentació.
XX. Determinació i classificació. — Mides. — Concepte del bec, de

l'ala, cua i de les potes. — Plomatge.
XXI. Pràctiques de preparació d'ian ocell. — Etiquetació. — Grupus
biològics.
XXII. Mamífers. — Caracterització i síntesi estructural d'aquesta
classe.

XXIII. Adaptació dels mamífers al medi. — Relacions amb els altres
organismes.

XXIV. Classificació i determinació. — Nocions de preparació de pell
i esquelets. — Etiqnctació.

XXV. Regies de nomenclatura. — Idea general de Catalogació d'exem-
plars. — Bibliografia. — Ordenació de biblioteques científiques.
(El Sr. de Sagarra, amb motiu d'una indisposició que'l tingué allu-

700 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

nyat uns dies del Museu, així com a causa del treball d'acabament
dels grups biològics del Museu de Catalunya, es vegé impossibilitat de
donar les lliçons referents als articulats, substituint-lo el Sr. d'Aguilar-
Amat. )

Treballs d'Estudis de la Naturalesa per Salvador Maluquer i Nicolau

I. Preparació del material de treball: Pots de recol•lecció de cyanur
i de benzina; màniga de caçar insectes; pots i capses per a guar-
dar els insectes, capsa d'orugues, capsa de recol•lecció.
II. Excursió al Tibidabo per a recollir papellones, escarbats, dípters^
orugues i cargols.

III. Treball de laboratori: Extensió de les ales de les papellones,
clavar els coleòpters i altres insectes; preparació dels cargols per
a estudi; capses per a criar orugues.

IV. Treball de laboratori: Preparació d'insectes i orugues per a col-
lecció i estudi; capses per a insectes; capses per a cargols.

V. Alguns insectes dels nostres voltants; noms científics, noms
vulgars; com se denominen i classifiquen; llibres per a son estudi.
VI. Alguns moluscs dels nostres voltants; com se classifiquen; llibres
per a son estudi.
VII. Treball de laboratori: Salabret per a recollir animals d'aigua;
pots per a transportar-los vius; construcció d'un aquari.
VIII. Excursió al Prat per a recollir cap-grossos, granotes, gripaus,
reinetes, insectes i cargols d'aigua; sargantanes.
IX. Treball de laboratori: Arreglo de l'aquari; la vida en el mateix;
relacions mútues dels vegetals i els animals; estudi dels cap-
grossos.
X. Treball de laboratori: El terrari; construcció del mateix; sos
pobladors animals i vegetals. Els batracis. Els rèptils. Els in-
sectes. Cura i alimentació. Preparació per a estudi dels exem-
plars morts.

CURSOS LECLERC DU SABLON, A MADRID

Patrocinats per la Junta d'Ampliació d'Estudis, de quina
importància i serietat d'actuació hem parlat en diferents llocs,
s'efectuaren en el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Ma-
drid uns cursos de Fisiologia vegetal a càrrec del distingit
professor de l'Universitat de Toulouse.

Revista 701

Les lliçons tingueren lloc des del 22 de Gener fins al Març,
sota el següent programa

I. «La permeabilidad de las membranas y sus aplicaciones a la fisio-
logia vegetal»:
Osmosis a través de las membranas permeables. Células artifi-

ciales: osmosis a través de las membranas semi -permeables.
Constitución de la célula vegetal. Plasmolisis; turgescencia.
Absorción del agua y de las sales por las raíces. Circulación del

agua y de las sales; mecanisme de la ascensión de la sàvia.
Mccanismo de la eraisión del agua líquida por las plantas: néctar.
Emisión de vapor de agua: métodos de medida; influencia de las

condiciones externas. Papel desempenado por la permeabilidad

de las membranas.
Siginficación fisiològica de la emisión de vapor de agua. Adapta-

ción de las plantas tendiendo a reducir la transpiración.
Mccanismo de los cambios gaseosos de la respiración y de la asimi-

lación del carbono. Papel de los estomas y de la cutícula; caso

de las plantas acuàticas.
II. «Cuestiones de Fisiologia vegetal aplicada a la Agricultura.»

«Las leyes de la hibridación y de la herència.»

«La reproducción de la higuera: simbosis de la higuera y de

la blastofaga.»

«El cultivo de la vid: variedades modernas.»

FESTES I VISITES DE SALUTACIÓ
ENTRE NATURALISTES

Amb motiu de l'ampliació de serveis i noves instal•lacions
de la Junta de Ciències Naturals, moltes han sigut les visites
rebudes, amb quin motiu els naturalistes del Museu barceloní
s'han honrat agasatjant a llurs col•legues de fora.

— Primera festa fou l'àpet que amb motiu de l'organitzacií
del Museu de Catalunya, part integrant del de Ciències Na-
turals, dedicà a mitjans de Novembre al Director idel Museu
D. Artur Bofill un grup d'amics que havien seguit de ben aprop
la seva llarga gestió en el sosteniment del Museu Martorell,
abans de que les corporacions populars es preocupessin com ara
de les Ciències Naturals. El menú estava redactat en llatí,
com es de consuetut en festes entre naturalistes.

702 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

— Entre altres visites de naturalistes forans, hem tingut
la del professor Florentino Azpeitia, de Madrid; R. P. Navàs,
S. J., de Saragossa; Dr. Joaquim Novella, de Girona; Professor
Eduardo H. Pacheco, Àngel Cabrera i Càndido Bolívar, de
Madrid; D. Alfonso Galàn, de Palma de Mallorca; professor
H. Jumelle, de Marsella; Dr. F. Haas, de Frankfort act. Flix;
Prof. Obermaier, de Madrid; Dr. Bellido Golferichs, de Sara-
gossa; Dr. A. Weiss, de Kònigsberg act. Badalona; Luis
Pardo, de Valencià; Dr. C. Faller, de Baviera act. Albarracín;
Dr. Ferrando, Saragossa; H. M. Sennen, de França act. Bo-
nanova; Dr. Cadevall, Tariasa; Dr. Sallent, T arrasa; E. H.
del Villar, Madrid; J. Codina, La Sellera; C. Pau, Segorb; etc.

— El President de la Junta, litre. Sr. D. Santiago Andreu,
visità oficialment als col•legues del Sur de França, essent molt
agassatjat per tots ells, especialment pels professors Jules
Richard a Mònac, Jourdan a Marsella i E. Racovitza de Ba-
nyuls.

— El Secretari de la Junta i l'agregat de la Secció Herpe-
tològica estigueren així-mateix a saludar a l'il•lustre Director
del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, professor
Ignasi Bolívar, i al personal superior d'aquella docta Institució,
essent sumament honrats per tots ells. Allí pogueren fer-se
càrrec de l'intensa vida científica d'aquell centre, i treball
actiu en tots els laboratoris, així com del molt que l'estat actual
ben envejable d'aquell Museu es deu a la perseverància, acti-
vitat i energia del mestre de tots i Director d'ell, el professor
Bolívar.

Acompanyats per ell visitaren totes les dependències, així
com les de la Residència d'Estudiants i altres instal•lacions
notables de la benemèrita Junta de Ampliación de Estudiós. — M.

LES VISITES DEL PUBLIC ALS MUSEOS
I INSTALACIONS DE LA JUNTA

Des de i de Maig a 30 de Juny de 1917 es registraren les se-
güents visites a les instal•lacions de la Junta:

Revista 703

Museu Martorell 8,745 persones

Vivàrium 2,225 »

Museu de Catalunya 2,697 »

Aquàrium 3,965 »

No hi ha incloses les escoles, visites col•lectives, ni els nens
de menys de sis a vuit anys.

Les escoles registrades donaren unes 45 visites, amb uns
3,000 escolars.

En conjunt poden apreciarse les visites en unes 10.000
persones cada un dels dos mesos, que essent la població de
Barcelona de i. 000. 000 d'habitants i atmetent que no aumenti
la visita, resulta un terme mitj anyal de un 12 x 100!

Convé tenir piesent que seguint el criteri b-n entès al
extranger, l'accés del públic a les nostres instal•lacions te lloc
mitjansant una mòdica quota (0,10 ptes.), en forma de postal
o adquisició de la guia de les mateixes. — Th,

OBITUARI

Entre els naturalistes extrangers morts en aquest període,
tenim el sentiment de comptar:

M. Drévillón, del «Laboratori marítim de Tatihou».
Dr. Latteux, del Museum de París.
M. Papoint, preparador de paleontologia al Museum.
M. Pelourde, preparador de la Secció Botànica (cripto-
gàmia) .

M. RoüHAND, jardiner major, de París.

M. Sauvage, assistent honorari del Museum.

F. Bassani, professor, l'eminent geòleg i ictiòleg delia n-
denta isola di CapH.

G. ScHWALBE, de Strassburg, director del Z. für Morpholo-
gie und Anthropologie.

E. Metchnikoff, del «Laboratori biològic d'Odessa».

J, Harmand, liquenòleg, de Sanlaures-les-Vanncs.

Dr. L. Germain, l'eminent malacòleg del Museum de París.

704 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Dr. F. Winter, el conegut director de la casa Werner
& Winter de Franckfort, la millor cromo-litografia del mon.

Dr. L. Nick, assistent de anatomia i entomologia, del Mu-
seum de Frankfort.

Dr. A. Brauer, director del Reial Musemn d'Historia Na-
tural de Berlin.

Dr. R. Gouder, ajudant del Prof. Ehrlich en el Serotera-
peutic Institut de Frankfort.

Lo més sensible de tot, es que en llur majoria han caigut
en els camps de batalla! — D. E. P.

BIBLIOTECA

Jtniíci de Ciències Nahirciis

Anuari 1917

3

c/3

ni
ü

K

OBRES I PUBLICACIONS REBUDES

DES DEL r'^ DE JUNY DE 1916

A 30 DE JUNY DE 1917

Abel, O. i Dreger, J . — Exkursion nach Heiligenstadt, Nussdorf,

und auf den Kahlenberg.
A c t a s y Memorias del Primer Congreso de Naturalistas Espanoles. —

Zaragoza, 1909.
Adaro,L.de, iJunquera,G . — Criaderos de Asturias. — Ma-
drid, 1 9 16.
Agassiz, Alexandre et Withman, O. O, — Développe-

ment des Poissons osseux. Histoire de l'oeuf depuis la fccondation

jusqu'à la segmentation.
A n a 1 e s del Instituto Geológico de México.
A n n a 1 e s de la Société Botanique de Lyon.
A n n a 1 i delia R. Stazione Sperimentale di Agrumicoltura e Frutticol-

tura in Acireale.
A n n a 1 i del Museo Civico di Storia Naturale di Gènova. (Col. compl.)
Annals of the South African Museum.

Annual Report University of Illinois, 1915-16. — Urbana, 1916.
A n n u a i r e du Conservatoire et du Jardin Botanique de Genève.
Apostolides, Boutan, Brurapt, etc. — Zoologie descrip-

tive, Anatomie, Histologie et Dissection de formes typiques d'In-

vertébrés. — Evreux, 1900.
Archives de Zoologie expérimentale et générale. (Col. compl.)
Archivos del Museo Nacional de Río de Janeiro.
Arévalo, Celso . — Introducción al estudio de los Cladóceros del

plankton de la Albufera de Valencià.
A r k i V for Botanique K. Svenska Vetenskapsakademie.
A r k i V for Zoologie K. Svenska Vetenskapsakademie.
Arsbok for ar 1916 J. Svenska Vetenskapsakademie.
Arvet-Touvet, C . — Hieraciorum praesertim Galliae et Hispa-

niae catalogus systematicus. — Paris, 1913.

708 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Arxius de l'Institut de Ciències.

A 1 1 i delia Società Italiana di Scienze Naturali e del Museo Civico di

Storia Naturale in Milano.
Banks, Nathan . — Direction for CoUecting and Preserving In-

sects. — Washington, 1909.
Barnola, Joaquim M. de . — Les Criptògames vasculars del

Principat d'Andorra. — Barcelona, 1917.
Barnola, Joaquín M. de . — Manual del botànico herboriza-

dor. — Barcelona, 1908.
Barras de Aragón, Francisco de las . — Andalucía como

región natural. — 1916.
Barreliero, R. P. Jacobo . — Plantas per Galliam, Hispaniara

et Italiam observatas, iconibus aeneis exhibitur et editurn cura et

studio Antonii de Jussieu. — París, 17 14.
Battandier et Trabut . — Atlas de la Flore d'Algérie. — Alger,

1895.
Battandier et Trabut . — Flore de l'Algérie. — Alger, 1888-90.
Bauhini, Caspari . — Theatri botanici sive historiae plantarum

ex veterum et recentiorum placitis propiaque observatione concin-

natae liber primus. — Basilea, 1658.
Bergeron, J . — Note sur les terrains paléozoïques des environs de

Barcelone.
Bernaldo de Quirós, Constancio . — Una supervivència

prehistòrica en la psicologia criminal de la mujer. — Madrid, 1917.
Bigerad, R., i Guillemin, H . — Flore des Champignons

supérieurs de France. — Chalons-sur-Saóne, 1909.
Bofill, A., i Chia, M. de . — Fauna malacològica de Catalunya.
Boletín de la Acadèmia Nacional de Ciencias de Córdoba (Repú-
blica Argentina).
Boletín de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural. (Col.

compl.)
Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. (Col. compl.)
Boletín de Pescas,
B o 1 1 e t i n o del Musei di Zoologia ed Anatomia comparata delia R.

Università di Torino.
Bolívar, Càndido , — Descripción de una espècie espanola del

genero Rhipidius (Col. Rhipiphoridae).
Bolívar, Càndido . — Diagnosis de un nuevo Broscus de Pèr-
sia (Col. Car.)
Bolívar, Càndido . — Espècies nuevas del genero Cydistus

Bourg.
Bolívar, Càndido . — Eusmastacinos nuevos o poco conocidos.
Bolívar, Càndido . — Exploración entomológica de algunas cue-

Vas de la región cantàbrica.
Bolívar, Càndido . — Notas sobre Caràbidos espanoles.
Bolívar, Càndido . — Notas sobre Eumastacinos. (Orth. Locust. )

Biblioteca 709

Bolívar, Càndido . — Sílfidos de la región de Castro Urdiales.
Bolívai, Càndido . — Un nuevo Conocefalino de Madagascar

(Orth. Phasg.)
Bolívar, Càndido . — Un nuevo Scotodipnus de Cataluna (Col.

Car.)
Bolívar, Càndido . — Un nuevo sílfido cavernícola de la región

cantàbrica.
Bordàs, Manuel . — Doctrinas actuales sobre la reducción numè-
rica de los cromosomas y su aplicación a la espermatogénesis de la

Sagitta bipunctata. — Madrid, 19 14.
Boscà, Eduardo . — Catàlogo-guía de la Colección paleontoló-

gica de J. Rodrigo Botet. — Valencià, 1909.
Boscà, Eduardo . — Tributo a Cervantes. — Madrid, 1916.
Boscà Seytre, Antimo . — Fauna Valenciana. — Barcelona, 19 16,
Boscà Seytre, Antimo , — ]\Iemoria mineralógico-minera de la

provincià de Teruel, — Teruel, 1912.
Boudier, E . — Histoire et classifications des Dyscomycètes d'Eu-

rope. — Paris, 1907.
Boulay, L'Abbé . — Muscinés de la France. Hepàtiques. — Lille,

1904.
Boulay, L'Abbé . — Une cascade vosgienne. — Caen, 1902.
Boulenger, G. A . — Catalogue of Snakes in the British Museum.

— London, 1893.
Boulenger, G. A. — The Snakes of Europe. — Guilford, 1913.
B r a n d z a . — Prodromus florei seu enumeratione plantelor pana asta-

di cunoscote in Moldava si Valachia. — Bucurescu, 1879.
Brogniart, A . — Enumération des genres des plantes cultivées

au Muséum d'Histoire Naturelle de Paris. — Paris, 1850.
B u e n , O . de . — Première carapagne de l'Institut espagnol d'Océa-

nographie. — Mònaco, 19 16.
Bulletin de la Société Entomologique d'Egypte.
Bulletin de la Société Lépidoptérologique de Genève. (Col. compl.)
Bulletin de la Société Minéralogique de France. (Col. compl.)
Bulletin of the American Museum of Natural History. (Col. compl.)
Bulletin of the Illinois State Laboratory of Natural History.
Bulletin of the New York Botanical Garden.
Bulletino deUa Società Entomologica Italiana.
Bureau, E., Davy, L. et Dumas, A . — Livret-guide de

la réunion extraordinaire de la Société Géologique de France à Nan-

tes et à Chateaubriand. — 1908.
Caballero, A , — Enumeración de las plantas herborizadas en cl

Rif. — Madrid, 191 5.
Caballero, A . — Un genero nuevo de Espermofitas, compuestas

liguhfloras del Rif. — Madrid, 1916.
Cabré Aguiló, J . — Artés rupestre gallego y portuguès, — Lis-
boa, 19 16,

710 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Cabré Aguiló, J . — Las pinturas rupestres de Aldeaquemada.
Cabré, J,, i Wernet, P. — EI paleolítico inferior de Puente

Mocho. — Madrid, 1916.
Cadevall, J . — Flora de Catalunya, — Vol. I. — Vilanova i Geltrú.
Calla ja, C. — Histogénesis de los centros nerviosos. — Madrid, 1896.
Calleja, C. — La región olfatoria del cerebro. — Madrid, 1893.
Calleja, C. — Valor científico de los actuales procedimicntos de

investigación en Psicologia experimental. — Barcelona, 19 13.
Casares Gil, A . — Enumeración y distribución geogràfica de las

Mviscíneas de la Península Ibérica de Madrid, 191 5.
Catalogue illustré de la collection Lamark. — Genève.
Cava n illes, A. J . — Descripción de las plantas que... demostro

en las lecciones púbiicas del ano 180 1, precedida de los principios

elementales de la Botànica. — Madrid, 1827.
C a z i o t . — Etude et revision des Hèlix du groupe Pyramidata des

cotes françaises. — París, 1916.
C a z i o t . — Note sur les Campylaea de la Sardaigne et des iies de

Capraia, de Pianosa et de Corse. — París, 19 16.
Cendrero Curiel, O . — Descripción de algunas espècies de

Nereidos de las costas norte y norceste de Espaíla, principalmente

de Santander. — Madrid, 1910.
Cisui, C. — Rariorum plantarum historia. — Amberes, 1601.
Codina, A . — Algunos Hemípteros mas de Cataluna. — Zaragoza,

1914,
Codina, A . — Las Cicindelas catalanas, C. germànica L. y var,
Codina, A . — Las Cicindelas catalanas. C. paludosa i aberracioncs.
Codina, A, — Lepidópteros heteroceros deC ataluna. — Zaragoza,

1914.
Codina, A, — Màs Hemípteros de Cataluíía. — Zaragoza, 191 5.
Codina, A. — Nota sobre Hyperaspis Teinturieri Muls. — Zaragoza,

1915-
Codina, A . — Pàjaros y murciélagos que atacan a las libélulas. —

Zaragoza, 191 2.
Codina, A . — Sobre la puesta de Sympetrum striolatum Charp.

( Neur. ) — Zar ago z a , 1 9 1 1 .
Codina, A. — Sobre nomenclatura zoològica. — Zaragoza, 1912.
Codina yVinas, J . — Apuntes para la flora de La Sellera y su

comarca. — Gerona, 1908.
Colmeiro, M . — La Botànica y los botànicos en la península hispa-

no-lusitana. — Madrid, 1858.
Comère, J. — Les Algues d'eau douce. — Coulommiers, 1912.
Comstock, J. H .—Manual for tlie Study of Insects. — Ithaca,

1916.
Congrés Géologique L;ternational de Londres. — Londres, 1891.
Congrés Géologique Liternational de Suisse. — París, 1897.
Congrés Géologique International de Vienne. — Vienne, 1904.

Biblioteca 711

Cousturier, P., et Gandoger M . — Florule de la Répu-

blique d'Andorre.
Culot, J. — Noctuelles et Geòmetres d'Europe. — Rennes, 1913.
Cutanda, V., y Amo, M. del . — Manual de Botànica descrip-
tiva o resumen de las plantas que se encuentran en las cercanías de

Madrid.— Madrid, 1848.
Chabaud, B , — Végétaux exòtiques cultivés en plein air dans la

région des orangers. — Toulon, 187 1.
Dearborn, N. — Fur farming as a side line. — Washington, 1917.
Desfontaines, R. — Flora atlàntica, si ve historia plantarum

quae in Atlante, agro tunetano et algeriense crescunt. — Paris, An. VI.

Rep.
Díaz Lozano, E . — Descripción de unas plantas liàsicas de Hu-

syaxocotla. — México, 19 17.
Díaz Lozano, E . — Diatomeas fósiles mexicanas. — México, 1917.
Documentos referentes al Congreso geológico internacional de

Londres.
Dodonaei, R . — Stirpium historiae pemptades sex si ve libris XXX.

— Amberes, 1583.
Dollo, Louis . — Racovitraia gacialis. Poisson abyssal nouveau. —

Bruxelles, 1900.
Doumergue, F . — Essai sur la faune erpétologique de l'Oranie. —

Oran, 1901.
Drouet, H. — Unionidés de l'Espagne. — Dijon, 1893.
Entolomologisk Tidskrift utgiven an Entomologiska Fòreningen

i Stockholm,
Etudes sur les schistes cristallins. — Londres, 1888.
Fernàndez Navarro, L. y Gómez de Llerena, H. —

Datos topológicos del Cuaternario de Castilla la Nueva. — Madrid,

1916.
Folch i Torres, J . — Una visita al Museu de Barcelona. — Barce-
lona, 19 1 6.
Fontseré, E . — Catalogo provisional de terremotos catalanes ocu-

rridos en los siglos XVIII y XIX. — Barcelona, 1917.
Fontseré, E . — Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en Bell-
munt de Ciurana el 26 de enero de 1917. — Barcelona, 1917.
Fontseré, E . — Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en Co-

tillas (Múrcia) el 28 de enero de 1917. — Barcelona, 1917.
Fontseré, E . — Nota sobre los terremotos alicantinos de noviem-

bre y diciembre de 1916. — Barcelona, 1917.
Fontseré, E . — Nota sobre los temblores de tierra ocurridos en la

región de Teyà del 9 al 12 de diciembre de 1916. — Barcelona, 191 7.
F o r e 1 , A . — Expériences et remarques critiques sur les sensations

des Insectes. — Come, 1900.
Frionnet, C . — Chenilles de Macrolépidoptères français. — Saint-

Dizier, 1904.

712 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Fructuoso y Tristancho, G. — Excursiones briológicas por

la provincià de Badajoz. — Madrid, 1914.
Fuchs, Th., i Schaffer, F . — Exkursion in die Ziedeleien der

wienerberger Ziegelfalerik und Baugesellschaft bei Inzersdorf am

wienerberg.
G a 1 i a n o , E . F . — Beitrag sur Untersucliungcn der Chòmotaxis

der Paramemàcien. — 1914.
Galiano, E. F . — Consideraciones acerca de la posición de las

esponjas en el reino animal. — 1910.
Galiano, E . F . — Datos para el conocimiento de la Quimotaxis

de los Infusorios. — 1914.
Galiano, E . F . — La acción del nitrato de plata reducido sobre

algunes Protozoos. — 1916.
Galiano, E. F . — La Quimotaxis de los Infusorios. — Madrid, 191 5.
Galiano, E. F . — Lecturas biológicas. — Barcelona, 19 16,
Galiano, E. F . — Sobre la fina estructura del corazón de Hèlix.
Galiano, E. F . — Un nuevo procedimiento de tenido de las mera-

brans celulares lignificadas.
Garcia Mercet, R . — Nota sobre un insecto, Scutellista cyanea

beneficioso para la Agricultura. — Madrid, 19 10.
G a u d r y , A . — Essai de Paleontològic ptiilosopliique. — Paris, 1896.
G a u d r y , A . — Les enchainements du monde animal dans les temps

geològiques.
Germain de Saint-Pierre, E . — Nouveau dictionnaire de

Botanique. — Paris, 1870.
G i d 1 e y m , J . W . — Notice of a new Paleiocene Mammal, a possible

relation of the Titanotheres. — Washington, 1917.
Gonzàlez Fragoso, R . — Bosquejo de una flórula hispalense de

Micromicetos. — Madrid, 1916.
Gonzàlez Fragoso, R . — Contribución a la flora micológica

del Guadarrama. Deuteromicetos. — Madrid, 1914.
Gonzàlez Fragoso, R . — Contribución a la flora micológica del

Guadarrama. Pireniales, Histeriales, Discales. — Madrid, 19 14.
Gonzàlez Fragoso, R . — Contribución a la flora micológica del

Guadarrama. Uredales. — Madrid, 1914
Gonzàlez Fragoso, R . — Micromicetos varios de Espana y de

Cerdana. — Madrid, 1916.
Gonzàlez Fragoso, R . — Nueva contribución a la flora mico-
lógica del Guadarrama. Teleomicetos y Deuteromicetos. — Madrid,

1914.
Graells, M. de la P . — Les Spartes, les Joncs, les Palmiers et

les Pittes. — Paris, 1876.
Graells, M. de la P . — Los aliados del labrador en su lucha

entomológica. — Madrid, 1882.
Graells, M. de la P . — Prontuario filoxérico dedicado a los

viticultores espanoles. — Madrid, 1879.

Biblioteca 713

Gregorio Rocasolano, A. de . — Estudiós químico-físicos

sobre la mataria viva. — Zaragoza, 19 17.
Haas, F. — Nàyades del viaje al Pacifico. — Madrid, 1916.
Harmand, J . — Guide élémentaire du lichnologue accompagnée de

nombreuses espèces typiques en nature. — Epinal, 1904.
Haug, E. — Traité de Géologie. — Coulommiers, 191 1.
Hernàndez Pacheco, E . — Los vertebrados terrestres del

mioceno de la Península Ibérica. — Madrid, 19 14.
Hernàndez Pacheco, E., y Reyes, J. — Pcdernales ta-

llados del cerro de los Angeles. — Madrid, 19 17.
Herrrero Duclox, E . — Interpretación química de la función

clorofílica. — Barcelona, 19 17.
Heyne, A., i Taschenberg, O . — Die Exotischen Kàfer in

Wort und Bild. — Leipzig, 1908.
Hidalgo, J . G . — Catalogo de los Moluscos recogidos en Bayona

de Galícia y lista de las espècies marinas que viven en la costa nor-

oeste de Espana, — Madrid, 1886.
Hidalgo, J . G . — Fauna malacológica de Espana, Portugal y las

Baleares. — Madrid, 1917.
Hidalgo, J . G , — Publicaciones malacológicas. — Madrid, 1904.
Hidalgo, J , G . — Noticia sobre las faunas malacológicas del Archi-

piélago de Joló e Islas Marianas. — Madrid, 1905.
H o u a r d , C . — Les Zoocecidies des plantes d'Europe et du bassin

de la Méditerranée. — Laval, 1909.
H u s n o t , T . — Museologia gallica. Descriptions et figures des Mousses

de France. — Le Mans, 1894.
I c e work in Edenside and seme of the adjoining parts of Northwestern

England. — 1887.
Instructions for CoUecting Reptiles. Batrachians and Fishes. —

London, 1903.
Instructions for CoUectors. Birds and their eggs. — London, 19 12.
Instructions for CoUectors. Mammals. London. 19 12.
J a n e t , C h . — L'alternance sporophyte-gamétophytique des généra-

tions chez les Algues. — Limoges, 19 14.
J a n e t , C h . — Note préliminaire sur l'ceuf du Volvox globator. —

Limoges, 19 14.
Jannetaz, Ed . — Les roches et leurs elements mineralògiques. —

Paris, 1 9 10.
Joannis, J. de . — NouveUe espèce de Phycide du genre Hypo-

gryphia Rag. provenant d'Espagne. — Louvain, 1907.
Jumelle, H . — Deux nouvelles plantes à Caoutchouc de Madagas-
car. — Paris, 1905.
Jumelle, H. — Etude anatomique du Cissus gongyloides. — Lille,

1897.
Jumelle, H . — L'action du froid sur les végétaux. — Paris, 1892.
Jumelle, H . — La culture du riz en Espagnc. — Marscille, 1914.

47

714 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

J u m e 1 1 e , H . — La flore caoutchoutière de Madagascar. — Am ster-

dam, 1914.
Jumellle, Henri . — L'agriculture à Madagascar. Son état actuel.

Mesures à prendre pour assurer son avenir. — Coulommiers, 191 1.
J u m e 1 1 e , H . — Recherches physiologiques sur les Lichens. — Cor-
beu, 1892.
Jumellle, H . — Recherches sur l'extraction de Caoutchouc des écor-

ces et la coagulation du làtex dans les Mascarenhasia. — Paris, 1905.
Jumelle, H., et Perrier de la Bathie, H . — Histoire

naturelle d'un lac de Madagascar, — Lille-le-Bigot, 1912.
Jumelle, H., et Perrier de la Bathie, H .— Le Poly-

morphisme des Mascarenhasia de l'Ambonge et du Boina. — Macon.
Jumelle, H., et Perrier de la Bathie, H . — Les Boa-

baos de Madagascar. — Paris, 1914.
Jumelle, H., et Perrier de la Bathie, H . — Les Clu-

siacées du Nord-Ouest de Madagascar, I — Corbeil, 0000.
Jumelle, H., et Perrier de la Bathie, H . — Les Lan-

dolphia et les Mascarenhasia à Caoutchouc du Bord de l'Analalava. —

Paris, 1 9 10.
Jumelle, H., et Perrier de la Bathie, H . — Nouvelles

notes biològiques sur la flore malgache. — Marseille, 191 5.
Jumelle, H., et Perrier de la Bathie, H . — Osbeckiées

malgaches. — Macon, 1915.
Jumelle, H., et Perrier de la Bathie, H . — Plantes à

caoutchouc de l'Est de Madagascar. — Macon, 191 5.
Jumelle, H., et Perrier de la Bathie, H . — Symphonia

à graines grasses de l'Est de Madagascar. — Macon, 191 5.
Jumelle, Henri, et Perrier de la Bathie, H . — Ter-

mites champignonnistes et Champignons des Termitières à Mada-
gascar. — Lille, 1910.
Jumelle, H,, et Perrier de la Bathie, H . — Un Pal-

mier à Piassava de Madagascar. — Macon, 19 .
Labouret, J . — Monographie de la famille des Cactées suivie d'un

traité de culture et d'une table alphabétique des espèces et variétés

— Paris.
Labre, A. et Racovitza, E. G . — Pterospera Maldaneo-

rum n. g., n. sp. — Grégarine nouvelle parasite des Maldaniens. —

Lille, 1897.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — A propos du travail sur les

Pleurotomaires. — Paris .
Lacaze-Duthiers, H. de . — Considérations sur le système

nerveux de.> Gastéro podes. — Paris.
Ldcaze-Duthiers, Henri de . — De la valeur relative de

quelques procédés d'investigation en anatomie comparec.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Des organes de la reproduc-

tion de l'Ancylus fluviatilis. — Paris.

Biblioteca

71S

Lacaze-Duthiers, H. de . — Deuxième Mémoire sur la repro-

duction du Corail (Développement),! — Paris.
Lacaze-Duthiers, H. de . — Discours de M. de Lacaze-Du-
thiers. — Paris, 1897.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Discours presidencial en

l'Acadéraie Française. — Paris.
Lacaze-Duthiers, H. de . — Etude de la Faune du golfa du

Lion. — Paris.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Histoire anatomique du

Pleurobranche orange. — Paris.
Lacaze-Duthiers, H. de . — Histoire de la Laura Gerardiae.

Type nouveau de Crustacé parasite. — Paris, 1882.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Histoire de la Testacelle.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Histoire de la Thécidie. —

Paris.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Histoire du Dentale — Pa-
ris, 1858.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Leçon d'ouverture du cours

de Zoològic à la Sorbonne. — Paris, 187 3- 1874.
Lacaze-Duthiers, H. de. — Les classifications des Gastéro-

podes, bassée sur la disposition du système nerveux. — Paris.
Lacaze-Duthiers, H. de . — Les éponges sont-elles des Coelen-

térés? — Paris, 1898.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Les Ganglions dits palléaux

et le stomato-gastrique de quelques Gastéropodes. — Paris.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Le système nerveux du Ca-

bochon (Capulus hungarique). — Paris.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Mémoires d'Anatomie et de

Physiologie. — Paris.
Lacaze-Duthiers, H. de . — Mémoire sur les Antipathaires

genre Antipathes. — Paris, 1864.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Mémoire sur les organes de

l'audition de quelques animaux invertébrés. — Paris.
Lacaze-Duthiers, H. de . — Mémoire sur le système nerveux

de l'Haliotide. — Paris.
Lacaze.-Duthiers, Henri de . — Morphologie des Ace-

phales.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Morphologie de Tridacma

elongata et de Hippopus. — Paris.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Note sur la couleur de la

pourpre tirée des Mollusques. — Paris.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Note sur l'expérience d'Os-

tréiculture qui se poursuit dans le vivier du laboratoire de Roskoff.

— Paris.
Lacaze-Duthiers, H. de . — Otocystes des Mollusques.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Paracentèse de la poitrine

7i6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

et des épanchements pleurétiques qui nécessitent son emploi. — Pa-
ris, 185 1.
Lacaze-Duthiers, Henri de . — Recherches sur la Bonellie. —

Paris.
Lacaze-Duthiers, H, de . — Recherches sur l'armure géni-

tale femelle des insectes en general. — Paris, 1853.
Lacaze-Duthiers, H. de . — Sur la réproduction des huitrcs

d ans les viviers de Roskoff. — Paris.
Lacaze-Duthiers, H. de . — Sur l'essai d'ostréiculture tenté au

laboratoire de Roskoff. — Paris, 1893.
Lacaze-Duthiers, H. de . — Sur un essai d'ostréiculture dans

le vivier d'expérience du laboratoire de Roskoff. — Paris.
Lacaze-Duthiers . — Un essai d'ostréiculture dans le vivier du

laboratoire de Roskoff. — Paris.
Lacaze-Duthiers, H. de . — Un été d'observations en Corse

et à Minorque. — Paris, 1861,
Lacaze-Duthiers, H. de, et Delage, Ives . — Cyn-

thiades des cotes de France: type Cynthia morus. — Paris, 1885.
Lacaze-Duthiers, H. de, et Pruvot, G . — Sur un oeil

larvaire des Gastéropodes opisthobranches. — Paris.
Lagasca, Mariano . — Genera et species plantarum, quae aut

novae sunt nondum recte cognoscuntur. — Estriti, 18 16.
Laguna, Màxim o, y Àvila, Pedró de . — Flora forestal

espanola que comprende la descripción de los àrboles, arbustos y

matas que se crían silvestres o asilvestrados en Espana. — Madrid.
Lange, Joh . — Diagnoses plantarum peninsulae ibericae novarum,

a variis coUectoribus recentiore tempore lectarum. — 188 1.
Lange, Joh .^Pugillus plantarum in-primis hispanicarum, quas in

itineri 1851-52 legit... — 1861.
Lapparent, A. de . — Leçons de Géographie physique. — Paris,

1907.
Làzaro e Ibiza, Blas . — Noticia de algunos Ustilaginàccos

Uredinàceos de Espana. — Madrid, 19 13.
Lecointe, G., Arcowski, H. et Racovitza, E. G.

— Expédition antarctique belgue. — Bruxelles, 1900.
Lecoq, Henri. — Botanique populaire. — Paris, 1868.
Livret-guide de la réunion extraordinaire dans la Mayenne et la

Sarthe. — 1909.
Llord y Gamboa, Ramon . — Minerales sincíferos de Picos de

Europa. — 1908.
Llord y Gamboa, Ramon . — Sobre la composición química de

la blenda de Picos de Europa. — 1910.
Madrid Moreno, José . — Contribución a la flora bacteriana de

las aguas potables de la villa de Madrid. — 1905.
Madrid Moreno, J . — Las terminaciones nerviosas en las ven-

tosas de algunos Cefalópodos. — Madrid, 1905.

Biblioteca 717

Madrid Moreno, J . — Las terminaciones nerviosas sensitivas en
las ventosas del pulpo común. — Madrid, 1906.

Maluquer, Josep . — Contribució a la fauna malacològica de Ca-
talunya. Alguns moluscs de la Vall de Ribes (Pirineu Català). —
Barcelona, 1912.

Maluquer, Josep .^-Excursión malacològica a Ripoll, Pobla de
Lillet y Castellar d'En Huch (Alta Cataluna). — Madrid, 1904.

Maluquer, Josep . — Les Coves de Salgà (ribera del Segre). —
Barcelona, 1902.

Maluquer, Josep . — Moluscos marinos de Llansà (Cataluna). —
Madrid, 1906.

Maluquer, Josep . — Contribució a la fauna malacològica de
Catalunya. IV. Moluscs terrestres i d'aigua dolça dels votants de la
Pobla de Segur. — Barcelona, 1906.

Maluquer, Josep . — Notes oceanogràfiques. Les conquilles des-
aparegudes del litoral català. Jaciments del Cap de Creus. — Bar-
celona, 19 16.

Maluquer, Josep . — Oceanografia. — Barcelona, 19 17.

Maluquer, Josep . — Treballs oceà ogràfics en la costa de l'Em-
purdà. — 1916.

Maluquer, Josep . — Zur Frage der Teerverwertung. Verwertung
des Teers in spanischen Gaswerken. — München, 1909.

M a 1 1 a d a , L . — Catalogo general de las espècies íósiles encontradas
en Espana. — Madrid, 1892.

M a 1 1 a d a , L . — Explicación del Mapa geológico de Espana (Mem,
Comis. e Instit. Geol. Esp.). — Madrid, 1902-1911.

Marc, F . — Catalogue des Lichens recuicUis dans le massif de l'Aygoual
et le bassin supéricur de la Dourbie. — Le Mans, 1908.

Mathioli, Petri And rei. — Commentarii secundo aucti, in
libros scx Pedacii Dioscoridis anarzarbasi de medica matèria. Adjectis
quam plurimis plantarum, et animalium imaginibus quae in priori
editione non habertur, eodem aucthore. — Venetiis, 1558.

Maureta, José y Thos y Codina, Silvino . — Descrip-
ción física, geològica y minera de la provincià de Barcelona (Men.
Comis. Mapa Geol. Esp.). — Madrid, 188 1.

Mémoires pour servir à une description de la France. — Vallat-la-
Chapelle, 1830.

Me mo r i a correspondiente a los afíos 1914 y 1915 de la Junta para
la Ampliación de Estudiós e Investigaciones científicas. — Madrid,
1916.

Moreno Rodríguez, Agustin . — Contribución al estudio de
los estigmas en los Insectos. — Segòvia, 191 3.

Navarro Neumann, Manuel M.» S.— Datos rcfcrentes a
la sismicidad de la porción oriental de la península Ibérica. — Bar-
celona, 1917.

Navàs, Longinos . — Algunos Neurópteros del Museo de Oxford;

7i8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Navàs, Longinos . — Notas entomológicas. IV. Algunos neuróp-
teros de Manresa, — 19 14.

Navàs, Longinos , — Notas entomológicas. VIII. Algunos neu-
rópteros de los alrededores de Madrid. — 19 14.

Navàs, Longino s. — Algunos Ortópteros y Neurópteros de Pales-
tina. — 191 1.

Navàs, Longinos . — Bemerkungen über die Neuropteren der
Zoologischen Staassmmlung in München. — 191 3.

Navàs, Longinos . — Bemerkungen über die Neuropteren der
Zoologischen Staasammlung. — 191 3.

Navàs, Longinos . — Congreso IX de Zoologia de Mònaco 25-29
de marzo de 19 13.

Navàs, Longinos y Marcet, A. F , — Coniopterígido
(Ins. Neur.) nuevo de Montserrat. — 19 10.

Navàs, Longinos . — Crisópidos (Ins. Neur.) nuevos. — 1910.

Navàs, Longinos . — Notas entomológicas. V. Cuatro pequenas
colecciones de la Península Ibérica. — 191 1,

Navàs, Longino s. — Chrysopides nouveaux (Ins. Neur.). — Lou-
vain, 1910-1911.

Navàs, S. J., R. P. Longinos. — Dilàrido (Ins. Neur.) fósil
y tribu nueva de dilàridos. — Madrid, 191 3.

Navàs, Longinos . — Notas geológicas. El GDngreso geológico
internacional de México. — 1906.

Navàs, Longinos . — El Congreso internacional de Entomo-
logia de Oxford (5-10 agosto 19 12) y el XIV de Antropologia y
Arqueologia prehistòrica de Ginebra (9-15 septiembre 1912). —

1913-
Navàs, S.J., Longinos . — Notas liquenològicas. El genero

Par mèlia en Es pana. — 1901.
Navàs, Longinos . — El Rdo. D. Bernardo Zapater, presbítero.

Notas necrològicas. — 1908.
Navàs, Longinos . — El Rdo. P. Luis Sodiro, S. J., botànico

del Ecuador.
Navàs, Longinos . — Espèces nouvelles de Névroptères exòtiques.

Paris, 19 1 3.
Navàs, Longinos . — Materiali per una fauna dell'Arcipelago

Toscano. IX. Algunos Neurópteros del Musco de Madrid. — 19 10.
Navàs, Longinos . — Neurópteros exòticos del R. Museo de Nà-

poles. — 1 9 14.
Navàs, Longinos . — Notas entomológicas. Excursión al valle de

Aran, — 191 5.
Navàs, Longinos . — Notas entomológicas. VIL Excursión anual

de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales a Ortigosa y Val-

vanera (Logrofio). — 19 14.
Navàs, Longinos . — Notas entomológicas (2.» sèrie). Excursiones

por Cataluna. Julio de 1914-1915,

Biblioteca yic^

Navàs, Longinos . — Notas entomológicas. III. Excursiones por

los alrededores de Granada. — 191 1.
Navàs, Longinos . — Notas entomológicas. IV. Excursiones por

los alrededores de Zaragoza. — 191 1.
Navàs, Longinos . — Hémérobüdes nouvcaux du Japon (Neurop-

tera). — 191Ò.
Navàs, Longinos . — Insectos Neurópteros nuevos o poco cono-

cidos. — 1912.
Navàs, Longinos . — Instructions pour récolter et préserver les

insectes. — Louvain, 191 1.
Navàs, S. J., R. P. Longinos . — Notas geológicas. II. La

cueva de la Sima en Ricla (Zaragoza). — 1903.
Navàs, S. J., R. P. Longinos . — Notas geológicas. I. La

cueva de Maderuela en Vera (provincià de Zaragoza). — 1900.
Navàs, Longinos . — Les Rhaphidides (insectes névroptères du

Musée de Paris). — 1909.
Navàs, Longinos . — Liquen es de las islas Azores. — 1909.
Navàs, S. J., Longinos . — Notas liquenológicas. Los Cladio-

nàceos de Espana. — 1904.
Navàs, Longinos . — Çongreso de Madrid. Mirmeleónidos (Ins.

Neur. ) de la fauna ibèrica. — Insectos Neurópteros. — Fósiles

nuevos. — Nuevo Mirmeleónido (Ins. Neur.) de la fauna europea.

— 1913-
Navàs, Longinos . — Mis excursiones por el extranjcro en el

Verano de 1912. — 1913.
Navàs, Longinos. — Myrméléonides (Ins. Neur.). — 1911-1912.
Navàs, Longinos. — Myrméléonides (Ins. Névr.) nouveaux de

Syrie. — 1914.
Navàs, Longinos. — Myrméléonides (Ins. Névr.) nouveaux ou

critiques. — 19 13- 14.
Navàs, Longinos . — Myrméléonides nouveaux de l'Extréme-

Orient (Neuroptera). — 191 2.
Navàs, Longinos . — Némentéride (Neur.) nouveau.
Navàs, Longinos . — Neuroptera asiàtica (i.' sèrie). — 1913.
Navàs, Longinos . — Neuroptera Fam. Dilaridae. — 1914.
Navas, Lonuins . — Neuroptera nova Àfrica. — 1916.
Navàs, Lon sogo . — Neuroptera nova Americana. — 1916.
Navàs, L o nsgoiSin . — Neuroptera quaedam ex Japonia et pro-

mixis regionibus recensuit. — 19 16.
Navàs, Longinos . — Neurópteros chilenos. — 191 1.
Navàs, Longinos . — Neurópteros de la Tripolitana (2.* seric). —

1914.
Navàs, Longinos . — Neurópteros del Brasil recogidos por el

R. P. Joaquín de Silva Tavares, S. J. — 19 16.
Navàs, Longinos , — Notas entomológicas. XI. Neurópteros del

Moncayo (Zaragoza). — 1914.

720 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Navàs, Longinos . — Notas entomológicas, X. Neuróptcros de

Mallorca. — 19 14.
Navàs, Longinos . — Notas entomológicas. XI. Neuróptcros del

Moncayo (Zaragoza). — 19 14.
Navàs. Longinos . — Neurópteros nuevos de Àfrica. — 1914.
Navàs, Longinos . — Neurópteros nuevos de Espana (i.» sèrie ).-^

Zaragoza, 1914.
Navàs, Longinos . — Neurópteros nuevos de Espana (2.» scrie). —

Zaragoza, 19 16.
Navàs, Longinos. — Neurópteros nuevos o poco conocidos (2.»

sèrie). — 19 14.
Navàs, Longinos. — Neurópteros nuevos o poco conocidos (3.»

sèrie). — 19 14.
Navàs, Longinos. — Neurópteros nuevos o poco conocidos (4.^

sèrie). — 191 5.
Navàs, Longinos. — Neurópteros nuevos o poco conocidos (5.*

sèrie). — 191 5.
Navàs, Longinos . — Neurópteros nuevos o poco conocidos (VIII

sèrie). — Barcelona, 191 7.
Navàs, Longinos . — Neurotteri Planipenni. — Napoli, 1914.
Navàs, Longinos . — Névroptères' de Berberie. — 1913.
Navàs, Longinos . — Névroptères de l'Indo-Chine. — 1914.
Navàs, Longinos . — Névroptères du Japon recueillis par M. Edne

Gallois. — 191 3.
Navàs, Longinos. — Névroptères de l'Amérique du Nord. —

1913-
Navàs, Longinos . — Névroptères nouveaux de l'Amérique du

Nord. Hémérobides. — 1913.
Navàs, Longinos. — Névroptères nouveaux de l'Extreme

Oiient. 191 1.
Navàs, Longinos . — Névroptères nouveaux de l'Orient. — 1916.
Navàs, Longinos . — Névroptères nouveaux du Zambèze.
Navàs, Longinos . — Notas entomológicas. I, 1889; X, 1902;

XI, 1903.
Navàs, Longinos . — Nota sobre el Dilar Parthenopaeus Costa. —

1909.
Navàs, Longinos . — Notas sobre Neurópteros del Museo de

Münich. — 191 1.
Navàs, Longinos . — Notas sobre Rafídidos (Ins. Neur.). — Za-
ragoza, 191 5.
Navàs, Longinos . — Notas zoológicas. — 1907.
Navàs, Longinos . — Notes sur quelques Névroptères. — 191 1.
Navàs, Longinos . — Notes sur quelques Névroptères. — 19 12.
Navàs, Longinos . — Notes sur quelques Névroptères. — 1913.
Navàs, Longinos . — Notes sur quelques Névroptères d'Afrique.

— 1912.

Biblioteca 721

Navàs, Longinos . — Notes sur queiqucs Névroptères du Congo

Belge.— 1913.
Navàs, Longinos . — Nouvelles formes de Chrysopides (Ins. Nevr.)

de Fran ce. — Paris , 1 9 1 1 .
Navàs, Longinos . — Osmilides exòtiques (insectes névroptères

nouveaux). — 19 10.
Navàs, Longinos . — Panorpides nouveaux du Japon, — 1909.
Navàs, Longinos .— Particularidades s-^-bre las alas de los in-

sectos. — 191 5.
Navàs, Longinos . — Perlinos (Ins. Neur.) de Espana. — 19 10.
Navàs, Longinos . — Plantas editae a Carolo Pau. — 1907.
Navàs, Longinos . — Progresos realizados por las Ciencieis Natu-

rales en Espana durante cl siglo xx, — 1910.
Navàs, Longinos . — Quelques Mantispides (insectes Névroptères)

du Musée Zoologique de l'Académie Irapériale des Sciences St.-Pe-

tersburg.
Navàs, Longinos . — Quelques Névroptères du Tunisie recueillis

par le Dr. Théodose Sterck. — 191 5.
Navàs, Longinos . — Quelques Névroptères du Sàhara Français.

— 1913-
Navàs, Longinos , — Reglas de nomenclatura botànica propues-

tas en el Congreso de Viena de 1905. — 1907.
Navàs, Longinos . — Resena científica de Historia Natural. —

1 9 14.
Navàs, Longinos . — Resena científica de Historia Natural. —

1915.
Navàs, Longinos. — Resena científica de Historia Natural. —

1916.
Navàs, Longinos . — Sinopsis de los Líquenes de las islas de

JVIadera.
Navàs, Long in os. — Sobre falsos fósiles. — 1909.
Navàs, Longinos . — Sócidos (Ins. Neur.) de Espana nuevos. —

Madrid, 19 14.
Navàs, Longinos . — Sur quelques Névroptères de Saint-Nazaire

(Loire inférieure) et voisinages. — Paris.
Navas, Longinos . — Sur quelques insectes Névroptères de Saint-
Nazaire (Loire inférieure) et environs (2,* sèrie). — Paris.
Navàs, Longinos . — Tres Neurópteros de Montserrat. — 1910.
Navàs, Longinos . — Tricópteros de Aríigón. — Zaragoza, 1916.
Navàs, Longinos . — Tricópteros nuevos. — 1907.
Navàs, Longinos . — Tricópteros nuevos de Espana. — 19 16.
Navàs, Longinos . — Tricópteros nuevos de Espana (i.» sèrie). —

1915.
Navàs, Longinos . — Tricópteros nuevos de Espana (2.* seric). —

1916.

72 2 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Navàs, Longinos . — Trois Myrméléonides (Nevr.) nouveaux de

l'Afrique.
Navàs, Longinos . — Visita a San Esteban de Litera (Huesca).

— 1913.

Nobre, Augusto . — Moluscos de Portugal. I. Moluscos terrestres,
fluviales e das aguas salobras. — Lisboa, 191 5.

N o t e relative aux rapports scientifiques publiés aux frais du Gou-
vernement belge. — Anvers, 1902.

Obermaier, Hugo . — Los glaciaros cuaternarios de Sierra Ne-
vada. — Madrid, 1916.

Obermaier, Hugo, y Carandell, Juan . — Los glaciares
cuaternarios de la Sierra de Guadarrama. — Madrid, 1917.

Orueta, Domingo de . — Estudio geológico y petrogràfico de la
Serranía de Ronda. — Madrid, 19 17.

Packard, Afheus. S . — Tex-boot of Entomology including the
anatomy, phisiology, embryology and metamorphoses of anatomy,
Insects, for use in agricultural and technicaschool and colleges.
Aswell as by woking entomologist. — Norwood.

Palacios, Pedró . — Descripción física, geològica y agrológica
de la provincià de Soria. (Memorias de la Comisión del Mapa geo-
lógico de Espafla'. — Madrid, 1890.

Palau Vera, Joan. — Resum de Geografia d'Amèrica. — Barce-
lona.

Pan, Ismael de, y Wernert, Paul . — Datos para la crono-
logia del arte rupestre del oriente de Espana. — Madrid, 1917.

Parlatore, Filipino . — Plantae novae vel minus opuscalis di-
versis olim descriptae. — Parisiis, 1842.

Picquenard, C. A . — Les limites de l'espèce en lichenologie.

Pina de Rubíes, S . — Litoquimica de la sierra Kalpak-Kazansky.

— Madrid, 19 16.

Pons e Irureta, Enrique . — Morfologia externa del Brachio-

soma vessiculosum. — Pamplona, 191 2.
Pruvot, Georges . — Contribution à l'étude des larves de Diptè-

res trouvées dans le corps humain. — Paris, 1882.
Pruvot, G . — L Recherches anatòmiques et Morphologiques sur

le système nerveux des Annélides polychètes. — L Proposi tions don-

nées par la Faculté. — Paris, 1885.
Pruvot, M. G . — Sur la formation des stolons chez les Syllidiens.

— Paris, 1889.

Pruvot, M. G . — Sur la régénération des parties amputées compa-

rées à la stolonisation normale chez les «Syllidés». — Paris, 1890.
Pruvot, M. G . — Sur le prétendu appareil circulaire et les organes

génitaux des Néomeniéss. — Paris, 1890.
Pruvot, M. G. — Sur les modifications et le ròle des organes

segmentaires des Syllidiens, à l'époque de la réproduction. — Paris,

1902.

Biblioteca 723

Pruvot, M, G, — Sur le système nerveux des Euniciens. — Pa-
ris, 1884.
Pruvot, M, G . — Sur le système nerveux et la classification des

Phillodociens. — Paris, 1883.
Pruvot, M. G . — Sur l'évolution des formations des stoloniales chez

les Syllidiens. — Paris, 1902.
Pujiula, Jaime . — Dispositivo sencillo para observar fototaxis.

— 1916.
Pujiula, Jaime . — La provocación de raíces adhcrentcs de «He-

dera hèlix» L. ^es efecto del heliotropismo o tigmotropismo? — 1916.
Pujiula, Jaime . — Mas sobre la teoria de los estatoliitos vegeta-

les. — 1915.
Pujiula, Jaime . — Nuevos datos sobre cristaloides intranuclea-

res en Pinguicula grandiflora. — 1916.
Racovitza, E. G . — Anoplocopea Hanseni n. g. n. sp. Isopode

marin de Corse et les affinités des Sphaeromiens cavernicoles. — Paris,

1908.
Racovitza, E. G . — A Summary of general observation in the

Spontig and movements of whales. — Washington, 1904.
Racovitza, E. G. — Expeditiones antaictica Belgiana. — Buca-

resci, 1 90 1.
Racovitza, E. G . — Ischyremene Lacazei n. g. n. sp. Isopode

Meditérraneen de la famille des Sphaero mides. — Paris, 1908.
Racovitza, E. G . — Lobe céphalique et l'encéphale des Anné-

lides polychètes. — Paris.
Racovitza, E. — G , — Note sur le grand serpent de mer Megophias

(Rafinesque). A propos d'une observation de M. Lagrésille, faite

en 1898 dans les mers du Tonkin. — Lille, 1902.
Racovitza, E. G . — Notes de Biologie. III. Moeurs et féconda-

tion de la Rossia macrosoma. — Paris.
Racovitza, E. G. — Presqu'íle des Balkans. — Paris, 1891.
Racovitza, E. G. — Presqu'íle des Balkans. — Paris, 1892.
Racovitza, E. G. — Presqu'íle des Balkans. — Paris, 1893.
Racovitza, E. G . — Proidotea Haugi n. g. n. sp. Isopode Oligo-

cène de Rouraanie et les Mesidoteini nouvelle sous-famille des Ido-

theidae . — Fontenay, 19 10.
Racovitza, E. G . — Sur l'accouplement de quelques Céphalo-

podes, Sepiola Rondeletii (Leach), Rossia macrosoma (Ch.) et Octo-

pus vulgaris (Lam.). — Paris, 1894.
Racovitza, E. G . — Sur la Micronereis varicgata (Claparède). —

Paris, 1893.
Racovitza, E. G . — Sur le róle des Amibocytes chez les Annc-

lides polychestes. — Paris, 1895.
Racovitza, E. G . — Typhlocirolana Moraguesi n. g. n. sp. Iso-
pode aquatique cavernicole des grottes du Drach (Baléares).-- ■

Noisy-le-Grand, 1905.

724 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

R e c c e n t and tertiaiy. I. Pliocene, pleistocene and recent H. B.

Woodward, Reporter.
Reportes of the british sub-committees on classification and no-

menclature. Second edition. International geological Congress. —

1888.
Reportes of sub-committees appointed by the american Committce

from its own number assisted by-associates, for the fourth session

of the Congress to be helds in London Setember 17. — 1888.
Reunien extraordinaire de la Société Géologique. — Val en ce, 1910.
R é u n i o n extraordinarie dans les Pyrénées Occidentales. — 1906.
Rioja, José . — Datos para el conocimiento de la fauna de Anélidos

poliquetos del Cantàbrico. — Madrid, 19 17.
Rodrigez Rosillo, Abilio . — Contribución al conocimiento

de los Celentéreos espanoles, en particular de los Sertulàridos de la

Estación de Biologia Marina de Santander. — Madrid, 1914.
Rolland, Léon . — Atlas des Champignons de France, Suisse et

Belgique. — Paris, 19 10.
Sànchez Lozano, Rafael . — Descripción física, geològica y

minera de la provincià de Logrono (Men, Comis. Mapa Geol. Esp.).

— Madrid, 1 894.
San Miguel, Maximino . — Datos para la Estratigrafía de Mont-

juich. — 191 1,
San Miguel, Maximino . — Las costas de la provincià de Huelva

y sus variaciones en el período histórico. — 191 5.
San Miguel, Maximino . — Nota sobre algunas rocas de San

Andrés de Llavaneras (Barcelona). — Barcelona, 1917.
San Miguel, Maximino . — Origen y formación de los magmas

eruptivos. — Barcelona, 1916.
San Miguel, Maximino . — Rocas de la garganta del Ter entre

el Pastora y Susqueda. — Barcelona, 19 16.
S c n n e n . — Listes des plantes obscrvées aux alentours d'Igualada

par D. Ramon Queralt Gili, précédées de la liste des principales espè-

ces adventives naturalisées autour de Barcelone.
Scnnen, Le Frère . — Note sur la fiore de Benicarló, Peníscola,

Santa Magdalena, etc, de la province de Castell ón de la Plana,
Sennen, Le Frère . — Nouveautés pour la future Flora hispànica.
S e n'n e n . — Plantas de los alrededores de Igualada recogidas por

D. Ramon Queralt.
Sennen, Le Frère . — Plantes d'Espagne.

Sennen, Le Frère . — Plantes d'Espagne. Notes et diagnoses.
Sennen, Le Frère. — Plantes d'Espagne. Notes et diagnoses.

4 notes.
Steenstrup, E. J. V . — Overfiadevandets Varmegrand, Salt-

maengde og Fra-ve i Atlanterhavat paa c. 59° Nord. — Brede, 1875.
Stejneger, Leonhard . — A New Geckoid Lizard the Philip-

pine Islands. — Washington, 1907.

Biblioteca 725

Stejneger, Leonhard . — A New species of Flying Lizard from

the Philippine Islands. — Washington, 1908.
Stejneger, Leonhard . — Two new Species of Toads from the

Philippines. — Washington, 1908.
S u e s s , E d . — Das Antlitz der Erde (La face de la Terre). Traduc-

ción deMargerie, Emmanuel de.
Tarré, Emili . — Nostres bèsties: El Senglar. — Barcelona, 191 5.
Tarré, Emili . — Nostres bèsties: El Toixó. — Barcelona, 19 17.
Tarré, Emili. — Nostres bèsties: La Llebre. — Barcelona, 1917.
Tarruella, J. — Higiene de l'alimentació. — Barcelona, 1917.
Terrades, Esteve . — Els elements discrets de la matèria i la

radiació. — Barcelona.
Terremotos de Andalucia. Informe de la Comisión nombrada para

su estudio en 7 de Marzo de 1885. — Madrid, 1885.
The work of the internacional Congress of geologists and of its com-

mitees. — 1886.
Torralbas, Federico . — Contribución al estudio de los Crus-

tàceos de Cuba. — Habana, 1917.
T w e n t y seventh Annual Report of the Department of Parks and

Boulevards of the City of Detroit. — Detroit, 1916.
Van Beneden, P. J . — Un mot sur le Squale Pélerin.
Vega del Sella, Conde de la. — Paleolítico de cueto deia

Mina. — Madrid, 19 16.
Vidal, Luis Mariano . — La faz de la tierra en Catalufia duran te

vari as èpocas geológicas. — 19 16.
Villar, Emilio H. del . — Archivo geogràfico de la Península

Ibérica. — Barcelona, 1916.
Wernert, Paul. — Representaciones de antepasados en el arte

paleolítico. — Madrid, 19 16.
Woodward, B. B . — The Life of the MoUusca. — London, 1913.
Zulueta, A. de . — Note préliminaire sur la famille des Lamip-
pidae. Cope podes parasites des Alcyonaires. — Fontenay, 1908.

ENTITATS I PUBLICACIONS

AMB QUI TÉ ESTABLERT CANVI
LA JUNTA. DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA

Alemanya

Berlín. — Archiv für Naturgeschichte.

Berliner Entomologische Gesellschaft.
Deutsche Entomologische Gesellschaft.
Deutsche Geologische Gesellschaft.
Gesellschaft Naturforchender Freunde.

Institut für Meereskunde und Ozeanographisches Museu m.
Kònigl. Biblioteck.
Museum für Naturkunde.
Museumskunde (R. Kotschau).
Naturae Novitates.
Ornithologische Monatsberichte.
Reichsamt des Inneren.
Zoologischer Museum.
Braunschweig. — Archiv für Anthropologie.
Bremen. — Naturwissenschaftlichen Verein.
Cóln a/Rh. — Museum für Naturkunde.
Dahlem. — Entomologisches Museum.

K. Botanischer Garten und Botanisches Museum.
Dresden. — Entomologischer Verein.

Kgl. Museum für Naturkunde.
Frankfurt a/M. — Deutsche Malakozoologische Gesellschaft.

Entomologischer Zeitschrift.
Zoologischer Beobachter.
Senckenbergisches Museum.
Hamburg. — Naturhistorisches Museum.

Naturwissentschaítlichen Verein.
Helgoland. — Biologische Anstalt auf Helgoland.
Jena. — Botanisches Zcntralblatt.

Ergebnisse und Fortschritte der Zoològic.

728 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Karlsruhe. — Allgemeine Botanische Zeitung.

Archiv fur Protistenkunde.
Kiel. — Kommission zur Wissenschaítlichen Untersuchung der Deut-

schen Meere.
Leipzig. — Geologische Rundschau.

Geologisches Zentrablatt.

Zeitschrift für Kristallographie und Mineralogie.

Zeitschrift íür Wissenschaítlichen Zoologie.

Zoologischer Anzeiger.
Neudamm. — Fischerei Zeitung (E. Walter),
Nurnberg. — Naturhistorische Gesellschaft.
Plòn in Holstein. — Archiv für Hydrobiologie und Planktonkunde.

Biologische Station zu Plón.
Sttittgart. — Blàtter fur Aquarien und Terrarienkunde (W. Wolterstoff ).
Intemationalen Entomologen Verein.

Anglaterra

Belfast. — Natural History and Phisical Society.

Birmingham. — The Journal of Malacology,

Bristol. — Bristol Museum.

Cambridge. — Cambridge Philosophical Society.

Croydon. — Croydon Scientiíic and Natural History Society.

Duhlin. — Royal Dublin Society.

Royal Irish Society.
Edinburgh. — Royal Phisical Society.
Glasgow. — Natural History Society.
Leeds. — Conchological Society of Great Britain and Ireland.

Yorkshire Naturalist's Union.
Liverpool. — Liverpool Geological Survey.
London. — Annals of Botany.

Antropological Institute.

Botanical Miscellany (Hooker's Journal of Botany).

British Museum of Natural History.

British Ornithological Club.

Bureau of British Marine Biology.

Entomological Society.

Geological Society.

Journal of Botany.

Linnean Society.

Royal Botanical Gardens.

Royal Microscopical Society,

Royal Society.

The Botanical Magazine.

Zoological Record.

Zoological Society.

Entitats i publicacions 729

Manchester. — Manchcster Museum.
Museums Association.
Plymouth. — Marine Biological Association of thc United Kingdom.

Argelia

Bone. — Acadèmic d'Hipponc.

Argentina

Buenos Aires. — Ministerio de Agricultura.

Museo de la Plata.

Museo Nacional.

Sociedad Científica Argentina.
Córdoba. — Acadèmia Nacional de Ciencias.

Austràlia

Adelaide. — Botànic Garden.

Royal Society of South Austràlia.
Brisbane. — Queensland Museum.
Melbourne. — National Museum.

Royal Society of Victoria.
South Perth. — West Australian Natural History Society.
Sydney. — Australian Museum.

Linnean Society of New South Wales.

Royal Society of Queensland.
Sydney. — Department of Mines and Agriculture.

Royal Society of New South Wales.
Hobart. — Royal Society of Tasmània.

Àustria

Krnkau. — Akademie der Wissenschaíten.

Lembevg. — Naturforscher-Gesellschaft «Kopernikus».

Sarajevo. — Bosnisch-Herzegovinisch Landes-Museum.

Triest. — Zoologischer Station.

Wien. — K. Akademie der Wissenschaíten. Abteilung I

K. k. Naturistorische Hof Museum.

K. k. Zoologischer Botanischer Gesellschaít.

Zoologischer Institut der Universitat.

Bèlgica

Bruxelles. — Jardin Botaniquc de l'Etat.

Société Belgue de Géologie, Paleontològic et Hydrologie.

48

7$o Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Sociétó Entomologiquc de Belgique.

Société Royale Botanique de Belgique.

Société Royale Malacologique et Zoologique de Belgique.

Brasil

Parà. — Museo Paraense.
Río de Janeiro. — Jardín. Botànico.
Museo Nacional.
Sao Paulo. — G^mmisao Geographica e Geològica.

Horto Botànico.

Museu Paulista.

Sociedade Scientifica.

Cauadà

Halifax. — Nova Scotia Institut of Natural Sciencie.
Montreal. — Montreal Botànic Carden.
Ottawa. — Canadian Museum.

Gcological and Natural History Survey.
Royal Society of Canadà.
Toronto. — Canadian Institute.

Entomological Society.
University of Toronto.

Congo Belga

Mayunba. — Musée du Congo.

Costa Rica

San José. — Instituto Físico Geogràfico Natural de Costa Rica.
Museo Nacional de San José.

Cuba

La Habana. — Acadèmia de Ciencias Físicas y Naturales.
Instituto de Ségunda Enseiianza.

Dinamarca

Kopenhague. — Conseil permanent international pour l'exploration de
la mer.
Société Botanique,
Société Entomologique.

Entitats i publicacions

731

Eeuador

Guayaquil. — Biblioteca Municipal.

El Cuiro.

Egipte

Institut Egyptien,

Société Entomologiqiie d'Egypte.

Espanya

Barcelona. — Arxiu Municipal.
Arxiu Provincial.
Biblioteca de Catalunya.
Biblioteca Universitària.
Consell de Pedagogia.
Centre Excursionista de Catalunya.
Facultat de Ciències Natuials.
Institució Catalana d'Històiia Natural.
Institut d'Estudis Catalans.
Real Acadèmia de Ciencias y Artés.

Sección de Barcelona de la Real Sociedad espanola de
Historia Natural.
Cambrils. — Biblioteca del Parc Samà.
Girona. — Excm. Ajuntament.

Excma. Diputació Provincial.
Lleida. — Excm. Ajuntament.

Excma. Diputació Provincial.
Madrid. — Asociación espanola para el Progreso de las Ciencias.
Biblioteca del Congreso.
Biblioteca del Palacio del Senado.
Biblioteca Municipal.
Biblioteca Nacional.
Biblioteca Real.

Dirección general de Navegación y Pesca.
Facultad de Ciencias Naturales.
Instituto geológico de Espana.
Instituto Oceanogrífico espanol.
Junta para Ampliación de Estudiós e Investigaciones

cientííicas.
Lab." invest. biol. de la Universidad.
Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artés.
Museo Nacional de Ciencias Naturales.
Real Acadèmia de Ciencias exactas, físicas y naturales.
Real Acadèmia de la Historia.
Real Sociedad Espanola de Historia Natural.

732 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Real Sociedad Geogràfica.

Residència de Estudiantes.
Palma de Mallorca. — Biblioteca Municipal.

Estación de Biologia Marina.
San Sebastiàn. — Sociedad de Oceanografia (Lib. Baroja).
Santander. — Estación de Biologia Marina.
Tarragona. — Excm. Ajuntament.

Excma, Diputació Provincial.
Tortosa. — Observatorio del Ebro.
Valencià. — Instituto espanol de Hidrobiología.
Zaragoza. — Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales,

Estats Units

Austin, Tex. — Geological Survey of Texas.
Baltimore, Mar. — John Hopkins University.

Maryland Geological Survey.
Berkeley, Cal. — University of Califòrnia.
Boston, Mass. — American Academy of Arts and Sciences.
Boston Society of Natural History.
The Nautilus.
Brooklyn, N. Y. — Museum of the Brooklyn Institute of Arts and

Sciences.
Buffalo. — Society of Natural Sciences. &

Cambridge. — Museum of Zoology of Harvard CoUege.
Chapel Hill, N. C. — Elisha Mitchell Scientific Society
Chicago, lli. — Academy of Sciences.

Field Museum of Natural History.
University.
Cincinnati, Ohio. — Cincinnati Society oi Natural History.
Davenport, Iowa. — DaVenport Academy of Natura] Sciences.
Denver, Col. — Colorado Scientific Society.
Detroit. — Geological Survey of Michigan.
Indiannopolis. — Geological Survey of Indiana.
Indiana Academy of Sciences.
Lawrence, Kans. — University of Kansas.
Madison, Wis. — Wisconsin Academy of Sciences.

Wisconsin Geological and Natural History Survey.
Mammoth Hot Springs, Wyom. — Yellowstone Park Association.
Milwaukee, Wis. — Public Museum of the City of Milwaukee.

Wisconsin Natural History Society.
Minneapolis, Minn. — Minnesota Academy of Natural Sciences.
Missoula, Mont. — University of Montana.
New Orleans. — Botanical Garden.

Museum of Natural History.
University of Lousiana.

Entitats i publicacions 733

New York. — American Museum of Natural History.
Botanical Garden.
New York Academy of Sciences.
The American Naturalist.
Zoological Society.
Philadelphia. — Academy of Natural Sciences.

American Journal of Conchology.
University of Pennsylvania.
Pittsburg. — Carnegie Museum,

Pòrtland, Main. — Pòrtland Society of Natural History,
Saint Louis. — IMissouri Botanical Garden,

Museum of Sciences.
San Diego, Cal. ■ — • West American Scientist.
San Francisco, Cal. — Califòrnia Academy of Natural Sciences.

Museum of Natural History.
Sprinfield, III. — Geological Survey of Illinois.

Mass. — Museum of Natural History*
University. — Geological Survey of Alabama,
Urbana. — Illinois State Laboratory of Natural History,

University of Illinois.
W ashington. — Carnegie Institute.

Dcpt. of Marinc biology, Carnegie Inst.

Smithsonian Institution.

U. S. Department of Agriculture, Ornithology and

Mammalogy.
U. S. Geological Survey.
U. S. National Museum.

Filipinas

Manila. — Departement of the Interior.

França

Abbeville. — Société d'Emulation d'Abbeville.

Amiens. — Société linnéenne du Nord de la France.

Angers. — Société d'Etudes scientiíïques d'Angers.

Avcachon. — Société scientifique et Station zoologiquc d'Arcachon.

Autun. — Société d'Histoire Naturelle.

Banyuls-sur-mer. — Laboratoire Aragó.

Beziers. — Société d'Etudes des Sciences Naturellcs.

Boulogne-sur-mer. — Société Académique de l'arrondissement.

Station aquicole.
Bordeaiix. — Société linnéenne.

Société océanographique du golíe de Gascogne.
Caen. — Société linnéenne de Normandie.

734 Junta de Ciències N ahir als de Barcelona

Carcassonne. — Société d'Etudes scientifiques de l'Aude.

Concarneau. — Station Zoologiquc.

C/mlons-sur-Saone. — Société des Sciences NaturcUes de Saonc-et-

Loire.
Dax. — Société de Borda.
Difon. — Acadèmic des Sciences,

La Rochelle. — Acadèmic des Belles-Letres, Sciences et Arts.
Le Mans. — Acadèmic Internationale de Géographie Botanique.
Lyon. — Société Botanique.
Société linnéennc.
Macon. — Société d'Histoire Naturelle de Macon.
Marseille. — Musée Colonial.

Musée d'Histoire Naturelle.
Société Scientifique et Industrielle.
Montpellier. — Société d'Horticulture et d'Histoire Naturelle de l'Hc-

rault.
Nantes. — Société des Sciences Naturellcs de l'Ouest de la France.
Nice. — Société des Naturalistes des Alpes-Maritimes.
Nimes. — Société d'Etudes des Sciences Naturelles.
Orléans. — Société française d'Ornithologie.
París. — Acadèmic des Sciences.

Archives de Zoològic expérimentale et générale.

Journal de Botanique.

Journal de Conchyliologie.

La Feuille des Jeunes Naturalistes.

Le Jardin, journal bi-mcnsuel.

Ministère d'Instruction Publique.

Museum d'Histoire Naturelle.

Revue critique de Paleozoologic.

Revue générale de Botanique.

Société Botanique de France.

Société Entomologique de France.

Société française de Minéralogie.

Société Géologique de France.

Société linnécnne.

Société Nationale d'Horticulture de France.

Société Zoologique de France.
Perpignan. — Société Scientifique et Litcérairc des Pyrénées Orientales.
Rouen. — Société des Amis des Sciences Naturelles.
Toulon. — Acadèmic du Var.
Toulouse. — Acadèmic des Sciences.
Revue des Pyrénées.
Société d'Histoire Naturelle.
Université.
Uzes. — Miscellanea Entomologica.

Entitats i publicacions 735

Ilawai

Honolulu. — Bemicc Pauahi Bishop Muscum.

Holanda

Atnsterdam. — Académie Royale,

Koninklijk Zoologisch Geiiootschap «Natura Artis Ma-
gistra».
Gvoninguen. — Natuurkundig Genootschap.
Haarlem. — Musée Teyler.

Société Necrlandaise des Sciences.
Leiden. — Nederlandsche Dicrkundigc Vcreeniging.
Rijks Hcrbarium,

índia Anglesa

Calcutta. — Asiàtic Socicty of Bengal.

Geological Survey of índia.

Indian Muscum.
Ceylan. — Colombo Museum.

Royal Botànic Gardens Paradeniya.
Madras. — Madras Government Museum.

índia Holandesa

Batavia. — Batavian Society of Arts and Sciences.
Buitemorg. — Jardin Botanique de l'Etat.

Itàlia

Acireale. — Reale Acadèmia di Scienza.

R. Stazione Spcrimentalc di Agrumicultura e Frutticultura.
Aosta. — Soclctc de la flore Valdotaine.
Bologna. — Rivista italiana de Ornitologia.
Catania. — Reale Acadèmia Gioenia.
Firenze. — Monitore Zoologico Italiano.

R. Società toscana di Orticoltura.

R. Stazione di Entomolog.a Agrària Redia.

Società botànica Italiana.

Società Entomologica Italiana.
Gènova. — Musei di Zoologia delia R. Università.

Musco Civico di Storia Naturalc.

Società ligurica di Scienze naturali c geografichc.
Milano. — Società italiana di Scienze Naturali.
Modena. — Società dei Naturalisti.

n^

Junta de Ciències Naliirals de Barcelona

Napoli, — Musco Zoologico delia R, Università,
Orto Botanico delia R, Università.
R. Accadcmia delle Scienze fisiche e matematiche.
Società di Naturalisti.
Stazione Zoològica.
Palermo. — II Naturalisti Siciliano.

R. Accadcmia di Scienze.
R. Istituto Botanico.

R. Orto Botanico ed Giardino Coloniale. .
Società Siciliana di Scienze Naturali.
Pisa. — Società Malacologica Italiana,

Società Toscana di Scienze naturali.
Povtici. — Laboratorio di Zoologia gcnerale ed agrària.
Roma. — Pontifícia Accadcmia dei Nuovi Lincei.
R. Accademia dei Lincei.
R. Comitato geologico italiano.
R. Comitato Talassrgrafico Italiano.
Società Italiana per il Progreso delle Scienze.
Società Malacologica Italiana.
Società Zoològica Italiana.
Roveveto. — Museo Civico.
Siena. — Rivista Italiana di Scienze Naturali.
Torino. — Club Alpino Italiano.

Musei de Zoologia et Anatomia comparata delia R. Università.
R. Accademia delle Scienze.

Jamaica

Kingstown. — Botanical Department of Jamaica.

Japon

Sapporo. — Sapporo Natural History Society.
Tokyo. — Annotationes Zoologicae Japonenses.

Tokyo Botanical Society.

Imperial University of Japan.

Malacca

Singapoore. — Botànic Gardens.

Mejic

México. — Instituto Geologico de México.
Museo de Historia Natural.
Sociedad Mexicana de Historia Natural.
Sociedad científica «Antonio Alzatc».

Entitats i publicacions yT,j

Mònaco

Mònaco. — Institut Océanographique.

Noruega

Bergen. — Bergens Museum Aarborg.

Christiania. — Forhandliger i Videnskabs-Selskabet i Christiania.

Videnskap Belskpa i Christiania.
Stavanger. — Stavanger Museum.
Tromsoe. — Tromsoe Museum,

Nova Zelandia

Auckland. — Auckland Institute.
Wellington. ■ — Colonial Museum.

Dominion Museum.

New Zeeland Institute.

Perú

Lima. — Sociedad de Geografia.

Portugal

Braga. — Sociedade Broteriana.
Lisboa. — Acadèmia das Sciencias.

Commissao do Serviço Geologico de Portugal.

Société Portugaise des Sciences Naturelles.

Rússia

Ekaterinoslaw. — Société ouralienne des Sciences Naturelles.
Helsingfors. — Finska Vetenskaps Societaten.

Societas pro Fauna et Flora Fennica.
Kiew. — Société des Naturalistes de Kiew.
Petrogrado. — Acadèmic Impériale des Sciences.

Jardin Imperial Botanique.

Revue russe d' Entomologia.
Tiflis. — Jardin Botanique de ïiflis.
Kaukasische Museum.

San Salvador

San Salvador. — Museo Nacional.

738 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Suècia

Estockliolm. — Entomologische Tidskriít, Entomoligiska Fòreningen.

K. Svenska Vetenskap-Academie.
Upsala. — Geological lastitution oi the University.

Suíssa

Aarau. — Argovische Naturforschende Gesellschaft.
Bern. ■ — • Naturforschende Gesellschaft.
Société Entomologique Suisse.
Genève. — Institut National Genévois.

Museum d'Histoire Naturelle.

Société Botanique de Genève.

Société Géologique Suisse.
Lausanne. — Société Vaudoise des Sciences Naturelles.
Lugano. — Società Ticincnse di Scienze Natui"ali.
Neuchàtel. — Société neuchateloise des Sciences Naturelles.
Saint-Gall. — St.-Gallische Naturwissenschatlichen Gesellschaft.
Schaffhouse. — Schweiserische Entomologische Gessellschaft.
Zurich. — Societas Entomologica.

Ungria

Budapest. — Magyar Ornithologie Kozpont Folyoirata «Aquila».
Museuna Nationale Hungaricum.

Unió Sud-Africaiia

Capetown. — South African Museum.

Pietermaritzhurg. — Geological Survey of Natal and Zululand.

Natal Government Museum.
Pretòria. — Transwaal Museum.
Zoological Garden.

Uruguay

Montevideo. — Instituto de Pesca.
Museo Nacional.

Venezuela

Caracas. — Museos Nacionales.

Entitats i publicacions 739

Xile

Santiago. — Deutsche Wissenschaftlichen Verein.
Museo Nacional de Chile.
Société Scientifique du Chili.

Xina

Hongkong. — Botanical and Afíorestation Department.

REGISTRE GENERAL ALFABÈTIC

ERRATES

INDEX D'AUTORS

49

REGISTRE GENERAL ALFABÈTIC

Els noms en cursiva, es refereixen a noms tècnics; els en negreta,
geogràfics; i els en versaletes, noms propis.

{Les pàgines 1-326, pertanyen a la primera part.)

Acalepha, 219.

Acanthopterygii, 235.

Acephala, 226.

Acords presos, 25.

Adhesions, 71.

Agregats (Naturalistes), 26, 33.

Aguilar-Amat (Juan), 16, 31, 86,

89. 571, 594-
Ajuntament, 32, jZ, 95, 98.
Alayor, 596, 598.
Albufera (S'), 615.
Alcudia, 615.
Alcyonaria, 219.
Algues (Sennen), 258.
Almera (Jaume), 12.
Ar)iphipoda, 224.
Anacanthini, 234.
Andalucita, 602.
Andreu (Santiago), 11, 69, 107,

205.
Anfibolita, 606.
Anthozoa, ■zig.
Antipatharia, 220.
Antropològica (Secció), 95.
Antropomorfos, 574.
Anura, 565.
Aplita, 603.
Aquari, 23, 27, 90.
Aquilegia Paui, 622.
Aquitaniense, 612.
Arctia esperi, 629.
Armari (insectes), 289.
Armeria Fontqneri, 627.
Arroyos (A.), II.
Arthropoda, 199, 223, 301, 327.
Arthrostraca, 224.
Artiodàctilos, 572.

Ascidiacea, 221.

Asteroidea, 229.

Athecae, 555.

Auxiliars-tècnics, 27, 28, 30, 45, 47.

Balears, 595, 615.

Balena (Dipòsit al Museu), 44.

Banyoles, 579-

Banyuls-sur-Mer, 36, 73.

Banys de Segura, 256.

Barcelona, 601.

Barnola (R. P.), II, 259.

Batimetria, 216.

Batoidei, 233.

Batracis, 554.

Batrachia, 565.

Begues, 633.

Bellesguart, 604.

Bellver, 615.

Beltran (F.), 619-

Benedicto (Joan), 256.

Besalú, 580.

BiANOR (Germà), 255, 595. 600,

Biblioteca, 94, 707.

— botànica, 254.

— de Catalunya, 41, 42.

— entomològica, 280.

— oceanogràfica, 206.
Bibliotecari, 11, 25.
Binisarmenya, 500, 600.
Biologia, 603.

Biotita, 602, 605.
BiTTiNi, 589.

Blanes, 577-

Bofill 1 Matas (Jaume), 11, 60.
Bofill i Pichot (Josep M.'). n.
87.

744

Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Bofill i Poch (Artur), i6, 86,

193. 533- 588.
BoHiGAS (Mercè), 16, 89, 301.
BoHiGAS (Rosa), 16, 89, 92, 206.
Bolívar (Càndido), 12, 71, 80,

571-
Bolívar i Urrutia (Ignasi), 12,

35. 71. 74. 7^. 87, no.
Bordeaux, 73.
Borja (Joaquín), 12, 92.
Boscà (Eduardo), 12, 87.
Botànica (biblioteca), 254.

■ — - (Departament), 253.

— descriptiva (cursos de), 259.

— (Excursions), 595, 619, 633.

— (Noves i Bibliografia), 686.
Botànics (Serveis), 17, 24, 35, 39,

52.
Brachiopoda, 223.
Bvyozoa, 222.
BuEN (Odon de), 12.
Bückendorf (Emilio), 17.

Caballero (Artur), 11, 17, 6q,

254. 259.
Cabrera (Àngel), 12, 80, 577.

Cabrera (illa), 615.

Calcita, 602.

Calderón, 246, 247.

Caldas de Montbuy, 250.

Calella de Llafranc, 578.

Calendari lepidopterològic, 292.

Calleja (Carles), 11-69, 97-

Calycophoridae, 218.

Cambó, 64, 65.

Càmbrico, 602.

Cambrils (Parc Samà), 38, 40, 41,

589-
Campanula Beltranii, 626.

— affinis, 62Ó.
Camps (Marquès de), 11.
Canvis, 727.
Capses (insectes), 289.
Carabidae, 335.
Car abús rutilans, 292.
Carboni fero, 602.

Cardíacea, 227.

Camí vo ros, 573.

Carnets d'identitat, 38.

Carnívores, 573.

Caro, 624.

Carrelares, 620.

Cartagena (Herbari Munuera), 257.

261.
Castellfullit, 580.
Catàleg (Rèptils i Batracis), 555.

— ■ (Biblioteca), -/óy.
Catalogo (Mamíferos), 569.
Catal•logació, 283.
Cazurro (Manuel), 11, 579.
Centelles, 680.
Cephalopoda, 228.
Cercopithecus, 593.

Cervera, 285.

Cesaro, 249.

Chaetopoda, 221.

Chelonia, 555.

Chilostornata, 222.

Chondropterygii, 233.

Cicindelinae, 327.

Cirripedia, 224.

Civit (Emília), 17, 89.

Clypeastridis, 231.

Cnidaria, 218.

Codina (Ascensi), 16, 30, 46, 87,

327-

— (Col•lecció), 46, 327.

— (Joaquim), 258.
Coleoptera, 335.
Coleòpters paleàrtics, 296.
CoUcerola, 6oa.

Col•leccions (entomològiques), 288.

— (Armaris), 291.
Col•leccions (capses), 289.

— (catalana), 293.

— (conservació), 289.

— (Codina), 46, 327.

— (Muller), 296.

— (Sagarra), 294.
Col•leccions marines, 216.
CoUegats, 122.

Comas (Màrius), 18, 43.

Registre ge ne ral alfabètic

■45

Comissió de publicacions, 27.

Compromissaris, 20.

Comptador, 11, 25.

Conchacea, 227.

Concròs, 200.

Concurs d'auxiliars, 45, 47.

— de Secretari, 55.
Conferències, 694.
Conservació (Col•leccions), 288.
Copepoda, 223.

Cordierita, 608.
Corresponsals, 12, 26, 37.
Costa i Muntanya Catalanes (Ex-
cursió oficial), 34, 577.
Cursos del Museu, 93.

— botànics, 259.

— Assaigs pirocnòstics, 247.
Crevettina, 224.

Cristal•lografia (Laboratori), 243.
Crustacea, 223.

Ctcnophot'ae, 219.
Cuadrumanos, 574.
Cuarzo, 602, 603.
Cubotnedusac, 219.
Cursos, 694, 697, 698.
Cyclostomata, 223.
Cydostomi, 232.

Dama dama, 592.
Darder (F. de A.), 17.

— (Geroni), 17.
Decapoda, 225, 228.
Delegacions, 36.
Delgado (Geoiges), 246.
Descatllar (Luis), 246.
Desdentados, 571.
Desinfecció (Col•leccions), 288.
Desmomyaria, 232.
Desmosticha, 230.
Dihranchiata, 228.
DiplomoYpha, 218.
Diputació, 27, 32, 78, 95.
Director Serveis botànics, 27.
Discomedusae, 219.
Discophora, 221.

Duran i Ventosa (LI.), 73.

Echinodermata, 229.
Echinoidea, 230.
Embioptcrci, 319,
Empúries, 578.
Emydosauria, 557.
Ensenyança, 722.
Enteropncusta, 222.
Entomologia (Laboratori), 279.

— (Biblioteca), 280.

— (Catalana), 293.

— • (Catal.logació), 283.
- — (Ordres), 284, 293.

— (Recol•leccions), 285.
— - (catàlegs), 301, 327.

Entomostraca, 223.
Ephemeropiera, 307.
Epidota, 618.
Epilobium (Sennen), 257.
Escala (La). 578.
Escoles, 38.
Estellencs, 615.
EscoTÈ (Salvador), 17.
Espato calizo, 603.
Estatut, 19, 33, 35.
Estunes (Banyoles), 580.
EsTUPiNA (Josep), 520.
Etnogràfica (Secció), 95.
Euphrasia (Scnncnj, 257.
Eiiisopoda, 224.

Excursió a les illes de Mallorca i
Cabrera, 615.

— al Parc Samà (Cambrils),

589.

— botànica a Menorca, 595.

— ■ botànica als Ports de Tor-
tosa, 619.

— (botàniques), 595, 619.

— botàniques a Vallirana i

Begues, 633.
■ — (entomològiqucs), 286.

— geològiques pels voltants

de Barcelona, 601.

— oficial a la costa i munta-

nya catalanes, 34, 577.
Exposició Indústries Elèctriques,
31. 57. 64.

^46

Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Fabra (Observatori), 621.
Falguera (A. de), 85.
Farigola (J.), 206.
Faura i Sans (ozoquerita), 248,

249.
Fernandez- Galiano ( E. ), 16,

669.
Festes, 701.
Figueras, 585.
Fjord (riu), 614.
Filitas, 608.
FlSCHER I RüST, 248.
Fluorina, 603.
Foix (Agna), 285.
Folch i Girona (Joaquim), 11.
FoNT-QuER (P.), 17. 31. 253, 256,

611.
FoNTSERÉ (Eduardo), 12, 25, 607.
Font i Sagué, 200.
França (Corporacions), 36, 72.

— (Viatge presidencial), 37.
Frankfurt a/M, 73, 86.
Fredes, 624.

FuEss, Berlín, 243.

FusET (Josep), II, 25, 239.

Fustagueras (Emília), 16, 89,

246.
Gadoidei, 234.
Galan (Alfonso), 12, 69,
Galena, 603.
Gambin s, 213.
Ganzer (J.), 244.
García Inglada (A.), 11.
Garumnense, 124.
Garriga de Gallardo, 258.
Gastropoda, 227, 520.
Gaussen (Cònsul), 69, iii.
Geologia (del Montsech), 115.
Geologia (Voltants de Barcelona),

601.
Geològics (Serveis), 38, 63.

— (Mapa), 19.
Geològica (Bibliografia), 674.
Gephyrea, 221.

Giberta, 285.
Gnathostomata, 223.

GoLDSCHMiDT (Goníometre), 245. ,
GoNi (Manuel), 17, 89.
GonzAlez-Fragoso (R.). 12, 87.
Gonzalez- Prats (A.), i i.
Graellsia isabellae, 627.
Granates, 602.

Gros (Enrich), 17, 30, 89, 255.
Guerra (conflicte mondial), 85, 663.
Guia de les Instal•lacions, 35.
Gymnolaemaía, 222.
Gymnobranchia, 228.

Haas (Frederic), 12, 69, 131.
Haplomorpha, 218.
Hayeck (Dr.), 258.
Hemimyaria, 232.
Helvetiense, 614.
Herbari, 253.

— (Benedicto), 256.

— (Font-Quer), 256.
-- (Dr. Llenas), 258.

— (Jiménez Munuera), 257,

261.

— (Sennen), 257, 258.

— (Trèmols), 256.

— (Vicioso), 257.
Hernandez-Pacheco (E.), 12, 69,

75-
Herpetològica (Secció), 551.

Herpetologia (Bibliografia), 720.

Heteropoda, 228.

Hieracium (Sennen), 257.

Hintze, 247.

Hippurites Castroi, 124.

Hirudinea, 221.

Holothurioidca, 221.

Honoraris (Vocals), 12, 26. ,

Horta, 603.

Hydroidea, 218.

Hydroniedusac , 218.

Hyperina, 224.

Ictiogènic (Laboratori), 27.
Ictiologia, 670.
nia Cabrera, 615.

— de Colom, 600.

Registre general alfabètic

7A7

nia Mallorca, 615.

— Menorca, 595.
Illes Balears, 505, 615.
Inauguració, 33, 34, 39, 69.
Insectes, 301, 327, 629.

— (Ordres), 293.

Instal•lacions i Serveis, 23.

Institució Catalana d'Història Na-
tural, 256, 553.

Institut Botànic, 35, 36, 39, 56,
62, 64.

— de Ciències, 20, 37.

— Geològic, 63.

— Oceanogràfic, 32, 43, 52,

63-

Instituto Espaiiol de Oceanogra-
fia, 671.
Invernacle, 23.
Invitacions, 35, 36.
Jsopoda, 224.

Janer (I, de), 65.

Jardí Botànic, 31, 35, 52, 56.

Jové (Lluís), 11.

Junta d'Ampliació d'Estudis, 78,

109, 670.
Junta mixta, 32,' 37, 50, 54.
JuMELLE (Henri), 12, 69.

Laboratoris, 24.

— (biologia i histologia), 239.

— (botànica), 253.

— (cristal•lografia i mineralo-

gia), 243.

— (entomologia), 279.
La Cenia, 619.

La Censola, 630.
Lacevtidia, 557.
La Mesquida, 598
Laemodipoda, 224.
Lamellibranchiata, 226.
Lasarte (José M.^ de), 11.
Lemur catta L. 593.
Lepidopterològic (calendari). 285,

292.
Lepidòpters, 629.

Lepidòpters (disp. vcrt. Cat.),
292.

— (catalans), 294.
L'Escala, 578.
Liniivora, 222.
Llafranc, 578.
Llagostera, 578.
Lleida, 118, 200, 202.
Llenas (Dr.), 254.

— (Herbari), 258.

— (Col•l. Molses), 258.
Llopis (Carme), 16.
Lloret, 578.

Líquens (Sennen), 258.

— (Llenas), 258.
Litologia, 216.
Lophobranchii, 233.
Lozano (Lluís), 12.

Macrocheira Kampferi, 592.
Madreporaria, 220.
Madrid, 36, 76.
Mahó, 595-
Malacodermata, 220.
Malacologia, (col. Rosals), 193.

— (Empurdà), 581.

-V- (Nàyades Iberia), 131.
— • (Marina), 226.

— (Excursions), 615.

— (Balears), 615.
Malacopterygii, 234.
Malacostraca, 224.
Maluquer (Joaquim), 16, 26, 86,

553-

— (Josep), II, 16, 35, 98. 205.

— (Salvador), 16. 26, 86.
Mallorca, 615.

Mamífers, 571, 592, 593.
Manresa, 258.

Mapa geològic de Catalunya, 19.
Maquetes (Secció Oceanogràfica),

216.
Marianaó ( Marquès de ), 38,

589-
Marsella, 36, 73.
Martínez Vargas, 69.

748

Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Mas del Amat, 625.
Màstic, 695.

Mastològica (Secció), 569.
Mata (Josefa), 17.
Mateu (Franciscà), 18.

— (Mercè), 18. 89.
Maturana (Joan), 18.
Mecoptera, 319.
Mediterrani, 216.
Megaloptera, 318.
Melanargia (dispersió), 292.
Melanaygía ines, 285.
Melilla (Caballero), 259.
Memòria del Secretari, 81.
Menorca, 595.

Mentha (Sennen), 257.

Mercadal, 597.

Meyà, 118, 126.

Micacitas, 607.

Microclina, 603.

Mineralogia (Laboratori), 243.

— (Voltant de Barcelona), 602.
Miocè, 602.

Molins de Rey, 610.
Molibdenita, 603.
Mollusca, 226, 533, 581, 616, 617.
Molses (Llenas), 258.
— ■ (Sennen), 258.
Mònaco (Institut Oceanogràfic),

36, va-

Monascidiae, 231.

Monotremas, 371.

Monreal del Campo, 256.

Mont del Toro, 597.

Montjuïc, 249, 602.

Montsech, 115.

Montseny, 579.

Montserrat, 618.

Montserratina (Representació de

la flora), 28.
Montsià, 621.
Mormon maimon, 593.
MuNUERA Jiménez.

— (Herbari), 257.

— (Catàleg), 261.
Museu de Catalunya, 16, 23.

Museu de Ciències Naturals, 16,
23, 52, 61, 88, 670.

— Martorell, 16, 52.

— Nacional, 35, 36, 75, iio.
Myopsida, 229.

Mytilacea, 227.

Nanses, 213.

Natantia, 223.

Navàs (R. P. Llongí), 12, 87,

199.
Nàyades, 131.
Necrològics, 193, 703.
Nemertina, 221.
Neuroptera, 310.
Niicleobranchia, 228.
Nuda, 219.
Numulític, 124.

Obituari, 193, 703.
Observatori Fabra, 605.
Oceanogràfic (Institut), 32, 43.
Oceanogràfica (Biblioteca), 206.

— (Secció), 203.
Oceanogràfiques (Notes), 669.
Oceanogràfics (Serveis), 24, 43,

91, 205.
Octopoda, 229.
Odriozola (G. de), 553.
Oegopsida, 228.
Oligocè, 611.
Olot, 380.
Ophidia, 361.
Organització (Adquisicions), 39.

• — (Comptes), 39,

— (Ordres), 39.

— (Personal), 40.

— (Serveis i personal superior),

41, 42, 43, 59.
Ophiurae, 230.
Ophinyoidea, 230
Opistobyanchia, 227.
Ortosa, 602.
Oyyctolagus, 593.
Ostreacea, 226.
Ozoquerita, 248.

Registre general alfabètic

"49

Palaeobatrachus, 125.

Palaeo nemertin i, zzi.

Palaeoiüina Vidali, 125.

Palafrugell, 578.

Palamós, 578.

Palau (Joan), 694.

Palet i Barba (D.), 11.

Palma, 615.

Paltré (Josep), 17, 42.

Pantopoda, 223.

Papiol, 610.

Paraneuvoptera, 301.

Parc Samà, 38, 40, 41, 589.

Parc Zoològic, 17, 23, 31, 40, 53, 62.

— (Subhasta), 42.
Pardillo (F.), 16, 24, 31.
Paris, 72.

Pau (Carles), 12, 86, 256.
Pana maroccana Cab., 259.
Pcctinacea, 2IJ.
Pedralbes. 602.
Pegmatita, 619.
Pclecypoda, 226.
Peposaca (Ànecs), 591.
Períodes Fonti, 199.

— principissa, 200.
Personal tècnic i auxiliar, 16.

— (nomenament), 32, 40, 41,

42. 43-

— superior (organització), 41,

43-
PeKtegas, 635.
Pesca (utillatge), 313, 314.
Petalostic ha, 231.
Phanerobranchia, 228.
Phanero glossa, 565.
Pharyngognathi, 235.
Physostomi, 234.
PiCH (J.), 64, 65.
Pirocnòstics (Assaigs), 247.
Pisces, 232.
Plagiostomi, 233.
Planas (Las), 602.
Plantes de Vallirana i Begues,

633-
Platelminíhes, 221.

Plecoptera, 309.
Plecòpieros, kjç).
Pleuronectoidei, 235.
Pliocè, 611.
Pobla (Sa). 615.
Podophthalmata, 225.
Polibasita, 246.
PoUensa, 598.
Polychaeta, 225.
Polypi, 219.
Polyzoa, 222.
Pomatobranchia, zzj.
Pórfido, 604.
Porto Pi, 615.
Ports de Tortosa, 619.

— de Beceit, 620.
Portusach (A.), 1(3, 42.
Prat de la Riba, 22, 51.
Pressupost 1917, 28, 29.
Pressupost extraordinari, 32.
Prosobraxchia, 228.
Prosopolopha jourdanaria, 285.
Psocoplera, 320.
Protocochlides, 228.

Protó zoa, 217.
Pseudoasterophilites, 125.

— Vidali, 125.

Puig i Cadafalch (J.), i i. 69.

Puig-Garí, 258.

Pujol (Conrat), 258.

Racowitza (Emil), 12, 86.

Radiolaris, 217.

Rajae, 233.

Rapacia, 221.

Recol•lector (Secció Botànica), 30.

Recol•leccions (botàniques), 255.

— (entomològiques), 285.

— (marines), jo6.
Reguers, 613.
Renaixement, 108.
Reptilia, 555.
Rèptils, 554.

Reus, 593-
Rhaphidioptera, 318.
Rhinolophus, 593.
Rhizocephala, 224.

•5'J

Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Rhizopoda, 217, 317
RiCHARD (Jules), 12.
Rioja (José), 12, 87.
Romaní (A.), 12.
Rosa (Sennen), 257.
Rosals (Joan), 41.

— (Col•lecció), 193.
Roses, 579.

RossET (C. Ch.), 86.

Rubí, 611.

Rubies, 118.

Rubió (Coma de), 202.

Rubus (Sennen), 257. .

Rumiantes, 572.

Sagarra (I. de), 16, 31, 8G, 89.
Sala de Juntes, 28.
Salix tarraconensis, 622.
Salpiformis (Ascidiae), 232.
Samà (Parc), 38, 40, 41, 589.
San Andrés de Palomar, 603.
Sanchez (Antònia), 16.
San Feliu de Guíxols, 578.
San Feliu de Llobregat, 609.
San Miguel (Maximino), 16, 31,

86, 614.
San Pedró Màrtir, 602.
San Sebastià (Cap), 578.
Santa Creu d'Olorde, 608.
Santa Cristina de Lloret, 578.
Santa Margarida (Olot), 580.
Santa Maria de Meyà, 126.
Santa Ponsa, 596.
Saxifraga (Sennen), 257.
Schizopoda, 225.
Schizonemertini, 221.
Sclerodermi, 233.
Secretari general i tècnic, 16, 21,

33. 34. 35' 55' 8I' 205.
Segorb, 619.
Selachoidei, 233.

Sellera (La) (Codina), 258.
Selva (La) (plantes), 258.

— (insectes), 285.

Sennen (Herbari), 253, 258, 633.

— (insectes), 285.

Serradell (Baltasar), 246.
Serveis (Instal•lacions), 23.
— ■ (Plan general), 51, 61.

— (Geològics), 38, 63.

— (Botànics), 17, 24, 35, 39,

43, 52, 56, 64, 91-
- — marins (Oceanogràfics), 91.
Setcasas (Lleida), 200.
Sienítico (pcrfido), 605.
Silúric, 611.
Siphonophora, 218.
Sismològiques (instal•lacions), 607.
Societat Ginebrina, 244.
Soler (Luis), 16, 89.
Sóller, 594, 615.
S per guiaria (Munuera), 257.
Spongiac, 217.
Squaniata, 557.
Stomatopoda, 225.
St. Joan de les Abadesses, 248.
Synascidiae, 232.

Tachy glossa, 229.
Tecophora, 555.
Tectibranchia, zzj.
Teleostei, 233.

Terradets, 123.

Terràrium, 23.

Testicardines, 223.

Tetrabranchia, 226.

Tetracha cuphratica, 292.

Thaliacea, 232.

Thoracica, 224.

Thoracostraca, 225.

Througthon and Simens, 245.

Tibidabo, 601.

Tomàs (Llorenç), 246, 247.

Torroella de Montgrí, 578.

Tortosa, 619.

Tossa, 5/8-

Tossa de Caro, 624.

Toulouse, 73-

Tremaiodes,' 221.

Trèmols (Frederic), 256.

Trias, 611.

Trichoptera, 322. ,

Registre general alfabètic

751

Tuhicola, 222.
Timicata, 231.
Turbellaria, 221.
Turó Castanyer, 605.
Tutton (goniòmetrc), 245.

Ulldecona, 619.

Unionidae, 132.

Universitat (Dipòsit al Museu), 44.

Urodela, 565.

Utillatge (Oceanogràfic), 213, 215.

Vall Cervera, 620.

— de Carreteres, 620.
Valldemosa, 615.
Vallés (Emili), 18.
Vallfogona de Riucorp, 258.
Vallirana, 633.
Vallvidrera, 602.
Vaquí: (Josep). 17.
Velellidae, 219.
Vermes, 221.

Vermidia, 222.

Vertebrata, 232, 551, 569.

Vesubiana, 602.

Viatge presidencial al Migdia de

França, 36, 37.
Vidal (I-luís M.°), 12, 70, 115.
Vicioso (Carles), 12, ^j , 257, 258.
Villa Carlos, 599.
Visita oficial al Parc Samà, 589.
Visites, 701.
Vivàrium, 23, 90.
Vocals, II, 25.
Vulgarització, 97.

Weiss '(Alfred), 86.

XiBERTA (Anton), 258.

Zoantharia, 220.
Zo sita, 604.

Zoològic (Parc), 17, 23, 31, 40.
53, 62.

FÈ D'ERRADES

Pàgina.

Ratlla.

Diu.

Deu dir.

124

17

cresta

creta

125

17

filólogo

fitólogo

125

17

P. Vidali

P. Vidali

153

7

niargatitifera

margaritifera

167

19

An. lusciana

An. lusoiana

186

5

parallipipedou

parallelipipedou

189

25

Guadana

Gui diana

282

5

troba

troben

282

13

indets

indrets

296

1 1

Zyganca

Zygaena

296

23

Obth. Amb

Obth., amb

ZS7

26

Ct. mctallicxim Castelnau;

Ct. mctallicum Castelnau.

7,17

^7

i) Sallci Chaudoir

I) Sallci Chaudoir, (i dT-o?)

341

34

violacea Chaudoir

violacea Chaudoir, (i 0)

343

I

Motschulsky

Motschulski, (i-o)

343

Z^

Sia ,

Siam,

364

35

2) chilensis

cMliensis

371

14

ah. Brasil, (o-i)

ah. (o-i) Brasil

Z72-

10

ah. Sta. Inés (Ecuador. (2 J^-j $ )

Sta. Inés (Ecuador)

374

31

com ple a

completa

?>77

1 1

Chaudoir. (2-0)

Chaudoir.

177

12

Chaudoir

Chaudoir, (2-0)

279

3

Be ra

Beira

383

22

Dejean. (i-o)

Dejean.

383

23

Fleutiaux,

Fleutiuax, (i-o)

388

22

Chaudoir,

Chaudoir, (o-i)

392

3

Formosa. — Ruby-

Ruby-

392

22

Whiteheadi

Whiteheaiidi

. 398

29

oyaz.

Goyaz.

403

17

Obock, Mundà me, Kameron,
Beira.

Obock.

403

28

Tot Àfrica

Mundame, Kameron, Beira.
— Tot Àfrica,

420

17

.— Celebes, Borneo.

Celebes, Sangi.

420

21

Sangi.— Celebes.

Celebes

423

23

Goebel,

Goebel, (i-o)

441

19

Madrasins

Madras i

441

28

Ciramosa

biramosa

443

6

Malane

Malauc

443

7

malur

malur, Batu, Java, Bali.

443

1 1

Batu, Java, Bali.— Illa

Illa

443

28

Gylleuhali

Gyllenhali

451

30

(2)

(2-0)

452

I

var. {i(í*-i $)

var. (i c?-i $ ) Kiyto, Japó.

452

5

Kiyto. Japó.— Tokio

Tokio

455

II

(2)

(2-0)

528

27

he rates

Thèrates

INDEX D'AUTORS

(1917)

A. \V. — Nuevo màstic para cerrar recipientes con preparaciones c-n
alcohol, Irascos y cajas de transporte. 695.

Aguilar-Amat (J. B. de). — Suplemento al catalogo de los mamíferos
del Musco de Ciencias Naturales de Barcelona. 571.

— Visita oficial al Parc Samà de Cambrils. 589.

Andreu i Barber (Santiago). — Discurs de gràcies pronunciat en la
sessió inaugural, el 28 d'Abril de 1917. 107.

B1ANOR E. C. (Fr.). — Quclques jours a Menorca (lles Balears). 595.

Bofill 1 Poch (A.). — La col•lecció Rosals. 193,

— - Mol•luscos ingressats al Museu, des del Juny de 1916. 533.

— Excursió oficial a la costa i muntanya catalanes. 577.

B0HIGAS (Mercè) i Sanchez (.\.). — Catàleg dels insectes del Museu,
pertanyents als ordres: Paraneuroptcra, ephemeroptera,
plecoptera, neuroptera, megaloptera, rhaphidioptera, em-
bioptera, mecoptera, psocoptera i trichoptera. 301.

Bolívar (C), Pacheco (E. Hernandez) i Cabrera (A.). — Mensaje
del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. 75.

Bolívar (Ignacio). — Carta de adhesión. 73.

Cabrera (A. ). — Vegi's Bolívar (C. ).

754 Junta de Ciències Naturals de Barcelona

Calleja (Dr. Carlos). — Acción raoralizadora de la vulgarización de
las Ciencias Naturales, y apoyo que deben prestar las
Corporaciones populares a dicha acción, 97.

Civit (Emília). — Catàleg del herbari Jiménez Munuera de la Junta
do Ciències Naturals, 261.

Codina (Ascenci). — Catàleg de ia col•lecció de Cicindelinae (ins. col.),
dipositada al Museu de Catalunya. 327.

Duran i Ventosa (Lluís). — Carta d'adhesió. 71.

r

Font Quer (Dr, Pius). — El departament de botànica del Museu. 253.

— Excursió botànica als Ports de Tortosa. 619.

Galiano (E. FernAndez). — Los estudiós biológicos. 663,

Haas (Dr. F.). — Estudio para una monografia de las Nàyades de la
Península Ibérica. 131.

J. B. / P. F. — Noves Botàniques. 686.

Jq. M. N. — L'estudi de l'herpetologia. 692.

Maluquer (Josep). — Memòria del Secretari general i tècnic. 81.

— Organització i increment de la secció oceanogràfica. 205,

— Excursió a les illes de Mallorca i Cabrera. 615.

— Notes oceanogràfiques. 662,.

Maluquer i Nicolau (Joaquim), — La Secció herpetològica. 553.

— Catàleg dels rèptils i batracis del Museu. 555.

— L'estudi de l'herpetologia. 692.

NavAs (R. P. Llongi). — Plecópteros (ins.) nuevos de Cataluna. 199.

P. F. / J. B. — Vegi's J. B. / P. F.

Pacheco (Dr. E. HernAndez), — Vegi's Bolívar (C).

Index d'autors 755

Pardillo (Dr. F.). — El laboratori de mineralogia i cristal•lografia del
Museu. 243.

R. B. — Les Ciències Naturals en les ensenyances complementàries
d'extensió i vulgarització. 694.

Sagarra (Ignasi de). — El laboratori d'entomologia dol Museu. 270.

Sanchez (Antònia). — Vegi's Bohigas (Mercè).

San Miguel (Dr. Maximino). — Excursiones geológicas por los alre-
dedores de Barcelona. 601.
— " Bibliografia geològica. 674.

Sennen E. C. (Fr.). — Note sur quciques plantes de Vallirana et du
plateau de Begues. 633.

Vidal (Lluís M.°). — Geologia del Montsec. 115.

TALLERS D ARTS GRÀFIQUES

HENRICH I C/

CARRtR DE CÒRCEGA, 348

BARCELONA

I917

K

New \ork Botanical Garcten Líbrar

3 5185 00258 9925

Itfr

1

m M

■K^

-Ifl

Tí